URXELLA

No al discurs de la resignació

Alternativa | 15 Juliol, 2012 06:00

Normal 0 21 false false false ES X-NONE AR-SA

Parlava Julio Anguita en un magnífic discurs, que podeu veure més avall, de la resignació: «Un dels “èxits” del sistema americà i del capitalisme en general és aconseguir que el pobre, el miserable, es senti culpable de la seva pròpia situació. És la filosofia calvinista, filla del protestantisme que predica que la societat dóna oportunitats a tothom, per tant si no has triomfat ets culpable, tu ets l’únic responsable».

És el missatge que ens volen fer arribar des del poder, des del govern. Els culpables són els aturats que no volen treballar, els immigrants que vénen a aprofitar-se dels nostres serveis sanitaris i a cobrar l’atur sense cotitzar, els estudiants que són uns mandrosos i volen aprofitar les beques per passar les hores als bars en lloc d’estudiar. És el missatge que s’amaga darrera del discurs d’excel·lència al que constantment fa referència el ministre d’educació. El discurs que culpabilitza al dèbil i al mateix temps posa dalt d’un pedestal al corrupte, a l’especulador, al viu que treu profit i s’enriqueix gràcies als buits legals, a la deixadesa i la corrupció dels que ens governen. És la hipocresia elevada a la màxima potència.

Parla Anguita del perfecte domini del poder, «aquell que no es fonamenta tant en la força, en la coacció, en la Guàrdia Civil o els militars. És el domini de la ment, és l’opi que cau dels aparells de televisió, dels discursos polítics, de les sentències dels tribunals de justícia. És el missatge que amara les mentalitats, que diu: Calla, calla que pot ser pitjor». Resigna’t a les retallades i a les pèrdues dels drets fonamentals, que si no serà pitjor. És també el missatge de la por aquell que posa al mateix nivell al que defrauda milions per enriquir-se amb el que treballa unes hores en el mercat submergit, i al mateix temps cobra els 400 euros d’ajuda per poder pagar l’hipoteca i no quedar al carrer. O al treballador que ha fet una petita obra a casa seva de forma il·legal amb aquells que construeixen grans hotels o xalets en zones protegides per lucrar-se. És el missatge que et diu «calla que si no també rebràs tu».

Diu el PP que la joventut està manipulada pels professors, que darrera els indignats hi ha els partits d’esquerres i no sé quines forces ocultes. Jo el que crec és que, si hi ha qualque cosa positiva en aquesta crisi, és que està començant a despertar-nos com a societat, tot i que sigui de forma lleugera ens està ajudant a sortir d’aquest estat d’hipnosi. Fa temps vàrem caure en la trampa de la granota, aquella que diuen que si la fiques dins una olla d’aigua freda i la vas bullint poc a poc, la mates sense que se n’adoni. Ara s’han passat amb l’encalentida i ens han escaldat. Esperem que sigui suficient per fer-nos botar fora, abans que sigui massa tard.

Comentaris

Re: No al discurs de la resignació

Miquel Sánchez | 15/07/2012, 21:27

Els bombers de Madrid s'han posat entre els antidisturbis i la "gent corrent", i estan evitant les carregues.

Madrid ens roba, però de moment són els únics que han sortit al carrer per protestar.

Re: No al discurs de la resignació

ARFV | 15/07/2012, 12:15

Això són ments lúcides, quina pena que n’hi hagi tan poques i al temps hi hagi tant de ramat.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy