URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La millor recollida de residus de la MediterrÓnia? Ens conformam amb que simplement sigui efectiva...

Alternativa | 29 Abril, 2016 12:17 | facebook.com twitter.com

El passat ple de març es va dur a aprovació inicial el Pla de Residus del municipi de Pollença (2016-2020). Aquest Pla ja es va començar a elaborar en la passada legislatura amb molt bona predisposició per part de tots els partits polítics. En el seu moment ja vàrem informar de la diagnosi que es va realitzar de cara a la redacció del Pla: http://alternativa.balearweb.net/post/122322

El Pla de Residus té com a objectius incrementar la recollida selectiva, afavorir la reducció i reutilització dels residus, reduic costs de tractament, aplicar el principi de qui contamina paga...

En el passat ple es va aprovar inicialment per unanimitat; tot i així, alguns partits vàrem fer observacions respecte a algunes accions previstes, o respecte els terminis o calendarització. Es va parlar de fer una junta de portveus sobre el tema. De totes maneres, recordam que el Pla de Residus està en exposició pública i s'hi poden fer al·legacions fins al 19 de maig. http://www.ajpollenca.net/ca/content/aprovació-inicial-del-pla-de-residus-del-municipi-de-pollença-2016-2020

Respecte el Pla, farem ara dues observacions:

-ens sembla un poc tard que la recollida selectiva porta a porta no comenci fins el 2018.

-ens preocupen unes informacions aparegudes en premsa no fa molt.

El passat 13 d'abril sortia una notícia a l'Última Hora amb el titular «Nuevo sistema de recogida de residuos con tintes futuristas» i explicava que Pollença serà pionera a nivell de l'Estat amb un sistema que controlarà (per mitjà d'un xip a les façanes) el volum de cada una de les fraccions reciclades i pesades a peu de carrer, obtenint així una rebaixa en el rebut del fems.

Pel que hem pogut saber sobre el tema, ara mateix el sistema de pesatge a peu de carrer per a domicilis particulars no és viable, i si s'opta per instal·lar xips a les façanes la informació que es recollirà no serà rellevant perquè just es recollirà informació de les vegades que cada generador ha tret una fracció, però no el seu volum, pel que difícilment se'n poden treure conclusions de cara a rebaixes en la taxa de fems. A més, s'hauria de tenir en compte quin increment de temps suposarà pels operaris haver de registrar les dades, i quant encarirà el servei; fet preocupant si no se n'han d'obtenir resultats interessants.

Al Pla aprovat no es parla d'aquest sistema i hi ha una acció, la 1.07, que és «introduir un sistema de pagament per generació mitjançant bossa o poal estandarditzats o sistemes de recompte de recollides en el cas que l'anterior no sigui viable», que per cert, no està calendaritzada.

Així doncs, el que s'ha aprovat és implantar un sistema, pel que sembla, de «bossa vermella» que consisteix en què les bosses per poder treure el rebuig són d'un tipus determinat i només les dispensa l'Ajuntament a un determinat cost, de manera que quan més recicles i separes, menys bosses de rebuig uses i menys gastes. Aquest sistema s'ha implantat en diversos municipis com Porreres, Maria, Binissalem o Esporles i està funcionant molt bé. Per això no entenem per què, si el Pla parla d'aquest sistema com a preferent, surt pel diari una notícia que sembla anar en sentit contrari. Una altra forma possible d'establir descompte a aquells que reciclen, és per mitjà de les ITR (Inspecció Tècnica de Residus), sistema que a Pollença es va posar en funcionament fa dos anys i a dia d'avui se segueixen aplicant els descomptes als primers 200 que s'hi apuntaren i no es fa la inspecció.

Esperem que aquests dubtes quedin resolts a la Junta de Portaveus que en teoria va dir l'equip de govern al Ple passat que es faria.

 Imatge de la campanya informativa porta a porta de Porreres per donar a conèixer i explicar la implantació de la coneguda com a bossa vermella per llençar les escombraries no reciclables, és a dir, el rebuig

 

 

 

MÚs informaciˇ sobre el quiosc de Gelats Valls

Alternativa | 28 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Sempre hem considerat que la informació és el primer pas per debatre i prendre decisions i agraïm a Gelats Valls que ens hi hagi a fet arribar nova documentació sobre la situació del quiosc del Passeig Anglada Camarasa del Port de Pollença que passem a resumir a continuació. Per altra part al ple d'avui dijous hem fet tota una sèrie de preguntes  que esperam també ajuden a aclarir més el tema.

Respecte a la informació que ens ha arribat continuam sense entendre perquè no es contesti al recurs de reposició que va registrar Gelats Valls el 7 de juliol de 2015 i que no se li facilités la documentació que va demanar ( petició que va reiterar el 6 d'agost de 2015).

També ens han fet arribar la notificació de l'Ajuntament de 13 d'abril de 2016 en la que inicia el procediment per a la declaració d'extinció o caducitat del dret concessional d'ocupació del domini públic, concedit tràmit d'audiència a Gelats Valls per termini de quinze dies. Aquesta notificació és prèvia a un possible desnonament del quiosc

RECURS DE REPOSICIÓ 7 DE JULIOL 2015

El 7 de juliol de 2015, una vegada que havien rebut la notificació de l'acord de la Junta que ja hem publicat a aquest bloc, van registrar a l'ajuntament un recurs de reposició contra el mateix acord demanant que es declarés que Gelats Valls S.L és titular d'un dret de concessió vigent sobre el quiosc. Com ja us vam informar aquest recurs no va ser contestat per part de l'Ajuntament.

Al seu recurs de reposició Gelats Valls al·lega els següents punts:

1- D'acord amb els arxius i registres municipals consta acreditat que Gelats Valls han anat ocupant amb un lloc fix per a venda de gelats la cantonada del Passeig Anglada Camarasa del Port de Pollença des d'abans de l'any 1967.

2- Igualment consta que, a partir de 1992, per mandat municipal, es va produir un canvi en el quiosc que venia utilitzant, havent estat redactat per l'Ajuntament un projecte tècnic i plec de condicions que fou aprovat per la corporació el 3 de març de 1994. Un projecte tècnic a partir del qual es construí i instal·là l'actual quiosc. Gelats Valls van exercir com peticionaris inicials i van pagar la totalitat del cost de la construcció, instal·lació i connexions del quiosc. Segons Gelats Valls per tant no es pot parlar per tant, ni de titularitat municipal del quiosc, ni de precarietat de l'ocupació ni d'inexistència de concessió ni de caducitat de dret, ni de no pagament del cànon, pel fet que per decisió municipal l'abonament del cànon es fes anualment en forma de pagament de la taxa d'ocupació de la via pública.

Malgrat el quiosc, construït d'acord amb el projecte municipal, és una instal·lació fixa, aquest caràcter li ve imposat per decisió municipal i per les circumstàncies de la mateixa ubicació on es troba, però en realitat l'ocupació i ús que es fan del mateix no té caràcter permanent sinó que es du a terme únicament durant uns determinats mesos.

L'ús previst pel quiosc i que s'ha mantingut des de l'any 1994 és per tant, no un ús privatiu del domini públic pròpiament dit, sinó com deia l'Acord municipal de 3 de març de 1994 és un ús comú especial.

D'altra banda, és més que reconegut pels ciutadans de tot el terme que Gelats Valls forma part del patrimoni cultural de Pollença, sent conegut per diverses generacions que des d'abans de 1967 han pogut gaudir dels seus gelats artesans.
Com declara el Tribunal Suprem a la Sentència de 3 de març de 2009, resolent el recurs RC 6242/2005, en el nostre cas, encara que la interpretació que es fes de la normativa es pugui no compartir ara per part de l'Ajuntament, no pot desconèixer que va existir un acte administratiu i que en virtut d'aquest, Gelats Valls té dret a ocupar l'espai.

ESCRIT 6 D'AGOST DE 2015

Gelats Valls va enviar altre escrit reiterant la petició de documentació; informes tècnic i jurídics d'acord amb els quals es van adoptar els acords de 1992 i 1994 relatius a l'ocupació de domini públic local amb el quiosc, així com l'aprovació del projecte i a l'autorització atorgada a Gelats Valls.
 

NOTIFICACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE 13 D'ABRIL DE 2016

A la notificació es parla d'altra documentació:

- Un escrit de Gelats Valls de 7 de gener de 2016 en què sol·licitava seguir amb la venda als llocs fixos de cada any.

- L'informe del servei d'inspecció en el que constata que realitzada visita de comprovació el 23 de març de 2016 el lloc de venda de gelats situat al passeig Anglada Camarasa estava obert i el 30 de març es fa acta de reconeixement de l'ocupació de terrenys d'ús públic, amb l'activitat de venda de gelats ocupant la via pública sense llicència de Gelats Valls.

- Escrit de Cafe Capuchino 1919 SL en què sol·licita la retirada immediata del quiosc, en reiteració de la petició formulada d'immediat tancament presentada al Registre de l'Ajuntament (RGE; 2295/2014).

La notificació indica que per a l'exercici de la potestat de desnonament és necessària la declaració prèvia d'extinció o caducitat del títol que atorgava el dret d'utilització dels béns de domini públic, amb la instrucció prèvia del procediment pertinent en què s'ha de donar audiència a Gelats Valls. La resolució que es dicti, que és executiva sense perjudici dels recursos que siguin procedents, és notifica a Gelats Valls, i se'l requereix perquè desocupi el bé, i amb aquesta finalitat se li concedeix un termini no superior a vuit dies perquè procedeixi a fer-ho. Si Gelats Valls no atén el requeriment, es pot sol·licitar l'auxili de les forces i cossos de seguretat o imposar multes coercitives de fins a un 5% del valor dels béns ocupats, reiterades per períodes de vuit dies fins que es produeixi el desallotjament. Les despeses que ocasioni el desallotjament són a càrrec de Gelats Valls.

Veure articles anteriors

- Què pensa fer l'Ajuntament amb el quiosc de Gelats Valls

- Informació, preguntes i idees sobre el quiosc de Gelats Valls

 

 

 

Menys transparŔncia, interessos abusius de la Caixa i primera "mociˇ" de Tots...Ple ordinari d'abril

Alternativa | 27 Abril, 2016 10:23 | facebook.com twitter.com

 A diferència de l'anterior ple l'equip de govern no ha publicat a la pàgina municipal documentació sobre els acords que es porten a ple el que ens sembla inadmissible i un pas enrere a la més que necessària transparència. Complint la llei de protecció de dades no hi ha cap excusa per publicar la major part de la documentació d'aquest ple.

I. PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 2/20016.

Són factures que són del 2015 (alguna inclus del 2014) que no han arribat o no s'han conformat fins el 2016, però ara no es poden imputar a l'exercici anterior. Continuam trobam factures d'empreses com SEARSA CAÑELLAS A.I.E. l'empresa de manteniment de les instal·lacions impulsores d'aigües residuals de Pollença que té un contracte  del 18 d'agost de 1994 per valor de 7,130.514 pessetes, que va caducar al 1996. Podem fer una festa i celebrar el vint anniversari de la seva caducitat... Ja és hora que el nou equip de govern demostri que és diferent als anterios i presenti un pla seriós per regularitzar la lalrga llista ce contractes i situacions irregulars que encara avui es troben a l'Ajuntament.
 

2.- Aixecament de l’objecció formulada per la Intervenció de la Corporació als efectes de procedir a donar compliment a la sentència de la Sala Contenciós Administratiu envers el procediment ordinari 148/2012 pel qual s’estima el recurs contenciós administratiu interposat per l’entitat Caixabank S.A., contra la denegació parcial o incompliment parcial de la reclamació de la quantitat de 291.809,88 euros formulada davant l’Ajuntament en data 19 de gener de 2012 per la manca de pagament de diverses certificacions d’obres emeses per l’entitat “Crespí Construcciones d’Obres Públiques S.L.U.” que varen ser endosades a Caixabank S.A.; i aprovació, si procedeix, de l’autorització, disposició i reconeixement de l’obligació a càrrec del Pressupost de la Corporació per l’exercici 2018.

El tema és el següent: Crespí Construcciones d'Obres Públiques SLU va fer unes obres l'any 2007, les certificacions d'obres aprovdes per valor de 291.802 euros les va a cedir a favor de CAIXABANK ( l'empresa va quebrar pels seus problemes econòmics. El gener del 2012 CAIXABANK reclama a l'Ajuntament el pagament del deute i pel maig se n'hi va pagar una part: 147.000 euros. Però resulta que la Tresoreria de la Seguretat Social fa un embargament sobre els béns i drets de l'empresa constructora (dins aquests drets hi entraria lo que no li han pagat encara), i l'Ajuntament paga el que queda a la Seguretat Social. CAIXABANK reclama que és a ells a qui li havien de pagar la quantitat que faltava, així que posa un contenciós administratiu contra l'Ajuntament i li donen la raó. Per donar compliment a la sentència se li ha de pagar a CAIXABANK la quantitat que faltava pagar-li (i que equivocadament l'Ajuntament va pagar a la SS que són 141.000 euros. Fins  a aquest punt res a dir el que consideram vergonyós i sagnant és que la Caixa demani 115.000 euros d'interessos. Uns interessos que l'Ajuntament ha negociar per no pagar. L'Ajuntament demanarà a la Seguretat Social que ens tornin els doblers que va cobrar indegudament i si diuen que no, l'Ajuntament posarà un contenciós contra la matteixa.
 
L'interventor fa un informe d'objecció dient que no hi ha crèdit adequat i suficient al pressupost 2016 per pagar-ho, i és competència del Ple aixecar l'objecció (que si no s'aixeca la tramitació queda aturada). A la vegada es duu a aprovació reconèixer aquesta obligació de pagament a càrrec del pressupost del 2018.
Apart d'això, 

 

3.- Acceptació, si procedeix, de l’adquisició dels béns/documents que conformen el Fons Antoni Seguí “Bocchorità” a títol gratuït (Exp.núm 6098).

Es tracta d'un arxiu amb valor històric. Té 630 unitats documentals. 

4.- Proposició de suport institucional a la declaració d’una Reserva Marina Cala Sant Vicenç.

Es duu a Ple una proposta de l'equip de govern amb els següents acords:
- Donar suport a la iniciativa de l'AAVV de declarar Reserva Marina Cala Sant Vicenç
- Comunicar l'acord al Ministerio, Direcció de Pesca...
- Ser part en l'expedient que es tramiti per la seva declaració
 
Sembla que el Ministeri pareix que no té especial interès en declarar més reserves marines, però tampoc vol amollar la competència. No n'hi ha cap  reseva a la Serra de Tramuntana i Sóller ho ha demanat també.

 

5.- Ratificació Resolució de Batlia núm. 369 de dia 22 d’abril de 2016 (Exp. núm 30/2015/Contractació)

 Un tema relacionat amb licitació del bar del poliesportiu del Port de Pollença. La Mesa ja ha fet una proposta d'adjudicació i es durà a Ple la ratificació d'un decret de batlia fent un requeriment a l'empresa que la mesa ha adjudicat que aporti una documentació. Després, serà el Ple qui aprovi la contractació. 

6.- Moció presentada pel grup municipal Tots per Pollença per restablir la igualtat en tots els àmbits públics i denunciar la discriminació que ha patit la Regidora Sra. Maria Buades Cifre.

Primera moció que presenta Tots en la legislatura. Cal dir per començar que no es pot parlar  de discriminació sanitària perquè Maria Buades no s'ha quedat sense metge. Discriminació sanitària és el que va fer el PP (partit al que militava la pròpia Maria Buades i la majoria de regidors de Tots) amb els immigrants.
 

7.- Propostes/Mocions d’urgència.

 - D'urgència es presentará la ratificació de la signatura d'un conveni amb el Consell per regular els punts de recàrrega de cotxes elèctrics. 

II. PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia.

3.- Precs i preguntes.

 Encara resten de contestar a les preguntes de l'anterior ple i hem registrat de noves per aquest ple.

Ocupaciˇ de la via p˙blica. Irregularitats i falta de rigor

Alternativa | 26 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Com molts sabeu ja al mes d’agost del 2015, i a principis del mes de març passat l’equip de govern ha denunciat diverses irregularitats comeses a l’anterior legislatura amb el tema de l’ocupació de la via pública. Segons el que ha aparegut a premsa, l’actual equip de govern denuncia que es varen arxivar 7 expedients sancionadors per excés d’ocupació, que es concediren autoritzacions a establiments que devien tasses per ocupació de temporades anteriors (fins a 230.000 euros), cosa que prohibeix l’ordenança, i així com que també és concedí una ocupació major a la permesa a un grapat de locals, alguns dels quals arribaven a duplicar el nombre de taules i cadires permeses per l’ordenança.

Per tot això vàrem decidir investigar el tema amb més deteniment, i veure si aquestes acusacions són certes.

Pel que fa referència a la concessió d’autoritzacions amb major nombre de taules i cadires dels permesos sembla ser que fins a 12 establiments varen ser els beneficiats, almenys la temporada anterior, tot i que sembla ser que la majoria d’aquests ja portaven amb “sobreocupació” més temps. Un d’aquests establiments ha sortit a la premsa aquests dies. Per desgràcia és molt complicat poder saber si els establiments han tengut més ocupació de la permesa ja que el dret a l’ocupació exterior depèn de la superfície interior, de l’espai al carrer,...

Tot i aquestes dificultats hem estat observant la concessió de llicències de l’any passat i comparant amb les que s’estan concedint per aquesta nova temporada, i veritablement és cert que hi ha establiments que varen disposar de pràcticament el doble de taules i cadires de les permeses. Sembla que l’equip de govern actual està aplicant l’ordenança per igual a tots els negocis i que enguany no hi haurà cap favoritisme. Un cop s’hagin resolt totes les peticions d’ocupació de la via pública intentarem fer un resum de quina diferència hi ha hagut de la temporada passada a aquesta.

Evidentment no sabem els motius que propiciaren aquestes autoritzacions que incomplien l’ordenança, i que suposen un clar tracte de favor cap a uns negocis respecte als altres (la majoria) als quals s’aplicava la ordenança com tocava.

En segon lloc tenim el tema dels expedients sancionadors arxivats, concretament 7 expedients a bars o restaurants, però també 3 a comerços, sancionats per l’ocupació amb expositors o altres elements similars.

Les infraccions són de finals del 2014, quan les autoritzacions de tots aquests negocis ja havien caducat i aquests seguiren ocupant la via pública, fet que provocà que la policia aixecàs acta per ocupació sense llicència. La ocupació sense llicència es pot considerar una falta molt greu, amb sancions que van de 300 a 600 al dia, però en aquests casos hi ha un informe que considera que és un incompliment de les llicències concedides, el que es considera com a falta greu, i que es sanciona de 150 a 300 euros al dia. Per tant estaríem parlant de entre uns 1.500 i 3.000 euros que l’Ajuntament ha perdonat a uns negocis particulars.

Evidentment aquest és també un tracte de favor, tot i que en aquest cas el tema és bastant més greu que l’anterior, ja que suposa també un prejudici econòmic per el municipi.

Finalment hi ha el tema de la concessió d’autoritzacions a negocis amb deutes, fet que també és cert, ja que es varen concedir llicències a 10 establiments que devien diners a l’Ajuntament, cosa que vulnera l’article 11.5 de la ordenança municipal. Tot i que cal dir però que aquestes autoritzacions és varen fer condicionades a que pagassin o acordassin amb l'ATIB el fraccionament del pagament dels deutes que tenien, i si no ho feien s’entendria per denegada l’ocupació i si pertocàs es procediria a obrir un expedient sancionador per ocupació de la via pública per manca de llicència. Tots els negocis satisferen els seus deutes, i avui en dia estan al corrent de pagament o tenen acordat el fraccionament.

Tot i aquest condicionant, la concessió no és correcte, ja que vulnera el que diu l’ordenança, i pràcticament premia als establiments que no paguen com la resta.

Sobre aquest tema però s’ha de dir que la quantitat de 230.000 és totalment exagerada. És cert que pot ser a l’Ajuntament se li degui aquesta quantitat en concepte d’ocupació de la via pública, però no és la quantitat que li devien els establiments que sol·licitaren ocupació. Tal vegada és la suma del deute d’aquests i el deute de negocis o bé que no han demanat ocupació o que directament ja no existeixen, però els 10 negocis que reberen autorització per a l’ocupació devien entre tots ells uns 43.000 euros. D’aquests 43.000, entre tres establiments en devien uns 37.000-38.000 euros, mentre que els altres 7 tenien un deute d’uns 760 euros de mitja.

Per tant creiem que l’actual equip de govern ha mentit, o si més no, no ha contat la veritat exacte del tema. Per tant demanam a l’equip de govern que sigui més rigorós quan fa acusacions a la premsa, o sinó que porti els tema directament a fiscalia, on ja l’obligaran a ser rigorós.

En definitiva consideram que l’anterior equip de govern, i sobretot la responsable de l’ocupació de la via pública, la regidora Maria P. Buades, ha de donar explicacions dels motius pels quals l’ordenança municipal va ser vulnerada per concedir ocupacions per sobre del permès per aquesta, així com per concedir ocupació a establiments amb deutes, i sobretot demanam que expliqui quin va ser el motiu que va provocar l’arxivament de tots els expedients sancionadors. En aquest sentit vàrem registrar preguntes al passat Ple, però el debat sobre el tema dels pressupostos va fer que no bastàs el temps i no s’arribà al torn de precs i preguntes. Esperem que a aquest Ple si que hi hagi temps i que la regidora Buades doni la cara.

Però no només basta amb que l’anterior equip de govern respongui i doni la cara. Consideram que també cal que l’equip de govern actual sigui més valent, i quan parlam de valentia ens referim a que no basta amb fer un comunicat a les xarxes o filtrant informació a la premsa, en aquest cas informació fins i tot incompleta o falsa. Quan es denuncien una fets, com hem dit abans, s’ha de ser rigorós, contar tota la veritat del tema i informar amb tot tipus de detall, i si escau anar fins al final. Ha tornat a passar el mateix que va passar amb el tema dels Iphones o Ipads, que no ha passat de ser una simple polèmica, bàsicament per la seva falta de valentia.

Però la valentia l’han de demostrar també fent una nova ordenança. Està molt bé aplicar l’actual així com toca (només faltaria), fins i tot marcant al terra els límits de l’ocupació i fent que els establiments tenguin al seu interior i a un lloc visible el nombre de taules i cadires de les que poden disposar, cosa que fins ara no s’ha fet. Però si realment són valents, i volen complir el seu programa (mirau la seva web, ho porten a la pàgina principal) i el que predicaven quan estaven a l’oposició el que han de fer és aprovar una nova ordenança. A les anterior legislatures s’han fet dues aprovacions inicials de noves ordenances, però que després de presentar-se al·legacions han quedat dins un despatx. Cal aprofitar tota aquesta feina feta i fer una ordenança més clara i definida en molts casos, que faci innecessari que cada any s’hagin d’aprovar uns criteris i en permeti diferents interpretacions ja que això donarà seguretat a tots els negocis, una ordenança que permeti saber i controlar més fàcilment si les autoritzacions són les correctes, una ordenança que faci que les sancions no permetin que sigui rentable el seu incompliment per a cap negoci, i sobretot una ordenança que no avanci cap a una encara major privatització de l’espai públic, sinó tot el contrari, que permeti que aquest sigui pel gaudi de tots els pollencins i no per l’enriquiment d’uns quants particulars.

 


Assemble oberta abril

Alternativa | 24 Abril, 2016 20:24 | facebook.com twitter.com

 Dilluns 25 a les 20:0 h Assemblea al Centres Cultural de Pollenç. Us esperam. Com totes les nostres assemblees podeu venir i participar; tots els participants tenim veu i vot.Entre altres punts prepararem el proper ple de dijous. Per a nosaltres no són suficients els vostres vots, volem les vostres idees i les vostres mans. Volem ciutadans actius.
 
Ordre del dia:

1-Informació jornades formatives juny

2-Estat de comptes

3-Temes del Ple

4-Torn obert de paraula
 
 
Vos hi esperam!!
 

En torn al 14 dĺabril

Alternativa | 23 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

El passat dijous es va commemorar el 85è aniversari de la Segona República, a un centenar de ciutats a tot Espanya i a diversos municipis a les Illes amb actes organitzats per organitzacions socials i polítiques, inclosos ajuntaments; Palma, Maó, Eivissa, Manacor, Alaró, Pollença, Santa María, María de la Salut... Ajuntaments, com el de València i el de Cadis, van penjar banderes i pancartes amb els colors republicans, i les delegacions del govern van exigir la seva retirada. L 'Ajuntament de Barcelona va recuperar el 14 d'abril com a dia d'homenatge a la República i als seus valors, recordant que aquest dia es van proclamar dues repúbliques l'espanyola i la catalana des de la concòrdia.

Per una part és una bona notícia que hagi augmentat el nombre de ciutats que commemorin els valors de la Segona República, però també és cert que tenint en compte el resultat de les eleccions del passat maig es podia esperar més per part de "governs municipals del canvi" que han denunciat el fracàs de la transició que entre altres coses no va recuperar el règim democràtic que va esclafar la guerra civil i la dictadura feixista. A pesar del fet que Pablo Iglesias va esmentar en el seu primer discurs al Congrés el passat mes de març a tres figures polítiques de la II República: Margarita Nelken, Indalecio Prieto i Juan Negrín. Un any més Podem de forma oficial no ha donat suport oficial als actes d'homenatge on si que han participat molts dels seus simpatitzants, socis polítics i "marques municipals". Podem defensa la celebració d'un referèndum per triar el model d'Estat però no considera prioritari obrir aquest debat en concret i en el seu programa electoral presentat a les darreres generals no hi ha esments sobre la forma de l'Estat. Parlar de canvi i no considerar bàsic que el cap d'estat sigui triat de forma democràtica pens que no és massa coherent i el millor referèndum com es va demostrar a 1931 és presentar-se als electors amb un programa clarament republicà. Si a les principals ciutats de l'estat guanyessin governs republicans podria, continuar Felipe VI com rei?

Els que commemorem el 14 d'abril no el fem de forma nostàlgica. Recordar la República serveix per sentir empatia cap als refugiats que la Unió Europea és incapaç d'acollir, igual que França no va ser capaç d'acollir als refugiats republicans. També serveix per recordar a les institucions que encara cal fer molt de canvis al present com la llei de Fosses i llevar els homenatges públics als feixistes com el monument de Sa Feixina, i que també s'han de recuperar els valors republicans per canviar el nostre futur.

La monarquia espanyola no només és anacrònica sinó que va ser imposada per un dictador feixista i a més a més cada dia hi ha més evidència de la seva corrupció. O algú es pot creure que la infanta Cristina i Urdandarin no feien res que no haguessin vist fer a la Casa Real. D'on procedeix la fortuna de Juan Carlos... Felip VI "el preparado" havia iniciat una bona campanya de neteja de la seva imatge però aquesta l'ha durat el que es va tardar a publicar els missatges entre els reis i el seu "compiyogui" l'empresari Javier López Madrid en els quals els monarques transmeten el seu suport i estima a un empresari que figura entre els 86 directius de Caja Madrid que van utilitzar les polèmiques targetes "black" per despeses privades i, a més, està sent investigat per un presumpte cas d'assetjament sexual.

Com va recordar Ada Colau en la descripció que en va fer Mercè Rodoreda a La plaça del Diamant de la proclamació de la República: "Encara em record d'aquell aire fresc. Aquell aire fresc que, ara que ho record, no l'he tornat a sentir mai més" En aquest moment sembla que estam més a prop de sentir aquest aire fresc amb la República Catalana que amb l'Espanyola.

 

 

 

 

Economia colĚlectiva. L'˙ltima revoluciˇ d'Europa

Alternativa | 21 Abril, 2016 19:54 | facebook.com twitter.com

Aquest divendres 22 d'abril darrer acte d'ABRIL DE REPÚBLICA  a les 20:00 a l'Ateneu de Pollença c/ Metge Sureda 8.

 Projecció del documental "Economia col·lectiva. L'última revolució d'Europa"  que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L'última revolució d'Europa.

Va succeir a Catalunya fa poc més de 75 anys, a partir de 1936, i és un fet pràcticament desconegut. El seu abast va ser immens. Les organitzacions obreres van fer-se càrrec de barberies, de tallers, de mercats, de cinemes, de companyies tan importants i estratègiques com Telefònica ITT, General Motors Peninsular, Campsa, Construcciones Aeronáuticas SA, Aigües de Barcelona, Cerveses Damm, Transmediterránea o Transports de Barcelona. En total, van autogestionar més d‘11.000 empreses. La col·lectivització només va ser l’inici d’un procés més ampli: la coordinació de tota l’activitat econòmica fins aconseguir la plena socialització.

El jurat de l'Amsterdam Film Festival ha guardonat el documental  amb el premi "Best Documentary Film Editing".
 
El llargmetratge, dirigit per la periodista Eulàlia Comas, és fruit d'un any i mig de treball icompta amb tretze entrevistes a testimonis i experts d'aquest període, com ara, Antoni Castells, Miquel Izard, Francesc Cabana o Joan Ullés. Al llarg dels seus 66 minuts, el documental mostra imatges, fotografies i documents de l'època procedents de més de deu arxius, entre els quals hi ha la Fundació d'Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo, l'Ateneu Enciclopèdic Popular o l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

El treball ha estat parcialment finançat a través del micromecentage. Aproximadament unes 200 persones han fet petites aportacions que han estat de gran importància per poder desenvolupar el projecte. D'altra banda, "Economia col·lectiva. L'última revolució d'Europa" té una llicència creative commons que entrarà en vigor el 19 de juliol del 2015.

 

 

Informaciˇ, preguntes i idees sobre el quiosc de Gelats Valls

Alternativa | 20 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Després de la publicació del nostre article Què pensa fer l'Ajuntament amb el quiosc de Gelats Valls? , s'han succeït les publicacions i informacions i ens han sorgit tota una sèrie de dubtes sobre el tema. Insistim en què els ciutadans han de tenir la informació més completa possible i sembla que en aquest tema encara no s'ha donat tota la informació possible. Sorprèn també el silenci de la majoria de partits a un tema amb molt de ressò popular i mediàtic i quan la petició a change.org perquè el quiosc de Gelats Valls no sigui retirat del Passeig Anglada Camarassa té ja més de 4.500 firmes en el moment de fer aquest article. Al que hauríem d'afegir les firmes presencials. També voliem deixar clar que en aquest tema hi ha una responsabilitat per part de tots els equips de govern de l'Ajuntament al manco des de 1992 quan s'havia de licitar el quiosc i que van tenir molt més temps que l'actual equip de govern per solucionar aquest tema.

A la publicació de l'Ajuntament al seu perfil de facebook (que teniu completa a continuació d'aquest article) diu que és una obligació legal que els quioscs fixos en domini públic es licitin i s'adjudiquin amb un concurs públic i obert i que aquest quiosc fix va evertir a l'Ajuntament de Pollença a 1 de gener de 2016, tal com s'especificava a l'autorització extraordinària. El mateix argument que va reiterar el Batle a Ràdio Pollença (el podeu escoltar a l'enllaç). A la publicació de l'Ajuntament es justifica que "si el procés de licitació no s'ha enllestit abans ha estat perquè s'estava en un procés de mediació entre les parts afectades per tal de trobar una solució satisfactòria i amistosa per tots els implicats, procés que es va truncar amb l'obertura unilateral del quiosc." UMP a la seva publicació de facebook (que també teniu a continuació d'aquest article) també parla de què es van intentar a arribar a acords i diu: "A todo eso hay  que decir que nos consta que Helados Valls se les ofreció la posibilidad de otras ubicaciones en el Puerto que fueron rechazadas".

Demanam a l'equip de govern que expliqui de forma més detallada i clara quin ha estat aquest procés de mediació entre les parts afectades, i quins han estat aquests altres llocs que diu UMP als quals s'ha oferit a Gelats Valls la possibilitat de traslladar-hi el quiosc.

Gelats Valls també ha fet un comunicat al seu perfil de facebook (el teniu a continuació de l'article), al qual informen que van interposar un recurs de reposició en contra de l'Acta de la Junta de Govern de 5 de maig de 2015- que limitava la concessió, que no ha estat contestat per l'Ajuntament. Tècnicament parlant la no resposta en aquest cas suposa que el recurs ha estat desestimat, tot i que creiem convenient que l'equip de govern expliqui els motius d'aquests silenci administratiu, ja que sense un argument ferm que ho justifiqui, consideram que tots els recursos haurien d'obtenir una resposta.


Unió Mollera Pollencina també ha fet un comunicat al seu perfil de facebook (el teniu a continuació d'aquest article) que també ens ha fet sorgir una sèrie de dubtes que no ens han resolt al seu perfil. UMP comenta quevan sol•licitar informes jurídics per analitzar els arguments de les dues empreses enfrontades, i els hem demanat si l'Ajuntament no podia publicar aquests informes o al manco fer-les arribar als grups de l'oposició. De moment no tenim ni sabem res d'aquests informes.


Per concloure aquest article pensam que sil'única sortida possible és la licitació, l'Ajuntament té eines legals per decidir quin tipus de quiosc de gelats vol.

- Article del Punt Informatiu: Perilla el quiosc de Gelats Valls al Port

- Article al Última Hora; Masiva recogida de firmas a favor de Gelats Valls al Port de Pollença

- Article al Diario de Mallorca, "He crecido en el quiosco de helados".

 

 

 

 

 

 (Segueix)

QuŔ pensa fer l'Ajuntament amb el quiosc de Gelats Valls?

Alternativa | 17 Abril, 2016 18:07 | facebook.com twitter.com

A partir de la petició a l'Ajuntament a change.org perquè el quiosc de Gelats Valls no sigui retirat del Passeig Anglada Camarassa del Port de Pollença i donada la falta d'informació sobre aquest tema per part de l'Ajuntament consideram important donar aquesta informació, insistint en el fet que la Transparència es demostra en fets i no amb paraules. A pesar de les nostres reiterades peticions l'Ajuntament de Pollença no publica les actes de les Juntes de Govern, i és precisament a l'acta de la Junta de Govern del 5 de maig del 2015 on hi ha una detallada informació sobre els quioscos de Gelats Valls tant al Port de Pollença com a Pollença que podeu consultar. És evident que ni al passat ni en l'actualitat l'Ajuntament ha actuat amb diligència per solucionar aquest tema.

L'espai ocupat pel quiosc de venda de Gelats Vals (instal·lació fixa) al Port de Pollença es troba en domini públic i fa molts d'anys que hauria d'haver sortit a licitació. A la Junta de Govern de maig del 2015 trobareu una enumeració de les sol·licituds de l'actual GELATS VALLS SL al manco des de 1967 a l'Ajuntament del quiosc del Port de Pollença i les autoritzacions m missió de Govern de 20 de febrer de 1992 a la qual es va encarregar a l'Arquitecte municipal el projecte tècnic per a la nova estructura del quiosc també es va aprovar la iniciació del procediment per a la licitació per a l'adjudicació de la concessió corresponent que mai es va dur a terme.

D'aquesta forma arribam a la passada legislatura;

El 15 de setembre de 2014 el CAFE CAPUCHINO 1919 SL va presentar una sol·licitud en el que ve a exposar que el quiosc de Gelats Valls envaeix l'espai autoritzat o autoritzable per al seu propi local, i va a sol·licitar la realització per l'Ajuntament de les gestions necessàries perquè es modifiqui l'emplaçament de dita estructura o bé que se li sol·liciti autorització a Cafe Capuchino 1919.

El 9 de gener de 2015, el CAFE CAPUCHINO 1919 SL, va registrar un altre escrit recordant l'anterior i afegint que tenia interès directe en gestionar el punt de venda de gelats, i sol·licita informació envers les autoritzacions administratives, amb la finalitat de poder-ne optar a la gestió. El mateix 9 de gener GELATS VALLS SL, va presentar escrit a l'Ajuntament en el qual exposa haver dut a terme la venda de gelats durant molts d'anys a llocs fixos, i sol·licita ocupació de la via pública amb llocs fixos de venda de gelats en els llocs de costum a la Plaça Major de Pollença i al Passeig Anglada Camarassa del Port de Pollença.

L'informe que podeu trobar a la Junta conclou que atesa l'existència de les sol·licituds de GELATS VALLS SL i el CAFE CAPUCHINO 1919 SL per a l'aprofitament del quiosc cal que es faci la licitació de la seva concessió però com estava a punt de començar la temporada turística del 2015 i es tardarien mesos en fer l'adjudicació definitiva aconsella atorgar concessió administrativa de forma directa al peticionari GELAT VALLS SL de forma provisional i improrrogable fins al 31 de desembre de 2015 mentre s'iniciava, tramitava i adjudicava definitivament el procediment de concessió administrativa en règim de concurrència amb licitació pública.

I d'aquesta forma arribam a la situació actual; el nou equip de govern no ha realitzat la licitació i al començar la temporada Gelats Valls ha obert el quiosc i el Café Capuchino ha reiterat les seves queixes. Sembla que l'equip de govern ha demanat a Ports el trasllat del quiosc però que de moment no havia obtingut resposta. En aquest moment esperam que l'equip de govern  ens informi exactament de quina és la situació actual i el que pensen fer a aquest tema.
 
De moment la petició a l'Ajuntament a change.org perquè el quiosc de Gelats Valls no sigui retirat del Passeig Anglada Camarassa del Port de Pollença  ja ha alcançat en molt poc temps les 2.220 signatures en el moment d'escriure aquest article a més de les que també s'han recollit en paper.
 

Negacionisme neofeixista de Rajoy

Alternativa | 16 Abril, 2016 15:00 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

A Alemanya és impensable l'apologia del feixisme que es fa a Espanya. És impossible que a Alemanya governi un partit fundat per un antic ministre nazi. Més impossible encara seria que continués existint el partit nazi i que a les ciutats alemanyes es poguessin trobar carrers i places dedicades als principals dirigents nazis; Himmerl, Göring, Heydrich, Bormann, Eichmann, Mengele... Seria inversemblant que prop de Berlín es pogués visitar un gran monument funerari dedicat a Adolf Hitler i a Drexler, fundador del partit que va donar origen al partit nazi. Els diaris alemanys no publiquen esqueles recordant la mort d'en Hitler i l'església alemanya no realitza misses en memòria seva en diferents ciutats. Tampoc podeu trobar a Alemanya una Fundació Adolf Hitler publicant una pàgina web amb nins fent la salutació feixista i celebrant el dia de la victòria nazi, ni un Diccionari Biogràfic Alemany amb una entrada elogiant a Hitler. A les ciutats catòliques alemanyes tampoc hi ha simbologia nazi a les processions de Pasqua ni monuments en homenatge a vaixells que van massacrar civils. Tot això i més passa a Espanya teòricament un país democràtic

En molts països, sobretot europeus, el negacionisme en relació a l'Holocaust i als altres genocidis es considera una ofensa criminal, com recomana el Consell d'Europa que el defineix com "la negació, trivialització, justificació o aprovació en públic de crims de genocidi, crims contra la humanitat". A Alemanya està penalitzada la negació o dubtes de l'holocaust en públic i es considera com "incitació a l'odi". Doncs a l'entrevista que li va realitzar en Jordi Evole al president en funcions Mariano Rajoy aquest va dir literalment en relació a les fosses dels republicans assassinats a la Guerra Civil; "A mi m'agradaria que tothom sabés on estan enterrats els seus avis, però no, no tinc clar que sigui cert això que em diu vostè , ni que el govern pugui fer res per arreglar-ho (...) el que em sembla més de sentit comú és que intentem que aquestes coses no es tornin a repetir en el futur i no estar donant-li voltes de manera continuada al passat"... Aquestes declaracions negacionistes de Rajoy coincideixen en el temps amb la condemna d'una multa de 30.000 euros que ha rebut Jean-Marie Le Pen, per haver qualificat fa un any de"detall" de la història les cambres de gas nazis. A Espanya les afirmacions públiques de Rajoy que impliquen, la negació del caràcter criminal i genocida de la dictadura feixista del general Franco no tindran cap conseqüència.

Rajoy igual que tots que donen suport i formen part de tot aquest neofeixisme negacionista diuen que cal tancar ferides, mirar al futur... Però negant el passat feixista i sense condemnar-ho mai podrem tancar les ferides. El perdó no es pot associar a l'oblit encara que aquesta sigui l'opció més temptadora pels criminals.

Vergonyosa fotografia!

 

Propostes acceptades, Cala Sant Vicenš, barreres arquitect˛niques...

Alternativa | 15 Abril, 2016 08:45 | facebook.com twitter.com

Avui explicam propostes que també havíem fet pels pressuposts del 2016, com el Pla de Recuperació per Cala Sant vicenç, el Pla d'Accessibilitat, l'eliminació d'herbicides, el foment de la igualtat de gènere i els passos de la via de circumval·lació, tenim el compromís de l'equip de govern que es duran a terme, malgrat no hi hagi una partida específica als pressuposts. Com?

Pel que fa a l'eliminació d'ús d'herbicides, ens han confirmat que l'Ajuntament ha deixat d'utilitzar-ne, i si es contracten empreses, aquestes tampoc en podran usar.

Pel que fa a les partides que demànavem per tirar endavant campanyes de sensibilització en igualtat de gènere i la senyalització de passos de la via de circumval·lació es farà, respectivament, amb les partides de serveis socials i de senyalització vertical.

Finalment, pel que fa al Pla de Cala Sant Vicenç i el Pla d'Accessibilitat, no està sobre els pressuposts perquè es farà amb romanent de tresoreria com a inversions financerament sostenibles. Perquè ens entenguem: amb la reforma del PP han fet que els ajuntaments no puguin disposar dels pressuposts que vulguin, i si tenen superàvit de l'any passat (com és el cas) no es pugui augmentar el pressupost i gastar-lo en el que es vulgui. La llei fa que aquest superàvit només es pugui gastar en el que anomenen «inversions financerament sostenibles» que venen a ser obres, asfalt, ciment.

Així doncs, les actuacions que ens han dit que fan comptes dur a terme a Cala Sant Vicenç són les següents:

-Mirador de Cala Barques.- Està previst l’eliminació de la zona d’aparcament, a fi de guanyar un espai públic peatonal. Per això es canviarà l’asfaltat per un nou paviment, el seu embelliment amb vegetació i millora dels murs i bancs.

-Reordenació de la zona d’aparcament de l Avinguda Cavall Bernat.- Al tram final del carrer (el més proper al mirador), on actualment té el doble sentit, amb un aparcament de vehicles en cordó. Es durà a terme la supressió d’un carril de circulació i donar-li el sentit de direcció a la mar, modificant la zona d’aparcament en filera per aparcament en bateria, absorbint d’aquesta manera els aparcaments que es lleven del mirador.

-Reordenació viària de la parada de bus al Carrer Cala Clara- En aquest carrer existeix una zona d’aparcament en cordó al costat que pega a la mar. Actualment la zona és de sentit únic. Es pretén que el sentit segueixi essent el mateix però es llevaria la zona d’aparcament de vehicles. S'inclourà un aparcament d’autobusos a l’altura de l’escala que davalla a Cala Clara.

-Reordenació de jardins i edifici Balaixa- Es durà a terme la reordenació dels jardins propers a l’escala que baixa a la platja i de l’edifici Balaixa per a donar-li un ús públic, prèvia compra o expropiació.

-Rehabilitació del mur del carrer d’accés a Cala Carbó- La paret situat a la volta d’accés a Cala Carbó, està molt degradada i una part del material s’ha perdut, afectant a la perillositat i accessibilitat de la zona. Per aquest motiu s’ha redactat un projecte de rehabilitació que es durà a terme conjuntament amb la Demarcació de Costes.

-Posada en valor de les Coves de l’Alzinaret- La zona de les coves d’Alzinaret es un conjunt de gran valor patrimonial i que no se li ha atorgat la importància que podria obtenir, i per això es proposa una millora notable de la zona quant a senyalització, informació, neteja...i emmarcar-lo dins uns itineraris patrimonials.

-Conveni d’ús per a equipament de l’església- Per la necessitat d’espais públics promouran l’acord amb el Bisbat per usar l’església de sant Vicenç, per a destinar-la a usos cívics.

-Supressió de barreres arquitectòniques- El projecte d’ordenació de les platges que es durà a terme aquest estiu inclou l’objectiu de suprimir les barreres arquitectòniques o geogràfiques que impedeixen l’accés a les platges. Per això s’han incorporat rampes, banys i cadires per a persones de mobilitat reduïda, tant a Cala Baques com a Cala Molins.

-Millora de serveis, paviment als Carrers Temporal, Molins i Torrent- Actualment aquests carrers pateixen una important degradació a tots els nivells. Es fa unprojecte d’obra per a la millora de l’enllumenat, el claveguerams, el servei d’aigua, les pluvials, el pavimentat i les voravies, una part del qual s’executarà al 2016.

-Millora d’accés a Sant Vicenç- Per a millorar l’accés al nucli urbà de la Cala, ee proposa al Consell una actuació sobre la carretera que inclogui una zona destinada a carril per a bicicletes.

-Millora del creuer de sant Vicenç- Després de l’acord del ple de l’Ajuntament, se va demanar al Consell l’estudi per a la millorar de l’encreuament de la carretera del Moll amb la de sant Vicenç. El Consell ja hi treballa.

-Ruta en Pedra en sec fins a Sant Vicenç- S'ha reiterat al Consell de Mallorca, la creació d’un ramal de la Ruta de pedra en Sec, que arribi del Moll fins a Sant Vicenç, a través del Coll de Síller.

-Suport a la creació d’una reserva marina- L’Ajuntament seguirà donant suport actiu a la iniciativa de l’Associació de veïns per a la creació d’una reserva marina que asseguri la protecció dels fons marins, la fauna marina i alhora que pugui servir d’un estímul econòmic per a la zona.


Les actuacions que fan comptes dur a terme relacionades amb l'accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques són:

    -Elaboració d’un pla de supressió de barreres arquitectòniques.- Elaborat pels tècnics municipals, consisteix en relació del tipologies d’actuacions així com de les actuacions concretes que es duran a terme als distints nuclis de població. Bàsicament inclou les actuacions que ja es comencen a fer a les voravies i als vials.

    -Posada en marxa del pla, a través del projecte municipal subvencionat pel SOIB.- Un total de 4 persones (dos oficials i dos peons picapedrers) coordinats per un Oficial 1ª de la Brigada municipal i supervisats pels técnics municipals i l’encarregat de l’Àrea de Serveis, han iniciat la tasca, concretamet al Moll de Pollença.

    -Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya: Projecte de Supressió de barreres- Un arquitecte del Consell està redactant el projecte després del conveni signat entre l’Ajuntament i la institució insular. Aquest projecte inclou, entre d’altes accions, la creació d’una rampa d’accés i la instal·lació d’un ascensor.

    -Platges- Tant a les platges del Moll, Sant Vicenç i Formentor s’instal·laran rampes, passarel·les, cadires adaptades, etc.

    -Subvencions a particulars- S'ha inclòs una partida al pressupost ordinari, per subvencionar aquelles actuacions de particulars fetes al seus domicilis, a fi de facilitar l’accés a persones de mobilitat reduïda.

    Ferrán Aguiló


Visca la Rep˙blica

Alternativa | 14 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

  Avui es compleixen 85 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola. Us esperam a l'acte d'homenatge als republicans a les 19:00 a la Plaça dels Seglars. Lectura de poemes, el manifest de l'Associació de Memòria de Mallorca, xeremiers i cançons d'Ovidi Montllor.

Aquest va ser el Manifest de l'Associació de Memòria de Mallorca l'any passat.

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Amb l’excusa de la crisi, amb la mentida d’assegurar un present millor per a tothom, s’han retallat com mai abans els drets ciutadans. La crisi, provocada per les elits econòmiques, ha servit per canviar el model de societat, per intentar transformar els ciutadans i ciutadanes lliures en esclaus al servei del capital, al servei dels mateixos que provocaren la caiguda del sistema econòmic, i a més, se n’han aprofitat gràcies als seus còmplices a les institucions.

Anys enrere, el 36, quan veren que no obtenien democràticament el poder i que el poble els guanyava pacíficament a les urnes, l’aconqueriren amb la força de les armes, de la por i dels crims. Els polítics de la dreta s’omplen la boca de dir que tot ho fan per a què la gent elegeixi en llibertat, per a què poguem viure en llibertat. Però si no anam vius, perdrem la poca que tenim. Ens la deixen prestada i de la mateixa manera que la tenim ens la poden prendre. És una clara amenaça.

Ara és el moment en què ens hem de plantar ferms en l’espai que ens pertany ocupar i que, amb la nostra lluita pacífica hem aconquerit,i hem de dir, JA N’HI HA PROU! No volem mai més aquests polítics de dretes! No volem mai més aquest deteriorament de la democràcia!

És el moment d’exigir als partits d’esquerres coratge per fer front al futur immediat.  - Exigim què la sanitat torni ser pública i estigui a l’abast de qualsevol persona.

- Exigim què es recuperin els drets socials perduts.

- Exigim què la gent pugui manifestar-se lliurement pel carrer, sense lleis que li impedeixin expressar-se.

- Exigim què ningútengui el risc de perdre casa seva

- Exigim què el capital estigui al servei del poble i no a l’enrevés.

 - Exigim un futur en què l’església ocupi el lloc que li pertoca dins la societat, i que demani públicament perdó pel seu suport al franquisme i pels seus crims

- Exigim una educació en català, lliure, laica, pública i gratuïta

- Exigim uns partits polítics compromesos, honests i sense corrupció

-  Exigim uns governants compromesos amb els drets de les víctimes del feixisme, que recuperi els cossos del desapareguts, que retorni el patrimoni robat als seus legítims propietaris, que anul·li els judicis franquistes. Que possibilitin que la justícia actuï contra els criminals del franquisme que encara són vius i que aquests responguin davant la justícia.

Aquest és el millor homenatge que podem fer a totes les persones que ens precediren en la lluita per una vertadera democràcia: la República. Visca la Justícia! Visca la Llibertat! Visca la República!

   

 

 

 

La problemÓtica de l'habitatge

Alternativa | 13 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Arran de les notícies relatives a la mancança d'habitatge aparescudes en els mitjans de comunicació en els darrers dies (veure article ültima Hora), des d'Alternativa volem fer una sèrie de consideracions.

1-L'especulació immobiliària i turística que patim a Pollença ha fet i fa que no sigui fàcil trobar habitatge de lloguer, i lloguer econòmic encara menys, ni ara ni fa anys i precisament per aquest motiu moltes persones de Pollença han acabat vivint a altres municipis veïns.

Anys de bombolla immobiliària han fet mal a la idea de llogar habitatge: el relat induït des de la banca i els poders públics que no s'era ningú si no es comprava, anys de polítiques públiques miserables en habitatge, l'associació per part de molts possibles arrendadors que llogar equival a maldecaps i val més tenir-ho buit, cap intenció per part dels governs municipals de promoure el mercat de lloguer ni d'assegurar el lloguer social... I a més, amb la demanda turística d'aquestes temporades récord i l'afany de guany ràpid i molt rendible que suposa llogar cases per setmanes ha fet que sigui una odissea poder llogar un pis, no només pels treballadors de temporada, sinó també i especialment pels residents de Pollença.

2-La qüestió de l'habitatge no ha tengut l'atenció política que mereix, sent com és un tema tan bàsic i problemàtic, i no s'hi han dedicat tots els esforços que faria falta. Ara mateix, a banda de concedir ajudes puntuals i concretes als usuaris dels Serveis Socials que ho requereixin, poca cosa es fa. No hi ha cap política municipal activa en aquest àmbit.

A Pollença hi ha 15 habitatges de lloguer de l'IBAVI, situats al Port de Pollença. D'aquests, n'hi ha 11 d'ocupats, 3 pendents d'adjudicar i 1, que està adaptat per persones amb mobilitat reduïda, que està buit. https://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=246&cont=11271

3-Des d'Alternativa, a nivell institucional hem fet diverses propostes:

-pel març del 2013 vàrem dur a Ple i es va aprovar una moció per evitar els desnonaments al municipi, que anava en la línia de fer totes les gestions possibles de mediació per evitar els desnonaments i, si aquests es donaven, garantir el reallotjament digne dels afectats. (http://alternativaperpollenca.com/IMG/pdf/mocio_desnonaments.pdf)

-a la rebaixa de l'IBI que va dur a terme l'equip de govern amb ajuda de la dreta pollencina a finals de 2015, vàrem criticar i fer al·legacions a la rebaixa, que pel fet de ser generalitzada, era regressiva i que només es prestava atenció a un sector concret: el dels propietaris. Vàrem recordar que tenir una propietat no és un obligació mentre que tenir un lloc per viure sí que ho és. Per això consideràvem, que s'havien de plantejar ajudes per l'accés a l'habitatge en règim de lloguer. http://alternativa.balearweb.net/post/124987 http://alternativa.balearweb.net/post/124544

-als pressuposts del 2016 várem fer una proposta, que finalment s'hi ha introduït amb una partida de 1.500 euros per «estudi sobre l'habitatge social al municipi». La nostra proposta demanava encarregar un estudi de quina és la situació de l'habitatge a Pollença, especialment pel que fa al lloguer (oferta, demanda, preu mitjà...), perquè tenint un bon anàlisi objectiu de la situació es poden planificar polítiques. S'hauria de crear un registre de demandants de lloguer social perquè si s'han d'impulsar polítiques actives d'habitatge, s'ha de visibilitzar el problema. En funció de la diagnosi, s'ha de dissenyar una política de foment de l'habitatge de lloguer, ja sigui per la via de recàrrecs i bonificacions, per la intermediació de l'Ajuntament entre els que lloguen i els que volen llogar, afavorint la rehabilitació de les múltiples cases abandonades de dins el municipi... http://alternativa.balearweb.net/post/125188

 

4-Finalment, recordam que després de rescatar amb milers de milions de diners públics a entitats financeres privades, de no nacionalitzar-les, l'Estat va crear una entitat, la SAREB (Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària) per comprar tots els actius tòxics de la banca. Va rebre, per valor de 50.000 milions d'euros, 200.000 actius dels quals un 20% són actius immobiliaris. Això implica que hi ha disponibles devers 100.000 habitatges buits (que per tant no estan complint la seva funció social), que a més han estat pagats amb els impostos de tots. A Pollença en tenim 11 disponibles (5 a Pollença i 6 al Port), segons el mapa (http://www.lasarebesnuestra.com/trozomapa.php?ciudad=baleares) de la campanya «La Sareb es nuestra», promoguda per l'Obra Social de la PAH, en que se'n publiquen les adreces animant a ocupar aquestes vivendes buides i s'hi inclou un manual (http://www.lasarebesnuestra.com/guia.html#bookmark1) per dur a terme aquestes ocupacions.

 Ferrán Aguiló

 

Acte d'homenatge als republicans

Alternativa | 12 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

 Dijous 14 a la plaça dels Seglars, us esperam a l'acte d'homenatge als republicans.
Lectura de poemes, el manifest de l'Associació de Memòria de Mallorca, xeremiers i cançons d'Ovidi Montllor

 

 

 

Propostes i negociaciˇ dels pressuposts del 2016

Alternativa | 11 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

A Alternativa, des de principis de desembre vàrem començar a fer feina interna de cara als pressuposts, de manera que a principis de gener ja vàrem poder tenir preparada una proposta de partides que ens agradaria veure introduïdes en el pressupost municipal de 2016.

Cal dir que moltes d'aquestes propostes es basaven en al·legacions fetes en anys anteriors i no acceptades o no executades, mentre que d'altres eren propostes noves. Podeu consultar les propostes fetes aquí, però de forma resumida eren:

La redacció d'un projecte de recorregut arqueològic; una partida per a les excavacions Pedreret de Bóquer; una partida per a la promoció del producte local i de proximitat; un Pla de Recuperació de Cala Sant Vicenç; un Pla d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques; millora del catàleg de camins; una partida per a conscienciació i mitjans tècnics i materials alternatius als herbicides; augment de la partida de subvencions a entitats esportives; obertura i senyalització de passos per a vianants a la via de circumval·lació del Moll cap a dins el nucli; inventari de béns; un canera municipal; una partida per a l'impuls de la participació ciutadana (formació, divulgació i processos concrets); una partida per a igualtat de gènere (campanyes de conscienciació); una per a foment de l'economia social (formació i divulgació), una per a habitatge (estudi de la qüestió, registre de demandants de lloguer social); i finalment, la recuperació a la plantilla de personal laboral de les tres places de neteja viària.

A la primera reunió de pressupost convocada dia 15 de gener, se li va lliurar a l'equip de govern el nostre document de propostes, que va ser també publicat al nostre blog en els dies posteriors. En el primer esborrany ja hi havia algunes d'aquestes propostes, però moltes altres no. En el procés de reunions i negociacions, que certament podia haver estat més regular en el temps, però que quantitativament per a nosaltres ha estat suficient, s'han finalment inclòs la majoria de les nostres propostes en el pressupost del 2016.

Concretament, s'han inclòs partides específiques pel projecte de recorregut arqueològic, les excavacions de Bóquer, la promoció del producte local, la millora de catàleg de camins, l'inventari de béns, l'impuls de la participació ciutadana, el foment de l'economia social i l'estudi sobre l'habitatge.

Altres propostes que també havíem fet, com el Pla de Recuperació per Cala Sant vicenç, el Pla d'Accessibilitat, l'eliminació d'herbicides, el foment de la igualtat de gènere i els passos de la via de circumval·lació, tenim el compromís de l'equip de govern que es duran a terme, malgrat no hi hagi una partida específica als pressuposts. A què s'han compromès i de quina manera es durà a terme si no hi ha una partida al pressupost? Això ho explicam en un proper article.

Finalment, queden tres propostes que no ens han acceptat: la canera municipal, l'augment de subvencions per les entitats esportives i la inclusió de les tres places de personal laboral de neteja viària a la plantilla. En el cas de la canera, ens han dit que la nostra proposta de fer-la a Santuïri no s'ajustaria a la legalitat i s'hauria de fer si un cas al polígon. L'equip de govern, però, considera que aquest és un servei que es podria mancomunar, i el que han dit que poden fer enguany és un estudi de les necessitats i possibilitats, consultar a Sóller per saber com ho han fet i contactes amb municipis veïns per si tenen interès de cara a mancomunar el servei. Pel que fa a l'augment de subvencions a entitats esportives, han justificat el fet de no acceptar-ho a que el pressupost no els ha donat per tant. Per exemple, diuen que han augmentat subvencions per transport i per escola matinera, i no tenen diners per tot. Proposen canviar la forma de fer-ho (no enguany) i, en lloc de subvencions, establir convenis amb cada club per així poder ajustar-se més a les necessitats de cada club i reduir la incertesa en la concessió de subvencions que pateixen les entitats esportives, cosa que ens ha semblat raonable.

Finalment, pel que fa a la inclusió de les tres places, consideren que mentre es mantengui l'acord del Ple de prestació del servei en precari, el concessionari ho ha de fer en les mateixes condicions d'abans i està obligat a tenir aquests treballadors. Nosaltres no estam d'acord amb aquesta interpretació, però en tot cas, sempre es pot modificar la plantilla orgànica en el moment que sigui necessari.

És evident que aquests no són els nostres pressuposts ja que, a banda de no incloure algunes de les nostres propostes, segur que hi podria haver una despesa social més levada, s'hagués augmentat la partida per l'escoleta, no hi hauria un augment que consideram injustificat de promoció turística...

Però atès que s'han tengut en compte la gran majoria de les nostres propostes i que el procés de negociació, tot i que poc regular, sí que ha estat quantitativament suficient i satisfactori, hi hem votat a favor. Hem fet 3 juntes de portaveus específiques, i 2 comissions informatives, i nosaltres apart de fer propostes, també hem demanat informació de partides (que se'ns ha donat), i hem fet observacions sobre la conveniència o quantitat de determinades partides, i en algunes se'ns ha fet cas. Finalment, destacar la nul·la feina de la resta de partits de l'oposició: no només han faltat a les reunions, sinó que quan hi han estat era com si no hi fossin: cap iniciativa, cap proposta concreta, cap petició clara. Res. Ara, això sí, a final de mes tots cobren.

 Albercocs i cireres

 

 

 

El mite de la gestiˇ econ˛mica del PP

Alternativa | 09 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

Un dels mites més arrelats entre els votants del PP és que la dreta gestiona millor l'economia que l'esquerra. Un mite que els mitjans de comunicació al servei del gran capital i el PP no es cansen de repetir incessantment i que és un cas clar de mètode Goebbels; "una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat." Aquesta setmana hem tingut coneixement de dos bons exemples de la real i nefasta gestió econòmica del PP, que res té a veure amb la seva mitologia de bons gestors econòmics. El primer exemple seria el reconeixement judicial de la deficient recollida pneumàtica a Palma que va ser realitzada durant la batlia d'en Joan Fageda (PP) i que es troba en mans de la fiscalia. I el segon exemple seria el dèficit públic de l'estat del 2015 del 5,16% del PIB, gairebé un punt més (0,96%) que l’objectiu fixat per la Comissió Europea.

La credulitat dels votants del PP no té límits, resulta increïble que siguin incapaços de veure tots els milions malgastats per governs del seu parit en infraestructures inútils, sobredimensionades i faraòniques; quilòmetres i quilòmetres d'AVE infrautilitzat, aeroports com el de Castelló, circuits de Formula 1 i més a prop; Palma Arena, Palau de Congrés, metro de Palma, autopistes d'Eivissa... A qui beneficien totes aquestes grans infraestructures?, és clar que no als ciutadans i sí als grans bancs i empreses constructores, que són qui realment comanden i els únics que tenen bons motius per votar al PP. Un exemple que resumeix el model de la gestió econòmica del PP són els 4.700 milions d'euros que haurem de pagar els usuaris de gas al llarg de 30 anys, per la indemnització més els interessos, per la paralització del magatzem Castor, a la costa enfront de Vinaròs a ACS.

Si demanau a un votant del PP, sobre la gestió econòmica de la dreta, us dirà també que han abaixat els impostos. Si és un gran propietari o empresari té raó, ja que el PP ha suprimit l'impost de patrimoni, ha permès a les grans empreses tributar molt menys que les petites i mitjanes i ha executat una generosa amnistia fiscal amb els més rics. També té raó si és el propietari d'alguns dels edificis del centre històric de Madrid (Ajuntament governat durant anys pel PP i el més endeutat de l'Estat  amb 9.000 milions d’euros de deute) com hotel Ritz, l'edifici d'Apple, el de Telefònica en Gran Via, Primark.... que fins que ha arribat na Carmena a l'Ajuntament tenien una bonificació del 80% de l'IBI (12,6 milions d'euros). Ara bé si és un ciutadà normal, com és possible que el votant del PP pugui esborrar de la seva ment el fet de pagar cada dia la brutal pujada de l'IVA que va fer el PP.

Una altra mostra de la bona gestió econòmica del PP és el cost de la seva corrupció política a la qual ocupa un primer lloc destacat que ha deixat un forat a les arques espanyoles que és difícil de calcular però que els experts calculen que podia ser d'uns 10.500 milions d'euros, una xifra major que la que Brussel·les exigeix ara en retallades (8.000 milions d'euros).

Si ets un propietari de banc, és normal que estiguis content amb el PP, però si ets un ciutadà normal és difícil que et trobis satisfet amb la socialització de les pèrdues dels bancs que hi ha hagut durant aquesta legislatura. El PP va demanar un rescat de 100.000 milions als socis europeus per salvar bancs, va assumir de manera indirecta aquests préstecs fallits del sector privat i els ha convertit en deute públic que ara haurem de pagar tots. Si parlam de les Illes, en Bauzà es trobà un deute de 4.500 milions d’euros i el va deixa en més de 8.000 milions. I Mariano Rajoy no li ha quedat darrere, si el 2011 el deute públic era de 734.961 milions d’euros, al final de la seva legislatura va superar el bilió.

I un mite més de la gestió econòmica del PP és que crea més treball, però la realitat de les xifres és que Mariano Rajoy va tancar la legislatura amb menys gent treballant que la que hi havia quan va arribar, menys empleats a temps complet, menys cotitzants a la Seguretat Social, més aturats de llarga durada, més llars que no reben cap ingrés... Amb el govern del PP s’han destruït més de mig milió de llocs de treball, sense comptar l'enorme precarietat provocada per la reforma laboral i la caiguda vertiginosa dels salaris.

Em direu amb raó que es poden cercar exemples similars de la gestió del PSOE, i és cert, ja que la seva política econòmica no té res d'esquerres i és molt similar a la del PP, però la diferència és que els socialistes no tenen aquesta aurèola mítica de bons gestors i els seus votants no s'han mostrat tan immunes davant de la realitat i la veritat com sí que el fan els populars.

 

 

 

 

Suborns i tretes a la presˇ de Can Mir

Alternativa | 07 Abril, 2016 09:47 | facebook.com twitter.com

Demà divendres 8 a les 20:00 a l'Ateneu de Pollença (c/ Metge Sureda, 8) presentació del llibre "Suborns i tretes a la presó de Can Mir (1936-1941). Noves aportacions de Manel Suárez Salvá.

Aquest és el segon llibre del vicepresident de l’Associació Memòria Històrica de les Balears que participa als actes d'Abril de República i fa anys que defensa la recuperació dels cossos dels assassinats del franquisme a les Illes i la restitució de la seva dignitat. 

Què en sap de Can Mir després de la investigació feta?

Si sabíem que aquell magatzem de fustes al bell mig de Palma, des del mateix 19 de juliol del 1936, que començaren a transformar-lo, i fins al 1941, va ser una de les presons dures del feixisme i d’on cada dos per tres alliberaven republicans per dur-los a matar, avui podríem reconstruir-la i també reconstruir un bon nombre de les històries dramàtiques que s’hi varen viure. En una nau de 1.100 mhi arribaren a conviure 1.000 presos. Vivien en penombra i, com a detall, hi havia una canaleta en un lateral que servia d’excusat, d’un costat de la qual rajava un poc d’aigua que havien d’aprofitar per rentar-se, al costat de tots els excrements. Sabem que va ser el centre penitenciari més dur, obscur i tràgic que hi ha hagut mai a Mallorca, i un dels més durs del feixisme.

Condicions gairebé impossibles per a la supervivència.

Al principi no els deixaven entrar-hi cap estri propi, ni muda de roba, ni matalàs, res. A temporades hi havia fins a mil persones movent-se damunt un terra de pols, i la respiraven. A poc a poc les famílies van aconseguir dur-los algunes coses, fins i tot alguns matalassos. Els suborns també estan documentats. Tenien unes tarifes amb propines que anaven de 40 cèntims a 5 pessetes, segons si es feia arribar una carta (el més barat), una ensaïmada, una sobrassada, un pa de dos quilos o un matalàs. En algunes ocasions, fins i tot deixaren entrar fills de presos o algunes dones a un passadís elevat, des d’on podien parlar un moment amb l’home, fill o germà. Això era el més car.

Què ens pot dir de l’alimentació?

Era pèssima. El menú està documentat: en despertar els donaven un xusco amb un líquid que deien que era llet i era aigua bruta. Per dinar i per sopar, sempre el mateix: o mongetes o moniatos sense netejar. En aquestes condicions, agafaven greus malalties oculars, de ronyons, intestinals i de pulmons. A Can Mir no hi havia farmaciola, ni metge propi. S’aprimaven molt i, si bé sembla que no hi va haver grans tortures físiques, les psicològiques eren extremes. La pitjor època va ser entre el setembre del 1936 i l’abril del 1937, quan van nomenar Mateu Torres Bestard governador civil i Francisco Barrado cap de la policia. És quan els assassinats estan al moment àlgid i s’incrementen sobre manera els suborns i les tretes.

Ha parlat de presos alliberats .

La paraula alliberar era una burla, però així ho deien. Quan començava a fer fosca, un camió entrava marxa enrere a Can Mir, amb un llistat de presoners. El llegien en veu alta i deien que quedaven alliberats. Els treien de la presó i els duien a matar a l’extraradi de Palma o, més endavant, molts a Porreres. Parlem de centenars de persones. De fet, tenim documentats uns 250 alliberats, més uns 50 d’afusellats. Si tenim en compte que a Can Mir, en aquells poc més de quatre anys, hi va arribar a haver uns 2.050 presos, vol dir que més del 10% no van sobreviure. També es posava preu a la vida.

Quant costava una vida?

Qualcú de la xarxa de suborn es dirigia a la família d’un pres i els deia que per 500 pessetes podien salvar-li la vida. Ho feien just abans de donar l’ordre d’ alliberar-lo. Tenim el cas de Miquel Mercadal, mestre republicà d’Inca, i el del capellà pobler Melchor Tugores, que va fer arribar el missatge al pare del pres: “Avui vespre trauran el teu fill, si vols salvar-li la vida has de pagar 500 ptes.” Ell va pagar i el fill va sortir de Can Mir amb els seus companys, però quan el cotxe es va aturar a la comissaria de Barrado, el van fer baixar i el van tancar en una habitació durant tres dies, passats els quals el van tornar a la presó d’on havia sortit. En canvi, Joan Nicolau em va relatar com la seva padrina, Margalida Frau, explicava que quan van agafar el seu cunyat Jaume Picarola li van demanar a sa mare 500 pessetes per salvar-li la vida. Aquella dona no tenia els doblers, ni podia obtenir-los. No va pagar i el seu fill va ser assassinat. Tenim prou testimonis per saber que aquest era el preu de la vida.

¿Som lluny de saber-ho tot de les víctimes del franquisme?

Som molt menys lluny que abans, hem accedit a arxius i es fan molts estudis. Ara bé, en una societat democràtica no té sentit que es permeti que un partit com el PP no vulgui condemnar el franquisme ni parlar de les víctimes amb l’excusa que són ferides tancades. També hauríem de parlar de la feblesa dels partits d’esquerres. 150.000 desapareguts no és una ferida tancada. Si no es poden recuperar els cossos, se’ls ha de restablir la dignitat.

Interior de la presó de Can Mir dibuixat per en Joan Cortés "Bibi" (fideus)

Abril de Rep˙blica XIII

Alternativa | 06 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Ja hem arribat a la tretzena edició d'Abril de República que enguany organitzam amb l'Associació de la Memòria Històrica,  l'Ateneu de Pollença, Més per Pollença i Esquerra de Pollença.

 Celebram la República, perquè fou un parèntesi de llibertat i democràcia entre dues dictadures militares, el primer govern democràtic d aquest país, el primer que va reconèixer la diversitat nacional de l'estat, el primer i únic govern laic que hi ha hagut a Espanya. 

Aquest és el programa. Us esperam!

-Divendres 8 abril a les 20h a l'Ateneu: presentació del llibre Suborns i tretes de la presó de Can Mir (1936-1941). Noves aportacions, de Manel Suárez Salvà.

-Dijous dia 14 abril
a les 19h a la Plaça dels Seglars: Acte d'homenatge als republicans.

-Divendres dia 22 abril
a les 20h a l'Ateneu: Projecció del documental «Economia col·lectiva. L'última revolució d'Europa», dirigit per Eulàlia Comas. Tracta sobre la col·lectivització d'indústries i serveis a Catalunya durant els anys 36-39.

JustÝcia. Ple de marš

Alternativa | 05 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Aquest dijous passat és va dur a terme el Ple ordinari del mes de març. A la sessió no va assistir el regidor del PI, Martí Roca. A continuació teniu un resum, punt per punt, del que es va decidir a la primera part. Com era d’esperar el debat sobre els pressupostos es va allargar i va provocar que faltàs temps per acabar la segona part del Ple, quedant els nostres precs i preguntes sense respostes.

Els quatre primers puntes de l’ordre del dia varen ser l’aprovació de vàries actes de plens anteriors, que s’aprovaren per unanimitat, per tant començam el resum a partir del punt 5.

5. Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost General de l’entitat per a l’exercici 2016. Aprovat amb 9 vots a favor (Alternativa, UMP i Junts) i 7 vots en contra (PP i Tots).

Sobre aquests tema en particular, donada la seva importància, en farem un article explicant més detingudament el perquè de la nostra postura, les propostes que hi hem fet i que han estat escoltades o rebutjades així com de totes les coses que consideram positives i les que no dels pressupostos. Tot i això ara en farem cinc cèntims.

Primer de tot dir que en línies generals el procés d’elaboració ens ha semblat positiu, és cert que ha faltat continuïtat i es podria haver començat abans, evitant així les presses de darrera hora, però s’han realitzat bastant reunions, i tothom ha tingut oportunitat de fer les seves propostes. Tot i aquestes facilitats, hem estat els únics de l’oposició que hem fet propostes, que hem anat a totes les reunions, ... és a dir els únics de l'oposició que hem fet feina amb els pressupostos, i l'equip de govern en part ens ha escoltat, cosa que altres anys no passava i per això votàvem en contra (fins i tot es burlaven de nosaltres amb partides de 0'01 euros). L’actitud de la resta de partits de l'oposició ha estat bastant trista, i veure que un partit com Tots amb 6 regidors no fa cap proposta, el que fa és demostrar clarament la seva nul·la capacitat política.

Però deixem de banda l’actitud de la resta de l’oposició i mirem el contingut dels pressupostos. Analitzant totes les partides es pot dir que aquests són uns pressupostos molt prudents, com el mateix Batle va admetre a l’exposició de motius. Evidentment nosaltres hauríem incorporat o augmentat partides per donar un major caràcter social als pressupostos. De la mateixa manera hauríem augmentat partides com la dedicada a l’escoleta ja que creiem que si s’ha de tornar a treure a concurs pot ser que la partida sigui insuficient, i d’altres partides no les hauríem augmentat com les dedicades a la promoció turística o al material institucional. Per suposat que també n’eliminaríem o en canviaríem també algunes, com per exemple la dedicada al certamen literari, ja que noltros consideraríem més útil fer unes jornades d’estudis locals.

Tot i això hem de dir que moltes de les nostres propostes han estat escoltades, i per això votàrem a favor. Sense entrar en detall sobre cada una de les propostes que hem fet, perquè com hem dit farem un article sobre el tema, les partides destinades al foment de l’economia social, de l’habitatge social o l’impuls de la participació ciutadana, entre d’altres han estat idea nostra.

El pressupostos ara estan en exposició pública durant 15 dies fins a la seva aprovació definitiva, amb la possibilitat per a tothom de fer-hi al·legacions.

6.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per assistència a les actuacions/concerts del Festival de Música de Pollença. Aprovat per 10 vots a favor (Alternativa, Junts, UMP i PP), i 6 abstencions (Tots).

Es tracta de reduir els preu de les entrades pels pollencins i també pels aturats de llarga durada. Concretament un 25% per als dos casos. També es realitzà una reestructuració de les zones del claustre. El nostre vot va ser favorable ja que anava en la línia del que havíem demanat altres vegades.

Segons l’equip de govern aquesta modificació pretén fomentar l’assistència als concerts i espectacles del festival, cosa que ens permetem posar en dubte, ja que el Festival necessita molt més per fer que la gent se’l senti com a seu i vagi en major mesura als concerts.

7.- Dació de compte de les resolucions de Batlia contràries a les objeccions efectuades, de conformitat amb el disposat a l'article 218 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), amb la nova redacció donada per l'article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL).

Això no es votava, només era informació, informació sobre factures que s’aproven per decret amb un informe en contra per part d’intervenció. I en aquest cas estam parlant d’unes quantitats bastant elevades. Hi ha dues relacions de factures de l’Ajuntament, la Radio i la Residència. Les de l’Ajuntament superen el 600.000 euros, mentre que les altres son aproximadament de 25.000 i 5500 euros respectivament.

Entre els incompliments trobam serveis sense contracte com l’Escoleta de la Gola, l’escola d'adults o el servei de grua, activitats que es van encarregant i que segons intervenció haurien de sortir a concurs com la compra de combustibles, la publicitat i les feines d’impremta, el manteniment, tant general com de jardins o de camins. Hi ha també un incompliment de les hores extraordinàries que poden fer els treballadors, pagaments que incompleixen convenis, contractacions amb comunitats de bens...En definitiva en aquest sentit s’ha fet molt poca feina, i amb el pas del temps si no es posa fil a l’agulla, el tema empitjorarà, per això exigim un compromís amb un calendari de regularització de tots aquests serveis i tasques que és presten de forma irregular.

8.- Aprovació inicial, si procedeix, del Pla de Residus del municipi de Pollença 2016-2020. Aprovat per unanimitat.

Votàrem a favor per que creiem que és necessari i bo, i ja a l'anterior legislatura entre tots es va fer una bona feina en aquest sentit. Per posar una pega, és que fem tard, ja que això havia de començar a aplicar-se al gener, i tenim dubtes que la calendarització s’apliqui com toca i no suposi problemes, i per això n’estarem pendents. Relacionat amb la calendarització també ens preocupa que la deixalleria estigui llesta a l’octubre (és la previsió del Pla), ja que és imprescindible per a un correcte desenvolupament del Pla de residus, i per ara sembla complicat que així sigui. El regidor va dir que s’havia reunit amb l’empresa i que el compromís per la construcció de la deixalleria seguia en peu, i que també ara que començaria el període d’al·legacions es comprometia a reunir-se amb l’oposició per si cal introduir canvis al calendari d’aplicació del Pla.

Finalment també creiem que és important, a part de la informació a la ciutadania, també la informació i formació cap als treballadors, ja que el Pla de residus també suposarà canvis en les seves tasques, i per tant han d’estar el més preparats possible.

 9.- Pressa en consideració de la Memòria justificativa de la gestió directa dels serveis públics de subministrament d’aigua potable i recollida de residus per la societat mercantil de capital íntegrament municipal EMSER 2002 SLU elaborada per la Comissió d’Estudi constituïda a a dit efecte (Expedient núm. 5823). Aprovat per unanimitat.

Una comissió s'ha encarregat de realitzar un estudi sobre la sostenibilitat de la gestió de l'aigua i la recollida de residus. Amb la memòria d'aquest estudi queda clar que tant la prestació d’un servei com l'altre és més eficient i sostenible tant si ho fa Emser o l'Ajuntament directament que si ho fa una empresa privada.

Estam contents del resultat, però tampoc ens ha sorprès gens, ja que nosaltres pensam el mateix de qualsevol servei, fins i tot del servei de la neteja viària, que ara mateix s’està prestant fora contracte, i que esperem que torni a ser prestat per l’Ajuntament o Emser el més aviat possible. En aquest sentit nosaltres sempre lluitarem per que al nostre poble tots els serveis siguin públics!!!

10.- Moció presentada pel grup polític municipal Alternativa per Pollença per a l’impuls de la veritat, justícia i reparació en els casos dels represaliats pollencins pel cop d’estat i franquisme. Aprovat per 15 vots a favor (Alternativa, Junts, Tots i UMP) i una abstenció (PP).

Estam contents per l’aprovació de la nostra moció, que tampoc explicarem molt en detall aquí perquè ja teniu un article anterior que l’explica en profunditat. Els acords de la moció són:

- Donar suport a la querella per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme.

- Donar suport a la tramitació de la Llei balear de fosses.

- Impulsar una comissió d'estudi que reuneixi familiars, representants de l'Ajuntament, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment les assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.

- Presentar una denúncia per les persones de Pollença que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.

A veure si d'una vegada per totes s'acaba amb la impunitat i es fa JUSTÍCIA!!!!

 Ferrán Aguiló

 

Aprovada la nostra mociˇ per a la veritat, justÝcia i reparaciˇ en els casos dels pollencins represaliats pel franquime

Alternativa | 04 Abril, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

Des d'Alternativa per Pollença estam molt satisfets que al ple del passat dijous s'aprovés la nostra moció per la veritat, justícia i reparació en els casos dels represaliats pel franquisme, amb un ampli consens polític: 15 vots a favor (A-equip de govern-TOTS) i 1 abstenció (PP).

La moció aprovada contenia entre els acords dos punts de caire simbòlic: per una banda, donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme. En aquesta causa, de Mallorca, s'hi han personat una trentena de famílies i Memòria de Mallorca, en nom de les més de 1.600 víctimes documentades, algunes d'elles pollencines. Per altra banda, donar suport també a la tramitació de la Llei balear de Fosses que s'està treballant al Parlament Balear.

Pel que fa a la part pràctica, es va acordar crear una comissió d'estudi municipal que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.

Finalment, es va aprovar també que, d'acord amb l'informe elaborat per la comissió, es presentarà una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.

Hem de tenir en compte que Pollença va ser un dels municipi especialment colpejats per la repressió feixista per la resistència que es plantejà per part de l'Ajuntament, les agrupacions d'esquerres i sindicals, els carrabiners i els soldats d'Aviació de la base els dies 19 i 20 de juliol. Les conseqüències foren un macroprocés judicial, la Causa 57/1936, per la que es jutjaven 148 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra (que, per altra banda, no s'havia declarat al municipi) i d'emprendre accions de resistència. D'aquestes, 103 eren civils, 20 carrabiners, 24 soldats d'Aviació i un sergent de la Guàrdia Civil. El judici acabà amb 18 penes de mort, 100 condemnats a penes d'entre 20 i 30 anys de presó, i 27 absolts. De les penes de mort se n'executaren 6 (el president de la Comissió gestora, el sergent dels carrabiners, tres directius de l'agupació obrera La Confianza i el president de l'Agrupació Socialista). A banda d'aquesta causa, s'afusellaren per altres causes a 5 persones més (entre ells un altre membre de la Comissió gestora). Finalment, també s'assassinaren o despareixeren 15 pollencins més (entre ells presidents del diferents partits locals d'esquerra i un altre membre més de la Comissió gestora), a banda de les dues persones més que varen matar en el confrontament amb els soldats franquistes dia 20 de juliol.

 Del bloc Fideus

 

 
Dinar a Les Caletes en homenatge a Francesc Carreres (assegut al centre) per la serva cota de diputat el 31. Entre dels pescadors que els hi portaren amb la barca, podeu destacar a D. Joan Sivella (primer dret a l'esquerra), D. Pep Cortès l'home fort de la República (al centre, dret, darrera, amb la boina i camissa obscura); al seu costat, la dreta, el regidor Joan Jiménez; el quint començant per la dreta, aixecats, és el batle de la comissió gestora del 36 Pere Joan Cànaves.
 

 


1 2 3 ... 192 193 194  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb