URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Vint-i-set assassinats

Alternativa | 01 Abril, 2009 06:00

Avui es compleixen 70 anys del final de la Guerra Civil. El total de víctimes mortals de la guerra es va aproximar a 600.000, de les quals 100.000 corresponen a la repressió desencadenada pels militars revoltats i 55.000 a la violència en la zona republicana. Mig milió de persones s'amuntonaven en les presons i camps de concentració. El gran exili de 1939, va dur a França a uns 450.000 refugiats en el primer trimestre d'aquest any, dels quals 170.000 eren dones, nens i ancians. Uns 200.000 van tornar en els mesos següents, per a continuar el seu calvari en les presons de la dictadura franquista

  Franco i la resta de generals revoltats, forjats en la guerra del Marroc, van fer una guerra d'extermini i de terror en la qual s'assassinava a milers en la reraguarda. Els militars revoltats varen tractar als “rojos” baix la concepció imperialista de tribus inferior, gent que no mereixien viure, i tot amb la legitimació de l’església catòlica, per a la qual els rojos no tenien dret a la vida per que no tenien fe .

 A Pollença els republicans als dos dies que foren els amos absoluts del poble no van matar, ni detenir, ni ofendre cap veí, això no va evitar que 148 fossin jutjats. Es decretaren divuit penes de mort (se n’executaren sis) i la majoria dels jutjats passaren sis anys empresonats. Cal afegir catorze  més que  foren assassinats sense cap procés, cinc a altres processos i dos més (un civil al patí del convent mentre fugia dels soldats, i altre a la presó d’una angina de pit). En total vint-i-set assassinats (podeu veure el llistat a la continuació d'aquest article).


  Espanya va començar els anys trenta amb una República democràtica  i va acabar la dècada sumida en una dictadura dretana i autoritària. El descobriment d'aquesta història de vencedors i vençuts, de víctimes i botxins, ha suscitat un agre debat en la societat espanyola en els últims anys. Malgrat les milers de pàgines escrites per historiadors, encara sobreviuen alguns dels falsos mites fundacionals de la dictadura i aquests tenen encara comuna acceptació en les opinions i records d'un ampli sector de la població. En aquest conflicte entre diferents memòries, el projecte de canvi polític i social de la República va quedar sepultat en la gran tomba que el franquisme va cavar des d'abril de 1939. I aquí segueix arraconat, 70 anys després

  El problema és que la societat democràtica, una vegada realitzada la “modèlica” transició i amb un país modern i ric, no ha fet encara una gestió pública del seu passat traumàtic. A les nostres ciutats encara hi ha homenatges als botxins, com al cas de la base del Port on encara, a pesar de l’aprovació per unanimitat de la seva retirada, al ple de juny del 2008, hi ha un monòlit en homenatge als pilots de la legió Còndor alemana amb la inscripció  "Varen caure per la llibertat d'Espanya a la batalla contra els bolxevics els pilots d'hidroavions...” Aquests monuments  han de ser trobar-se als  museus per convertir-se en un record històric contextualitzat i explicat.

Ja és hora que la societat conservadora d’aquest país tanqui el seu cordó umbilical amb el franquisme i no intenti justificar una dictadura nascuda d’una guerra on la societat espanyola va patir una onada de violència i de menyspreu per la vida de l'altre sense precedents. Per molt que es parli de la violència que va precedir a la Guerra Civil, per a tractar de justificar el seu esclat, està clar que en la història del segle XX espanyol va haver un abans i un després del cop d'estat de juliol de 1936.

Demà a les 20:00 a Can Llobera teniu l'oportunitat de coneixer més de la relació entre l'església i la república de la mà de l'historiador Pere Fullana

 

A continuació els 27 assassinats a Pollença

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4
  1.    Pere Josep Cànaves Salas, “Romí”. Nascut l’any 1880. Casat amb Jerònima Bisanyes Serra. President d’Esquerra Republicana i president de la Junta Gestora des del 13-3-1936 al 18-7-1936. Fou condemnat i afusellat, per la Causa 57 de 1936, dia 27 de gener de 1938. acusat per l’únic delicte de no haver acatat l’ordre del ban del general Goded a més de l’acció de rebel·lia.  
  2. Bartomeu Cabanelles i Botia, “del Lloquet”. Nascut al 1904. Casat amb Joana Aina Cabrer Mariano. Membre d’unió Republicana i membre de la Junta Gestora des del 13-3-1936 fins al 18-7-1936. fou fundador i col·laborador del diari local “Adelante”. Conten que tot i esser nebot del bisbe Miralles el mataren al camí d’Illetes tallant-li els testicles i posant-li a la boca.
  3. Antoni Cantallops Cifre, “Cerol”. Nascut a l’any 1899. Casat. Sense filiació coneguda era directiu de l’agrupació obrera “La Confianza”. Era jornaler. Va ser jutjat i condemnat a mort per la Causa 57, i va ser afusellat al cementiri de Palma el dia 27-1-1938.
  4. Antoni Capó Seguí. Nascut el 1898. casat amb Maria Cerdà Serra. Era directiu de L’ “Agrupación Socialista”. Era jornaler. Segrestat i assassinat sense judici.
  5. Joan Cerdà, “boter”(hi ha 2 J. C.: J. C. Ensenyat i J. C. Rabassa als boter). Va ser segrestat i desaparegut, conten que el van tirar per la creueta de Formentor.
  6. Guillem Company Crespí, “Ferreret”. Nascut l’any 1889. casat amb Joana Aguiló Matas. Era jornaler i directiu de “La Confianza” Fou condemnat a mort però li commutaren la pena i va anar de presó en presó fins arribar al Penal de Lleida. El dia del seu alliberament l’afusellaren.
  7. Miquel Company Crespí. Nascut el 1897. casat amb n’Antònia Xamena Amengual. Era picapedrer i membre d’Esquerra Republicana l’assassinaren a Ca l’Ardiaca la nit del 16 al 17 d’agost, sense judici.
  8. Bernat Crespí Alomar. Nascut el 1910. casat amb Antonia Cerdà Cànaves. Fou assassinat al pati del convent quan fugia de l’ajuntament dia 20-7-1936.
  9. Joan Domingo Covas, “Calabrí”. Nascut l’any 1906. Solter. Directiu d’Izquierda Republicana del Puerto”. Fou segrestat i desaparegut, però conten que el tiraren per la creueta de Formentor, sense judici.
  10. Joan Genestar Torrandell, “Calabrí”. Nascut el 1907. casat amb Isabel Maria Torrandell Cifre. Era mariner. Possiblement era membre de “Agrupación Socialista”. Segrestat i assassinat sense judici a la creueta de Formentor.
  11. Joan Losa Campomar. Pertanyia a “Izquierda Republicana del Puerto”. Mentre era a Can Mir Fou posat en llibertat i va desaparèixer, possiblement fou assassinat al cementiri de Porreres.
  12. Cosme Llobera Pallicer. Nascut l’any 1892. casat amb Aina Torrandell Salas. “Tendero” i membre d’Esquerra Republicana. Tret de Can Mir i assassinat possiblement al cementiri de Porreres junt amb Joan Losa.
  13. Joan Lluís Vives, “Campet”. Nascut el 1908. Solter. De professió empleat. Era membre d’Esquerra Republicana i president de l’associació obrera “La Confianza”. Fou jutjat i condemnat per la Causa 57, fou afusellat el dia 27-1-1938 al cementiri de Palma.
  14. Miquel Marquet Perelló, “Capseta”. Nascut al 1910. Casat amb Margalida Aloy Solivelles. Possiblement membre de “Agrupación Socialista”. Era jornaler. Oficialment consta com a desaparegut, fou assassinat sense judici.
  15. Joan Mateu Capllonch, “Tortet”. Nascut l’any 1914. Solter. Afikiat a Esquerra Republicana. Era jornaler. Segrestat i desaparegut, sense judici, conten que el tiraren per l’avenc del mal pas.
  16. Jordi Munar Cantallops, “Perrus”. Nascut el 1883. casat amb Aina Xamena Amengual. Era natural de Sa Pobla. Era jornaler. Fou segrestat i desaparegut, sense judici, conten que el tiraren per la creueta de Formentor.
  17. Josep Pont Cladera, “Ros”. Nascut al 1911. Era sabater. Solter. Era de l’ “Agrupación Socialista”. Segrestat i assassinat al camí d’Illetes sense judici.
  18. Josep Seguí Rotger, “Criatura”. Era Solter. Era president de “Agrupación Socialista”. Jutjat i condemnat a mort a la Causa 57. Assassinat al cementiri de Palma el 27-1-1938.
  19. Joan Torrandell March, “Morou”. Nascut el 1907. Solter. Era jornaler. Afuselat el dia 19-11-1938 al fort d’Illetes.
  20. Francesc Vives Torrandell, “Pesso”. Nascut al 1905. Solter. Era llaurador. Afusellat el dia 22-8-1936 al cementiri de Palma.
  21. Martí Vicenç Vilanova, “Bonjesus”. Nascut el 1899. Vidu. Era barber. Era membre de la Junta Gestora des del 13-3-1936 fins al 18-7-1936. fou fundador i col·laborador del diari “Adelante”. Era membre d’Unió Republicana. Va fogir de Pollença i després de moltes peripècies fou agafat al vaixell Ciutadella, jutjat i condemnat a mort, fou afusellat el dia 21-11-1936 al cementiri de Palma.
  22. Rafael Arrabal Ruíz. Nascut el 1898. Era sergent de carabiners. Fou jutjat i condemnat per la Causa 57 el dia 27-1-1938 al cementiri de Palma. Era resident a Pollença.
  23. Joan Cama, “de na Molinera”. Era de professió gerrer. Conten que fou tirat a l’avenc de ca na Borrassa o a dins el forn. Era resident a Pollença.
  24. Antoni Fenoi Blanes. Nascut l’any 1908. Era Guàrdia Civil. Fou assassinat. Era resident a Pollença.
  25. Joan Vidal Sitjar. Nascut el 1891. Era terrissaire. Fou assassinat. Era resident a Pollença.
  26. Miquel Cerdà Provenzal, “Chineta” mort a la presó provincial el 18 de juliol de 1937. Els seus familiars diuen que va morir d’una angina de pit.
  27. Manuel Pérez Salas, es va escapar a Ciutadella els primers dies del cop d’estat, Jutjat i afusellat l’any 1939 a la Mola (Maó).

Abril de República | Següent | Anterior | Comentaris (12) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Pepe

Re: Vint-i-set assassinats

Pepe | 02/04/2009, 20:49

Bones CMV, pens que la responsabilitat de la situació de la Cala al final és d'una forma de fer política que no respecta les minories i que no pensa més que en el curt termini. Evidentment la responsabilitat dels regidors és proporcional al temps que han ocupat el càrrec i al temps que tenen per fer la seva feina.L'actual regidor de la Cala té una responsabilitat limitada, però hauria de ser el primer en lluitar per complir el pacte de govern respecte a la Cala. Ja arribam a la meitat de la legislatura i si aquest regidor troba que no es fa el signat i no pot desenvolupar les seves àrees hauria de donar un cop a la taula.

Estic d'acord amb CMV en que moltes empreses aprofiten la situació per llevar-se maldecaps i seguir guanyant més diners. Acomodaments, no contractar més gent i fer la mateixa feina amb menys personal. Al final a una crisi el que més sofreixen són els de sempre.

JRV

inutils?

JRV | 02/04/2009, 14:47

El relat i dades de "Santiago" semblen riguroses i son molt preocupants, per quan els màxims dirigents locals semblen insensibles i incapaços d'afrontar una situació economica, d'on depenen totes les altres, que s'esta agravant perillosament. Que la regidora de turisme no faci cap gestió per aturar el tancament d'un hotel, ni la de serveis socials pel llocs de feina, o el batlle, o el regidor de la Cala fan dubtar profundament de l'utilitat de l'existència d'aquests càrrecs, o si les persones que les ocupen son les convenients i capacitades. El que pasa a La cala es sagnant, però un reflexe de l'equip de govern amb nula gestió, com no sigui festes i saraus, i ara no es hora d'això sembla que fan mes nosa que falta.

Miquel Sánchez

Re: Vint-i-set assassinats

Miquel Sánchez | 02/04/2009, 09:47

Hola C.V.M., supòs que qualque cosa d'aquestes haura.

Com diuen en castellà:

"Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid".

C.V.M.

A Pepe sobre Santiago.

C.V.M. | 02/04/2009, 09:28

Bon dia.
Crec que en Santiago té raó en molts dels seus arguments sobre sant vicen´. Record quan era petit que era el lloc més meravellós de mallorca (vena xovinista), però en l'actualitat no és el que era, sols queda l'encant de qualque establiment o veure com s'acaba amb l'entorn per part de l'especulació urbanística (per cert qui és el responsable d'aquesta àrea?) I de la indústria turística, qui és el responsable? No és per defensar al delegat de la cala, però en aquest cas crec que és un dels pocs que es salven davant aquest cruel esdeveniment, o també n'és el responsable?
Crec que s'hauria de demanar la intervenció de la regiduria de turisme, i del senyor Antoni Oliver, ell que en sap tant...
No sé que dir, però el que està clar és que moltes empreses aprofiten la situació per llevar-se maldecaps i seguir guanyant més diners...
Que m'en deis?

Miquel Sánchez

Re: Vint-i-set assassinats

Miquel Sánchez | 02/04/2009, 08:27

Hola Santiago, es un placer volverte a leer por aquí, soy exfralokus no ex, pero creo que por mi parte es de género tonto salir con seudónimo.

Que duda cabe que el tema de la Cala es grave, pero yo a veces me pregunto ¿Es un lugar turístico? ¿Qué es lo que hace que un lugar sea turístico? ¿Qué tenga hoteles? ¿Qué tenga oferta complementaria? ¿Qué tenga paisaje? ¿Qué sea tranquilo?

Una guía de TUI me comentó hace unos años que la Cala podría tener un potencial enorme como alojamiento de deportistas en invierno (ciclistas, etc), siempre que las instalaciones se adaptaran al invierno.

Muchos turistas me comentan que la Cala es la foto más bonita de sus vacaciones pero no deja de ser eso, una foto. Los ayuntamientos "turísticos" funcionan por inercia, basta ver la estampa de desolación que se vive en invierno en el Puerto de Pollença, pese a que hay autocares todo el año (execepto en Navidades), y solo mantienen el perfecto estado de revista cuando empieza oficialmente la temporada (el concepto de temporada también necesitaria una nueva definición).

También te puedo decir que por parte del turismo británico hay muchas ganas de venir a Mallorca y al Puerto de Pollença en particular pero con el tema de la devaluación de la libra les sale bastante caro, ayer mismo un cliente que viene cada año me preguntaba como estarán los precios de los restaurantes y bares, porque el pasado año optaron por el supermercado y la señora no se quiere pasar las vacaciones el la cocina. Somos un destino caro y ahí empieza nuestro gran problema.

Pepe

La Cala

Pepe | 02/04/2009, 07:35

Hola Santiago bienvenido de nuevo y muchas gracias por tu documentado y extenso comentario.

Ayer tuvimos noticia del cierre del hotel Simar y realizamos una nota de prensa que mañana saldrá en este blog(hoy sale publicada al menos en el DdM i Balears)
Ya que nos aportas tantos datos y coincidimos los integraremos en el artículo.

Creó que tu frase final resume perfectamente el tema:
“si la degradación de la zona no fuera tan palpable, la crisis no haría tanta mella en la Cala”

Hoy el presidente de la Asociación de Vecinos de la Cala tiene una reunión con el alcalde. El que hace falta como bien dices tú es más trabajo; empezando por la comunicación y siguiendo por una planificación y realización de inversiones para recuperar la Cala.

Santiago

HOTEL SIMAR. CALA SANT VICENÇ

Santiago | 01/04/2009, 23:35

Hola a todos!
Después de un largo letargo, me reincorporo a vuestro blog con el fin de ofreceros mi modesto punto de vista sobre determinados temas, en su mayoría de índole local. Anteayer paso algo extremadamente grave en la Cala Sant Vicenç, más concretamente en el Hotel Simar, un hotel con una trayectoria turística de más de 40 años.
Los trabajadores fijos-discontinuos del Hotel Simar (algunos con 27 años de trayectoria laboral en este hotel) fueron convocados a una reunión en la cual se les comunicó que el Hotel cerraba las puertas. Cuatro de los trabajadores han sido recolocados en hoteles de la misma compañía y el resto han sido despedidos e indemnizados. A parte, se dejará de generar un buen número de puestos de trabajo eventuales.
Desconozco si el cierre es temporal o definitivo, pero todo apunta a la crisis económica como la culpable del cierre. Por reformas seguro que no es, ya que las última gran reforma realizada en el Hotel Simar se llevo a cabo en 2002.
Según el último estudio estadístico publicado por la Consellería de Turismo del Govern Balear, la tasa media de ocupación en la Cala Sant Vicenç fue del 83’5%. El Hotel Simar cuenta con 121 habitaciones, de las cuales 107 son dobles y 14 son suites. Los últimos años, el Hotel ha permanecido abierto alrededor de seis meses. Todo ello nos indica, que este año la Cala Sant Vicenç contará con aproximadamente 38.476 estancias menos que el año pasado (que no es poco!)
No solo no nos enfrentamos a una severa crisis económica, donde ni el mismísimo Leopoldo Abadia, el martes en la Fundación “la Caixa” no se atrevió a pronosticar el final de la misma, sino que nos enfrentamos a una profunda degradación de la Cala Sant Vicenç y una impasibilidad total de nuestros gobernantes. Impasibilidad que a llevado que el flamante presidente de la asociación de vecinos de la Cala, una persona validísima para este cargo, presente en breve su dimisión. Una dimisión provocada por la incapacidad de un ayuntamiento a cambiar, tan siquiera, una bombilla fundida, un regidor de la Cala inexistente e inoperante y una regidora de Turismo incapaz de mantener una reunión con los cuatro o cinco hoteleros de la zona.
Esta señora, si hubiera mantenido alguna conversación con el señor José Carillo, quizás hubiera podido evitar que el Hotel Simar cerrase y despidiera el personal, almenos podría haberlo intentado. Os puedo asegurar que, con este y otros hoteleros de la Cala, este ayuntamiento lleva infinidad de años sin hablar. No se puede pretender hacer política turística sin hablar con las partes implicadas.
Creo que hace falta una severa reflexión sobre el estado real (en todos los aspectos) de la Cala Sant Vicenç, hablar con los vecinos y empresarios de la zona, y emprender acciones urgentísimas a dar solución a un evidente abandono del lugar y al futuro económico-laboral de la zona.
Reflexión nocturna: “si la degradación de la zona no fuera tan palpable, la crisis no haría tanta mella en la Cala”
Muchas gracias.

Garci

Re: Vint-i-set assassinats

Garci | 01/04/2009, 17:28

Que li caiguis bé a Franco em fa sospitar Pepe.

Pepe

Líos

Pepe | 01/04/2009, 16:34

Hola Paquito, hombre lo de presentar varias mociones cada pleno, alegaciones, ruegos... difícilmente se puede decir que sea montar líos.Los que montan líos son los del equipo de gobierno, ya me gustaría que no me diesen tanto trabajo.
Te imaginas una peatonalización bien hecha por ejemplo, un aparcamiento que respete la zona humeda, unos presupuestos según marca la ley... Lo tranquilo que viviría.

El Caudillo

El Caudillo por la gracia de todos los santos

El Caudillo | 01/04/2009, 14:30

Avui a De nit, del canal Mallorca hi ha un bon programa.

Francisco Franco

A Pepe

Francisco Franco | 01/04/2009, 11:27

Pepe dimite, solo sirves para organizar líos sin embargo me caes bien.

Garci

Re: Vint-i-set assassinats

Garci | 01/04/2009, 11:13

Per la meva part només dir que val molt la pena escoltar a l'historiador Pere Fullana, ja que és un dels màxims entesos en aquest tema, i un dels historiadors de l'època contemporània que més ha treballat a Mallorca.

Amés, s'ha de sumar que l'acte serà a can Llobera, un casal que no sempre es pot visitar.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb