URXELLA

Encara que sembli que ha passat més temps, avui arribam a la meitat de la legislatura;fa exactament dos anys, el 22 de maig del 2011, 822 ciutadans ens van votar i ens van convertir amb dos regidors i un 12,24% dels vots en la tercera força política del municipi i en la primera d’esquerres (article).

Durant aquests dos anys hem vist de tot; un govern en minoria PP-Lliga, que no esperavam (pensavam que UMP entraria a l’equip de govern),  i que va donar a una situació a la qual es van multiplicar les reunions i les negociacions cercant el consens, situació que per a nosaltres era inèdita, i que s’ha desinflat als darrers mesos. Per desgràcia també vam comprovar que alguns dels consens als que s'arribava, com l'aprovació de mocions proposades per l’oposició després no se feien complir per l’equip de govern.

També ens va sorprendre que s'ens convidés a formar part de la Junta de Govern com partit de l'oposició, una responsabilitat nova i complicada per a nosaltres que hem assumit intentant aportant idees i millorar el que s’ens ha anat proposant des de l’equip de govern sense deixar de fer la nostra feina d’oposició.

Al llarg d’aquests dos anys han passat multitud de coses que hem valorat i de les quals us hem informat puntualment però sense dubte el més important, políticament parlant,  ha estat la descomposició de la Lliga Regionalista, partit que va abandonar la majoria de la seva assemblea a Pollença inclosos els seus dos primers regidors, pel seu desacord amb el projecte polític de fusió amb Convergència (PI). Posteriorment el dos regidors no adscrits a més han abandonat l’equip de govern, al no arribar a un acord amb el PP.

Altre fet destacat és que el tercer regidor de la Lliga, que segueix a l’equip de govern, comparteix ara  projecte polític amb els dos regidors de CiU, a  l’oposició. Un vertader embull que pensam no es pot mantenir tota la legislatura.

Mentre els partits de l’oposició  hem actuat de forma prou responsable; ens hem coordinat; presentant mocions, peticions, demanant reunions, convocant un ple extraordinari....

A Alternativa per Pollença hem mantingut els nostres valors i idees i el  nostre compromís d’informació, transparència i comunicació amb tots els ciutadans a aquest bloc. Hem continuat amb la nostra feina continua de presentar mocions, precs, preguntes, al·legacions, notes de premsa... sense deixar de contestar a cap ciutadà que s’ha dirigit a nosaltres i sense deixar d’opinar i participar en cap tema que s’ens ha proposat. Com continuarem fent la resta de la legislatura.

Respecte al govern del PP-Lliga som realistes; no esperàvem d’ells que fossin ecològics, socials, transparents, participatius i defensores del que és públic però si que esperàvem que fossin més efectius a l’hora d’aconseguir ajudes de les entitats supramunicipals governades també pel PP, esperàvem que fossin més valents a temes com l’ordenança de l’ocupació de la via pública o l'auditoria i sobre tot esperavam i esperam que respecten el que s’aprova al ple i el que proposam la majoria dels regidors.  

No sabem cap a on anirà la legislatura; PP i Lliga han estat incapaços d’arribar a cap acord de govern amb altres partits i els regidors de l’equip de govern semblen en aquest moment desbordats per la feina, mentre el batle intenta controlar tot i no arriba (cal recordar que encara no ha delegat oficialment les àrees deixades pels regidors no adscrits). I poc  a poc observam una paràlisi progressiva de la gestió municipal. Tot plegat ens comença a recordar a la passada legislatura.

Sembla que la sortida a aquesta situació pot passar per un nou pacte de govern PP-PI-UMP, un pacte que xocaria frontalment amb el que havia defensat el PP al principi de legislatura; quan no volia saber res de Convergència, a la que identificava amb UM ,i de la que deia que les urnes havien castigat per alguna cosa. I quan deia que Pollença era un municipi i que no entraria en el joc de parlar de Pollença i Port Pollença com si fossin coses diferents. Paraules que veurem si s’ha portat el vent o no...

 Divendres 24 a les 19:30h  us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

Resum de la Junta de Portaveus del passat dijous a la qual vam parlar del pressupost, aquest dimecres en tornar a reunir per fer les nostres propostes concretes. 

La Junta es va iniciar amb una mica de tensió, ja que el batle no havia convidat a la mateixa  als regidors no adscrits, encara que finalment va acceptar la participació de na Malena a la reunió. El desenvolupament de la reunió va demostrar el positiu  que era fer reunions com aquesta i la voluntat positiva de tots els grups per tirar endavant els millors pressuposts possibles per a Pollença.

A la reunió li vam podes traslladar tota una sèrie de dubtes i idees,

- Vam demanar que es tornés a enviar a l'oposició els pressuposts com es feia abans; o sigui no una taula només del 2013 sinó un document excel comparant el pressupost del 2012 i del 2013 (com s'havia fet per exemple al gener), ja que això facilita molt la nostra feina. També vam demanar uns pressuposts desglossats per capítols.

- Vam demanar la raó per la qual respecte al pressupost que es va presentar per a la seva aprovació inicial havia molts de canvis en retribucions i incentius de funcionaris i personal. La resposta va ser que era una qüestió tècnica i que simplement es tractava d'una actualització de complements però que no canviava

- Vam demanar pels 200.000 euros que hi ha per projectes d'actuacions urbanístiques, dels quals 104.000 euros corresponen el projecte d'en Moneo. La resta seria per encarregar diferents projectes tècnics que l'Ajuntament no pot fer en aquest moment, Gotmar, Font, El Vilà... En aquest moment la informació que tenim és totalment insuficient per pagar el projecte d'en Rafel Moneo, que a la fí es troba físicament a l'Ajuntament. Com reconeix el propi batle hi ha una corresponsabilitat del Govern i consideram que cal arribar als tribunal per veure qui i què s'ha de pagar exactament i que els responsables donen les explicacions corresponents.

- Vam demanar pels 200.000 euros per instal·lacions esportives al Port; dues pistes de paddel i una pista de tennis.. La pista de tennis es faria a l'espai entre el bar del poliesportiu i les dues pistes de tennis actuals. També hi ha la idea de millorar l'espai entre el bar i la piscina municipal i potenciar aquesta entrada. Les pistes de paddel serien cobertes al aparcament al costat de la picina. Els vam transmetre la nostra opinió que no té sentit fer  pistes de paddel quan no es mantenen correctament les instal·lacions esportives que tenim.  La seva resposta és que hi ha molt de demanda i que les pistes privades de Duva no són cobertes. Igualment van dir que s'amortitzarien ràpidament (com si no hagués cap cost de manteniment.

- Vam demanar en què es fonamentaven els 20.000 euros per a la reparació de les campanes de l’església major de Pollença. Ens van contestar que es trobaven en mal estat i que era un servei públic. Els hem demanat en quina llei es fonamenta aquesta consideració, de moment no ens van donar resposta.

- Vam demanar per les partides de 1000  euros, a les mateixes en principi es pensa incorporar romanents de Tresoreria que en aquest moment no és possible per la llei d’estabilitat pressupostària: Millora infraestructures Cala Sant Vicenç, gespa camp de futbol, dotació serveis urbanització Gotmar, adequació Casal Ca'n Llobera, obres Passeig Port Pollença

Altres partides a l’actual esborrany:

- Partida de 3000 euros per a la rehabilitació de façanes al Centre Històric.

- 100.000 euros per a obres a l’aparcament de Ca les Munnares. S’ens va explicar com des de que es va fer l’aparcament els concessionaris no han pagat les quotes corresponents i com hi ha nombrosos problemes de manteniment. Cal posar en condicions l’aparcament i començar a cobrar les quotes.

- Partida de 150.000 euros per l’adequació del Centre Cultural. Cedit en un conveni per Colonya fins al 2018, Colonya està disposada a prorrogar el conveni fins a 2038. Es tracta de posar un ascensor, nova climatització i canviar les persianes.

- Partida de 60.000 euros per la ràdio municipal; s’ampliaran i milloraran les instal·lacions.

- Partida de 25.000 euros per un projecte de col·locació de fondejos.

- Partida de 955.201 euros per fer diferents expropiacions previstes al PGOU.

 

Divendres 24 a les 19:30h  us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch  

El passat ple de gener, Alternativa per Pollença va presentar una moció, signada també per PSOE, PSM i Esquerra, per millorar la participació ciutadana. Veure article i moció (27 de gener)

Des d'Alternativa varem considerar que el Reglament de Participació Ciutadana (del 2001) ja ha quedat obsolet en alguns aspectes: canvis legislatius que no es recullen, poques facilitats per a la intervenció del ciutadà davant el Ple, poca reglamentació de transparència per part de l'Ajuntament...

Per això, i amb la convicció que la democràcia, per ser-ho, ha de ser el màxim de participativa possible, en la moció es proposava fer un nou reglament de participació ciutadana, amb el màxim consens i participació possible per part d'entitats i ciutadania.

Finalment, la varem retirar ja que el batle va proposar, per agilitzar el procés, que presentàssim els canvis concrets als articles que considerem, abans que derogar l'actual reglament i fer-ne un de nou. La idea d'Alternativa és obrir el debat a la ciutadania i rebre idees i propostes de la resta de partits polítics, associacions, particulars... En definitiva, cercar el màxim consens i participació ciutadana, per elaborar una proposta de canvis a l'actual reglament.

Amb aquesta intenció hem convocat una reunió oberta en què hi estan convidades totes les persones, associacions i col·lectius de Pollença i que serà divendres 24 de maig de les 19.30 fins les 21h. al centre cultural Miquel Capllonch, del Port de Pollença.

Per tal que la trobada pugui ser el màxim profitosa possible, des d'Alternativa es demana que els assistents s'hagin mirat l'actual reglament i la proposta de canvis que hem fet des d'Alternativa (els podeu aconseguir enviant un correu a alternativaperpollenca@gmail.com).

Entre altres modificacions, Alternativa per Pollença proposa:

-que qualsevol persona o entitat pugui intervenir al ple

-que la consulta popular també pugui tractar de temes d'hisenda local

-que les iniciatives ciutadanes siguin resoltes pel ple, no pel batlle

-crear una Assemblea Oberta com a òrgan de consulta i diàleg entre ciutadans i gestors municipals, per discutir les polítiques i inversions a fer, que s'ha de convocar almenys un cop l'any, abans de l'aprovació dels pressuposts generals i que els acords que s'hi prenguin siguin vinculants.

Divendres 24 a les 19:30h  us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch  

Ubuntu és un concepte que prové de les llengües zulu i xhosa de Sud-Àfrica. Tot i que literalment significa solidaritat o humanitat, el seu sentit ètic és més ampli i es relaciona amb conceptes com la cooperació, la compassió, el respecte als interessos col·lectius i la dignitat de les persones.

              Desmond Tutu defineix Ubuntu com «l’essència de ser una persona en el sentit que som gent per l’altra gent. No podem ser totalment humans sols. Com a humans estam fets per a la interdependència. Quan tenim Ubuntu abracem els altres, som generosos i compassius. Si al món hi hagués més Ubuntu no hi hauria guerres, no hi hauria aquesta enorme diferència entre rics i pobres. Les persones som riques quan podem ajudar a pal·liar les carències dels altres; som poderosos quan podem ajudar els dèbils, de la mateixa forma que un pare o una mare tracta d’ajudar els seus fills»

              Vivim en una cultura del consumisme on un dels objectius bàsics és separar les persones de forma que siguin més manejables. Des de fa molt de temps ens han educat en la idea de la lluita i la competència individual per a la supervivència. En la idea que només els més forts poden sobreviure i els més dèbils han de morir pel bé de l’espècie. En la idea que és natural i legítim que els més forts s’apropiïn dels recursos en detriment dels més febles. Sols en un món sense Ubuntu s’entén que la majoria dels recursos estiguin en mans d’uns pocs, mentre una gran majoria no té els recursos mínims per a sobreviure. Un món on cada dia es tiren tones de menjar, es destinen milions a rescatar bancs o a la creació d’armament i al mateix temps es deixa morir de fam a milions de persones.

               En un context més local no són estranyes mesures que darrerament apliquen els nostres governs, com deixar un gran nombre de PERSONES immigrants sense cobertura sanitària, treure a famílies de les seves llars per a defensar els interessos dels bancs, o retallar els serveis socials i els recursos destinats a l’educació. 

              El que hem oblidat és que si l’ésser humà ha estat capaç de sobreviure no ha estat precisament per la seva força individual, sinó per la seva capacitat per a actuar i organitzar-se col·lectivament. Si avui en dia podem parlar, caminar,conduir com éssers humans és perquè hem après totes aquestes habilitats d’altres éssers humans.

                La raça humana està condemnada a l’extinció si no som capaços d’entendre que som persones en funció dels altres, i que no té sentit acumular riqueses i recursos materials de forma individual, si això suposa que altres han de viure en  la misèria i en la pobresa; que això ens condueix a les guerres, a l’esgotament dels recursos naturals i, en definitiva, a la destrucció.

              Nelson Mandela ho resumeix amb un exemple:

              «Quan un viatger arribava a un poble no havia de demanar menjar o aigua (...) Això és Ubuntu.»

Fotografia i article sobre Ubuntu a "El efecto colioris"

Divendres 24 a les 19:30h  us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch  

Avui publicam un article de Guillem Far ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com.

 Ara fa més de sis mesos vaig enviar per correu, als mateixos receptors d'aquest, un correu amb el títol de La manca de decisions polítiques on reflexionava sobre algunes coses que ocorren als espais de lleure que hi ha al moll. Ha passat el temps i no han millorat gaire, i això que en aquest temps he insistit en els inconvenients que hi ha a diferents àmbits on hi havia representació política municipal: consell escolar de l'escola del meu fill, directament als regidors d'educació i delegada del moll,... Crec que en totes les meves converses i intervencions he aportat idees que podrien dur-se a terme per millorar la gestió dels espais dels patis del Centre Cultural Miquel Capllonch i del pati de l'escola Miquel Capllonch (usat en el programa de patis oberts) En tots dos llocs s'ha produït una millora en ús que en fa la ciutadania. Aquests espais s'utilitzen més i millor cada dia, fins i tot tenint en compte la manca de decissions polítiques que indic en el títol. Però, sempre hi ha un però, encara són lluny de ser gestionat sense perill per els ciutadans.
En vàries ocasions he manifestat als polítics la necessitat de retolar aquest espais pel que fa a l'ús al que es destinen: hi ha zones adequades per a infants de fins a 8 o 10 anys on s'indica per infants de totes les edats. Què vol dir de totes les edats? 18 anys? quina força moral pot tenir una mare d'un infant de 6 anys, que veu com un grandolàs de 15 anys impedeix que el seu fill colqui a les engronsadores, de dir-li res si no hi ha una bona retolació. En lloc s'indica la prohibició de fumar en tota la zona i voltants, la llei ho diu així: i voltants.  És cert que els ciutadans ho han de saber i complir, però si algú no ho compleix, quina raó pot tenir un pare o una mare que li ho diu al fumador? si hi ha un cartell llavors li ho pot fer veure. Si no hi és, no. Si uns nins de 13 a 16 anys juguen a pilota de forma molt violenta i inapropiada, com les hi ho pot recriminar qualsevol pare que veu perill pel seu infant de 4 anys si no hi ha un cartell que ho indiqui? uns cartells que marquin bé les zones adequades per cada tipus de joc. Són uns simples cartells!!! no deuen costar tant, segur que menys que alguns actes protocol·laris o algunes dietes dels polítics.
Els perills no són menyspreables. Jo personalment he vist rebre pilotades a nines de 3 anys davant els seus pares i els pilotaieres ni s'immuten. Ma mare mateix, de 77 anys, quan guardava els meus fills ha rebut una pilotada a la cara desllorigant-li les ulleres (quasi rompent-les-hi) a la zona on tant sols hi hauria d'haver infants de fins a 8 o 10 anys jugant altres jocs que no puguin fer mals als més petits o als pares, mares i padrins que els guarden.
Unes passades per aquests llocs de tant en tant de part de la policia municipal aniria bé per acostumar els ciutadans al compliment de les normes i al bon ús de les instal·lacions. Hi ha un regidor encarregat de policia? és responsabilitat dels polítics l'acció policial? llavors s'hauria de tenir present tot això al hora de planificar les tasques de la policia.
No vull acabar amb un mal gust de boca. Crec que l'obertura dels patis escolars és molt profitosa i així ho he manifestat als polítics i empleats municipals quan hi he pogut parlar. Només fa falta tenir una mica de paciència per arribar a l'ús idoni d'aquestes instal·lacions i llavors els ciutadans ho gaudiran més i millor.
Esper que també amb el temps es puguin fer algunes actuacions que minimitzin els afectes negatius que he comentat i llavors la millora serà qualitativament més gran.

Divendres 24 a les 19:30h  us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch 
 

Després del rebuig de l’aprovació inicial dels pressuposts al darrer ple, fa sis dies a la fi s’ens van  enviar el pressupost amb les esmenes pactades entre PP-Lliga-CiU i el president d’UMP (veure pdf) i avui a la fi ens reunirem tots els grups per fer les nostres aportacions, suggeriments, dubtes i veurem si realment PP i Lliga es creuen de veritat el seu discurs de cercar el consens i sumar pel municipi.

El primer que hem de lamentar és que cap dels partits que van negociar aquests pressupost hagin publicat i explicat els acords als que van arribar.

La nostra idea sobre el pressupost és clara; invertir en el que tenim abans de fer coses noves i executar les mocions aprovades al ple,  com ja haviam demanat al ple de març, encara que el batle ha dit que no haviam fet cap aportació.

Al ple de març vam demanar:

Demanam que als pressuposts hi hagi una partida per contractar una empresa per realitzar l’assistència tècnica necessària per obrir els expedients d’investigació del catàleg de camins. Una altra partida  per contractar una empresa per realitzar l’inventari de bens de forma informatitzada i actualitzada. Incloure una partida per la realització de connexions entre la via de circumval·lació i el nucli de Port de Pollença. Incloure una partida pressupostària per la reconstrucció de les fonts públiques.

Respecte al pressupost esmenat que ens han presentat  destaquen:

- Ha hagut molt de canvis en retribucions i incentius de funcionaris i personal, en general han baixat encara que en alguns casos han pujat.

- Hi ha 200.000 euros projectes d'actuacions urbanístiques,  aquí estaria el projecte d'en Moneo. Sembla que els interessa pagar i tapar el més aviat aquest desgavell sense arribar als jutjats que seria el més normal.

- Hi ha 200.000 euros per instal·lacions esportives al Port; dues pistes de paddel i una pista de tennis.. Què sentit té fer les pistes de paddel quan no es mantenen correctament les instal·lacions esportives que tenim. La pista de tennis té la lògica de permetre competir al Club de tennis d'eu moll a unes instal·lacions municipals i no a Duva com el fan ara.

- Han dividit la partida de 400.000 euros d'asfaltar en dues de 200.000 Pollença i el Por. Res per a la Cala San t Vicenç Un absurd i una cosa  totalment ridícula, com deia el pressupost abans de ser esmenat; l’asfaltat s’ha de fer segon les prioritats definides pels serveis municipals (Policia i Àrea de Serveis).

- Han passat 3000 euros de les activitats culturals i didàctiques a la restauració de les Aguiles.

- Han posat unes partides de 1000  euros, haurem de demanar com pensen completar  aquestes partides per:

- Millora infraestructures Cala Sant Vicenç-

- Gespa Camp de futbol..

- Dotació serveis Urbanització Gotmar.

- Adequació Casal Ca'n Llobera.

- Obres Passeig Port Pollença

Com hem dit avui veurem realment si el discurs de consens i sumar de l'equip de govern és de bons i de veres o només paraules buides. 

El 14 d'octubre de 2005 l'Ajuntament  i el Club d'Equitació Pollença van signar un conveni segon el qual  l'Ajuntament cedia al Club un solar al Polígon  per fer les seves activitats, a canvi el Club es comprometia a portar a terme tota una sèrie d'activitats per l'Ajuntament, a partir de gener del 2009, activitats que serien revisades anualment. Alternativa encara no teniam representació però ens vam interessar per veure aquell conveni que s'ens va facilitar a la legislatura passada,  però mai s'ens va facilitar l'annex que ara ens ha facilitat un soci i  al qual el Club es compromet a:

- La creació d'una escola municipal d'equitació. El Club havia d'aportar el personal, cavalls i material.

- Signar un conveni de col·laboració amb l'IES Guillem Cifre de Colonya per posar a la seva disposició les instal·lacions i medis necessaris per dura a terme l'assignatura d'equitació corresponent al cicle formatiu d'activitats físico-esportives. El Club havia de confeccionar un pressupost per això.

- Col·laborar amb altres activitats d'interès per a la població organitzades per l'Ajuntament com poden ser Estades Esportives, Multiaventura, etc... aportant els medis i les instal·lacions.

Amb la intenció de fer arribar l'esport a tots els sectors de la població, els preus de les activitats haurien de ser el més ajustats possibles.

Desconeixem quines gestions es van fer entre el 2009 i el 2011 per fer complir el conveni.  Hem tingut accés a la carta que l'àrea d'esports municipal va dirigir als membres directius i socis del Club Equitació Pollença al novembre del 2011. A la mateixa l'Ajuntament recordava al club que si la situació del club i seu funcionament no milloraven i es posaven en marxa les activitats del conveni  al juny de 2012, l'Ajuntament procediria a la resolució unilateral del conveni i el rescat del solar municipal.

Sembla que a partir d'aquella carta es ve fer un reglament intern del Club Equitació Pollença ( a la portada del mateix indica " Projecte conjunt del Club Equitació Pollença i Àrea d'esports de l'Ajuntament" actualitzat a maig del 2012.) però  al mateix no diu res del compliment de l'annex del conveni.

A més a més al tema del conveni podem afegir que diferents socis i un  vocal de la Junta Directiva del Club ens han denunciat la gestió actual del Club, sobre tot en el que es refereix a transparència. La directiva actual no facilita  informació i documentació sobre el compliment del conveni, persones que ocupen els càrrec de tresorer i vice-president, actes de les reunions, balanç d'ingressos i despeses del club... També hem pogut comprovar in situ la connexió il·legal a la xarxa elèctrica de les instal·lacions a més d'escoltar diferents queixes dels sociis sobre una gestió que ha provocat un descens important de socis al Club

En definitiva a Alternativa consideram que des del 2009 el Club Equitació Pollença ha tingut més que temps suficient per complir el conveni al que es van comprometre en 2005 i que no poden continuar donant llargues  al seus compromisos. Cal recordar a més a més que el cicle formatiu d'activitats físico-esportives de l'IES Guillem Cifre de Colonya ha de fer les seves classes d'equitació a una empresa privada a Alcúdia. Per tot això exigim a l'actual directiva del Club que regularitzi que presenti immediatament un calendari real i no allunyat en el temps de com i quan complirà els seus compromisos i com pensa compensar al municipi pel perjudici provocat durant aquests quatre anys.  Si l'actual Junta no és capaç de fer-ho cal que la mateixa dimiteixi i deixi pas a socis que puguin recuperar el Club i complir el conveni l'Ajuntament En cas de no fer-ho d'aquesta forma  l'Ajuntament haurà de  procedir al rescat del solar municipal.

Avui publicam un exemple més de la nostra feina per millorar la gestió del municipi. Al ple de febrer es va votar al ple l'aprovació inicial del Reglament de Règim Interior de la Residència Social de Santo Domingo. amb la nostra abstenció, de PSM i Esquerra. Abans del ple ja vam presentar una sèrie d'aportacions que després vam registrar com al·legacions i que avui publicam

En nom d’Alternativa per Pollença presentam la petició dels següents canvis, alguns de redacció i altres de contingut (en negreta) al seu articulat.

I. NORMES DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE

3. Les sortides de més d’un dia de duració i que comportin pernoctar fora de l’establiment residencial es comunicaran al personal responsable de la Residència amb una antelació mínima de 24 hores. Consideram que una antelació de 12 hores és suficient- En cas d’absències voluntàries superiors a una setmana s’hauran de comunicar amb una antelació mínima de 5 . Consideram que és suficient amb 3 dies.

4. Les visites comunicaran en la recepció de l’establiment el nom de la persona que desitgen visitar i s’identificaran amb el document nacional d’identitat o document similar. Les visites a residents malalts seran regulades en règim diari pel personal sanitari. Les visites es rebran, com a norma general, a les sales comuns del centre. Les visites a la pròpia habitació necessitaran d’autorització prèvia del personal competent del centre.

6. Tant els treballadors, residents, com visites faran ús convenient de les instal·lacions del centre residencial, no pertorbant l'higiene i netedat propies del centre.

7. Queda totalment prohibit el lliurament de regals o almoines dels residents als treballadors del centre residencial, membres de la Corporació Municipal, Patronat de la Residència o qualsevol persona o entitat lligada a la Residència, així com la donació de qualsevol tipus de bé. Si és dones el càs, s'haurà de retornar el bé o pertenença, comunicant-ho als familiars o tutors. Si no fos possible efectuar el retorn, el bé s'haurà d'integrar al patrim,oni comú de la Residència.

8.-A la residència es seguiran unes normes mínimes de convivència i respecte mutu, seguretat e higiene, tractant en tot moment amb el màxim respecte tant als altres residents com el personal del centre i visitants evitant desconsideracions i discussions i discrepàncies violentes, tant verbalment com físicament.

9.Esta prohibit introduir o treure aliments i vaixella del menjador, excepte autorització expressa.

10.-El personal de la residència estarà sempre a disposició dels residents, complint les seves funcions amb la màxima diligència possible, igualment els residents hauran de seguir les indicacions del personal que en tot moment vetllaran pel seu benestar.

12.-Els residents mantindran sempre les actituds mes avinents per facilitar la convivència i harmonia entre ells, amb la plantilla de personal i visitants, i incloses vestimenta i higiene personal.

13.- En el cas que el resident ho necessiti, el personal especialitzat els ajudarà en les dutxes i si n’és el cas, realitzaran el canvi de bolquers. La freqüència de les dutxes i dels canvis de bolquers serà la següent: pel que fa a les dutxes un mínim de 2 setmanals amb l’higieni diari; i pel que fa als bolquers un mínim de 6 canvis al dia, o la que el personal responsable determini d'acord amb el personal facultatiu.

16.- No es permeten els animals domèstics al centre residencial, excepte en supòsits especials i amb prèvia autorització de la direcció. Atés que des de fa anys les teràpies emocionals i d'altres tipus contemplen el tenir animals domèstics, aquest article s'hauria d'ampliar, fent-lo mes permissiu i avinent amb varis tipus de residents. Recentment és va donar un cas en que les característiques coincidien amb aquest darrer plantejament. I si alguns aspectes de la Residència s'han d'adaptar, doncs que s'adaptin, en benefici del benestar físic i psíquic dels usuaris.

19.-Si a l’habitació es fa us de televisor o radio es procurarà no tenir el volum molt alt per no molestar a la resta de residents; en tot cas, entre les 21.30 hores i les 07.30 hores es tindrà especial cura en la seva utilització.

22.- La direcció de la residència Social sant Domingo esta facultada per inspeccionar l’estat de les habitacions en qualsevol moment, avisant prèviament a l'usuari.

23.-Els residents deixaran lliures les habitacions i restants locals i dependències de la residencia quan el personal de neteja hagi de dur a terme la seva tasca, llevat d’excepcions justificades.

II. HORARIS DE L’ESTABLIMENT

L’establiment efectua els seus serveis assistencials les 24 hores del dia, de dilluns a diumenge, els 365 dies de l’any. No obstant, l’horari d’obertura pública del centre és de 07.30 a 22.00.

2.- Com norma general les portes d’accés al centre residencial es tancaran a les 22.00 hores i s'obriran a les 07.00 hores.

El centre tendrà els horaris següents:

Aixecar-se: de les 07.00 a les 09.00 hores.

Berenar: de les 09.00 a les 09.30hores.

Dinar: de les 13.00 a les 14.00 hores.

Berenar: de les 16.30 a les 17.00 hores.

Sopar: de les 19.30 a les 20.30 hores.

Descans nocturn : de les 20.30 a les 22.00 hores.

Els menjars es serviran sempre al menjador i a les hores fixades per la direcció. Els residents procuraran ser puntuals i no se serviran menjades fora de les hores assenyalades. Excepcionalment, com en cas de malaltia o d’altres que el personal responsable consideri convenient, els menjars es podran servir a les habitacions del residents.

Al menjador, els residents ocuparan el lloc que tinguin assignat i s’hauran de comportar amb educació, vestir adequadament i respectar el personal de servei. En el supòsit que es presenti qualque problema en el servei s’haurà de comunicar al responsable del menjador o a la direcció.

III. SUGGERIMENTS, QUEIXES I RECLAMACIONS

Els residents que desitgin presentar queixes o reclamacions sobre qualsevol aspecte del personal, del funcionament o dels serveis de la residència, les faran arribar a la direcció mitjançant els fulls de reclamació que tindran a la seva disposició a la recepció del Centre. També ho podran efectuar verbalment, i si així ho desitgin, en presència de familiar o tutor.

Els residents podran realitzar qualsevol tipus de suggeriment, que comporti una millora de la qualitat de vida en la residència, mitjançant la bústia col·locada en la zona de recepció, o escrit signat adreçat a la direcció.

IV. SERVEIS DEL CENTRE RESIDENCIAL

4.- La residència ofereix un servei complementari de perruqueria per als usuaris. Aquest servei, es prestarà, com a mínim, un cop al mes i, si escau, segons necessitats, sempre amb l’horari de 10.00 hores a 12.00 hores, (el preu s’abonarà amb la factura mensual).

El centre residencial prestarà un servei de podologia, pel qual s’haurà de demanar hora amb una antelació de 48 hores (s’abonarà amb la factura mensual).

Tria l'usuari el perruquer o podòleg, o és sempre el mateix segons conveniència de la residencia?

V. ADMISSIONS I BAIXES

1.- Requisits per accedir al centre. Podran esser beneficiaris dels serveis oferts per la Residència els residents al municipi de Pollença que compleixin els següents requisits:

Requisits d’edat: poden ser usuaris les persones majors de 60 anys; els pensionistes majors de 55 anys amb incapacitat física o psíquica igual o superior al 65% i reconeguda mitjançant el certificat de minusvalidesa; els seus cònjuge o la persona amb la que convisqui en anàloga relació d’afectivitat de forma estable, pública i notòria; les persones amb una consanguinitat (parelles de fet?) de primer o segon grau que convisquin i siguin dependents del beneficiari, que no siguin menors d’edat, i que tenguin reconeguda una deficiència mitjançant el certificat de minusvalidesa.

No patir cap malaltia infectocontagiosa ni aguda que requereixi l’atenció imprescindible en un centre hospitalari.

Excepcionalment, el Patronat podrà autoritzar l’ingrés d’un usuari, basant-se en l’interés social, humanitari o anàleg, quan no es compleixin estrictament alguna de les condicions per al seu ingrés, sempre que no es vegi afectat el normal funcionament de la Residència. (Ho decidirà el Patronat en reunió extraordinària?)

2.- Ingrés al centre:

L’entrada al centre, una vegada reunits els requisits, s’estableix per ordre d’inscripció. En el cas que es sol·liciti una estada temporal s’avaluarà en funció dels recursos i la capacitat del centre.

L’ usuari haurà d’aportar:

...

El personal de la Residència, o els serveis socials de l'ajuntament col·laboraran i assessoraran en els tràmits administratius.

VI. CAUSES DE SUSPENSIÓ O CESSAMENT DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI

1.Seran causes de suspensió temporal del servei per part de la residència, i que comportaran l’expulsió temporal per un temps no superior a 15 dies les següents:

L’alteració continuada i comprovada de l’ordre i la manca de respecte greu cap a altres usuaris i treballadors.

No respectar les normes contingudes en aquest reglament.

El robatori de béns o objectes de qualsevol classe propietat del centre residencial, del personal o de qualsevol usuari.

La manca de pagament puntual injustificat de la corresponent mensualitat.

3.La proposta de suspensió de la prestació del servei i per tant, de l’eventual expulsió temporal de l’usuari del centre residencial serà comunicada a l’interessat mitjançant escrit de la direcció , concedint-se un termini d’una setmana per presentar les observacions que es considerin adients. Una vegada presentades a la direcció, es donarà trasllat de totes les actuacions al President del Patronat perquè en pugui resoldre, donant comunicació a l’interessat i donant-se un màxim d’una setmana per donar compliment a la Resolució del President. Igualment es comunicarà als membres del Patronat

4. En el supòsit de cessament definitiu de la prestació del servei, aquesta es podrà dur a terme de forma immediata en casos extraordinaris, que hauran de quedar justificats mitjançant informe de la Direcció i posterior resolució del President del Patronat,

Si no és un supòsit extraordinari s’haurà de seguir el mateix procediment assenyalat amb anterioritat per a l’expulsió temporal, comunicant-se la resolució final a l’interessat i ampliant el termini per donar compliment a la Resolució del President, fins a 15 dies

Totes aquestes situacions i resolucions, es comunicaran igualment a tots els membres del Patronat.

VII. SERVEIS I SISTEMES DE COBRAMENT DEL PREU DE SERVEIS DE LA RESIDÈNCIA

En la quota mensual inclourà els serveis següents:

-Allotjament i manutenció.

-bugaderia.

-assistència del personal sanitari i resta del personal de la residència.

En el supòsit d’absències forçoses transitòries de l’usuari, el centre li reservarà la plaça, però li cobrarà el preu de l’estada i deduirà el cost de l’alimentació i bugaderia .

VIII. MECANISMES D’INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA DELS USUARIS

Es crearà una comissió formada per: President del Patronat municipal de la Residència, o persona amb qui delegui, el regidor competent en matèria de serveis socials, el treballador/a representant legal dels treballadors,  altra treballador/a elegit per i entre els treballadors , usuaris o familiars responsables elegits igualment per i entre aquests col·lectius, on s’informarà de les decisions que afectin al centre.

La comissió es reunirà semestralment i sempre que el convoqui el President o ho sol·liciti un terç dels seus membres.

De cada reunió que es dugui a terme, es redactarà una acta que s’exposarà al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l'Ajuntament durant 3 setmanes i es farà arribar una còpia de la mateixa als familiars responsables que ho demanin.

Tots els càrrecs exposats tindran veu i vot.

Al ple de març es va aprovar la modificació puntual del PGOU a l’àmbit de Formentor, per a la supressió del Pla Especial amb els vots a favor del PP, Lliga, CiU i UMP i el vot en contra de la resta de partits.

Es tracta d'eliminar el Pla Especial  de Formentor deixant-ho simplement en un projecte d'urbanització. És clar que aquest canvi es per facilitar la llicència d'obres de reforma de l' Hotel Formentor, però a aquell ple  vam demanar retirar aquest punt, ja que haviam de fer una reunió amb els tècnics per parlar de l'adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) al Pla Territorial (PT), i pensavam que s'havien d'aclarir tota una sèrie de punts, entre altres si aquesta eliminació aixecaria l'actual suspensió de llicències per a noves edificacions a Formentor. Com no es va retirar el punt hem fet les nostres al·legacions (a la continuació de l'article).

Des d'aquella aprovació inicial ha hagut una important novetat que no fa més que confirmar que la petició que fèiem al ple era més que lògica i necessària; el Tribunal Superior de Justícia de Balears va suspendre, en una sentència, la vigència de l'adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana al Plan Director Sectorial de la Oferta Turística (POOT) a  Formentor. La decisió del tribunal respon a la denúncia del mateix  veí, amb el que Alternativa per Pollença hem col·laborat en diferents ocasions i que ha denunciat la impactant construcció de Villa Cortina i la falta de control de l'Ajuntament que no ha estat capaç de plantejar-se seriosament la disminució de l'impacte visual i ambiental dels habitatges a un lloc tan valuós com Formentor.

La sentència del Tribunal Suprem de Justícia de les Illes Balears 358 /2013 ha estimat el recurs contenciós de l'entitat "MASAMPE, S.L" contra l'aprovació definitiva amb prescripcions de l'adaptació del PGOU al POOT al considerar que s'ha contravingut el Dret Comunitari ja que Formentor es troba enclavat entre zones qualificades normativament com de necessària protecció. (veure sentència). La Sentència destaca que a l'adaptació no es va fer el preceptiu i vinculant informe de la Direcció General de Biodiversitat, sobre si l'afectació és apreciable en la zona protegida i sense que s'hagi realitzat l'informe pel Comité Especialitzat de la Xarxa Natura 2000 sobre l'avaluació de les implicacions en els objectius de conservació que infringiria la Directiva 92/43/CEE sobre habitats i la Directiva 79/409/CEE sobre conservació d'aus silvestres.

Una vegada llegida la sentència la nostra primera al·legació és simplement demanar la retirada del citat projecte donat que l'objecte del projecte presentat és la modificació de les determinacions de la norma 160 de l'adaptació del PGOU al POOT anul·lada per la Sentència.

En cas de no retirar el projecte consideram que el projecte d’urbanització es un projecte d’obres i no és l'eina adient per a fer planejaments.

El punt sisè de la Sentència és on s'estima part de la impugnació i deixa en evidència la poca sensibilitat de les institucions al no protegir Formentor com es mereix :

SEXTO. Entrando en el análisis de la sostenida nulidad de la adaptación del PGOU al POOT por infringir la Directiva 92/43/CEE sobre hábitats y la Directiva 79/409/CEE sobre conservación de aves silvestres, ya que afecta a zonas declaradas como LIC y ZEPA de la Red Natura 2000, sin que se haya emitido el preceptivo y vinculante informe de la Dirección General de Biodiversidad sobre si la afectación es apreciable en la zona protegida, ni tampoco se ha realizado el informe por el Comité Especializado de la Red Natura 2000 sobre la evaluación de las implicaciones en los objetivos de conservación.

... La inclusión de la zona no clasificada como suelo urbano de Formentor en áreas propuestas como LIC y ZEPA ya implicaba, en virtud de la aplicación del principio de cautela, que se debía comprobar por las autoridades competentes si el Plan propuesto afectaba de forma “apreciable” al lugar.

No se puede considerar que en la tramitación de la elaboración de la disposición urbanística se haya dado cumplimiento a las prescripciones comunitarias, ya que ni en la EIA ni en los informes de la CBMA se realiza un mínimo, motivado y suficiente estudio de los impactos que el proyecto de modificación del PGOU pueda tener en zonas adyacentes, las cuales se encontraban ya declaradas por la UE, en la fecha de aprobación definitiva, como LICS y ZEPAS.

...Por ello, en cuanto se refiere a Formentor, se debe estimar el motivo de impugnación, por contravención del Derecho Comunitario y de la legislación de trasposición del mismo, ya que si bien se aborda la ordenación de suelo clasificado como urbano desde el año 1990, resulta indiscutible que se trata de un núcleo enclavado entre zonas calificadas normativamente como de necesaria protección por sus valores ambientales.

No volem més "Villas Cortina" (veure articles Cortina 1 i Cortina 2 i Cortina 3)

Avui publicam un article d'en Bernat Morey amb dibuix original d'en Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

 Somiem que fem de porquerets a son Bauzá des Caülls i l´amon Gómez fort ens bel·la. Que no falti cap porcellet en tornar de l´ alzinar i que grunyin tots així com toca. El Señorito i els seus missers de Ciutat  han de venir de matances i els volen ben trilingües. Ells saben d´ensenyar  el que sap tot hom. Res. Però comanden. Volen menjar bones sobrassades trilingües però ningú sap de porquets fins que no n´ ha guardat una temporada. Mirin quins deixons pensem resignats. No  i l´amon  Gómez  és petit però  brama fort.  El Señorito vendrà a passar revista i no vol sentir cap grunyida que no sigui en foraster, en gonella o en anglès. Sinó les sobrassades no seran menjadores.  Es igual si els marges cauen i els ametllers se moren. Se´n fot si la clastra grossa per dinar encara no està acabada i el tren de Sta Maria abandonat a mig fer ens xapa mitja finca. No en vol saber res del plet perdut  per que la possessió ocupa el camí  de Ciutat o de si  el torrent de Coanegra  ha portat  mig  Festival Park i encara no s´ha netejat cap tanca. Es igual. Les sobrassades han de ser trilingües i en gonella.  I ja ens  tenim aglans amb una ma garrot amb l´altre com a bons porquers. Per això hem estudiat. Arriba el gran dia i tot va com una seda. Missers i senyores seuen a la balconada per veure l´espectacle mentre Don Joserra passa revista. Els porcs grunyen de manera ininteligible  no saben si en foraster o en gonella salvant la situació, fins que un més espolsat  amolla ben clar just en veure la ganiveta.. Farmàcia¡  Farmàcia¡..i aquí s´esgarrà tot. L´endemà fem  el boliquet. Està clar que no servim de porquers. Els criem massa espabilats pels señoritos. No hi ha hagut cap sobrassada bona. Han tornat blanques. Les hem embarcades a Alemanya. Allà els agraden així.

 Laboratoria Dibuix original de Miquel Trias

Ja sabem com és l’apotecari que ens comanda per delegació del govern eppanyol: Rei de la caverna plutònica, Faedor d’embulls econòmics, Servil amb els poderosos i Valent amb els pobres etc. Tanmateix no sé si tenim clar d’on surt, de Medrit ben cert, però exactament de quin forat? on s’ha pogut forjar un enemic nostre tan aferrissat? D’on ha eixit un ignorant o mal intencionat que en qüestions de llengua va a mitges amb el Sírculo Vaueà, com aquell que per tractar-se un càncer acut a un remeier? Després de molts de mesos d’estudiar davall terra i llegir un caramull de papers culers he arribat a concloure que per força ha d’esser una criatura dels laboratoris feréstecs de la Eppanya negra més dictatorial, de la línia que connecta Rajoy amb Franco, els Borbons restaurats i tutti quanti. Per si no ho teníeu clar i per allò que una imatge val per mil paraules, pegau-li un cop d’ull al burot que ve amb aquest missatge i agafau-vos-ho amb calma…

Feia temps que no gaudien d'un article d'en Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Els pitjors enemics de la nostra llengua arrepleguen el segó  i escampen la farina

Ja tornen a  estar en  Bauzá i el seu escolanet  Bosch embullant la troca amb els llibres escolars en les modalitats de la llengua catalana a les balears, escant la pesquera d’ignorants per arreplegar quatre vots, satisfer al Círculo Balear (de rebot a la FAES) i pegar una altra cinglada a la nostra llengua i a la normalització lingüística que tan bé funcionava dins l’escola. Que no ens vulguin enganyar, l’objectiu que no perden de vista és anorrear nostra llengua  i imposar el castellà, com ho demostra la obsessiva catefa de mesures contra la nostra llengua.  Ases amb ases s’entenen i no s’apleguen que no se assemblin:  hi ha bàmbols que tantes ni diuen, tantes se’n beuen i s’empeçolen aquesta hipòcrita maniobra que vol acabar arraconant el català i les seves modalitats i donar corda el castellà, coherent amb la concepció d’una Espanya monolítica i centralista. Si no hi hagués el caramuller d’antecedents que hi ha contra la nostra llengua, que mostran ben a les clares la filassa, els podríem creure i, fins i tot, els podríem donar en part la raó, perquè molts dels llibres de text escolars s’han basat en el parlar estàndard, però barceloní. No hi ha cap inconvenient en voler incloure en el llibres de text vocabulari illenc, expressions lingüístiques, formes verbals tradicionals, dites i refranys nostres, però que no es presentin com a defensors de la nostra llengua, que bé saben de quin punt se calcen. Tot el que han anat fent els condemna; gat escaldat d’aigua freda tem. No els mou l’amor a llengua pròpia de les Illes, ja que ni sols la parlen a ca seva, sinó un colonialisme lingüístic, que va des de el Govern central, passa per la “brunete” mediàtica, i s’acaba tirant terra dins s’escudella a ca nostra amb aliardos com Bauzà , Bosch, Delgado, Jorge Campos, Chicho Lorenzo, Vasco de Quiroga... i alguns ingenus que una història alienada les begué el cervell.

 Albercocs i cireres

 Aquests són els precs i preguntes que vam presentar al darrer ple i que no es van poder contestar vam arribar a les 00:00 hores. Un bon grapat de suggeriments i dubtes. Recordau que ens podeu fer arribar els vostres precs i preguntes a aquest bloc, al nostre perfil de facebook, a la nostra pàgina web o al nostre correu alternativaperpollenca@gmail.com.

PRECS

- Demanam  que s'amplien les rutes de biodiversitat i que es facin cartells i fulletons de promoció de rutes  tan clàssiques i sol·licitades com  la de Ternelles, i la del Coll de Síller. A aquesta darrera ruta a més a més demanam que es recuperin els cartells de fusta que indicaven l’inici del camí i que han desaparegut.

- Demanam que ja que s’aplica un pla d'estalvi energètic;  es controli millor els llums de les zones esportives, es llevi llums a l’aparcament de la Gola i es tingui en compte al nou aparcament del pavelló.

- Al Consell d’administració d’EMSER i al darrer ple la regidora d’EMSER en resposta a preguntes nostres ha considerat que l’encarregat de Residus Sòlids Urbans era  un càrrec de confiança. Recordam a la regidora que el personal denominat generalment de confiança es troba regulat a l’article 104 de la llei de 1985 i al 176 del Decret 896/2001 i que el treballador senyalat en cap cas pot ser considerat personal de confiança per tant insistim en l’aplicació de l’article 51 del conveni d’EMSER.

- Ja que al conjunt de dependències municipals hi ha un nombre elevat d'extintors, demanam unificar les revisions dels mateixos.

PREGUNTES

- S’ha fet ja el pla d’usos del Claustre de Sant Domingo? Si és el cas ens poden facilitar una còpia? A efectes de seguretat quines diferències consideren que hi ha entre la Fira del Vi  i la festa de disfresses? Quins canvis van fer per assegurar la seguretat de la Fira? No era possible haver fet el mateix a la festa de disfresses?

- Tenen alguna idea concreta de que pensen fer amb l’herència del  bar Caty? Pensen tractar el tema amb els grups de l’oposició?

- Ha començat la temporada i continuam sense la nova ordenança d’ocupació de la via pública que es va aprovar inicialment de forma urgent fa un any, teòricament per posar-la en marxa la temporada passada... La darrera reunió sobre el tema la vam fer en novembre de l’any passat. Com pensen regular l’ocupació enguany?

- Ja han passat dos mesos i encara no s’han  fet els informes respecte a l’auditoria aprovats al ple de febrer. Una feina que hauria de ser prioritària per aclarir les greus irregularitats assenyalades en la mateixa. Què esperen?

-Respecte al Festival no ens han contestat preguntes que els van enviar fa més d’un mes;

   - Després de la reunió amb Valent s'ha fet qualque informe? contracte?

   - També ens agrairia saber les explicacions que ha pogut donar del director del festival respecte a  les 325 entrades de protocol que va utilitzar, explicacions respecte a per què no va contestar als requeriments d'informació que se li van fer des de l'Ajuntament. També voldriam còpia d'aquests requeriments i respostes.

    - Al darrer ple les corresponents delegacions per part del batle per tirar endavant alguna de les mocions aprovades, delegacions que de moment no ens han arribat. Per què?

  - Quantes vegades s’ha requerit per escrit a Demarcació de Costes que actuí als fondejos irregulars de la Badia?

- Respecte a les ovelles mortes del batle aparegudes a la Carretera vella de Lluc quina de les dues versions que ha donat el batle a la premsa és vertadera; les havia enterrar i van aparèixer al camí o van morir al mateix? Si segon va declarar el batle  fa dies sabia que es trobaven mortes al camí, una de les rutes de la biodiversitat que van presentar fa poc, perquè no les va retirar  immediatament.? Si el Batlle no te res a veure amb l’abandonament dels animals morts, per què ha parlat de persecució política? Per què no s'alegra que hi hagi ciutadans que denuncien fets que al cap i a la fi ens perjudiquen a tots?

Albercocs i cireres Per fer nous cap d'àrea si que hi ha doblers.

 Fa poc vàrem tenir notícies sobre l’inici de conversacions per tal de redactar un nou conveni per negociar amb la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament amb la fi d’aprofitar el pavelló de l’IES fora de l’horari lectiu. Ens va alegrar aquesta decisió, ja que va ser una de les coses que vàrem manifestar a l’anterior regidor d’esports en les reunions de l’inici de legislatura, perquè considerem que està desfasat i és insuficient. Finalment, el regidor Miquel Roca va confirmar que hi havia conversacions i ens va passar un esborrany per tal que poguéssim opinar. Vist l’esborrany, vàrem poder constatar que els acords que es cerquen són massa provisionals.

        Cal dir que el conveni actual es va firmar l’any 2003, en aquells moments estava previst construir un Pavelló Municipal, per tant es va firmar com a mesura puntual per tal que el Club de Bàsquet Eu Moll tingués una instal·lació on poder realitzar els seus entrenaments i partits. Cal recordar també que en aquell moment es va desfer la pista de bàsquet per construir les de tenis, ja que on hi havia les de tenis es va construir el Col·legi Miquel Capllonch.

        Al llarg d’aquests 10 anys hi ha hagut problemes degut a incompliments per part de les dues parts i a alguns aspectes que no queden massa clars en el conveni (recordem que era provisional).  

        El moment actual és molt diferent a aquell on es va negociar el conveni, és cert que la situació econòmica de l’Ajuntament és pitjor, però cal recordar el dèficit d’instal·lacions esportives del Port de Pollença i que en certa manera s’accepta que no és viable construir un pavelló municipal. En aquest sentit, Alternativa per Pollença s’ha posicionat sempre en el sentit d’aprofitar les instal·lacions que ja tenim, millorant el conveni.

        Per això, pensem que la negociació del nou conveni ha de ser dirigida a l’alta, per tal d’aconseguir un millor aprofitament per als ciutadans i no únicament per a reduir les despeses per part de l’Ajuntament. En definitiva, cal assumir la gestió de la instal·lació fora de l’horari lectiu.

        En aquest sentit pensem que seria bo negociar els següents punts:

No adequar el conveni exclusivament a les necessitats del club de bàsquet, per tal que l’Ajuntament pugui realitzar altres usos, si així ho decideix o si hi ha un descens de l’activitat del club. Les pistes exteriors han de poder ser utilitzades pels ciutadans sense necessitat de pertànyer al club.

Tancar o separar mitjançant una tanca les instal·lacions esportives (incloses les exteriors) de la resta de les instal·lacions de l’IES.

Adequar els vestuaris i els banys que actualment estan en mal estat.  Des de fa un parell d’anys els equips de bàsquet que venen a jugar al Port de Pollença s’han de dutxar amb aigua freda i no hi ha vestuaris per als arbitres.

Assumir la gestió de la instal·lació fora de l’horari de l’IES, inclòs els mesos de vacances d’estiu, Nadal i Pasqua. Cal tenir en compte que l’IES té prioritat per a fer les seves activitats extraescolars, però que en cas de no fer-ne la instal·lació pugui ser ocupada per a realitzar activitats municipals.

Assumir de forma real la vigilància de la instal·lació (evidentment fora de l’horari lectiu). Actualment es trasllada aquesta responsabilitat al club, especialment als entrenadors.

Integrar la gestió d’aquestes instal·lacions esportives dins un pla de manteniment de les instal·lacions esportives del Port de Pollença o de tot el municipi. Actualment no hi ha un pla de manteniment de la instal·lació, només es fan actuacions o reparacions puntuals que realitza l’Ajuntament o l’IES depenent de qui sigui l’interessat.

        Som conscients que tot això suposa més despeses per a l’Ajuntament, però són moltes menys que la construcció i manteniment d’un nou pavelló. Les instal·lacions públiques, independentment de l’administració que tingui la seva titularitat, són dels ciutadans. Per això cal cuidar-les i aprofitar-les al màxim.

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

…arribat el natalici d’Herodes, la filla d’Herodies dansà enmig de tothom, i plagué a Herodes i per açò va jurar que li donaria el que li demanàs… ella digué: dona’m en una safata el cap de Joan el Baptista… i feu decapitar Joan a la presó i li dugueren el cap en una safata.

Mateu 14 6-11

Amb aqueixa brillant remodelació del Desgovern hem sortit de la paella per caure dins el foc. Uns altres consellers titella, triats per la lleialtat absoluta, fidelitat inquebrantable i compromís total amb el projecte del líder (en romanès Conducator, en alemany Führer), virtuts que més o menys tenia  el meu ca. I a més manifesten un menyspreu absolut envers  els dibuixants subversius: on s’ha vist cessar en Bosch a qui ja sabia dibuixar bé de memòria, i a més per no esser prou fatxa?

Continuam fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament. De fet som l'únic partit que publica aquestes actes, una feina que fem des de que tenim representació a l'Ajuntament. a la nostra pàgina web trobareu  actes senceres de les Juntes, respectant la llei de protecció de dades.

A la Junta del 5 de febrer destaquen diferents expedients de contractació:

-  Al servei de treball preventiu socio-educatiu amb infants i joves en risc o situació d’exclusió social al Port de Pollença es va acordar l’exclusió dels dos licitadors; “FONA ESPORT S.L.” i“ATENEU ALCARI" per no acreditar el compliment dels requisits, ara es torna a treure amb algunes modificacions.

- Es va informar de l’adjudicació del contracte del servei de conservació, manteniment i renovació de les instal·lacions elèctriques de l’enllumenat públic del Port de Pollença al licitador “ELÉCTRICA BAHÍA S.L.”, per un import de 25.000 € (iva inclòs).

A la fi s'ha regularitzat aquest servei com haviam demanat des de que el vam descobrir (veure article del 2009; Desgavell a la contratació). Al ple de juliol de 2009 vam presentar sense èxit una moció demanant la regularització d'acord amb la llei de la contractació d'empreses per part de l'Ajuntament, i afavorir la contractació concursal front la contractació directa (veure article). I encara no s'han regularitzat tots els contractes com hem reiterat a diferents plens.

- Vam aprovar el contracte de subministrament per a l’adquisició d’un vehicle per a l’Àrea de Serveis a MOTORISA S.A. per un import de 46.000 euros (IVA inclòs)

- Vam aprovar la pròrroga del contracte de servei d’ajuda a domicili per un total de 131592.12 €.

A la Junta de 19 de febrer.

- Vam aprovar l’adjudicació del contracte administratiu de prestació de serveis de retirada i tractament de residus de vehicles abandonats al terme municipal de Pollença: “DRA BALEAR S.L.” per un import de: Lot A: 60 € (sense IVA), Lot B: 131 € (sense IVA) i Lot C: 450 € (sense IVA).

- Vam aprovar l’adjudicació del contracte administratiu de prestació del servei tècnic informàtic. al licitador “ASAC COMUNICACIONES S.L.” per un  import de 70.100 euros (IVA exclòs)

- Dació de compte de la resolució de batlia de modificació del contracte del servei d’ajuda a domicili amb l’empresa INTRESS, amb l’ampliació de l’objecte, amb una treballadora més per reforçar el servei de menjar a domicili, i increment del preu  per un pressupost de 12.900 €.

- Vam aprovar l’expedient de contractació de les obres del projecte de “Rehabilitació del conjunt de la zona del Calvari de Pollença” amb un pressupost de 202.507’67 -€ més 42.526’61 -€ d’IVA (21%), el que fa un total de 245.034’29- €,

 A la nostra pàgina web trobareu les actes senceres de les Juntes, respectant la llei de protecció de dades.

Avui publicam el manifest de la comunitat educativa de Pollença que va ser llegit a la passada tancada del 25 d'abril als institut del municipi. 

MANIFEST DE LA COMUNITAT EDUCATIVA DE POLLENÇA

Siau benvinguts tots: alumnes, pares i professors. Hi cabem tots, en aquest acte de protesta, en aquesta reafirmació de la nostra dignitat com a ciutadans. Perquè aquest és el motiu principal que ens ha reunit: fer sentir la nostra veu, el patrimoni més valuós que tenim en democràcia.

Hi ha, però, qui intentarà manipular el sentit de les concentracions que a hores d'ara es fan a gairebé tots els centres educatius de les Illes Balears, i una vegada més acusaran el professorat de "casta privilegiada" que s'aprofita de l'alumnat i de les famílies per no perdre una suposada posició avantatjosa respecte a la resta de treballadors.

Avui, la nostra veu no pot ser sinó primerament solidària amb tots aquells sectors de la societat que es troben indefensos davant les injustícies que la crisi econòmica ha provocat, i que els empeny a la marginació.

Que ningú es deixi enganar, la nova llei educativa és un pas més, com el que s'està fent amb la sanitat, un pas que apunta directament no únicament a la destrucció de la societat del benestar, sinó sobretot a la destrucció dels principis democràtics bàsics: ¿és possible una democràcia sense una educació i una sanitat públiques i de qualitat? Ja coneixeu la resposta.

No ho dubteu, la doctrina que inspira la nova llei educativa és pura ideologia, i ho és perquè no està basada en cap plantejament científic, pedagògic o psicològic; ideologia al servei de la construcció d'un model de societat submís a la voluntat del poder polític i financer.

I com, si no, podem valorar una llei que limita la llibertat de càtedra; una llei que fa de la selecció del professorat un procés arbitrari; una llei que elimina la capacitat de decidir que tenien fins ara els Consells Escolars; una llei que elimina la pràctica democràtica en l'elecció dels directors de centre?

L'aberració educativa que pretenen imposar, però, no acaba aquí ¿Com hem de valorar que la LOMCE definesqui els seus objectius únicament en la valoració dels resultats, dels exàmens i de les notes, i no tingui en compte el procés d'ensenyament-aprenentatge? Com s'ho faran, per tant, tots aquells alumnes que, per raons diverses, necessitin una atenció especial? Idò bé, amb el temps, la desigualtat en les condicions a l'hora d'incorporar-se a la societat serà un fet inevitable. Les retallades en la dotació econòmica als centres i de professorat faran la resta. No passeu pena, però, si vos podeu permetre una educació privada.

Per acabar, la cirereta d'aquest pastís nefast: el decret del trilingüisme. Un model copiat, punt per punt, del que ja fa uns anys va implantar la Generalitat Valenciana als centres educatius del País Valencià, i que ha donat els següents resultats: una taxa de fracàs escolar, o sigui d'aquells alumnes que no se graduen als 16 anys, del 37 %, val la pena repetir-ho: 37 %. I pel fa que al coneixement de l'anglès el resultat és un suspens, tant a primària com secundària, com així ho certifiquen les darreres proves d'avaluació de la mateixa conselleria.

I vos deveu demanar el motiu d'aquest fracàs a la comunitat veïna. Idò bé, per tal d'implantar aquest model, el sistema educatiu requeria uns 3.000 docents; per contra, i en només 2 anys, el País Valencià compta amb 1.486 professors menys. ( informació extreta de El País, 6 de març de 2012, edició del País Valencià).

Trobau alguna coincidència amb el que pot esdevenir aquí, a les Illes Balears? Aquí com allà, bona part del docents que encara no han perdut la feina no estan suficientment preparats per impartir la seva especialitat en anglès, i la conselleria no ha fet cap actuació per posar-hi remei.

Per tant, si no s'aconseguirà augmentar el domini de l'anglès, què pretenen amb aquest decret? Novament no hi ha dubtes: es tracta d'arraconar la llengua pròpia de les Illes Balears, de fer més gran el nombre d'alumnes incapaços no ja de dominar el català sinó simplement d'espressar-s'hi, perquè no la puguin sentir seva, aquesta llengua. Anorrear-la en definitiva, abocar-la a la marginació de temps passats.

Tots els presents sabem que amb aquesta concentració no aconseguirem que ni el ministre ni el conseller d'educació es facin enrere en les seves intencions. Quin sentit té, per tant, haver-nos reunit aquí avui? El patrimoni més valuós que tenim en aquest moment és la nostra veu, fem-la sentir idò, és la nostra força, és la certesa que la democràcia exigeix unes altres formes, és el compromís d'on no ens mourà ningú. No som titelles. Som i serem ciutadans.

DIJOUS 9 DE MAIG VAGA GENERAL D’EDUCACIÓ.

Avui us volem parlar del llibre de Joan Pericás Beltran "La gestió hídrica de Mallorca", sobre un tema tan important com el de l'aigua i la seva gestió.  Al llibre Joan explica per què els aqüífers es contaminen a causa de les males pràctiques de com es duen a terme els sondejo i fa un repàs de diferents temes com sa font de S'Almadrava o explica com es perden molts cabdals dels aqüífers superiors envers els inferiors i que en estar connectats amb la mar, la pèrdua de pressió hidràulica que aquestes perforacions provoquen, resulta una ajuda per a la seva salinització.

És el llibre d'una persona preocupada per la gestió  de l'aigua i que ha col·laborat amb les administracions públiques, deixant constància del poc rigor amb el que en Jaume Font com conseller de Medi Ambient va rectificar la canonada que estava prevista per connectar Llubí per proveir d'aigua potable la Zona Nord fins a Pollença, per justificar d'aquesta forma la dessaladora d'Alcúdia; aigua molt més cara i amb un consum energètic exagerat. Fa temps vam publicar a aquest mateix blog una carta de Joan (veure article),  on explicava molt bé el tema i als comentaris a un article posterior ens va completar la informació (veure els comentaris del següent article) amb les al·legacions que va presentar al projecte.

Per finalitzar hem de dir que durant aquesta legislatura en Joan Pericás ens va informar sobre el perill de col·lapse del voral de la carretera a Sa Pobla a l’altura de son Ventura, si es produïen fortes pluges, com a conseqüència d'un esfondrament en la mina vella de Crestatx. De moment l'aigua pot circular entre les roques, però si s'acabés de taponar la mina segurament l'aigua podria ocasionar grans desperfectes a la carretera. Van traslladar aquesta informació al batle que la va posar en coneixement de Carreteres que esperam hagi pres les mesures oportunes per solucionar aquesta perillosa situació.

Com diu al seu epilog:

" Al menos así quedará constancia en la historia, del poco rigor con se han llevado a cabo proyectos que els sentido común aconsejaba no ejecutar. "

El llibre el podeu trobar  a les paperies  L'Ull Viu i Molt Més.

PREGUNTA: No correspon explicar-ho al projecte però quin control se farà dels possibles abocaments de residus tant sòlids con líquids? Sobretot pel que fa a gestió de residus (les embarcacions en produeixen molts, ens preocupen olis, bateries, etc...).

Resposta: Als pantalans es poden donar serveis al respecte que es poden incloure al projecte com a prescriptius, si es considera. No obstant, els residus esmentats ja es generen actualment en l’escenari 0 i es dispersen per tota la badia (recordar neteges de fons realitzades reiteradament per l'ajuntament). El projecte en si mateix no genera nous residus. Es pot donar una millor gestió als existents, amb un reforç de la recollida de fems per part de EMSER, revertint la corresponent taxa per embarcació, igual que els amarraments del RCNPP.

PREGUNTA: També considerar que amb els dos pantalans es creen dos punts negres on ara no hi són.

Resposta: reiterar que les embarcacions ja hi son, pel que els punts negres difosos també (veure el plànol). De forma complementaria al projecte es proposaria incloure la badia d'Albercuix com a zona de fondeig prohibit al pla de gestió de LIC (veure Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005) BOIB 61,de 24-04-2007), depenent de la conselleria i a validar per la comissió europea), fet que evitaria el fondeig actual desregulat i els seus efectes.

PREGUNTA: Si es doten d'aigua els usuaris netegen les barques, fan buidat de sentines (malgrat estigui prohibit) i amb el procés de neteja es vessen residus variats a la mar, es a dir, cream l'ambient de "port" on ara no n'hi ha.

Resposta: efectivament, podria ser així. Es pot optar per no proveir d'aigua, fet que igualaria les condicions a les barques ja fondejades. No obstant, el fet que no hi hagi una limitació de les corrents amb una obra dura fa que la possible contaminació per detergents es dilueixi. No obstant es millor la primera opció, limitant l’aigua.

PREGUNTA: Al pantalà A, l’accés des de el carrer hauria de ser amb una rampa adient per a disminuïts.

Resposta: incorporable sense dificultats. L’accés per discapacitats es considerava incloure’l en la sol·licitud de concessió, atenent que implica una major obra. No obstant, és acceptable en aquesta fase.

PREGUNTA: Sembla que l'impacte ambiental real és superior al que preveuen els autors del projecte, la platja vora la base, concretament, veuria reduïda la seva superfície en 1, 50 mts d'amplada, per la llargària necessària per arribar al pantalán, a mes, l’ús d'aquest la faria pràcticament inservible per l'esbarjo.

Resposta: de fet, no hi ha un us real significatiu d'aquesta platja, tot i que la manca d'aquest us és cert que es un impacte negatiu, cal veure la globalitat del projecte, en que l'ús lúdic de la nàutica compensaria amb escreix la pèrdua d’ús lúdic de la platja referida (1,5x18,5=28 m2), especialment tenint present que son embarcacions de poc calat, normalment de residents.

PREGUNTA: Igualment exigiria l'instal·lació de contenidors de fems i obres per aigua i electricitat. Concretament a l'inici del Passeig Colon, no hi ha canonada d'aigua potable, la distancia es de uns 70 metres fins al carrer Far.

Resposta: efectivament, si es considera adequar amb aigua potable, la dotació es a càrrec de l'adjudicatari, com un usuari convencional.

PREGUNTA: El cost, si l'ha de sufragar l'Ajuntament, inicialment es de uns 640.000€, i fa falta veure la seva rendibilitat.

Resposta: la rendibilitat esta avaluada al mateix projecte, essent positiva. Els costs per l'Ajuntament son els de redacció i licitació. La inversió es a compte i risc de l'entitat adjudicatària. De fet, el projecte, al llarg dels 4 anys d’adjudicació, és rendible per a l’Ajuntament, atenent que és molt previsible que el cànon ofertable pels licitadors superi amb escreix el cost de redacció només ja en el primer any.

PREGUNTA: Comentar que si és el cas, la retirada dels dispositius de fixació "manta" és altament impactant.

Resposta: aquests dispositius no tenen vocació de ser retirats. Son elements metàl·lics que, si es deixa l’explotació, es degradarien sense més repercussions. En aquest cas, la vocació és sol·licitar a Costes la concessió de l’actual instal·lació, per la qual cosa la vida esperada dels dispositius és d’uns 20 anys.

A Alternativa per Pollença pensam que els problemes a la Badia s'han d'analitzar globalment i que els estudis mediambientals de l'informe són insuficients. Consideram que com diuen les respostes caldria un estudi d'impacte ambiental complet. A les respostes de medi ambient es parteix de que desapareixerien els fondejos il·legals però quines garanties tenim de que això realment serà així.?

La qüestió és quan i com es reordenaran els fondeigs il·legals a la Badia (estam parlant de 300 embarcacions). Un altre tema és que si a la zona del moll gestionada per Ports de les Illes Balears hi ha una llarga llista d'espera per a obtenir un amarrament de pagament- des de fa molts anys; es rebaixarà aquesta llista o als nous pantalans es farien servir altres criteris... pensam que no seria just obviar peticions antigues a una zona portuària i facilitar uns nous amarraments a una zona de nova creació.

Aquests pantalans només tendrien sentit  si van acompanyats d'un pla seriós i real a l'hora de reduir impactes a nivell global de la Badia: aquests pantalans evitaran realment la gran quantitat de fondejos puntuals (en roda) que es produeixen a la zona de la Fortalesa (davant els antics escars)? , allà s'hi troba una comunitat important de posidònia i també uns esculls (altines) singulars per la seva formació geològica... d'aquesta zona no se'n parla i és de les que més pressió reben de la Badia i a la vegada la més fràgil. Per a nosaltres un dels principals problemes de la Badia. 

Consideram que senyalitzar les altines és prioritari, i a la vista de la recuperació de la nacra ( a l'altina a la dreta del mollet de l'Illa D'or ni hi ha unes 50-60 creixent...)

Ens agradaria veure un estudi de punts de fondeig selectius (amb boia, sense cadena) sobre arena (hi ha fixacions molt bones), es a dir, millorar i controlar el fondeig que hi ara evitant la construcció dels dos pantalans que suposaran un important impacte visual.

A Alternativa consideram que el primer és complir la llei i  que Demarcació de Costes faci la seva feina i controli els fondejos irregulars de la Badia de Pollença, també cal aclarir la situació al Port (opacitat total). Un altre tema de pura lògica és utilitzar el port de la base. Tot això ens sembla imprescindible abans de fer nous pantalans.

Avui Cadena Humana per la Llengua, a Palma. L'acte posarà punt final al Correllengua 2013. Una resposta, des de la societat civil, als atacs contra la llengua pròpia als mitjans de comunicació, a l'administració pública i, especialment, a l'ensenyament. Per començar la jornada, a les 17.00 hores, hi haurà, a la plaça d'Espanya, una ballada amb el grup Ballugall, i a les 17.30 hores, a Cort, una festa infantil a càrrec de Tic Tac. La flama partirà a les 18.00 hores de la plaça d'Espanya, acompanyada pels Xeremiers. i seguirà el següent recorregut: plaça de la Porta Pintada, carrer Sant Miquel, plaça Major, plaça Marquès del Palmer, carrer Colom i Cort. En arribar a Cort, el president de l'OCB, Jaume Mateu, i els portaveus dels Joves de Mallorca per la Llengua, Maria Massanet i Àlex Segura, faran la lectura del manifest.

 Fa anys que tenim un important impacte paisatgístic i mediambiental al Port de Pollença amb unes 300 embarcacions fondejades a l’estiu a la zona d’Albercuix. Per solucionar aquest problema el PP i la Lliga van proposar un projecte de pantalans per donar sortida a 120 embarcacions de petita eslora (notícia a l'Última Hora). Es tractava de dos pantalans a Albercutx, que perlloguen pantalans ja existents al Passeig Colon; un al costat del torrent proper a la Base  i l'altre a l'espigón al principi del Passeig .

A Alternativa per Pollença  vam analitzar el projecte i vam plantejar tota una sèrie de precs i preguntes als plens,  i de dubtes que s’han contestat des de l’àrea de medi ambient, aquestes són les mateixes  perquè feu vostra pròpia valoració

PREGUNTA. L'informe ambiental no aporta un estudi detallat del fons i les comunitats i es remet a una cartografia la qual no és prou detallada per a l'escala de l'actuació. Pel que fa als efectes sobre Cymodocea no són assumibles a cap nivell (la fitxa de conservació i estatuts la teniu a http://www.iucnredlist.org/details/153535/0 ).

Resposta: L'assumibilitat dels impactes encara ha de ser avaluada per l'organisme competent amb un dictamen tècnic. No obstant, en la mateixa fitxa de la IUCN diu que l’hàbitat de la Cymodocea es troba estabilitzat, que es comú a tota la mediterrània occidental, i que els principals impactes tenen relació amb la destrucció mecànica derivada dels fondejos. Al tall d’això, la suma de les superfícies que actualment destrueixen els bornejos de les embarcacions fondejades son aproximadament 1470 % superior a si estan amarrades. (Ex: una embarcació fondejada a 2,5 metres genera un crater de borneig d'uns 44,2 m2. La mateixa embarcació a un amarrament genera el borneig de les cadenes de fons, màxim 100 cm per la manega de la barca, 3 m2 per una barca de 3 m. De manega) .En el marc del projecte, la diferència de superfície de fons marí erosionada seria de quasi 5.000 metres quadrats. Per altra banda, si la conselleria de medi ambient ho estima necessari, s’haurà de fer un estudi d'impacte ambiental complet. Aquest es només un informe de repercussions ambientals prescriptiu atenen que la badia de Pollença es LIC.

PREGUNTA: El fons on s'instal·len els pantalans tenen un fons variat i valuós, inclòs l'aspecte arqueològic no oblidem que el port de Boccoris estava situat  a aquest lloc per l'importància que tenia de proveïment  d'aigua de la font Feliva, que amb aquest projecte la cara sud del pantal B se transformaria amb una cularsega dels diferent detritus de les barques.

Resposta: l'estudi duit a terme no és d'impacte (no es prescriptiu) que inclouria els aspectes arqueològics, econòmics, sociològics i ambientals. Destacar que no es duen a terme noves obres, únicament s'acondicionen superficialment les infrastructures existents, fet que no suposaria una nova afectació al potencial patrimoni arqueològic de la zona. Respecte dels detritus, remarcar que els mateixos ja hi son, atenent que el projecte no genera nous punts de generació de residus, es una ordenació dels ja existents, pel que el balanç d’aportació de nous residus és neutre.

Per confirmar aquest punt es poden revisar les actuacions fetes des de l'ajuntament de retirada de residus per veure que fins i tot hi ha motocicletes que serveixen actualment de fondeig, a part de bateries i altres residus, enmig de la badia d'Albecuix. Aquest escenari no és potencial o futurible, és present i històric, per tant efectiu com a escenari 0. No es parteix d'una situació de no impacte, la situació 0  de partida es molt negativa, motiu pel qual es redacta aquest projecte. S'ha d'esmentar a més l’existència d’altres especies que no es troben a l’àmbit delprojecte, però sí existeixen a les rodalies, com la Nacra (Pinna nobilis) afectada en gran mesura pels fondejos il·legals existents, i que es pretenen eliminar.

PREGUNTA: barques 27 pams i calant 45 ctms, i passen just-just per les altinas que son redols de possidòniai la navegació per accedir als pantalans "A i B" es força complicada i per molt que se senyalitzin els canals d'entrada, el calat es molt poc. El calat efectiu per poder entrar a la punta dels pantalans hauria de ser entre 80 i 120 ctm.

Resposta: el projecte ha estat redactat per un enginyer competent a l'efecte, tenint en compte calats, obra morta dels molls i situacions meteorològiques adverses. Per altra banda, 27 pams són pràcticament 9 metres, pel que aquesta embarcació quedaria exclosa del projecte per eslora. No obstant, tampoc podria romandre fondejada il·legalment a la zona d’Albercuix. Per altra banda, certament hi ha altines a la zona, motiu pel qual es podria prescriure la seva senyalització en el marc del projecte. La zona de maniobra de l'atracament no les afecta, atenent que les embarcacions previstes són no superiors a 8 metres. A aquesta resposta hi ha un error ja que realment 27 pams són uns 5m 40 cm.

PREGUNTA: Quina alternativa hi ha als ancoratges ecològics quan se troba roca?

Resposta: ancoratges metàl·lic directament a la roca. Menys impactant i mes resistent que els ancoratges ecològics. En la zona no seria d'esperar aquest supòsit.

PREGUNTA: No ens queda massa clar l’efecte que produiran les cadenes.

Resposta: les cadenes de fons (cadenes mare, a partir de les quals es munten les amarres cap a les embarcacions) també tenen borneig, aprox. 50 cm de mitja, màxim 1 metre en les zones centrals de la cadena mare. La superfície total bornejada es molt menor (de l'ordre de 10 vegades) que si es sumen els bornejos circulars de cada embarcació (veure càlculs anteriors), ja existents i que es poden veure a la cartografia aèria de la zona. A mes, per la proximitat a la costa de l’emplaçament, les cadenes afectarien habitats de molt menor interès i valor ambiental que les cadenes dels fondejos, que es troben a certa fondària.

 Fondejos il·legals a Albercuix, recompte de l'agost de 2012.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

English - Castellano

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Meitat legislatura
• Una reunió positiva per parlar dels pressuposts.
• Fer un nou Reglament de participació Ciutadana
• Necessitem un món amb més Ubuntu
• Les eleccions a rector de la UIB
• La manca de decisions polítiques II
• Consensuar de veritat
• El Club Equitació Pollença ha de complir el conveni.
• Per una Residència millor. Al·legacions al reglament de règim intern.
• Formentor. Un nucli de necessària protecció pels seus valors ambientals.
• Matances a la possessió
• Els pitjors enemics de la nostra llengua arrepleguen el segó i escampen la farina
• Precs i preguntes d'abril.
• Millora del Conveni entre l’ Ajuntament i l’IES Clara Hammerl
• Remodelació

• Abril de República [96]
• Aigua [26]
• Ajuntament ple [100]
• AUDITORI [25]
• Balears [90]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [12]
• Camí públic de Ternelles [35]
• camins i espais públics [134]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [11]
• Columnistes [177]
• Contratació irregular [18]
• Convocatòries i Breus [111]
• Cultura, educació i esport. [108]
• Defensa animals [52]
• Democràcia Participativa [28]
• Ecologia [78]
• Economia; hisenda, turisme... [98]
• Eleccions [54]
• Eleccions generals. [33]
• EMSER [10]
• English [16]
• Espanya [93]
• Fàbrica [14]
• Festival [28]
• General [101]
• Gola [16]
• Internacional [57]
• Juntes de govern [78]
• L'ALTERNATIVA [69]
• Mocions [48]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [18]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIO [19]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [14]
• Pollença [148]
• Pollençalternativa [49]
• Port [16]
• Port Pollença [82]
• Regidors [249]
• Retalls de premsa [2]
• Serveis Socials [27]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [19]
• Urbanisme [104]
• Urxella [70]

• P de P: Ladran, luego cabalgamos amigo Sancho. seguiu així Salut i...
• anonims?: El que no entenc es que, si son anonims, com saben que son de...
• Observador: Hi ha hagut 5 anys per fer un Pla Especial que es redacta amb un...
• Toñi: Heu fet tanta de feina en aquests dos anys que vos han retut com...
• Joan CC: Que hi farem Juana, la meva intel·ligència és la que és, i la...
• Alternativa per Pollença: Avui al Última Hora; "el alcalde busca consenso para reformar...
• Pepe: Juana o qui sigui, el primer que t'he de dir és que si vols que...
• Pepe: Bones Soci si se me convida encantat de poder anar i ajudar en...
• Juana Cifre: Joan c c. Pensava que la tema curtesa era Fruit de una...
• Brou: O fer menys el troll...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents