URXELLA

Qui s'ha d'aclarir al tema de la independència de Catalunya és CiU. Just el dia abans de la manifestació CiU al Congrés dels Diputats va donar suport al PP per rebutjar una moció de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) que demanava rebutjar el crèdit extraordinari de 1.783 milions per pagar armament.
Cal recordar que un dels articles més lamentables de la constitució faculta a l'exèrcit a garantir la unitat d'Espanya.

Gracies per tornar a publicar qualque vinyeta de "El Roto", le anyorat aquest estiu , a l'Agost a les pàgines de "El Pais", per a mi el millor del Pais.
El seu missatge val mes que qualsevol periodic.

D'un repàs breu de l'història d'Espanya els darrers 300 anys, crec que és fàcil treura la conclussió de que:
- Castellà, per la seva situació d'impossició, domini, i preponderància absoluta dins l'Estat Espanyol, no te vocació de renovar o restablir l'estat plurinacional anterior a la guerra se Succesió.
- Que la projecció d'aquesta falta de voluntat a l'àmbit fiscal i econòmic comporta agravis i perjudicis per a algunes regions, entre elles les Illes Balears, que un dia o l'altra, i ja ha passat, seran motiu de conflicte greu, i la seccesió de al manco, Catalunya.
-Que també aixó se projecta a l'àmbit llingüistic-cultural, ara mateix ho estem patint a Balears.
-Una part de la conclussió també es que Espanya es una societat que dificilment tolera la discrepancia i la diferencia, i és molt impermeable a l'exercici de l'autocritica i l'anàlisi objectiu.Això no vol dir que a Catalunya sigui molt millor en aquest aspecte, però el pactisme hi és una actitut freqüent, gens habitual a Castella, tal volta pels motius de domini expossats.
I finalment, els que creiem en la democracia, malgrat els seus multiples defectes, hem d'assumir una hipotètica independencia de Catalunya expressada lliurement per la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes.
Entenc que la independència de Catalunya no ha d'anar contra ningú, ans a favor de la Llibertat de Catalunya.

Idò jo penso que ahir a Barcelona es va dir PROU!. Estic d´acord amb en Garci quan diu que no hi havia cap projecte polític però sí un crit unànim que així no es pot continuar, o com a mínim, amb aquest concepte d´Estat ofegador de les "nacionalitats i regions que el composen".L´actual estructura política, fiscal i cultural d´Espanya no permet la convivència pacífica i respetuosa dels territoris. I això se veu molt agreujat amb la crisi econòmica i la campanya uniformadora del PP, d´aquí la reacció del poble expresada el carrer. Un poble que se rebela es un poble viu, una societat activa i això cal respetar-ho, tal vegada en el nostra cas també envejar-ho.

Ahir a Barcelona hi havia un crit unànim: Independència. Però projectes polítics per a gestionar-la n'hi havia gairebé tants com persones eren al carrer. Hi havia multitud d'estelades diferents, senyeres, pancartes, banderetes, eslógans i disfresses de tot tipus, però l'únic unitari, per la seva facilitat a l'hora de formular-ho, era la voluntat d'un estat al marge d'Espanya: o sigui, ahir es va expressar no tant una idea política com un sentiment: patriotisme.

És evident que que els governs del PP han produït una reacció en l'ànim independentista dels Catalans i Bascs, no se com és pot traduir això a les illes. Això si es fa dificil entendre unes illes Balears dins una Espanya sense Catalunya. Per altra banda, si el que es preten a Catalunya es simplement passar el poder de Madrid a la clase política Catalana i canviar un exercit per un altre sense acostar la democràcia al poble de veres no crec sigui suficient.