Resultat i primera valoració del ple de verd de gener. El ple es va omplir de verd i va venir el propi Jaume March, al que vam agrair el seu valor  i seny davant la difícil situació que es troba, donant amb el seu tarannà forces a la resta de docents per continuar lluitant a favor de l'educació pública.   El batle va acceptar canviar l'ordre del dia  i el punt 4 de la lei de símbols i el 6 de suport a Jaume March van ser les primeres mocions en debatre's. Les dues es van aprovar i Pollença va demostrar una vegada més el seu rebuig a la política antieducativa i catalonofòbica del PP.

Dins la part negativa del ple lamentam el rebuig de la nostra moció que demanava iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial i civil contra el que va ser el batle, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual , perque retornin a l'Ajuntament els 45.560 Euros que s'ha hagut de pagar a l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011 que  va burlar tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Altres aspecte a destacar del ple va ser el silenci total del regidor d' Unió Mollera Pollencina, que es va abstenir en totes les mocions excepte en la que presentavam  nosaltres, sense donar cap tipus d’explicació.

1.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual del reglament municipal de proveïment d’aigua potable. Retirat

El primer punt es va retirar ja que la redacció del canvi que havien proposat inicialment no era correcta i no s'ha corregit abans del ple.

2.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de transmissió de finca amb qualificació d'espai lliure públic a obtenir per expropiació forçosa, amb contraprestació (justipreu) de la cessió temporal de la mateixa per a l'explotació com a quiosc de l'edificació existent (parcel·la ref. cadastral núm: 4791404EE0149S0001QS, Zona antiga de Cala Barca, Cala Sant Vicenç).Retirat

Tots els grups de l'oposició excepte UMP hem demanat la retirada del punt per un millor estudi del mateix; demanar la seva opinió a l'Assemblea de Veïns de la Cala Sant Vicenç, conèixer els detalls del conveni, el projecte de quiosc que té la Fundació...  Per una vegada que es recorden de la Cala Sant Vicenç cal fer les coses bé. El batle va acceptar la retirada del punt encara que va fer un discurs fora de lloc, acabarà la legislatura i encara no s’haura adonat que no té majoria absoluta i que ha de fer les coses amb més cura.

3.- Moció presentada pel grup municipal A d’inici expedient “acció de retorn” Rebutjada amb els vots en contra de PP-CiU-Lliga i UMP (9), vots a favor d'Alternativa (2) i abstenció de la resta.

L’equip de govern amb el suport d'UMP continua sense voler llum i taquígraf sobre el que s'ha fet les legislatures anteriors. En aquest cas no han volgut obrir un expedient que hagués suposat que tots els implicats declarassin, informes i un decisió sobre si hi ha o no responsabilitats personal i de quin tipus.  El batle va insistir que cal aprendre perquè no torni a passar... Com s'aprenderà si no s'ha assumit cap responsabilitat política, pagam tots un acord establert al marge de l'ordenament jurídic. Evidentment a Alternativa continuarem cercant que s’ assumeixin responsabilitat a aquest tema i en aquest moment estam estudiant la possibilitat d’anar a la via penal.

4.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A, ERAM i Regidors no adscrits de declaració dels símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió.  (Nota de premsa conjunta sobre la moció)Aprovada amb el vot en contra de David Alonso (curiosament és la primera vegada que aquest regidor del PP va parlar en català al ple), abstenció de la resta de regidors del PP i UMP i vot a favor de la resta de grups.

Sembla increïble que al 2014 s'hagi de lluitar a un estat democràtic per la llibertat d'expressió. El ridícul que està fent el govern del PP a aquest tema només és comparable al que feien els censors del franquisme.

Al ple havia la idea de presentar diferents mocions sobre el tema que finalment hem unit. Les esmenes van ser aprovades pels vots a favor de tots els grups excepte l'abstenció del PP i UMP. Els acords que es van aprovar són els següents:

 

1. Declarar l’Estendard del Rei en Jaume, la senyera de les quatre barres (inclòs el llaç quadribarrat) com a símbol oficial d'interès local als efectes de l'apartat 2) b) de l'article 4, de la Llei sobre l'ús dels símbols oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

2. Declarar com a símbols oficials d'interès local totes aquelles manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi als efectes d'atorgar-lis el caràcter de símbol permès per al centre escolar corresponent, alliberant-lo de l'autorització prèvia, establert a l'article 4, apartat 2) b). 

 

3. Prohibir l’exhibició feta per part de particulars o entitats associatives a espais públics de simbologia que inciti a l’odi, que exalti o representi dictadures, contràries als valors democràtics, i particularment les que representin simbologia nazi.

4. Rebutjar la voluntat del Govern de les Illes Balears de vulnerar la llibertat d'expressió dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, a través de l'establiment de la censura prèvia amb la  Llei 9/2013, de 23 de desembre, que regula l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears.

 

5. Exigir al Govern de les Illes Balears la retirada immediata de  l'esborrany de decret sobre ús de símbols als immobles o mobles afectes als serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en tant que atempta contra la llibertat d'expressió i l'autonomia local, entre d'altres vulneracions del nostre ordenament jurídic que el converteixen en un decret il·legal.

 

6. Exigir al Govern de les Illes Balears la derogació de la  Llei 9/2013, de 23 de desembre, que regula l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, en tant que vulnera un dret fonamental com és la llibertat d'expressió al establir un sistema de censura prèvia, explícitament prohibit per la Constitució Espanyola.

Hem demanat al batle per la seva abstenció a l'assemblea de batles. La seva explicació és que va considerar que la moció que es presentava a l'assemblea de batles era la que se presentava avui i va decidir-se abstenir-se a l'espera del que es fes avui. Nosaltres consideram que l'opinió del ple ja havia restat clara a mocions anteriors contra la llei de símbols i a favor dels llaços del català, i que el batle hauria d’haver votat en contra de la llei de símbols a l’assemblea de btles.

5.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A i ERAM en contra de la reforma de la llei de l’avortament i per un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius (veure moció).  Aprovada amb els vots a favor de tots els regidors, excepte l'abstenció del regidor d'UMP. El batle va donar llibertat de vot als seus regidors.  

La llei del 1985 reconeixia tres supòsits o indicacions per avortar (violació, risc per la mare i malformació fetal). Le llei de 2010 era una llei de terminis, en què l'avortament era un dret de les dones dins les 14 primeres setmanes de gestació. Després, establia una sèrie de terminins i supòsits per avortar. La proposta de Gallardon torna al model dels supòsits o indicacions (al món, hi ha dos models en quan a regular el tema de l'avortament: el de supòsits i el de terminis. Van variant les legislacions, en raó dels supòsits o els terminis, però els models són dos) i redueix de tres a dos els supòsits: violació i risc físic o mental de la mare. Desapareix el supòsit de la malformació fetal com a supòsit per avortar. A més, els mecanismes per demostrar el supòsits dels riscs físic o metal de la mare s'endureixen considerablement. S'han de presentar dos informes de metges de diferents centres mèdics avalant la situació de perill per la mare.... Hi ha en el fons una qüestió de classe social: les classes baixes i populars no podran fer front ni psíquica ni econòmicament el procés, hi acabaran fent pràctiques d'avortaments clandestints, posant en perill la salut de la mare; mentre que els membres de les classes socials altes no tendran la meitat de problemes per fer front a aquesta situació advinguda i no volguda. 

6.- Moció presentada pels grups municipals ERAM, A, PSOE i PSM-EN de suport a Jaume March Serra i de rebuig a la política educativa del Govern de les Illes Balears (veure moció).. (veure article)Aprovada amb l'abstenció del PP i UMP i vot a favor de la resta.

Vam fer una esmena mínima ja que quan vam registrar la moció només parlavam d'un expedient i ara cal parlar d'expedients. Aprovada amb l'abstenció dels regidors del PP i UMP i vot a favor de la resta de grups.

 

 Els expedients oberts a Jaume March són expedients purament polítics fets d'una manera barroera. Tenim una Conselleria d'Educació que en comptes de premiar al director d'un centre que ha millorat els resultats de PISA, que ha estat el centre públic de les Balears amb els millors resultats científics, que ha rebut el premi El País de los Estudiantes, el premi de Crearte del Ministeri d'Educació el 2011... El trepitja. 

7.- Moció presentada pels grups municipals IB-Lliga i CiUxP en contra de la privatització dels aeroports de les Illes Balears i a favor d’un model de gestió individualitzat i amb participació decisiva de les institucions balears (veure moció) Aprovada amb l'abstenció d'UMP i vots a favor de la resta de regidors.

Es va esmenar la moció afegint que la gestió pública de l'aeroport hauria de passar al govern autonòmic. Curiosament va ser una idea que va treure al ple el batle.

Evidentment estam en contra de la privatització dels aeroports.  Però anam una mica més enfora; de res serveix tenir un aeroport públic sense trànsit al mateix, i si no mirau el tema de Menorca on AIR NOSTRUM renúncia al servei públic ja que té ocupacions inferiors als 20%. Necessitam una empresa pública d'aviació, una RENFE aèrea. Els hotelers ens volen fer creure que el problema són les altes taxes de Son Sant Joan i això és mentida, i si no mirau Canàries que amb les mateixes taxes té un munt de vols a l'hivern (pel clima s'enten), des res serveix la titularitat de l'aeroport sense una activitat econòmica

8.- Propostes /Mocions d'urgència.

I.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

 El batle de Pollença informaque ha deixat sense efecte el decret pel que els membres de l'equip de govern amb dedicació exclusiva s'havien auto-atorgat per decret les anomenades "ajudes socials" talment com si fossin funcionaris. Els grups de la oposició (PSM-MÉS, A, PSOE, ERAM i No adscrits ) haviam presentat un recurs de reposició Els doblers pressupostat es destinaran a Serveis Socials

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes

Vam ser l’únic grup que havia registrat en temps preguntes per aquest ple i van ser contestades la majoria abans de fer-se les 12 de la nit, les publicarem a aquest bloc.

---

Avui us recomanam assistir a la presentació del llibre “Treballadors, sindicalistes i clandestins” de David Ginard. L’historiador i arxiver municipal, Pere Salas, presentarà  i l'autor també intervindrà a l’acte de presentació que tindrà lloc divendres 31, a les 20,30 hores, en el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya, Pollença.

Al ple d'avui presentam una moció  demananat iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial i civil contra el que va ser el batle, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual (actualment  regidor de Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música), perque retornin a l'Ajuntament els 45.560 Euros que s'ha hagut de pagar a l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011 que  va burlar tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

_______________________________________________________________________________________________

 Al darrer ple extraordinari de 23 desembre es va aprovar un acord extrajudicial de 45.560 Euros IVA INCLOS perquè l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L  retirés el recurs contenciós administratiu a l'Ajuntament on demanven 124.000 Euros + interessos + costs per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011. Amb els vots a favor de PP, Lliga, CiU i UMP. Abstenció del regidors no adscrit en Tomeu Fuster i vots en contra d'Alternativa, PSOE  PSM i Esquerra.

Segon l'informe jurídic del 22 de novembre solicitat per l'Ajuntament als missers Miquel Ripoll i Martina Plomer; "el motiu d'impugnació (segon la demanda) era l'incompliment d'un contracte verbal atorgat a finals de l'any 2005, per part del Sr Batle governant en dit moment, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual (actualment  regidor de Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música),  amb els representants de DUVA, pel qual l'Ajuntament llogava les pistes de tenis del complex DUVA.  El pacte verbal entre l'Ajuntament i DUVA no apareix  enregistrat en cap document oficial, ni a cap expedient administratiu obrant a l'Ajuntament, burlant  tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Les pistes de tennis s'han estat utilitzant fins a juny del 2011 amb càrrec a l'Ajuntament, sabent la seva irregularitat continuada, el que ha suposat un greu dany a la causa pública d'aquesta Corporació que podria ser constitutiva d'un delicte de malversació de cabals públics per la prevaricació administrativa continuada per omissió i de frau a l'Administració dels quals, tan l'Alcalde D. Joan Cerdà Rull com el seu Regidor d'Esports, D. Miquel Ramón Amengual, poguessin ser responsables coautores per ostentar facultats de contractació pública i, no obstant això, van deixar de fer-ho autoritzant en perjudici municipal el pagament de les rendes.  Consideram que aquests estan  obligats a indemnitzar la corporació local pels danys i perjudicis que en siguin conseqüència, amb independència de la responsabilitat penal o disciplinària que els pugui correspondre.   Igualment consideram que el regidor D. Miquel Ramón Amengual actualment a l'equip de govern com regidor de la Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música),  hauria de dimitir immediatament.

Esperam el suport  de la resta de grups municipals perquè aquests doblers que s'han pagat per una gestió totalment irregular es retornin a les arques municipals.

 

 

Ordre del dia del ple a celebrar demà dijous 30 de gener a les 20:00 a la Sala de Plens de la Casa Consistorial. L'oposició (sense UMP) omplim de contingut el ple amb quatre mocions. Una altra bona oportunitat  per assistir al ple de verd i mostrar  el nostre suport al director de l'IES Marratxí, el pollencí Jaume March Serra, injustament expedientat per la Conselleria i la nostra oposició a la llei de símbols.  

1.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual del reglament municipal de proveïment d’aigua potable

 Es tracta de modificar el reglament per poder donar subministrament de forma excepcional a zones rústiques (Síller i camí del cementiri) sempre que hi hagi xarxa municipal

2.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de transmissió de finca amb qualificació d'espai lliure públic a obtenir per expropiació forçosa, amb contraprestació (justipreu) de la cessió temporal de la mateixa per a l'explotació com a quiosc de l'edificació existent (parcel·la ref. cadastral núm: 4791404EE0149S0001QS, Zona antiga de Cala Barca, Cala Sant Vicenç).

A Cala Barques hi ha una zona verda al que seria el degradat quiosc de souvenir Balaixa que hauria de ser expropiada. La idea és cedir durant 20 anys  aquest quiosc a la fundació de Peter Maffay que el reformaria i explotaria.

 

 

 

3.- Moció presentada pel grup municipal A d’inici expedient “acció de retorn”(veure moció)

Presentam una moció al proper ple demananat iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial i civil contra el que va ser el batle, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual (actualment  regidor de Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música), perque retornin a l'Ajuntament els 45.560 Euros que s'ha hagut de pagar a l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011 que  va burlar tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

4.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A, ERAM i Regidors no adscrits de declaració dels símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió. (No penjam la moció registrada ja que en aquest moment estam fent feina per ampliar la mateixa) (Nota de premsa conjunta sobre la moció)

A l'igual que s'ha fet a altres municipis amb aquesta moció volem declarar la senyera com a símbol oficial d'interès local i totes aquelles manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi. A més a més de rebutjar la llei de símbols i demanar la retirada immediata de l'esborrany de decret que s'ha fet en tant que atempta contra la llibertat d'expressió i l'autonomia local,

5.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A i ERAM en contra de la reforma de la llei de l’avortament i per un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius (veure moció).

Amb aquesta moció volem mostrar el nostre rebuig a l'Avantprojecte de Llei que pretén revisar la legislació vigent a Espanya sobre salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l'embaràs i demanar la seva retirada immediata i no continuar la seva tramitació. A més a més volem donar suport a les accions que diferents entitats municipals puguin dur a terme en contra d'aquesta reforma de la llei de l'avortament i promoure un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius i de la interrupció voluntària de l’embaràs

6.- Moció presentada pels grups municipals ERAM, A, PSOE i PSM-EN de suport a Jaume March Serra i de rebuig a la política educativa del Govern de les Illes Balears (veure moció).

Vole mostrar el nostre suport al ciutadà pollencí, Jaume March Serra, rebutjant l’obertura de l’expedient que l'ha fet la Conselleria i manifestant el nostre rebuig a la política de confrontació i de persecució dels dirigents de la Conselleria d’Educació. (veure article)

7.- Moció presentada pels grups municipals IB-Lliga i CiUxP en contra de la privatització dels aeroports de les Illes Balears i a favor d’un model de gestió individualitzat i amb participació decisiva de les institucions balears (veure moció)

Pensavam que el PI era lliberal... i que governaven amb el PP. Evidentment nosaltres estam en contra de la política privatitzadora del PP que vol repartir tot el patrimoni públic entre els seus. 

8.- Propostes /Mocions d'urgència.

I.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes

 Assistiu de verd al ple  municipal per recordar que continuam lluitant per l'escola pública de qualitat 

 

 

 

 A continuació la nota conjunta que he fet els grups de l'oposició (excepte UMP) en referència a la moció que defensarem i votarem al ple d'aquest dijous en defensa de la llibertat d'expressió.

 

Declarem el llaç quadribarrat i la senyera símbols d'interès local a Pollença

En el proper ple municipal de dia 30 de gener discutirem una moció presentada per PSM, Alternativa, Esquerra Republicana, PSOE i els no adscrits, de declaració de la senyera quadribarrada i del llaç com a símbol d'interès local. D'aquesta manera Pollença es vol afegir als municipis que ja han donat aquesta passa per poder complir amb la Llei de Símbols de les Balears. Aquesta llei, que té per únic objectiu la repressió de la llibertat d'expressió i la fòbia cap a certs símbols per interessos polítics, imposa una sèrie de restriccions que, des dels grups que hem signat la moció, volem superar per permetre l'exhibició dels símbols que els pollencins considerin oportuns en edificis municipals, incloses les escoles.

A Pollença, a més, tenim els antecedents de la penjada del símbol del llaç quadribarrat en edificis municipals des de l'any 2012, quan es va aprovar una moció en aquest sentit.

A més, El Ple de l'Ajuntament, el passat 18 d'octubre de 2013, va aprovar el sol·licitar als grups parlamentaris que s'incorporàs a la Llei de Símbols el reconeixement de la senyera tradicional de l’Estendard del Rei en Jaume per tal que pogués onejar sempre que es consideràs al costat de les altres banderes oficials de les Illes, per la seva vinculació tradicional amb la història de les Balears. La moció que es presenta ara, dins el marge que permet la Llei, ve a donar resposta a aquesta demanda dins l'àmbit del nostre municipi.

La senyera de les quatre barres és un símbol tradicional de la identitat de Mallorca i les Illes Balears, i també forma part del patrimoni simbòlic del poble de Pollença, per la qual cosa escau declarar-lo formalment com a símbol d'interès local als efectes de l'article 4 de la llei de símbols.

Esperam que l'amplia majoria que ha donat suport a les anteriors mocions es sumi també a l'aprovació d'aquesta, demostrant així la voluntat del nostre poble de no doblegar-se davant les lleis coartadores de la llibertat del govern Bauzà.

 

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Poques vegades hem assistit a una estratègia tant clara i directe del poder per afavorir els interessos privats, limitar l’ús de l’espai públic i reprimir a tot aquell que no es transforma en un consumidor empedernit. Una estratègia que es va estenent de forma silenciosa, però efectiva, i que no moltes vegades troba oposició. Estem parlant de l’onada d’ordenances cíviques, de convivència o el nom que a cada ciutat i municipi li posin. Sembla que, per ser de caràcter local, no formen part d’una estratègia global. Però basta fer un cop d’ull a la resta de l’Estat per adonar-nos que son milers els pobles i ciutats que estan aprovant en aquests moments ordenances gairebé idèntiques que no pretenen més que crear un problema fictici. Sense comptar amb la nova Llei Wert, que ve a impulsar aquesta estratègia global contra la llibertat.

Existeix realment la necessitat a pobles com Pollença de regular (o millor dit, multar) coses com el demanar almoina, fer acrobàcies amb un monopatí, fer malabars? Cal posar multes de fins a 750 euros per cantar al carrer? La veritat és que tot això és crear problemes on no n’hi ha.

El veritable motiu pel qual s’aproven ordenances d’aquest tipus és triple. En primer lloc, per recaptar. Si llegiu l’ordenança veureu com és tot un seguit de normes i multes per la seva infracció. L’afany recaptatori es fa tant evident quan es multa a una persona que no té diners i que demana ajuda amb 120 euros, que no cal posar més exemples.

El segon motiu evident és el repressiu. Des del poder cada cop es retallen més llibertats i s’intenta controlar més a la població. Potser tenguin por de que ens cansem d’acotar el cap, diguem prou i ens rebel·lem. Perquè sinó es fa menció explícita a que no es pot acampar a les places? Com si això hagués passat mai a Pollença. Amés, en moltes parts de l’articulat és ambigua, ja que es refereix a termes tant difusos com quan es molesti. Afavorint així sempre l’opinió de l’autoritat.

Però probablement el pitjor motiu i més encobert sigui el de privatitzar l’ús de l’espai públic i fomentar únicament l’oci capitalista. Amb el que això comporta d’exclusió social a qui no pot pagar-se’l (d’això se’n diu classisme). El capitalisme s’ha fet l’amo i senyor de tot el nostre temps lliure i de l’espai comú. Perquè sinó no podem jugar amb pilotes al carrer i únicament podem fer-ho a un poliesportiu pagant més de 17 euros per una hora de pista de futbet, per exemple? Perquè no podem beure  asseguts a un banc de plaça o prenent la fresca al carrer? Perquè ens han de prohibir aparcar una caravana més de 48 hores? És molt senzill: per afavorir els negocis. El que pretenen és ficar-nos a tots dins un bar o dins un hotel, sense deixar-nos ni elegir el tipus d’oci que volem. Només pagant s’és lliure. I ni així.

És important en tot aquest tema no caure en l’error de voler modificar l’ordenança que en breu ens volen aprovar. Del que es tracta és de no aprovar cap ordenança més (hi ha diverses ordenances que regulen moltes de les coses que hi ha a la nova) que vulgui regular l’ús de l’espai públic, per molt demagògicament que l’hagin anomenat de civisme. Perquè el que cerca no és fomentar el civisme i la convivència, sinó crear problemes allà on no n’hi ha, recaptar, reprimir i privatitzar el nostre oci (que prou privatitzat està ja). L’únic que es vol és multar, reprimir, coaccionar, però no atacar els problemes que puguin sorgir d’arrel, anant a les causes.

Serem capaços entre tots d’aturar aquest disbarat d’ordenança? Ens mourem per a fer-ho? O deixarem que una vegada més el poder ens segueixi robant les poques llibertats que encara ens queden? Cal lluitar.

- Com podeu presentar al·legacions

- A l'enllaç teniu l'ordenança

Articles anteriors

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

- Sancions d'una ordenança que cal retirar

---

S'ha creat una Plataforma contra l'ordenança cívica a Pollença

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Llavors  els pphilisteus van agafar BaalSà Msó i li van buidar els ulls…van anar, doncs, a cridar-lo per divertir-se i el deixaren en mig de les columnes del temple… després BaalSà Msó es va repenjar a les columnes on descansava el temple… i va empènyer amb tota la força i l’edifici es va enderrocar damunt tota la gent que hi havia dins…

Jutges 16:21-30

 

A Alternativa per Pollença denunciam el retard que porta l’equip de govern (PP-PI) en l’aprovació del pressupost de 2013 i exigim que que presentin el seu projecte el més aviat possible. Aquest és un exemple més de com s’està deteriorant  aquesta legislatura.

_______________________________________________________________________________________________

Portam més de tres mesos de retard en la presentació del pressupost als ple, la seva aprovació inicial segon marca la llei s’hauria d’haver fet en octubre,  i ni tan sols hem fet una reunió per parlar dels mateixos.  El tema és una referència més de com s’està deteriorant la gestió  de l’equip de govern i com s’està tornant al desgavell de passades legislatures. Cal recordar que l’any 2012 els pressuposts es van aprovar definitivament al mes de febrer després de tres o quatre reunions. i de consensuar-ho.  L’any 2013 quan ja era  evident la divisió de l’equip de govern (en aquell moment PP i Lliga) el pressupost es va aprovar ja amb molt de retard, definitivament en juliol, després d’una aprovació inicial fallida i sense consens. I ara ...si l’equip de govern no es posa les piles ens trobarem al segon trimestre de l’any sense pressupost.

El que és normal a qualsevol poble, aprovar abans de començar l’any el  pressupost a Pollença sembla impossible. El pressupost és una eina fonamental en la gestió del municipi i també en la feina de control democràtic per part de l'oposició. El retard al pressupost fa impossible una gestió mínimament planificada i racional de la despesa pública.  A més   a més d’impossibilitar el que hem demanat sempre des d’Alternativa; uns pressuposts participatius on la ciutadania pugui decidir el destí d’algunes partides, compromís que l’anterior equip de govern va adquirir al 2012 i mai s’ha complit.

En definitiva a Alternativa per Pollença demanam a l’equip de govern que es posi les piles i que presenti el més aviat possible a tots els grups el seu projecte de pressupost amb la idea de consensuar-ho i presentar-ho per a la seva aprovació inicial al ple.

 

 

 

 

Ahir es va fer pública la notícia de que la Conselleria d'Educació ha obert un segon expedient per falta molt greu al pollencí  Jaume March, director de l'Institut de Marratxí, que ha quedat suspès cautelarment de les seves funcions. Els expedients oberts a Jaume March com abans als directors de Menorca no tenen altra finalitat que coaccionar als docents.

El motiu d'aquest segon expedient és que March havia iniciat un procediment disciplinari contra l'alumna que el va denunciar per "vulneració del dret a l'educació"  amb un enregistrament d'amagat en horari lectiu. Aquesta alumna es donà de baixa de l'esmentat institut i, avui per avui, cursa estudis en un altre centre educatiu..

Precisament els grups de l'oposició (excepte UMP) a proposta d'Esquerra hem registrat una moció conjunta per debatre i votar al proper ple del dijous 30 per donar suport a Jaume March després de l'obertura del primer expedient. Ara més que mai esperam que la majoria del ple doni suport a la moció i que els ciutadans amb la seva presència al ple mostrin el seu suport a Jaume March.

Aquesta moció demana l'adopció dels següents acords:

PRIMER. L’Ajuntament de Pollença expressa el seu suport al ciutadà pollencí, Jaume March Serra, i expressa el seu reconeixement a la seva trajectòria com a docent i al capdavant de la direcció de centres educatius.

SEGON. L’Ajuntament de Pollença rebutja l’obertura de l’expedient per falta molt greu a Jaume March Serra i manifesta el rebuig a la política de confrontació i de persecució dels dirigents de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

TERCER. L’Ajuntament de Pollença farà arribà aquest acord a la Conselleria d’Educació i cultura del Govern de les Illes Balears, a la seva Direcció General de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans i a l‘actual director de l’IES Marratxí, Jaume March Serra.

 

 

 

A la continuació de l'article teniu la moció (Segueix)

Com sabeu “Can Franc”, es troba en perill de ser demolit. Aoctubre del 2011 vam aprovar una moció a la que l'Ajuntament es va comprometre a:

- Utilitzar tots els recursos legals possibles per evitar la pèrdua dels immobles del Passeig Voramar-Colón-Hernan Cortes assenyalats en l'informe del Departament del Patrimoni de 30 de juny de 2008.

- Es procedirà a treballar en l'elaboració del Catàleg municipal de Patrimoni per a la seva aprovació amb la màxima celeritat, a fi d'evitar pèrdues pel patrimoni històric i artístic de Pollença.

- L'Ajuntament de Pollença sol·licitarà al Consell de Mallorca que es prenguin les mesures pertinents per la protecció d'aquests edificis i evitar el seu enderrocament.

A partir d'aquesta aprovació es va fer la sol·licitut corresponent al Consell, es va revisar la llicència de Can Franc (sembla que tot és correcte) i ara estam al procés de l'aprovació definitiva del catàleg.

Com sabeu l'equip de govern va decidir retirat la fitxa de Can Franc (Passeig Colom 1/Far 2) del catàleg de patrimoni però aquesta  apareix a la documentació de l’aprovació inicial; fitxa U-109 Rafel Llobera com "arquitectura tradicional d’estiueig. El motiu de la retirada de la fitxa és que existeix  una llicència per demolir-la, encara que a dia d'avui ja hagi caducat. L'Ajuntament  ha demanat al Consell perquè els seus tècnics certifiquin amb informes tècnics i jurídiques  les possibles indemnitzacions que es derivin de la protecció de l'edifici. 

Aquest és l'anàlisi i descripció de la fitxa de Can Franc: 

  Construcció de tres plantes: soterrani, planta baixa i primera planta. La construcció és de planta quadrada amb coberta de quatre aiguavessos i torreta-mirador central. Els paraments presenten un folre de pedra enqueixalada amb cantoneres i línies d'imposta de marès. Es situa en el centre d'un espai enjardinat. L’accés principal a la casa es realitza pel passeig Colom, encara que també té una entrada pel carrer Far. Façana del passeig Colom: Tota la construcció presenta una distribució simètrica dels elements i les obertures. L’accés a la casa es realitza mitjançant una escala de pedres irregulars amb el perfil dels graons tallats. L’escala presenta una paret de tancament a cada costat. A partir d’aquesta, s’accedeix a la planta baixa on hi trobem les diferents obertures. Tres finestres allindanades s’obren fins al terra, la central funciona com a portal d’accés. A la primera planta s’obren tres finestrons apaïsats. Entre la planta baixa i el primer pis apareix una línia d’imposta de marès, i que, a la vegada, emmarca tota la construcció horitzontal i verticalment (a les cantoneres).
Les façanes laterals i posterior presenten la mateixa estructura i morfologia, només amb algunes variants. A la façana lateral dreta trobem dues obertures al soterrani: finestró i portal accessori allindanat, ambdós enreixats. A la façana lateral esquerra trobem tres obertures al soterrani: tres finestrons apaïsats enreixats. A la façana
posterior tornem a trobar unes escales que dónen accés a la planta baixa.
Ràfec i cantoneres: El ràfec és una cornisa motllurada amb canal embotida i volada de teula; presenta cantoneres de marès en les seves delimitacions.
Paret de tancament: Tota la construcció presenta una paret de tancament de marès i pedra en verd (depenent del tram) acabada en forma d’esquena d’ase.

 Elements a preservar:

Volumetria, estructura i façanes, incloent totes les obertures i el tractament dels paraments. Espai enjardinat

Intervencions preferents:
 Eliminar la construcció de factura moderna adherida a la façana posterior.

Intervencions admisibles:

 Restauració, conservació, consolidació i rehabilitació. Es podran obrir les obertures tapiade

Entre les nostres al·legacions hem demanat que no s'exclogui la fitxa de Can Franc de l’aprovació definitiva del catàleg fins que no es tenguin els informes tècnics i jurídics per aclarir si s’ha d’indemnitzar o no als propietaris i quina seria la quantitat a pagar.

Anteriors articles sobre el tema:

- El patrimoni arquitectònic del Port de Pollença 1

- El patrimoni arquitectònic del Port de Pollença 2

 Fotografia i article. Última Hora.

 

 

 

Avui publicam preguntes que vam fer al ple d’octubre i que ens van contestar al darrer ple ordinari.

Continuam publicant les al·legacions que hem presentat al catàleg del patrimoni històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic.

- Respecte al camí 134. Camí a Cala Castell s’ha de comprovar l'interès constructiu de les restes del camí vell que discorria per les cases anomenades Can Miquelet,

- En referència a l'apartat dels jaciments arqueològics del municipi consideram que l’Ajuntament hauria de posar una partida pressupostaria per fer un major estudi de camp per delimitar i actualitzat millor els jaciments, i intentat localitzar si es possible les coves incorporades com a jaciments a la Carta arqueològica elaborada per la Direcció General de Cultura del Govern i que la memòria s'indica que no s'han localitzat:

- JA-4 (Cal Garriguer, les Pedreres).

- JA-35 (Siller, cova)

- JA-47 (cova de la Font)

- JA-48 (cova de les cases de Sant Vicenç)

- JA-59 (Can Martorellet)

- JA-69 (Can Vela Gran)

- JA-72 (Font d'en Vicenç)

- JA-118 (Can Vela Gran)

- Cal incorporar al catàleg el jaciment subacuàtic que hi ha a la cala Sant Vicenç on es van localitzar restes d’èpoques històriques diverses, entre les quals cal destacar la troballa d’un vaixell grec del segle VI aC, que s’ha convertit en el derelicte més antic que ha estat excavat fins ara a les illes Balears. La característica més significativa d’aquest jaciment és que s’utilitzà l’assemblatge cosit per construir el vaixell. Aquesta tècnica consistí a unir totes les taules del folre amb un cosit de cordes que estaven impermeabilitzades amb resina. L’embarcació transportava un carregament d’oli i vi envasat en àmfores orientals, ibèriques i púniques. A més a més, s’hi documentaren altres objectes, com lingots d’estany,molins de pedra, cistells de fibra natural, un motllo per fabricar joies, armes i eines de ferro. Sobre aquest jaciment hi ha nombrosa bibliografia:

- Nieto, X.; Tarongí, F.; Santos, M. (2003). «El pecio de cala Sant Vicenç». Revista de Arqueología 258, pàg. 18-25.

- Nieto, X.; Tarongí, F.; Santos, M. (2002). «Un barco griego del siglo VI a.C. en Cala SantVicenç (Pollença, Mallorca)». La Navegación Fenicia; Tecnología Naval y Derroteros.Encuentro entre marinos, arqueólogos e historiadores. Madrid: Centro de Estudios Feniciosy Púnicos.

— (2003). «Il relitto greco-arcaico di Cala Sant Vicenç, Maiorca». L’archeologo Subaqueo IX, pàg.11-14.

— (2006). «El vaixell grec de Cala Sant Vicenç a Pollença (Mallorca)». XXIII Jornades d’EstudisHistòrics Locals. Palma, pàg. 231-241.

- Caldria fer un estudi i incorporar a les fitxes els antics rètols de les cases fets en vermell de mangra a un costat o a l’altre de les portes. Aquests rètols són vestigis documental de quan encara no es dueien a terme els rètols dels carrers, la obligatorietat dels quals es va introduir l’any 1769. Aquets rètols van desapareixent degut a factors naturals o a reformes arquitectòniques. Segon la revista Sa Plaça (num 252 del 8 de novembre de 2013) hi ha un grup d’historiadors que s’han proposat restaurar els rètols existents i la realització d’un inventari documental.

 

- A la fitxa del Claustre del Convent de Sant Domingo (AR-6) s’hauria de completar l’apartat d’anàlisi i descripció amb les marques que existeixen a les columnes i que han estudiat la Doctora en Història de l’Art, Elvira González i la llicenciada en Història, Roser Pérex. Aquestes marques (pintades en mangra i una en negre vegetal), es denominen de posició i es realitzaven er al registre in situ, de cadascun dels elements constructius en pedra, de les qual no es coneixen altres exemples a Mallorca.

- Caldria completar les fitxes d’alguns edificis religiosos com l’església del Calvari (AR-01), església de Nostra Senyora dels Àngels (AR-04), església de Sant Jordi (AR-05) incorporant a les mateixes elements de mobiliari i de caràcter litúrgic que han estat inventariats per una comissió que ha fet feina pel bisbat i de la qual formava part en Juan M. Torres Velasco.

- Caldria completar la fitxa de Can Llobera de Plaça (U-12) al cas de l’interior amb tota la feina que s’ha fet d’inventariar mobiliari i objectes significatius de la mateixa.

- Incorporar a les fitxes del catàleg el nom o malnom de les cases. Ens consta que en Juan M. Torres Velasco ha fet aquesta feina. Igualment consideram que l’Ajuntament hauria de requerir la seva ajuda per revisar el catàleg, donat el seus coneixements històrics sobre el municipi i la seva bona predisposició per feina pel patrimoni comú.

- Caldria investigar els arbres singulars del municipi i introduir els mateixos al catàleg amb mesures de protecció preventiva. El dia 20 de març de 1991 el Parlament va aprovar la Llei de protecció dels arbres singulars de les Illes Balears. Es tracta d’un instrument normatiu del màxim nivell per assegurar la conservació d’aquells individus arboris amb característiques extraordinàries, per talla o per l’edat, o bé especialment valuosos des del punt de vista cultural.

Al seu moment desembre de 2010 es va anunciar públicament (Diario de Mallorca de 22 de desembre de 2010 que la Conselleria de Medi Ambient tenia diferents propostes de catalogació com arbres singulars de les dues araucàries que es troben a la Punta, prop de la carretera entre Pollença i Port de Pollença al costat del creuer amb la carretera de la Cala Sant Vicenç. Aquestes araucaries van ser sembrades personalment pel darrer batle republicà de Pollença, Josep Cànaves i Salas, afusellat pels falangistes al 1936. Segon la notícia de premsa; "En un informe realizado el pasado año por un agente medioambiental, se recomienda al servicio de Protección de Especies la catalogación de los árboles porque "su ubicación las hace destacar sobre el territorio y por la historia que las acompaña, la cual está vinculada directamente con la memoria histórica". 

 Excavacions al vaixell grec enfonsat de Cala Sant Vicenç

 

 

 

Avui començam a publicar i comentar les al·legacions que hem presentat al catàleg del patrimoni històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Pollença al que hem presentar al·legacions .

Com diu la pròpia memòria del catàleg, aquest no és una eina tancada sinó que s’ha de sotmetre a revisió de manera periòdica per això consideram que l’Ajuntament hauria de planificar i pressupostar tota una sèrie de feines d’investigació per completar i millorar el catàleg de patrimoni sobre tot en aspectes com els jaciments arqueològics, el mobiliari dels edificis, arbres singulars... Igualment s'hauria de planificar i pressupostar un calendari per realitzar les activitats preferents que s'indiquen a les fitxes del catàleg als edificis i llocs municipals. Esperam que això sigui valorat per l'actual equip de govern. Cal dir que ens trobam a final de gener i encara no hem realitzat ni una reunió per parlar del pressupost del 2014 que teòricament s'hauria d'haver presentat per a la seva aprovació inicial fa tres mesos.

Si parlam del que hem demanat incloure al catàleg:

 Consideram imprescindible en compliment de la Norma 47 Catàlegs (ED) del Pla Territorial és imprescindible incoporar al catàleg la fitxa l’antiga fàbrica de catifes de Can Morató declarat bé catalogat i que es troba al catàleg insular del patrimoni històric de Mallorca (Boib 12-03-2002). Un catàleg de patrimoni de Pollença sense la fàbrica és totalment incomprensible per qualsevol ciutadà que no sigui a l'equip de govern. Aquest és un penós capítol més dins la intenció del  batle de premiar l'abandonament de la fàbrica per part dels propietaris, afavorint clarament uns interessos particulars oblidant el seu deure de complir la llei de patrimoni i defensar un  patrimoni històric, social i artístic tan important com és la fàbrica.

  Respecte al valor artístic de la fàbrica, breument; destaca la façana principal amb un llenguatge eclèctic on predominen elements del regionalisme i altres de procedència noucentista, com la torre o les impostes. Pel que fa als materials, és de destacar en aquest conjunt i tenint en compte l’any de construcció, la combinació de materials “moderns” com ara el formigó armat per a l’estructura i la coberta amb la construcció de murs d’una espècie de tapial o compost, una espècie de formigó com molt primitiu fet a base de terra, grava i segurament algun aglomerant com el ciment mallorquí. És a dir, que no només en la composició de la façana sinó fins i tot en l’ús dels materials es pot copsar aquest eclecticisme del que es parlava al descriure l’estil de la façana de la fàbrica. Aquesta fàbrica és una mostra del principi de l’aplicació i experimentació amb els nous materials, quan encara s’usaven aquests nous materials amb formes del passat, pròpies d’altres materials.

 Al nostre bloc trobareu un bon grapat d'articles sobre la fàbrica

- També hem demanat incorporar una fitxa del Hotel Formentor. L'equip redactor del catàleg ha considerat que és un edifici que per sí mateix no poseeix valors arquitectònics o patrimonials... Però consideram que l'hotel és una unitat valorable des d’un punt de vista històric, social i d’adaptació del edifici a l’entorn paisatgístic. En aquest sentit hem recomanat  demanar assessorament a la historiadora de l'art i professora titular de la UIB, Francisca Lladó Pol, autora de "L'Hotel Formentor d'Adán Dieh. Arquitectura, cultura i paisatge a l’entorn llatinoamericà dels anys trenta , Palma de Mallorca, ARCA núm. 16, 2004. A la fi

- Incorporar una fitxa del grifó de la Plaça Major, recentment restaurat i reinstal·lat. A l’igual que s’ha fet amb els grifós de Monti-Sion, Sant Jordi i d’en Rull de la mateixa tipologia i època.

- Incorporar una fitxa de l’hotel Mar i Cel (exemple d’arquitectura hotelera de principi de segle) i estudiar i valorar la incorporació de fitxes d’altres edificis i construccions en primera línia (cases d’estiueig com Can Vila, Can Teresa...) de la Base Aèria d’Hidroavions. No comprenem com al catàleg s'ha actuat com si la Base no fos part del municipi.

- Incorporar una fitxa de la Sínia del Convent de Sant Domingo del segle XIX, restaurada recentment .

- Incorporar fitxes de les principals escultures urbanes del municipi; monument Costa i Llobera, monumento dedicat a Llorenç Cerdà Bisbal (Cala Sant Vicenç)... Seria convenient a la fitxa PA-1 incorporar a la enumeració d’elements a preservar l’estàtua de Joan Mas.

 

 

 Aquest passat dimecres representants de diferents apimas del municipi (excepte les del col·legi Monti-sion i del CP Pollença, que excusaren l'absència). acompanyats del regidor d'Educació , Martí Roca (El Pi), i el batle, Tomeu Cifre (PP) es van reunir amb representants de la Conselleria; la "pressumpta consellera" d'Educació, Joana Maria Camps; eel secretari general d'Educació, Guillem Estarellas; el director general de Planificació, Bartolomé Isern; i la directora general d'Innovació, Isabel Cerdà. No va assistir el vertader conseller d'educació el senyor Joan Ramon Bauza.

Notícia i fotografia al Diario de Mallorca

 

 Com va afirmà a la premsa la membre d'una de les associacions de pares; "Tenim la sensació que estan a la defensiva, és com topar amb una paret", i  l'actitud dels representants del Govern  fou la de culpar els mestres i els directors del mal funcionament del TIL i la d'intentar rentar-se la cara donant una imatge de "diàleg". Pel que ens han comentat altres mares presents a la reunió va ser una perdua de temps total; els representants de la Conselleria es van negar a contestar a les seves preguntes i els van remetre als directors.

La versió dels representants de les apimes contrasta amb les dels representants municipals;el regidor d'Educació , Martí Roca (El Pi), i el batle, Tomeu Cifre (PP) que van declarar que els membres de la Conselleria havien "escoltat" els problemes dels diferents centres i n'havien "pres nota". Pel que ens han dit les mares presentas a la reunió ni en Tomeu Cifre ni en Martí Roca van dir res del que si que s'atreveixen a dir al carrer o van votar al ple; que  són contraris al TIL i que aquest s'hauria de retirar.  a la Conselleria... Encara que es els representants polítics municipals eren a la reunió sembla que una vegada més es van amagar i no van a traslladar a la Conselleria l'opinió majoritària dels ciutadans de Pollença.

Aquesta setmana també el PP i el PI Pollencí no han permés als regidors de l'oposició la col·locació del llaç amb la senyera quatribarrada al casal de Can Llobera a la plaça vella de Pollença per tal que pogués lluir a la festa de Sant Antoni.

Notícia i fotografia de  l'Ara Balears, com diu el seu peu de fotografia; Martí Roca (El Pi) i Bartomeu Cifre (PP), valents contra el TIL a Pollença, però s'amagaren a l'hora d'anar a l'Assemblea de batles.

 

---

I divendres el pi va ser verd a pesar de tot.

Fotografies del fogueró amb dibuixos originals d'en Miquel Trias  que vam dedicar a l'ordenança  l'ordenança de seguretat i convivència que es vol posar a Pollença.

podeu presentar al·legacions fins el 17 de febrer (sobre com podeu presentar al·legacions). Nosaltres demanam la retirada d'una ordenança repressiva i recpdatòria.

 

A l'enllaç teniu l'ordenança

 

Articles anteriors

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

- Sancions d'una ordenança que cal retirar.

 

 

 

---

 IB3 es va har d'empassar el verd 

 

 

Avui som a cercar el pi, us deixam amb algunes glosses que hem trobat pel camí:

 

Sant Antoni de gener

Que curau es mal de foc

Podríeu curar el PP

O dur-lo a un altre lloc.

En Bauzá vol un tassó

No vol un got de Menorca

Vaja cervellera eixorca

Això és de ser coió.

Ens retallen fora mida

No mos deixen ni carbó

I mantenen la partida

Pel palau del rei borbó.

 

EL GOVERN DELS DIMONIS

El refrany diu tothom té
el que pels seus fets mereix,
això no sempre es compleix
i la injustícia esdevé
el mal general, jo ho sé
perquè visc a dins l’infern
que esper que no sigui etern,
ja que l’esperança mina.
La societat mallorquina
es mereix millor govern.

Un any més ens complau convidar-vos al fogueró d'Alternativa per Pollença. Com cada any serem vora la porta del museu de Pollença. Hi haurà menjar, beure, música, glosses, foc i bon rollo, molt bon rollo...

 

Moo.. nar….quia.

Surt el rei amb veu cansada,

per la pasqua militar,

se’n oblida comentar,

que té la filla imputada.

Si no tornen mouré fils,

“pobreta” será interrogada,

això que semblaven húmils…

Per això enyoram el dia,

que caigui la monarquía,

I ens deixin viure tranquils.

Ordenyança.

Nosaltres volem fer glosat,

tot i que rimar ens costa,

ens podrá sortir esgarrat,

però en festes poc importa.

Millor és un mal glosat,

que una ordenaça grotesca,

on la gent amb perspicàcia,

no entén tanta burocracia,

si no es fa per recaptar.

 

 

 Fogueró 2013

 

Fogueró 2012

 

 

 

Avui un article d'en Joan Martorell que esperem us faci reflexionar i comentar . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

 Cal un pla estratègic per a Pollença

El comentari que fa Alternativa a la web dia 07.01.2014, referent a les obres anunciades de reforma de les instal·lacions esportives a Pollença i Port de Pollença, on se volen instal·là 4 pistes de pàdel, eliminant la pista de futbet, que només fa 4 anys que es va reformar, canviar la gespa dels camps de futbol, si esta en garantia, que la canviï la constructora, cost 0,(segons la meva opinió tenen tota la raó del mon),es dir, pareix fruit de la improvisació, me serveix de cap de fil per anar mes en lluny amb el que fa al futur del nostre Poble i lo que trobaran les properes generacions, que ja empenyen força.

He rellegit les primeres pàgines de la HISTORIA DE POLLENÇA, SEGLE XX, de Pere Salas Vives, per recordar que teníem a Pollença a principis de Segle XX.

Pollença, tenia un PIB important en relació als habitants. Teníem sabaters, ferrers, mestres d’aixa, teixidors, espardenyers, fàbriques de graneres, de guix, de rajoles, de cera, de pólvora, de gasoses, de ràfia, de sabates, de teixits, de catifes, una Fábrica de electricitat (Can Franch), una serradora , Fábrica de embotits (La Matança), botigues especialitzades (gorres i capells). Sense oblidar la pesca al Moll (90 barques a l’any 1913) , fins i tot teníem qualque Mina on treien ferro (1927). Exportàvem.

Dins Hosteleria, l’Hotel Cosmopolita, la Fonda del lloro, Mar i Cel, l’Hotel Formentor, per exemple, donaven servei als visitants.

Del mon de les finances, cada un amb una finalitat distinta: La Caixa d’Estalvis de Pollença, la Caja Rural de Ahorros y Préstamos del Círculo Católico de Obreros de Pollensa (que el 1938 cedí tots els immobles a la Caixa d’Estalvis i M.P. de las Balears. El Banc Agrícola.

Tots o la majoria del negocis relacionats, regentats per gent de aquí.

El panorama que observo avui es trist, no tant sols perquè han desaparegut empreses o s’han traspassades a inversors de fora i son ells que les dirigeixen i sen enduen els beneficis, nosaltres mos quedem amb un sou de rialles (sobre tot dins l’hostaleria),  dins ca nostra, no som amos de res.

No me puc resignà a que Pollença, estigui aletargada, adormida, respirant perquè la respiració es automàtica, deixant passar dies i actuant a cop de necessitat. Parlis amb qui parlis, tothom esta fart, ningú veu solució ni te ganes de pensar-ne cap. Ja veurem....qui dia passa, any empeny.

La gran pregunta...A qui correspon obrir el camí del progrés, de la competitivitat, de la innovació?, per mi es clar: LA ADMINISTRACIO LOCAL.

Perquè la Administració ?, senzillament perquè els Regidors s’oferiren voluntaris per dirigir i treballar per el Poble i axó vol dir, mantenir-lo, protegir-lo, cuidar-lo i procurar que les necessitats del ciutadans estiguin ben cobertes. No podran al·legar desconeixement de causa, molts d’ells governaven la anterior legislatura. (Per cert qualcú ha anat a veure el Jutja, per contar-li lo que el magistrat estava interessat en sabre, no se com acabarà, de moment encara cobra de l’Ajuntament, lo que provoca certa vergonya aliena).

Baix el meu punt de vista i amb l’experiència que dona una crisis com la que hem viscuda, i patim, agreujada per la quantitat de persones que s’han enriquit amb els doblers de tots nosaltres, amb el resultat final de una falta de liquides terrible i carències assistencials de tota mena i a tot arreu. Cal pensar durant hores, lo que hem de fer els propers minuts. Sense presa, emperò sense pausa. Elaborar lo que totes les empreses, tant grans com familiars, fan, un PLA, un Pla Estratègic per els proper anys. Un Pla consensuat, amb tots els sector, Politics, Sindicals, Empresarials, Socials, Urbanístics, etc. Analitzant que tenim avui i dissenyant el demà.

Això es feina, emperò val la pena engegar un Conferencia Oberta per dissenyar el futur de Pollença. Quin producte volem potenciar, com, on, mitjans necessaris per fer-ho. Es reben ponències i se debaten i voten, aquestes resolucions han de esser acceptades per tothom.

He dit que correspon tirar endavant aquest projecte a l’Administració Local, emperò no vol dir que no es pugui coordina amb les altres administracions (Autonómica i Central),lo que es clar es que l’Ajuntament ha de tirar del carro.

Tapar un clot, reposar un arbre, arreglar un fuita, netejar un camí (no es fa de tot l’any, tant sols quan arriba Sant Antoni), etc. Axó no es governar.

El Sr. Heberto Corea Guerrero, a un interessant article publicat a elnuevodiario.com de Nicaragua, definia el bon govern...:

“Un buen gobierno no tiene ni debe tener una varita mágica para solucionar los problemas que aquejan a los ciudadanos; debe tener una varita para guiar al ciudadano hacia el desarrollo económico, social, técnico, científico y educativo”.

Axó es lo que hem de menester a Pollença, polítics que siguin capaços de fer lo que deia el Sr.  Corea, emperò vist i escoltades certes declaracions, a un Poble on tothom  coneix els qui mos governen i assabentats de les seves incapacitats, es hora de cridar a tots els joves i no tant joves, persones preparades, que en tenim, de que facin un esforç de responsabilitat i participin a la vida econòmica i social de Pollença, del seu esforç i entrega en tindran el profit els nostres nets i els seus fills i escrits com aquest ja no faran falta.

No podem seguir aferrats a un llibre de Costa i Llobera, a una foto de Philip Newman, llevant la pols a un quadre dels pintors de l’Escola Pollencina, escoltant el Puig Patrona, etc. Tot el passat es nostre i es necessari recordar-lo, es nostre i forma part de la nostra historia, de la que mos sentim orgullosos, emperò procurant sempre llaurar un futur millor que el present, garantint als que venen una societat justa i pròspera.

Joan Martorell

 

 

Com us vam informar l'equip de govern va recollir el nostre suggeriment d'ampliar el termini d'exposició pública de l'ordenança de seguretat i convivència que es va aprovar per unanimitat al darrer ple. Ara podeu presentar al·legacions fins el 17 de febrer (sobre com podeu presentar al·legacions). Estaria bé que ara l'equip de govern també recollís la nostra petició de retirar aquesta ordenança.

A l'enllaç teniu l'ordenança

 

Aquesta és una taula-resum de les infraccions i sancions de l'ordenança

Títol	Infracció	Sanció
ATEMPTATS CONTRA LA DIGNITAT DE LES PERSONES	Actes discriminatoris de contingut sexista, xenòfob, homòfob, racista...; sobretot dirigit a col·lectius vulnerables; assetjament en grup.	De 120 a 1500 euros
DEGRADACIÓ VISUAL ENTORN URBÀ	Grafits i pintades	Fins a 3000 euros
APOSTES	Apostes amb diners o béns i joc del triler	De 750 a 3000 euros
ÚS INADEQUAT DE L'ESPAI PÚBLIC PER A JOCS	Jocs de pilota, jocs amb malabars, acrobàcies amb patins, monopatins o bicis...	Fins a 1500 euros
ÚS INADEQUAT DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES	Incompliment de les normes d'us de les instal·lacions esportives	Fins a 1500 euros
ALTRES: MENDICITAT	Mendicitat passiva o activa	Avís De 120 a 3000 euros o Sessions d'atenció a Serveis socials
NECESSITATS FISIOLÒGIQUES	Defecar, orinar, escopir	Fins a 1500 euros
CONSUM DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES	Consum d'alcohol i circumstàncies relacionades	Fins a 750 euros
COMERÇ AMBULANT NO AUTORITZAT	Venda ambulant sense llicència d'aliments, begudes i altres productes.	Fins a 750 euros
SERVEIS NO AUTORITZATS	Realització i prestació de serveis de tarot, massatges, trunyelles, tatuatges...sense llicència	Fins a 750 euros
ÚS IMPROPI DE L'ESPAI PÚBLIC	Acampar; estacionar caravanes més de 48 hores; treure tassons fora del bar; encendre focs o fogons.	Fins a 1500 euros
ACTITUDS VANDÀLIQUES	Causar danys, alteracions o fer ús indegut de: mobiliari urbà, arbres, plantes, parcs, jardins, fonts, animals...	Fins a 1500 euros
ALTRES: CONTAMINACIÓ ACÚSTICA	Pertorbar el descans amb aparells sonors, alarmes, obres, música, coets, cants, crits	Fins a 1500 euros
	Música al carrer, sense autorització prèvia	Fins a 750 euros
ALTRES: PLATGES	No seguir les indicacions de cartells, banderes, socorristes; usar sabó a les dutxes i dur animals de companyia	Fins a 1500 euros
CONDUCTES OBSTRUCCIONISTES	Negativa o resistència al control, a facilitar informació; incompliment d'ordres...	Fins a 3000 euros

Articles anteriors

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

 Ordenances com la de Pollença s'han presentat a altres municipis i han trobat una important contestació social, per exemple:

Cerdanyola:

 

 Vilafranca del Penedès

 

Palma

 

 

 Barcelona:

 

 

 Ala darrer ple ordinari  ens van contestar preguntes ja registrades a anteriors plens i que encara no havien obtingut resposta. Aquestes eren del ple de setembre:

 

 

 21 de setembre de 2012 pujada al puig per l'educació, el regidor d'educació no va venir i li molesta que li demanem per què al ple municipal.

 

- Continuam rebent múltiples queixes de diferents usuaris de la nova companya d'autobusos que s'encarrega de les línies regulars (retards, utilització de autobusos urbans... ) Al ple de juliol ens van dir que feien feina sobre el tema ens poden dir que han fet i que pensen fer a aquest tema.

María Buades; segona tinent de batle: va dir el mateix que ja havia contestat a juliol... que a l'Ajuntament no havien arribat queixes i que havien revisats horaris i freqüencies. La regidora no adscrita Malena Estrany va intervenir per confirmar a la segona tinent de batle que es continuaven utilitzant autobusos urbans per fer el trajecte Pollença- Palma (el que no és legal) ja que ella el va utiltizar durant la Fira.

Simplement al·lucinant que la segona tinent de batle digui que no hi ha queixes quan ja se les haviem expressat al ple de juliol veure article . han sortit a la premsa (veure notícia a aquest mateix article), a facebook s'ha creat una Plataforma d'Usuaris de Transport de les Illes Balears (perfil facebook on l'equip de govern es pot informar de les queixes dels ciutadans sobre el servei d'autobusos), que a més a més ha anat a la ràdio municipal a expressar les seves queixes... En definitiva la segona tinent de batle ha tornat a tirar pilotes fora com va fer ja al ple de juliol. Esperam que ara que per segona vegada s'han expressat aquestes queixes al ple i fins i tot una regidora   ha confirmat les deficiències del servei actuï d'una vegada ferment per exigir un canvi a aquesta situació i que es posin autobusos adients als trajectes a realitzar i al nivell que es suposa a un país desenvolupat.

 Notícia apareguda a la premsa el 23 d'octubre del 2013 (segon la segona tinent de batle no li consten queixes).

 

 Avui voliam destacar dos temes relacionats amb l'educació;  la retallada dels ajuts per a llibres de texti la vaga del passat dimarts.

En referència al tema dels llibres de text a la comissión anticrisisi municipal hem insistit en la necessitat de que l'Ajuntament s'impliqui en coordinar i ajudar als programes de reutilització dels llibres, de moment amb resultat nul. 

Els ajuts per a llibres de text que concedeix el Ministeri d'Educació a les Illes Balears s'han retallat un 48,5% el darrer any. Així, es passa dels 712.666 euros del 2012 als 366.549 del 2013. Segons la resolució que es va publicar aquest dimarts al Butlletí Oficial de l'Estat, l'import per al programa de finançament dels llibres de text i material didàctic en els nivells obligatoris de l'ensenyament, a escala estatal, pateix una disminució del 39,5% i passa dels 30.705.665 euros del 2012 als 18.559.610 del 2013.

A més a més  aquesta serà la darrera partida que proporcionarà Madrid per a beques de llibres de text, ja que el ministre, José Ignacio Wert, anuncià a l'octubre que les partides que hi destinarà aquest 2014 gairebé desapareixeran -només quedaran uns testimonials 1,4 milions per a Ceuta i Melilla.

Article complet a l'Ara balears

 En referència a la vaga subscrivim la reflexió de l'STEI.

1. Els docents i les famílies hem tornat a demostrar el compromís per una educació de qualitat i la nostra solidaritat amb els companys expedientats, insultats, perseguits o amenaçats.

2. Els convocants de la jornada de vaga hem intentat fer arribar la nostra veu als dirigents de la conselleria d'Educació i no ens han obert la porta. Aquí queda palès el cinisme quan s'omplen la boca d'estar oberts a la negociació. Oberts però amb la porta tancada a pany i clau.

3. La jornada de dimarts va suposar una passa més cap a la victòria final, que serà la victòria de l'educació i la responsabilitat front a la imposició i la persecució.

4. En alguns moments varen comparèixer provocadors que esquixaren cartells a favor de l'educació i passejaren desafiants pels voltants de la concentració de davant la conselleria. Foren ignorats completament i marxaren impotents perquè ningú els ha mirat de cara.

5. Continuen els insults i les amenaces als docents fetes anònimament o no a les xarxes socials i a espais d'opinió als diaris digitals.

Canto la lluita

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
(MÀRIUS TORRES)

 

Cadenes de lliberta

En suport al director expedientat, a ľIES Marratxí. Els docents van fer una cadena humana que va  donar dues voltes al perímetre del centre.

 

El que havia estat un remor des del inici d'aquesta legislatura sembla que serà una realitat al 2014; Ports de Balears durà a terme el procés de privatització de  la gestió de tots els ports de gestió autonòmica, un total de 17 ports (14 a Mallorca, 2 a Menorca i 1 a Eivissa) entre els quals hi ha el del Port de Pollença. D'aquesta forma el Partit Popular segueix desmantellant tot el que és públic per donar negoci a empreses privades. Un saqueig del que és de tots en  benefici d'un pocs.

A Alternativa per Pollença hem estat sempre molt crítics amb la gestió de ports: opacitat, irregularitats a cessions i concessions, oposicions guardamolls, manca de serveis, preus, amarraments... Al seu moment ens vam reunir amb el vice-president de Ports  per demanar-li canvis  i sobre tot que  es prioritzessin els serveis sobre els negocis, especialment invertint en seguretat i medi ambient... Tot el contrari del que passarà si se privatitza la gestió.

Fa anys que la situació econòmica a l’empresa pública Ports és molt crítica i no permès fer miracles, ja que aquestes empreses públiques han estat utilitzades políticament oblidant la gestió econòmica.

Però igualment consideram que la solució de Ports no passa per la privatització de la gestió sinó per una millora de la seva gestió pública. L'Executiu vol aplicar el que ha fet al port esportiu  de  Calanova, que poc té a veure amb el Port de Pollença, on la majoria d'embarcacions són d'esbarjo familiars. Davant les primeres protestes Antonio Deudero, el director general de Ports  ha declarat que els vaixells de petites eslores, de fins a 7 o 8 m, tindran una tarifa d'amarrament popular... Ja sabem com funciona el Partit Popular abans de les eleccions diu una cosa i quan governen fan altra. Estam segurs que si es privatitza la gestió de ports hi haurà un encariment important de les quotes de amarrament, encara que segurament esperaran a passades les eleccions.

  Per això reclamam el manteniment de caràcter públic de Ports

 

 

 

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Té raó l’apotecari embullós i la resta de cavernícoles del seu desgovern, els mestres manipulen els alumnes: ergo els ensenyen a comprendre el món i la bolla, els inicien en la cultura, els guien cap a l’amor del país llur i a d’altres coses maleites i culpables. Per altra banda la caverna no manipula: decreta, exigeix, imposa, ordeno i mando amb l’estil elegant heretat dels inquisidors, els dons, els borbons, els franquistes i falangistes de tota casta, a nuestro estilo i manera: para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado i por el imperio hasia Dios.

Tanmateix prest no necessitaran donar ordres, gràcies als avenços de la cirurgia del doctor Francostein els bastarà substituir els cervells dels alumnes per cervells mínims adaptats a la ideologia cavernària. I tal dia farà un any…

 

 

 

Avui un article d'en Joan Martorell . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Aquets darrers anys degut a la corrupció de molts alts càrrecs polítics, hem sentit parlar sovint dels “Aforats”.

La curiositat me dur a consultar de on ve aquest privilegi, perquè i qui el disfruta.

Tot va començar cercant la independència del poder legislatiu respecte del poder executiu. Un exemple seria que un parlamentari se enemistés amb el Rei, que era el màxim poder del país (fa anys d’axó), aquest podria cercar qualsevol excusa per encausar-lo i fer-lo fora de la vida pública. Per evitar axó es va establi que cap Parlamentari pogués esser encausat sense la aprovació del propi Parlament i havia de esser jutjat per el tribunal de major jerarquia.

Emperò, feta la llei, feta la trampa, si el tribunal que jutja als Polítics es el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia i els membres de aquests tribunals el anomena el Consell General del Poder Judicial, que com sabem qui elegeix els 20 membres del Consell del Poder Judicial es el Rei i El Parlament, al final son el polítics qui se posen d’acord per triar els qui a la fi els tindran que jutjar.

Anem a veure qui son els privilegiats a l’Estat Espanyol, segons l’article 102.1 de la Constitució:

El Rei, President del Govern i els Ministres, Diputats i Senadors, Parlamentaris Autonòmics, Alts càrrecs de la Judicatura, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, del Tribunal Constitucional, del Consell de Estat, el defensor del Poble de l’Estat Espanyol (amb els seus adjunts)i els de la CCAA, , en total i segons me informat, son uns 10.000 ciutadans el que gaudeixen del privilegi de esser aforats.

Si trobeu pocs,vos diré que els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat també tenen el seu propi aforament.

Dins la relació de persones aforades, i referent a la Família Reial, no hi ha ni el Príncep ni les Infantes, emperò, segons ha publicat qualque analista polític, arreglar axó ja esta pactat entre el dos partits majoritaris, tot arribarà.

Ja per acabar i com que sempre mos comparen amb altres països del voltant, comparem:

1.- Alemanya: Cap aforat

2.- Portugal / Itàlia: Sols el President de la República.

3.- França: President de la República, 1er. Ministre i Ministres.

Per tal de que tots siguem iguals a n’ aquest país, al manco davant la justícia, cal canviar la Constitució i si es per llevar privilegis als polítics, com es el cas comentat, podrem esperar de asseguts.

Joan Martorell

 

 

 

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Fins aquest divendres 10 de gener podeu presentar al·legacions al catàleg de patrimoni. 

Veure article anterior.

En referència a  la subsanació d’alguna de les  deficiències assenyalades al  setembre de 2010 per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni:

- S’ha introduït una disposició transitòria en les Normes generals del Catàleg que estableix que en el termini d’un any des de l’aprovació defintiva del Catàleg s’haurà d’iniciar la incoació de l'expedient per a la declaració de bé d'interès cultural amb la categoria de conjunt històric del nucli històric de Pollença. Un expedient que s’hauria d’haver iniciat ja a la passada legislatura.

-Una de les peticions de la Comissió era revisar també l’arquitectura turística i hotelera. S’ha fet als casos del Passeig de Colom, 1, Passeig de Voramar, 123, 109 (Can Vallès), 105, 103 (Can Arbona)),totes elles mostres significatives de l’arquitectura regionalista, i exemples d'arquitectura hotelera de principis de segle (Hotel Illa d'Or), o alguns situats a primera línia de la zona de Formentor, com la casa Huarte. Però no s’ha fet al cas de l'hotel Sis Pins donat que no s'hi han reconegut valors patrimonials suficients per a la seva inclusió. Com sabeu tampoc s’ha inclós al catàleg la fitxa de “Can Franc” al Passeig Voramar, ja que es va concedir una llicència per demolir-la, encara que a dia d'avui ja hagi caducat el termini de vigència de la llicència.

S 'ha mantingut la supressió dels següents elements:

- Hotel Formentor ja que es cosidera  que és un edifici que per sí mateix no poseeix valors arquitectònics o patrimonials.

- Cases de cala Murta ja que es tracta d'edificacions modernes construïdes al segle XX que interpretende manera lliure algunes de les pautes de l'arquitectura tradicional i en les quals no s'aprecia cap tret particular que les faci mereixedores de ser incloses al Catàleg.

- Can Cànaves. Els immobles que podrien correspondre a l'esmentat Can Cànaves han estat àmpliament reformats i no presenten valors destacables. Per tant es manté la seva supressió del Catàleg.

No s'han incorporat al Catàleg les següents possessions pels motius que es justifiquen en cada cas:

Can Romí

S'ha repicat, referit i pintat de blanc la façana principal. La disposició simètrica i les característiques i proporcions de les obertures de la façana principal no obeeixen als patrons de l'arquitectura tradicional fet que es manifesta especialment en les tres finestres balconeres de la planta pis. S'ha renovat la teulada i s'ha reformat el fumeral perdent aquest el seu caràcter tradicional. S'ha construït davant la façana una pèrgola sostinguda sostinguda per quatre pilars de material prefabricat. S’ha construït un buc de factura moderna, d’una planta i un sol aiguavés, a la part posterior de les cases.

Can Prats

S'han reformat completament les cases de la possessió, resultant un casal que no conserva les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. S’ha augmentat el volum i s’han edificat nous bucs. S'han repicat les façanes deixant la pedra vista, s'han remodelat les obertures de la planta baixa i de la planta pis. S'ha modificat l'antic portal d'arc recó adovellat transformant-lo en escarser. S'ha decorat la carrera amb la instal.lació d'un brollador i una pica hexagonal.

Can Canaveret

Les cases de Can Canaveret apareixen catalogades amb la fitxa J-63 pero la fitxa, adjuntada a continuació, no aporta cap descripció i presenta una localització errònia. Una vegada identicada la propietat correcta, situada al camí de Can Canaveret, l'equip redactor considera que no conserva cap interès patrimonial i en conseqüència es proposa la seva eliminació del Catàleg. En concret l'edificació original ha sofert la divisió de la propietat i la construcció de nombrosos afegits i porxades, la reordenació de les obertures i el referit parcial dels paraments, sense seguir ni preservar cap de les pautes de l'arquitectura tradicional.

l'Ullal

Les cases de l'Ullal han estat completament reformades i rehabilitades perdent el seu aràcter tradicional. 'han repicat i referit els paraments i s'han pintat de color rosa. S'han adosst nous ucs i porxades. S'han reordenat les obertures i s'ha practicat un nou portal principal al ual s'accedeix per una escala i a través d'un arc sostingut per columnes dòriques dossades la façana.

Malagarba Petit

Les cases de Malagarba Petit representen un exemple de casa de pagès senzilla, robablement construïda en el segle XIX que conserva els trets de l'arquitectura radicional però que precisament per la seva enzillesa i per la manca de cap tret estacable fa que sigui un tipus molt comú en el sòl rústic. En cap cas sepot assimilar  la resta de cases situades al sòl rústic que han estat incorporades al Catàleg i enconseqüència es proposa la seva no inclusió.

Can Fava

A més de la fitxa de Can Canaveret (J63) també s'ha suprimit del Catàleg 2006 la fitxa 21 corresponent a Can Fava. En el Catàleg de 2006 es descrivia l'immoble com a: "Edifici de planta rectangular (dues crugies) i dues alçades (planta baixa i planta pis) cobert per teulada a dos aiguavessos. A la seva esquerra s'hi annexa un petit volum rectangular en millor estat de conservació (comparat amb l'edifici principal), que albergava les solls i les pallisses. A la dreta, tancant la carrera, hi ha restes d'una altra edificació rectangular, amb porxada, que contenia un forn. Es troba en molt mal estat de conservació."

Una vegada efectuada la visita de camp es pot assegurar que l'immoble es troba completament enrunat, sense coberta, sense forjats i amb tres de les quatre façanes principals reduïdes a un munt de pedres.

En aquest estat es considera que han desaparegut els valors que motivaren la seva inclusió en el Catàleg i es proposa la seva supressió del mateix.

- No s'han inclòs el salt de Pedruixella ni el Paraigua. Aquests dos àmbits no presenten valors ambientals singulars i els seus valors paisatgístics són nuls donat que no són visibles des de cap de les principals carreteres i camins d'accés públic.

 

 

 

 

 

 

 

Aquests dies l’Ajuntament ha fet pública  la seva intenció d’invertir poc més d'un milió d'euros a les zones esportives.  Una inversió que és resultat de la improvisació i del desastre de gestió que va realitzar a les passades  legislatures quan el responsable de l’àrea d’esports era en Miquel Ramon, company de CiU de l’actual  regidor d’esports. Gran part de la inversió; 577.504 € són per canviar la gespa artificial dels camps de futbol de Pollença i del Port que encara es trobarien en la garantia contractada que és de 10 anys, i que cobreix defectes del material o instal.lació. Encara no han passat deu anys de la signatura del contracte, que es va fer dia 19 d'agost del 2004. És evident que la gespa dels camps de futbol  ha tingut un deteriorament accelerat ja que era  defectuosa però durant anys no es va fer res per denunciar a l’empresa la situació i fer complir la garantia que era gradual.

Altre punt demostrat amb aquesta inversió  és la improvisació i falta de planificació política a l’àrea d’esports. Només fa quatre anys que es va reformar  pista de futbet del Port de Pollença que ara es vol eliminar per construir quatre pistes de paddel. Una cosa talment il·lògica i incomprensible. L’argument donat de que són infrautilitzades el que hauria de fer pensar als regidor responsables és com dinamitzar-les (el futbet no és un esport precisament minoritari)... però prefereixen dinamitar-les.

A Alternativa consideram que abans de fer noves obres com es planteja amb  a l'actualitat amb les pistes de paddel cal assegurar-se de que els serveis de les instal·lacions que ja tenim estem perfectament coberts des del manteniment a la vigilància passant per la informació i l'atenció als ciutadans.El dèficit de Pollença no és el nombre d’instal·lacions sinó  la seva gestió, un exemple seria el lamentable estat en el que es troben les instal·lacions  dels camps de futbol del Port de Pollença; focus fosos, xarxes, grades, banquetes rompudes... Cal dotar a l’àrea d’esports d’una estructura organitzativa que permeti un major eficiència en la gestió.  En quant a les instal·lacions cal realitzar un  Pla de gestió i manteniment de les instal·lacions incloses les escolars.     També lamentem que finalment l’Àrea d’Esports no hagi convocat l’Assemblea anual a la que es va comprometre l’anterior regidor, explicar les polítiques i escoltar les aportacions dels socis  segurament repercutiria en benefici de tots.

---

Al febrer del 2005 quan es va anunciar la propera inauguració dels camps de gespa artificial que ara cal canviar, el que en aquell moment era el regidor d’ esports Miquel Ramón  va anunciar  que el canvi de paviment del camp de futbet del Port es realitzaria entre març i abril de 2005 (era una millora de l'empresa que va instal·lar la gespa artificial als camps de futbol). Vam entrar al 2007 a l'Ajuntament i encara no s'havia fet. Vam insistir i  insistir fins que es va fer al 2009. Poc ha durat la reforma.

 

 

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Un burot per donar-vos els molts d'anys, i sobretot desitjar-vos que els reis vos duguin molts de regals. I més que res que manifestar-vos mon desig que duguin molt de carbó al dolents de les cavernes baueà i eppanyola.

 

 Dimarts 7 de gener es reactiva la vaga dels docents en  resposta a l'obertura d'un expedient al pollencí Jaume March, director de l'IES Marratxí  i l'amenaça de més de 30 expedients que va fer en Guillem Estarellas, acompanyat de na Bel Cerdà. 

 

L'any 2013 el món va viure una nova revolució històrica i, soprenentment, aquesta vegada era educativa i... mallorquina! T'imagines que sigui possible canviar el món i que, a més, el canvi comenci a Mallorca?

 

Avui un article del nostre company Mariano Moragues . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Tots estam exposats a pixar fora del tex de tant en tant, dient qualque bajanada, confonem sovint el que desitjam amb la realitat i a vegades sense témer-nos cometem errors; aquests lapsus, que en Freud anomena “actes fallids”, sovint fan sortir un contingut subconscient interpretable.

Veiem alguns exemples: Felipe González digué, “el que vol Catalunya és impossible”. Dir que una cosa així és impossible, és un doiarro; expressa el seu desig o la seva intolerància, però de cap manera una real impossibilitat.

Rubalcaba i Rajoy digueren: “No podem permetre el dret a l’autodeterminació”. Una contradicció “in terminis”, si és un dret no sols l’haurien de permetre, sino protegir i promoure.

Un parell de cadufos de Zapatero: A la pregunta si es pot canviar la Constitució perquè es permeti la consulta. Respon: “No. Las consultas y los referèndums son un camino de división”. Efectivament, uns volen A i altres no A, guanyen els que tenen més vots; així funciona la democràcia. ¿Les eleccions són un camí de divisió? Un altre: “Lo democràtico es la ley y no los referendums o consultas”. Vaja un embolic que se fa, ¿no serà que és antidemocràtica una llei que no permet consultar al poble?

Rajoy i Zapatero, calcats, diuen: “No hay ninguna Constitución que permita la secesión, ni que reconozca el derecho a una parte a que vote su futuro”. Pentura seria hora de pegar una ullada a la historia de les Espanyes per sortir d’aquesta galindaina. L’Article 174 de la Constitució de 1812 deia: “El Reino de las Españas es indivisible”, y estava format, a més l’actual España, per Nueva España, Guatemala, Cuba, les dues Florides, part de Sto. Domingo, Puerto Rico, Panamá, Colombia, Ecuador, Venezuela, Perú, Chile, províncies del Río de la Plata, Filipines, Guinea i Sahara, aquests dos països foren províncies fins 1968 i 1976 respectivament. Vaja indivisibilitat del Reino de las Españas, quasi res diu el diari!

El PP al nostre parlament, coherent amb els desitjos del PP de Madrid, afirma la inexistència dels Països Catalans. És el seu desig, però la realitat històrica, llengua, cultura, geografia, mediterraneïtat (mapes de Philippe de Pretot París 1787 i molts posteriors), semblant manera de veure el món... afirma la seva existència ¿ Hem de suposar que tampoc existeixen Hispano América, la Commonwealth, Països Baixos, que estan més desvinculats que els Països Catalans?

Albercocs i cireres

 

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Fins el 10 de gener podeu presentar al·legacions al catàleg de patrimoni  fet amb la finalitat de protegir els béns immobles d’interès històric, artístic, arquitectònic, etnològic, arqueològic i paisatgístic de Pollença.

Fa uns dies ens vam reunir amb tècnics municipals amb els tècnic de l’empresa  Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial. GAAT  que ha estat l’encarregada de la redacció del catàleg actualment en exposició.

El Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic i paisatgístic fou aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament en data de 27 d'octubre de 2005 i provisionalment en data de 30 de novembre de 2006. En data de 24 de setembre 2010 la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric n'acordà la subsanació de deficiències. . El que han fet els tècnics de GAAT és donar resposta a aquestes deficiències.. El detall d'aquesta subsanació el podeu trobar a la documentació general del catàleg de patrimoni.

El catàleg  tracta de recollir tots aquells elements singulars que per el seu valor i significació mereixen protecció. Però no s’ha d’entendre com la simple imposició de mesures restrictives sobre els immobles catalogats. L’inclusió d’una edificació al catàleg implica un reconeixement oficial del seu valor històric. Els propietaris i titulars de béns catalogats podran gaudir dels beneficis fiscals que determini la legislació de l’Estat, la legislació de les Illes Balears i la normativa de les entitats locals. Així mateix, es suposa una preferencia d’aquests immobles a l’hora de sol·licitar ajuts per la seva millora, conservació, rehabilitació o restauració.

A més d’adjuntar el llistat d’edificacions, també es marquen uns criteris d’intervenció, que han de permetre salvaguardar el patrimoni sense perjudici dels propietaris i titulars. Per aixó s’han de tenir  en compte els trets més rellevants a protegir, analitzant cada cas individualment. Des d’aquesta perspectiva, la inscrició dels béns al catàleg permet la seva conservació i restauració a la vegada que contempla la reforma i en el seu cas l'ampliació sempre que es respectin els valors que motivaren la declaració.

Aquest catàleg no és una eina tancada, sino que s’ha de sotmetre a revisió de manera periòdica per tal d’incloure nous elements o, en casos excepcionals i degudament justificats, excloure’ls. Els criteris per l’inclusió han de ésser de carácter cultural, històric, compositiu, de qualitat d’execució material, de singularitat, de conjunt, etc.

El catàleg de patrimoni està format per la següent documentació:

1. Memòria, normes generals i llistats d'elements incorporats al Catàleg

2. Memòria de subsanació de les deficiències assenyalades en l'acord de la CIOTUPH de

24/9/2010

3. Fitxes particularitzades

4. Planimetria general del conjunt del sòl urbà a escala 1:1.000 i del sòl rústic a escala

1:5.000.

Els 842 elements inclosos en el Catàleg s'estructuren en vuit volums:

-Formen els volums primer i segon un total de 159 fitxes en les que s'inclouen 184 elements que corresponen al patrimoni arquitectònic del sòl urbà. Es tracta de mostres d'arquitectura religiosa, edificis urbans, béns paisatgístics i ambientals en sòl urbà, la tafona de Can Reiet i el cementeri municipal. Alguns de les fitxes inclouen més d'un element.

-Formen el volum tercer 88 fitxes en les que s'inclouen 100 elements corresponents a les possessions i cases de pagès del terme. Es cataloguen també dos escuts i deu rellotges de sol que són inclosos en la fitxa corresponent a l'immoble en el qual es localitzen.

-Formen el volum quart 113 fitxes en les que s'inclouen 115 elements que s'integren en lescategories d'obres públiques (fars, ponts, miradors), oratoris, arquitectura militar, casetes, creus, casetes, escars, cases de neu, molins de vent fariners, elements d'hidràulica urbana, molins d'aigua, fons, sistemes hidràulics, ralles i pedres passadores. Es cataloga també unescut inclòs en la fitxa corresponent a l'immoble en el qual es localitza.

-Formen el volum cinquè 97 fitxes en les que s'inclouen 146 elements etnològics pertanyents a les tipologies de sínies, pous, aljubs, basses, safareigs, forns de calç, porxos, sitges i barraques de carboner. La major part dels elements dedicats a l'explotació dels boscos s'han agrupat en fitxes corresponents a conjunts etnològics, fet que explica la divergència entre el nombre de fitxes i el d'elements.

-Formen el volum sisè 76 fitxes en les que s'inclouen 76 elements etnològics pertanyents a les tipologies de camins, espais marjats i murs que limiten amb carretera o camí.

-Per la seva banda els 221 jaciments arqueològics del municipi conformen els volums setè i vuitè del Catàleg.

  Com ja varen tractar a l'agost del 2006 hi ha jaciments com el de Can Daniel totalment abandonat i en procés de desaparició.

 

El passat mes de novembre Alternativa per Pollença va celebrar el seu segon congrés. Per a un partit polític un congrés és la reunió més important que es celebra. En el nostre cas, és una eina que ens permet no només debatre idees, sinó també discutir sobre qui som, quin tipus d’organització volem ser i quins projectes ens han d’ocupar en el futur. Es tracta de què allò urgent deixi pas a allò imprescindible.

“Malgrat no ser polítics professionals, estam implicats en la política”        

     I no és que el nostre partit no es reuneixi en altres ocasions. Som un partit de clara vocació assembleària. Tenim una trobada mensual, on la forma més primitiva –i tal vegada la més pura i la més difícil– de democràcia es manifesta. Tothom és benvingut, les decisions se prenen per majoria i el vot de tothom val igual. No tenim òrgans de govern, llevat d’un coordinador que fa feina perquè tot funcioni, i aquest és exactament l’esquema que hem traslladat als nostres congressos. El que diferencia l’assemblea del congrés és, com ja s’ha dit, que la reflexió ha pogut ser més profunda i meditada.

     Quan un mira la fotografia que il·lustra el congrés, el que es pot veure és que som un partit que combina experiència i joventut. Malgrat no ser polítics professionals, estam implicats en la política, perquè no concebem passar per les circumstàncies en què vivim com si tot ens fos aliè, bé perquè no es pot fer res, bé perquè no ens interessa. Per a Alternativa per Pollença, la política és imprescindible, nosaltres pensam que sí se pot. El món que ens ha tocat viure ens interessa ara i també com a projecció de futur.

     Estam especialment orgullosos de comptar amb gent que s’implica, que es banya, com s’ha demostrat amb el conflicte que està sacsejant el món educatiu de les nostres illes. Deixant palès que l’única lluita que es perd és la que s’abandona, tenim gent que ha donat una passa endavant per denunciar que el que estan fent als nostres nins i joves és absurd, un barbaritat perpetrada per una administració que trepitja (sí, trepitja) el futur dels alumnes sense escoltar-los ni a ells, ni als seus pares ni als professionals que els imparteixen classes. Per cert, el batle de Pollença ha donat l’esquena als pollencins en aquesta qüestió i, en una actuació vergonyosa que el perseguirà durant el que queda de legislatura i, a ben segur, a les properes eleccions, ha demostrat que no ens representa.

     El comportament del batle, arrodonit pel seu vot irònicament de qualitat durant el ple que l’havia de reprovar, no és més que una altra fita en aquesta legislatura tan convulsa per a Pollença, amb canvis de regidors, de sigles, de pactes i fins i tot de principis. Alternativa per Pollença, pel contrari, ha donat la imatge del que som: un partit en què es pot confiar, com es demostra cada vegada que una persona, aliena a la nostra formació política, s’atraca a un de nosaltres i ens fa arribar una queixa, un suggeriment o una observació perquè sap que ens la prenem de forma seriosa i que no només els escoltam, sinó que també intentam donar respostes i, sempre que és possible, solucions.

“Hem demostrat que sabem fer política sense voler viure de la política”

     Alternativa per Pollença té vocació́ de govern. Hem demostrat que sabem fer política sense voler viure de la política i sabem que la gent de Pollença ens veu així. Seguirem fent feina des de l’oposició constructiva però ferma durant el que queda fins a les eleccions, amb la convicció que, el maig de 2015, les idees que representen les persones que surten en la fotografia seran considerades per als pollencins com una opció real de govern municipal.

 

Janus  fou el déu romà de dues cares. Al seu honor es va dedicar gener, el primer mes de l'any. Era el déu de les portes, el que les obria (Patulcus) i les tancava (Clusius) i el que protegia l'entrada i la sortida, la anada i el retorn.

Al 2013 que es tanca, el batle ha fet dues cares: una davant els ciutadans de Pollença i una altra davant el seu partit. Teòricament estava contra l'aplicació del TIL però a l'hora de la veritat no va anar a l'Assemblea de batles a defensar el mandat del ple.  I tot acompanyat de la senyora Isabel Cerdà, responsable de l'aplicació del TIL, que un dia dóna bones paraules a pares i docents de Pollença i al dia següent fa de fidel escudera del Secretari d'Educació per posar-se a les ordres del Círculo Balear i obrir un expedient al pollencí Jaume March, director de l'IES Marratxi.

També ha fet dues cares el PI que només defensa la llengua i la cultura als llocs on es troba a l'oposició, mentre que als llocs on governen amb el PP intenten nedar i guardar la cadira.

Amb aquest Partit Popular radicalitzat i escorat a l'extrema dreta s'ha de ser ferm i clar. A Alternativa per Pollença lluitarem perquè l'any 2014, ara obert, quan es tanqui sigui el darrer any complet de govern del PP tan a les Balears com a Pollença.

 

 

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

 

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Gener 2014					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• dpgonceexm: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents