URXELLA

Crec que això no és pot posar en dubte, com tampoc que els Jocs varen tenir un impuls molt positiu per la ciutat de Barcelona. Però estic convençut  que com sol passar amb aquets tipus d’esdeveniments que els polítics i els mitjans de comunicació explicaren els efectes positius, els van exagerar, n’inventaren de nous i amagaren els negatius.

Quan parlem d’esdeveniments  esportius de l’envergadura d’uns jocs Olímpics podem tenir clar que suposen unes  despeses incontrolades  que evidentment paguem entre tots. En el cas de Londres es va passar d’un pressupost inicial de 5000 milions de dòlars a  més de 15000 i tots els informes indiquen que els beneficis no van ser els promesos. Llevat, és clar dels què assoliren les grans multinacionals i els grans especuladors.

Quan parlem de llocs de feina és evident que un esdeveniment d’aquest tipus sols crea llocs de treball de tipus eventual.

Un altre argument és que unes Olimpíades fomenten la promoció de l’esport bases i les ajudes als esportistes dels esports minoritaris.  Pot ser que a les Olimpíades de Barcelona, quan veníem d’un esport tercermundista això fos en cert. Però aquest argument és clarament trampós. -  Per què no és pot invertir en Esport de base o fer un Pla ADO sense necessitat d’organitzar unes Olimpíades? -  No és poden dedicar els diners destinats a grans infraestructures en projectes més assenyats i més funcionals que facilitin la pràctica de l’esport a la ciutadania en general i no sols a les elits?

Voler vincular l’organització d’uns Jocs Olímpics a un concepte com el de l’austeritat quan en aquest país estam patint unes retallades brutals en educació, sanitat i serveis socials és una burla a tots els ciutadans i voler justificar allò que no es pot justificar per motius de rendibilitat política.

Finalment, quan es pretén participar a una competició cal fer un anàlisi real i tenir unes expectatives objectives i no voler vendre fum, sinó és corre el risc de fer un ridícul espantós. Si realment pretenien vendre Espanya com una marca important amb personatges com Ana Botella o Alejandro Blanco mostra fins a quin punt estam en mans d’una guarda d’incompetents.

Tan en el món de l’alta competició com el de les altes finances no assolir els resultats té unes conseqüències, però sembla que els nostres governants no s’han adonat que estam molt més prop de la tercera divisió que de la Champions League.   La Marca Espanya cotissa cada vegada més a la baixa i el fracàs de Madrid 2020 ho ha deixat ben clar.

Joan Cifre