URXELLA

Dia de la dona. Mitges veritats que poden fer molt de mal.

Alternativa | 15 Març, 2010 07:00

Quan finalitz la meva jornada laboral, em fic dins el meu cotxe i engeg la ràdio o un cd, però aquest dia vaig posar la ràdio i tenia IB3 RADIO sintonitzada, havien començat les notícies i una locutora amb un to d’indignació repetia una vegada i un altra que les dones cobraven de mitja un 23% manco que els homes per la mateixa feina. Tinc que confessar que em va estranyar la dada molt i per això al dia següent vaig contactar am un amic meu d’un sindicat.

La pregunta que li vaig fer al meu amic va ser molt senzilla. Quina empresa o empreses paguen un 23% manco a les dones que al homes, la resposta jo ja la sabia, “no hi ha cap Miquel”, però aquesta dada té una explicació.

La entrada al mercat laboral de la dona és relativament molt recent, em refereix a llocs de feina que no estiguin relacionats amb la docència, neteja i infermeria, a més, empreses que un temps eren públiques o semipúbliques tenien un “pluses” que ara no tenen els homes o dones que ara comencen a fer feina a aquestes empreses. Qui no ha tingut un amic que feia feina a l’antiga GESA i no pagava el llum i coses per l’estil.

El personal administratiu de moltes empreses tenien per conveni uns “pluses” com antiguitat, triennis, quinquennis, una paga extraordinari a més a la de nadal i vacances i altres tipus de retribucions que als convenis col·lectius d’avui en dia han desaparegut. Per això les persones, siguin homes o dones que entren a formar part de les plantilles d’aquestes empreses, no tenen dret a retribucions extres però si les tenen per drets adquirits els antics treballadors de la empresa, i com el 90% llarg d’aquests antics treballadors són homes, doncs ja tenim l’estadística feta, distorsionada però feta, a la meva pregunta i perquè no es diu això també, la resposta és fàcil, “no ven i ara mateix discutir aquest tema només te poc dur problemes”.
Una anècdota de les nefastes polítiques d’integració de la dona al mon laboral:

Un professor de soldadura va haver de inscriure a la seva parella, la seva filla i una amiga d’aquesta per poder donar un curs de soldadura amb plom i cinc, perquè si no hi havia al manco un 50% de dones al curs no es podia fer ja que no els hi cedien el local corresponent.

Tot això no amaga els problemes reals que tenen les dones per accedir al mercat laboral, però a algú l’interessa que només surtin les dades dels problemes retributius, molt fàcil solució tindria el problema si just fos el tema retributiu, quan els problemes són bastant més greus, però mentre discutim “que tu guanyes més que jo” tot l’altre queda amb un no res.

Miquel Sánchez

Imatge de:http://www.conc.es/fiteqa/boehringer-ingelheim/inicio.htm

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy