URXELLA

Després de les eleccions

Alternativa | 20 Març, 2008 08:06

El sempre esperat i magnífic article de na Toñi

Després de les eleccions

Les passades eleccions generals no han donat moltes sorpreses. S’ha confirmat el que s’esperava, el que ja s’ha qualificat, entre d’altres expressions, com a “tsumani” bipartidista. Malgrat tot, no per menys esperat deixa de ser decebedor que el panorama electoral a Espanya al final s’hagi reduït, amb qualque notòria excepció, a triar entre PP i PSOE. Tota la campanya ha estat enfocada al duel entre Rajoy i Zapatero, i els dos debats, que al final és l’única cosa que la majoria de gent recordarà d’aquestes setmanes, no han fet més que posar la guinda al pastís que s’havien cuinat els dos grans partits.

Pel que fa al PP, és veritat que han perdut les eleccions i que no han arribat al seu sostre electoral –el de la victòria per majoria absoluta d’Aznar-, però no és menys cert que han obtengut un nombre de vots i d’escons importantíssim. A Madrid han arrasat i a Comunitats on es presentaven candidatures més moderades (si es que així es poden qualificar candidats del PP) han quedat més enfora del PSOE. No és estrany, doncs, que bona part de l’electoral del partit de dretes demani una oposició encara més forta, per la qual cosa podem tornar a viure, amb molta facilitat, quatre anys més de brega parlamentària permanent. La maniobra de Rajoy (ara me’n vaig, va semblar dir diumenge al balcó del carrer Génova, i ja es sentia el soroll de sabres; ara no me’n vaig, va dir dimarts) acabarà destapant una lluita fratricida dins del partit. I aquesta crispació, dissortadament, s’acabarà traslladat al Parlament, és ben segur.

El PSOE ha guanyat, però no amb l’alegria que les darreres enquestes preveien. Sembla, per les travesses que s’estan fent, que el nou gabinet tendrà molts de noms ja coneguts, o sigui, que el que s’oferirà serà continuïtat respecte del final de la legislatura anterior. El que crec que en Zapatero hauria de tenir clar és que molta de gent no ha votat el PSOE, ha votat en contra del PP, i molts d’aquests vots (pens que la majoria) són de la esquerra. De totes maneres, sembla que l’actual president no ho tendrà en compte, atès que les seves intencions són pactar amb forces ben conservadores, com el PNB. Pels que volíem un partit fort a l’esquerra del PSOE, que obligàs en Zapatero a pactar polítiques de veres esquerranes, els resultats han estat ben trists.

CiU es manté, però només això, i amb tot el que ha passat a Catalunya aquests darrers quatre anys (Estatut, AVE, Carmel...) també hi ha una certa frustració, sentiment que, en el cas del PNB, encara ha quedat més palès; l’aposta pel referèndum i la defenestració de n’Imaz han passat factura al nacionalisme basc més conservador.

Així i tot, CiU i PNB seran decisius a l’hora de formar govern. Ells sí tendran grup parlamentari i amb aquestes forces conservadores sí que el PSOE haurà de comptar per pactar les seves polítiques. Això vol dir que res d’avançar pel camí de la laïcitat, res d’apostar per allò que és públic (començant per l’educació i acabant per la sanitat), res de reformar la llei de l’avortament... I m’estim més no continuar perquè tots ens fem la idea del que ens espera.

El que no serà decisiu serà el grup d’IU. Ofegat pel bipartidisme, per una llei electoral completament injusta (a mi m’havien fet creure que la democràcia es basava en el principi d’una persona, un vot, però es veu que aquesta llei no regeix pels partits que tenen més de 900.000 vots repartits entre tot l’Estat) i pel que, en la meva modesta opinió han estat decisions errades o assoliments que no s’han sabut transmetre (les lleis més progressistes dels darrers quatre anys es varen aprovar amb el suport d’IU, i aquesta qüestió hi ha molta de gent que no la té gens clara), a IU li espera una travessia pel desert que s’hauria d’aprofitar per fer canvis, però en profunditat. Fan falta cares noves, fan falta idees noves, però, sobretot, fa falta renovar la il·lusió de la gent, que hom no pugui dir que tots els polítics són iguals. Malauradament, sense grup parlamentari, sense l’altaveu que suposa intervenir a l’hemicicle amb assiduïtat i sense doblers, el que jo esper i deman serà molt difícil d’aconseguir.

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy