URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

29-S El tercer col·lectiu

Alternativa | 06 Octubre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

 Una setmana després de la vaga general un nou article de Miquel Sánchez sobre la mateixa.

 

29-S EL TERCER COL·LECTIU (on acaba l’empresari i comença el treballador o viceversa)

Les contundents imatges del centre de Barcelona on les petites botigues tancaven les portes i tant el propietari-propietària com el seus treballadors o treballadores anaven junts cap a la manifestació han deixat amb el cul a l’aire a la dreta mediàtica sobre el fracàs de la vaga general i deixa a les clares que hi ha un important col·lectiu de persones que han quedat fora dels paraigües patronal o sindical. Si bé el sindicats tenen la seva força a l’industria, la CEOE tampoc representa al petit autònom o petit empresari, pel que no entenc les tretes de pit dels representants d’aquestes empreses afirmant que la vaga general ha estat un fracàs, quan els teòricament Seus associats se’n van amb els treballadors a la manifestació, desprès de la seva jornada laboral.

No hi ha cap dubte que hi ha un tercer col·lectiu, un col·lectiu híbrid entre treballador i empresari que just es distingeixen per qui paga el segur d’autònom cada mes si no el paguen tots dos. La CEOE ha quedat just com un representant de les grans firmes i els sindicats com el representants dels treballadors del sector secundari i el funcionariat, i ja ni la CEOE ni els sindicats poden ser ja considerats com interlocutors vàlids d’aquestes persones.

El tercer col·lectiu no té un perfil polític clar, són els famosos indecisos que fan caure la balança cap un costat a l’altre, són empresaris i treballadors del sector serveis, comerç, hostaleria, etc. Són les persones que pitjor ho han passat durant aquesta crisi que sembla que no se’n vol anar. Els sindicats, si es volen guanyar aquest tercer col·lectiu hauran de canviar la cançoneta del empresari explotador, perquè aquí l’empresari és un company més, no va amb corbata, duu les mateixes eines que els seus treballador s’embruta igual que ells, per tant S’adaptaran els sindicats a aquest tercer col·lectiu? Es tornaran perdre en bregues internes sense sentit? I a les Balears, Lluitaran per un conveni col·lectiu d’hostaleria amb unes retribucions justes? O es conformaran en haver aconseguit 35 dies de vacacions per uns treballadors que no fan feina ni 6 mesos i que per tant aquests 35 dies de vacances no serveixen per res. La resposta la tenen ells.

Com curiositat mallorcadiario.com ja donava a les 9 del matí que la vaga havia fracassat, es pot tenir tanta barra?

 El roto al blog el virus (de radio mai, una ràdio on vaig poder col·laborar fa anys)

 

 

 

Comentaris

Joan

Fotografia

Joan | 08/10/2010, 12:50

Això s'ha fet amb l'impagable col·laboració de la proteveu del Psoe i els seus regidors submisos.

Pepe

Maki

Pepe | 08/10/2010, 07:21

La fotografia real d'aquesta legislatura ha estat la d'UM_UNPI menjant-se als regidors del PSOE i destruint la seva assemblea.

maki

Taller de Memoria

maki | 07/10/2010, 17:52

Avui he fullejat de pasada el darrer Punt Informatiu, que encara no ha arribat a casa nostra. Hi ha una foto a una noticia en el "Taller de Memoria", sembla que Joan Cerdà i Francisca que hi surten, "presidint?"( Recordeu aquell cartell premonitori amb mitja cara d'un, i mitja cara de l'altre unides?)
Com no he llegit el text , no se si anaven com a alumnes del taller de memoria, o simplement, per electoralisme. Però si hi anaven com a alumnes i suposats beneficiats del taller , tal volta podrien ajudar recordar el que varen prometre a les derreres eleccions, que suposo que ho poden repetir integrament al proper programa electoral ( O el podrien fer conjuntament, sobre tot el PSOE.)

Pepe

Reverte

Pepe | 07/10/2010, 07:57

Arturo Pérez Reverte té raó en algunes coses abusa dels "tacos" i és prou maniqueu.Donar la culpa a uns polítics que semblen venguts de l'espai exterior és popular i fàcil.
La tendència a la desaparició del petit comerç a Espanya és la mateixa que fa anys s'ha donat a altres països. I és l'evolució "natural i dolorosa del capitalisme on el benefici és el més important i el valor suprem l'individualisme.

Per altra part la pregunta és si és possible mantenir una economia on els sectors productius pràcticament han desaparegut.

Miquel Sánchez

ooooohhh

Miquel Sánchez | 06/10/2010, 21:14

Espléndido artículo de Arturo Pérez Reverte, en ‘El semanal’, que coincide con lo que venimos diciendo desde la Plataforma de las Clases Medias:
Cada vez que doy un paseo veo más tiendas cerradas. Algunas, las de toda la vida, habían sobrevivido a guerras y conmociones diversas. Eran parte del paisaje. De pronto, el escaparate vacío, el rótulo desaparecido de la fachada, me dejan aturdido, como ocurre con las muertes súbitas o las desgracias inesperadas. Es una sensación de pérdida irreparable, aunque sólo haya echado vistazos al escaparate, sin entrar nunca. Otras de esas tiendas son negocios recientes: comercios abiertos hace un par de años, e incluso pocos meses; primero, los trabajos que precedían a la apertura, y después la inauguración, todo flamante, dueños y dependientes a la expectativa, esperanzados. Ahora paso por delante y advierto que los cristales están cubiertos y la puerta cerrada. Y me estremezco contagiado de la desilusión, la derrota que trasmite ese triste cristal pegado al cristal con las palabras se alquila o se traspasa.

En lo que va de año, la relación es como de una lista de bajas después de un combate sangriento. Entre las que conozco hay una parafarmacia, dos tiendas de complementos, una de música clásica, una estupenda tienda de vinos, una ferretería, una tienda de historietas, tres de regalos, dos de muebles, cuatro anticuarios, una librería, dos buenas panaderías, una galería de arte, una sombrerería, una mercería e innumerables tiendas de ropa. También -ésa fue un golpe duro, por lo simbólico- una juguetería grande y bien surtida. Me gustaba entrar en ella, recobrando la vieja sensación que, quienes fuimos niños cuando no había televisión, ni videoconsola, ni nos habíamos vuelto todos -críos incluidos- completamente cibergilipollas, conservamos del tiempo en que una juguetería con sus muñecas, trenes, soldados, escopetas, cocinitas, caballos de cartón, disfraces de torero y juegos reunidos Geyper, era el lugar más fascinante del mundo.

Ahora hablamos de crisis cada día. Hasta los putos políticos y las putas políticas, que no es lo mismo que políticas putas, ahórrenme las putas cartas, lo hacen con la misma impavidez con que antes afirmaban lo contrario. En todo caso, una cosa es manejar estadísticas; y otra, pisar la calle y haber conocido esas tiendas una por una, recordando los rostros de propietarios y dependientes, su desasosiego en los últimos tiempos, la esperanza, menor cada día, de que alguien se parase ante el escaparate, se animara y entrase a comprar, sabiendo que de ese acto dependían el bienestar, el futuro, la familia. Haber presenciado tanta angustia diaria, la ausencia de clientes, el miedo a que tal o cual crédito no llegara, o a no tener con qué pagarlo. El saberse condenados y sin esperanza mientras, en las tiendas desiertas que con tanta ilusión abrieron, languidecían su trabajo y sus ahorros. Morían tantos sueños.

Eso es lo peor, a mi juicio... Lo imperdonable. Todas esas ilusiones deshechas, trituradas por políticos golfos y sindicalistas sobornados que todavía hablan de clase empresarial como si todos los empresarios españoles tuvieran yate en Cerdeña y cuenta en las islas Caimán. Ignorando las ilusiones deshechas de tanta gente con ideas y fuerza, que arriesgó, peleó para salir adelante, y se vio arrastrada sin remedio por la tragedia económica de los últimos tiempos y también por la irresponsabilidad criminal de quienes tuvieron la obligación de prevenirlo y no quisieron, y ahora tienen el deber de solucionarlo, pero ni pueden ni saben. De esa gentuza encantada consigo misma que no sólo carece de eficacia y voluntad, sino que sigue impasible como don Tancredo, procurando ni parpadear ante los cuernos del toro que corretea llevándose a todo cristo por delante. Un Gobierno cínico, demagogo, embustero hasta el disparate. Sentenciándonos, entre unos y otros, a ser un país sin tejido industrial ni empresarial, sin clase media, condenado al dinero negro, al subsidio laboral con trabajo paralelo encubierto y a la economía clandestina. Con mucho Berlusconi en el horizonte. Un rebaño analfabeto, sumiso, de albañiles, putas y camareros, donde los únicos que de verdad van a estar a gusto, sinvergüenzas aparte, serán los jubilados guiris, los mafiosos nacionales e importados, y los hooligans de viaje y tres noches de hotel, borrachera y vómito incluidos, por veinticinco euros. Para entonces, los responsables del desastre se habrán retirado confortablemente al cobijo de sus partidos, de sus varios sueldos oficiales, de sus pingües jubilaciones por los servicios prestados a sí mismos. A dar conferencias a Nueva York sobre cómo nos reventaron a todos, dejando el paisaje lleno de tiendas cerradas y de vidas con el rótulo se traspasa. Así que malditos sean su sangre y todos sus muertos. En otros tiempos, al menos tenías la esperanza de verlos colgados de una farola.

Gonzo

Re: 29-S El tercer col·lectiu

Gonzo | 06/10/2010, 20:04

Per regenerar un partit res millor que unes eleccions. Tan UM com el PSOE han de pagar a les urnes els desastres que han fet.

Miquel Cantallops

El batle

Miquel Cantallops | 06/10/2010, 19:22

El batle és un capdefava però dels bons, ja és ben hora que sen vagi a fer carreres lluny de pollença perque ens ha desgraciats a tots
quin pajaro
I na francisca darrera darrera

Tant de bo que gent bona del psoe ha fuit, en morillo, en jaume plomer, en mateu vila,...

Aquests ténen el que cercaven

Meam si deixen regenerar els partits

Pepe

No som rics.

Pepe | 06/10/2010, 18:14

Genial el batle a la tertúlia de polítics (on he intervengut via telèfion) primer defensa l'auditori d'en Moneo i després per jsutificar el tancament de l'escoleta i el centre de dia diu No som rics.

Pepe

Re: 29-S El tercer col·lectiu

Pepe | 06/10/2010, 16:09

A Espanya els autònoms i els petits empresaris són legió, i no només són els sindicats els que s'ha d'adaptar-se també l'han de fer els partits d'esquerra.
De totes maneres mentre es pugui mantenir la societat de l'oci en la que vivim serà molt complicat lluitar contra l'individualisme que crec és els principal problem per que la gent es mobilitzi.
I com diu Guillem mentre la gent és preocupa de la darrera jugada d'en Messi o Ronaldo o el que li passa a la "princesa del poble" ens ficaran la jubilació als 67.

Guillem Caldentey

Más madera!!!!! /Tenim el que ens mereixem)

Guillem Caldentey | 06/10/2010, 14:50

Amics,
L'exitarro de la vaga és el que té, que "els partits" prenen nota:
El País.com, 06-10-2010, "Los partidos coinciden en la necesidad de elevar el cómputo de las pensiones" ((h)ttp://www.elpais.com/articulo/economia/partidos/coinciden/necesidad/elevar/computo/pensiones/elpepueco/20101006elpepueco_2/Tes).
De totes formes, i a la vista també de l'exitarro de la vaga del passat mes de juny de la funció pública, jo de'n ZP no deixaria, per a reduir el dèficit, de tornar a aplicar estidora al sou dels funcionaris....).

toni

autònoms

toni | 06/10/2010, 09:00

No nomes a Barcelona. A Palma també hi va haver autònoms ("empresaris"?) que varem desfilar a la manifestació i que varem tancar la barrera del nostre lloc de treball per ajudar a donar imatge de 'pais aturat per la vaga' en protesta per una situació acertadament diagnosticada pels sindicats. Varem acudir a una convocatòria feta per ells. Hi ha 'fotografia contundent' de la meva presència... ;-)
Només lamentar el patètic incident de la coincidencia de les 'dues' manifestacions que no saberen fusionar-se en una sola. La dreta i els capitalistes encara deuen riure!

turgut

Re: 29-S El tercer col·lectiu

turgut | 06/10/2010, 08:28

M'agrada molt aquest article. Puc no estar d'acord en quolque punt, segurament per desconeixement de qui escriu i no per mala fe, hi ha algun punt que no consider que sigui cert, pero en general molt bé.

Garci

Re: 29-S El tercer col·lectiu

Garci | 06/10/2010, 08:09

És possible que aquests treballadors dels que parles no es sentin representats pels sindicats però tampoc estiguin afiliats a cap sindicat?

Les organitzacions (qualsevol d'elles) solen mirar pel benefici dels seus membres. Així que, son els sindicats qui s'han d'adaptar a aquests treballadors o son els propis treballadors que han de fer-se valer en el sí del sindicat?

Tot i que també és cert que tendim a generalitzar i en creure en blanc o negre quan hi ha casos de tot color.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb