URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El dret a l'habitatge no és possible?

Alternativa | 12 Març, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Al darrer ple Esquerra va presentar una moció per a una política  activa envers els habitatges desocupats del municipi (la teniu a la continuació de l'article) que es va retirar per fer-la legalment possible. Com recordareu, en relació a aquest tema al ple de març de 2013 es va aprovar la nostra moció per evitar els desnonaments  

A Alternativa per Pollença compartim totalment els arguments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que proposa diferents tipus de moció en aquest sentit.

L’actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar. La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil.

Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergencia Habitacional en el estado español, elaborat per l'Observatori DESC, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 - i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent -.

Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància el impacte social d' aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.

La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.

Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius al anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.

La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE.

Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats financeres. Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret.

Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions, com ara Terrassa, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors.

El problema respecte al que va proposar Esquerra és que a les Balears a diferència de Catalunya no tenim una llei del Dret a l'Habitatge que entre altres coses estableix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. El grup MÉS va presentar una proposició no de llei que proposava aprovar una llei al dret a l’habitatge en els mateixos termes que l’aprovada pel Parlament de Catalunya perquè es permeti als consistoris iniciar procediments sancionadors contra bancs i grans empreses que mantinguin desocupats habitatges de la seva propietat durant més de dos anys. Aquesta moció va ser rebutjada pel Partit Popular.

Els ciutadans poden valorar i contrastar la feina que fa el PP en fer lleis i ordenances de suposada seguretat convivència i civisme contra els més dèbils, i el nul interès que tenen en fer lleis que facin possibilitin un dret bàsic com el de l’habitatge i que demanin als bancs una contrapartida social a l’ajuda que han rebut de milers de milions amb els nostres doblers.

 Imatge i article molt interessant a Esberla;" Des del poder no hi ha cap voluntat de donar contingut real al dret abstracte a l’habitatge ja que xocaria frontalment amb altres drets, com ara el dret a la propietat privada, i amb el lliure mercat."

 

 

 

 

MOCIÓ PER A UNA POLÍTICA  ACTIVA ENVERS ELS HABITATGES DESOCUPATS DEL MUNICIPI

Ha fet falta que passés una dècada des dels primers censos municipals d’habitatges desocupats; 11 des de la modificació de la Legislació d’Hisendes Locals que obria la porta al recàrrec de l’IBI sobre els habitatges desocupats, pendent però encara de desenvolupament reglamentari, i per tant no operatiu, perquè s’acabi imposant  la pressió social per posar en valor tot el parc d’habitatge desocupat que ho estigui per causes no justificades en garantia del dret a l’habitatge. Alguns Ajuntaments han iniciat un procés sancionador tal que els habitatges desocupats sense cap motiu jurídic, com són els habitatges propietat d’entitats financeres, puguin ser destinats a garantir el dret a l’habitatge a una unitat familiar que ho necessiti.

El dret a l’habitatge, tot i ser un dret recollit a l’article 22 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i a la Constitució Espanyola, és una ficció per a cada vegada més persones. Només a Palma, cada dia 4 famílies són tretes de casa seva per no poder pagar la hipoteca. Milers de famílies d’ençà de l’esclat de la crisi econòmica, no poden continuar fent front a unes hipoteques abusives. Les mateixes entitats financeres que ocasionaren la crisi i abocaren a milers de persones a la desesperació econòmica, en són les beneficiàries.

Per aquests motius, es proposa d’adopció dels següents acords:

PRIMER. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Pollença amb planificar i desenvolupar una política d’habitatge activa i que reconegui i faci efectiu el dret a un habitatge digne per a tots els ciutadans del municipi.

SEGON. Crear un cens municipal d’habitatges i edificis buits, amb la finalitat de conèixer en tot moment l’estoc d’habitatges permanentment desocupats.

TERCER. Promoure i iniciar totes les gestions necessàries per tal de portar a terme un procés sancionador per als habitatges desocupats sense cap motiu jurídic i a mans de les entitats bancàries.

QUART. Crear un registre municipal de solars sense edificar, com a instrument per conèixer el creixement potencial (en la condició de solar) per edificar del municipi.

CINQUÈ. Demanar al Govern de les Illes Balears que avanci en els treballs de creació del nou impost sobre habitatges desocupats a mans d’entitats bancàries.

SISÈ. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca.

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Comentaris

Alternativa per Pollença

Re: El dret a l'habitatge no és possible?

Alternativa per Pollença | 12/03/2014, 17:14

L'editorial d'avui de l'Ara Balears parlant de la llei del sòl aprovada ahir cita a Pollença com exemple d'indisciplina urbanística. Molt trist.

La demanda de cases de lloguer va disparar les cases il·legals en municipis com Pollença, i cap consistori, ni progressista ni conservador, no va gosar aturar els peus a la demanda, per molt que es fessin fora d’ordenació. L’administració, en rústic, ha fet bàsicament dues coses: acceptar que un xalet era un magatzem agrícola per poder donar llicència o senzillament mirar a un altre lloc. Ara, la llei de Gabriel Company no fa més que premiar tots aquests infractors sense demanar ni tan sols parcel·la mínima. Trist final per a un fracàs de la societat en general.

www.arabalears.cat/premium/pragmatisme-Bauza-derrota-llei_0_1100290031.html

Alternativa

Re: El dret a l'habitatge no és possible?

Alternativa | 12/03/2014, 13:06

Vecinos del Moll denuncian ante Costas una «regeneración artificial» de la playa

El alcalde niega los hechos y asegura que «sólo se redistribuye la arena» de cara a la temporada
h
ttp://ultimahora.es/mallorca/noticias/part-forana/2014/119791/vecinos-del-moll-denuncian-ante-costas-regeneracion-artificial-playa.html

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb