URXELLA

On és la humanitat?

Alternativa | 24 Febrer, 2014 00:01

La mort dels 15 subsaharians que intentaven entrar a Espanya ha tornat posar de manifest el drama que viuen milions de persones que cada dia es juguen la vida (i molts la perden) per passar la frontera. El primer que ens hauria de fer reflexionar profundament després de tants dies, de totes les informacions i de veure els vídeos que han mostrat les televisions, és el fet que no s'hagi produït cap dimissió.

El govern del PP, lluny d'investigar i depurar responsabilitats ha entrat en el clàssic joc del "i tu més" amb el PSOE al qual ja ens tenen acostumats. Com passa habitualment els nostres governants s'obliden que les explicacions que es donen o no en el parlament no van dirigides al rival polític, sinó al conjunt dels ciutadans. Realment els nostres governats estan arribant a uns nivells de narcisisme i psicopatia alarmants, i mostren una manca d'uns nivells mínims d'empatia cap a les persones que governen, especialment les més febles.

També ens hauríem de demanar si de veritat sorprenen les actuacions d'aquest govern que ha deixat sense cobertura sanitària a quasi un milió de persones que no tenien permís de residència.

Com diu el diputat de la CUP David Fernàndez, el problema no és la política migratòria sinó la política contra la pobresa. No hi ha cap problema en què passin les fronteres els grans magnats o futbolistes de primera divisió. Tampoc no hi ha cap problema en el lliure moviment dels capitals i en canvi s'ataquen sense cap pietat persones indefenses que sols segueixen l’instint natural de cercar una vida millor o simplement sobreviure. El nostre és un sistema basat en la hipocresia més absoluta i que està condemnat al fracàs ja que permet que la majoria de la població pateixi fam i misèria mentre uns pocs s'enriqueixen i això no és sostenible.

Les migracions han estat una constat al llarg de la història. De fet la ciència ens diu que l'origen de la humanitat es va produir a Àfrica i que es va estendre al llarg del planeta mitjançant migracions. No fa gaire anys èrem els espanyols els que emigràvem i de fet ara ho tornam a fer. Per tant, convindria tenir un poc més d'empatia amb gent que ho deixa tot per aconseguir una vida millor. És cert que els processos migratoris necessàriament s'han de regular, però el criteri s'hauria de fitxar, com a mínim, des del respecte als drets humans.

En aquests moments de crisi és molt fàcil encendre l'espurna del racisme, per això cal insistir en que hi ha una falsa percepció de què els immigrants reben de nosaltres més del que ens aporten. Això almenys en termes econòmics és fals. Per una banda, la immigració a Espanya resol el problema de l’envelliment de la població. Si no fos pels immigrants que al llarg dels darrers anys han treballat a Espanya no podríem pagar ni les pensions dels més grans ni l’educació dels més joves. Una altra qüestió que s'ha de tenir en compte és que el balanç econòmic de la immigració, que realitza el Govern Espanyol i que no és altra cosa que la relació entre el que aporten econòmicament a l’estat i el que reben els immigrants, és favorable a l' Estat. En tot cas això no deixen de ser dades econòmiques que haurien de passar a un segon terme quan es parla de drets bàsics.

Convindria recordar un concepte filosòfic que precisament ens ve d'Àfrica i que seria molt interessant tenir en compte. Ubuntu és una paraula que prové de les llengües zulu i xhosa de Sud-àfrica. Tot i que literalment significa solidaritat o humanitat, el seu sentit ètic és més ampli i es relaciona amb conceptes com la cooperació, la compassió, el respecte als interessos col·lectius i la dignitat del les persones.

Desmond Tutu defineix Ubuntu com "l'essència de ser una persona en el sentit de què som gent per l’altra gent. No podem ser totalment humans sols. Com a humans estam fets per a la interdependència. Quan tenim Ubuntu abraçam els altres, som generosos i compassius. Si al món hi hagués més Ubuntu no hi hauria guerres, no hi hauria aquesta enorme diferència entre rics i pobres. Les persones som riques quan podem ajudar a pal·liar les carències dels altres. Som poderosos quan podem ajudar els dèbils, de la mateixa forma que un pare o una mare tracten d’ajudar els seus fill".

Nelson Mandela ho resumia amb un exemple:

“Quan un viatger arribava a un poble no havia de demanar menjar o aigua (...) Això es Ubuntu”.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy