Alternativa | 23 Maig, 2009 06:00
A les darreres eleccions generals a partir de la candidatura d’Unitat vam tenir un interessant debat a l’article "Quo Vadis Esquerra" . Per la meva part defensava que és complicat poder arribar a la independència sense passar abans per un model federal, i assenyalava que la història d'altres països així el demostrava. Un "amic de Lladó" em respondia que
"No hi ha via cap exemple de estat centralista que es federalitzi i que dels Estats que conformen la Unió Europea n'hi ha 12 que l'any 1907 no eren estats. Europa no ha vist federalitzacions (només el cas singular d'Alemanya de l'est) sinó que només ha vist el naixement de noves republiques fruit de la seva independència..."
Vaig dir que le contestaria, però el cert és que fins avui no l'havia fet (perdó). La majoria dels països que han alcanzat la independència a Europa al segle XX l'han fet després d'una guerra, sigui la primera Guerra Mundial o guerres nacionales com la de Iugoslàvia.
Hi ha dos exemples; Txecoslovàquia i la URSS que han donat lloc a diversos paísos independents d'una manera prou pacífica, i al dos casos es tractaven de repúbliques federals.
Pens que aquells que defensen la independència dels Països Catalans, de les Balears o de Mallorca han de ser ben conscients que si això es vol aconseguir de manera pacífica s'ha de fer de forma gradual i pas a pas. No oblideu que la Constitució al seu article 8 diu "que l'exèrcit té com missió defensar la seva integritat territorial".
A Espanya és clar que hi ha un nacionalisme espanyol homogeni, monolingüe i excloent majoritari, però crec que el camí no és respondre amb el mateix tipus de nacionalisme. Els nacionalismes, inclús l'espanyol són un continu històric i seguiran existint agradin o no. Negant l'existència d'Espanya i del seu nacionalisme no se soluciona el problema i tampoc s'aconsegueix res pensant que els nacionalistes espanyols tindran una revelació i acceptaran pacifica i democràticament la independència d'una part del "territori espanyol".
Des del meu punt de vista el que hem de fer és avançar cap a una república federal que reconegui el dret a l'autodeterminació, mitjançant un procés de reforma constitucional . Cal canviar d'una vegada un Senat inoperant i disfuncional que no serveix per a representar l’estructura territorial i política d’Espanya. Cal institucionalitzar els mecanismes multilaterals amb caràcter vinculant (Senat, conferències sectorials i conferència de presidents), i terminar amb la provisionalitat, actual; el tracte desigual i la ineficaç implantació dels drets bàsics de ciutadania en sanitat, serveis socials i educació.
Relacionat amb tot això ens ha arribat una interessant informació sobre una nova web www.españafederal.es o www.espanafederal.es en la qual es pot trobar la Declaració “Construint l’Espanya Federal” que fou presentada a Madrid el passat desembre. Aquesta Declaració es defineix com una proposta de reforma federal de la Constitució Espanyola sorgida de les aportacions de varis experts/es de l’Estat Espanyol en matèria federal.
La Web és un instrument de difusió de la Declaració “Construint l’Espanya Federal” i serveix per a:
Pi i Margall president de la Primera República Espanyola, que entre altres coses va impulsar la separació de l'Església i l'Estat, l'abolició de l'esclavitud, l'ensenyament obligatori i gratuït, la reducció de la jornada laboral i el projecte de nova Constitució que preveia una República Federal formada per 17 Estats.

alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
| « | Maig 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |