URXELLA

Excepte el Partit Popular tots els partits amb representació al ple hem expressat públicament la nostra oposició a la contractació de la número 6 de la llista del PP com secretària del batlle. Ni ta, els socis de govern del PP, la Lliga, donen suport a aquesta contractació. Ahir la Primera Tinent de Batlle, va expressar públicament la seva oposició a aquesta contractació, a la ràdio municipal. Una vegada escoltades aquestes declaracions la veritat que resulta mot complicat entendre com el batlle vol fer aquesta contractació i com el  dimarts de matí ja va presentar  la futura nova secretària al personal de l'Ajuntament. Com és possible que el PP prengui decisions al marge del seu soci de govern? Es pensen que tenen majoria absoluta? El batlle l’ha agafat gust a governar per decret?

Si abans ja no n’hi havia res que justifiqués la contractació d’un nou càrrec de confiança, ara amb tot el ple, excepte el PP, en contra, seria totalment antidemocràtic. El batlle ha de respectar a la majoria del ple i no signar el decret de batllia que fa possible aquesta contractació el dilluns. Si el batlle necessita realment una Secretària més el que ha de fer és cercar-la entre el personal de l’Ajuntament.

 Si el batlle  no rectifica i fa finalment aquesta contractació consideram que la resta de partits haurem de reunir-nos per consensuar accions conjuntes, sense descartar la moció de censura com una de les possibles accions a realitzar.

Imatge del blog "Xàtiva; punts de vista" amb un recomanable article on comenta l'excel·lent article que va fer  Francisco José Bastida, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat d’Oviedo

"...Molts polítics pensen que llurs resolucions no haurien de tenir límits, ja que són representants de la sobirania popular. Per tant, solen veure els funcionaris com un obstacle, com uns buròcrates que posen objeccions i controls legals a les seves ordes. En cas de conflicte, el sotmetiment del funcionariat a la llei i la seva independència són interpretats pel governant paranoic com una deslleialtat personal i, fins i tot, com una estratègia oculta al servei de l’oposició. Per a evitar aquests esculls, es va inventar la figura del càrrec de confiança. Aquesta figura ha proliferat de manera exagerada a totes les administracions."