URXELLA

De vegades ens dedicam a baixar a la vorera de mar a llocs on no és fàcil del tot, per això qualque vegada fem una mica de muntatge per a fer-ho un poc més fàcil. En aquest cas  posàrem unes plaquetes i uns cables d’acer per a poder anar a la Cuina del Moro sense tant de pressing , cada any hi anam al manco una vegada. Aquest febrer passat férem el muntatge i curiosament aquest estiu no hi hem anat, se veu que estam una mica més enfeinats.

Aquests llocs que ara hi baixa tan poca gent, solen ser racons molt agradables i d’una considerable bellesa, molta gent els visiten per mar amb embarcacions esportives però no sempre ha estat així.

 A molts d’aquests indrets, amb espardenyes, canyes i senalles braceres, hi baixaven jugant-se la vida els pescadors de canyeta que a qualque temps ho han fet per esbarjo però a qualcun altre ho feien per necessitat.

La primera vegada que volguérem baixar a la Cuina del Moro no trobàrem la manera, teníem les referències que havia donat una persona que de jovenet hi havia anat a pescar. Però noltros l’únic que trobàvem era un terreny molt inestable que se desfeia amb molta facilitat i ho trobàrem molt arriscat. Haguérem de intentar-ho en una altra ocasió per poder arribar-hi. Per la dificultat que té accedir a aquestes pesqueres, està clar que aquella gent era d’admirar.     

                                                                                                      A.R.F.V.