URXELLA

Organitza't i lluita!

Alternativa | 01 Maig, 2013 00:01

Avui és 1 de Maig o Dia Internacional del Treballador. Una data molt assenyalada en el calendari obrer. Durant anys, des de finals del segle XIX, els obrers de tot el món empren aquesta data per fer una jornada de lluita i reivindicació dels seus drets. Un dia, amés, d’homenatge als Màrtirs de Chicago: anarcosindicalistes assassinats a Estats Units per haver participat en la vaga del 1 de maig de 1886 i la revolta del 4 de maig a Haymarket. Tot per aconseguir el seu “dret a la peresa”, que no era més que el dret a gaudir de 8 hores d’oci, 8 hores de descans i 8 hores de treball al dia. Una festa que s’ha vengut celebrant al llarg de temps i que a l’Estat espanyol fou prohibida en diversos moments de dictadura. El primer 1 de Maig “en llibertat” després del franquisme fou al 1978.

Avui en dia, però, parlar d’obrers i de sindicalisme sembla anacrònic. Els obrers ja no saben ni que ho son. Ara tots som consumidors i no som “tontos” perquè compram a Media Mark. I fins i tot confiam més en les organitzacions de defensa dels consumidors que en els propis sindicats (pensau qui té més bona premsa, FACUA o CCOO?).

Està clar que la pèrdua de consciència de classe explotada en la mentalitat col·lectiva és una de les causes d’aquesta mala imatge sindical. També s’encarrega prou el govern, patronal i mitjans de comunicació de tirar merda damunt els sindicats. Però no podem caure en el simplisme i en donar les culpes de tot als altres. Els sindicats són el que són en primer lloc perquè els seus propis militants no volen canviar-los, però, sobretot, perquè des de fa 35 anys han seguit una deriva de consolidació i enfortiment estructural que els ha fet convertir-se en maquinàries burocràtiques i al voltant d’ells s’ha creat una classe sindical molt extensa que viu dels propis sindicats. Els sindicats majoritaris viuen de les subvencions de l’Estat, no de les quotes dels propis treballadors. I, sense aquesta ajuda, tots els que depenen dels sindicats veurien perillar el seu lloc de feina o el seu “xiringuito”, en molts casos. I, possiblement això ha portat a aquests sindicats a no ser el combatius que la gent reclama, a pactar el retard de l’edat de jubilació, a fer ERE’s aplicant la nova reforma laboral, entre altres coses. Coses que no fan més que empitjorar la imatge que d’ells es té.

Criticar els sindicats pot semblar avui en dia una irresponsabilitat si tenim en compte la campanya mediàtica desfavorable, però la renovació d’aquests és imprescindible per a que recobrem la consciència de classe i per a que els obrers tinguem les estructures necessàries per organitzar-nos i lluitar.

Cal un canvi radical i immediat. I és fa tan imprescindible perquè vivim immersos en una crisi capitalista on els únics que la pagam i la sofrim som els treballadors i petits empresaris, mentre les grans empreses obtenen cada any més beneficis i els bancs son rescatats amb fons públics. La pèrdua de drets i “benestar” és fa cada dia més gran i no té una resposta contundent per part de les organitzacions sindicals, que son les que en teoria i històricament han fet front a aquests atacs del capitalisme. Però, què poden fer uns sindicats desprestigiats i una classe obrera immòbil? Poca cosa. I això ho saben els poderosos. Saben que tenen via lliure per aplicar qualsevol mesura. Cal revertir aquesta situació.

Que aquest 1 de Maig no sigui una festa, que sigui el principi de la presa de consciència de la classe obrera i del canvi de model de les seves organitzacions. Que entre tots aconseguim, no posar fre a les retallades, sinó sortir del capitalisme i transformar la societat d’alt a baix per aconseguir un món de tots i per a tots.

Aquest 1 de Maig, organitza’t i lluita!

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy