URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

LA FAM COM A MERCADERIA. UNA ULLADA A UN ALTRE MÓN (II)

Alternativa | 19 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Segon article de Joan Ramon Bosch sobre la especulació mundial amb els aliments (veure primer article), sobre el mateix tema també va escriure un article en Garci (veure article).

LA FAM COM A MERCADERIA. UNA ULLADA A UN ALTRE MÓN (II). Especulació desbocada amb els aliments a nivell mundial

Al meu anterior article acabava amb una curta i cruel reflexió d’un especulador d’aliments a la borsa de Nova York: “Efectes secundaris del mercat no desitjats”, descripció particular del fet que els més pobres dels pobres del món no puguin tenir menjar.

Per exemple, a Kenya la farina del blat de moro, el producte per portar-se a la boca més important a aquest país, s’ha encarit un 100% en cinc mesos. El preu de les patates s’ha apujat un terç, així la llet i no parlem de la verdura... Molts de pares no mengen per a que els seus fills puguin menjar, on abans de l’encariment menjaven tots.“Molts pobres pateixen i molts altres cauran en la pobresa a causa dels augments i els canvis en els preus dels aliments”. Així descriu el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, els brutals efectes de les apujades de preus per als consumidors del Tercer Món.

En simposis, congressos i conferències, les possibles causes de l’explosió dels preus s’enumeren contínuament: el canvi climàtic, que origina sequeres, inundacions i tempestes, que afecten les collites; els biocombustibles, que fan servir terreny agrari; el creixement de la població mundial, com per exemple els estats emergents de la Xina i l’Índia, els ciutadans dels quals mengen cada vegada més i millor; els preus creixents del petroli, que encareixen la producció i el transport dels queviures; el consum de carn, que augmenta i fa que es destini més gra als ramats; la negligència agrícola passada a les zones actuals de fam... Tots aquests factors semblen lògics i convincents i influeixen en la situació tan preocupant per a la alimentació mundial, però no són la causa d’aquest excés en la pujada dels preus, fet confirmat pel relator de la ONU per al dret a la alimentació, O. de Schutter,  que parla sense embuts, i explica que els motius expressats són insignificants, perquè en la tensa i confusa situació dels mercats financers mundials es va formant una bombolla especulativa gegantina amb els aliments. Al seu dictamen esmenta els culpables: els grans inversors. Aquests, a causa de l’esgotament dels mercats financers habituals, s’han incorporat en massa al tràfic de matèries primeres alimentàries i n’han fet miques les proporcions. L’especulació excessiva, doncs, n’és la causa principal dels augments de preus, segons Schutter, i les causes d’aquest impuls en els preus dels aliments trontollen si s’estudien detalladament.

Els biocombustibles entren en competició amb el conreu d’aliments, però fins ara només representen el 6% de les collites de cereals de tot el món. El mateix Banc Mundial reconeix que el paper dels biocombustibles és molt més secundari del que es diu. Tampoc no es troba cap prova de que una major demanda de carn, suposadament més alta, dels països emergents tingui efectes en el mercat mundial. I el canvi climàtic? Comporta inevitablement una caiguda de la producció? Les existències disminueixen, però continua havent més producció d’aliments que consum...

Però inevitablement la histèria per a un suposat estat d’alarma en l’alimentació forma  part d’una estratègia d’inversions intel·ligent. Al cap i a la fi, cada bombolla financera té la seva història: la bombolla d’Internet va ser la història d’una nova economia que aparentment anul·lava les lleis de l’economia i el seny; i la bombolla hipotecària dels EEUU era el conte d’unes inversions de capital seguríssimes a cada casa.

En definitiva, la bombolla del menjar és el proper coll de botella per a un bé que tothom necessita: els queviures.

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb