URXELLA

Parc eòlic damunt es cap des polítics.No damunt ses muntanyes!!.

Molt bo l'article.

Una altre manera de veure com el PSOE va a la deriva és la nova llei de l'abortament, quan la cosa està en ple debat, hem de recordar que hi ha espanyols i espanyoles (ole) que no hi estan d'acord amb la interrupció voluntaria de l'embaràs, per tant s'ha d'escoltar aquesta gent.

Jo crec que aquesta llei s'ha de plantejar primer desde l'aspecte sanitari, per l'objecció de conciència d'alguns metges i de l'aspecte de la justícia per la despenalització, però no, s'ha donat al Ministeri d'igualdat. Què té que veure l'agualdat amb l'abort???

Si algú ho sap, s'ha agrairà una resposta.

Sempre més i més i més i mai n'hi ha a bastament.Sa costera,Megaport,Megaaeroport,autopistes,urbanitzacións...etc.Això és estar malalts.Quin fracàs de societat.Jo també estic en contra des parcs eòlics.En tot cas fotèu-los dins ses urbanitzacións i zones turístiques.

Un article que em va agradar d'en Javier Ortiz al diari Público.

Lo malo conocido

Mientras el poderío capitalista se estruja las meninges para ver cómo acercarse cada vez más a su ideal de vida (cosa que tiene casi siempre al alcance de la mano), la presunta izquierda, de España y de tres cuartas partes del mundo, insiste en acomodarse al principio semimasoquista del mal menor. Ajustándose a ese imperativo, el uno sale diciendo que sí, que acepta que Obama no es de fiar, y que el número dos que ha elegido da grima, pero se apresura a subrayar que peor sería McCain, con su fiera de Alaska que es más carca que Margaret Thatcher y Esperanza Aguirre juntas. Y el otro añade que vale, que no niega que el Gobierno del PSOE es efectivamente un monumento a la pusilanimidad, y que tal parece que la vicepresidenta está haciendo méritos para que le den algún puesto en el Vaticano y el vicepresidente a que le otorguen otro en el Fondo Monetario Internacional, pero que más crudo lo tendríamos si regresaran a la Moncloa los del PP.

La idea fija de esas izquierdas es que más vale lo malo conocido que lo pésimo por conocer. Lo cual es fácil de resumir: renuncian a lo bueno.

En una de las últimas canciones que compuso antes de morir, el genial Jacques Brel (que, precisamente porque sabía que estaba ya en la frontera del otro barrio, se sentía capaz de mirar la vida por encima del hombro), sentenció: “El mundo se adormece por falta de imprudencia”. Fue brillante, como siempre, pero inexacto. El mundo (la totalidad de los humanos) no hace nunca nada en orden compacto: unos vamos por aquí, otros por allá, cada cual a lo suyo. Pero, en todo caso, lo que nos falta a quienes somos partidarios de otro orden de cosas no es imprudencia, sino audacia. Atrevernos. Atrevernos no sólo a hacer, sino a algo que es previo y mucho más decisivo: atrevernos a pensar.

Pasar por la vida como pidiendo perdón, acomodándose a lo existente, humillando la cerviz, conformándose con lo que dictan los que mandan, aceptando su corsé: eso es malgastar nuestra vida breve. Un despilfarro.
No se trata de dejar un recuerdo imborrable (¿a qué muerto le importan los recuerdos?), sino de sentirse digno con lo que se vive. Mientras se vive.

La meva idea ja l'he comentat a l'article, a temps de crisi s'han de cercar solucions diferents.

Fer només unes festes per tot el municipi amb actes als tres nuclis a més a més descongestionaria la patrona.
Un exemple senzill; no serien ideals les platges per fer les guerres d'aigua que agraden a una part dels que venen a les festes.

Notícia al Balears:
EU-EV critica la presentació dels pressuposts

Notícia al DdM.
Los presupuestos de 2008 se aprobarán el martes tras ocho meses de ejercicio.

Garci, el que està ben clar, es que les festes de Pollença són per la patrona, les altres són un intent de tenir contenta a la gent.

Les festes "d'eu Moll" són marineres pero el "Moll" de mariner no té res, ja no se sap el que és, turístic, ciutat dormitori, etc.

Que els pescadors vulguin fer un homenatge a San Pere i la la Verge del Carme em sembla bé, però no a carrec del erari públic (això no vol dir que no es tengui que tenir un detallet).

De la Cala, no puc opinar i manco aquest any.

No se si es la solució fer festes només a un núcli. Tal vegada seria millor abaratir el cost de les festes per tot.
El que no és de rebut és que s'augmentin pressuposts com el de festes: algun pressupost haurà hagut de minvar. Segurament alguna partida menys populista.

L'electralisme sense una finalitat de millora de la nostre societat, sinó del governar per damunt de tot, du això, i trob de cada vegada més decebedora aquesta legislatura, en la que jo volia confiar que millorar un poc, i l'inercia pareix l'inversa.

Per cert, el monòlit al republicans a patit un altra acte vandàlic, us he enviat cosa al correu.

Salut i República.