Dirigents amb poca vergonya

Alternativa | 06 Setembre, 2012 06:00

Cada dia que passa es fa més evident que els actuals governants no han entès, o no volen entendre, què és el que ha provocat aquesta crisi i, el que és encara més trist, no estan disposats a fer res per solucionar-la ni a escoltar altra veu que no sigui la dels famosos mercats. No es conformen amb destruir l’estat del benestar acabant amb la sanitat i l’educació pública i amb els serveis socials més bàsics, a més d’això tenen la poca vergonya d’insultar la intel·ligència dels més febles, aquells que sense tenir cap responsabilitat en la crisi estan patint les conseqüències de forma despietada.

Fa uns dies varen ser les declaracions de l’indigne president de les Illes Balears que insultava els aturats, amb unes declaracions que, en la situació actual, són impròpies no ja d’un president sinó d’una persona amb una mica d’humanitat .

Una setmana més tard, la Sexta informava, que la Generalitat de Catalunya havia decidit retirar una pensió de 104€ a una persona major degut que es trobava ingressada a l’hospital per un ictus cerebral. Qualque il·luminat va decidir que aquesta dona no necessitava aquesta pensió, ja que era mantinguda a l’hospital, i que era suficient amb la pensió de 500€ que cobrava el seu home. A més a més li reclamaven els 204€ corresponents a la pensió en els dos mesos que havia estat a l’hospital. La justificació per part del Conseller d’interior de la Generalitat, Felip Puig, va ser la de dir que l’actuació s’ajustava a la legalitat i que els funcionaris pertinents sabien el que es feien.

Aquesta manca de sensibilitat cap els més febres es contraposa amb flexibilitat a l’hora de valorar les actuacions delictives dels directius dels bancs o de les grans empreses que defrauden grans quantitats a Hisenda. Argumenten que no hi ha diners a la caixa per mantenir l’Educació, la Sanitat o les ajudes a la dependència, però sí per rescatar bancs o per mantenir pensions vitalícies i privilegis a segons quins col·lectius, com els de la classe política, els militars o l’Església.

És encara més preocupant veure com, tot i les evidències i les penúries que pateix cada dia una part més gran de la població, és bastant arrelat dins les classes socials més dèbils el sentiment de por i de culpabilitat que se’ns fa arribar des dels mitjans de comunicació oficials. Ja fa estona que els més poderosos es van adonar de la importància de guanyar la batalla de l’opinió pública: primer ens van fer creure que la lluita de classes s’havia acabat i que vivíem una vertadera democràcia, després ens varen vendre que els socialistes representaven els treballadors. Més tard molts de petits empresaris i autònoms es van creure que qui defensava els seus interessos era el PP.

La propera maniobra és un fort impuls centralista que pretén debilitar les institucions més properes als ciutadans com són els ajuntaments. Com sempre, això provocarà una reacció del sectors independentistes i es centrarà el debat en aquest punt. A ells ja els va bé enfrontar els treballadors i petits empresaris dels distints països o de les diferents Comunitats Autònomes. Fins ara, els que han governat l’únic que han demostrat és actuar al servei dels mercats i defensar els interessos d’aquests i de la pròpia classe política. Cal prendre consciència que el que manca no són diners ni recursos, el que cal és valentia, dignitat i una mica de vergonya.

Fer en treballem per l'educació

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy