URXELLA

En base a les pressions que es varen manifestar en el tram final de la tramitació del PHIB, el punts mes conflictius son quatre: les benzineres, els agricultors, els perforadors de sondeigs i els urbanitzadors de les zones humides.

El tema més rellevant es de les zones humides. Es en el que va haver pressions més fortes i és la gran causa per la qual fins al punt de arriscar una multa considerable de la UE per retardar l’aprovació del PHIB. Aquí hem de recordar que el pla vigent (del 2001) ja relaciona les zones humides més importants, però no les cartografia. El nou PHIB inclou una cartografia detallada de totes elles i per tant dona una seguretat jurídica que evidentment molesta als propietaris de terrenys que siguin susceptibles d’urbanitzar-se.

Val a dir que totes les zones humides estan protegides per la llei i reglament d’aigües i sols se poden dessecar per motius d’insalubritat o sanejament i amb acord del Consell de Govern. De fet hi ha sentencies que declaren la il·legalitat d’urbanitzar una zona humida encara que no hi hagi cartografia oficial, el que es el nostre cas.

Sentencia del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco de 16 de setembre de 2003 que diu: .. el reconocimiento de la existencia de un humedal natural y la necesidad de aplicarle directamente la legislación de protección de estos espacios naturales, incluso aunque no se encuentre catalogado y especialmente protegido, ni recogido en el Inventario (provisional y abierto) de Zonas Húmedas del País Vasco ...(adjuntam la sentència).

Tenim  aquesta sentencia (que és sobre la desecació de la marjal de la Safor a Xeresa, Valencia) al final de la pagina http://www.mediterranea.org/cae/sentencia_xeresa.htm . Al batle de Xeresa, Cipriano Fluixá, li varen caure 1 any de presó, 76.000.000 Ptes de multa i 2 anys de inhabilitació. Sentencia del Tribunal Supremo (Sala de lo Penal) nº1073/2003: ... El Alcalde de una localidad en la que existen, desde tiempo inmemorial, unas zonas húmedas, no puede alegar, en ese contexto social, que la inexistencia de una norma específica de carácter prohibitivo autoriza, sin límites ni condicionamientos, una actuación tan agresiva como el vertido de residuos sólidos, hasta conseguir un aterramiento, que no sólo destruye el espacio, sino que elimina de raíz sus condiciones medio ambientales, incidiendo sobre el equilibrio de la naturaleza ..., ... la jurisprudencia reiterada del Tribunal Supremo, en materia administrativa, ha declarado que las zona húmedas deben ser protegidas, sin necesidad de una declaración específica que las convierta, en virtud de una especie de acto traumatúrgico, obrado por el simple impulso del Boletín Oficial, en zonas protegidas...T

Tant una com l'altre són contundents, però la segona és clarissima:"la jurisprudencia reiterada del TS..."  i  "el alcalde no puede alegar....". En el cas de l'Ullal, nomes li caldria canviar "...el vertido de residuos sólidos..."  per  "...la urbanización...".

 Tot i aix ò, si fan desaparèixer les cartografies els hi resulta molt més fàcil urbanitzar una zona humida que qualque tècnic (sempre se’n troben) digui que no ho es. Només hem de veure les al·legacions que ha demanat el batle; a una arquitecte i fonamentat en fotografies aèries oblidant fotografies com la que acompanya aquest article.

Urbanitzar una zona humida, sense l’acord de dessecament per manament de la llei d’aigua, pot acabar com tants d’altres exemples molt actuals: mansió d’en Cretu a Eivissa o Llucalcari i ses Covetes a Mallorca.

Ni nosaltres ni la nostra terra se mereix la destrossa del patrimoni hídric, incloent-hi les masses d’aigua, que la ignorància o la indiferència de molts i l’avarícia d’uns pocs ens fa preveure. Salvem l’Ullal

Gràcies a Antoni Rodríguez Perea ex-director de recursos hidrícs del govern Balear i Doctor en Geología por la Universitat de Barcelona. Professor de Estratigrafia en la Universitat de les Illes Balears (UIB) per la informació que ens ha facilitat i hem utilitzat a aquest article