URXELLA

José Antonio Labordeta. Un hombre sin más !

Alternativa | 20 Setembre, 2010 06:00

Avui vull fer un petit homenatge a José Antonio Labordeta , professor de història, cantautor, polític, poeta, novel·lista, editor, articulista, actor, presentador realitzador de televisió... però sobre tot era «el Abuelo».

El meu primer record de Labordeta polític, són els cartells de candidats “bigotudos” del Partit Socialista Aragonès del que va ser un dels fundadors. Un d’aquells partits socialistes d'esquerra autogestionària i federalista, alternatius al PSOE que existien al principi de la transició i que els doblers de la socialdemocràcia europea, avui socialiberalisme, es va menjar.

Després va ser candidat al Senat per Izquierda Unida, finalment va ser el millor diputat que ha tingut mai Aragó, electe per la Chunta Aragonesista del 2000 al 2008. Com va dir quan va ser triat “seré una humilde mosca cojonera para que se acuerden de nosotros , mi objetivo es ser digno para todos aquellos que nos votaron”.

Si voleu passar una bona estona i aprendre una mica com funciona el Congrés dels diputats us recoman llegir “Memorias de un beduino en el congreso de los diputados” Un llibre de memòries sobre els seus vuit anys al Congrés dels Diputats. També us recoman la seva excl·lent novel·la “En el remolino”.

El partit en el que sempre va militar Labordeta i al que sempre va ser fidel és “Izquierda Depresiva Aragonesa- la IDA - “, partido polític -social-imaginario. “El hecho de ser de la IDA ya supone que, a pesar de la depresión, te pones en una actitud política, de combate " .

Per alguna cosa un dels seus llibres portava el nom del seu poema “banderas rotas” dedicat a les causes perdudes poema que ja vam transcriure fa tres anys a aquest blog en suport a tots els que defensam que no s’havia d’haver continuat amb l’hospital de Son Espases.

Com cantautor vaig gaudir un munt de vegades d’en Labordeta, en places, parcs i la darrera vegada a l’auditori d’Alcúdia, on un grapat de maños vam poder parlar amb ell. El abuelo té un munt de bones cançons però entre totes evidentment destaca “el canto a la libertad”, himne oficiós i popular d'Aragó que esper ara es pugui convertir en el himne oficial.

Al 1993 Labordeta va dedicar una part del seu programa un país en la mochila dedicat a Mallorca a les aguiles de Pollença´.

Labordeta va dir “que aunque espero no tener ni tumba ni mausoleo, ya sé cual puede ser mi otro epitafio !A la mierda¡ Y todos tan contentos. Però l’epitafi amb el que desetijava ser recordat era aquest poema

(Segueix)

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy