Alternativa | 04 Maig, 2007 06:09
Per segona vegada, des de la seva inauguració en abril de 2005, el monòlit dedicat a la memòria dels presos republicans que van construir la carretera de la talaia d’Albercuix ha sofrit un atac. La fotografia el resumeix tot, i és que el subconscient d'aquesta gent els delata; han ratllat les paraules llibertat i democràcia i han firmat com el que són.
Aquesta és la incultura i la ignorància que promociona gent com Pio Moa. A Espanya el 18 de juliol de 1936 no havia "una dictadura del proletariat" sinó una democràcia on el Front Popular ( del centro-esquerra als comunistes) havia guanyat unes eleccions democràtiques a febrer. Aquesta victòria i el nou impuls a les reformes educatives, socials, econòmiquesi polítiques que va donar el nou govern és el que no van aguantar gent com Joan March, Franco o el cardenal Isidro Goma.
El camp de presoners militar d'Albercuix estava integrat per soldats i presoners republicans. Es va obrir el setembre de 1937 i va durar fins al'estiu de 1940. Tongades d'entre 50 i 100 treballados obriren el camí que puja a la talaia. Les condicions de vida dels presoners eren molt dures, mal alimentats, feina molt dura i un vent que més d'una vegada els tirava en terra. Captius per la seva defensa de la democràcia legalment establerta ara els nets dels carcellers volen captivar i desarmar nostre record i nostra memòria, no l'aconseguiram
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
No anam
joan ramon | 04/05/2007, 07:59
No hi ha parales, l'intolerancia no pot tenir mai recolzament
i l'agresió cap unes persones que ja no són aquí, menys encara
la condemna hauria de ser de tothom que es faci dir democrata.