Bon final d'any a totes i a tots, i el desig que pogueu resistir la política cavernícola del proper 2012.

Felicitació original d'en Toni Font.

I un altre original d'en Miquel Trias.

Valoració inicial del ple extraordinari de dijous 29 de desembre a les 9:00h. En primer lloc dir que no han assistit el nostre regidor Pepe García i en Miquel Ramon de Cxi, i a més  s'ha absentat abans de la finalització del mateix en David Alonso del PP. En Joan Ramon Mateu ha justificat l'absencia del seu company per motius laborals i la hora inadequada per les dates que estem, l'anecdota la donada en Nadal Moragues d'UMP fent una replica a l'intervenció d'en Joan Ramon Mateu diguent "que ell no tenia soci i havia tingut que tancar el seu negoci".

1- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l'ordenança fiscal de la taxa per l'assistència al projecte socioeducatiu "Escola Viva" del Port de Pollença.

Aprovada am els vots a favor de l'equip de govern i del PSIB-PSOE i ESQUERRA, en contra de UMP i PSM i abtencio d'A i Cxi. S'ha tingut en compte l'alegació segona del PSM malgrat que estava presentada extemporeament de ser el regidor de serveis socials qui doni compte la Junta de Govern  de les excepcions i bonificacions de la taxa.

2- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de l'establiment  de l'ordenança reguladora dels preus públics de l'Escola d'Adults de Pollença.

3- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida i tractament de residus

Aprovada amb els vots a favor de l'equip de govern, en contra de CxI, PSM i ESQUERRA, abstenció d'A i PSIB-PSOE i UMP, sense dubte el punt estrella del matí, després d'un intens debat de promeses electotals i pujades de taxes, el batle ens ha dit que el cost real d'un habitatge particular es proper al 400 euros, nosaltres hem reclamat que es faci l'estudi definitiu i que cada categoria pagui el que li petoqui i després ja cercarem les causes dels imports d'aquestes taxes i reclamarem a qui pertoqui, hem posat l'exemple de TIRME, no podem seguir discutint un tema tan seriós com aquest sense unes dades fiables damunt la taula.

4- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora d l'impost sobre l'increment de valor de terrenys de naturalesa úrbana.

Aprovada amb els vots a favor de l'equip de Govern i PSIB-PSOE i abstenció de la resta de grups, s'ha estimat parcialment la nostra alegació que demanava un 14% envers del 17% proposat per l'equip de govern, al final el tipus de gravamen quedarà al 16%, a la nostra exposició en donat dades del municipi de Campanet on amb un 26% de tipus de gravamen l'import d'aquest impost pujava a la meitat que el nostre. Hem insistit que el nostre problema no és te tipus de gravamen si no de les valoracions que el la Direcció General del Cadastre té dels solars pollencins, ja li hem comentat a l'equip de Govern que en un futur proper Alternativa proposaria la solicitut a aquesta Direcció General del Cadastre d'actualització a la baixa d'aquests valor, esperem tenir el recolzament de tots els grups.

5- Nomenament de volcals representants municipals a la Junta Rectora del Consorci d'Aigües de Pollença

Aprovada per unanimitat, s'han anomenats com representants na Maria del Mar Sastre (PSIB*-PSOE) i en Bartomeu Cifre (PSM), també s'ha solicitat a la Conselleria que si aquest consorci no té activitat, com els darrers 10 anys, es dissolgui.

6- Aprovació, si procedeix, de la modificació del conveni de col.laboració entre el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Pollença per a la gestió del SEPREISAL signat dia 8 de juny de 1984.

Aprovada per unanimitat, en Miquel Angel Sureda d'ESQUERRA ens ha fet una exposició, els servei d'emergències té un cost pel Consell Insular de més de 10 milions d'euros, d'aquests 10 milions 3.5 eren aportacions dels Ajuntaments, en Bartomeu Cifre del PSM, ha comentat que aquesta decisió del Consell Insular no "perdoni als ajuntaments amics" que encara no estan al dia amb el pagament d'aques servei.

7- Ratificació, si procedeix, de l'acord adoptat per la Junta Rectora del Consorci Mirall Pollença, en sessió ordinària celebrada dia 14 de desembre de 2011, de liquidació i dissolució de dit Consorci Mirall-Pollença

Aprovada amb el vots a favor de tots els grups a excepció nostra que en hem abstés, més que res per l'ausència de documentació justificativa de les obres fetes al seu dia, s'han extraviat tots els expedients.

Al final del ple, s'ha informat de la possibilitat d'un altre ple extraordinari per dia 5 de gener a les 12:00 hores, els temes que es volen tractar a aquest ple són:

- Les alegacions al pla hidrològic

- Nomenament de representants municipals a Caixa Colonya de Pollença.

Manel Fontdevila 

Publicam un article del nostre company artanenc Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu publicar els vostres escrits a aquest bloc només ens els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com 

Les xifres són fredes, nues i ens fugen aviat del cap. Però si darrere cada xifra hi posam una persona de carn i os, la cosa canvia; i si aquesta persona fos jo mateix o un fill meu: uep, això ja són figues d’un altre sostre! La FAO diu la fam mata cada dia 60.000 persones i que cada dos segons mor un nin per mala nutrició. També diu que per aturar aquesta crua i injusta mortaldat, es necessiten 50.000 milions de dòlars al any. El primer objectiu del mil·lenni acordat per 192 països de l’ONU era aconseguir el 2015 reduir el 50% la fam del món, però la realitat resulta molt diferent, del 2007 al 2010, els que baden la boca al vent ha anat augmentant 80 milions un any rere l’altre.

Bé idò, vet aquí malgrat aquesta funesta situació una xifra que fa feredat: Des que va començar la crisi s’han entregat als bancs del món (de EEUU, Europa, Japó, Canadà i Australia) 2 BILIONS 700 mil milions de dòlars per la seva recapitalització (tal com sona i sona fortet).

Davant aquest nefast endiumenjat humanitari és escandalós veure que el que espampolen els bancs bastaria per tallar d’arrel la fam del món al manco durant 50 anys. Si qualcú encara té dubtes que el capital està primer que les persones i que el capitalisme avui és salvatge i mata, que personalitzi les xifres i les repassi amb el cap i el cor com qui fa un “mantra”. El qui negui que el primer i més greu problema de la humanitat és la mala distribució de la riquesa, té els ulls al clotell, serradís dins el cervell i el cor encallit; no sap que es pesca. Però, ja es sabut: els farts no coneixen els dejuns; del què els ulls no veuen el cor no se’n dol i mals d’altres rialles són.

Vinyeta de Manel Fontdevila

Pareix mentida que no n'aprendrem mai! Des del GOB ens avisen del disbarat i avui ja ho trobem a la premsa. Sembla que el nou govern estatal pitja fort i tenir un ministre de turisme canari ja tindrà les seves conseqüències, ja que s’importarà el model canari basat en la comoditat del client com a prioritat.

La premsa ha confirmat que abans de 2014 es començarà a construir el nou aeroport de Mallorca, la nova instal·lació aeroportuària estarà situada prop de Santa Margalida i és una vella reivindicació de les associacions hoteleres de nord de l’illa, ja que entenen que amb l’aeroport al sud de la mateixa, el turisme d’hivern se decanta per Portals Nous i la zona de Andratx per la proximitat de l’actual aeroport de Son San Joan deixant la zona nord fora poder competir amb la zona sud de l’illa.

El nou model és una còpia del de l’illa de Tenerife a Canàries, dos aeroports: un a la zona nord, el més antic nomenat Los Rodeos i un al sud de l’illa nomenat Reina Sofia, que està al cor de la major zona turística de Tenerife, la zona de “Los Cristianos”.

La nova instal·lació aeroportuària serà més petita que la de Son San Joan, atès que tot just tindrà una pista en servici i no dos com la del futur Palma de Mallorca Sur, i tampoc tindrà zona militar. Segons diuen la nova instal·lació crearà més de 1.500 llocs de feina directes i uns 1.000 indirectes. El que no diuen ni l'Estat ni la premsa és la gran destrossa que això suposarà pel medi ambient i pel territori. Amés dels renous dels veinats. 

Tot això ha esclatat atès que la polèmica companyia irlandesa de baix cost RYANAIR ha sol·licitat un “hub” (centre de operacions) al vell Son San Joan i el trasllat al nou “Palma de Mallorca Norte” una vegada que estigui enllestit.

Si la notícia és confirma del tot, ens queden anys de fortes lluites i de mobilitzacions importants. No volíeu PP... idò tassa i mitja.

Foto per cortesia de air-valid.es

Ordre del dia del proper ple extraordinari del dijous 29 de desembre a les 9:00h.Els comentaris dels punts es fonamenten en la comissió informativa que es va fer el passat dijous.

1- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l'ordenança fiscal de la taxa per l'assistència al projecte socioeducatiu "Escola Viva" del Port de Pollença.

A aquestes taxes només havia presentat al·legacions el PSM, però al haver estat presentades fora de termini l’equip de govern ni tan sols les ha considerat, el que no ens sembla correcte.

2- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de l'establiment  de l'ordenança reguladora dels preus públics de l'Escola d'Adults de Pollença.

A aquestes taxes haviem presentat al·legacions (article), a l’igual que  el PSM. L’equip de govern va rebutjar la major part de les al·legacions indicant que l’import dels preus públics ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de  l’activitat realitzada. Només es van mostrar partidaris d’estudiar la gratuïtat del curs d’acollida linguïstica en català.

Consideram que l’equip de govern ha de tenir en compte que quan existeixen raons socials, o d’interès públic que així  l’aconsellen, es poden fixar preus públics per baix  del límit previst. I que  com mínim als preus dels cursos de l'escola d'adults d'alfabetització nivell 1 i nivell 2, i acollida lingüístiques en castellà s’hauria de considerar els 50 euros com una fiança que es tornarà  als alumnes que acabin satisfactòriament els cursos.

3- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida i tractament de residus

A aquestes taxes haviem presentat al·legacions (article), a l’igual que  el PSM, CxI i Esquerra A partir d’aquestes al·legacions van detectar diversos errors en la memòria de la modificació de les taxes. Per altra part es van comprometre a assumir diferents al·legacions per les taxes del 2013, ja que en aquest moment no n’hi ha temps material per realitzar-les per falta d’informació o mitjans. Es revisaran diverses categories, s’està fent feina per cobrar a la Base, millores a la deixalleria ... i s’iniciarà el pla amb l’objectiu d'assolir majors proporcions de reciclatge i millorar els aspectes qualitatius de la gestió dels residus als generadors singulars qualificats. Una feina que ha donat molt bons resultats a Sant Llorenç de Cardassar (estalviant-se 120.000¬ anuals per la reducció dels fems que s'envien a la incineradora)(informe 2010)

4- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora d l'impost sobre l'increment de valor de terrenys de naturalesa úrban.

A aquestes taxes haviem presentat al·legacions (article), a l’igual que  el PSM,  i Esquerra. L’equip de govern va acceptar una rebaixa del 75% de l’impost en cas de donació o herència, per a ús com hagitatge habitual dels hereus o beneficiats. Respecte a la nostra petició de baixa el tipus de gravamen del 17 al 14%, només van acceptar reduir el tipus a un 16%.

5- Nomenament de volcals representants municipals a la Junta Rectora del Consorci d'Aigües de Pollença

No havia constància de que aquesta Junta s’hagi reunit mai, l’oposició tenim dos membres que serien Mª del Mar del PSOE i Tomeu del PSM.

6- Aprovació, si procedeix, de la modificació del conveni de col.laboració entre el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Pollença per a la gestió del SEPREISAL signat dia 8 de juny de 1984.

Una bona notícia per les arques municipals . aquesta modificació suposa que el Consell es fa càrrec del que era l’aportació municipal al servei de Bombers de Mallorca (Serpreisal)

7- Ratificació, si procedeix, de l'acord adoptat per la Junta Rectora del Consorci Mirall Pollença, en sessió ordinària celebrada dia 14 de desembre de 2011, de liquidació i dissolució de dit Consorci Mirall-Pollença

Es produeix la liquidació i dissolució d’aquest consorci, la notícia sorprenent és que no s’ha trobat cap expedient.

Ja ha sortit el número 26 de la nostra publicació en paper. Segurament l'haureu rebut a casa però si no fos el cas la podeu descarregar en pdf pitjant aquí: URXELLA en paper.

Destaquem aquí la secció de breus de la pàgina 3.

Pollença diu NO als circs amb animals!

S’ha fet un pas més per acabar amb l’“espectacle” del circ que es fa amb animals, maltractant-los fent-los participar en espectacles penosos, lluny del seu hàbitat natural i totalment desnaturalitzats de les que haurien de ser les seves activitats diàries. Hem d'acabar amb els espectacles que fan patir els animals i amb el maltractament a éssers vius pel simple divertiment dels humans. Els animals han de viure lliures, en els seus hàbitats naturals. Hi ha moltes formes de fer circ i moltes més de viure i veure la natura. No fa falta haver de tenir caimans dins peixeres minúscules ni elefants en gàbies en les que no poden ni tombar-se. Pollença ja ha dit no als circs amb animals!

Despesa militar

Mentre baixen les pensions i els sous i augmenta l’edat de jubilació, la despesa militar a Espanya és de més de 17 mil milions d’euros. Aquesta és la hipocresia del capitalisme i de les guerres que el sustenten. I encara ens volen fer creure que no hi ha diners i que s’ha de retallar. Font: Informe del Centre d’Estudis per la Pau JMDelàs.

Ja sabeu que l’AGEIB (l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears) organitza periòdicament GEO-berenars, que són trobades informals obertes a persones interessades en la geologia, on se discuteix sobre temes relacionats i després del berenar se visita algun aflorament interessant. En Guillem Mas Gornals és qui s’encarrega de fer-ho possible.

En aquesta ocasió la taulada s’ha feta a Son Sureda Ric, al terme de Manacor. És una possessió ben antiga, al repartiment tocà a Nuno Sanç i des d’aquells temps fins ara ha patit diferents  transformacions. Les cases actuals són del segle XVIII i estan molt ben conservades, mantenen el caràcter de la possessió mallorquina del seu temps. No fa molt i a rel d’unes petites obres de manteniment, s’ha descobert un portal del segle XV. També hi ha una capella construïda al 1828, regal del llavors propietari Jaume Mas al seu fill Fra Julià.

Avui en dia Son Sureda Ric és una petita explotació de ramat oví i porcí però el més interessant és la petita bodega que produeix unes deu mil botelles de vi negre a l’any. Les diferents varietats de ceps  són de la mateixa finca que varen ser plantats fa uns anys. Se sap que fa tres-cents anys s’hi cultivava vinya en aquesta finca, les ara recuperades bodega i cup podrien tenir aquesta edat.

Idò a la clasta ens muntaren una taula plena de bon menjar i ens encetaren un grapat de botelles del seu vi, del que donam fe de la seva alta qualitat. Després de l’atapeïment comencen les xerrades sobre geologia i un pic s’han fet les habituals fotos ens preparam per fer la visita de camp que en aquesta ocasió començarà per la Pedrera de la Sínia Nova que està a uns pocs quilòmetres d’on som.   

Un pic a la pedrera feim una volta per l’explotació observant màquines i els sistemes d’extracció. A un dels costats en Gillem mostra i explica sobre la discontinuïtat del basament secundari  eolianites plioquaternàries, les eolianites són les dunes que se formaren quan el  vent acumulà l'arena a zones que poden estar relativament allunyades de l’actual costa, posteriorment cristal·litzà i se formà aquest tipus de marès. Continuam el recorregut, llavors a diferents punts observam com el marès canvia de cop i volta de ser molt fluix, a tot seguit ser molt fort i aquí hi torna haver debat per les diferents opinions sobre aquest fenomen. Després de vists tots els punts interessants ens preparam per anar al següent lloc que torna a estar a pocs quilòmetres.

Ara som a una rotonda de la via de circumval·lació de Manacor, aprofitant que les excavacions que se feren per a construir-la han deixat al descobert les diferents capes del terreny i on en Guillem ens mostra els afloraments del Serraval·lià Lacunar, això ens situa quan Mallorca tenia una forma molt diferent a la d’ara i estava formada per un grapat d’illes més petites. Resulta molt interessant entendre els processos de formació de l’illa i poder veure alguns dels diferents nivells.

                                                                                               ARFV

Des d'Alternativa per Pollença us volem desitjar a tots SALUT I MOLTS D'ANYS. Esperem que l'any que ve siguem capaços de reaccionar i fer front a la greu situació en la que estem. El nostre propòsit és que siguem capaços de combatre amb respostes efectives l'onada de neoliberalisme que ens caurà damunt. 

Com digué Max Stirner fa molts anys, "els grans són grans perquè estem de genolls" i no li faltava (ni li falta) raó. Som les persones les que hem d'aixecar-nos i decidir per nosaltres mateixos el nostre futur. Ni Europa, ni els Organismes Internacionals, ni el propi Govern, ni cap minoria poderosa, hauria de decidir el que és bo i el que no per la majoria.

Esperem que l'any 2012 ens porti una mica més de sang a les venes i que entre tots comencem a crear un món millor, just, igualitari i, sobre tot, lliure.

  Publicam un resum de la Junta de Govern del passat dimarts (va començar una hora més tard de l’habitual, a les 10 i el nostre portaveu no va poder estar fins el final).

A més de l’aprovació de la contractació del nou director artístic del festival, els temes més importants:

Vam aprovar de la realització d'una auditoria per part de l'empresa Deloitte (17.500 € sense IVA). Les altres empreses a les que s'havia presentat pressupost  eren auditorias Moyà i Ernst Young. Aquesta era una petició que veniam fent des de fa anys i que és més que necessària sobre tot quan encara arriben factures de feines fetes al 2007!

Vam aprovar el canvi del pagament del complement de productivitat del personal de l’Ajuntament. Aquest complement respon a circumstàncies d’especial rendiment, activitat extraordinària, interès i iniciativa que demostri el funcionari a les seves funcions. L’apreciació de la productivitat s’haurà de dur a terme en funció de les circumstàncies objectives relacionades directament amb el  desenvolupament de les tasques del lloc de feina i objectius assignats al mateix... Però a l’Ajuntament durant anys s’ha vinculat el cobrament d’aquest complement amb el compliment de la jornada, el que no és motiu suficient per aquest complement, i mai s’han establert criteris per avaluar la productivitat.

La proposta que vam aprovar és:

- establir per part de l’òrgan competent els criteris per avaluar la productivitat dels treballadors de l’ajuntament.

- Designar a cada àrea un responsable de l’avaluació de la productivitats dels funcionaris d’acord amb els criteris prèviament establerts.

- La Unificació del pagament del complement de productivitat a les nòmines dels mesos d’abril i octubre, prèvia evaluació dels responsables de cada àrea i suprimir el sistema de pagament mensual.

- Establir com a base per a la determinació de la quantia del complement de productivitat les indicacions en quant a percentatges establerts als vigents pacte de funcionaris i conveni col·lectiu respectivament.

 Vam aprovar la recuperació dels  22 marquesines o artefactes de fusta que es troben al municipi i de les enyals indicatives als camins. Una altra petició que veniam fent des de fa anys. Als artefactes es col·locaran mapes amb diferents rutes de biodiversitat. L'empresa que realitzarà la feina serà Gram,(8.300 €) les altres empreses que havien presentat pressupost són GAAT i SITISBA.

Artefacte de la Talaia d'Albercuix que vam aconseguir retirar a la passada legislatura

Vam aprovar 14 llicències d’urbanisme i la resolució de sis expedients sancionadors d’infraccions urbanístiques.

Vam aprovar la resolució d’un expedient sancionador per una infracció greu degut a la realització d’activitats musicals a un bar sense llicència per les mateixes.

Vam resoldre quatre expedients de responsabilitat patrimonial (reclamacions de diferents veïns d’indemnitzacions de danys als seus vehícles per la responsabilitat de l’Ajuntament).

Vam resoldre sis expedients sancionadors per circular per la via pública amb cans perillosos sense correa i documentació, renous, tirar aigua a la via pública perjudicant a vianants i local públic.

Vam aprovar el pressupost de 44.508,51 € dels treballs realitzat a l’escoleta municipal la Gola del Port de Pollença  per arreglar els desperfectes i danys causats  a l’escoleta  per una fuita d’aigua a la planta segona propietat de l’IBAVI al que s’ha reclamat la quantitat assenyalada.

Vam aprovar la prorroga per quatre mesos del contracte amb la Fundació Natura Parc del servei de recollida d’animals domèstics abandonats. Per la nostra part vam informar de les denúncies que hem rebut respecte a animals que han sortit de les instal·lacions de Natura Parc amb clars símptomes  de desnutrició.

Es va aprovar el projecte bàsic d’execució del canvi de coberta, millora d’accessibilitat i instal·lacions a Ca’n Llobera (497.132,28 €, finançament d’un 50% per part del Consell de Mallorca).

Es va aprovar el projecte complementari “millora de l’eficiència energètica de l’àmbit de la plaça Miquel Capllonch i voltants. Adjudicat a l’empresa Coexa S.A. per n import total de 84.775,68 €.

Territorio Vergara,

A la Junta de Govern d’aquest passat dimarts (de la que farem el corresponent article) a proposta de la regidora de Cultura, na Malena Estrany, vam aprovar la contractació d’en Joan Valent com nou director artístic del Festival de Pollença. El seu curriculum el podeu consultar a la seva pàgina web .

A la seva proposta el nou director artístic del Festival es proposa el manteniment del prestigi del Festival, la presentació d’espectacles de nova creació amb un alt nivell artístic, recollir al Festival altres expressions artístiques com el cinema, les arts plàstiques o la literatura i l’obertura de part del Festival a la ciutadania fent-ho més accessible i popular. La idea és involucrar el poble en el festival fent activitats paral.leles durant les setmanes que pugui durar el festival a llocs emblemàtics de Pollença. També es mourà per aconseguir patrocinadors privats perquè el festival costi el menys possible a l'Ajuntament.

La remuneració del nou director artístic serà de 18.000 euros més IVA i s’encarregarà del control de producció i organització dels esdeveniments i promoció.. Disseny artístic dels programes del festival, desenvolupament del pla de promoció i màrqueting del Festival en mitjans de comunicació. Cal  recordar que l’anterior director artístic, el va ser entre 2007 i 2011 sense cap contracte signat i per un cost molt superior al nou director artístic. Només enguany, al 2011 se li va fer un contracte privat.

Ara cal que l’equip de govern en compliment de la moció de l’oposició aprovada en setembre reclami al senyor conseller de turisme, en Carlos Delgado, el compliment de la seva paraula i recuperar les ajudes econòmiques per la 50 edició del Festival, ja realitzada. Aixó com aconseguir la implicació i col·laboració de la conselleria de Turisme en les futures edicions del Festival, donat  el seu important paper com a element promocional de les Illes Balears i referent musical dins i fora de Mallorca (article i moció).

  JOAN VALENT -ARA MALIKIA. Quatre estacions. Tardor.

A més d’al·legacions a l'ordenança reguladora de preus públics de l'escola d'adults i a la modificació de l'ordenança de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, les plusvàlues, hem presentat al·legacions a les ordenances fiscals reguladores de la taxa per recollida i tractament de residus aprovades.

Fa anys (al manco des de 2008) que els estudis tècnics de repercussió de les taxes de residus indiquen la necessitat d’adaptar l'estudi tècnic utilitzat (realitzat per l'Institut Cerdà pel Consell de Mallorca) al municipi, ja que no té en compte el volum de fems produït ni el reciclatge concret de cada negoci. Igualment fa anys que els estudis tècnics de repercussió de les taxes de residus indiquen que s’ha de fer una revisió a fons de les categories en les que es divideixen els productors comercials de residus, tenint més en compte factors de distribució geogràfica i intensitat turística. També les taxes s’haurien de modular socialment, penalitzant als grans productors. Per exemple, s’utilitza la classe de contribuent “ALTRES COMERÇOS ACTI”, una categoria heterogènia que cal reestructurar i concretar.

A falta d’un bon estudi tècnic, el repartiment de taxes es fa més en funció de decisions polítiques que tècniques, com reconeix la mateixa memòria justificativa de la modificació de les ordenances fiscals quan indica que “s’ha optat per repercutir l’increment del cost del servei al grup de contribuents més nombrós, per tal de que la distribució sigui la més adequada en relació al cost que sigui  imputable a cada grup de contribuents.”

Per això, el que demanam a les nostres al·legacions és fer un pla durant aquesta legislatura per anar complint les peticions que es venen fent fa anys als estudis tècnics:

-      La realització  d’una rèplica de l’estudi Institut Cerdà adaptada a la realitat del municipi, amb la producció real de la tipologia. S’han de tenir en compte factors de distribució geogràfica i la ubicació en zones de més o menys intensitat turística.

-      Una revisió a fons de les categories en les que es divideixen els productors comercials de residus, per poder fer unes taxes justes i adaptades a la producció real.

-        Dotar de sistemes automàtics i pesatge als serveis de recollida de fraccions selectives dels generadors singulars de tot el municipi, per donar un rigor tècnic als descomptes a aplicar que actualment són impossibles.

-        Dotar dels esmentats sistemes de seguiment i pesatge a la recollida de rebuig de tot el municipi per tal d’evolucionar a un model més precís i jurídicament més sòlid de pagament per generació.

A falta d’aquestes mesures tècniques, considerem que no hi ha cap motiu que justifiqui que la diferència percentual en les taxes respecte del 2011 no sigui igual per totes les categories. Per això, demanam repercutir l’increment del cost del servei no només al grup de contribuents més nombrós sinó de manera proporcional a tots els contribuents.

 A continuació al·legacions.

Un article del nostre coordinador, en Pere Josep Garcia.

Dijous dia 1 de desembre vàrem tenir l’oportunitat de llegir un gran article del nostre company Joan Ramon Veterà. Volia donar-li les gràcies i continuar una mica amb aquest debat.

En Joan Ramon ens va explicar com mai com fins ara s’ha especulat amb el menjar de tot el món. Especulació que puja els preus i que fa que milions de persones visquin en la pobresa. Tot això pel simple fet de que a una sèrie de persones els importa molt més els diners que la vida dels éssers humans. El capitalisme (mal menor segons molts) mata de fam a la major part de la població mundial.

Però, l’especulació financera amb els aliments no és l’únic que en puja el preu i tampoc és l’única especulació sobre el camp mundial. A totes aquestes dades que expressava Joan Ramon i hem d'afegir un parell de factors més que ens poden ajudar a entendre les “lògiques” del capitalisme:

1- MONSANTO (major empresa de llavors transgèniques¹ del món) obliga als estats i agricultors de tot el món a emprar les seves llavors. I això ho fa de dues maneres. La primera és a través de les ajudes que reben estats i agricultors per part de les institucions supra estatals (UE, FMI, BM, etc.). Si no compren llavors d’aquest tipus, no reben subvencions. La segona manera és més subtil: regalen o venen a preus irrisoris les llavors transgèniques als agricultors durant uns anys. Les fruites son més boniques, fan més bona olor, no se passen tan aviat... Els agricultors es tiren de cap a sembrar transgènics ja que els donen més beneficis. Però aquestes llavors a l'any següent no son bones per fer planter i se n’han de tornar a comprar de noves: es crea així una dependència absoluta de MONSANTO i dels seus preus, que de cop i volta pugen una barbaritat.

2- Sembla que les llavors transgèniques i, sobre tot, els adobs químics son perjudicials per la salut de la població.

3- Els adobs químics maten la terra i la fan improductiva al cap de pocs anys. Amés, contaminen els rius i aigües subterrànies i també l'ambient agrícola. També els productes pesticides per controlar els insectes. Així els pagesos sofreixen malalties. Però no només ells, també els animals, boscos propers, etc. La desforestació amazònica n’és un exemple molt evident.

4- El comerç global (capitalisme globalitzat) fa que consumim productes barats però amb un preu ambiental desorbitat que normalment no tenim en compte. Que costa un quilo de tomàtigues de Sud Amèrica (per posar un exemple quotidià)? Un diria que entre 1 i 2 euros, segons la temporada. Però, això només és cert en part. Un quilo de tomàtigues sud-americanes costa: la llavor de MONSANTO, els adobs i pesticides químics (possiblement també MONSANTO), l'esforç (explotació) del pagès, l'energia fòssil (petroli) del tractor, el camió que els porta al magatzem, el tren que els porta al port o aeroport, el combustible dels vaixells i avions que els va transportant per tot el món fins arribar a Mallorca, després s'ha de transportar fins a Mercapalma i d'allà fins a la botiga. A això se l’anomena “petjada ecològica”. I, a tot això hi hem d'afegir que en cada un d'aquests processos qui els fa hi ha de treure un benefici. Realment, que costa un quilo de tomàtigues?

5- Molt lligat a l’anterior, no podem deixar de mencionar que aquest comerç globalitzat i que deixa una petjada ecològica brutal és també una de les causes del pauperisme en que ha entrat l’agricultura i els camps a nivell mundial. Tot aquest tragí produeix i accelera el canvi climàtic, que a la vegada és causant de la desertificació de grans zones que abans eren fèrtils amés d’ajudar a la desforestació. No parlarem aquí de la contaminació ambiental que tot plegat produeix i que es filtra a la terra per mitjà de la pluja.

6- La irrupció dels combustibles orgànics tipus biodiesel també juga un paper fonamental en la depauperació del camp global. Zones immenses de camp s’han reconvertit en sembra de productes aptes per a fer combustible. Això implica que els aliments que allà s’hi sembraven ara ja no hi son i que la població no en pot gaudir. Amés, certs productes com el blat de les índies (maiz) que es sembra a molts llocs del món i que serveix per a fer pa, ara es dedica al biodiesel. Lògicament el pa es més car i escàs.

Podríem continuar amb l’enumeració, però no acabaríem prest. Amb aquests 6 punts en tenim suficient per donar a conèixer com funciona un sistema mundial anomenat capitalisme i les seves conseqüències en el camp de tot el món. Tal vegada quan anem a la botiga (o supermercat, tot i que és menys recomanable) ens poguem entretenir en mirar les etiquetes dels productes i calcular l’explotació que ha de sofrir un pagès de l’altre banda del món, la contaminació que ha produït el producte i els dies que deu fer que ha estat recollit... tot perquè nosaltres ho poguem comprar més barat (econòmicament parlant). Tal vegada amb comptes de comprar els productes de més enllà, optem per comprar productes ecològics, fets per petits productors a finques de prop de casa i que fa pocs dies que s’han recollit: tendrem millor sabor i pagarem un preu global més just, tant al productor com a l’entorn.

Un nou article del nostre company Joan  Cifre Cerdà.

PER QUÈ NO UNA EMPRESA MUNICIPAL D’ESPORTS?

És prou conegut pels que habitualment llegeixen aquest bloc la meva preferència per una empresa municipal d’esports, ja que així ho he manifestat a diversos articles i comentaris en aquest propi bloc, i també és una de les propostes que venien al Pla de Futura Gestió que varem presentar a les passades eleccions municipals.

És sabut que jo he treballat des de fa un parell d’anys amb les empreses privades que han obtingut la gestió de les estades esportives, a les dues les tinc en consideració i les estic agraït per l’oportunitat de poder treballar amb elles aquests darrers anys (també he de dir que amb la darrera varem tenir que passar una prova d’accés). El fet de que jo sigui més partidari de l’empresa pública no vol dir en cap cas que jo tingui res en contra de les empreses privades i molt menys d’aquestes dues. També crec que les coses s’han de fer ben fetes i que, evidentment, s’han de respectar les regles del joc i que una administració pública ha de respectar les lleis, entre elles les de contractació pública.

Els meus arguments a favor d’una empresa municipal d’esports es deuen més a un raonament lògic que a un estudi i coneixement profund de les administracions públiques, però la qüestió és que de moment ningú m’ha donat arguments sòlits de per què no és viable o convenient una empresa pública d’esports.

El que sí veig és una sèrie d’inconvenients o desavantatges del sistema de gestió que s’utilitza actualment:

• Les activitats esportives que ofereix l’àrea d’esports es distribueixen entre diferents empreses o autònoms, això dificulta la coordinació de les mateixes i esdevenen problemes per conflictes d’interessos. Un exemple clar són els conflictes que sorgeixen entre l’empresa encarregada de la piscina i la de les estades.

• La inseguretat que tenen les pròpies empreses degut al límit de durada que suposen els contractes subjectes a concurs públic, això fa que estiguin poc disposades a invertir en l’activitat, ja que no saben si la podran rendibilizar.

• La forta competència que suposa el procés de concurs fa que les empreses hagin d’ajustar al màxim els preus, com que evidentment elles volen assegurar el seu marge de benefici, això es tradueix normalment en condicions precàries per als treballadors. Tot i que aquí he de matisar que les condicions de treball que oferien les empreses que han gestionat les estades no es poden considerar dolentes si les comparam a les que es solen donar per treballs d’aquests tipus, tot i que en els darrers anys han anat empitjorant.

• Evidentment, les empreses privades tenen com a objectiu legítim aconseguir marges de beneficis i aquest objectiu normalment es prioritza damunt altres de caire social, tampoc asseguren donar feina principalment a gent del poble i, si ho fan, sol ser en condicions bastants precàries, ja que no saben quan de temps els hi durarà la concessió.

• Es sol argumentar en contra de les empreses públiques una pitjor productivitat, perquè els treballadors s’acomoden. Crec que tots coneixem bastants de casos d’empreses privades que no fan bé la seva feina quan treballen per les administracions públiques, la mala gestió d’una empresa no es deu al caràcter públic o privat, sinó a l’eficàcia dels seus dirigents i treballadors.

En definitiva, jo estic convençut de que una empresa pública ben gestionada seria més econòmica per l’ajuntament, ajudaria a donar feina a la gran quantitat de professionals de l’esport que hi ha al municipi i amb unes millors condicions que les privades. Es milloraria la qualitat dels serveis que ofereix l’àrea d’esports, ja que seria més bo de coordinar i s’evitarien els conflictes d’interessos i el marge de benefici que requereixen les empreses privades, així com es podria invertir en la millora dels serveis o repercutiria en el preu de les activitats o en unes condicions més dignes per als treballadors.

Tal vegada estigui equivocat, en tal cas esper amb els vostres comentaris i arguments m’ajudin a entendre per què no és convenient una Empresa Municipal d’Esports.

El vent ha amainat i fa un bon dia, la mar s’ha calmada i convida a acostar-s’hi. La idea per a avui és visitar la Platja de Cavallaria i algunes altres cales dels voltants.  

Ens hem apropat a la zona i hem deixat el cotxe a un aparcament d’on començam a caminar. Com ens trobam a un paratge una mica elevat ben aviat podem estirar la vista de cap a un vent i l’altre, el paisatge convida a caminar i saber que hi ha un poc més allà.

Arribam a un promontori d’on podem contemplar a la dreta Cala Roja, un macar amb pedres i terra d’aquest color, hi ha alguns tiranys per baixar-hi però volem anar en l’altra direcció. A l’esquerra veim la Platja de Cavalleria, un arenal ben extens dividit en dos trams per l’Escull de Ferragut. Al darrere d’aquesta platja hi ha un sistema dunar que s’està recuperant de les extraccions d’arena de fa uns anys, tot i la gran afluència de visitants que té a l’estiu.   

Travessam tota la platja i passam per Cala i Punta Ferragut, Ses Pesqueres i arribam a Cala Mica on trobam unes nines amb una cusseta que també nom Mica. Seguim camí i passam per la Punta den Valent i per cinc platjoles i macars, a alguna crida l’atenció la varietat de colors de les seves pedretes i arenes, altres semblen paisatges quasi lunars. Pujam un turó on podem observar a un costat Illes Bledes i a l’altre el Cap de Cavalleria, és com estar a un immens amfiteatre amb un seient preferent.

De tornada ens acostam a unes casetes de pescadors, una d’elles ha aprofitat l’estructura d’un búnquer i l’altra hi està adossada, el lloc és ideal, just damunt Cala Ferragut. També aprofitam per fer una volta per les dunes i observar la vegetació habitual d’aquestes zones: fenassos, cards marins, sabines, etc. D’allà ja anam pujant de cap a l’aparcament i com no és molt tard encara aprofitarem per a visitar algun altre lloc.

                                                                                           ARFV

A través del nostre correu i del perfil de facebook ens han fet arribar aquesta denúncia ¡. Necessitam les teves fotos, vídeos, els teus comentaris, la teva  informació dels punts negres de Pollença. aquells llocs del municipi en mal estat,degradats, bruts, oblidats, etc.  A més de publicar aquesta informació al blog, la traslladaríem a l'Ajuntament on farem feina per  trobar  solucions. Entre tots construirem una Pollença millor.

Ens ha arribat la denúncia dels usos indeguts que es fa de l'aparcament de la Gola. Usos indeguts que ja hem posat en coneixement de la regidora de policia i que esperam es solucionen prest.

 A les fotografies podeu veure dues barques estacionades fa setmanes a l'aparcament, amb l'afegit que com podeu veure a la fotografia una de les mateixes perd oli (al costat de la zona humida).El tema del polígon nàutic és un dels nombrosos temes que es va comentar al principi de la passada legislatura (adaptació del PGOU al PlaTerritorial) i que després va restar aturat i oblidat.

Igualment es troba al mateix aparcamet de la Gola un cotxe abandonat i a mig desballestar, com mínim, n'hi ha altres que també semblen abandonats.

Abans de tornar a posar la zona blava cal tenir els aparcaments existents en condicions, i més aquest al costat de la zona humida i que a pesar de la nostra oposició es van fer en part damunt la zona humida.

Denúncia al diari Ultima Hora.

  Hem presentat al·legacions contra la modificació de l'ordenança de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, les plusvàlues. Aquesta modificació suposa una pujada brutal, un “plusvaliazo”; segons l’antiguitat de la casa la pujada podia arribar a ser d’ un 40,50%, essent la mitjana de l’increment d’un 34,5 %, el que consideram una exageració i un despropòsit a l’actual situació econòmica.

A l’any 2007 es va procedir a la revisió dels valors cadastrals de Pollença amb un notable increment. Aquests valors serveixen de base per calcular l’import d’aquest tribut del que parlam. Per això, durant quatre anys es va fer una reducció dels valors cadastrals del 45% (tampoc era massa generós, ja que es podia fer una reducció de fins un 60%) a l’hora de calcular l’impost. Dia 1 de gener de 2012 finalitza aquesta reducció. Per evitar que les quotes s’arribessin a duplicar, l’equip de govern va proposar passar el tipus aplicable del 22 al 17%, així i tot hem fet càlculs amb tres casos reals de compravendes actuals a Pollença i la pujada de l’impost és brutal, un autèntic “plusvaliazo”:

• A un habitatge amb més de 20 anys de diferència entre la compra i la venda, actualment es pagarien 5.386.92 €. Amb la nova ordenança es pagarien 7.568.40 €. Un increment del  40,50%

• A un habitatge amb 8 anys de diferència entre la compra i la venda, actualment es pagarien 839,87€. Amb la nova ordenança es pagarien
  1.077,38€. Un increment del  28,28%

• A un habitatge amb 11 anys de diferència entre la compra i la venda, actualment es pagarien 2.397,82 euros. Amb la nova ordenança es pagarien 3.215,71 euros. Un increment del 34,11%

Pensam que l’actual situació econòmica que vivim ha copejat molt fort al teixit comercial del nostre municipi i un dels sectors més afectat és sense dubte l’immobiliari. Aquesta setmana mateix s’informava de que la compravenda de cases a les Balears ha experimentat durant el mes d’octubre un descens del 18,2% respecte del mateix mes de l’any anterior. L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana no deixa de ser un impost que incrementa el valor de venda de l’immoble en qüestió. Malgrat dins la seva normativa l’impost sigui a càrrec del venedor, és normal que durant la negociació de la compravenda de l’immoble l’impost passi a càrrec del comprador. És per això que considerem que l’increment d’un 34,5% de mitja d’aquest impost és una exageració, un despropòsit i un entrebanc molt important a l’activitat de compravenda d’immobles.

El que demanam a les nostres al·legacions és que el tipus de gravamen proposat per l’equip de govern d’un 17% sigui reduït a un 14%,  per a que  la pujada sigui petita i en consonància amb la situació de crisi actual. 

Publicam un article del nostre company artanenc Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu publicar els vostres escrits a aquest bloc només ens els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

El punt 3 de l’Article 3 de la sacrosanta i espanyolíssima Constitució diu exactament, (però, clar, en castellà): “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.

Anem a pams: diu que les diferents llengües són una riquesa i un patrimoni cultural, com ho són el Museu del Prado, la Serra de Tramuntana, la Seu o el Quixot. Si esbuquessin el Prado o la Seu, s’atemptaria contra una riquesa que no té preu i un patrimoni cultural, un bé heretat del avantpassats (així defineix patrimoni el diccionari). Per tant, atacar la nostra llengua és un robatori d’una riquesa i una traïció al patrimoni cultural heretat. Si damunt hi afegim que hauria de ser especialment respectada i protegida, agredir-la i minoritzar-la a més de ser una insolència, és una inconstitucionalitat flagrant i per afegitó antiestatutari.

No basta l’espai que concedeix el diari per mostrar totes les agressions contra el català que va posant en marxa el govern del PP: Eliminació del dinamitzadors lingüístics, bilingüisme als Premis Ciutat de Palma (de Mallorca, no vos confonguéssiu), deixar de ser llengua vehicular a Cort, reducció del 57% al Cofuc, supressió de les subvencions ja compromeses a la premsa forana en català i a la OCB, enviar a filar estopa RTVMallorca, suprimir els doblatges de les pel·lícules en català (que TV3 oferia de franc i que per cert, també es podien veure en castellà...) I molts més greuges ofensius que no caben dins aquest espai i ni dins cap cap condret.

Per acabar-ho de confitar, la “inadmissible” favada (com diu l’UIB) i culejera de Cort de voler canviar el nom a Ciutat, que no treu cap en lloc i que també va contra l’Estatut. Així mateix són ganes de moure bues i munyir indiots per la cresta...

Vet aquí els defensors de la seguretat jurídica, que se passen per l’engonal la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. I el Tribunal Constitucional espanyolíssim calla com un mort i, fent l’anguila, anirà ben alerta a posar mà de mestre a aquest desgavell.

Publicam un resum del més destacat de la darrera Junta de Govern del 7 de desembr, quan sigui aprovada i disposem de la mateixa publicam l'acta respectant la llei de protecció de dades.

Vam aprovar 27 llicències, la majoria obres menors. Vam incoar  dos expedients disciplinaris i sancionadors per infraccions urbanístiques.

Vam aprovar la declaració d’interés general a les edificacions de la Fundació Rotger Villalonga a Cala Murta, on es  realitzen campaments juvenils  fa més de 30 anys.

Vam aprovar la caducitat de 12 expedients d’infraccions (propietaris que no compleixen les normes i vehicles abandonats. S’iniciaven els expedients però després no es resolien ( es tenia un any per fer-ho).

Vam aprovar l’excedència voluntària del tècnic d’informàtica (mínim dos anys i màxim cinc anys).

A la Junta de Govern del 18 d’octubre vam desestimar el contracte dels serveis informàtics, ja que s'havia comés una irregularitat al procediment d'adjudicació (amb dos informes de valoració, un extern) . Vista la necessitat de cobrir amb la màxima celeritat possible el servei informàtic, i més en aquest moment que no n’hi ha tècnic, es va optar per fer un negociat sense publicitat i convidar a tres empreses a participar  al mateix. A l’anterior Junta de Govern no vam acceptar aquest negociat ja que no s’havia convidat a l’empresa que havia empatat al concurs inicial i es va retirar la seva aprovació. A aquesta Junta després d’haver convidat també a aquesta empresa , que finalment ha renunciat a participar, hem aprovat un contracte menor amb Logics Mallorca SL per un import de 3600 € mensual sense IVA per un període màxim de 5 mesos . Cal que quan es faci el nou concurs  per cobrir aquest servei es faci de forma que no hagi cap dubte de que s’ha fet tot correctament.

Vam aprovar mesures per millorar la coordinació del Salvament de Platges. Va haver un ofegament el 15 de setembre a la platja dels Tamarells i es van detectar problemes de coordinació.

Vam aprovar l’adjudicació del contracte de serveis per les tasques d’actualització de les bases de dades de transcendència tributària mitjançant contracte menor (18.000 euros sense IVA). S’ha contractat a l’empresa Coordinadora de Gestión de Ingresos per millorar la gestió i cobrament d’impostos. Sobre tot al cas de l'impost de construccions a promocions plurifamiliars. 

Vam aprovar dos projecte complementari de millora de l’eficiència energètica a les obres fetes al Port de Pollença amb el darrer plan E, i vam adjudicar  les obres mitjançant procediment negociat sense publicitat.  A les obres del Plan E es va detectat  la mala situació de l’enllumenat públic de la zona, ara amb aquest contracte menor es faran millores a aquest enllumenat i es canviaran les faroles de la primer línia.

Vam aprovar el pressupost de la segona exposició d’Art Jove del 2011 (1.650 euros).

Medina a Público.

Al mes de novembre hem registrat les nostres al·legacions a l’ordenança reguladora de preus públics de l’escola d’adults, atesa  la greu situació econòmica actual per moltes de famílies de Pollença i que l’educació és un dret fonamental, una oportunitat a l’abast de tothom per formar-se, millorar i integrar-se plenament a la societat. I que n’hi ha cursos que tenen com a finalitat proporcionar uns ensenyaments i una cultura bàsics perquè es pugui millorar les possibilitats de desenvolupament personal i d’inserció en els diferents àmbits educatius, laborals i socials

Tenint en comte que un dels principals arguments de l’equip de govern per la fixació de preus per l’escola d’adults de Pollença va ser que molt d’alumnes abandonaven els cursos abans de la seva finalització, demanam que als cursos que tenen com a finalitat proporcionar uns ensenyaments i una cultura bàsics (alfabetització nivell 1 i nivell 2, i acollida lingüístiques)  consideram que la matricula (50 euros) s’ha de considerar una fiança que s’ha de tornar totalment als alumnes que acabin satisfactòriament el curs.

