URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Solidaritat amb Grècia

Alternativa | 04 Juliol, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

La nostra solidaritat amb el poble grec i el seu dret a la llibertat, la democràcia i la independència  contra la dictadura dels "mercats". Com diu el manifest del Comitè de suport a Grècia:

Estem assistint a una de les batalles més crucials de la història europea dels darrers anys: la de la democràcia grega per existir com a tal davant de la pressió dels mercats que expressa la troica.

Amb aquest estat de coses, injust, els creditors irresponsables volen mantenir el dogal sobre el poble grec. És ben clar que l’anomenada política d'austeritat de la crisi. només serveix per agreujar la crisi i afavorir-ne els culpables principals. Les polítiques estructurals que s'imposen a Grècia i arreu només pretenen deixar les mans lliures als grans poders econòmics i liquidar drets socials i laborals . Les pressions sobre Grècia son també pressions per evitar que a altres països les coses comencin a canviar

La troica està formada per la Comissió europea- només indirectament representativa però infeudada a l'aparell brussel·lenc dominat pels lobbies com estem veient en l'obscura negociació del Tractat Transatlàntic (TTIP), el Banc Central europeu -irresponsable per definició, en el sentit d'estar alliberat de seguir una política econòmica pública, només lligat a l'objectiu de la no inflació i el FMI -institució reglada per les aportacions de capital (desiguals) dels socis i no pels vots dels ciutadans.

El Sud d'Europa, tot Europa, necessita canviar radicalment, salvant i ampliant els drets socials i les condicions de vida, construint una nova Europa dels pobles més igualitària i més solidària. Les desigualtats en riquesa i renda són creixents arreu. Dins d'Europa, Grècia està lliurant una batalla que és la de tots contra la contumàcia dels responsables de la seva i de la nostra crisi. Ho fa en condicions de negociació molt difícils, apressada pels deutes acumulats precisament per seguir les pautes que ara volen continuar imposant-li.

Us cridem a la mobilització per tots els mitjans i a expressar solidaritat amb el govern grec i el seu poble. Tots amb Grècia, tots amb Syriza.

 

 

La Síndrome d'Estocolm turísitca

Alternativa | 03 Juliol, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

Divendres 10 de juliol presentarem  el segon número de la publicació monogràfica Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes a  Can Llobera a les 20:00 h. Hi pariticiparà Jaume Canals del GOB amb la xerrada "Ús turístic dels habitatges".

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

La síndrome d'Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d'un segrest desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. En el cas de les Balears la víctima som tots els seus habitants i el segrestador és el sector turístic. Dins la síndrome d'Estocolm és normal que mostrem sentiments positius cap als nostres segrestadors, es tracta d'una defensa inconscient creada per l'instint de supervivència. Un any més els nostres segrestadors ens faran creure que és una gran notícia batre el record de turistes i que milions dels mateixos col·lapsin les illes, el 2014 vam rebre l'esgarrifosa xifra de 13,5 milions de turistes. Als segrestadors no els interessa que s'analitzen les evidents conseqüències negatives que té rebre milions de persones en un espai tan reduït i fràgil com el nostre només.

A l'escola se'ns explicava que durant l'imperialisme a les colònies la seva economia tradicional era destruïda i substituïda en moltes ocasions per una economia fonamentada en plantacions per A l'exportació a vegades només d'un producte; cafè, cacau, bananes... Aquestes colònies van aconseguir la independència política però no l'econòmica i avui aquests països amb monocultius tenen una economia fràgil i depenent. El mateix podem dir del nostre model econòmic que es fonamenta en el monocultiu turístic iniciat durant el franquisme, amb la diferència que nosaltres no gaudim d'una independència política que ens pugui permetre tenir més possibilitats d'alliberar-nos d'aquest segrest real i mental que patim. Els sectors primari i secundari pràcticament han desaparegut, mentre que el sector terciari depèn quasi en la seva totalitat del sector turístic. No només la majoria de la gent accepta el monocultiu sinó que a més a més no deixam d'alimentar-ho. Pel segrestador estam disposats a tot; a omplir les carreteres de cotxes de lloguer, mentre tenim un transport públic mínim i deficient, a destruir un dels nostres principals patrimonis com és el paisatge i medi ambient. Amb ampliacions de ports pels rics, destruccions urbanístiques i infraestructures totalment sobredimensionades, a omplir espais públics de serveis exclusivament pensat pels turistes, a transformar els fars en establiment de luxe... Res sembla suficient per als nostres segrestadors que no estan disposats ni tan sols a cedir una miserable ecotaxa per gestionar les misèries que ens deixen.

Les ciutats a poc a poc es converteixen en escenaris uniformes i teatrals pensats només a agradar als turistes deixant les necessitats de les persones que hi viuen i hi treballen a les mateixes en segon pla. Els espais públics deixen de ser espais viscuts per convertir-se en escenaris de pas privatitzats, eliminant tot el que pugui ser susceptible de molestar o no estar al gust dels turistes. Es fan ordenances contra les persones humils, els exclosos socials, els immigrants, els nins. Hi ha alguna cosa més trista que prohibir als nins jugar a una plaça o tancar les fonts públiques perquè els turistes no siguin esquitxats o es vegin obligats a consumir... A la vegada als llocs que convé es deixa que els turistes facin tot tipus d'excessos com convertir una cala en un gran pub privat per veure un partit futbol i tot davant la passivitat de la majoria dels segrestats.
Els segrestadors ens han fet creure que tot el que fan ens beneficia, que redistribueixen riquesa, que donen feina... La realitat és que el turisme dóna grans beneficis econòmics per uns pocs i explotació laboral per la majoria. Els contractes a temps parcial ja són el 50% dels contractes a hostaleria i moltes vegades amaguen jornades completes amb hores extres.

L'extensió del turisme a les ciutats fa que els preus dels habitatges i els lloguers es converteixen en impossibles pels treballadors que han de pagar fortunes per pisos que no el valen o viure amb els seus pares al cas dels joves. Caldria demanar-se com societats i economies turístiques com la de les Illes presenten alts índexs d’abandonament educatiu postensenyament obligatori. És clar que el nostre segrestador necessita un mercat de treball poc qualificat i això suposa un important focus d’atracció pels segrestats més joves als que mai se'ls explicarà que és el neocolonialime i les conseqüències negatives de dependre d'un monocultiu.

El primer pas per superar la síndrome és la informació i a partir de la mateixa analitzar la complexitat de la situació. Per ajudar-nos a superar l'estat psicològic de complicitat amb el segrestador i començar alliberar la nostra ment tenim el segon número de la publicació monogràfica Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes. editat per membres de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, i el Front Comú en Defensa del Territori. l'heu de llegir i assistir a les seves presentacions. És una bona oportunitat per deixar de ser víctimes i còmplices dels nostres segrestadors.

 

Sobre participació i festes

Alternativa | 01 Juliol, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

 

Com molts de vosaltres sabeu, fa uns dies i a instàncies de lequip de govern es va fer una reunió oberta per parlar sobre les festes (bàsicament, sobre la Patrona). Hi varen assistir més de 80 persones, i de la corporació municipal el batle Miquel Àngel March, i diversos regidors, entre ells Toni Cànaves i Miquel Llobeta, lactual i lanterior regidor de festes.

Intentaré resumir de forma breu com es va desenvolupar la reunió. Inicialment, en Toni Cànaves (amb lajuda de lantic regidor) informà de com està previst que es desenvolupin les festes i els actes que es realitzaran cada dia. Per tant, les festes de la Patrona ja estan bastant enllestides, que no tancades, i això ha estat obra de lantic regidor Llobeta i, tenint en compte lalçada del calendari a què ens trobam, ja va bé que sigui així. Ell no va tenir aquesta sort. Per aquest motiu, un cop passades les festes i quan la gent es posi a valorar-les (en positiu o en negatiu), que la gent pensi que majoritàriament les festes de la Patrona del 2015 han estat organitzades pel regidor Llobeta i lanterior equip de govern.

Un cop sacabà dinformar la gent, es va donar la possibilitat a tots els assistents que expressessin les idees i fessin les aportacions o demandes que considerassin oportunes. I aquí va començar un poc lespectacle. Es va discutir (més que debatre) de forma desorganitzada, caòtica i sense un fil conductor sobre moltes coses, que no entraré a valorar en aquest escrit ja que aquest no és el meu objectiu i mocuparia massa espai. Evidentment, amb tanta gent van sorgir bones idees,  i no tant bones, les quals lactual equip de govern ja valorarà com cregui oportú. Algunes seran de possible aplicació aquest any i altres, evidentment, no.

Com he dit, no vull analitzar el que és va dir a la reunió, sinó la reunió en si mateixa. A mi, personalment, minteressa quasi més el desenvolupament del procés participatiu, que no el resultat del procés. Tot i que sha de dir que si un procés sexecuta malament, el resultat final és probable que tampoc sigui òptim.

Però anem pel principi. És positiu que es convoqui una reunió oberta, ja xerrarem de lorganització daquesta més endavant, i és positiu que es convidi els regidors de loposició a estar al costat dels de lequip de govern (vaig renunciar a seure-hi devora perquè considerava que era un simple ciutadà en aquella reunió i que no tenia res a veure amb lorganització de les festes, com sí que hi tenia a veure, per exemple, el regidor Llobeta). Però aquests detalls demostren un canvi de formes, un altre talant i altra voluntat, que també varen demostrar agraint la tasca feta a lanterior regidor de festes. Esperem que això duri tota la legislatura.

I, evidentment, un altre aspecte positiu va ser la participació. Està clar que les festes motiven i engresquen la gent, la qual es presta a dir la seva. I amb aquesta important participació, com he dit abans, varen sorgir algunes bones idees.

Però no tot són flors i violes. Hi va haver coses que no varen agradar-me, primordialment lorganització de la reunió. Quan es fa un acte com aquest ha destar tot molt ben organitzat. Primer de tot, tenir clar quin tipus de reunió estam fent i informar la gent prèviament. Els assistents tenen el dret a saber si es trobaran una reunió informativa o consultiva, o si el que surti dallà saplicarà o no,... En definitiva, definició. Si no se sap això, es corre el risc que algú perdi un important temps de la seva vida preparant una proposta que després no podrà dur a terme. I molt relacionat amb això: un ordre del dia!!! Una reunió on se sap que no hi haurà poques persones no es fa sense un ordre del dia. Però si a aquests errors inicials, a sobre hi afegeixes que no es prenen bé els torns de paraula i no es realitza una moderació ferma i bona, el caos està garantit. I crec que qualsevol persona que estigui acostumada a assistir a assemblees i reunions estarà dacord amb mi, que la reunió va ser un caos en molts moments. I això és negatiu en diversos aspectes. En primer lloc, dóna la impressió que lequip de govern no està tan preparat per dur a terme processos de participació ciutadana com podia semblar i, en segon lloc, si una experiència participativa no surt com toca, la percepció de la gent cap a aquests processos empitjora. I a Pollença no està la cosa perquè surtin malament els pocs processos participatius que es fan.

Si per algun motiu vàrem demanar redactar un nou reglament de participació ciutadana a canvi de votar la candidatura de Junts Avançam, és perquè consideram que això és una de les necessitats més importants del nostre poble. És evident que calen més processos participatius, i que cal que el poble i els governants aprenguin a realitzar i participar en aquests processos. En definitiva, falta cultura participativa. Esperem que quan aquest nou reglament estigui llest i, amb voluntat política de lequip de govern per aplicar-lo, les coses comencin a canviar.

Tot això fins ara ha anat dirigit a lequip de govern, però aquesta reunió va fer-me reflexionar sobre altres coses. Abans he dit que la participació va ser un dels aspectes positius, i això és innegable, però no em deixa de sorprendre que en una reunió sobre festes hi vagi tanta gent, i que després tothom renunciï a opinar o dir la seva, per exemple, sobre els pressupostos municipals, que determinen molts més aspectes i més importants de la nostra vida. Direu que tothom ha anat a un concert o revetla, i que tots hem vist el simulacre de Moros i Cristians i sabrem si ha sortit bé o no, i que no tots han estudiat econòmiques per saber entendre un pressupostos municipals. Però és que als que han estudiat econòmiques també els interessen més les festes que els pressupostos!!! I això em preocupa, perquè demostra falta dinterès en l'organització del nostre poble, en el dia a dia, en les ganes que a Pollença es visqui bé cada dia i no només de dia 25 de juliol a dia 2 dagost.

Però aquestes actituds tenen una explicació. És el que ha fomentat el model polític en el qual vivim, que la gent es despreocupi dels assumptes de govern, que renunciï a participar de la política que ja ho faran els professionals. I això ha portat a tenir una població que desconeix  quasi completament com funciona i sorganitza la seva societat i no té cap interès en aquests temes. En definitiva, la societat ha estat despolititzada. I això és el que hem de canviar. Hem de fer veure a la gent que és millor participar de la política en primera persona, que no que ho facin en nom seu. I els polítics hem dajudar a aquest procés, la nostra tasca ha de ser ajudar el poble a aconseguir que és governi per si mateix. I això és un procés complicat, llarg i difícil, en què cada petit detall, cada reunió, és important, i cal que surti el millor possible.     

 

Pere Josep Coll.

 

Us esperam el diumenge 5 de juliol al Centre Cultural Miquel Capllonch del Port de Pollença de matí  

 

 

 

Espanya va bé, diuen els amics de barret

Alternativa | 30 Juny, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

Feia temps que no gaudiam d'un article del nostre amic Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail 

Visca la desigualtat, el neoliberalisme, la “troica”, l’Espanya de Rajoy... i la mare de tots ells

Espanya va bé perquè avui ja té 178.000 milionaris, un 40% més dels que hi havia el 2008. La crisi ha fet miracles amb algun, el gall i tot les pon. Espanya va bé perquè és un dels països d’Europa on més a crescut el PIB, malgrat ser el segon país amb més desocupats i molts badin la boca al vent . España va bé perquè ha guanyat en competitivitat, gràcies a la reforma laboral que ha esmicolat els drets dels treballadors amb sous i contractes precaris. Espanya va bé perquè ha reduït les despeses de l’administració, educació, educació i salut. Espanya va bé perquè el creixement de les desigualtats amb una extrema concentració de la riquesa, quasi monopolitzant les oportunitats, i els pobres que facin el cap viu si volen treure faves d’olla. Espanya va bé perquè és cada vegada més centralista i així estalvia diners i comanden els que en saben, qui és pastor que munyi.  Espanya va bé perquè ha eliminat les caixes i ha fet créixer els bancs importants. Espanya va bé perquè de cada dia hi ha manco gent aturada; maldament guanyi poc, faci poques hores i tengui contractes de poca durada, que doni gràcies perquè pitjor seria no res. Espanya va bé perquè els joves surten del país a cercar feina i així guanyen experiència internacional i idiomes. Espanya va bé perquè imposa al castellà i espanyolitza a les comunitats que parlen altres llengües, perquè la unitat és millor que la diversitat i amb la globalització aquestes altres llengües, cultures i identitats estan condemnades a morir, com ja ho deia en Franco. Espanya va bé perquè la corrupció no ha enfonsat els grans partits que són la garantia d’estabilitat i persistència del neoliberalisme econòmic que tant de bé fa els mercats, especialment els financers. Espanya va bé perquè sols té un 1% d’habitatge social, mentre que altres països fan assistencialisme barato com France que en té un 17%, Anglaterra un 18 i els Països Baixos un 32%. Espanya va bé perquè si no pot pagar una hipoteca no basta que s’entregui el bé que recolzava l’hipoteca, sinó que s’ha de seguir pagant el que trobin els bancs. Espanya va bé perquè la seva Constitució, d’acord en la Declaració dels drets humans,  diu que tot-hom te dret  a un habitatge, però la gent el s’ha de guanyar d’acord amb les sagrades lleis del mercat. Espanya va bé perquè té una nova llei mordassa que ajuda a la governabilitat impedint els radicalismes esburbats i de tot allò que va contra el sistema; ja se sap, una ovella ronyosa, empesta la guarda . Espanya va bé perquè ho diu en Rajoy i les llumeneres de la Comunitat  Europea, encarregats de donar les receptes d’austeritat que ens han salvat de la perversa societat del benestar que ens havia fet massa gastadors i capritxosos.

                          

                                                        Mariano Moragues Ribas de Pina

                                                        

                                   

III Congrés d'Alternativa per Pollença

Alternativa | 29 Juny, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

Se celebrarà el diumenge 5 de juliol al Centre Cultural Miquel Capllonch del Port de Pollença de matí  i és obert a tots els afiliats i simpatitzants d'Alternativa.

Estructura i ordre del dia:


9h INICI


1-Valoració dels acords presos en l'últim congrés i el compliment d'aquests.


2-Anàlisi DAFO.
Es presentarà l'anàlisi DAFO general que s'haurà fet a partir de les anàlisis individuals fets prèviament al congrés.


3-Proposta d'organització econòmica.
Aquest punt es presentarà en forma de ponència preparada pels membres del partit que s'hi han interessat.


4-Proposta sobre comunicació.
Aquest punt es presentarà en forma de ponència preparada pels membres del partit que s'hi han interessat.

10,30h DESCANS

11h


5-Estratègia: institucional i de carrer. Sobre aquest punt no hi ha proposta prèvia. S'anirà discutint amb l'ajuda del moderador.

6-Coordinació i repartiment de tasques.
Es tracta d'aclarir i repartir les feines del partit, ara que comença la nova legislatura.


7-Redefinició ideològica del partit.
Sobre aquest punt no hi ha proposta prèvia. Es tracta de considerar si trobam que la definició ideològica actual del nostre partit s'adapta a les circumstàncies actuals, si ens hi sentim còmodes, si ens sembla suficient, si sobra o falta res, o si s'haurien de canviar conceptes.


14h FI DEL CONGRÉS

 

 

Kiadallomeu

Alternativa | 28 Juny, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail 

Què és vera que a l'ex-Horrorable li donaran una cadira al Senat? O és que no ho he entès bé i volien dir que l'enviaran a sanar porcs als Cairats? Tanmateix si la proposició bona és la primera, aquests de la caverna se'n van del boll; donar una feina de responsibilitat a un que no sap on té la mà dreta és un desbarat dels grossos. Ja serà vera que això de tenir un càrrec és una droga ben dura. I ben mirat ell ja en té una de feina, no seria millor que fessin sanador a un dels que n'han romàs sense?

 

 

Justícia, veritat i reparació

Alternativa | 27 Juny, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

Divendres  19 van retornar a Maria de la Salut les restes dels assassinats durant la Guerra Civil; Joan Gual Puro, Jaume Gual i Miquel Salom Mio per rebre una sepultura digna. Un dia molt emotiu i estrany, ja que es mesclava l’alegria de culminar la feina d’anys i de molts voluntaris amb el dol de l’enterrament d’unes persones assassinades simplement per la seva condició d’afiliats a partits i sindicats d’esquerra.
L'obertura de la primera fossa de la Guerra Civil a Mallorca i el retorn de l'assassinat a ca seva només ha estat possible pel fet que era una fossa petita i per tant assumible econòmicament, la quantitat d'informació que es tenia sobre la seva situació, la feina altruista de desenes de voluntaris, la col·laboració de la Memòria Històrica de Mallorca i que era la batlessa de Sant Joan Catalina Gaià i del batle de Maria, Antoni Mulet.
Estam a una societat malalta quan encara avui en dia es permet que hi hagi milers de restes humanes d’assassinats tirades dins les cunetes o dins fosses comunes... Assassinats que haurien de ser dignificats, valorats i recordats. Després de més de trenta anys de democràcia Espanya segueix al marge del Tribunal Europeu de Drets Humans i de les Nacions Unides que han demanat en diferents informes que siguin les institucions i no les famílies o els voluntaris, les que facin la feina de recerca, localització i exhumació dels assassinats. Espanya és el segon país del món amb més assassinats en fosses, només superada per Cambodja i les autoritats judicials no participen en les exhumacions, com hauria de ser la seva obligació i no existeix cap registre oficial sobre els milers de fosses existents.
La llei de la Memòria històrica és una vergonyosa. Són les famílies, prèvia sol·licitud al jutge, les que han de costejar l’exhumació. Com va constatar Pablo de Greiff, relator especial de la ONU, al seu informe: “no s’ha establert una política d’estat en matèria de veritat, no existeix informació oficial ni mecanismes per esclarir la veritat. El model vigent de privatització de les exhumacions, que delega aquesta responsabilitat a les víctimes i associacions alimenta la indiferència de les institucions”. A més a més d'ençà que va pujar al poder el Partit Popular el 2011 el pressupost per a la llei ha estat anul·lat. En una democràcia normal aquest tema no seria una qüestió d’ideologies, ningú pot estar en contra de proporcionar pau personal als familiars dels assassinats que volen localitzar i recuperar les seves restes. En un país normal rebre un informe de l’ONU no favorable seria greu i intentarien donar-hi compliment... Espanya ja ha rebut dos informes desfavorables sense cap tipus de reacció per part de l’estat. .
La propera exhumació a Mallorca ha de ser amb una Llei de fosses comunes. El 2010, Memòria de Mallorca va signar un conveni amb el Govern Balear que va possibilitar la localització d’un total de 48 fosses repartides per Mallorca. Aquest conveni va ser absolutament ignorat pel govern del Partit Popular. Ara cal continuar la feina i dignificar, senyalitzar i contextualitzar totes les fosses comunes possibles. Cal obrir les fosses per poder tancar històries. Per sanar a una societat malalta cal justícia, veritat i reparació.

Fotografía de Moisés Bonnin

 

Informació i propostes de a la primera Junta de Portaveus

Alternativa | 26 Juny, 2015 12:00 | facebook.com twitter.com

Dimecres vam assistir a la primera Junta de Portaveus d'aquesta legislatura (assisteixen els portaveus de cada grup polític amb representació municipal). Era una junta informal ja que fins ara no s'ha creat oficialment, aquesta es crearà i se celebrarà el divendres abans de les comissions informatives, el matí. A la mateixa hem fet una sèrie de propostes que han estat ben rebudes per part de l'equip de govern.

Els temes tractats han estat els següents:

Junta de govern:

Estaria formada per sis membres, que serien en Miquel Àngel March, en Tomeu Cifre Bennàssar, en Toni Cànaves i en Miquel Àngel Sureda (de Junts Avançam), n'Andrés Nevado (d'UMP) i la nostra portaveu, na Marina Llobera per part de l'oposició. El portaveu de Tots, en Tomeu, s'ha queixat i ha dit que troba que hi havien de ser ells, a la Junta de Govern, ja que són el partit majoritari de l'oposició. Sembla que ja ha oblidat com, no fa tant, ell va decidir substituir-nos com a representants de l'oposició a la Junta de Govern per UMP, quan evidentment aquest no era el partit més votat.

Hem proposat que cada grup municipal que no formi part de la Junta de Govern (Tots, PI i PP) pugui designar un titular i suplent perquè assisteixin, amb veu però sense vot, a les sessions de la Junta com es fa a altres municipis. Consultaran la nostra proposta a la Secretària.

La Junta se celebrarà el primer i tercer dimarts de cada mes, a les 12h i en compliment de l'acord d'investidura a què vam arribar, es publicaran els acords a la web, respectant la llei de protecció de dades. Ens van dir que ja han comanat la creació d'un apartat en el web amb el nom de Portal de transparència o similar, on s'hi penjaran les actes dels plens, juntes de govern, declaracions de béns dels que autoritzin, decrets...

En referència a les atribucions de la Junta de Govern hem proposat que la disciplina urbanística s'hi resolgui allà i que es contempli la possibilitat de delegar les competències a l'Agència de Disciplina Urbanística del Consell. El batle ha proposat que la concessió de llicències urbanístiques "especials" (ja sigui per estar en entorns naturals, per ser edificis catalogats,per ser obres de gran envergadura...) també es resolguin a la Junta de Govern, el que ens sembla bé.

Junta de Portaveus: es crearà i es farà el divendres abans de les comissions informatives, el matí.

Comissió informativa: els divendres abans del ple, el matí.

Sessions plenàries: continuarà igual, el darrer dijous de cada mes a les 20h.

Retribucions: es mantenen les mateixes quanties retributives de la legislatura passada.

La proposta de l'equip de govern és tenir tres dedicacions exclusives: en Miquel Àngel March i n'Iliana Capllonch de Junts Avançam i n'Andrés Nevado d'UMP. Proposen que en Tomeu Cifre B. i na Magdalena Seguí, de Junts Avançam tinguin una dedicació parcial del 70%.

Si ho comparam amb l'equip de govern anterior:

PP + PI. Total: 215.432,84 €

-Tomeu C.Ochogavia 40.805,24 € (dedicació exclusiva de batle)

-Maria Petra Buades 36.913,80 € (dedicació exclusiva de regidor)

-David Alonso 36.913,80 € (dedicació exclusiva de regidor)

-Francisca Cerdà 14.000,00 € (dietes, de regidor delegat)

-Miquel Llobeta 14.000,00 € (dietes, de regidor delegat)

-Martí Roca 16.800,00 € (dietes, de tinent de batle)

-Joan Ramon 14.000,00 € (dietes, de regidor delegat)

-Teresa Ferré 14.000,00 € (dietes, de regidor delegat)

-Maria Magdalena Capllonch 14.000,00 € (dietes, de regidor delegat)

-Margalida Capllonch14.000,00 € (dietes, de regidor delegat)

JUNTS + UMP. Total: 199.912,16 €

 

Miquel Àngel March 40.805,24 € (dedicació exclusiva de batle)

Iliana Caplllonch 36.913,80 € (dedicació exclusiva de regidor)

Andres Nevado 36.913,80 € (dedicació exclusiva de regidor)

Tomeu Cifre 25.839,66 € (dedicació parcial 70% de regidor)

Magdalena Segui 25.839,66 € (dedicació parcial 70% de regidor)

Toni Cànaves 16.800,00 € (dietes, de tinent de batle)

Miquel Àngel Sureda 16.800,00 € (dietes, de tinent de batle)

Representa un estalvi d'uns 15.000 euros anuals respecte l'equip de govern del final de la legislatura passada. S'ha de tenir en compte que són tres regidors menys, però que també acumularan més feina. Des d'Alternativa consideram que és normal que els regidors que són autònoms vulguin cotitzar per la feina que faran enlloc de cobrar dietes, i també creim que seria suficient que els regidors que tenen dedicació siguin tinents de batle, i els altres dos, simplement siguin regidors delegats, fet que suposaria un estalvi de 5.600 euros anuals. La funció dels tinents de batle es sustituir al batle en cas d'absència, malaltia, dimissió o defunció.

També s'ha plantejat si la feina de regidor d'urbanisme d'en Tomeu Cifre seria compatible amb la seva feina com arquitecte. Es demanarà un informe a la secretària.

Els regidors sense delegació (o sigui, els que estan a l'oposició) continuaran cobrant 6.000euros anuals de dietes. El batle ha plantejat que enlloc de 500 euros al mes per a cada regidor, fossin 600 pel regidor que és portaveu amb l'argument que té més càrrega de feina i 400euros  per la resta. Els que només són un regidor els hi anava bé, a nosaltres ens era igual perquè tanmateix els doblers van al partit, Tots per Pollença s'ha oposat i al finalt no ha hagut canvis..

Els grups municipals seguiran cobrant 1.045 euros l'any i 587 euros l'any per cada regidor. O sigui que Alternativa per Pollença rebrà 2.219 euros l'any en concepte de subvencions institucionals.

Òrgans:

Ens han de passar el llistat d'òrgans per triar els representants: ràdio, residència, escola de música, consell escolar, etc.

A més a la reunió es varen tractar altres temes:

-Vàrem demanar pel nomenament de la tresorera accidental: els tècnics han fet les bases per una convocatòria per cobrir la plaça per promoció interna, i està pendent de negociar-se amb els sindicats.

-Un problema immediat serà la falta d'arquitectes municipals en breu, per diferents circumstàncies, i s'haurà de veure com se soluciona.

 

 


Ona Mediterrània ens necessita. Col·laborem!

Alternativa | 25 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Molts de vosaltres coneixereu Ona Mediterrània, però pels que no la coneixeu, Ona Mediterrània és una ràdio associativa (és dels socis), feta a Mallorca i plenament en català, que es pot escoltar a través de la FM o a Internet. Però no només és una ràdio, sinó que l'associació també gestiona des de fa mesos el dBalears.cat.

Ona Mediterrània està fent una gran tasca per difondre un altre punt de vista sobre l'actualitat i la cultura de Mallorca. A més de fer d'altaveu de diversos moviments socials. Són molts els col·lectius que tenen o han tengut programes a Ona. Avui per avui hi tenen espais, entre altres, els Docents, els Jubilats per Mallorca, Memòria de Mallorca... (veure tots els espais). Una programació plural amb desenes de programes de tot tipus.

Ona Mediterrània necessita ajuda. Tot i ser molts els socis, encara no s'ha arribat al punt de poder autogestionar el mitjà. Així que, animau-vos i associau-vos.

Però, a més, la ràdio necessita renovar part del material per a poder seguir funcionant. Per això han posat en marxa una campanya de micromecenatge a verkami. Necessiten 14.000 euros que entre tots hem de fer possibles.

VISITAU EL VERKAMI. COL·LABORAU! 

Qui som?

Ona Mediterrània és una ràdio mallorquina, plural, que fa 24 hores d'emissió, per FM i per internet, generalista, de qualitat i en català.

Ona Mediterrània ha estat l'altaveu dels moviments socials i de les entitats de la societat civil que s'han oposat a les polítiques anticatalanes i antimallorquines que ha desplegat el Govern Bauzá aquesta darrers anys.

Què hem fet fins ara?

Ona Mediterrània ha funcionat amb el talent, la il·lusió i la capacitat d'extraordinàris professionals de la radiodifusió balear. Malgrat haver fet feina en el pitjor escenari possible –sense recursos i amb el Govern en contra– hem fet programes i informatius gràcies a un bon grapat de professionals voluntaris i també gràcies a l'ajuda dels nostres socis i sòcies, que aporten 50 euros a l'any.

Què demanam?

Volem mantenir la nostra independència. Volem fer créixer la nostra força. Volem millorar el nostre servei. Volem millorar les condicions dels nostres treballadors. Volem arribar a més gent.

Per això, necessitam recaptar fons per a comprar nous equipaments per a la ràdio; equipaments que ens permetin una millor qualitat sonora i que també ens possibilitin fer emissions exteriors per tal de cobrir actes a diferents territoris dels Països Catalans per als ciutadans de les Balears.

A què destinarem les vostres aportacions?

Recuperar els camins públics 2015-2019.

Alternativa | 24 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

 Aquestes són les propostes de la Plataforma pro camins públics i oberts per aquesta legislatura, la majoria ja es van fer a la passada legislatura. Algunes van ser debatudes i aprovades al ple  però després els equips de govern corresponents no van fer res per complir-les. Aquesta legislatura no hi ha excusa per defensar i recuperar aquest important patrimoni. L'Ajuntament té el deure de defensar els bens públics i complir acords del ple i la llei

Per la nostra part aquest és el nostre full de ruta en el tema dels camins per aquesta legislatura.

                 Propostes en qüestió de camins per la legislatura 2015-19.

1- Inclusió dins l’inventari de béns de tots els camins del catàleg de camins de Pollença, que no estan pendents de cap al·legació.

Tots els grups de l’oposició vam presentar una moció en aquest sentit al setembre de 2011 que va ser aprovada per unanimitat però que no es va complir

2.- Prioritzar la resolució diligències prèviament aprovades en plenari de 2007 del camí coll d’en Patronet.

Vam presentar aquesta moció ja fa vuit anys, setembre del 2007, i es va aprovar per unanimitat però ni cap dels équips de govern que ha hagut ha estat capaç de fer-la complir:

Primer.  Iniciar l’obertura d’un expedient d’investigació que reculli fonts orals  no contemplades al catàleg, per acabar de complimentar-lo

Segon.  Iniciar la recuperació del camí amb especial cura de protegir el tram del camí empedrat.

Tercer. Indicar el tram en el seu inici i al seu final.

3.- Iniciar diligències per resoldre problemàtica dels camins del Coll de Síller i Boquer.

- Veure article sobre la problemàtica de Cala Boquer. es va aprovar la desafectació d’un tram del camí núm. 73: Camí de Cala Bóquer del Catàleg de Camins per  possibilitar la seva permuta amb el tram de camí proposat per la propietat.

- Respecte al camí del Coll de Síller només fa uns mesos vam participar amb l’actual batle i alguns de regidors de l’equip de govern a una caminada reivindicativa on demanavam un pas clar entre el Port de Pollença i Cala Sant Vicenç (veure article)

4.- La publificació del camí de Cala Castell d'acord amb la darrera sentència del tribunal suprem i del PGOU.

Al darrer pressupost vam presentar una al·legació per fer efectiva la servitud de pas per a vianants prevista en el PGOU de 1990 sobre el camí de Castell del Rei.  A la pàgina 18 de l’Estudi Econòmic Financer, aprovat en l’acord de l’Ajuntament Ple de dia 23 de maig de 1990, hi havia quantificades les despeses per a l’establiment de les servituds, les quals afectaven a 29,9 Km. de longitud de camins amb una despesa global de 44,8 milions de pts. el que representava un cost de 1,5 milions per Km., es a dir, 9.000 €/Km. La longitud del Camí de Cala Castell es aproximadament de 7,5 Km. i el del Castell del Rei es de 1,5 Km., el que representaria unes despeses respectives de 67.500 € i 13.500 € de 1990.

5.- Des de l’Ajuntament sol·licitar al Consell que garanteixi el pas per la Carretera Vella de Pollença a Lluc. Inclosa en l’inventari de béns del Consell.

Cal la recuperació total d'un bé públic com la Carretera vella de Pollença a Lluc de manera lògica i coherent per acabar bé una ruta tan important turísticament com és la Ruta de Pedra en Sec, sense obligar als excursionistes a sortir a la carretera asfaltada. (article sobre el tema)

6.- Actualitzar una mapa de camins públics o d’ús públics del municipi amb interès excursionista, per tal de promocionar el senderime al nostre municipi.

Pura lògica, el que és increïble és que encara no s’hagi fet un bon mapa d’aquests camins.

7.- Compromís de tots els membres del govern municipal de recolzar les propostes fetes per tal de garantir el pas en camins prèviament inclosos en el catàleg, fent una recuperació d’ofici en tots aquells que siguin inclosos en l’inventari de béns així com les neteges en els camins que per aquest motiu presenten dificultats de pas.

El nostre compromís el tenen.

8.-Resoldre expedient pendents.

Al darrer pressupost vam presentar una al·legació que no va ser acceptada demanant una partida per millorar el catàleg de camins amb la realització d’investigacions. 

 Al mes de setembre vam participar amb l’actual batle i alguns de regidors de l’equip de govern a una caminada reivindicativa on demanavam un pas clar entre el Port de Pollença i Cala Sant Vicenç al Coll de Síller (veure article)

 

Cascades

Alternativa | 23 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

L’any 1995, després de setanta dècades absents, varen introduir llops al Parc Nacional de Yellowstone (EEUU). Passats quinze anys varen fer un estudi sobre cascades tròfiques i sistemes complexes ecològics (anomenam Cascada Tròfica als efectes que causa un depredador al seu ecosistema i les seves interrelacions). Els resultats són sorprenents, el llops mogueren rius, crearen llacs, dugueren aus que varen deixar el parc durant dècades.

Els llop és un depredador molt eficient i les seves preses favorites eren els cérvols, encara que també caçaven coiots. Aquestes dues espècies estaven al cim de la cascada tròfica. Els cérvols són herbívors, però massa grans per coiots, així que aquests s'alimentaven de conills, llúdries, petits rosegadors, etc. El primer que va passar, i que tothom pot entendre, va ser la disminució d'aquests animals. Ja no estaven al cim. Els cérvols es varen allunyar de les valls i dels canons. Al poc temps, aquests espais varen mostrar un augment de la vegetació i , poc a poc, varen augmentar les zones boscoses. Anys després varen tornar aus, petits mamífers, castors (que són coneguts per alterar el seu ecosistema) varen aparèixer nous llacs, el rius estaven molt més estables i les arrels dels nous arbres i arbustos donaven més força a la terra. La disminució del nombre de coiots va dur a un ressorgiment de conills, mosteles i llebres. Amb aquests varen tornar falcons i guineus. En definitiva, quinze anys després es va viure una explosió de vida, espècies que tornaven, fins i tot canvis geològics, menor erosió, menys meandres als rius, menys esllavissaments als canons...

Tot va començar reintroduint al sistema unes desenes de llops, uns dels animals amb pitjor fama. I encara que va disminuir el nombre de cérvols i coiots, cap  d’aquestes espècies està a una situació delicada, només varen ser desplaçats i varen canviar les seves costums. Va augmentar l'equilibri ecològic reintroduint un gran depredador.

Crec que aquests  és un gran exemple d'un sistema complex, d’interrelacions entre moltes i diferents parts, moltes d'elles que no pareixien vinculades  a primera vista. Segurament no podem analitzar totes les parts d'un sistema  complex, sempre se’ns escaparan parts que no teníem en compta. Però sent conscients de les nostres limitacions, i entenent que  el normal és que tot sigui un sistema complex, hauríem de tenir molta més cura a l'hora d’interferir en el nostre ecosistema.

A més, els sistemes complexos no només són a la natura. L'economia es un sistema complex, encara que pocs economistes admetrien que realment poden dir molt poc del que passarà o seria molt difícil dir (com fan ara amb l'austeritat, per exemple)  què hem de fer per millorar o superar una crisi.

De manera instintiva solem pensar només en relacions directes (si fem A passarà B), si fem més hotels, vindran més estrangers; si pago menys a un treballador, augmentaran els meus beneficis; si caçam els llops, tindrem més caça per nosaltres; si tiram més arena a la costa, tindrem més platja, vindrà més gent, etc. A -> B -> C. Esquemes lineals, molt còmodes per treure conclusions ràpides, per trobar culpables o solucions. Però molt allunyats de la realitat. que sempre, afortunadament, és molt més plural, més complexa, més bella d’allò que  veiem, o volem, veure.

Això no es ens pot dur a no actuar, ens ha de forçar a ser més cautelosos,  a escoltar totes les parts implicades, a ser més modests en les nostres mesures, en els nostres judicis. Tot es més complex, tots som sistemes complexos, per això ningú té La Veritat, ni La Resposta. I podem estar segurs de que qui no dubti, està equivocat o, pitjor, et vol enredar.

 Sergio Gallardo

 

No ha hagut oportunitat de governar

Alternativa | 22 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Diferents ciutadans ens han dir que consideren un error que Alternativa no entri a formar part de l’equip de govern amb Junts i UMP com si realment el resultat electoral ens hagués donat alguna oportunitat de governar i haguéssim renunciat a fer-ho.

Evidentment ens presentam a les eleccions per governar, però no a qualsevol preu, sinó sempre partint dels nostres valors com són la transparència i la honestedat. I considerant aquests valors és totalment impossible que no respectem el que vàrem decidir i fer públic abans de les eleccions en forma de document de pactes postelectorals.  Sabem que això no és l'habitual en política però per alguna cosa som l’Alternativa.

Som l'únic partit que no tira pilotes fora durant les eleccions i que  sempre decideix en assemblea  i anuncia abans de les eleccions amb quins partits estam disposats a pactar i amb quins no.  Consideram que és el més honest  i transparent amb els electors i sempre ho hem fet així, en funció del desenvolupament de la legislatura.

- Així abans de les eleccions del 2007 vàrem decidir i anunciar que no pactaríem amb UM-UNPi i PP-UMP. Havíem estat quatre anys fent oposició a la forma de governar d'aquests partits i evidentment vam considerar que seria un absurd governar amb ells. Aconseguírem un regidor i els partits més votats van ser precisament els que havíem exclòs de qualsevol possibilitat de pacte. Va governar UM-UNPI amb PSOE i PSM (després van ser expulsats de l'equip de govern). No ens enpenedim de no haver format part d'aquell govern.

- A les eleccions del 2011 vam decidir i anunciar que podíem negociar amb qualsevol partit que acceptés un document de mínims. Prenguérem aquesta decisió després de conèixer de primera mà com es trobava l'Ajuntament, consideràrem que la seva situació era molt complicada i que calia fer un esforç de feina sense tancar la porta a ningú. A més a més, calia tenir en compte el que havia passat a la legislatura; la desaparició d'UM i que PP-UMP haguessin estat a l'oposició, facilitava la possibilitat de negociar amb qualsevol partit. Vam negociar amb les dues opcions de govern que hi va haver: PP i Lliga (el PP no va acceptar el nostre document de mínims) i un pacte progressista entre Lliga-PSOE-PSM-Esquerra i nosaltres (Esquerra Republicana no va acceptar negociar el document que va presentar la Lliga i es van acabar les negociacions). Per tant una vegada més vam estar a l'oposició.

- Abans de les darreres eleccions publicàrem el nostre document de pactes postelectorals i vam dir molt clarament que no pactaríem amb cap partit de dretes (PP, PI, UMP i Tots), perquè cap d'aquests pot garantir un mínim canvi que condueixi a la transformació social i per fer aquesta afirmació ens fonamentàvem en  el que havia passat durant la legislatura. Una vegada realitzades les eleccions no s’obtingueren nou regidors dels partits progressistes i era clar que els dos partits més votats, Tots i Junts, eren els que podien governar.  Tot d'una vàrem negociar amb Junts i aquests ens van informar de la seva idea de governar amb UMP, això no va evitar que arribéssim a un ràpid acord per votar a favor de la investidura de Miquel Ángel March com a batle. La única possibilitat de governar era arribar a un acord amb Junts i tenir un vot d'un altre partit per a la investidura, possibilitat que mai se’ns va presentar. Quan hem comentat aquesta possibilitat a alguns dels ciutadans que ens demanen governar, ens diuen que això és molt complicat... Doncs no tant, és exactament el que hem fet nosaltres amb Junts-UMP.  O sigui no rebutjam l’oportunitat de governar amb Junts, és simplement que aquesta oportunitat , com hem comentat, mai ha existit.

No tenim cap por al risc d'assumir responsabilitats. A l'oposició hem assumit tots els riscs i responsabilitats possibles: denunciant temes que ningú havia denunciat, formant part activa i crítica de tots els organismes als que hem pogut participar, des d'EMSER a la Junta de Govern, o assumint la realització de mocions quan se’ns ha donat l'oportunitat... I aquesta legislatura continuarem assumint  totes les responsabilitats que ens corresponguin i poguem, fem el màxim possible, però sempre sense trair ni els nostres valors ni la paraula donada. Si un dia podem governar no dubteu que ho farem i que com hem fet a l'oposició ho farem amb valentia, transparència, participació i honestedat... No sabem fer política d'una altra forma.

 

 

 

«Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes. Estiu 2015»

Alternativa | 21 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

L’any passat vam presentar a Pollença la publicació "TOT INCLÒS. Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes" dels companys de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, enguany, amb la suma del Front Comú en Defensa del Territori, s’ha decidit continuar amb aquest diari monogràfic.

A la publicació podreu trobar tot un seguit d’articles que desvelen la part més fosca de l’economia turística que patim a les Illes. Qüestions relacionades amb les condicions laborals al sector, els impactes més invisibles de l’activitat turística, la mercantilització dels espais naturals, la corrupció que s’amaga darrera les grans inversions i desenvolupaments turístics, les resistències que es generen a la societat i finalment, unes reflexions sobre la situació actual i les alternatives.

A més, aquest any la publicació inclou un dossier específic que relata les principals agressions territorials actuals derivades de l’expansió turística.

Tot Inclòs, una publicació d’investigació i pensament crític que pretén dur aquestes qüestions al debat social per a capgirar la realitat que les amaga.

La primera presentació tendrà lloc el pròxim dijous 25 de juny a les 19:30h al local del GOB (C/ Manel Sanchis Guarner, 10, baixos) a Ciutat.

 

L'ecosistema de la Badia

Alternativa | 20 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Aquests dies al facebook, en Pere Josep ens feia la reflexió que teniu a continuació, esperam les vostres reflexions i arguments:

No sóc cap expert però parlo des d'haver vist el que passa des de fa 20 anys. Les platges del Port de Pollença són d'arena artificial; any rere any s'han construït arenals on no n'hi havia tirant arena artificial a sobre de roques i algues, font de neteja i vida, és clar (Siiiiii culpa del turisme de sol i platja en darrera instància si diem-li ''x'') la qüestió es que si se mata l'ecosistema que fa que l'aigua sigui neta i depurada a cop de pala amollant arena any rere any aquí lo que tindrem és un safareig. Potser molts prefereixen anar a la platja a la cala, i molts com que a qui al moll esta ple d'imbècils (com per tot) miren a una altra banda i ni s'hi acosten, però jo no sé si enteneu la gravetat de l'assumpte, i crec que és primordial actuar JA, ni tonteries de cadires ni hòsties, si cada any puc veure com això cada cop està més degradat, si he anat a la platja i he vist com s'ennegreix l'arena i fa pudor per que es podreix (l'arena i allò que hi havia davall), com ja no s'hi passeja un puta peix dins l'aigua i com ja no hi ha roca i alga sinó llimet i .... no se com explicar-ho, aquest és el problema. JO NO VEIG altre problema més important per al municipi que aquest. Contractar un equip de biòlegs o el que sigui per a fer una avaluació i algunes recomanacions, jo que sé, QUALQUE cosa. Si algú veu un problema més greu que u fet que t'estiguis carregant l'ecosistema de tota una badia , per molt que aquestes platges puguin beneficiar a hotelers i segueixin perpetuant el turisme de sol i platja, ens l'estam carregant i això me fot a jo per començar, que dec ser l'únic pollencí que nedo al moll, i a la naturalesa per acabar. fem un pensament i posem aquest problema a la taula de l'ajuntament abans que tingui davant de casa un bassiot de merda, gràcies, ja que en teoria sou els únics que demaneu una participació directa, tot i que no vengui a les assembles per x motius, aquí la teniu, per segon cop.

Com ha comentat un membre de la nostra assemblea aquest és part del problema que suposa el moure arena per fer platges artificials o rengenerar-les amb arena d'altres llocs: grans de tamany i densitat diferents als que la natura havia posat al lloc original, terbolesa, falta de fixació (ja sabeu que passa a les llevantades)... Les algues canvien si cànvia el substracte que les soporta, és tot una cadena. Els corrents fan la seva feina i, per exemple, també es colmata la bocana de la Gola.Té mala ferida i també mal remei, entre Llenaire i la Base sobretot.
 

Hotel Uyal, Port de Pollença, 1955.... FOTOS ANTIGUES DE POLLENÇA

 

 

Declaracions de béns i d'ingressos dels nostres regidors.

Alternativa | 19 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Tal i com marca la llei, els nostres dos regidors han fet les seves declaracions de béns i ingressos, prèvies a la presa de possessió. 

A Alternativa per Pollença fa anys que defensam la transparència com una eina fonamental per lluitar contra la corrupció . Al desembre de 2008 es va aprovar una moció nostra per publicar els béns patrimonials i els ingressos dels càrrecs públics  a la pàgina web municipal. Per poder-la aprovar vam acceptar l'esmena de que aquesta publicació només fos amb caràcter voluntari.

La passada legislatura els nostres regidors vam publicar les seves declaracions a aquest bloc (veure " Opacitat per transparència") però el PP va mostrar la seva reticència a publicar els béns patrimonials i d'ingressos dels càrrecs públics.

Som de l'opinió que aquesta és una informació que ha de ser pública, i així ho hem inclòs en el pacte d'investidura del nou batle. Però com que pot passar algun temps fins que es faci efectiva aquesta publicació a la plana web, de moment nosaltres publicam una síntesi de les declaracions dels nostres dos regidors.

Na Marina ha declarat tenir uns ingressos anuals de 33.165,39 euros bruts, provinents de les seves activitats com a professora de secundària de la Conselleria. També ha declarat, com a patrimoni mobiliari, un saldo mitjà anual de 4.873,77 euros dels seus comptes bancaris i una Renault Kangoo com a vehicle en propietat adquirida de segona mà el 2013. La darrera declaració de la renda li ha sortit a tornar 30,81 euros.

En Pere Josep ha declarat haver tengut uns ingressos anuals de 18.307,16 euros bruts, provinents de les seves activitats com a repartidor fixe discontinu de Correus. Ha declarat, com a patrimoni immobiliari, la propietat d'entre un 8% i un 17% de tres béns immobles adquirits per herència el 2008, que equivaldria, sumat, a un valor cadastral de 62.879,19 euros. I com a patrimoni mobiliari, un saldo mitjà anual de 23.300,17 euros dels seus comptes bancaris.

 

 

 

Feminitzar la política

Alternativa | 18 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

Aquest dissabte va canviar el color polític de nombrosos municipis de Mallorca. El Partit Popular ha perdut dinou batlies, Més s'ha convertit en la segona força municipal, hi ha vint-i-nou batles nous... però dels cinquanta-tres batles només nou són dones, o sigui la meitat de la població només ocuparà el poder a un ridícul disset per cent dels ajuntaments. Cal dir que hem millorat respecte al 2011 quan només hi havia tres dones batlesses a Mallorca però és evident que la tradició patriarcal segueix dominant als ajuntaments de Mallorca. Com diu la nova batlessa de Barcelona, n'Ada Colau; "les dones estan sobrerepresentades en els espais de cura, domèstics i en les feines precaritzades i infrarrepresentades en els espais de poder polític i econòmic".

La nova batlessa de Madrid, na Manuela Carmena en el seu discurs d'investidura deia que faria feina amb la política de les cures, amb la cultura de les dones. Una cultura que fomenta el treball en equip, l'horitzontalitat, la participació i el poder compartit enfront de la direcció centralitzada i la jerarquia piramidal pròpia de la vella política. Es tracta de teixir xarxes, unir esforços i generar sinergies veritablement noves. Com ha dit en la mateixa línia la nova batlessa de Badalona, na Dolors Sabater, "venim d'una tradició patriarcal que ha invisibilitzat les dones, amb unes estructures dominants en la manera d'organitzar la societat que no deixen aflorar valors importants en la construcció de la societat, el bé comú, fugir de la competitivitat directa i buscar el consens, ser inclusiu, tenir en compte les persones vulnerables".
Cal feminitzar la política, el lideratge transformacional de les dones és més interactiu, més flexible i més empàtic, es recolza en el consens, l'enfortiment de les relacions, la confiança mútua i la transparència. Un exemple clar de què significa això és quan na Manuela Carmena diu que està en contra del concepte de pacte polític, ja que aquest concepte està lligat al repartiment de poder. Manuela diu que és més de treballar junts, de gestionar la política perquè sigui útil, de dialogar per aconseguir objectius comuns. Hem d'acabar amb batles obsessionats per l'autoritat formal, les ordres i el control. Un exemple senzill i quotidià és de la nova batlessa de Badalona que al seu discurs d'investidura va dir que tornarà a obrir les fonts, en al·lusió a una de les primeres mesures de l'anterior batle Albiol que va tancar fonts per evitar un ús incívic de les mateixes.

No volem dones en el poder que actuen com homes, no volem dames de ferro, ni Esperanzas Aguirre, Cospedales i Barberás. El que volem són dones que arribin al poder per canviar d'una vegada aquesta fàl·lica manera de fer política. Com va dir el dissabte, na Marina Llobera en el seu parlament; "volem entrar el feminisme dins l'Ajuntament, avui, que per vergonya llegim als diaris que a les Illes tenim la taxa més alta de tot l'Estat de víctimes de violència de gènere. O sigui, de violència contra la dona pel simple fet de ser dona! I aquesta és només una de les múltiples violències que patim. Sí, lluitarem per tenir un Ajuntament feminista, perquè citant n'Angela Davis, dona, pobra i negre als Estats Units "El feminisme és la idea radical que les dones som persones".

 

 

 

Pactes post-erectorals

Alternativa | 17 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Reflexió i dibuixos originals del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

L'Horrorable president Vaueà en funcions J. R. Bauçà, per no perdre la trona o per embullar la troca, ha ofert uns pactes de desgovern a la candidata a comandar la nottra kominidat estrònoma.
Els arguments seus, perdó les seves excuses, són esser la força més fluixa o més votada;  de manera que només ell i els galifardeus llurs poden mantenir l'estabilitat de les institucions com han fet desastrosaments els darrers quatres anys.

Tanmateix no crec que els partits d'esquerra es deixin enganyar; així crec jo, els únics pactes que pot fer la caverna han d'esser com els que va fer el doktor Faust en aquell temps en qué els animals parlaven com les persones ara i qui no ho creu que ho vagi a cercar.
 
 
 
 

Darrer decret de parts i quarts

Alternativa | 16 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Alternativa denuncia el darrer decret de l'anterior batle, Tomeu Cifre, de nomenament d'una tresorera accidental, com un cas de parts i quarts, i consideram una prioritat del nou govern la regularització del personal municipal.

_______________________________________________________________

El darrer dia com batle en funcions, el passat divendres 12, en Tomeu Cifre va fer un decret per nomenar una auxiliar administrativa com tresorera accidental amb efectes al 9 de juliol de 2015. No és la primera vegada que l'anterior batle té el que consideram un tracte de favor amb aquesta funcionària. Al ple de gener d'enguany ja vam demanar la rectificació d'un decret de batlia que va atorgar una productivitat extraordinària de 2.400 euros a aquesta mateixa funcionaria, per recuperar la feina que no havia fet estant de baixa. Situació que, a més, es repetia ja que a aquesta mateixa funcionària ja se li va pagar en la passada legislatura un complement específic, que va ser denunciat i que va ser declarat nul pel Tribunal.

L'actual tresorer de l'Ajuntament es jubilarà el 9 de juliol i no consideram que nomenar una tresorera accidental fos tan urgent i inajornable com per fer un decret el darrer dia de batle en funcions. Hauria d'haver estat el nou equip de govern qui s'encarregàs de fer el procés per cobrir la plaça. Demanam l'anul·lació d'aquest decret i que la plaça de tresorer sigui coberta mitjançant una promoció interna, en què tots els funcionaris de l'Ajuntament que hi vulguin accedir, puguin tenir les mateixes possibilitats.

Una de les feines del nou equip de govern és regularitzar els llocs de feina de l'Ajuntament i acabar de fer la relació de llocs de feina tant dels funcionaris com del personal laboral.

 


 

 

A favor de governar en minoria

Alternativa | 15 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

No conec cap persona que li hagi agradat quan un partit ha governat amb majoria absoluta, i és que siguin d’un color o altre, l’experiència ens diu que un govern amb majoria absoluta tendeix a actuar de forma autoritària i a aplicar la piconadora d'ordeno i mano. Però després les mateixes persones volen que els partits triats arribin a acords de govern per tenir majories absolutes als Parlaments o plens municipals i convertir aquests organismes democràtics en deserts per a la producció d’idees i projectes, on el que més importa és el titular de premsa o el tu més

La meva experiència de vuit anys com regidor a l’Ajuntament de Pollença és que els pactes de govern que tenen majoria actuen als organismes democràtics pràcticament igual que un govern amb majoria absoluta. Primer per arribar a aquests pactes de govern és normal veure com els partits renuncien a parts fonamentals dels seus programes o intercanvien inversions, càrrecs, projectes e idees com si fossin ferratines d’un àlbum. I es parla d’estabilitat quan realment després cada partit fa el que vol a la seva àrea i l'única coordinació és solucionar les crisis internes en reunions tancades per donar la sensació d’estabilitat i votar units al parlament o ple. Els partits que governen realitzen reunions i arriben a acords entre ells totalment opacs i després actuen al parlament o ple municipal com si fossin només un partit, sense escoltar ni raonar, ni cercar cap consens amb els partits de l’oposició. Un regne de taifes en el poder executiu i un desert uniforme en el poder legislatiu. Si els ciutadans no han donat a cap partit majoria absoluta i a més a més la majoria dels partits no diuen abans de les eleccions amb qui pactaran o amb qui no, i en quines condicions té sentit formar després de les eleccions majories absolutes artificials?

Això no vol dir que jo sigui favorable a què governi la llista més votada com defensa ara el Partit Popular, és clar que si hi ha partits que comparteixen punts importants dels seus programes, que són nítidament diferents i contraris al del partit més votat, és lògic, sa i democràtic que arriben a acords d’investidura, governabilitat o govern Però aquests acords no han d’acabar cometent els mateixos errors que les majories absolutes. Quan els equips de govern es troben en minoria això no significa ni inestabilitat, ni paralització de l’acció de govern. Realment la meva experiència a Pollença és que això va suposar que els que governaven havien de multiplicar les reunions, dialogar, escoltar i arribar a acords, i que els projectes que inicialment presentaven, com al cas dels pressuposts es veien enriquits, millorats i completats per les propostes de l’oposició. Sense dubte els acords finals als quals arribàvem eren no només millors sinó que també pens que reflectien millor el que havien votat els ciutadans. És amb un equip de govern en minoria quan realment hi ha possibilitat que els organismes democràtics com el Parlament o el ple municipal cobren vida i tinguin sentit i no es converteixen en llocs de discussió estèrils on ningú escolta a ningú i el vot ja està decidit abans d’iniciar-se la sessió.

Els resultats de les darreres eleccions has de suposar un canvi de fer i entendre la política i dins les institucions és el moment d'aprendre a governar dialogant, sense por al debat i a la diferència o a la divergència. Necessitam una democràcia viva i dialèctica a les institucions no dictadures de quatre anys.


 Per reflexionar la portada de "Hermano Lobo" d'octubre de 1975

 

 

Per un ajuntament participatiu, just i feminista

Alternativa | 14 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Parlament de la portaveu del nostre grup municipal, na Marina Llobera.

És possiblement un dia com avui, que en Pere Josep i jo hem estat nomenats regidors, i que a l'Ajuntament hi ha molta gent i alegria, un bon dia per, en nom de l'assemblea d'Alternativa, donar les gràcies. A les més de 800 persones que amb el seu vot ens han fet ser aquí, però també i més especialment a aquells que han passat de les paraules als fets i s'han implicat perquè Alternativa sigui possible, amb el seu temps, el seu esforç, les seves idees, les seves mans; partint de la idea que deia en Joan Fuster que «tota política que no facem nosaltres, serà feta contra nosaltres». Entre aquesta gent i de manera destacada hi trobam els que han estat els nostres regidors fins ara, en Pepe i en Miquel, a qui els volem donar públicament les gràcies per la seva feina, que ha estat molta i constant, i perquè amb aquesta han donat exemple i han dignificat la política.

Avui, hem retirat la nostra candidatura a batle, per votar a favor del candidat de Junts Avançam, en Miquel Àngel March. El nostre vot respon, com alguns de vosaltres ja sabeu, a un pacte. El nostre vot a canvi de tota una sèrie de mesures de transparència i de participació real. Pactam, no per obtenir un benefici pel partit o per un càrrec, pactam a canvi d'una cosa que és per a tots, inclòs pels nostres adversaris polítics. «Para nosotros nada. Para todos, todo», com deia el moviment zapatista a Mèxic. Sense participació ni transparència, no hi ha democràcia, i nosaltres volem democràcia real, directa, democràcia de bons i de veres.

Així que pactam a canvi d'uns compromisos ètics clars i, tot i que estarem a l'oposició, estam disposats a fer feina i arromangar-nos. Podem assumir feines pel poble, però no és un pacte de govern, no tenim deutes ni hipoteques amb cap sigla; només tenim compromisos amb la transformació i amb la democràcia de base.

Per tant, i veient amb esperances el canvi que es pugui donar amb la nova batlia, ens posarem a fer oposició constructiva, com sempre que ens han deixat, hem volgut fer, però també, com sempre hem fet (ens deixessin o no), oposició crítica. El nou govern ens tendrà sempre de cara i disposats a col·laborar en el camí per aconseguir un poble lliure, just i feliç; però d'esquena i implacables davant l'opacitat, les velles formes de fer política, o les decisions que provoquin injustícia o desigualtat.

Volem entrar el feminisme dins l'Ajuntament, avui, que per vergonya llegim als diaris que a les Illes tenim la taxa més alta de tot l'Estat de víctimes de violència de gènere. O sigui, de violència contra la dona pel simple fet de ser dona! I aquesta és només una de les múltiples violències que patim.

Sí, lluitarem per tenir un Ajuntament feminista, perquè citant n'Angela Davis, dona, pobra i negre als Estats Units «El feminisme és la idea radical que les dones som persones».

 

Nosaltres volem ser la veu dels que no tenen veu, dels invisibles, dels silenciats i volem lluitar contra les injustícies, maldament aquesta no sigui una competència municipal, perquè és molt més que això: és el deure moral de tota persona.

Nosaltres volem ser una esmena, ja ho vàrem dir, a la dreta però també a l'esquerra, tant en la forma com en el fons. Nosaltres volem un món nou i «no ens assusten les runes», que deia Durruti. La nostra ambició no és de poder, sinó de transformació. I tenim clar que el poder no és aquí dins i el té una persona. El poder és allà fora, i és col·lectiu. El poder el té i l'ha d'exercir el poble, i el govern ha de manar obeint.

No estam exempts del perill nosaltres. Deia en Nietzsche que «qui lluita amb monstres, vagi alerta de no convertir-se també en monstre». Hem d'anar ben vius amb estar dins l'Ajuntament, amb assumir les dinàmiques, moltes vegades perverses, del poder institucional. No volem ser domesticats.

També tenim clar que no tenim la veritat absoluta nosaltres; no estam, i no ho volem estar, damunt una talaia privilegiada. I en aquest sentit, parafrasejant un altre pic Joan Fuster podríem dir que «les nostres contradiccions són les nostres esperances».

Nosaltres només intentam seguir un camí que ve d'enrere, que ve «d'un silenci antic i molt llarg, de gent que va alçant-se des del fons dels segles», ja sabeu qui ho deia, per construir un món nou, començant per l'entorn immediat; nosaltres som fills polítics d'aquells vint o trenta que un dia de juliol de fa 79 anys, resistiren dins aquest ajuntament per plantar cara al feixisme. Nosaltres som fills polítics de les seves ganes de lluitar. De les mateixes ganes de lluitar d'en Mandela, o de na Rosa Parks pels drets civils. O dels zapatistes. De les mateixes ganes de lluitar que a dia d'avui tenen les combatents de la milícia femenina kurda, contra l'avenç de l'Estat Islàmic a les muntanyes del Kurdistan.

Des de sempre i per sempre, aquesta caparruda tossudesa de voler un altre món i lluitar perquè sigui possible.

Omnia sunt communia!

 

 
 
 
 
1 2 3 ... 183 184 185  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb