URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Alternativa | 31 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Segona part de l'article del nostre company i doctor en filosofia Tomeu Sales sobre Gramsci i la validesa de la seva teorització avui en dia. Una reflexió que, com a mínim, pot portar polèmica.

A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Per acabar, sols m’agradaria introduir entre les idees, teories i conceptes de Gramsci, dos dels seus principals conceptes. És tracta del concepte de «hegemonia» i el de «bloc històric». Dos conceptes que s’entrellacen entre sí, que pertanyen a la seva reformulació del materialisme històric i que ens poden ajudar a pensar el present des de la tradició de l’esquerra alternativa. Per Gramsci el grup dominant que sotmet al grup o grups dominats o explotats, no exerceix el seu domini sempre de forma directa (ús de la força física) sinó que utilitza una sèrie de mecanismes indirectes de domini que fan que l’ús de la força directa sigui per ells el seu darrer recurs. Aquest conjunt de mecanismes de domini indirecte determinen a l’individu i a la col·lectivitat d’una forma no conscient. Aquest mecanisme està compost d’idees, conceptes, concepcions del món, valors, etc., que s’interioritzen i se fan com a propis pels individus al llarg del procés de socialització. Seria el que Gramsci anomena cultura o ideologia (distanciant-se del sentit despectiu que dona K. Marx a aquesta paraula).

La hegemonia seria doncs la conjuntura d’una determinada cultura i una sèrie de mecanisme de poder directa o institucionalitzat que serveixen per dominar i perpetuar el domini d’un grup social o classe social sobre un altre. Per tant, perquè la classe dominada pugi rompre el jou que la subordina a la classe dominant, no sols ha de conquerir el poder polític o l’Estat, sinó que també ha de formular una nova «cultura»; és a dir, s’ha de trencar amb la cultura i les idees dominants d’una època per poder recobrar la llibertat i la igualtat. Així, front a la hegemonia burgesa (que al llarg de la història ha tingut diverses formes) Gramsci proposa una hegemonia alternativa, dels oprimits, dels subordinats. Aquesta idea d’una nova hegemonia, que no és sols conquesta dels mecanismes de poder directa, entronca amb la seva idea de què l’ordre moral està relacionat amb l’odre intel·lectual. Fins que no hi hagi un estímul al canvi d’idees, de concepcions del món, etc. (canvi intel·lectual), l’assolir llocs de poder per part de representats o membres de l’esquerra alternativa, no servirà per canviar els valors i els comportaments socials (canvi moral). Així, pel present, Gramsci ens mostra que la lluita de l’esquerra alternativa no sols ha de ser institucional, sinó també social i cultural. La lluita contra l’hegemonia burgesa o contrahegemònica és pluridimensional i gradual. Se pot fer tan bona feina contrahegemònica dins un grup d’amics, un grup de voluntaris, a la feina diària, com en un partit polític. No obstant, això no ha de servir per desactivar la militància política, i la vida de Gramsci n’és un exemple del que vull expressar. Gramsci va militar i ajudà a articular des de baix el PCI, encara que ell n’era molt conscient que això sols era un dels molts camps de batalla contra l’hegemonia burgesa liberal. El que crec que vol expressar Gramsci és que la militància política no se redueix a militància en partits polítics, encara que no se l’exclou.

Un altre concepte central a l’obra de Gramsci és l’idea del «bloc històric». Front a algunes versions simplistes i reduccionistes del materialisme històrics de Marx que s’estilaven a l’època, Gramsci és conscient de què la societat moderna està constituïda per dues grans classes socials (els burgesos i els proletaris), però aquestes no són classes homogènies. Dintre del seu sí s’hi donen divisions o fraccions de classe, que en un determinat moment històric poden mostrar l’oposició a propostes d’una altre fracció de la seva pròpia classe. Per entendre-ho millor posem un exemple. La burgesia mallorquina està constituïda a grans trets per dues grans fraccions (encara que n’hi ha més): la burgesia de la construcció i la burgesia que prové de l’hostaleria.  Aquests dos grups socials constitueixen dues fraccions diferenciades d’una sola classe; la burgesia. I com ho sabem, dons perquè comparteixen un interès general de classe. La prova; intenteu pujar els impostos directes i sobre la propietat, veureu que automàticament les dues fraccions de la  classe burgesa se posen d’acord per lluitar contra la mesura, recorrent a tots els medis que tinguin al seu abast. En canvi, si hipotèticament se proposés urbanitzar gran part de la Serra de Tramuntana, els constructors se posicionarien a favor, mentre que molts de hotelers se posicionarien en contra. Per què? Doncs perquè un dels valors que venen els hotelers al vendre les seves ofertes és el paisatge de Mallorca. Si  el destruïm, doncs cada cop més la seva oferta perd valor front a altres destinacions. Així, tenim que davant d’algunes propostes els diferents grups socials que composen una classe social s’articulen de forma unitària, mentre que davant d’altres no.

Per tant, i tornant a Gramsci, si el que interessa és rompre una hegemonia històrica determinada, les forces subordinades no s’han de dividir, sinó tot el contrari, crear un bloc històric nacional. Bloc històric nacional que en alguns casos pot integrar elements o fraccions de la classe burgesa més «liberals» amb elements o fraccions de la classe dels treballadors o no treballadors. És a dir, que l’alternativa a l’hegemonia (cultura i poder) dominant d’un moment sols se pot aconseguir ajuntant les diferents forces que la qüestionin i pugin crear una hegemonia alternativa.  Transposant aquesta reflexió teòrica al  moment actual, dir que el bloc històric nacional que ha d’enfrontar-se a l’hegemonia neoliberal-conservadora dominant a hores d’ara, ha de venir per part dels treballadors, dels aturats, dels estudiants, dels exclosos, dels ecologistes, dels feministes, dels pacifistes, dels nacionalistes progressistes, etc.  El bloc històric alternatiu està encara per construir, però ha de ser el suficientment ampli i heterogeni per poder enderrocar l’hegemonia burgesa que des de fa més de dos segles ha anat travestint-se per perpetuar-se.  Aquesta reflexió ens ve d’anell al dit per referir-nos a la recent escissió d’Esquerra Unida a les Illes Balears. Més enllà de les diferents causes que puguin explicar aquesta escissió i que la majoria tenim diferents versions a les nostres mans, la negativa d’assumir un plantejament autònom de la organització a les illes respecte a la organització estatal ha estat un dels principals motius. El problema és la miopia, oportunisme i d’immobilisme de la gestió d’aquesta crisis per part dels aparells estatals i els seus quadres fels a les illes, front a plantejaments nous, que intenten adaptar-se a la realitat històrica-concreta de les illes. La gestió de la crisis i la posterior escissió de les forces de l’esquerra alternativa que estaven integrades en EU no ha fet més que col·locar cada un al seu lloc i cada personatge ha quedat auto-definit a través de les seves actuacions i discursos.  Els que han actuat de forma sectària, tancant-se reafirmativament, acrítics i de forma ahistòrica seran incapaços, des de la meva humil perspectiva de proporcionar, impulsar i activar un bloc històric contra-hegemònic. Sols els qui s’obrin, els que parteixin de plantejaments concrets i reals, els qui tinguin capacitat creativa i perspectiva àmplia podran articular un nou subjecte polític encarregat d’obrir pas a la contra-hegemonia, encara que hagin de portar a sobre algunes rèmores del passat. Així, des de la meva particular perspectiva, els d’Iniciativa d’Esquerres són els més capaços d’afrontar aquesta nova tasca i encarnar nous valors i noves pautes d’acció político-estratègica.

Esper que aquestes línees  estimulin a més d’un en l’aprofundiment tant de la figura com de l’obra de A. Gramsci. Un personatge de final tràgic, de vida turmentada, però de principis  i de compromisos fermes. Un home de carn i os que va posar el millor de sí per lluitar contra les injustícies i va sacrificar la seva vida personal per objectius que anaven molt més enllà dels objectius particulars i individuals de l’home real.

Tomeu Sales

Cartell electoral del Partit Comunista Italià (1946)
Tret de: http://www.artehistoria.jcyl.es

Comentaris

Pepe

Re: A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Pepe | 02/09/2010, 18:40

Feia temps que demanava a Tomeu un article i ara només el puc donar les gràcies i demanar-li que no tardi massa en fer-nos arribar un altre article.Alternativa en particular i l'esquerra en general necessitam fonament i debat teòric no podem ser simplement gestors.

Com bé ha comentat en Tomeu és fonamental recuperar els conceptes de Gramsci tan per entendre el present(concepte d'hegemonia) com per canviar-ho (entendre la política com ètica col·lectiva).

Respecte a la divisió d'EU en particular i de l'esquerra en general crec que té una mala solució mentre hi hagi polítics professionals més preocupats pels seu lloc de feina que per els interessos col·lectius. Hem de desprofesionalitzar la política, pensar de manera estructural no simplement conjuntural, apostar per la democràcia directa dins els partits... Crec que a la situació actual a Mallorca això només es pot fer de baix a dalt i des dels municipis. No és fàcil ni ràpid però a Pollença fa temps que és la nostra aposta.

Joan C

Re: A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Joan C | 01/09/2010, 14:31

Esper que en Tomeu ens regali algun article més. Ha estat molt interesant tant els articles com els comentaris.
Pepe se que vares arribar ahir pero falta la teva opinió jeje!

Garci

Re: A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Garci | 01/09/2010, 06:35

Esperam Tomeu que aquest no sigui l'últim article que ens regalis. Reflexions com aquestes valen molt la pena de llegir, almenys per defugir una mica de la política local i pràctica.

Tomeu Sales

Re: A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Tomeu Sales | 31/08/2010, 21:24

Moltes gràcies a tots i a totes per les vostres afectuoses i carinyoses paraules. Estic content perquè veig que l'article ha donat tema per discutir. Jo no estic molt avessat a discutir virtualment. De fet, crec que és la primera vegada que entro en un diàleg cibernètic. Sols vull dir una cosa. L'article és de divulgació i no he volgut entrar en alguns debats més profunds, tals com si el subjecte revolucionari sols pot estar constituit per la classe obrera, que no té perquè ser a l'hora l'única classe oprimida (Mirar H. Marcuse) o si la reflexió gramsciana pot ser traduida en l'estructura partidista actual. Una cosa és parlar de subjectes polítics, i l'altre és limitar-nos als "sujetos polítics" reals i actuals, je,je,je. El que sí vull respondre és al gramsciano. Et demano disculpes si creus que la meva lògica dicotòmica entre oberts i tancats, que des del principi a mi mateix me va semblar molt maniquea, t'ha molestat. La veritat és que entre el blanc i el negre hi ha molts de grisos i matissos. Sé que m'he posicionat, hi ho he fet des de les meves experiències i les persones que tenc més a l'abast. Tal volta puc estar equivocat, però el que volia fer és obrir el debat de l'escissió aquí a Pollença, i que cadaun pugi posicionar-se en raó dels seus arguments i experiències. Arguments que seran sense dubte molt millors que els meus simplons arguments. Més enllà d'això, te recordo, que l'escissió d'EU a Pollença no ens afecta, ja que fa estona que preveint el que passaria i prevenint-nos de certs personajillos, vam optar per una via autonomista (és a dir, autònoma respecte a la matriu EU de Palma) oberta a nous plantejaments (nacionalistes, ecologistes, ex socialistes, etc.) Per tant, no t'amoinis, no intento adoctrinar ningú, ni imposar cap dogme. Tot el contrari. Esper i desig el debat obert, interessat i reflexiu.
Per acabar dir-te que en cap moment he pensat apropiar-me de la figura de Gramsci i menys oposar-la a ningú. Gramsci és dels seus lectors. No és ni de cap partit ni de cap persona en concret. Per altre banda, dir que jo no sóc cap especialista en Gramsci, simplement he volgut aportar als meus companys, la plaentera i fructífera lectura que he pogut fer d'alguns textos de Grasmci i sobre Gramsci aquest estiu. La intenció era apropar la figura del gran intel·lectual a la gent que li pugi interessar. Així, estimat gramscià, esctic més proper de tu, que tu de jo.

Una abraçada a tots.

Salut, Alegria i Felicitat

Garci

Re: A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Garci | 31/08/2010, 17:56

Primer de tot vull reiterar la meva enhorabona a Tomeu Sales per l'article.

Seguint els plantejaments, en primer lloc s'indica que l'assoliment de poder per part de l'esquerra alternativa no serveix si no es dóna al mateix temps o previament un canvi de mentalitat, que seria la única forma de rompre amb l'hegemonia de la classe dominant. I en segon lloc es demostra la desunió de les classes socials. La solució, per tal de fer front a això, és que és necessari crear un bloc històric contracultural.

Però jo som del parer que, com tu dius "el bloc històric alternatiu està encara per construir". Però no veig que cap dels partits (o plantejaments que fan els partits) es dirigeixin a la consecució d'aquest ideal. Ni una ni altre facció de l'esquerra alternativa, ni cap altre partit, camina cap al bloc alternatiu sinó que s'aboquen al possibilisme d'evitar el govern del PP, encara que sigui a costa de donar poder a la dreta (UM).

Compartesc que és necessaria la presa de consciència abans d'assolir el poder, però pens que dissortadament els que avui ens manen (o almenys tenen quota de poder al govern) no tenen aquesta mentalitat transformadora de la societat de la que parles, sinó que simplement es deixen endur per tal de poder gestionar una parcela mínima de poder amb l'objectiu de millorar alguns aspectes de la vida dels ciutadans, però no enfocats a fer pedagogia política.

Per altre part, jo pens, com teoritzà E. P. Thompson i altres historiadors marxistes culturalistes, que les persones més pobres no conformen una classes social només per ser pobres. Sense consciència no hi ha classe: i aquí ens tens a totes les persones d'esquerres, dividides, incapaces de construir de forma unitaria i, la majoria, amb un partidisme que els cega.

Concluint, no crec que el canvi, ni de mentalitat ni polític, pugui arribar per part de cap dels partits polítics existents perquè no veig en ells els plantejaments que tu expresses a partir del pensament de Gramsci, perquè no conceben els partits polítics com a eines de transformació social sinó com a mecanismes d'assoliment de poder, de que no governi la dreta, i després veure que es fa.

Joan Ramon

Salut

Joan Ramon | 31/08/2010, 17:24

Ais, això de voler escriure aviat...
Bé, principalment volia donar l'enhorabona a Tomeu Sales per l'article.
volia aprofitar, per recordar a la presidenta del Consell Insular i a la senyora Dubon, que amb els camins públics tancats la serra de Tramuntana no serà declarada patrimoni de la UNESCO, sinó dels usurpadors de camins.

Salut

Joan Ramon

Que i farem

Joan Ramon | 31/08/2010, 14:30

Més simple i reflexiu me sembla parlar en nom seu, però bé´aquí sembla que el que es tracta és d'intentar tirar merda allà on no n'hi ha.
Per cert, avui he vist escarrufat com el principito anava amb na francineta a veuré ell apratge de la sera de tramuntana, li haurà mostat tots els camins públics tancats amb el consentiment de les institucions?
Enhorabona per l'article a tomeu Salas, crec que defineix prou bé, un dels problemes que apteix l'esquerra, malgrat algúns vulguin sirutar l'enemic a l'autociritca.

Gramciano

Re: A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Gramciano | 31/08/2010, 11:51

Gramci es patrimonio de toda la izquierda trasformadora, usar al personaje y un articulo tan interesante en principio para situar la excision de EU en algo tan simplon y poco reflexivo como que unos quieren abrirse y otros son unos cerrados es un insulto a la inteligencia, creo que deberiamos ser un poco mas laicos, dudar de todo, cuestionarselo todo y pasar de dogmas, tambien del que os cuentan respecto a los motivos de la marcha de una parte del antiguo aparato de EU.

En la izquierda trasformadora que debe dar alternativas en este siglo cabemos todos, sin olvidar lo que otros nos han legado, como Gramci, esta obsesion por dividir no es nueva, vivmos en un mundo donde por desgracia anteponemos lo individual a lo colectivo, la valentia es un valor necesario para sumar en la diversidad, el miedo no puede llevarnos a dar saltos en el vacio.

Pere de la Punta

Re: A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Pere de la Punta | 31/08/2010, 10:32

El blog URXELLA, assoleix per mèrit propi i gràcies als seus col•laboradors la més alta cota cultural del nord de l’illa. Això no és una hipòtesi, és una tesis, un axioma!

Poder pasturar un poc pels clàssics del pensament, com ens proposa Tomeu Sales als seus articles d’ahir i avui, es un goig sols equiparable (suposo) als místics que es col•locaven amb la contemplació de Deu.

Per arrodonir l’article den Tomeu, jo em permet la llicència de recomanar-vos la lectura d’un altre Italià: Pier Paolo Pasolini; (Bolonya 5 de març de 1922, - Ostia 2 de novembre de 1975) i en concret el seu llibre de poemes “le cineri di Gramsci” 1957, magistralment traduït per Antonio Colinas. El podeu trobar a llibres Visor de poesia. I, de passada, ara que ens arriba un capellà integrista, que abans de dir la primera missa al poble, ja ve precedit per la polèmica, jo li recomanaria la visualització – si no ho ha fet - de la gran pel•lícula del mestre italià, “il vangelo secondo Mateo”, (l’evangeli segons Mateu) 1965.- perquè la pugui entendre, que entengui el gran missatge del fill del fusteret de Nazaret.

alfonso

Gramsci

alfonso | 31/08/2010, 08:14

Gracias Tomeu, por estos artículos en el cual trasladas perfectamente los pensamientos, planteamientos y moral política de Gramsci a la actualidad de una izquierda desorientada y sin referentes,emborrachada
en seguir utilizando los antiguos métodos que solo conducen a la atomización de la misma,para ejemplo el de la division de EU y La creación de Iniciativa,pero efectivamente como objetivo debe ser la creación de algo nuevo con la capacidad de unir en un Bloc verdadero las diferentes izquierdas que vagamos sin rumbo y con un enemigo que cada vez esta mas organizado,si en la coyuntura actual de crisis no somos capaces de hacer ver a los trabajadores, parados, intelectuales y estudiantes que puede haber alternativas reales, seguiremos cayendo en nuestra auto-destrucción permanente,que solo beneficia a una burguesía, que aunque suene anticuado existe y se reorganiza permanentemente para mantener en control de este mundo globalizado, desgraciadamente hasta en el pensamiento,por eso las reflexiones de Gramsci,están vigentes en la actualidad, pero la burguesía de izquierda acomodada en este sistema también hará lo posible para que no se les desbanque de sus "minipolios" políticos, trabajo que se puede hacer desde la información y la formación de una militancia que muchas veces es ajena a los funcionamientos internos, de hay debemos seguir creyendo en lo imposible en la Utopía de izquierdas que si es posible y en Pollenca existe.

Salut

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb