Una legislatura més, fent camí. Pollença, 2007-2011.
Alternativa | 03 Maig, 2011 06:00
Un nou i interessant article de Joan Ramon Bosch. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.
Des de fa més de sis anys, gairebé una legislatura i mitja, hem anat fent esforços per tal que les administracions millorin la situació de desprotecció en què es troben molts d’usuaris de camins i vies públiques amb problemàtica de pas.
Aquesta legislatura, contràriament a l’anterior, es va iniciar amb alguns compromisos per part del Consell Insular, no ha estat així per part de l’Ajuntament de Pollença, si bé un fet sí que s’ha fet present: els col·lectius en defensa del dret de pas s’han fet sentir arreu de l’illa.
Fets positius com l’aprovació del catàleg de camins del municipi de Pollença s’enfronten a la manca de presa de decisions fermes en l’obertura de la Carretera Vella de Lluc, la falta d’aplicació d’una regulació acordada pel Ple en el camí d’Ariant, la manca de decisió en la situació del camí de Síller... deixen sense resoldre molts de problemes en el dret de pas.
Cal recordar, a més, que el proper dia 10 de maig s’inicia el procés per dirimir la titularitat del camí de Ternelles.
Del Consell Insular de Mallorca ens en queda un regust amarg, doncs no s’ha resolt definitivament la situació de la Carretera Vella de Pollença a Lluc, clarament pública, i si bé el procés de recuperació s’ha vist reiniciat els darrers mesos, resta tancada a dia d’avui en els trams conflictius.
Per altra banda, conjuntament amb altres plataformes i entitats, hem anant reclamant la necessitat d’aprovar una llei de camins, però sembla clar que no s’arribarà a aquest fet, no només per la no presentació d’aquesta per part del Govern Balear, sinó per la manca de voluntat també del partit majoritari a l’oposició.
Així doncs, creiem que tot i la demanda social, les institucions no han respost a aquesta problemàtica, sinó que s’han anat dilatant les preses de decisions, fet que ha provocat que no s’hagi resolt cap dels conflictes existents i que n’hagin aparegut de nous, per tant, tot i reconeixent la implicació d’alguns càrrecs, no ens podem mostrar satisfets amb el que ha suposat aquesta legislatura pel que fa a la problemàtica del tancament de camins públics.
Diumenge, 8 de maig, tothom a Coma-sema.
Marxa reivindicativa per exigir l'obertura de l'antic camí reial de Bunyola
a Lluc.
Fotografia bloc de la plataforma camins públics i oberts.
Columnistes |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (17) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Categories
- Abril de República [148]
- Acords 2015-19 [18]
- Aigua [27]
- Ajuntament ple [318]
- AUDITORI [26]
- Balears [93]
- becut vermell [4]
- BLOC . [25]
- Cala Sant Vicenç [14]
- Camí públic de Ternelles [37]
- camins i espais públics [172]
- Can Botana [10]
- Canon [11]
- canvi de batle [12]
- Castellano [14]
- Columnistes [341]
- Contratació irregular [28]
- Convocatòries i Breus [147]
- Cultura, educació i esport. [160]
- Defensa animals [58]
- Democràcia Participativa [50]
- Ecologia [98]
- Economia; hisenda, turisme... [139]
- Eleccions [56]
- Eleccions generals. [34]
- EMSER [46]
- English [16]
- Espanya [98]
- FÃ brica [16]
- Festival [41]
- General [101]
- Gola [23]
- Internacional [64]
- Juntes de govern i portaveus [129]
- L'ALTERNATIVA [244]
- Mocions [84]
- Operació Voltor [9]
- Peatonització del Port [26]
- Pel canvi 2011 [31]
- PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
- PLA DE FUTURA GESTIO [20]
- Pla de Futura Gestió 2011 [13]
- Pla Mobilitat [15]
- Pollença [179]
- Pollença crida [49]
- Pollençalternativa [52]
- Port [17]
- Port Pollença [102]
- Precs i preguntes [64]
- Pressupost [17]
- Regidors [254]
- Retalls de premsa [2]
- Sanitat [5]
- Serveis Socials [33]
- Torrent de Sant Jordi [9]
- Trescant pel món. [181]
- Ullal [21]
- Urbanisme [129]
- Urxella [92]
La proposta de la llei de camins a aquestes alçades de legislatura...
Amb tots el respectes, sembla enriurer-sen dels ciutadans.
Digues que sí, Garci, que aquesta promesa ha arribat 4 anys tard. I encara es comporten com "sinvergüenzas" al igual que els PPerros i CeeXItes (abans UeMites). Menys "Llei Sinde" i més treballar abans!!!
Queda clar que hi ha membres de la Lliga i altres partits que no cerquen un càrrec públic per vocació cap al poble, si no més bé un lloc de feina alguns, per estar a l'atur i altres perquè no han fet un altre cosa que viure de política tota la
vida.
No cal pensar molt a qui s'ha de votar el que volen mirar en primer lloc pel poble sense cap dedicació exclusiva o més bé el que abans que del poble han de mirar per ells mateixos.
Jaume. Nosaltres hem acudit a una reunió al bar Tolo per conèixer gent. No ens ha demanat res a canvi. I si ho fes, pots estar segur que no accediríem. Com t'he dit, tot depèn del que demanen i del que els partits estan disposats a donar. Ara veurem el paper de la Lliga en aquest sentit.
Garci, saps perfectament que ni en Morro ni en "Tolos" fan res per no res. Si els organitzen reunions per captar vots es per després cobrar-s'ho amb interessos. Al tiempo.
Una promesa més que no han tengut nassos de fer en aquests 4 anys de legislatura. No se com no els cau la cara de vergonya:
El PSOE anuncia una ley para abrir todos los caminos públicos.
www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/05/04/psoe-anuncia-ley-abrir-caminos-publicos/666604.html
Sense que vulgui justificar a ningú, crec normal que qualsevol partit es reuneixi amb qui li demani. El problema ve quan aquest partit cedeix als interessos il·lícits d'aquest grup, que passa a ser el seu amic i un lobby de pressió. Així doncs, que la Lliga o qui sigui se reuneixi amb constructors no em sembla malament. M'ho semblaria que claudiquin a les seves exigències sin son contràries al bé comú.
Me sembla que na Malena Estrany, ha anat de Guate mala a Guate peor, a la Lliga den Jaume Font, i el tancador de camins públics Rafel Morro d'amic, per fer de les seves...Jaume Font està al servei d'ell mateix, i li importa un ravec l'interés públic, si no l'afavoreix a ell directament.
I que m'en deis dels senadors del PP al Senat, Joan Huguet i Joan Fageda, que per poder pintar un bou de fusta propi de l'Espanya negra varen invadir una propietat privada? Vaja merda de representants del PP i PSOE a Madrid que tenim els balears...
Els de la LLIGA haurien de tenir un poc mes de vista i fogir de les amistats perilloses com en Rafel Morro o en Tolo "Tolos". Aquests amics potser mos sortiram molt cars.
No m'Extranya aquesta maniobra d'en Rafel Morro. Davant la deblacle dels seus uemites a l'ajuntament ha de prendre posicions, ja que quedarà amb el cul a l'aire, enfrontat amb el PP i amb l'esquerra. Ha de cercar una balsa per surar. I que en diuen els progres numeros dos i tres?
Es ben cert que aquesta LLIGA d'en Font sera una bomba de rellotgeria si es decisiva per governar.
El debat és dema?
I jo sense fer-me la manicura!!!!!!!
Molta sort i vots.
La finca de l'Empeltada sembla ser, és ara propietat d'un Rus.
Bon amic de Jaume Font si que és el senyor de les obres a la Plaça.
Que sabieu que els del PSM, quan els demanes numeros concrets de la despesa en cultura quan tenien la regiduria et bloquetgen la IP?
m'acaben de comentar que el sr. que fa obres a plaça i te una barrera posada que era amic den Joan Cerdà , ha organitzat una reunio de picapedrers de Pllença per la Lliga d na Malena Estrany i en Jaume Font.
I sera vera que aquests ho repleguen TOT!
Pollença ciutat sense llei:
Al diari de Balears.
La societat F&A Beach explotarà les platges del Port de Pollença aquest estiu sempre que demostri que es troba al corrent de pagament, la qual cosa obligaria l'Associació de Veïns del Port de Pollença (concessionària de les platges des de fa més d'una dècada) a retirar les gandules i els para-sols que va col·locar de manera irregular a la zona fa ara dues setmanes.
...
h
ttp://dbalears.cat/actualitat/balears/para-sols-i-gandules-de-franc-a-pollen-a.html
Num. 9385
Acord del Ple del Consell de Mallorca de declaració de Bé
Catalogat a favor de l’escar de’en Fargas o Des Durais (Cala
Barques, Cala Sant Vicenç), terme municipal de Pollença (exp.
120/2010).
El Consell de Mallorca en la sessió del Ple que va tenir lloc el dia 7 d’abril
de 2011, adoptà, entre altres, el següent acord:
A la vista que, mitjançant l’acord de data 2 de juliol d’abril de 2010, la
Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de
Mallorca va acordar la incoació de l’expedient de declaració com a Bé Catalogat
a favor de l’escar d’en Fargas o des Durais (Cala Barques, Cala Sant Vicenç),
Pollença.
A la vista que, mitjançant acord de data 25 de febrer de 2011, la Comissió
Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de Mallorca
va acordar informar favorablement aquest expedient i elevar-lo al Ple del
Consell de Mallorca per a la seva declaració.
Atès l’informe jurídic, de data 22 de març de 2011, de la tècnica cap de la
Secció Jurídicoadministrativa de la Direcció Insular de Patrimoni Històric.
Per tot això, i en virtut del que disposa el Títol I de la Llei 12/1998, de 21
de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, i d’acord amb les competències
atribuïdes per la Llei 6/1994, de 13 de desembre, als Consells Insulars
en matèria de Patrimoni Històric, i el Reglament Orgànic del Consell de
Mallorca, aprovat pel Ple del 8 de març de 2004, aquest Conseller Executiu de
Cultura i Patrimoni eleva al Ple la següent proposta d’ACORD:
I. Estimar parcialment l’al·legació presentada pel Sr. José Maria Paredes
Fargas amb entrada en l’oficina de Correus el 13 de maig de 2010 i en el
Registre General del CIM el 18 de maig de 2010, amb el número 14286, en el
sentit de substituir la darrera frase de la Memòria històrica:
Al llarg d’aquest temps, l’escar ha estat explotat per la família dels Durais.
Per la següent frase
Al llarg d’aquest temps, l’escar ha estat explotat per la família Fargas i
esporàdicament per la dels Durais.
En base a l’informe conjunt del tècnic de patrimoni etnològic i la cap de
la secció jurídica i administrativa, ambdós de la Direcció Insular de Patrimoni
Històric, de dia 9 de febrer de 2011, el qual com a motivació s’adjunta i forma
part integrant del present acord.
II. Desestimar la resta de les al·legacions presentades pel Sr. José Maria
Paredes Fargas en l’escrit amb entrada en l’oficina de Correus el 13 de maig de
2010 i en el Registre General del CIM el 18 de maig de 2010, amb el número
14286. En base a l’informe conjunt del tècnic de patrimoni etnològic i la cap de
la secció jurídica i administrativa, ambdós de la Direcció Insular de Patrimoni
Històric, de dia 9 de febrer de 2011, el qual com a motivació s’adjunta i forma
part integrant del present acord.
III. Desestimar en la seva totalitat les al·legacions presentades pel Sr. José
Maria Paredes Fargas en l’escrit amb entrada en l’oficina de Correus el 5 d’agost
de 2010 i en el Registre General del CIM el 10 d’agost de 2010 (NRE
25445), i les al·legacions presentades pel Ministerio de Medio Ambiente y
Medio Rural y Marítimo, Dirección General de Sostenibilidad de las Costas y
del Mar, Demarcación de Costas en Illes Balears, en els escrits presentats l’1 de
setembre de 2010 (NRE 27222) i reiterat el 3 de febrer de 2011 (NRE 3651).
En base a l’informe conjunt del tècnic de patrimoni etnològic i la cap de
la secció jurídica i administrativa, ambdós de la Direcció Insular de Patrimoni
Històric, de dia 9 de febrer de 2011, el qual com a motivació s’adjunta i forma
part integrant del present acord.
IV. Declarar com a Bé Catalogat l’escar d’en Fargas o des Durais (cala
Barques, cala Sant Vicenç), del terme municipal de Pollença, la descripció del
qual figura a l’informe tècnic de data 15 de juny de 2010, que s’adjunta i forma
part integrant del present acord.
V. Els efectes d’aquesta declaració són els que genèricament estableixen
la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i
la normativa concordant.
VI. Aquest acord s’ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears i
al Boletín Oficial del Estado, s’ha d’anotar al Catàleg Insular de Patrimoni
Històric de Mallorca i comunicar-ho a la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears perquè procedeixi a la seva anotació al Catàleg General del Patrimoni
Històric de les Illes Balears
VII. Aquest acord s’ha de comunicar als interessats, a l’Ajuntament de
Pollença i al Govern de les Illes Balears.
Contra aquest acord que esgota la via administrativa es poden interposar,
alternativament, els recursos següents:
a) Directament el recurs contenciós administratiu davant el tribunal que
resulti competent, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia
següent de la notificació del present acord.
b) El recurs de reposició potestatiu davant l’òrgan que ha dictat aquest
acord, el Ple del Consell, en el termini d’un mes, comptador a partir del dia
següent de la notificació del present acord. Contra la desestimació expressa del
recurs de reposició podrà interposar-se el recurs contenciós administratiu, en el
termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la recepció de la
notificació de la desestimació de l’esmentat recurs. Un cop transcorregut un mes
des de la interposició del recurs sense que s’hagi notificat la resolució, podrà
interposar-se el recurs contenciós administratiu, contra la desestimació presumpta
del recurs de reposició, sense limitació temporal, mentre no hi hagi resolució
expressa.
No obstant l’anterior, es pot exercitar, si n’és el cas, qualsevol altre recurs
que s’estimi pertinent. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i de la llei 4/1999,
de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Palma, 15 d’abril de 2011
El secretari general del Consell de Mallorca
Jeroni M. Mas Rigo
Annex 1:
(Es publica com a annex un extracte de l’informe tècnic de data 15 de juny
de 2010. Els informes íntegres a què fan referència els apartats I, II i III de l’acord
de declaració, consten a l’expedient administratiu núm. 120/2010. Aquest
expedient es podrà consultar a les dependències del Servei de Patrimoni Històric
(Plaça de l’Hospital, 4. 07012- Palma) per aquells interessats en el procediment
i que acreditin aquesta condició, d’acord amb el que disposa l’art. 31 i ss. de la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques
i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13
de gener).
1. Dades sobre el bé objecte de la declaració.
Denominacions: escar d’en Fargas o des Durais.
Situació: a la part esquerra de la cala Barques, a la zona de
Cala Sant Vicenç.
Municipi: Pollença.
Cronologia: segle XX-. La concessió data de l’any 1952.
Usos: Civil.
Propietat: Es tracta d’una concessió administrativa, ja que
es troba dins zona marítimo-terrestre.
Per tant la propietat és de l’estat.
Protecció existent: Cap.
Categoria proposada: Bé catalogat.
2. Descripció.
A l’actualitat, a Mallorca hi ha 62 escars protegits, concentrats als municipis
de Santanyí (44), Llucmajor (11) i Campos (7). Recentment s’ha incoat el
conjunt d’escars del Port des Canonge com a bé catalogat.
L’escar des Durais es localitza a la zona esquerra de cala Barques (Cala
Sant Vicenç) al municipi de Pollença.
L’escar, de grans dimensions, consta del llenegador o rampa guia formada
per travesses de fusta clavades al terra i amb la forma de la quilla de l’embarcació
tallada, amb diverses trajectòries per arrossegar les embarcacions, i
cobert amb l’enramada de pi (que es treia a l’hivern) que es sosté en tres columnes
i la marjada.
Ala part de la mar hi ha un conjunt de marges escalonats de protecció contra
l’onatge, amb una petita explana transitable pels vianants. A la part posterior
de l’escar, hi ha una paret de pedra en sec que completa el tancament del conjunt.
L’escar pròpiament dit, és de grans dimensions i està cobert de volta de
marès i aterracat. Presenta una portassa de fusta pintada de verd de dos fulls.
Dins l’escar, una paret prima separa l’espai per les embarcacions d’una petita
habitació. També hi trobam una cuineta i una cisterna. L’escar disposa d’un
accés escalonat a la part posterior, així com un finestró. Completa el conjunt un
sistema de recollida d’aigua procedent de la penya que constitueix el límit norest
del conjunt. El sistema disposa d’un aljub i diverses piques de decantació,
avui en dia inutilitzades en part.
3. Memòria històrica del bé.
La construcció d’aquest escar es remunta a l’any 1952 en que fou autoritzada
la concessió a Dn. Miguel Fargas de Juny per la Direcció General de puertos
y señales marítimas del Ministerio de Obras Públicas.
A l’expedient del Ministerio de Obras Públicas, es fa referència al projecte
elaborat per l’enginyer de camins, canals i ports, D. Antoni Parietti Coll i
subscrit el 27 de febrer de 1950.
Al llarg d’aquest temps, l’escar ha estat explotat per la família dels Durais.
4. Proposta de delimitació del bé afectat.
S’adjunta plànol de delimitació de l’escar des Durais que inclou, el davallador,
l’escar i el tancat posterior de paret seca, a més de les marjades de contenció
de l’onatge. En total, l’àrea que es declara bé catalogat ocupa 1.300
metres quadrats.
5. Informe sobre l’estat de conservació del bé.
L’estat de conservació del bé és acceptable, requerint periòdicament obres
de manteniment i conservació. Fa pocs anys, un temporal obligà a refer el mur
de contenció de l’onatge.
6. Criteris d’intervenció
Pel que fa als criteris d’intervenció s’atendrà al que marca la Llei
12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.
Entre les modificacions recents que suposen desvirtualitzacions de l’estat
original hi ha la disposició d’un dipòsit d’uralita, i les conduccions elèctriques i
canonades d’aigua de l’exterior. Qualsevol actuació ha de tendir a suprimir o minimitzar aquests elements i/o instal·lacions.
Per altra banda, s’ha de suprimir la utilització del ciment portland en les reparacions ordinàries (es pot emprar ciment mallorquí o morter de calç).
Per retornar l’escar a la seva fesomia original seria molt interessant recuperar el funcionament del sistema de captació d’aigua del llisar.
7. Conclusions.
En conclusió, podem dir que l’escar des Durais és un dels millors exemples d’aquest tipus de construccions que es conserven a la costa de Pollença. La seva
ubicació, la seva singularitat, el seu estat de conservació i la seva integració dins la costa de Cala Barques el fan mereixedor d’un règim de protecció específic. De
les característiques descrites, es desprèn que no es poden deixar de tenir en compte els valors històrics, etnològics i culturals d’aquest bé, contemplats a la llei 12/98,
de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, els quals fan que aquest element sigui mereixedor de la protecció de Bé Catalogat que atorga la citada
llei.
Annex 2: Planimetria
(Veure BOIB)
Una decepció més a la llista. Ni ajuntament, ni govern, ni consell... Després hi haurà partits que han governant i que diran que els votem, que ells son els defensors dels camins públics, etc.