URXELLA

La síndrome d'Hubris

Alternativa | 13 Juliol, 2008 06:00

A l’article d’ahir deiem que fa temps que observam simptomes de la síndrome d’Hubris al nostre batle i varem dir que avui parlariem d’aquest síndrome, hem fet un resum, traducció i adaptació de l’article Hubris, el mal de los políticos de Rosa Maria Artal.

David Owen, antic ministre d'exteriors britànic i neuròleg, ha invertit sis anys a estudiar el cervell dels líders de la classe dirigent. Els resultats figuren en un llibre titulat “En la malaltia i en el poder”.

Els principals símptomes d’aquest síndrome són supèrbia, desmesura i fugida de la realitat. Després d’un temps al poder els polítics tenen una exagerada confiança en si mateixos, ja no escolten als seus assessors ni als seus ciutadans, es creuen en possessió absoluta de la veritat, amb capacitat per a fer i desfer segons la seva voluntat, no reconeixen els seus errors. Per a Owen el poder intoxica a l'instant d'afectar la ment. En altres professions se sol arribar al cim per mèrits. Però els governants no s'han imposat solament per la seva vàlua personal, sinó per una lluita d'interessos. No està assegurat que siguin els millors del seu partit, només es pressuposa. Surten de les seves llars anònimes i al principi no es creuen la seva pròpia capacitat. Un núvol de aduladors s'apressa a convèncer-los de les seves excel·lències. La majoria espera treure profit.

El líder ja està segur, arriba la megalomania, s’han de fer obres faraòniques, construir edificis “emblemàtics” que duguin el seu nom i el seu segell per a la posteritat. Sembla que Owen hagués estudiat a nostre batle i la seva obsessió per l’Auditori d’en Moneo.

És llavors quan es deslliga la por a perdre el que s’ha aconseguit. Tots són enemics a evitar, els polítics es tanquen en el seu castell, la famosa síndrome de la Moncloa. La culpa és de l'oposició, dels veïns que es queixen o demanen massa, de la premsa...

A la Grècia clàssica el càstig a la hubris és la némesis, el càstig dels déus que té com efecte retornar a l'individu dintre dels límits que va creuar.

Al món actual la garrotada de les urnes, el cessament, la pèrdua del comandament o la popularitat en definitiva, sumeix a l'afectat pel Hubris en la desolació, dissimulada amb ràbia i rancor en alguns casos, un bon exemple seria l'expresident Aznar.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy