URXELLA

Molt de comentaris i molt de ràbia: només volia dir que he arreglat l'enllaç de la sentència que no funcionava i que aquest dies a la Fira he vist que ningú dels implicats en més o menor grau volien acceptar la seva responsabilitat en d'urbanització de Can Botana

És una boníssima idea. De fotos en tenim moltíssimes.

Jo us pregaria que no perdeu aquestes fotos que esteu fent dels racons més bonics de Pollença que estan sent destrossats per les màquines.

En un futur, per la patrona o per la fira podríem fer una exposició (que tant agraden a Pollença) anomenada "Abans i ara", perquè vegin quants de "DRAGUTs" hi ha a Pollença i que no importa importar-los de Turquia ni Algèria.

Hola terra lliure ,com puc parlar personalment amb tú.Si vols en pepe et pot donar el meu teléfon

No als Països Catalans urbanitzats amb doblers negres,anorreats amb dobbers negres!.

La Cámara de Comercio de Mallorca estima que la basura crecerá un 2,9% en 2007

SERCAM JOVES DE 18 A 35 ANYS PER FER UNA EXPEDICIO ´´CULTURAL´´ AMB UNS AMICS VASCS PREPERAM PER EL MES D ABRIL.ANIREM DE PANTICOSA A FRANSA PER ELS IBONS DE MICULAQUI.AQUESTS POLITICS VOSTRES NO ELS FARA TANTA GRACIA LES PROXIMES ELECCIONS.XIU XIU DE Q VAS TENIM INFORMACIO Q ENS DIU Q ETS MOLT AMIG CONFESOR DEL CACIQ DEL BATLE,...PERDONAU EL MEU CATALA FA UN ANY Q VAIG VENIR A L ILLA

ARE COMENCEN A HAVER MOLTA DE GENT QUE COMENCEN A QUEIXAR-SE DELS POLITICS QUE TENIM. AIXÒ ES UN DESPERTAR QUE SOL DURAR UNS TRES ANYS I MIG, QUAN S’ACOSTIN LES PROPERES ELECCIONS TORNA A PEGAR LA PARDALERIA I TORNEN A VOTAR ALS MATEIXOS.
ES EVIDENT QUE SI L’ESQUERRA AGÜES TINGUT MES PES, TAN A NIVELL LOCAL CON AUTONÒMIC, LES COSES SERIEN DIFERENTS.

Veig que Pollença ha canviat d'estil. Ja no s'hi estira pràcticament cap pinzellada d'aquella elegància senzilla que ens havia caracteritzat.
Veig, i em sap greu haver-ho d'escriure, que Pollença està completament impregnada d'una vulgaritat més tost obscena: la vulgaritat que proporcionen els doblers (sobretot els negres, que discorren amb brams fondos per davall terra però que no s'arriben a poden amagar del tot, com tampoc no s'amaga fàcilment la pobresa): cotxes de luxe, iots, piscines, joies, marques...
Fa pocs dies a Barcelona el crític Georg Steiner, que hi conferencià, va advertir Europa d'un perill que la setja amb una obsessiva insistència: la febre dels doblers. Europa, a diferència dels USA, tenia uns altres recursos per a gaudir d'una esplèndida qualitat de vida sense haver-se de barrejar amb l'hampa. Però se coneix que l'hem desaprofitada. Steiner va dir que una de les primeres coses que ens hem de fer mirar és la tírria que tenim als ianquis, i va recordar que és massa perillós ser amic dels russos. Tanmateix, tot i cultivar i mantenir una bona relació amb els ianquis, que molt ens convé i que més de dues vegades ens han hagut de treure d'enmig (no perdeu de vista el desembarc de Normandia ni la intervenció ianqui a les més recents guerres dels Balcans), Europa té receptes pròpies i no ha de copiar res a ningú per assolir un estat de benestar que no té res a veure amb el tauroneig neocon ni amb la gentussa que s'ha posada a fer trinxes de Mallorca, sense pietat, perquè a alguna banda han d'enfonyar els desproporcionats guanys dels seus negocis bruts.
Encara que aquest fals 'colonya' que vol embrutar el nom d'una de les persones més decents que ha tingut Pollença em trobi tan incompetent, ni cap xalet, ni cap fortuna, ni cap iot, ni cap negoci brut o net, li donarà tanta felicitat i tanta qualitat de vida com a mi em donen i m'han donat sempre les paraules. Però les paraules, per poder donar tant de profit i per tenir tanta força, no han de ser xerrim com el d'ell: han de tenir sentit. La força de les paraules és la mateixa força de les conviccions del qui les diu, o les escriu. Però el xerrim és més buit que un cel de lladres. Només serveixen per demanar subvencions.
Els polítics que hi ha enmig fan ganes de vomitar. Ja no llegesc ni els diaris perquè no m'entrin basques.
Només crec en la gent. No tota, naturalment. La gent senzilla i corrent, la que no està dins una inèrcia destructiva com la que deixarà, i ho sé cert, les urnes devastades. Tard o d'hora els mandarins que ara pareix que s'han de menjar el món s'hauran de donar a la fuga com el Dioni. Llavors, viurem millor.
P.S.
Ah, fals 'colonya': no t'ho perdis: el meu bloc a Vilaweb espanta tothom de tanta gernació que el visita. Si tots deixaven missatge, el diari hauria d'ampliar les instal·lacions.

Sobredosis de ciment,formigó i asfalt per a Mallorca.Ara li volen donar metadona.Le volen malalta,captiva i prisionera dins es gran camp de concentració que nos están construint!.

A sa política balear només sa vota en mala fe!.

Atila i ses seves hordes esperen que es traidors les obrin les portes per entrar a Ses Fontanelles.!

Lo que si existèix és es concepte jurídic de Paísos Urbanitzats!

Es promotors no tenen cap dret a destruir Ses Fontanelles,cap dret a destruir-nos!.Destruir un espai natural no és un dret,preservar-lo sí ho és.!

Un mapa en sos punts vermells urbanitzables com presenta es Diari de Mallorca és impresentable davant qualsevol persona en dignitat!.Només se pot presentar davant sa barra d"un porc!

La portavoz del Ejecutivo, Margarita Nájera, y Vicens han comparecido hoy tras la reunión del Consell de Govern para explicar a los periodistas que los miembros del Ejecutivo han realizado una "profunda reflexión muy interesante", [w] 09-11-2007 17:42
w
¿Vos heu ficat es dit dins es nasos???????

Sa vostre "filosofía territorial" és una Injusticia que clama al cel i fa caguera i oi!. Només ha portat malalties i portarà violencia i guerra!.

Hi ha catàstrofes naturals(inundacions,sequeras...etc) i artificials.Com a exemple d"aquestes darreres podem xerrar de s"urbanisme i política criminal de ses Balears.Un home dins una ciutat no té res i dins sa natura ho té tot.!

Quanta raó hi ha en les vostres paraules. No ho repetiré, queda tot dit.

Ni estudis ,ni cálculs,ni complexitat.És senzillament alta política de clavegueram,corrupció i destrucció!.

Mallorca necessita un canvi radical(radical change).Una urbanitzacio és una mentida.No volem mentides de kilomètres quadrats damunt es territori!.

No volem viure dins una soll "senyors" de UM.

Tots es terrenys on hi ha urbanitzacións han de ser tornats a nes seu estat original.Tal com están ara són una Injusticia que clama al cel!.

Ja no resta pràcticament res de Can Colom, fotografies a l'enllaç.

En ses urbanitzacions programades no hi ha res a estudiar!!!!!!!.Sou una horda de llagostes,una plaga.

Propós una Gran Manifestació (50.000 persones )contre sa pujada de impostos.¿A què no hi ha collons de fer-la????

Sovint sa prensa les ha presentat com a pioners des desarrollo,com a empresaris,com a exemple d"iniciativa i jo pens que tot això és un greu error.No hi ha res en tot lo que han fet de què enorgullir-se.han estat i són i hauríen de ser considerats una [w] 09-11-2007 15:55
vergonya per aquestes illes i per l"humanitat sencera i sa comunitat hauría de tenir una gran enciclopèdia a on inscriure ses fotos i dates de tots aquests Gran Criminals que han omplit de Merda ses Balears!.

Tots es que encimenten,urbanitzen i asfalten són uns malparits nascuts amb greus malformacions cerebrals.!

L'area de medi ambient no posarà paradeta perquè no hi ha diners, i per fer una cosa cutre no faran res. Primera retallada de diners. És o no important posar aquesta paradeta?

Esas son las preguntas clave; Por que no se ha adaptado el PGOU al POOT? A quien no le a interesado esta adaptación?
Que se haya comenzado la destrucción de Can Colom no quiere decir que abandonemos el tema, vamos a dificultar la construcción de estos apartamentos todo lo que podamos. Os informaremos de los pasos que vayamos dando.
Todo el equipo de gobierno y PP_UMP ( las licencias las firmó Tomeu) han apoyado estas licencias.
Cuando pregunté a Juanjo (PSOE) si habían estudiado el tema me dijo que sólo le interesaba que los vecinos pagasen la vía peatonal.
Biel (PSM) cuando ayer le llamó un ciudadano para preguntarle por el tema, le contestó de mala manera escondiéndose en la protección de Cala Carbó.
De la Asociación no sé nada, telefoneé al presidente pero no me cogió el teléfono y no tenía contestador, hoy lo volveré a intentar. La anterior directiva si que se posicionó e intentó parar estas licencias.

Per fer populisme barat aquest ajuntament sempre te duros i a més a més no tenen vergonya.
Avui mateix m'han enviat una convidada a la visita que farà la conselleres Catalina Julve el dilluns al refugi. Jo seré fent feina a l'institut, però estaria bé que algú els dugués una cinta per tornar a inaugurar el refugi.
I que em diu del forn que han fet al costat de Can Conill?
No tenen duros per col·locar gravilla a l'aparcament i si per fer això.

Mentres es tomben edificis emblematics per substituir-ho per obres agressives amb el paisatge i l'entorn l'Ajuntament teòricament no te un duro, les empreses de jardineria no cobren les seves factures des de febrer (Tal volta no totes¡), aquest mateix Ajuntament aboca els diners per la finestra,: xocolatades, paelles, "falles" costossisimes per la fira , innaguracions postisses i que dure la juerga, que pagan ellos, los votantes atontados.

Por que no se ha adaptado el PGOU al POOT? A quien no le a interesado esta adaptacion? Hay que exigir explicaciones convincentes y RESPONSABILIDADES. En la comision de gobierno de urbanisme, todos los grupos votaron a favor de esta licencia? Podriais comentarnos como fueron esos votos? Por favor, que ningun grupo se vuelva a llenar la boca de proteccionista ni ecologista porque a la vista esta lo proteccionista que es este ayuntamiento.
Que piensa la asociacion de vecinos de la cala, en especial su nuevo presidente al respeto de estas obras de Cala Molins? "Figurera" o implicacion, que nos vamos a encontrar?
Salud i seny
Dice un refran castellano, que no hay mayor desprecio que el no aprecio

Mentres es tomben edificis emblematics per substituir-ho per obres agressives amb el paisatge i l'entorn l'Ajuntament teòricament no te un duro, les empreses de jardineria no cobren les seves factures des de febrer (Tal volta no totes¡), aquest mateix Ajuntament aboca els diners per la finestra,: xocolatades, paelles, "falles" costossisimes per la fira , innaguracions postisses i que dure la juerga, que pagan ellos, los votantes atontados.

Mentres es tomben edificis emblematics per substituir-ho per obres agressives amb el paisatge i l'entorn l'Ajuntament teòricament no te un duro, les empreses de jardineria no cobren les seves factures des de febrer (Tal volta no totes¡), aquest mateix Ajuntament aboca els diners per la finestra,: xocolatades, paelles, "falles" costossisimes per la fira , innaguracions postisses i que dure la juerga, que pagan ellos, los votantes atontados.

Impossible que siguis com na xesca,"colonya" una altra cosa es que puguis dir i fer collonades molt mes grosses.

Jo fare con na xesca, per que en coneixin escriure coses que no tener res a veura amb el tema , publicitat gratuita per una escriptora barata "En drecera d'aquella encontrada on anava Blaquerna, estava un pastor qui guardava gran re de bestiar. Aquell pastor havia un fill de edat de set anys. Per la gran amor que lo pastor havia a son fill, lo menà un jorn amb si. Esdevenc-se que lo pastor s'aformí, segons que havia acostumat, e l'infant se lunyà d'aquell lloc on son pare dormia. Un llop venia al bestiar, e atrobà l'infant, e pres aquell. Als crits que l'infant gità com lo llop lo pres, se despertà lo pastor, e viu que lo llop se'n portava son fill. Lo pastor ab sos cans encalçà lo llop; mas ans que l'hagués atent, hac lo llop devorat e mort son fill, e li hac menjada la corada de son ventre."

per Xavier Montanyà
Jo també vaig ser bona persona, un dia
Jo també vaig ser bona persona, un dia, fa deu anys. I vaig contemplar, en primera fila, les paradoxes de l’ajuda humanitària. A Bobo Dioulasso, segona ciutat de Burkina Faso (Àfrica Occidental), vaig conèixer un taxista que es deia Tizà. Era musulmà, llarg i prim, i el primer dia que coneixia algú es posava corbata. Tenia dues filles, un fill, i un Peugeot 504 atrotinat. El nen es deia Salia. Devia tenir tres anys o quatre. Un dia va voler venir amb el seu pare i amb mi. Es cansava molt, i una bona part del camí el vaig haver de portar a coll. Un altre dia, prop de casa seva, Salia jugava a futbol amb uns altres nens. Feia de porter i va passar la major part del partit agenollat a terra. De tant en tant, abaixava el cap i estava una estona quiet. En acabar de jugar, tenia els llavis d’un color violaci. El seu pare em va explicar que el nen tenia un mal al cor, que el metge de Bobo deia que havia nascut amb les artèries i els conductes interns del cor mal connectats i que no oxigenava prou la sang. Que per això es cansava tant. Per això abaixava el cap. Era el truc que s’havia inventat tot sol perquè la sang li circulés millor. El metge li havia dit que, amb els anys, aquella malformació podia portar-li la mort. Tot i amb això, el mal tenia solució: operar. Però a Burkina Faso no hi havia els aparells quirúrgics, ni les garanties necessàries per a fer-ho.

A Barcelona, molta gent va costejar la vinguda del pare i del fill, l’estada, les medicines i tot allò que feia al cas. Salia fou operat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a cor obert, amb èxit. Pare i fill van passar uns tres mesos a Barcelona, i van rebre visites, regals i atencions de tots els qui van voler-hi col·laborar. Tothom va poder ser bona persona, un dia. El nen convalescent va agradar tant a tothom que hi havia disputes entre les senyores per banyar-lo. Hi havia gent que volia ser bona persona més d’un dia, i, és clar, això ocasionava conflictes. El seu pare va aprendre a anar amb metro, sistema de transport que li destarotava l’orientació i saber on parava la Meca quan arribava el moment de resar. Quan els metges ho van creure oportú, van deixar que se n’anessin. Tants foren els regals que havien apilotat (molta cosa de segona mà, val a dir-ho), que van caldre més de vint caixes, i els ulls grossos d’un funcionari de duanes, que aquell dia també va poder ser bona persona. I adéu.

Però la cosa no es va acabar aquí. El taxista, que no era ximple, i que s’havia adonat de les ganes de ser bona gent que tenien els d’aquí, va començar a enviar cartes demanant diners per això o per allò, fos un mòbil últim model, o un motor nou per al cotxe, o un quatre per quatre de segona mà, o... I com que la gent quan es bona persona un dia, es veu que no pot parar de ser-ho, va continuar col·laborant-hi. Un dia vaig sentir dir que una de les nenes havia estat convidada a passar les vacances aquí, però que no ho va passar gens bé, que no s’adaptava, que no jugava gaire amb els nens blancs, que s’enyorava. Què hi feia aquí, la nena?

La cosa deu haver continuat tots aquests anys, suposo. Però jo no, perquè un dia vaig ser dolent. Vaig agafar paper i llapis i vaig escriure una carta al pare, dient-li que jo no volia continuar essent bona persona, que ho havia estat per una qüestió de vida o mort, però que, encara que visqués aquí, no tenia diners per a pagar més coses, que el seu món i el dels seus fills era a Burkina Faso, amb les seves mancances i possibilitats, i no aquí, o vivint de l’ajuda dels d’aquí. Li van dur la carta en mà, i la hi van llegir, i, segons que em van dir, Tizà no va dir res i es va estar molt seriós, contrariat. Mai més no els he vistos, ni la bona gent, ni a ell, ni el seu fill, que imagino que ja deu ser l’estrella de l’equip del seu barri, un porter que s’aguanta dret, fort i valent. Aquest era l’objectiu. L’únic. Jo no volia ser una mala influència per al seu pare, ni per a la seva família. No volia que depenguessin de la caritat dels, diguem-ne, rics. Ni encendre’ls desigs ni capritxos inabastables per a ells. Crec que cal oposar-se a les polítiques dels nostres països que són, sens dubte, la causa de l’abús i de l’explotació en què viuen. De fet, em sembla que jo no volia ser bona persona. Però no em va tocar més remei. Sí, fa deu anys, un dia vaig ser bona persona. Però no hi he reincidit. De moment.
Xavier Montanyà xavier.montanya@partal.cat

Al Diario de Mallorca Joan diu :
... a raíz de las protestas de EU y GOB pidió una revisión de oficio de las licencias a un jurista independiente.
Això no és del tot exacte, l'informe l'ha fet l'assesor jurídic de l'Ajuntament, sense posar en dubte la seva professionalitat, no es pot dir que sigui totalment independent.
La justícia existeix per que hi ha diferents punts de vista sobre un mateix assumpte, tu pots cercar arguments i informació per defensar una postura o una altra. En aquest cas l'equip de govern ha tingut clar que no volian pagar cap indemnització, i han dirigit la recerca d'arguments jurídics per donar validesa a les llicències.

A la mateixa notícia Joan diu "que el proceso de adaptación del PGOU al POOT se inició en 2004 y que por diversos motivos aún no ha concluido."

Jo li demanaria a Joan si el era regidor d'urbanisme des de 2000 o 2001 per qè fins 2004 no va començar una adaptació que s'hauria d'haver fet a 1996.
Segon quines motius ha hagut per que una adaptació iniciada al 2004 al final del 2007 encara no s'hagi finalitzat.

Esper sincerament que el govern salvi Cala Carbó. Sinó ja no se en que creure.
Salut i bona feina Joan Ramon.

A la notícia al diari Ultima Hora Joan diu «no es una cuestión de voluntad, se trata de suelo urbano y los informes dicen que las licencias se tienen que mantener, ¿cómo lo podemos evitar?».
Jo li diré com l'havia pogut evitar; fent l'adaptació del PGOU al POOt durant els set anys que ha estat regidor d'urbanisme.

Esper que no hi hagi cap retallada per que de moment la meva percepció d'aquest govern deixà molt a desitjar

Cal dir que la llei de Messures urgents encarà és una proposta de la Conselleria d'Oredenació del territori, caldra veuré com si s'ha de retalalr per poder comptar amb els vots de PsoE i Um.

Salut