A la resta de preus dels cursos de l’escola d’adults; ESPA, Castellà per estrangers, anglès, preparació per a les proves lliures d’accés a cicles formatius, auxiliar de clínica i informàtica consideram que el 50 % dels preus  s’ha de considerar  com una fiança que es tornarà  als alumnes que acabin satisfactòriament els cursos.

Esperam que al ple on es faci l'aprovació definitiva de l'ordenança es tingui en compte les nostres al·legacions.

Imatge del Centre de Formació d'Adults Canyelles

A continuació les al·legacions.

A l’any 2007 es va fer efectiva, a la signatura del Conveni, la primera anualitat per import de 172.704,06 €, quantitat coincident amb l’aportació econòmica corresponent al municipi de Pollença a càrrec del Fons de Cooperació Local. Quantitat que ara demana el Consell.

Com vam recordar al ple d'octubre; el que era al 2007 el portaveu del grup municipal del PSOE el  Sr. Serra de Gayeta ja va dir  a la sessió plenària d'aquell moment que estava en contra del conveni per l'auditori ja que el considerava "una maniobra electoral i una embaucada de fum perquè l’equip de govern no té clar el que pretén dur a terme amb aquesta obra ...” I el temps l'ha donat la raó igual que  a Alternativa, per desgràcia altres persones no van ser suficientment valents per aturar o reorientar aquest tema 

L'oposició hem fet la nostra feina amb la presentació conjunta al darrer ple d'una moció,que es va aprovar per unanimitat, demanant la signatura d’un nou conveni entre l’Ajuntament de Pollença i el Govern de les Illes Balears, i que sigui efectiu amb la mateixa quantitat econòmica que el conveni rescindit per la Consellera de Turisme, Joana Barceló, dins el mes de maig de 2011, i que l’objecte d’aquest nou conveni no quedi supeditat a la construcció d’un teatre – auditori, sinó que sigui el Ple de l’Ajuntament de Pollença, qui pugui elegir les inversions prioritàries i que contribuirien en la millora potencial turística del municipi de Pollença.

Com vam recordar al ple el Sr. Batle és corresponsable d’aquesta situació, encara que no l'agradi. Al seu dia era molt fàcil prometre coses però ara el Sr. Batle ha de lluitar per  recuperar els doblers. 

 I encara esperam com mínim una explicació i una disculpa pública dels responsables d'aquesta embabucada de fum.

A continuació la moció que vam presentar conjuntament els grups de l'oposició i que es va aprovar per unanimitat.

Unes excavacions que els darrers anys estan agafant molta d’importància són les que se fan a l’antiga ciutat de Sanicera, aquesta podia haver estat la tercera ciutat en importància de Menorca en temps de l’ocupació romana. Pareix que va ser habitada des del segle II ANE fins el segle VI. Al segle I, Plini anomena a les seves cròniques les tres ciutats més importants de la Balearis Minor: Iamo (Ciutadella), Mago (Maó) i Sanicera.

Era una ciutat en part emmurallada, a la zona més alta hi havia un campament militar, s’han trobat indicis de que hi havia un centre de formació i d’entrenament dels foners indígenes, un pic aquests s’integraren al sistema militar romà. Algunes de les construccions eren tallers on se fabricaven projectils de plom per a les fones.

No totes les troballes són romanes, la ciutat podria haver estat fundada per els fenicis i després de la conquesta romana prengué molta força. Amb la caiguda del imperi romà la ocuparen un cert temps els vàndals i posteriorment els bizantins. S’han trobat ceràmiques púniques, itàliques, púnic-ebusianes, del sud de la Gàl·lia, del nord d’Àfrica, tarraconenses, etc.

A les darreres campanyes s’ha estat excavant el que podria ser una basílica paleocristiana. També ha sorgit un enterrament d’un nin dins d’una àmfora nord africana, és la primera vegada que s’ha trobat a Menorca un enterrament d’aquest tipus. A la Península Ibèrica sí que és freqüent trobar enterraments en àmfores, datats entre els segles V i VI.

També s’ha acabat l’excavació d’una necròpolis que s’havia començat a l’any 2008 i d’on s’han recuperat els restes de 253 persones en enterraments múltiples, repartides en 43 tombes, totes orientades amb el cap a ponent i els peus a llevant.

És una excavació ben extensa a un paratge ideal, just devora el port de Sanitja del que ja en parlarem un altre dia,  topònim derivat de la ciutat romana.

Encara hi ha molt per a descobrir i és molta la informació  que pot donar, molt del material que s’està trobant s’exposa a l’Ecomuseu Cap de Cavalleria, que no poguérem visitar perquè justament havia tancat un dia avanç per fi de temporada.

                                                                                                     ARFV

Demà diumenge entre les 10 i les 14 hores el mercadet solidari de Nadal del Refugi d’animals de Pollença al Claustre de Sant Domingo.

L’entrada serà d’un euro i els beneficis obtinguts es destinaran al manteniment del refugi, que acull animals de companyia abandonats o sense família.

Al mercadet hi trobarem tot tipus d’objectes. A més, podrem participar a sorteigs, tómboles i molt més.

 Com sabeu el refugi d'animals de Pollença ja no té el conveni amb l'Ajuntament  pel qual el refugi recullia i custodiava els animals perduts o abandonats del municipi a canvi d'un cànon anual.  Actualment aquest servei el fa Natura Park, i tenim informacions de que no tracten gens bé als animals recollits. Uns quants han sortit desnutrits i malalts. Aquestes queixes també han arribat a l'àea de medi ambient que esperam es replantegi el tema.  Hem passat d'un refugi a una empresa que pensa més en el negoci que en el benestar dels animals.

 Un nou article del nostre company Joan Cifre Cerdà.

APARCAMENTS AL PORT DE POLLENÇA

                El primer que s’ha de tenir clar quan parlam d’aparcaments és que és una batalla perduda. És evident que el nostre sistema de vida, amb dos o tres cotxes per vivenda, és clarament insostenible. A més a més s’hi han d’afegir tots el cotxes de lloguer, això als mesos de temporada alta fa inviable que tothom pugui aparcar prop del seu destí.

                Al darrer ple juntament amb el PSM, Esquerra i PSOE varem presentar una moció demanant que la zona blava anunciada pel batle fos gratuïta i el més limitada possible, al mateix temps demanàvem realitzar i executar un pla de millora amb mesures com: senyalització, informació, obertura de passos de vianants a la circumval·lació del port , condicionament i regularització. Davant l’argumentació de l’equip de govern i UMP, i essent els grups que presentàvem la moció minoria, vam acceptar esmenar la moció i llevar el punt referent a la gratuïtat de la zona blava (que té un cost d’entre 40 i 50 mil euros), amb el compromís de canviar els carrers i per aprovar el segon punt que fa referència a l’execució del pla de millora.

                Tot i acceptar l’esmena, nosaltres tenim clar que el sistema de l’ORA al Port és injust i ineficaç.  Com comentava en Tomeu Cifre del PSM a un comentari al bloc del seu partit, el batle va deixar clar que la distribució actual de l’ORA no seguia un criteris de regulació d’aparcaments, sinó per aconseguir més recaptació i que el negoci adjudicat a l’explotador fos rendible. També per això s’ha d’estendre més mesos dels necessaris, ja que els problemes d’aparcament al Port es concentren en 3 o 4 mesos (i si només s’apliqués aquests mesos tampoc seria rendible).

                S’argumenta que l’ORA ha de servir per regular els aparcaments i permetre als clients aparcar prop dels negocis de la primera línea. Si el problema  d’aquests negocis és l’aparcament ho tenen més que complicat,  ja que per qüestió de comoditat tenen la batalla perduda davant les grans superfícies. Personalment el plantejament hauria de ser global i estudiar quins tipus de negoci són rendibles a primera línea, mirar si els lloguers que es paguen són raonables i sobretot com podem fer que aquesta primera línea estigui en les millors condicions possibles i sigui més agradable pels visitant (les males olors en ple mes d’agost no ajuden massa).

                Hi ha una altra qüestió que com a resistent al Port em molesta, el batle va comentar que l’any vinent l’aparcament de la zona de Ports seria de pagament, llevat dels usuaris de la mateixa.  Resulta que si això és cert els que tenen una barca podran aparcar gratuïtament i els que tenim una casa haurem de pagar.

                En cas d’implantar-se l’ORA, s’hauria de respectar que els residents o empresaris que tenen un negoci a les zones blaves tinguessin una targeta que permetés, com a mínim, aparcar un breu temps de forma gratuïta, per descarregar o per aturar-se a ca seva de forma limitada. No és just que per descarregar la compra haguem de pagar.

                I el que és més important, abans de gastar-se 40 o 50 mil euros en un sistema que no solucionarà el problema, caldria fer un pla de mobilitat d’una vegada per totes. 

               Obra de Diana Larrea

La CEOE que agrupa a les grans empreses espanyoles ha posat el crit al cel, i mai millor dit, per les pèrdues que segons ells ha tingut per fet de les mini vacances que ha dut aquest  pont de la constitució-Immaculada de 2011.

Des de Alternativa sempre hem criticat que tant el calendari laboral com lectiu estigui supeditat al calendari religiós catòlic i que ningú mai ha volgut posar remei per això de quedar be en tothom, encara record la pregunta que li va fer na Nora, la regidora del PP  al nostre regidor Pepe García si feia vacances per Nadal, quan en Pepe va exposar aquest tema a un ple. Ara la CEOE “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid” com diuen en castellà i aquest “Pisuerga” disfressat de l’actual crisi econòmica proposen que les festes que caiguin entre setmana passin al dilluns o divendres, “ALELUYA” per molt catòlica que soni l’expressió, sembla que aquesta crisi ha envalentint a les classes dominants i fins i tot són tan agosarats que s’enfronten a l’església catòlica “purgandus populus”. Els sindicats no ho veuen malament sempre que no es perjudiqui al turisme, “expressió brillant” ja que sense vacances no hi ha turisme, per tant el que s’hauria de fer es agrupar el màxim possible de festius en divendres i dilluns correlatius.

Els nostres veïns europeus tenen el calendari laboral i lectiu molt diferent al nostre i relativament separat del religiós i dic relativament perquè el dia de Nadal és sagrat i altres intocables com el de Sant Patrici a Irlanda, a Alemanya tenen per exemple la setmana blanca i la setmana de la recollida de la collita, a Anglaterra tenen els “BANK HOLIDAY” perquè abans el calendari laboral dels bancs el feia el mateix banc d’Anglaterra calendari que tots han pres com model, aquest bank holiday el fan en grups de dos principalment en divendres i dilluns i així tenir al manco 4 dies de festa.

Que els empresaris espanyols vulguin separar el calendari laboral del religiós és una cosa que demostra que a ALTERNATIVA no som radicals i que tot just cerquem la racionalitat.

Des de febrer fins a novembre el Pla hidrològic de les Illes Balears ha estat a Madrid, pendent d'aprovar per Consell de Ministres davant la passivitat del PSOE.

  El Consell de Govern de les Illes Balears del PP, en  d’octubre  va aprovar l’acord de sol·licitar al Consell de Ministres, la suspensió de l’aprovació definitiva del Pla Hidrològic de les Illes Balears, per a la seva subjecció a un nou tràmit d’informació pública i audiència.Els seus arguments eren la precipitació, quan s'ha debatut durant anys i n'hi ha hagut fins a tres informacions públiques!!!. La realitat és que el PP troba massa restrictiu aquest Pla hidrològi que intenta protegir els aqüífers sobreexplotats, i que intentava protegir tota una sèrie de  zones humides com Ses Fontanelles,  Maristany,  o l'Ullal a Pollença.

Finalment  el PSOE no va aprovar demostrant una vegada més la seva convivència amb el PP, en aquest cas contra el Pla Hidrològic  i el dimarts dia 8 de novembre de 2011 es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB núm. 167, de 8 de novembre de 2011) l'anunci referent al nou tràmit d'informació publica del projecte del Pla Hidrològic de la Demarcació de les Illes Balears. Durant 2 mesos, i fins al 9 de gener de 2012, es poden formular les al·legacions que es considerin

 Per la nostra part tenim clar que es pot recuperar la zona huida de l'Ullal i que  pel municipi és molt més beneficiós recuperar-la i sumar-la al potencial turísitic de les zones humides de la Gola i l'Albufereta que no destruir-la i tenir una urbanització buida més.

A continuació s'exposen els documents que componen el Pla Hidrològic de la Demarcació de les Illes Balears:

Hem registrat al Consell Insular de Mallorca un escrit exigint l’aplicació sense demores de la Llei 1/92 de Protecció Animal que viuen a l’entorn humà als circs que desenvolupen la seva activitat a l’illa de Mallorca. L’aplicació d’aquesta Llei obligaria a aquesta tipologia de circs a haver de deixar d’emprar animals en els seus espectacles.

Com es pot comprovar, el decret 56/94 que desenvolupa la Llei 1/92 indica les excepcions a la mateixa que inclou alguns esdeveniments taurins, competicions de tir a aus i festes tradicionals de més de 100 anys, però en cap cas eximeix de la llei l’espectacle del circs amb animals.

Som conscients que fer aplicar aquesta llei no és una feina fàcil i que totes les prohibicions d’espectacles amb animals varen necessitar molta insistència per part de grups ecologistes i fins i tot queixes al “Defensor del Poble”, que sempre ha donat la raó a les entitats animalistes i ha exigit l’aplicació de la llei 1/92, ja que al Govern Balear sempre li és més còmode mirar cap a un altra direcció. Entre les prohibicions que s’han aconseguit hi ha “les amollades d’ànneres de Ca’n Picafort i Colònia de Sant Jordi”, “el correbou d’Alaró” i “La vedellada d’Inca” entre altres. Per això, des d’Alternativa per Pollença seguirem insistint en la il·legalitat d’aquest tipus de circ en les instàncies que faci falta.

Hem de recordar que a Pollença els grups Alternativa per Pollença, PSOE, PSM,UMP i Esquerra vam presentar una moció de prohibició de l’actuació d’animals salvatges al circs i que va ser aprovada gràcies al recolzament de la Lliga Regionalista i l’abstenció dels altres partits (PP i CIUP).

Per tot això i pel maltractament i desnaturalització dels animals, que haurien de ser lliures en els seus hàbitats naturals, des d’Alternativa per Pollença no escatimarem esforços per acabar amb aquests lamentables espectacles.

 A continuació l'argumentació que vam defensar al ple on es va declarar Pollença lliure del circ amb animals.

 Imatge infocircos.

 Born free circus

 Aquesta va ser la nostra argumentació a la moció conjunta presentada amb PSOE, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa als aparcaments municipals Aprovada per unanimitat. Farem un article.

Aquesta moció que presentam conjuntament els grups Alternativa, PSOE; PSM i Esquerra neix de l’anunci a la premsa de que el batle havia decidit torna a aplicar l'ORA  (Ordenança de Regulació d’Aparcament) o zona blava al Port de Pollença en resposta peticions fetes l'associació de comerciants  Acotur.

Una notícia que ens va sorprendre ja que no tenim el seu pacte de govern i  el batle en cap moment ens havia comentat aquesta possibilitat. Per altra part també ens va soprendre per que  a octubre del 2010 la policia municipal va fer un informe referent a la zona blava del Port de Pollença que deia que no era necessària.

 En referència a la moció:

En primer lloc pensam que el més lògic abans de fer cap experiment sense un fonament tècnic seria iniciar ja la redacció d’un pla de mobilitat seriós.

En segon lloc si es decideix reimplantar la zona blava cal redifinir-la. L’actual és molt millorable, ja que afecta a uns pocs carrers on n'hi ha molt poc comerços i sí molt de residents que no tenen cap possibilitat de tenir targeta. Al Port n'hi sis carrers a la zona blava amb 139 places, 153 dies a l'any a la darrera ordenança.Als carrers Joan XXIII i al carrer Formentor si que n’hi un bon grapat de comerços; 44 i 20 respectivament, però  a la resta de carrers amb zona blava no; Virgen Carmen (1), Monjes ( 4) Mestral (3) i El Cano (5)
 
En tercer lloc pensam que aquesta zona blava ha de ser limitada  gratuïta com ha estat aquest estiu la de ports. I que el criteri per escollir els carrers ha d’estar en funció de les demandes d’estacionament del sector terciari, fonamentalment comercial. La zona blava ha de servir per facilitar la rotació de vehicles no ha de ser un nou pagament de tipus indirectes al sempre sofert ciutadà..

En quart lloc si no es vol esperar a fer el pla de mobilitat pensam que la solució al tema del aparcament al Port són els aparcaments totalment infrautiltzats que tenim al Port de Pollença.

1r - Senyalitzar a les entrades del municipi la ubicació dels principals aparcament. A més de les senyals de tràfic, cal canviar la informació als mapes i a internet.

2.- Cal arreglar i condicionar. l'aparcament al costat del centre de salut , actualment mal senyalitzat i en mal estat.  A aquesta àrea hi ha aproximadament 85 places d'aparcament.

3.- Cal senyalitzar i obrir passos de vianants entre els aparcaments de la circumval·lació i el centre del municipi: entre l'institut i l'escola nova, entre aquesta i el poliesportiu, a través de l'aparcament del centre de salut... Entre la rotonda de la base i la de l'hidro (s'ha descomptat l'espai de les pròpies rotondes, i els creuers), hi ha 2.050 m. lineals (a la baixa),  a 4 m. d'espai per cotxe són 500 cotxes  en cada sentit, o sigui un total de 1000 cotxes. Hem d'afegir 325 places entre la rotonda de Llenaire i Gotmar L'aparcament vora el Pollença Park té una cabuda d'uns 40 vehicles. aprox. (són 1.040 m2). A l'entrada de la possesió de Bòquer , vora la rotonda, hi caben uns 50-60 cotxes si s'ordena, passa que no hi ha res senyalitzat. A la plaça que hi ha davant la rotonda de Bòquer cap a la mar, si s'aparca a ambdós costats dels dos vials hi caben uns 175-200 cotxes. Estam parlant de  1.625 places d'aparcament poc utilitzades al Port de Pollença.

4.- Cal canviar i regularitzar la gestió dels aparcaments al espais públic. Amb  el control de temps de l'estacionament, dels guals i de les zones de carrega i descarrega es pot millorar significativament les places d'aparcament. Al port n’hi ha 41 carrega i descarrega i 294  guals permanents .

Una informació viària correcta i clara millorant el direccionament cap a places lliures es  fonamental per a intentar canalitzar de manera fàcil i ordenada els fluxos de turistes cap al comerç urbà..  Per tot això consideram fonamental realitzar i executar un pla de millora dels aparcaments existents al municipi amb les mesures assenyalades a la moció; senyalització, informació, obertura de passos de vianants a la circumval·lació del Port de Pollença, acondicionament i regularització.

 L'argumentació dels grups que s'oposaven a la moció de manera resumida va ser la següent:

Tomeu del PP: La qüestió de fons és que tenim un problema d’aparcaments i fa falta redactar un pla de mobilitat. Però l'ORA no pot ser gratuïta ja que el cost de la seva gestió és de 40-45.000 euros. De fet l'aparcament de Ports l’any que ve serà de pagament. Aquest cost és el de l'ORA gestionada de manera privada, però evidenment no seri el mateix amb una zona més limitada gestionada per la policia municipal. També hem de dir quesegurament a la zona ORA de Ports els ciutadans amb amarrament tindràn targeta cosa impossible pels ciutadans del Port de Pollença a la zona ORA municipal

Nadal d' UMP; Eu moll queda envaït pels treballadors que ocupen totes les places.d'aparcament !!! i respecte a la zona blava si es millorable o no depèn dels tècnics.

Malena de la Lliga està d’acord en la millora dels aparcaments, si es llevava el tema de la gratuïtat  de la zona ORA, reiterant el tema del seu cost.

María Buades del PP; El pla de mobilitat es realitzarà per parts i es començarà pel tema dels aparcaments.

Davant de l'argumentació de l'equip de govern i UMP i com els grups que presentavam la moció eram en minoria vam fer un recés i vam acceptar esmenar la moció i llevar el punt referent a la gratuïtat de la zona blava, amb el compromís de que es canvien els carrers de la zona blava i que els preus siguin el més ajustats possibles per pagar el servei i no fer del mateix un negoci. 

 D'aquesta manera vam aconseguir aprovar el segon punt que  seria realitzar i executar un pla de millora dels aparcaments existents al municipi; senyalització, informació, obertura de passos de vianants a la circumval·lació del Port de Pollença, condicionament i regularització.

 Al seu dia Miguel ja va fer aquest vídeosobre el tema de l'aparcament al Port de Pollenç.

Avui volíem fer una volta per Cala Tirant on hi ha una zona humida i aprofitar per veure la zona costera dels voltants. Quan ja estam arribant a la cala veim una macro urbanització a primera línia que ens repel·leix i agafam una pista que ens apropa a un espai costaner ben natural, estam al Macar Petit, el punt on començarem la caminada.

Fa un dia ventós i està ben ennuvolat tot i que a estones surt el Sol. Avançam poc a poc perquè contínuament ens aturam per contemplar qualque racó, observar algun rapinyaire que ens sobrevola, intentam destriar diferents espècies de socarrell  o simplement miram el terreny i la seva riquesa geològica. Aquesta zona pertany al Paleozoic i els colors de les pedres són foscos però d’allò més variat. Passam per la Punta de sa Talaieta i continuam de cap a Sa Punta Negra, llavors tot d’una ve el Macar Gran on ens entretenim en mirar com la mar ha col·locat arenes de diferents colors sobre la platja. També trescam per un antic escar que se féu aprofitant un búnquer. Ben prop hi ha un pescador de canyeta que aprofitant la mar moguda, està traient oblades, variades i qualque sard.

Noltros seguim camí i continuam gaudint del paisatge amb calons i raconets molts guapos. Arribam a la Caleta de Santa Teresa on qualcú hi construí una terrassa i un porxo, segurament en aquell temps que les zones marítimes  podien ser privades. Per sort ja en queda poc d’això, llevat de Formentor, la Costa dels Pins i pot ser que alguns altres llocs.

Han passat un bon grapat d’hores, refem tot el camí i cercam un lloc arrecerat per a recuperar energies.

A l’horabaixa ens decidim a visitar Cala Tirant i la zona humida de les Basses de Lluriac, als voltants de les basses hi estaven fent algunes obres relacionades amb una passarel·la. Poguérem veure algunes aus aquàtiques i trescàrem entre canals i dunes amb savines, a pesar de ser un lloc relativament petit, t’aïlla de la macro urbanització de l’altre costat. La gran sorpresa va ser topar-nos amb una Reineta Meridional (Hyla Meridionalis), és una granoteta preciosa de la que n’havíem sentit parlar però no l’havíem vist mai. És una espècie introduïda a Menorca en temps remots. Aprofitam el que queda de llum per a fer una volta per la platja i voltants.

 De tornada, per carreteres que no hi passava ningú, poguérem observar mussols que se posaven per damunt la paret seca o simplement enmig de la carretera i ens podíem aturar a contemplar-los durant una bona estona. Estàs cansat, és de nit però sempre trobes un motiu  per a continuar amb alguna activitat relacionada amb la natura, el paisatge, la història... és el que té aquesta illa.

                                                                                                 ARFV

I el més destacat de la darrera Junta de Govern del 15 de novembre.

- Vam rebutjar  el recurs de reposició interposat per l’Associació de Veïns del Port de Pollença contra l’acord de la Junta de Govern del 19 de juliol de 2011. A aquest acord es va requerir a l’Associació de Veïns del Port, en compliment del conveni del 19 de maig de 2006, la reversió de les instal·lacions de les platges, el tractor i la màquina que han passat a l’Ajuntament al deixar l’Associació de ser adjudicatària de les platges . L’Associació ha estat indemnitzada per la quantitat de 20.005,55€ que han estat descomptats del seu deute.

El recurs de reposició de l’Associació es fonamentava en que si que se l’havia adjudicat els canals d’embarcacions de les platges, però el conveni es referia expressament als serveis de les platges de Tamarells i Albercuix.

- Vam concedir, sempre que es presenten els avals corresponents, el fraccionament del deute de l’Associació de Veïns del Port de Pollença fins el 25 de setembre de 2013.

El deute de l’Ajuntament era de 93555,75 euros que s’ha vist reduït en 20.0005,55 euros corresponent a vehicles i instal·lacions que han passat a l’Ajuntament.  El deute de l’Associació  que era de 93555,75 euros  s’ha vist reduït en 20.0005,55 euros corresponent a vehicles i instal·lacions que han passat a l’Ajuntament. 

- Vam aprovar la concessió de 15 llicències (la majoria obres menors i de reforma). També vam aprovar la resolució de quatre expedients sancionadors i l’incoació de vuit expedients disciplinaris i sancionadors per infreaccions urbanístiques.

Medina a Público.

Un article del nostre company Joan Ramon Veterà.

Els mercats financers han descobert el negoci de les matèries primeres. Les conseqüències son catastròfiques: els grans especuladors i els  accionistes fan que els preus es disparin i envien milions de persones a la pobresa, de vegades a la mort i tot.

La sala en que es reparteix el menjar del mon es troba al Chicago Board of Trade. Homes amb jaquetes grogues, blaves o vermelles es barallen per contractes de soja, canals de porc, blat...

Es el parquet de mercaderies  més gran del mon, aquí és decideixen els preus dels queviures, el que alhora decideix el destí de milions de persones. Es on s’organitza la fam del planeta...i la riquesa d’uns quants. Per a Alan Knuckman, broker i assessor , no hi ha lloc mes bonic: “Es el capitalisme en estat pur”, “aquí és fan milionaris”, diu. “Trafico en tot allò que entra i surt ràpid, soc aquí per fer diners”. Tan li fa com els ha de guanyar, no hi ha diferencies entre petroli, argent o aliments. “No crec en la política- diu -. Crec en el mercat, i el mercat sempre te raó”. El preu exorbitant dels aliments? Expressió de l’oferta i la demanda? Especulació excessiva? No en veu.

Sorprenent. Mai havia fluït tant efectiu en els negocis financers al voltant dels productes agraris. Al darrer trimestre de 2010, la suma d’inversions va triplicar-se. D’inversors que no tenen cap  coneixement agrari. De sobte, el menjar de tot hom passa a ser matèria d’alta especulació. Els inconvenients: els preus dels aliments creix paral·lelament a la fam dels fons agraris.

 La FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació informa al març de nous records : els preus han superat els de qualsevol altra època anterior. En un any han pujat un 39%. Els dels cereals, l’oli, o el greix, el 71%.

“L’època  dels aliments barats s’ha acabat” profetitza Knuckman. Això és bo, segons ell: “la majoria en consumien en excés”. El 13% dels ingressos de les persones als EEUU o a Europa es destina a aliments. Però als països  pobres, aquest percentatge és de mes del 70%. de la mitja de cada persona.

D’ença de juny passat, 44 milions mes de persones son al llindar de la pobresa a causa dels nous preus, segons el Banc Mundial. Hi ha gent que ha de passar el dia amb menys de 1,25 $. Mes de mil milions de persones arreu del mon passen fam. La fam de la banya d’africa no tan sols és conseqüència de la sequera, la guerra civil i les elits corruptes, sinó també dels preus inflats dels aliments.

“Efectes secundaris del mercat no desitjats”.

Així escriu Knuckman el fet que els més pobres ja no puguin tenir menjar.

Tal volta caldria que tingués aquesta experiència, no tan sols ell.

 El roto 

 

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• dpgonceexm: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents