URXELLA

Dinou anys no són res.

Alternativa | 16 Juliol, 2008 06:00

Aquesta és la carta de dimisió del regidor Jeroni Llobera d'Unió Progressista de Pollença(quan les esquerres es presentavam plegats a les eleccions). La carta és de 1989, però 19 anys després te la seva vigència, això sí jo tinc corda per tota la legislatura que no es preocupi l'equip de govern

Voldría aprofitar aquesta ocasió per deixar clar que durant els anys passats com regidor d’aquest Ajuntament he procurat representar un sector del poble petit tal vegada en número però important qualitativament. Un sector del poble que pensava que les coses se podien canviar que les tant desitjades institucions democràtiques, serien l'eina perquè d’injustícia,el caciquisme, la corrupció ,l'ineficàcia, la burocràcia desapareguessin definitivament de la vida pública.

Això aquí no ha estat possible,i que consti que per part meva he lluitat fort i ferm perquè fos així.

M'en vaig tranquil,tranquil però oiat i trist. Tranquil, perquè crec que en tot moment he estat coherent amb les meves idees i decisions.

Oiat, perquè he vist que sigui amb mètodes, sigles, falses promeses... etc,que sigui,i amb una manca d’escrúpols digne dels millors capítols de “Falcon Crest”,a la fi,s'imposen els interessos d'un sectors determinats en perjudici del poble.

Trist de veure la pobresa d’idees i manca de criteris tècnics i polítics de la gran majoria de regidors que han desfilat per aquest Ajuntament.

Trist i oiat de veure que s’estan posant les fites per convertir el nostre terme amb un camp abonat per l'especulació i els atemptats urbanístics.

Vos deix la responsabilitat del desprestigi aconseguit per el nostre poble.

Amb poques paraules,crec que en l'actual situació no mereix que hi dediqui mes esforços, col·laborant amb una farsa pseudo-democràtica que n'estic convençut durarà anys i anys.

Voldria agrair la col·laboració de tots els treballadors d'aquesta Casa que com ja he dit altres vegades,en molts de casos fan que el desgavell que és la gestió municipal no sigui tan manifesta.

Agrairia al senyor Batle s’estalviï las paraules de rigor d'aquestes ocasions. Sempre he estat enemic dels formalismes buits.

Goya. Caprichos. 42. Tú que no puedes. Aguafuerte, aguatinta bruñida. 205 x 145 mm.. Real Calcografía (Madrid).

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy