URXELLA

Ens hem permès el luxe de transcriure aquest interessant article fet per Iñaki Aicart al Cultura Obrera de març-abril de 2008. Crec que el tema dels transgènics no és untema com perquè estigui amagat i silenciat d'aquesta manera. Poca gent té consciència de lo dolents que son i de la seva presència a la nostra illa i en la nostra alimentació diària.

L’extensió invisible dels transgènics a Mallorca. 

Sobre el paper Mallorca i les Illes Balears són territori lliure de transgènics. Així ho declarà el Govern a l’octubre de 2007. amb anterioritat municipis com el de Manacor, Esporles o Santa Maria ja s’havien declarat territoris lliures de organismes modificats genèticament (OMG) i el Consell Insular havia fet el mateix a la illa gran. Però, com ara es veurà, les declaracions no són més que formalitats, doncs Mallorca és una illa amb forta presència d’elements transgènics.

Per començar, es té constància del conreu de blat de les índies transgènic de 2002 a una explotació al Pla de St. Jordi. Aleshores es va començar amb 5 hectàrees i l’extensió ha anat variant cada any. En 2007 el seu blat de les índies modificat genèticament ocupava 15 h. i l’any anterior, 2006, 20 h, essent el 5,2% del blat de les índies sembrat al conjunt de l’arxipèlag.

Se’ns podria dir que és un percentatge baix en comparació al 53,6% de Catalunya o al 39,5% de l’Aragó, emperò aquest argument no lleva que els OMG continuïn sent un perill per a la salut i el medi ambient. A més, tenir els cultius transgènics tan localitzats és una excel·lent oportunitat per a què es deixin de conrear. El problema rau en què, per molt bones declaracions que facin, les institucions no tenen la capacitat de prohibir aquests cultius (tot depèn del Govern espanyol) encara que d’altra banda tampoc prenen mesures com la promoció de conreus alternatius o l’adopció de normatives de seguretat o de protecció del medi ambient més restrictives. Així, tenir transgènics sembrats el pròxim abril només depèn de la voluntat de la pagesia.

En maig de 2007, la Conselleria d’Agricultura que aleshores estava en mans del PP i a petició de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics (MLT), crea un registre autonòmic de parcel·les sembrades amb OMG. El productor de Sant Jordi tot d’una és inscrit però en ell no hi consten les plantacions experimentals que es fan a Sa Pobla en aquell temps. De fet, la deixadesa institucional arriba fins al punt que mai s’ha nomenat els i les membres de la comissió de biosseguretat contemplada pel registre de parcel·les amb cultius transgènics. En ell deuen estar representats per llei productores, consumidores i ecologistes.

En definitiva, tenim unes declaracions institucionals distants de la realitat i unes institucions que no adopten mesures per fer-les efectives. És per això que la campanya MLT continua demanant una reunió amb la consellera d’agricultura.

Més enllà dels conreus.

Però el gros de la presència d’OMG no és al camp. La porta d’entrada dels transgènics és casa nostra, són els pinsos per alimentar al bestiar(no cal més que anar al magatzem i llegir les etiquetes). En ells la soja OMG és un ingredient principal. Així, quasi la totalitat dels pinsos comercials que es distribueixen a Mallorca contenen transgènics. Pinsos que alimenten la majoria dels animals que produiran la carns, els lactis o els ous que es posaran a la venda en botigues i supermercats sense cap avís de ser producte d’una alimentació transgènica; la llei obliga a etiquetar una presència d’OMG de més del 0,9% en els aliments però no demana cap tipus d’etiquetatge per als productes fruit d’una alimentació transgènica. I en la qüestió de l’etiquetatge no podem oblidar que darrerament s’han descobert, en diferents països, casos de contaminació accidental o de frau.

A més un aspecte en què s’està retrocedint és en la legalització de presència transgènica en els productes ecològics. Fins ara la producció ecològica no acceptava de cap manera la seva presència. Tot canvia amb el nou reglament europeu de l’agricultura ecològica que estarà en vigor al gener de 2009, imposat per la UE, que permet una presència de contaminació transgènica de fins al 0,9% en la producció ecològica.

I per finalitzar, sortint d’aspectes alimentaris un altre punt d’entrada d’OMG és la planta d’agrodièsel  de l’empresa GEN a Llucmajor. Aturada actualment per motius tècnics, la planta ha fabricat i seguirà fabricant carburant amb llavors de soja procedents de l’Argentina, país on pràcticament la totalitat de la producció d’aquesta llegum és transgènica. Coneixent l’origen de la matèria prima, i encara sense tenir dades aportades per l’empresa, no es dubta en afirmar que el seu agrodièsel és d’origen transgènic. I cal recordar que l’empresa a estat, en part, finançada amb fons públics.

Com veiem sobren motius per seguir amb una campanya demanant que Mallorca sigui lliure de transgènics de forma efectiva i per informar d’una problemàtica ambiental que és una gran desconeguda.

 Més informació al bloc: http://transgenicsfora.balearweb.net

Cultura Obrera és fruit de l'esforç del col·lectiu redactor i l'ajuda dels seus lectors. Hi ha lectors que col·laboren amb articles però necessitam més lectors que prenguin una passa endavant i es facin subscriptors. Necessitam que la gent es subscrigui a la publicació per tal de tenir un coixí econòmic per assegurar la continuïtat de la publicació. Una subscripció és una injecció econòmica(10 euros l'any) a diferència de la compra al put de venda(3 euros l'any).No tenim cap sindicat ni entitat estatal darrere nostre. Volem ser lliures i la llibertat només la podem aconseguir amb el nostre esforç i el recolzament dels nostres lectors.

A que esperau? Suscriviu-vos!

Si voleu obtenir el Cultura Obrera mandeu un mail al nostre correu electrònic eurxella@yahoo.es i ús el farem arribar. També el podeu comprar a una llarga llista de pobles. Si voleu subscriure-us cal ingressar 10 euros indicant el nom al n1 de compte de "la Caixa" 2100 0472 06 0100962891 i enviar les dades a: Cultura Obrera llista de correus núm. 30 de Costitx (07144) Mallorca(Balears). O bé al correu electrònic culturaobrera@moviments.net