URXELLA

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

 Si no tenim altres feines i ens dedicam a observar la situació política present, potser que ens astorem de veure que polítics que es podrien guanyar les sopes amb la feina o el negoci que tenien abans de fer-se professionals fan el pallasso per tal de mantenir-se en el càrrec, consenten que se fotin d’ells, que els esbronquin, barregin, i àdhuc els escupin o els tirin tota casta de brutors.

Després de molts de jorns de sucar-nos el cervell per tal d’aclarir aital fenomen hem arribat a una conclusió preliminar: per tal d’entendre’l cal començar dividint el bestiar polític en dos grans grups: els polítics materialistes i els polítics idealistes.

Els materialistes són aquells que es troben molt a plaer en el seu càrrec, o com a mínim millor que en el seu ofici passat, i sobretot més ben pagats i servits, de manera que s’enroquen al tron i no s’amollen per res; això sol passar amb petits funcionaris i sobretot mestres d’escola que volen fugir del guix, qualsevol cosa és millor que aguantar al·lots, per això no dubten en renegar dels antics ideals —si en tenien—i apuntar-se a qualsevol ideologia ben pagada per desbaratada que sigui.

Els idealistes són una espècie molt diferent: a ells els mou el tribalisme cavernícola altrament dit imperialisme, estimen tant la seva tribu o nació que la volen engrandir —vos sona UNA GRANDE LIEBRE— i per fer-ho han de destruir les tribus contràries, sigui físicament o cultural, i sobretot han d’assimilar les tribus sotmeses que encara puguin estar a mig pair. És natural que per assolir una fi tan noble no estalviïn recursos: esmercen els doblers que no tenen, magnifiquen els símbols propis fins al ridícul i calciguen els dels oponents, recorren a arguments doiuts i caducats i si cal s’alien amb el dimoni.