Alternativa | 07 Març, 2008 18:47
Duc una bona estona davant de l'ordinador intentant trobar paraules, he començat una vegada i una altra un text que parlés de condemna, de rebuig, d'indignació...
Com és possible que encara hagi gent capaç d'assassinar per una idea i persones que el justifiquin ... Cap dret pot ésser per damunt de la vida.
Quants projectes, idees, futur s'han anat amb Isaías...
Des de la meva humil condició de polític de poble, igual que Isaías Carrasco només puc mostrar la meva solidaritat a la seva família i amics.
ETA està acabada no té cap futur i l'únic que ha de fer es dissoldre's perquè és el que li demana la gran majoria de la societat basca i espanyola
Ja és hora d'arribar a un escenari de pau i normalització política. Ja és hora de substituir les bales per vots.
La pròxima legislatura ha de ser la de la recuperació del pacte enfront del terrorisme i a favor de la pau, la legislatura en la qual mai més es divideixin les forces democràtiques enfront del terror.

Alternativa | 07 Març, 2008 07:00
Un nou article de la llicenciada Mª Antònia Valdivielso, Toñi pels amics.
Ara que està a punt d’acabar aquesta campanya electoral, deixeu-me que us faci cinc cèntims de reflexions que se m’han anant acudint així com anaven passant els dies.
El primer que em deman es la utilitat real de les campanyes electorals, al manco tal com s’estan fent en aquest país, on un té la sensació que es viu permanentment en període pre-electoral. En el cas d’aquestes eleccions, jo diria que des de setembre s’està vivint un clima i s’estan duent a terme unes accions encaminades a decantar el vot de l’electoral cap a un dels dos gran partits. Xecs bebè, descomptes de 400 euros a la declaració d’hisenda i mesures similars no només semblen dirigides a encaminar el vot, sinó més bé són contemplades per bona part de la gent que hi pensa com a formes de comprar vots. Que hi hagi després altres partits que continuïn en la mateixa línia i entrin a un mercadeig vergonyós encara fa més mal, perquè els descreguts de la política es reafirmen en les seves posicions i la gent jove, que encara no ha tengut l’oportunitat de participar-hi, se n’afluixa.
És curiós que, amb tant com hem canviat els espanyols, les estratègies que es fan servir a les campanyes electorals segueixen essent, a grans trets, similars a les que es feien servir fa trenta anys: aferrada de cartells, pancartes, espais electorals gratuïts a les televisions, falques radiofòniques, fotos amb nadons, visites a mercats... i mítings, molts de mítings, que només serveixen per mantenir motivat un sector de votants que, tanmateix, ja votaria aquell candidat. Els mítings centrals es programen en funció de les notícies de televisió i, enlloc de trobar-hi ideologia, programes i propostes, només s’escolten consignes, tòpics i missatges curts que serviran com a titulars de diari. La gent no assisteix a un míting d’un partit polític per sabre si l’ha de votar o no; hi va quan es simpatitzant, o militant, i es fa com a acte de reafirmació corporativista.
Ja sabeu el que pens dels famosos “cara a cara” que s’han venut com a la culminació de la campanya del 2008 i que, al final, l’únic que han fet és ofegar-la: sembla que no ha hagut res més que els dos debats. Els dos encontres entre Rajoy y Zapatero m’han donat la raó en moltes coses que ja havia expressat a un altre article, però no han resultat tan inútils com jo em pensava perquè han servit per culminar un procés que vivim des de fa ja alguns processos electorals: la marginació de les minories. Esquerra Unida, Convergència i Unió o PNB pràcticament han desaparegut dels mitjans de comunicació, capficats a donar un ressò infinit i gratuït als dos partits majoritaris. Una màxima de la democràcia és el respecte per les minories, però de vegades em fa la impressió que PP i PSOE s’han posat d’acord per arraconar els altres partits. Ja els va bé un sistema bipartidista i turnista, que cada vegada em recorda més, per una part, al model de la Restauració i, per altra, al nord-americà. El mal que ha fet el PSOE a l’esquerra, sembrant i escampant la idea que l’únic vot útil és el que es dirigeix cap a ell, serà molt difícil de superar.
Justament en aquestes eleccions, quan Esquerra Unida - Els Verds presenten a Balears uns candidats excel.lents, amb idees, amb entusiasme, amb ganes de canviar les coses de veritat, amb capacitat de transmetre i força per fer-ho, encara fa sentir més impotència comentaris com ara que “jo votaria per na Marisol Ramírez, però no vull tudar el meu vot; si no vot PSOE, guanyarà el PP”.
En qualsevol cas, encara que el pesimisme ens pugui arribar a guanyar de tant en tant, el que és important és continuar creient en la política, perquè tots som éssers polítics. Diumenge hem d’anar a votar tots, no perquè sigui el nostre dret, sinó perquè si volem canviar el sistema (per quan una reforma de la llei electoral que no aplasti les minories?) hem de participar a les eleccions, encara que hi hagi coses que noens acabin d’agradar.
IU Vallekas demana el vot amb humor:
El darrer capítol de Gaspi " No a las nucleares".
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
| « | Març 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||