URXELLA

¿Què és el que s’ofereix avui com objecte d’imitació? ¿Què es desitja imitar? ¿Quins són els models del nostre temps? Segurament són els de sempre, però disfressats amb noves caretes. Des que el món és món hi ha elements que són seductors per l’ànima humana: fama, poder, riquesa..., per un costat; per altra banda: la conseqüència, la solidaritat, l’honestedat... Qui reuneix en grau elevat algun d’aquests elements, dos, molts d’ells plegats, és converteix en model, objecte d’admiració i d’imitació. Si fa segles els gladiadors eren admirats i famosos, avui els nous gladiadors poden ser, per exemple, els futbolistes dels grans equips que acumulen fama i doblers a palades. Però ni els gladiadors ni els futbolistes, ni els models en general, tendrien influència si no tenguessin la caixa de ressonància dels estadis i els mitjans de comunicació. Això vol dir que ningú és converteix en model fins que es difon massivament la seva imatge, promovent una admiració i una seducció que du a la imitació; d’aquí surten els fans, les modes, els referents i fins i tot, l’educació. I si això ha estat sempre així, avui en un món globalitzat en més raó, on els poderosos mitjans  de comunicació, especialment la TV, juguen un paper essencial en l’oferta i creació de models. Messi, Belén Esteban, Mandela o la Mare Teresa de Calcuta estarien arraconats si no haguessin tengut mitjans de comunicació que els donàs a conèixer, convertint-los en models. Hi ha molta gent digna d’admiració i imitació, que no serà mai admirada, ni imitada perquè el seu exemple no ha transcendit a l’espai públic.

¿Quins són avui els personatges que xupen més pantalla, cerquen amb avidesa la foto i estar damunt fulla en els mitjans de comunicació? Sens dubte entre ells trobam els polítics. Però si assumim una definició de model, com allò que per la seva perfecció hauria d’esser imitat, oli ens hi ha caigut... El nostre estament polític, amb honroses excepcions, no és massa digne de ser imitat. Malgrat això desgraciadament exerceixen un poderosa influència modèlica com objecte d’imitació i son font d’educació popular informal. Essent els polítics persones públiques, representatives i elegides pel poble els tocaria ser responsables del seu rol modèlic.

¿Quin paper modèlic ens estan oferint bona part dels polítics, especialment els del PP i UM? Es fort i fa pena dir-ho, però el paper és el de lladres, aprofitats i mentiders. Si com deien els llatins “la dòna del César no sols ha de ser virtuosa, sinó que ho ha de parèixer”. Aquests polítics ni són virtuosos, ni ho pareixen. Per desgràcia els polítics en general pequen de cínics, hipòcrites, crispadors, manipuladors... Vaja un models! Escarrufen! No és estranya, idò, la desafecció, la desconfiança i la mala fama que han donat a la noble funció de la política. Més trist encara és que com a models pentura han empestat i corromput a la societat amb la seva verinosa influència. No vull pensar que sols són la punta d’iceberg d’una societat corrupte; en aquest cas estaríem davant una funesta sinèrgica retroalimentació. És vera que tots arrossegam contradiccions i inconseqüències, però hi ha qualitat i graus que esdevenen escandalosos i aquest sembla ser el cas dels polítics que ens governaren a l’anterior legislatura, imputats o condemnats per corrupció. No parlam d’un cas aïllat, parlam d’un expresident, de quatre exconsellers i més de cinquanta exdiputats i alts càrrecs dels dos partits que governaren.

Un molt mal favor han fet a la societat mallorquina, si a més d’haver robat, han aconseguit normalitzar l’immoral robatori amb el seu rol modèlic. Si a damunt aconsegueixen el vot majoritari, vol dir que la nostra societat no esporga, ni reprova, ni condemna i que d’alguna manera es fa còmplice, connivent, consentidor d’aquesta guarda de pocavergonyes, que més tost haurien d’haver estat models de ciutadans, compromesos amb el bé comú.

Del blog komikelx