URXELLA

     Després de les imatges que es varen publicar fa un parell de setmanes a El País, sembla que el problema de la prostitució s’hagi fet visible de cop per a molta gent. Com sol passar de forma periòdica, s’han sentit veus que demanen solucions, des de la persecució penal de les dones que l’exerceixen passant pels que volen castigar els homes que en fan ús i acabant en els que pensen que el que s’hauria de fer és regular-ne l’activitat.

     Jo no sé quina és la solució i, de fet, hi ha països on s’han intentat diverses vies, amb escàs èxit. La prostitució és una xacra i per això no m’agrada la idea de regular-la com si fos una activitat mercantil més. Que equiparin el fet que una dona vengui el seu cos amb que una altra persona comerciï amb roba té quelcom de pervers que no puc acceptar. Per altra banda, emperò, la regulació permetria que aquestes dones tenguessin unes condicions laborals i sanitàries dignes. De totes formes, a Holanda, per exemple, aquest model ha demostrat que no funciona. Treure-las dels carrers i dur-les a prostíbuls, amb una humiliant finestra, l’únic que fa és traslladar el problema (als veinats afectats ja els va bé) i convertir aquestes dones en una atracció turística.

     Òbviament, carregar la culpa en les dones que es prostitueixen és una errada. No parlaré de les que es prostitueixen perquè volen o de l’anomenada prostitució de luxe, perquè és tan minoritària, i serveix per justificar tants de comportaments injustificables, que en la meva opinió no passa de ser una anècdota. La immensa majoria de les dones que es prostitueixen ho fan obligades, bé per les circumstàncies bé per les màfies o pels proxenetes. Condemnar-les a multes o a penes de presó no fa més que agreujar els patiments, els seus i sovint els de les seves famílies.

     Tal vegada la solució passi pels homes que paguen per sexe. Vaig llegir una vegada que a Espanya hi ha un milió d’homes que utilitzen els serveis de prostitutes de forma més o manco regular. Acceptant aquesta quantitat com a bona, tenim que, aproximadament, un de cada dotze homes espanyols de més de setze anys recorre al sexe de pagament. És una estadística que esgarrifa. I, com quasi sempre, el millor que es pot fer es resumeix en tres paraules: educació, educació, educació. Un home que consideri les dones com a iguals difícilment practicarà sexe amb una prostituta. El problema és que aquesta és una inversió a llarg termini i que, a més, cada dia és més gran el nombre de joves que inclouen comprar els serveis d’una dona com a part de la seva forma d’oci, així que a qualque lloc ens estam equivocant. Al·lots, moltes vegades adolescents, surten “de marxa” i després o abans de fer “botellón” o de sopar o d’anar a un bar o a una discoteca, aprofitant uns preus ridículs com a conseqüència de la competència, paguen per tenir sexe amb una prostituta. De vegades em deman si té res a veure amb la banalització que suposa el sexe a l’era d’Internet. El que més em preocupa és de quina manera es relacionaran després amb al·lotes com ells aquells que s’han avesat a tractar les dones com a objectes.

     Torn a repetir que no sé quina és la fórmula per resoldre una qüestió tan sagnant. Darrera de cada una d’aquestes dones hi ha un drama, i criminalitzar-les a elles és, d’això sí estic segura, el camí equivocat.