Alternativa | 01 Novembre, 2006 22:52
L' alta abstenció (43,23%) demostra que polítics i ciutadania cada vegada són més allunyats. Els números de vots l'hem obtingut de la pàgina de la Generalitat.
CIU ha perdut pràcticament 100.000 vots però sòn els grans guanyadors,2 escons més (48) suposam que no gràcies al suport de Na Munar ( per cert què feia el PSM donant suport a una partit que és més de dretes que el PP?). Zapatero va fer dos grans favors a CIU, els va convertir en els grans triomfadors de l'estatut i va llevar d'enmig a Maragall.
PSC han perdut uns 250.000 vots i 5 escons, pensam com hem dit que gràcies sobre tot a les decisions de Zapatero. Montilla tampoc s'ha mostrat com un bon candidat i no ha estat capaç de fer votar als que si voten a les generals.
ERC ha perdut uns 140.000 vots i 2 escons i ara haurà de decidir si dona suport a un govern de dretes o d'esquerres, així de senzill ja que tant CIU com PSC - ICV EuiA varen dir Sí al estatut que és el que s'ha de desenvolupar a aquesta legislatura.
Partit Popular, uns 80.000 vots i 1 escon menys poden estar contets per què amb la seva política d'enfrontar a tota Espanya amb Catalunya haurien d'haver baixat molt més.
Un bon resultat per Iniciativa i Esquerra Unida,l'únic amb Ciutadans que ha guanyat vots; uns 40.000 vots i 3 escons més. Diuen els periodistes que el tripartit ha estat castigat però el que és cert és que l'unic partit que s'ha mostrat orgullós i ha defensat la feina del tripartit ha pujat. Bona feina que ara s'hauria de rematar amb la reedició del tripartit que sembla complicat per les relacions entre PSC i ERC.
Ciutadans de Catalunya ha estat la gran sopresa, 89.500 vots i 3 escons. Partir de 0 encara que amb duros no és fàcil. Tenim missatges molt contradictoris sobre aquest partit, ara arriba el moment de la realitat, amb els vots dels seus diputats, de moment una gran part dels seus votants venen del PSC.

Joan Ramon veterà | 04/11/2006, 07:59
Ojala que sempre la feina ben feta dones rentabilitat electoral. La realitat es que la demagogia i una bona injecció de diners també en donen, i que a l'hora de votar, els sentiments negatius, com son l'odi, l'intransigencia, i, sobretot, l'ignorancia, també donen molts vots. Tampoc entenc la sorpresa dels tres diputats de Ciutadans pel no se que, si per tot hi ha iniciatives de partidets d'aquests tipus, amb missatges breus i emotius. Recordau Lerroux, Hitler, le Pen, Ruiz Mateos,etc. i mes aprop ASI, Noseque Balear, i encara mes aprop, UNPI i UMP.
Per altra part, si be opino que la demagogia sempre es execrable, electoralisme també ni hi ha d'honest, si es amb arguments ètics i realitats socials contrastables.
Pepe | 02/11/2006, 13:06
A aquest bloc (pitjar l'enllaç de Pepe) podeu trobar un bon i contundent article sobre Ciutadans.
Tomeu del Lloquet | 02/11/2006, 09:48
Enhorabona a Iniciativa-Eu. Aquí es demostra que si la feina feta és bona la gent respon. Entre totes les lluites polítiques, insults, etc...en un clima de desconfiança en la classe política, son els únics que s'han salvat de la crema.
Lo de ciutadans esperem que duri lo menys possible ja que bassar-se en una política bilingüísta casi exclussivament no hem pareix massa encertat.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Un nou emperador del paralelo
Pepe | 04/11/2006, 09:36
Com tu dius Joan Ramón jugar amb els sentiments sembla cada vegada més important en política,
De totes les referències que comentas em quedaria amb la de Lerroux, un antecedent molt clar d'aquesta política populista, demagògica i "anticatalanista" a Catalunya. Hi ha un llibre d'història magnífic sobre Lerroux de Alvarez Junco; Alejandro Lerrroux, el emperador del paralelo