URXELLA

 Cal recordar que la “Menani S.A.”, va exercitar dues accions contra l’Ajuntament de Pollença: l'Audiència Provincial li va acceptar la propietat del camí però es va mantenir la servitud de pas pública.

És molt trist constatar que si s'ha arribat a aquesta situació ha estat entra altres punts per la manca d’inclusió del camí a l’inventari municipal i per la perllongada inactivitat municipal envers el camí. No obstant com diu el misser la jurisprudència del Tribunal Suprem  te reiteradament dit que, en aquest tipus d’accions, el demandat (en aquest cas, l’Ajuntament) no ha de provar res i que basta que l’actor (en aquest cas, Menani S.A.) no provi el seu títol per dictar una sentència absolutòria. Igualment pel que fa a la vulneració del actes propis, la Sala Civil del Tribunal Suprem estableix no hi ha actes propis “en los supuestos en que existe error, ignorancia, conocimiento equivocado o mera tolerancia” i en el procés va quedar documentalment acreditat que, tant el P.G.O.U. de 1990, com les posteriors actuacions de l’Ajuntament de Pollença davant la jurisdicció contenciosa – administrativa, son cronològicament anteriors a la tramesa de l’esborrany del Catàleg de Camins per part del C.I.M. a l’Ajuntament, el qual fou el document que li va posar de manifest la existència de fets, fins aleshores ignorats per l’Ajuntament, que acreditarien la condició pública del camí litigiós, per be que, sobre aquest important fet, la sentència de l’Audiència Provincial no digui absolutament res.

   Un problema és que l’Audiència Provincial ha assumit les tesis del pèrit de Menani, el Sr. Cateura,  respecte a que, amb la compra del Castell del Rei el 05.08.1811, també es va adquirir el terreny annex i el camí, de propietat de Menani S.A. sobre el camí de Ternelles... El més que sorprenent  que l'Audiència, donés per bona la versió del pèrit Sr. Cateura, de que el camí de Ternelles tenia per punt final el Castell, el qual  no té res a veure amb la realitat ja que el camí no va al Castell de Pollença si no que es dirigeix cap el coll de Can Miquelet i varies finques dels anomenats castells per a dirigir-se al punt de guarda de Cala Castell. Aquest camí era l’únic accés públic, abundosament documentat, per a anar a les 9 propietats anomenades castells situades entre el coll de Can Miquelet i Cala Castell.