URXELLA

El que va escriure la seva filla ahir al diari Ultima Hora:

Qué difícil resulta a los que te queremos aceptar que ya no estás.
Tu carisma, tu bondad, tu sentido del humor, tu fortaleza ante las adversidades de una parte de tu vida de la que no quisiste hablar durante años. Un día, decidiste hacerlo y te dedicaste a contar tu terrible experiencia como preso en el campo de exterminio de Mauthausen a los alumnos de muchos colegios que te escuchaban atónitos, embelesados, exclamando ¡riau, riau! como buen chicarrón del norte.
Qué difícil decirte adiós con la certeza de que todos los que hemos conocido te hemos querido. Te recordaremos con una sonrisa. Mira que eras gracioso y ocurrente. ¡Y guapo! por dentro y por fuera.
Cómo te ha gustado sacarle el máximo partido a la vida, la buena mesa, el buen vino, el deporte, los amigos, Mallorca...como te ha gustado esta isla.
Sé féliz allà donde estés.

José María es va acomiadar d'aquesta manera:

"A los que todavía le recuerdan como pelotari, como hotelero y a los profesores y alumnos que asistieron a sus charlas sobre sus recuerdos en el campo de exterminio nazi, les ruego que coman muchísimas costillas de cordero y que beban siempre vino bueno de marca. Que disfruten de la vida. ¡Agur y Salud!".

Vaig coincidir una amb José Maria Aguirre Salaberria o Salaverria i a la seva companya Sarah Bajar a casa d'uns amics que tenien casa a Valldemossa.
Puntualitzaré que les meves idees politiques són ben diferentes a les que tenia Jose Maria. Tot i aixi vull rendir homenatge a qui lluità per uns ideals que no comparteixo però en els quals ell creia sincerament i que pati injusticia i humiliació, durant la segona guerra mondial, en el camp de concentració nazi de Mathausen pel simple "delicte" de ser republicà espanyol.
M'he assabentat de la seva mort aquest diunenge als 90 anys. En feia cinquanta-sis que habitava Mallorca dedicat fins que es jubilà al món laboral de l'hosteleria.
Ara acab de trucar a Sarah Bajar per expressar-li el condol i dir-li que el seu difunt company seguirà sempre viu en el record dels qui l'han tractat i escoltat les seves xerrades i vivencies.
Sarah m'ha confirmat el que ja sabia. Que Jose Maria Aguirre havia mort diunenge. I m'ha afegit que ella tenia 86 anys i que era sorda.
" Si vol res es posi en contacte amb el meu gendre" han estat les seves darreres paraules.

Heu vist al Diari de Mallorca la dedicatoria que va deixar escrita? M'he emocionat de veres. Que descansi en pau, davall del seu llimoner, el millor exemple que conec de basc-mallorquí.

Descansa, 4553. Descansa,Jefe.

Una persona fidel a unes idees i amb una gran humanitat.
Descansi en pau,
Salut i República.

El trobarem a faltar. Descansi en pau.

Jose Mari, una d'aquestes persones que han deixat petjada a la meva vida. Sempre disposat a contar el seu horror, però això si, sempre acabava cantant i dient RIAU RIAU!

Un regal d'incalculable valor ens va fer José Maria amb el seus relats de l'horror de Mathaussen. No puc deixar de sentir dessassoseg quan mor una d'aquestes persones, disposades a combatre l'horror del fascisme fins al darrer alé, sembla que la caverna avança una passa mes

AGUIRRE, un gran tipus: És el primer retrat al llibre 'Paratges i personatges de 'Balears S.A.' (andreu manresa) que feu l'article a la conferencia de Pollença