URXELLA

Deixant, de moment, de banda el fet que l’equip que conforma les candidatures és notablement distint , tenir dret a triar qui durà  el maneig de la primera institució pedagògica de les Illes és un privilegi de què, per cert, no poden gaudir democràcies tan consolidades com Estats Units o Dinamarca. Quan es varen oficialitzar les candidatures, se varen sentir veus demanant la fusió dels dos equips en un. Només hem de pensar en el nom  que donam a països en què es presenta una única llista electoral. La pluralitat és necessària, i tant de bo que les opcions fossin més de dues. Aquí podem triar. És veritat que el vot de l’alumnat compta manco que el dels professors, però no votar encara fa que la força dels estudiants sigui menor.

De totes formes, i això fa mal, no hi ha cap ambient electoral entre els companys de la UIB. N’hi ha que ni tan sols saben que hi ha eleccions a rector. Segurament el fet, lloable, que els dos candidats hagin renunciat a invertir els 2000 euros que els pertocaven per a fer campanya per dedicar-los a beques, hagi contribuït a aquest ambient fred. El problema és que quan s’han convocat eleccions al Consell d’Estudiants la situació ha arribat a ser gelada, amb processos en què no es va presentar ni una candidatura. Aquesta falta de implicació de l’alumnat de la UIB en els òrgans de govern de la institució no sempre ha estat així. La UiB que jo vaig conèixer als anys 80 tenia un alumnat molt més actiu ideològicament, compromès  i preparat per a la mobilització que la UIB que estic vivint ara. Segurament el descrèdit de totes les institucions, inclosa la universitat, és el signe dels temps, però la inhibició no és el millor camí.

És cert que m’hagués agradat tenir un candidat a rector molt més a l’esquerra que els dos que finalment s’hi han presentat. Clar que sí. Però quan un mira els equips que els acompanyen i quan un se llegeix els programes de tot dos , està clar que la millor opció és la que presenta Antoni Riera.  Convid a pegar una ullada a les seves propostes, concretes i detallades, i el que ha presentat Llorenç Huguet, més basat en allò que la UIB va fer quan ell ja va ser rector que en allò que faria si ho tornàs ser.

Està clar que, en temps de crisi, no podem esperar miracles, però el que sí que hauríem d’esperar de la nostra universitat és un compromís cap a aquells alumnes que tenen seriosos problemes econòmics, amb una política de beques que repari el mal que s’està fent des del govern. Igualment és necessària una major flexibilitat a l’hora d’aplicar uns plans d’estudi que fan impossible compaginar una carrera amb una feina, fins i tot a mitja jornada. La universitat pública ha de ser la universitat de tots, aquella que permet als fills dels treballadors arribar a titulacions superiors. A més, ha d’atendre les necessitats del mercat laboral i tot el que tant se repeteix, però també ha de formar persones que pensin, que raonin críticament, que siguin capaces de posar les bases teòriques que tombin aquest pensament únic que ens està ofegant. Pel que sé, he llegit, he sentit i he escoltat, la candidatura d’Antoni Riera me mereix moltes més garanties pel que fa a tots aquests aspectes. El 22 de maig jo aniré a votar i m’agradaria veure que els meus companys ho fan també.

María Antonia Valdivielso

 Candidats.

Debat entre els dos candidats.

Fotografia de http://www.noticiasmallorca.es/

Divendres 24 a les 19:30h  us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch