De Toni Kukoc a Pau Gasol

Alternativa | 29 Setembre, 2012 06:00

Tots els aficionats al bàsquet recordem com a finals dels anys 80 i inicis dels 90 gaudíem amb el joc d’un equip mític com era el de l’antiga selecció de Iugoslàvia, que va assolir el seu màxim nivell esportiu i es va convertir en l’únic equip capaç de competir amb els Nord-americans. Aquell equip es va desfer finalment com a conseqüència del desmembrament de la República de Iugoslàvia, cosa que no deixa de ser anecdòtic, si tenim en compte les guerres i els banys de sang que es van produir.

No deixa de ser curiós que justament en un moment on creix el sentiment independentista en algunes parts de l’estat espanyol, sobretot a Catalunya i al País Basc, els aficionats al bàsquet hem pogut gaudir del joc d’un altre gran equip, la selecció espanyola de bàsquet, que com aquell mític equip Iugoslau també s’ha convertit en l’alternativa als Nord-americans dins el món del bàsquet.

Les manifestacions del passat 11 de setembre van posar de manifest que qualque cosa es mou a Catalunya. També al País Basc, on l’esquerra abertzale cada vegada té més força . Fa unes setmanes , un representant de Bildu agraïa irònicament al govern del PP que estigués fent molt per reforçar el sentiment independentista dels bascs.

Curiosament el PP, que es considera l’abanderat de la unió de l’Estat Espanyol, cada vegada que governa li surten independentistes de davall les pedres. Justament aquest partit que en el seu moment va votar en contra de la Constitució Espanyola, i que ara s’aferra a ella per criticar els que demanen la independència, se n’oblida quan es tracta d’ aprovar una reforma laboral que romp l’equilibri en les relacions contractuals, que precaritza la situació dels treballador i que a més s’ha carregat els serveis públics bàsics com la sanitat i l’educació.

A la nefasta política de retallades, a les nostres Illes s’ha afegit un atac a la nostra llengua i la nostra cultura com mai s’havia atrevit ningú des del Franquisme. Com diu Pere Sampol , difícilment els ciutadans de les distintes nacionalitats que conformen l’Estat Espanyol poden fer-se seva una “pàtria” que ataca les seves pròpies cultures.

Ara es prepara una altra ofensiva per allunyar els poders dels ciutadans amb la nova llei del règim local que vol deixar sense autonomia als ajuntaments.

Ara per ara, és difícil saber com evolucionarà tot això. A les nostres Illes encara estam a anys llum de tenir un sentiment nacional semblant al de Catalunya o del País Basc. També ho és que es fa molt difícil concebre unes Illes Balears dins un Estat Espanyol sense Catalunya. Tanmateix, si l’Estat Espanyol s’ha de desmembrar que sigui mitjançant un moviment pacífic, que serveixi per acostar el poder als ciutadans i crear un sistema vertaderament democràtic. Si el preu a pagar és deixar de gaudir de la selecció de bàsquet, pues què hi farem? Ja revisarem vídeos antics...

Del blog "Sueños robados" El Baloncesto Yugoslavo.

Comentaris

Re: De Toni Kukoc a Pau Gasol

Pepe | 29/09/2012, 15:19

Un orginal plantejament Joan, amb el que comparteix ll'afició pel bàsquet i la pena per no haver gaudit de una final olímpica Iugoslàvia- EUA a 1992.
El que em preocupa al tema en qüestió és la reacció del nacionalsme espanyol. Cal recordar el que va dir el coronel de l'exèrcit espanyol Francisco Alamán Castro a una possible independència de Catalunya: "la unitat d'Espanya és un principi irrenunciable, que s'ha de defensar fins i tot amb les vides dels militars." i el problema greu és que això és constitucional!

Re: De Toni Kukoc a Pau Gasol

Miguel Sánchez | 29/09/2012, 08:49

Una de les grans errades del Principat de Catalunya va ser intentar canalitzar el sentiment de pais per la part esportiva, la primera tentativa d'inscriure la selecció catalana d'hockey patins no va tenir èxit però si la segona, cal recordar que la selecció espanyola de hockey patins és normalment composta per jugadors catalans i és l'actual campiona d'Europa (set vegades consecutives) i l'actual campiona del mon (quatre vegades consecutives), a l'any 2004 la selecció catalana de hockey patins va ser aceptada al mondial B i va guanyar el torneig, però les al.legacions fetes per la Federació Espanyola de Hockey varen ser aceptades per la Federació Internacional i Catalunya va ser exclosa de la Federació Internacional, gran part dels jugadors d'aquella selecció catalana es varen tornar incorporar de nou a la selecció espanyola i el "seny català" va veure que la via esportiva no era le més adequada per engrescar la població cap a l'indepèndencia.

Ara sembla que que la cosa podria anar endavant, malgrat jo tinc moltes dubtes que aquesta tentativa surti endavant, a la via esportiva el Barça ja ha dit que jugarà la lliga espanyola (si li deixen), els empresaris tenen moltes dubtes i més en tindràn cada dia que passi, el problema de Catalunya igual que a les Illes Balears no és dir-se espanyol o català o balear com seria el nostre cas, si no que tenim un recaptador d'imposts incompetent a Madrid que reparteix els doblers per interessos de partit i no pels interessos generals de tots i nosaltres sortim escaldats.

El tema de que la Comunitat de Madrid sigui la que aporta més al conjunt de l'estat no deixa de ser fictici ja que allà tributen les gran multinacionals que facturen arreu de l'estat espanyol i si fossim un estat federal aquestes multinacionals haurian de tributar el seus guanys a cada Federació on tenen activitat econòmica, fixar-vos per exemple Andalussia amb la població que té que els guanys de les companyies elèctriques o de telefonia haguessin de tributar a aquella comunitat o federació, supòs que el mapa tributari feria un canvi prou significatiu, perjudicant clarament als ingressos de la comunitat lider en aquest moments ja que injustament es beneficia dels guanys aconseguits a altres comunitats autònomes.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy