Alternativa | 01 Maig, 2011 06:00
El comerç de la neu va ser molt important a Mallorca i també arreu de la Mediterrània. La tècnica d’emmagatzemar la neu començà 2000 anys AC a Mesopotàmia, pogué arribar a Mallorca amb la conquesta musulmana. Al 1595, Binimelis escriu sobre els dipòsits de neu a Mallorca.
La neu tenia gran demanda sobretot a les grans poblacions, servia per a la conservació d’aliments, usos mèdics i per a la fabricació de gelats i aigües de neu.
A Mallorca hi ha localitzades 42 cases de neu i la majoria funcionaren fins les primeres dècades del segle XX. La darrera que va estar en servei va ser la del coll de Comafreda, al 1927 va fer la seva darrera temporada.
Les cases de neu podien ser de diferents formes i dimensions tot i que la majoria eren ovalades o de planta rectangular amb els costats menors corbats, n’hi havia que se feien aprofitant una cavitat natural, les que eren construïdes en totalitat solien tenir una profunditat d’uns sis metres, el trespol empedrat i les parets que envoltaven el clot estaven lleugerament inclinades, la coberta se feia majoritàriament a dues aigües amb troncs i branques i se cobria amb càrritx fins fer-la impermeable. A altres s’empraren teules i a la de Fartaritx se construí una coberta d’obra, una volta feta amb canyes i argamassa que pot ser dati del S. XVIII. Als costats se deixaven uns finestrons que servien per a tirar-hi la neu, les bombarderes, que s’havien de tapar una vegada el pou era ple.
La majoria de pous de neu se troben entre els 900 i 1200 metres d’altura tot i que algun pot estar més amunt i també n’hi ha més avall, destacant un d’Artà que està a menys de 600 metres, pot ser que aquest fos emprat en els segles XVI i XVII.
Als voltants de la casa de neu s’hi construïen marjades per a aplanar el terreny i tenir més espai per a replegar-hi la neu, també si feien parets només per a que el vent l’acumulàs. A més de tot això s’hi construïen habitacles per als nevaters i els animals de càrrega que havien de viure algunes situacions extremes.
Les colles de nevaters solien ser d’entre vuit i dotze homos, algun autor diu que l’ofici de nevater no existia, que eren margers, carboners i membres d’altres oficis els que quan arribava la temporada eren contractats per a nevatejar. S’anava replegant la neu i s’acostava als voltants del pou, després l’anaven tirant per les bombarderes mentre tres o quatre homos l’anaven pitjant amb els peus, pensar les espardenyes que tenien en aquell temps escarrufa. Un pic havien deixat ben pitjada una capa, li col·locaven un sostre de càrritx pel damunt i començaven una altre capa de neu i així fins que el pou era ben ple. Tota obertura se tapava molt bé per a que no hi entràs aigua, vent i sobre tot boira. Tot quedava així fins a l’època de consum, en què es treien els blocs de neu ben pitjada, pans de gel d’un quintar (42,32 Kg.), que se carregaven a les bísties i se baixaven ja amb fosca fins al camí on arribava el carro i una vegada aquest ple, partia cap a les poblacions on en feien ús.
Sempre dic que aquesta gent eren d’admirar.
A.R.F.V.
(Segueix)
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
| « | Maig 2011 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||