URXELLA

Un enterrament civil

Alternativa | 07 Desembre, 2007 07:00

Primer article que ens ha escrit Pere de la Punta,esperam que s'animi i ens en faci arribar més. Una bona reflexió sobre els enterraments civils en general i les mancances de nostre cementeri en particular (unes mancances sobre les que pensam fer una futura moció, Francisca ens va aportar un bon grapat d'idees).

La reflexió d'aquest article va sortir a partir de l'enterrament del Pep Coll (dilluns de la setmana passada). Que sigui el nostre petit homenatge i record a ne'n Pep.

UN ENTERRAMENT CIVIL

Abans no hi havia opció: quan qualcú es moria els de la casa i familiars vestien el mort i després de posar·lo al taüt el vetllaven tota la nit, mentre hi anava passant tot el veinatge per donar el condol i ajudaven a entretenir la nit en vetlla fins l’endemà que es feien les exèquies religioses. El capellà passava el rosari acompanyat dels escolanets; tot seguit, en comitiva amb el cotxe dels morts estirat per un cavall, el duien a l’església, i allà, de cos present li feien el comentual (?). Acabada la cerimònia, els ciriets i les atxes l’acompanyaven fins el cementiri per donar-li sepultura en la més estricta intimitat, la qual cosa no passava amb els actes religiosos on gaire bé hi havia participat tot el poble, depenent de l’anomenada del difunt. I, si era de primera, segona o tercera, fins i tot es pagava perquè anessin a donar el condol.

Però els costums canvien i avui dia, amb una societat molt més secularitzada, es van imposant a poc a poc els enterrament civils, prescindint dels serveis religiosos. “No el s’enduen per l’església”, diuen alguns. Idò bé, això tan simple que seria donar sepultura al finat, té les seves complicacions per manca de protocol establert. Així els primers enterraments civils foren poc concurrits; però ara, de cada cop hi va més gent al cementiri a complimentar les famílies en els seus sepelis. Fins i tot ja és freqüent que es reciti algun poema o bé es toqui alguna peça musical.

El que sí es nota a faltar al poble és un local adient on es puguin fer les cerimònies civils d’una manera còmoda. No estaria de més que s’habilitàs una sala amb cadires o butaques per no haver d’estar drets a l’entrada del cementiri o bé el voltant de la tomba mentre els fossers fan la seva feina. A aquesta sala, si tant m’apureu, hi podria haver un piano i unes taules per fer un berenar o prendre una copeta a la memòria del difunt, que salut ja no se li pot desitjar perquè no en té gens. Per mostra pot servir la despedida que se va fer fa poc al Teatre de la Comedia de Madrid a Fernando Fernán-Gómez, on de cos present hi va anar desfilant amics, familiars i polítics, mentre sonaven tangos i alguns llegien textos i poemes (sempre és mes interessant i emotiu que els gori-goris dels capellans i la desfilada a correcuita davant la banquera dels endolats bisbissant “quelvegemalcel”).

del blog libertad y plaza

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy