D'es d'Alternativa per Pollença no podem quedar al marge del que està succeïnt més enllà del nostre municipi. No podem, ni volem, consentir que el nou pla de carreteres surti endavant. Mitjançant una política urbanitzadora i destructora del territori, continuista de la legislatura passada, es pretén seguir fent carreteres a tot arreu, asfaltant i encimentant encara més tots els racons de l'Illa.

Per tot això ens hem unit al crit i a la lluita contra el pla de carreteres. Perquè no podem continuar com fins ara, perquè no podem consentir més destrucció del territori i perquè Mallorca és petita i l'hem de conservar.

Si els nostres governants no tenen cura de la nostra illa, fem-lis veure que s'equivoquen!

MARXA FESTIVA- REIVINDICATIVA CONTRA EL PLA DE CARRETERES

Aquest proper dissabte, 31 d’octubre farem una important mobilització per demanar l’aturada del Pla de Carreteres.

La convocatòria és a les 15h del capvespre a la creu, just a l’entrada de Caimari.

Què implica aquest Pla de Carreteres? vegeu presentació: Pla de Carreteres: més del mateix!

Perquè a Caimari? A la carretera de Caimari – Selva -Inca, és on es començarà en breu el proper projecte destructiu d’una de les carreteres més emblemàtiques que dona entrada al paratge de la Serra de Tramuntada. L’actuació prevista pel Consell esdevé l’exemple del que significarà l’aprovació definitiva del Pla de Carreteres, el 5 de novembre, per moltes carreteres situades a les àrees rurals més preservades de Mallorca, a banda de: noves autopistes i autovies, variants i rondes innecessàries… en definitiva, més asfalt, més destrucció i més especulació…

Per conèixer tots els motius d’aquesta mobilització, descarregau-vos el tríptic amb el manifest al qual, en aquests moments, ja hi ha més de 25 entitats i associacions adherides de tot Mallorca: NOalPlaCarreteres

És l’hora d’exigir el canvi i ara és el moment crucial! Vos hi esperam!

Extret del bloc: http://nomescarreteres.wordpress.com/

Gràcies a tots els que vareu assistir al ple ahir, la vostra presència va ser molt important com va demostrar la reacció del portaveu del PP-UMP. Alguna cosa està canviant a Pollença i està clar que a més d'un no li agrada. L'aquiescència dels ciutadans al tancament del camí, de la que parlava al seu recurs la propietat, s'està diluint. Cada vegada hi ha més gent que dona la cara, cansada del caciquisme  i de les parts i quarts que ofeguen aquest municipi. 

Com van comentar ahir; la proposta de batlia respecte al recurs que havia presentat Menani SA (Els March) al  catàleg de camins suposava per a nosaltres, el PSM i la Plataforma Pro Camins una marxa enrere.  Consideravam a més més que aquesta proposta no era gens clara ni en la seva forma ni el seu fons. Per això abans de la lectura d'aquest punt vam demanar conjuntament amb el regidor del PSM,  un recés per plantejar els nostres dubtes i rebuig a la proposta. Després de debatre el tema al recés, la conclusió a la que vam arribar és que el millor era tranquil·litzar els ànims i fer una reunió de tots els grups per cercar la millor ruta per obrir el camí. Per això es va decidir la retirada de totes les mocions referents a Ternelles.

 Com sabeu som fervents defensors de la transparència i de discutir les coses públicament, però al cas de Ternelles hem d'anar amb molt de cura i no donar cap argument que pugui ajudar a la propietat a posar més impediments a l'obertura del camí públic. Només us posarem un exemple; al recurs de la propietat contra l'acord de la Conselleria de Medi Ambient ,que donava permís a l'excursió del dia 12, es citava aquest blog, simplement per que animavam a la gent a anar a l'excursió.

Evidentment tant Alternativa com el PSM i la Plataforma havíem fet una feinada per tenir tota una extensa argumentació amb la que rebutjar la proposta de batlia i defensar les nostres mocions. Ni la nostra feina ni el vostre esforç al venir al ple van a ser en va, ja que vam aconseguir el nostre objectiu; la retirada de la proposta

Ara es tracta de reunir-nos tots els grups polítics i  parlar tranquilament de quina és la ruta més adhient per obrir el camí. Esper que arribem a un acord ja que tots els partits fa poc més d'un any vam votar per unanimitat el catàleg de camins i per tant el caràcter públic del camí de Ternelles.

Respecte a les declaracions despectives d'en Tomeu Cifre (PP-UMP)  van a ser totalment impròpies d'un representat públic. Els ciutadans que  han defensat el patrimoni públic, tan ahir al ple com el dia 12 a l'excursió l'han fet d'una manera cívica i democràtica. Els seus menyspreus només ens demostren que anam pel bon camí, el camí que ens ha de porta a obrir les barreres del camí públic de Ternelles.

 Respecte a la resta del ple.

- Es va aprovar per unanimitat l'ordenança municipal sobre la venda ambulant als mercats del terme municipal de Pollença.

Va ser al ple de gener de 2008 quan es va presentar una moció nostra que demanava aquesta ordenanç. Alternativa hem estats els únics que hem presentat mocions a la mateixa i s'han acceptat dues. 

- Aprovació per unimitat de la modificació puntual de la norma 117 del PGOU per al canvi de paràmetres a la zona d'equipament ECAD - 12 Convent de Sant Domingo. Es tracta de poder aixecar una altura més si cal, al PAC de Pollença.

- Vam retirar la nostra moció  relativa a l'estudi del torrent de Sant Jordi. Farem un article detallat sobre el tema.
Vam decidir  retirar aquesta moció ja que  l’Ajuntament quatre dies després de la presentació de la mateixa va decidir demanar un nou estudi per determinar la possible contaminació per metalls pesants del Torrent de Sant Jordi, un estudi que ja fa dos anys que s’hauria d’haver demanat. De totes maneres farem el seguiment i d’aquesta solicitud i dels resultats del nou estudi que esperam es faci el més aviat posible.

 
Aprovada per unanimitat la rectificació de l'acord adoptat per l'Ajuntament Ple, en sessió celebrada dia 23 de juliol de 2009, relatiu a la distinció atorgada al Sr. Carles Got. Vam tornar reiterar la nostra petició d' n reglament per donar aquestes distincions  i un registre de les mateixes.

Rebutjada pel vots de l'equip de govern la moció del grup PP-UMP amb esmenes nostres relativa a la modificació del tipus de coeficient impositiu de l'IBI; de la taxa de fems i una congelació de la resta de taxes i impostos per l'any 2010. (PP_UMP, PSM i nosaltres vam votar a favor).

El  grup PP_UMP va acceptar una esmena nostra a la moció  en un sentit social i ecologista, que els mateixos havien presentar al seu dia com al·legacions a l’IBI. Vam proposar que les persones vídues i les persones majors amb rendes baixes (de menys de 7000€ l'any) titulars d'un immoble tinguin una rebaixa del 50% de l'IBI. I Incloure un nou apartat on s’apliquessin bonificacions fins al 50%  els cinc primers anys en immobles amb sistema d’aprofitament d’energies netes i renovables.

Més que donar arguments concrets contra la moció en Juanjo Mir va parlar del que feia al PP a altres pobles i de la passada gestió d'en Tomeu com regidor d'hisenda. 

Entre les seves desqualificacions en Tomeu va denominar als defensors del patrimoni públic "exèrcit de Panxo Villa".Si Villa va poder amb els Estats Units nosaltres podem amb la família March i els seus serfs.

Pancho Villa va ser capaç de atacar la ciutat de Columbus, Nou Mèxic, ja que els Estats Units havien reconegut oficialment el govern de Carranza, a qui considerava el seu enemic. El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va respondre enviant 12.000 soldats a Mèxic per a capturar Villa. L'expedició, però, va ser un fracàs.

Donada la quantitat d'articles relacionats amb el tema hem obert una categoria només pel tema del camí públic de Ternelles.

Al ple d'avui com quart punt del dia (calculam que a les 20:30 ja es pot começar a debatre) tenim el recurs de reposició interposat per part de Menani S.A. (els March) contra l'acord d'aprovació definitiva del catàleg de camins del terme municipal  de Pollença.

Avui no desenvoluparem el tema ni l'argumentació que defensarem al ple però si que volem fer un breu resum del més important i animar-vos a venir al ple.

Es tracta de dos recursos (hi ha un pel camí de la Cel·la i un altre pel camí de Ternelles a partir de l'estret) que demanen la seva exclusió del catàleg de camins per ser de titularitat privada.

L'informe jurídic diu el següent sobre els recursos: “reiteren el manifestat en fase d’al·legacions, o bé manquen d'entitat probatòria suficient com per a desvirtuar l'elenc documental obrant en l'expedient, per la qual cosa haurien de ser desestimades.”

 Si no l'impedim aquesta decisió serà la quarta que es fa des del consistori en favor de la propietat i en perjudici dels ciutadans:

 1.- Al PGOU (1990) el consistori de Pollença va dir que el camí era de titularitat privada, encara que preveia una servidumbre pública de pas peatonal a pesar de que NO HI HAVIA  CAP DOCUMENT QUE FONAMENTÉS LA QUALIFICACIÓ DE L'ESMENTADA VIA COM DE CARÀCTER PRIVATIU. O sigui va ser la nostra administració més propera la que es va carregar de manera escrita, que no real ni legal, segles de camí públic.

 2.- Al 2006 el consistori va decidir aprovar un ús públic del camí privat totalment restrictiu (Vint  persones al dia, sis dies a la setmana, tret de les èpoques de cria del Voltor, entre Febrer i Maig, on l'accés només es podrà efectuar tres dies a la setmana...).

3.- Fa uns dies el batle va decidir enviar a la policia municipal i situar-la darrera de la barrera de la propietat de Ternelles, donant per bona la titularitat privada del camí. 

4.- Avui l'equip de govern presenta una proposta que de fet és la privatització de la titularitat del camí, encara que sigui mantenint el seu ús públic.

Al recurs de la propietat fa referència a l'aquiescència de l'Ajuntament i dels residents de Pollença envers la restricció del pas pel camí com a conseqüència del seu tancament... Avui s'ha de demostrar que no existeix aquesta aquiescència. Hem de demostrar que sóm ciutadans no serf, que estam al segle XXI no al XIX,que  no acceptam ni acceptarem mai la usurpació d'un camí públic.

Esper que un dia a l'aixecar la vista podam veure un camí sense barreres tancades.

Aquest dijous al plenari (20h. a can Llobera) hem d'omplir la sala de plens. I ho hem de fer per demostrar que, tot i que el senyor Batlle de Pollença s'ha posat al servei de la família March, nosaltres, els ciutadans, volem recuperar el que és nostre: el dret a caminar pel camí públic de Ternelles.

Així que vos esperam dijous a la sala de plens de Can Llobera.  
 

Les nostres dues noves mocions:

-Fer un estudi del torrent de Sant Jordi per determinar la possible contaminació de metalls pesants. S'han realitzat dos estudis amb resultats molt diferents; al 2006 es va realitzar un primer estudi de l'IMEDEA (veure articles sobre el tema) i al 2007 un altre pel Govern. Demà parlarem del tema.

-Moció relativa al camí públic de Ternelles simplement demanam que l'Ajuntament s'informi jurídicament sobre les seves possibilitats per recuperar el camí. L'article d'ahir ho explicava amb més detall.

Encara estau a temps de fer-nos arribar els suggeriments, precs i preguntes.

                                                                  ORDRE DEL DIA

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària celebrada dia 24 de setembre de 2009

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària celebrada dia 10 d’octubre de 2009

3.-  Aprovació definitiva, si procedeix, de l’ordenança municipal sobre la venda ambulant als mercats del terme municipal de Pollença.

4.-  Recurs de reposició interposat per part de Menani S.A. contra l’acord d’aprovació definitiva del catàleg de camins del terme municipal  de Pollença.

És un recurs de la propietària de Ternelles que segueix tancant un camí públic amb el suport de les institucions.

5.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual de la norma 117 del PGOU per al canvi de paràmetres a la zona d’equipament ECAD – 12 Convent de Sant Domingo.

Es tracta de poder aixecar una altura més si cal, al PAC de Pollença.

6.- Moció presentada pel grup municipal Alternativa EU-EV relativa a l’estudi del torrent de Sant Jordi.

7.- Moció presentada pel grup municipal Alternativa EU-EV relativa al camí públic de Ternelles.  

8.- Rectificació de l’acord adoptat per l’Ajuntament Ple, en sessió celebrada dia 23 de juliol de 2009, relatiu a la distinció atorgada al Sr. Carles Got. 

 A pesar de que hem demanat des de principi de legislatura que caldria un reglament per donar aquestes distincions  i un registre per donar les mateixes, se segueix sense fer. Això va provocar que l'equip de govern proposés una distinció a una persona que ja se l'havia donat, ara es tracta de rectificar.

9.- Moció presentada pel grup PP-UMP relativa a la modificació del tipus de coeficient impositiu de l’IBI; de la taxa de fems i una congelació de la resta de taxes i impostos per l’any 2010.  

10.- Propostes/Mocions d’urgència.

El PSM ha presentat d'urgència una moció demanant obrir un expedient de recuperació del Camí de Ternelles.

 II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte dels acords de la Junta de Govern i de les resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes .

                                Ara és el moment de defensar

              el nostre dret a passejar pel camí públic de Ternelles.

 

 

Desprès dels fets de l'excursió del passat 12 d'Octubre, on el Batle de Pollença es mostrà més com a servent de la família March que com  Batle de totes les pollencines i pollencins, el ple d'aquest dijous es presenta amb molt d'interés per aquest tema:
 
- Nosaltres presentam una moció demanant informes jurídics per fer un decret de batlia i obrir el camí públic de Ternelles, i  un altre de la sentència que hauria de permetre transitar pel camí.

 - El PSM presenta una moció d'urgència demanant obrir un expedient de recuperació del camí públic.
 
- Recurs de la família March, que vol mantenir la seva apropiació  del camí públic de Ternelles.

És important que es vegi que els ciutadans volem recuperar el que és nostre; el dret a caminar pel camí públic de Ternelles i que el dijous la sala de plens de Can Llobera es trobi plena de gent.  

 Respecte a la nostra moció:

Hem decidit presentar una moció referent al camí públic de Ternelles després dels fets ocorreguts recentment per l'excursió reivindicativa i després de totes les mentides del batle i l'administrador de la propietat sobre els permisos, sentències judicials...
 

Ha arribat el moment de deixar d'embullar el tema i que el batle, que ha declarat en més d'una ocasió al ple i a la premsa defensar el caràcter públic del camí, decreti l'obertura del camí obligant a la propietat a llevar la barrera que tanca el mateix.

Les entitats locals poden recuperar els béns públics sense necessitat d’acudir als tribunals (informe del 20 d’abril del secretari general del Consell de Mallorca) i fa una any (després de la primera excursió reivindicativa) el batlle va declarar a la premsa que “tenia previst signar un decret d’obertura obligatòria del camí de Ternelles quan els serveis jurídics del Consistori siguin favorables a l’obertura”.  A més a més al ple de juny de 2008 es va aprovar per unanimitat que l’ajuntament duria a terme “les actuacions possibles per a l’obertura i l’habilitació del pas pel camí de Ternelles mitjançant els procediments que siguin viables a tal efecte”.

Per tot això la primera petició de la nostra moció és la realització immediata d’un informe jurídic per part dels serveis Tècnics Municipals respecte a la possibilitat de fer un decret de batllia per ordenar que s’obrin les barreres situades al camí públic de Ternelles.

L'altre punt de la moció demana la realització d’un  estudi jurídic sobre la sentencia del Tribunal Suprem del 2001. A aquest cas la Sentencia del Tribunal Suprem del 2001 ordenava que es fessin “les determinacions precises per assegurar l’ús públic idoni del camí”, cosa que encara no s’ha fet vuit anys després.Una passivitat total que demostra que el batle no es vol enfrontar a la família March per defensar l'interès públic.

L’acord aprovat a l’Ajuntament de restringir el pas a vint persones, aprovat  posteriorment a la Comissió Insular d’Ordenació del Teritori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH) de 2006, no anava acompanyat de cap informe jurídic. La CIOTUPH tan sols va recollir la proposta municipal sense més, proposta que anava en el sentit de restringir el pas el màxim possible que responia als interessos de la propietat i no a la protecció del medi ambient.

Després de tot això des d’Alternativa per Pollença pensam que és imprescindible aclarir aquest tema jurídicament i aclarir el que diu la Sentència “com s’estableix una servitud de pas per a vianants” i concretar que són “les determinacions precises per assegurar l’ús públic idoni del camí”.

Aquest informe jurídic, que aclarís la forma en que s’ha de procedir a l’obertura del camí, acabaria amb tanta especulació i xerrameca sobre el tema i seria un pas fonamental i sense tornada enrere cap a l’obertura d’un dels molts camins públics que romanen tancats al terme municipal de Pollença. Després d’un informe jurídic el nostre batlle ja no podrà posar més excuses ni adornar les seves declaracions amb bones paraules i bones intencions però que al final no es materialitzen, sinó tot el contrari, les seves actuacions l’únic que fan és afavorir un tancament que podria estar resolt fa ja molt temps.

Nosaltres ens demanam, quina excusa posarà ara el nostre batlle per no acceptar un estudi jurídic que marqui el camí a seguir per l’obertura del camí públic de Ternelles?

Per a que no haguem de tornar a botar per poder passejar. Foto de Moises Bonnin

A continuació la moció:

Divendres 30 a les 21 al restaurant S. Jordi,  sopar en record i reconeixement de la candidatura d'Unió Progressista de Pollença.

Aquesta coalició d'esquerres formada pel PSM i Esquerra Unida  es va presentar a les  eleccions del 1987  i va treure dos regidors: Jeroni Llobera i Jaume Cerdà.Després de la dimissió d¡en Jeroni Llobera va entrar a l'Ajuntament en Toni Marquet.

La coalició editava "un butlletí de la UPP (uPaPerillo)" del qual en sortiren uns quants números, que va ser el que va ocasionar una querella per dir "pirata" al promotor Riusech, pel tema de l'aigua al complexe Hàbitat del Moll .... 

En Jeroni LLobera duia l'àrea de Sanitat i havia estat a l'ajuntament d'ençà el 1979, llavors eren els temps del Golf i Urbanització de Can Porquer, de les irregularitats en llicencies d'obres (Albullansa), de Decatur, d'abocaments d'aigües brutes al Moll (just com ara no ?), de pactes CDS-PSOE, del PGOU, el Batle era en Martí March (també li deien Si,Si !!)... una època molt moguda aquella !!.

Mereix la pena llegir la carta de dimisió del regidor Jeroni Llobera que ja vam publicar a aquest blog. La carta és de 1989, però 19 anys després te la seva vigència

 Al següent enllaç podeu veure un fulletó amb les línies principals del programa d'UPP

- Participació ciutadana  fonamentada en una ciutadania ben informada.

- Millor eficàcia administrativa.

- Protecció dels nostre entorn natual i paisagístic.

Al programa hi ha coses que s'han fet com el Patronat Municipal de Turisme, el Consell Municipal Escolar (recentment aprovat)... i altes que a dia d'avui encara no s'han posat en marxa com el Patronat Municipal d'Esport...

Els canons Vickers 381/45.

La Mola de Maó es un dels pocs llocs on queden aquests impressionants canons que formaren part de les bateries de costa a Menorca, Cartagena i els voltants del Ferrol; les bases navals més importants de l'estat espanyol  a la segona dècada del segle XX.

Estaven dissenyats per ser instal·lats a potents vaixells però a Espanya s'adaptaren per bateries de costa. Durant la segona guerra mundial la marina anglesa en portava centenars als seus vaixells.

Aquests canons de fabricació britànica varen ser comprats per el govern espanyol a finals dels anys vint del segle passat, en temps de la dictadura de Primo de Rivera, una època en la que els països europeus es preparaven per un altre més que provable guerra. A Menorca amés de la bateria de la Mola s'instal·laren altres a Favàritx i a Llucalari. En els anys quaranta els canons de Favàritx foren traslladats a la bateria de Paloma Alta, Tarifa, Cadis.   

 La dotació de cada peça era de entre quinze i vint persones que estaven repartides en tres plantes. En els anys cinquanta, a causa d'una espira a l'elevador es produí l'explosió de tota la pólvora del magatzem d’una de les peces a la bateria de LLucalari i causà la mort de tota la dotació, la majoria reclutes.

Aquests canons podien disparar a una distància de 35 Km, per això empraven 18 kg. de càrrega explosiva  (TNT), el projectil pesava 885 Kg. Després de ser disparats l'interior dels canons se netejaven i lubricaven manualment, això implicava que el més primet de la dotació entrés dins el tub.

 Mai entraren en combat, la vegada que van estar més prop  va ser durant la sublevació franquista, quan el Creuer Canàries va intentar entrar al port de Maó.

Al 1991 es va disparar per darrera vegada un dels canons de la mola, a l'àmbit d'unes maniobres, això no es podia fer sovint per els problemes que produïen: rompuda de vidres, enfonsament de taulades, etc.

Dades tècniques:    Calibre: 381 mm.

                             Cadència: 1dispar/minut.

                             Pes del tub: 86 Tm.

                             Pes de la comporta de tancament: 1663 Kg.

                             Longitud del tub: 17 m.

                            Velocitat: 762 m/seg. (2 x velocitat del so).

Tot unes màquines per a la destrucció que en temps de pau es veuen d'un altre manera.

--Algunes de les fotos son manllevades--        

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          A.R.F.V.

Avui volíem parlar d'Edicions el Moixet Demagog que fa uns dies va complir tres anys.

Aquesta petita editorial, autogestionada i d'alguna forma llibertària, que funciona sense subvencions i sense ajudes de cap tipus, mereix un reconeixement de tots els que creiem que només amb la cultura i amb el coneixement, el saber, l'home serà lliure.

Des de la seva posició, el nostre company Albert Herranz, lluita per mitjà de la difusió de la paraula escrita per aconseguir erosionar una mica l'escorça d'aquest món desigual, i així, a poc a poc, aconseguir penetrar en la consciència de les persones, despertar-les del seu somni, i caminar cap a la construcció d'un món millor.

Les línies editorials son prou atractives. Amb una mescla de llibres sobre el barri de Santa Catalina, algunes jornades d'estudis locals, alguns llibres sobre el poble de Sóller i altres llibres sobre personatges, moviments o fets que podríem anomenar revolucionaris o de memòria històrica, es va constituïnt un fons editorial del tot atractiu.

Títols que destacam sobre Pollença son "L'Adelante, un periòdic anticaciquil i d'esquerres" escrit pel nostre company Pere Josep Coll; o el llibre fet en motiu de l'exposició "Art/artesania a les preson feixistes" i coordinat per en Pere de la Punta i en Pepe Garcia.

Però llibres interessants n'hi ha molts més com per exemple la biografia de l'anarquista inquer Gabriel Buades; "El moviment associatiu a Santa Catalina de 1868 a 1936", "El cementèri de Sóller", "Israel-Palestina: homes i dones per la pau", "Conflicte social i pensament anarquista a Menorca"... entre molts altres.

Les darreres publicacions, que no podem deixar de llegir, són:

Cuatro meses de barbàrie, Mallorca bajo el terror fascista, de Manuel Pérez. Aquest llibre és una reedició d'un llibre fet per un anarquista que va viure a Mallorca els primers mesos després del cop d'estat de 1936. Es tracte d'un testimoni cabdal per entendre que va passar aquells primers moments.

Els Sonets del ColaCao, de Paula Prohens, que son uns sonets sobre la situació política de la Mallorca actual que fan un repàs des del famós pot de Colacao, al cas Palma Arena, etc. Imprescindible.

Santiago Salvador: l'anarquista del Liceu de Barcelona, de Antoni Nadal, que conta, de manera teatralitzada, el procés a l'anarquista que va tirar la bomba al liceu de Barcelona.

L'atles de la mediterrània, de Mique Àngel Llauger i Rodrigo del Pozo, que de manera didàctica mostra l'estat geo-polític-econòmic de la mediterrània.

 

Avui celebram l'assemblea mensual ordinària. Com cada divendres abans del plenari l'Assemblea d'Alternativa per Pollença ens reunim per a tractar la feina feta, la feina per fer i els temes relacionats amb el plenari que el nostre regidor, en Pepe, ha de defensar o rebutjar.

Aquestes assemblees son obertes i segueixen una màxima: "almenys una cosa n'ha de sortir de profit" així que seguint això feim uns sopars per xupar-se els dits. A vegades ens hem demanat perquè no fem un club gatronòmic. Bromes a part, tothom pot participar de les assemblees, siguin militants o simpatitzants.

Però les assemblees no son més que una part de la participació de la gent. Reunir-se una vegada al mes és molt poc per un partit participatiu i assembleari com és Alternativa per Pollença. Amb aquesta premisa l'assemblea és consultada i informada de les passes que les persones fan en el seu nom i de les qüestions que s'han de tractar. Com pot estar en contacte permanent l'assemblea? molt fàcil: constantment ens comunicam per mitjà del correu electrònic intern i decidim sobre qualsevol tema de forma gairebé immediata.

Per altre banda, Alternativa per Pollença permet la participació al nivell que cada persona consideri, sense restriccions a la participació i sense obligacions. Amés, tots els membres tenen paraula i el mateix estatus dins el partit. Cosa que permet funcionar sense jerarquies, caps, aparells burocratitzats o organismes de poder interns que permetin a uns pocs decidir pel conjunt.

Actuam des de la ferma creença en que per democratitzar la societat, per fer igualitària, cal començar pels nostres àmbits interns. D'aquesta manera a Alternativa per Pollença tots contam, tothom fa falta però ningú és imprescindible. I tampoc ningú té la veritat absoluta.

Per acabar cal fer una reflexió: amb la difícil situació en que vivim, de crisi i passotisme, de corrupció, amiguismes, deixadesa i paràlisi... cal una alternativa real i sòlida que pugui donar esperances de canvi. Alternativa per Pollença no és més que una organització amb ganes de fer feina cap aquest horitzó de canvi, que vol canviar les costums i rutines polítiques que han duit al poble al deplorable estat en que es troba, física i políticament. Els nostres governants han perdut la il·lusió, i amb ella les idees. Els ciutadans també han entrat en una espiral de passotisme que els fa immòvils i deixa fer als polítics el que vulguin. Per tot això cal moure's, fer que els polítics facin bé la seva feina, que no malbaratin els diners de tots ni que s'asseguin a la cadira sense fer res més que cobrar cada mes. Cal unir-nos i des d'una òptica d'esquerres fer una bona oposició que un dia ens permeti governar i assolir el tant necessari canvi a Pollença.

Així que ja sabeu, si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a eurxella@yahoo.es.

Presentam l'ordre del dia i no podem deixar de dir que les nostres assemblees no son rígides i aburrides, sinó que hi ha rialles, bon rollo i alegria.

Al ple de juliol es va aprovar per unanimitat  l’ordenança sobre la venda ambulant als mercats del terme municipal de Pollença (la podeu trobar a aquest enllaç). Aquesta ordenança municipal sobre la venda ambulant als mercats del t.m. de Pollença, té com objecte regular, amb caràcter general, l’exercici de la venda que realitzen comerciants fora de l‘establiment comercial permanent, a solars i espais lliures, a zones verdes o a la via pública, a llocs prèviament autoritzats i dates variables, en el terme municipal de Pollença.

Més val tard que mai, ja que quan van presentar la moció per fer aquesta ordenanç al ple del gener del 2008 (veure article i moció), van dir que estava pràcticament feta, però després han tardat any i mig en presentar l'aprovació inicial al ple. Un exemple més de la manca de respecte al principal organisme democràtic municipal.

La petició d'aquesta ordenança va sorgir de les  queixes i malestar que ens van fer arribar els petits comerciants  dels mercats municipals, davant la mala gestió de l'Ajuntament. Aquests inclòs havien arribat a demanar danys i perjudicis per la competència deslleial, obstacles instal·lats per l'Ajuntament, inseguretat jurídica i actuacions arbitràries i discrecionals de l'administració. Un resum a  l'article "regular el mercat"..

Pensam que aquest reglament era una necessitat  des de fa anys, donada la importància econòmica que pel municipi tenen aquests mercats i la situació d'inseguretat que hi havia fins el moment en aquest tema.

Després d'escoltar comerciants i llegint les ordenances d'altres municipis, durant l'exposició pública hem presentat tota una sèrie d' al·legacions, demostrant una vegada més que la nostra feina d'oposició no només és msotrar les vergonyes d'aquest equip degovern sinó que en la mateixamesura presentam ALTERNATIVES PER POLLENÇA.

 Entre altres coses hem demanat que a l’assignació dels emplaçaments a més d’escoltar a les partes s’han d’afegir uns criteris objectius per si les partes no arriben a un acord satisfactori. Amb criteris objectius sempre és més fàcil evitar parts i quarts. Per això hem demanat:

A l’article 3 que parla de l’assignació dels emplaçaments es podien afegir a l’article els següents criteris preferents objectius, per aplicar en cas de que les partes no arribin a un acord:

- Antiguitat del sol·licitant en l’exercici de l’activitat al municipi.

- No haver estat sancionat per infraccions en matèria de comerç o consum.

- Venda de productes ecològics i/o locals.

- Relació d’oferta -demanda del producte comercialitzat.

Pintura de Vicente Herrero "Día de Mercado" al seu blog podeu veure més quadres de Pollença 

 A continuació podeu llegir la resta de les nostres al·legacions.

Amics i amigues, ciutadans i ciutanades... passin i vegin... EL GRAN CIRC DE LA POLÍTICA POLLENCINA!!!

En aquest circ, on el darrer son els espectadors i el primer el cobrament de l'entrada, comptam amb la presència de tot tipus d'animals i de feres...

Començant la funció tenim als lleons socialistes, els salvatges i indomables reis de la jungla... admirau tots com obeeixen al seu cuidador, com boten i passen pel cercle de foc, com donen la pota, com fan voltes sobre si mateixos...

Aquests lleons, quan no son controlats pel seu cuidador son capaços de fer veure que son salvatges, que recolzen excursions reivindicatives a Ternelles, i fins i tot... que son d'esquerres!!!

Però després, en presència del seu amo, callen, acoten el cap, llepen la mà que els controla i fins i tot accepten el maltracte dels seus companys pessemeros. 

Un bon exemple de com les seves ànsies de rebre el sustent que el seu amo els ortorga amansa les feres més ferotges. Un bon exemple de que qualsevol simptoma de personalitat pot ser esborrat si es veuen estrets o poden tenir problemes... 

I un bon exemple d'intentar quedar bé sempre, en tot moment, que aquest cop no els ha sortit bé, ja que podeu comprovar, estimats ciutadans i espectadors, que per molt que s'amaguin darrera de l'amo la seva submissió els delata.

Crec que no cal anar més enllà amb la fàbula. El PSOE de Pollença ha demostrat un cop més que no sap on és, que ha perdut el nord i l'ubicació. Un partit que ha estat un dels adherits a l'excursió a Ternelles, que ha expressat públicament que no està d'acord amb la restricció imposada pel batlle (tot sigui dit, la falsa i inventada restricció), una gent que va participar en la fundació de la Plataforma Pro Camins Públics, un regidor que dia 12 duia les sabates fermades i la motxilla plena de menjar per anar fins al Castell del Rei... doncs aquest partit ha estat capaç de callar i no dir res coherent davant l'expulsió d'un company seu del si de l'equip de govern per defensar allò que ells deien defensar.

Les paraules expressades per la seva portaveu justificant el cessament de Tomeu Cifre no son més que mostres del tot evidents de que no els motiva la justícia, el bé comú o la humanitat, sinó fer content a un batlle que està dedicat per complet al servei de la família March i poder conservar així el poc poder que manejen i poder seguir seient a les confortables cadires.

Tot plegat és un circ polític, amb mentides, excuses i submissions que no fa més que beneficiar a uns interessos i perjudicar al conjunt del poble. Una il·lusió, un espectacle màgic on res sembla lo que pareix.

Demà dimarts dia 20 d'octubre a les 19 hores ( al Teleclub / cas de cultura de Sineu) el GOB, Gadma i diferents col·lectius, regidors i persones de pobles de Mallorca hem convocat una assemblea, per fer front al Pla Director Sectorial de Carreteres.

Dia 22 de desembre de 2008, el Consell de Mallorca va aprovar inicialment el Pla Director Sectorial de Carreteres. Un Pla que manté,  amb un nou traçat, el 2n Cinturó (amb menys consum de territori, això si), que posa els bases per seguir l’autopista fins a Campos, de Manacor a Sant Llorenç, de Peguera a Andratx... Per altra banda, 24 de les 73 actuacions previstes a la primera fase afectes àrees protegides per la llei d'espais naturals, i 16 més en la segona fase. L'impacte paisatgístic romp el caràcter rural de molts d’indrets. La zona que travessen les noves vies, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres i complements no sempre tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals.

Les actuacions que planteja aquest Pla, amb el suport del PSOE i el BLOC donen continuïtat i pretenen consolidar el model viari PP-UM. El tipus d’obres proposades, la seva magnitud, les seves característiques, etc, suposen una gran destrucció de territori.

Una cosa és arreglar una carretera i fer-la més segura i l'altra és fer-la de nou amb una amplada de gairebé el doble que l'anterior amb l'únic objectiu de fomentar l'especulació urbanística a la comarca. La destrucció del territori no passa només per fer grans autopistes. La destrucció del territori es veu a obres considerades 'menors'. A Pollença tenim l’exemple del que ha estat la via de circumval·lació del Port, una irresponsabilitat total des del punt de vista ambiental; amb un impacte visual i territorial molt gran,  un excés de grandària evident, una despesa increïble de llum, l'aflorament de multitud de xalets a costat i costat... Aquesta carretera s'ha carregat la zona verda del Pinaret,  ha dessecat gran part de la zona humida de l'Ullal i  ha arrabassat cents de pins de Gotmar.

Sembla que no es cansen de destruir el territori amb infraestructures pròpies d’una altra època, destruint  uns dels principals patrimonis d’aquesta illa que és el paisatge. Per sanar un obès el millor no és fer els pantalons més grans. A més asfalt més cotxes.

A més a més hem d’afegir el tema que el Departament d'Obres Públiques segueix a mans d’en Antoni Pascual, conseller, i Gonzalo Aguiar, director insular de Carreteres, ambdós d'Unió Mallorquina, que estan imputats per la justícia al cas Peatge. Dues persones sospitoses de corrupció política i mala gestió en la construcció de l'autovia Palma-Manacor. El Consell de Mallorca no pot ara, avalar aquestes actuacions.

Per tot això, ens unim a la petició que s’ha fet des del GOB demanant que es retiri la tramitació de la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca:

a) que es revisi en profunditat i s'aprovi un nou Pla Territorial de Mallorca que estableixi les bases d'un nou model territorial i per tant, estableixi les bases del futur del transport a Mallorca;
b) que es revisi en profunditat i s'aprovi un Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears;
c) que es resolguin les imputacions dels màxims responsables polític i tècnic, i;
d) que se’ns doni contesta motivada de cada una de les al·legacions presentades i per tant, se'ns justifiquin totes les actuacions contemplades al Pla, tant aquelles de les que en demanam la supressió com de les que no, tant des del punt de vista de trànsit (entès en la seva globalitat), com des del punt de vista territorial i s’elabori un text refós del PDS que incorpori les modificacions.

I tu, què pots fer?

1. Informa’t dels projectes que afecten el teu municipi al Consell de Mallorca. Al cas de Pollença està previst el condicionament de la carretera a Escorca.

2. Posa’t en contacte amb el GOB: ja sigui via correu electrònic a l’adreça info@gobmallorca.com;  via telèfon 971496060; o bé, deixant els teus comentaris a través d’aquest blog

3. Aporta’ns informació de projectes que creguis impactants: afectació de parcel·les, afectació a bens patrimonials, impacte paisatgístic, fotografies, etc.

4. Promou el debat. Organitza xerrades, debats, taules rodones… Cal estudiar alternatives!

5. No et quedis aturat, el futur del desenvolupament del teu municipi i de Mallorca, depen en gran mesura d’aquest Pla de Carreteres. És el moment d’exigir un canvi!

Us recomenam l'article del Grup d'opinió d'arquitectes que hem penjat a la continuació del nostre article.

Més informació a:

http://nomescarreteres.wordpress.com/

http://www.gobmallorca.com/comuni/com2009/090326.html

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/06/un-pla-de-carreteres-que-destrossa.html

http://trencadissa.dbalears.cat/pla-de-carreteres-qualcu-enten-res

 Així era el carrer Falcó abans de la circumval·lació:

Torre d’en Galmés és el nom d’un dels poblats talaiòtics més grans de les Balears. Te tres talaiots, la taula amb el seu recinte i gran quantitat d’habitatges. La seva situació és privilegiada: sobre un turó domina gran part de les planes dels voltants a les que hi ha altres poblats més petits, la visibilitat en totes direccions és molt àmplia, en dies clars se poden veure les muntanyes de Mallorca.

Se creu que la màxima activitat del poblat va estar entre el 1400 ac i el 123 ac en que es va produir la conquesta romana.

Aquest poblat tenia un interessant sistema de recollida d’aigua. Quan plovia l’aigua que baixava pel turó era reconduïda a unes piques de filtratge i posteriorment als sitjots (dipòsits) que havien estat excavats a la roca.

Si vos fitxeu en les dependències construïdes amb columnes i grans lloses, voreu que de construcció en sabien una bona estona, tot i els mitjans de que disposaven en aquell temps.

Fora del recorregut oficial vérem un poblat sense excavar amb un interessantíssim panteó que podeu veure a les darreres fotos.

Val la pena visitar el centre d’interpretació que dona bona informació dels processos geològics i històrics de les Illes.

Una visita molt apassionant que ens situa a la Menorca prehistòrica.

                                                                                         A.R.F.V.

El nostre company Juan Antonio Zamorano ens torna a recordar lo absurds que són els passos de vianants elevats de la primera línia del Moll, i més ara, amb les plujes.

PASOS REDUCTORES DE VELOCIDAD O PROVOCADORES DE DAÑOS IRREPARABLES.
 
Los llamados pasos reductores de velocidad, no solo no cumplen su objetivo como tal, si no que obstaculizan que las aguas fluviales sigan su recorrido hasta encontrar su desagüe.
 
Como podemos ver en las fotografías, hay zonas como las ubicadas en los Tamarells y en la calle Formentor, en que el agua debe saltar el obstáculo de los pasos de peatones o reductores de velocidad, con el fin de encotrar una rejilla para su desagüe (eso si, si estan limpias y preparadas para ello) por lo que, en tiempo de abundancia de lluvias, que en ocaciones son torrenciales, esto puede provacar serias inundaciones y daños irreparables para los vecinos y viandantes cercanos a los lugares donde han construido estos pasos de peatones.
 
Todo ello sin tener en cuenta los daños que se pueden provocar al no tomar las medidas oportunas, necesarias y obligatorias en el mantenimiento y saneamiento de las alcantarillas. Hay que tener en cuenta que la inundación de la zona puede incluso requerir el aumento del número de desagües para evitar accidentes de tráfico y duchas inesperadas para los peatones, provocadas por el paso de los vehículos a una velocidad no reducida (ya que no reducen la velocidad) por estos pasos de peatones "precisamente".

Juan Antonio Zamorano

Fotos fetes en diferents dies de plujes. Les primeres hores després d'haver plogut. Les segones en plena pluja. I cal recordar que els dies fotografiats no corresponen a dies de precipitacions molt grans.

Abans de les eleccions van decidir no pactar amb UM-UNPI,el temps com sempre lleva i dona raons. Primer va ser el regidor del PSOE Jaume Plomer qui es va cansar de lluitar contra els seus teòrics socis de govern i ara el mateix batle destitueix al regidor del PSM.

Al principi de legislatura vam votar en blanc a la investidura d'en Joan Cerdà com batle (veure ; vot en blanc i que no és un xec en blanc). Per nosaltres UM-UNPI no tenia ni té cap model de municipi . A pesar d'això vam decidir  votar en blanc per  donar un vot de confiança als nostres companys del PSOE  i el PSM, amb l'esperança de veure girar el govern de l'Ajuntament cap a l'esquerra, gir que no evidentment no s'ha produït.

 A aquell moment vam recordar dos temes als companys del PSOE i PSM.

Al PSOE  li vam recordar la seva oposició a l'Auditori de Moneo, i sembla que el PSOE ja ha acceptat el plantejament d'UM_UNPI: Els 10,400.000 euros no són suficients i l'Ajuntament que es troba a una situació econòmica crítica vol posar més duros per fer aquest auditori.

Al PSM li vam recordar que  havia defensat l'obertura dels camins públics, i que no n'hi havia cap excusa per que aquests camins continuessin tancats. Precisament ha estat aquest tema el que finalment ha provocat el cessament del regidor del PSM com regidor de cultura i d'EMSER.

Després de llegir tot el que opina ara el PSM sobre la situació de l'Ajuntament al seu blog, pensam que le més lògic hagués estat la dimissió d'en Tomeu fa ja un temps:

"...una peatonalització-despeatonalització desastrossa, hem suportat la pujada d'impostos, hem hagut de donar suport a uns pressupostos caòtics...així ens ho agraeixen. Dèficit d'infraestructures, problemes de trànsit, el personal en peu de guerra, crisi econòmica, descontrol total en l'ocupació de la via pública, la contractació irregular de nombroses empreses, el pagament de factures amb anys de retard, la disciplina urbanística fatal, i la sol·lució es, segons el batle amb el suport del PSOE, destituir en Tomeu Cifre. Com deia aquell entrenador: No fa falta dir res més."

Pensam que el reconeixement de tots aquests problemes i mancances és un bon punt de partida per que col·laborem i entre tots trobem solucions.

Però avui ens voliem centrar en el que ha restat molt clar a tota aquesta història, que és la subordinació del batle als interessos de la família March per damunt dels interessos dels ciutadans. Primer pel seu compte i risc, i es clar que sense consultar el tema amb els seus socis de govern,  el batle va decidir el dilluns restringir el pas de l'excursió a 20 persones. Cap sentència l'obligava a això i tampoc cap ordre del Conseller de Medi Ambient. No només això, si no que el batle no tenia cap potestat per fer aquesta restricció ja que no ha expropiat l'ús públic del camí. Qui l'havia donat permís per posar aquesta restricció? Pensam que la resposta és evident. 

El que no esperava el batle ni evidentment la família March és que aquesta vegada els excursionistes no s'aturarien a la barrera i això és el que ha fet perdre totalment els papers al batle, que d'alguna manera s'havia de justificar davant de la família March.  De manera coordinada amb l'administrador de la finca, era difícil diferenciar les declaracions d'un i d'altre, aquests dies s'han dedicat a llançar tota sort d'amenaces contra els excursionistes que van tenir un comportament exemplar.

 A una escalada penosa i vergonyosa,  la  darrera acció del batle per acontentar a la família March ha estat la destitució del regidor Tomeu Cifre. Una destitució que ha justificat per que aquest regidor ha botat una barrera que tanca il·legalment UN CAMÍ PÚBLIC, APROVAT COM TAL PER UNANIMITAT AL PLE. El batle que a les declaracions diu defensar el caràcter públic del camí s'ha llevat definitivament la màscara. Tenim un batle al servei dels March no dels ciutadans, al qual no l'ha importat  que a Cultura i a EMSER vagin ja pel tercer regidor a aquesta legislatura, amb tot el trastorn que això suposa. A EMSER la situació segueix sent molt delicada i al cas de Cultura entre altres coses encara no s'ha regularitzat el Festival de Música.

 De l'actitud dels regidors del PSOE que han donat suport a aquesta destitució que hem de dir, uns convidats de pedra que donen la majoria absoluta a UM.

Una cosa també ha restat clara i és la capacitat d'administrador-batle per manipular.

No ens hem cansat de demanar al regidor d'hisenda durant tot l'any, plenari rere plenari, els informes fets per l'empresa contractada per l'equip de govern per revisar el pressuposts del 2007 i 2008 i assessorar en la elaboració dels pressuposts 2009.

Al seu dia ja ens vam sentir estafats per la contractació d'aquesta empresa ja que l'equip de govern s'havia negat  a contractar una empresa externa per fer una auditoria. O sigui que necessiten ajuda per aclarir els comptes però no volen fer una auditoria per veure com està realment la situació. Algú s'ho explica?

L'estafa encara és major si consideram que, tot i comptar amb aquesta empresa, els pressupost s'han aprovat definitivament a finals de septembre. Uns 9 mesos més tard del que marca la llei.

Hem de valorar el cost real d'aquests informes fets per l'empresa contractada per uns 20.000€: Respecte al pressupost del 2008 (fet sense cap assesorament) només s'han avançat 50 dies. És a dir, amb comptes de fer-los amb 11 mesos de retard els han fet en 9 mesos. Fent els càlculs econòmics de l'ajuda de l'empresa contractada cada dia que hem recuperat de retard ens ha sortit a 400€.

El més greu és que al llarg de l'any el regidor d'hisenda sempre ha trobat qualque excusa per negar-nos aquests informes que ens han costat a tots els ciutadans 20.000 euros.

Al ple de l'aprovació inicial del pressupost (juliol) només ens van donar un paper on deia que l'empresa havia utilitzat 442 hores en la seva feina. Inclús Intervenció no ha pogut accedir a la informació de la feina d'aquesta empresa.

Davant de la nostra insistència i quan ja no podia posar més excuses, a l'aprovació definitiva dels pressuposts al darrer ple de setembre, el regidor d'Hisenda va dir literalment i així consta en acta:

Pren la paraula el Sr. Mir i assenyala que el regidor [referint-se a n'en Pepe] tendrà l’informe de l’empresa assessora, es troba pendent de revisió per l'equip de govern, ja que fins que no s’hagi aprovat el pressupost és tan sols un esborrany. Manifesta que, abans del proper ple, els regidors el tendran a la seva disposició.

Ja fa un temps de tot plegat i seguim sense haver rebut els informes de l’empresa. O sigui el Sr. Juanjo Mir, regidor d’hisenda, ha continuat mentint i incomplint la llei al no facilitar aquesta informació. Hem de tornar a recordar al regidor i a  l’equip de govern que l’Ajuntament no és la seva finca particular i que l’oposició té dret a consultar aquests informes pagats amb doblers públics.

Si l’equip de govern persisteix en el seu obscurantisme i en posar traves a la feina de l’oposició ens veurem obligats a anar a la justícia.

 Aquest és l'escrit que hem fet en contestació a la carta que ens va dedicar Miquel Capó  a l'anterior PIP.

PER COMPRENDRE: RESPOSTA AL SR. MIQUEL ÀNGEL CAPÓ.

Diu el senyor Capó al seu escrit “incomprensió” del darrer PIP que entra poques vegades al nostre blog Urxella. Pensam que com a persona que participa en política, ja que és secretari d'organització del PSM, hauria d’entrar més vegades i d’aquesta manera tal vegada s’hagués adonat compte, per exemple, de que hem presentat més de cinquanta mocions i centenars d’al·legacions, precs i preguntes en el que va de legislatura. Tal vegada això no sigui pel senyor Miquel Àngel actuar amb rigor i serietat en representació dels ciutadans per a nosaltres sí que ho és.

El senyor Capó parla del cas concret en el qual hem denunciat la passivitat de l’equip de govern davant les nombroses denúncies d’una comunitat de veïns de la plaça Miquel Capllonch respecte al renou d'un bar situat als baixos del seu edifici. Segons ell, el bar molesta tant com els altres i nosaltres fem parts i quarts. Pensam que el que realment fa parts i quarts és el senyor Miquel Àngel quan vol generalitzar la situació d'aquest bar a tota la resta de bars de la plaça, cosa que no és certa. Cap bar de la plaça acumula la quantitat d'onze peticions i denúncies per escrit dels veïns demanant a l'Ajuntament la fi de les activitats molestes del bar.

Alternativa per Pollença mai ha fet parts i quarts i lluitam contra la desigualtat de tracte, que és un dels principals mals de la gestió política d'aquest poble, demanant com és el cas el compliment de les ordenances i de les lleis davant de les quals tots hauríem de ser iguals. Sempre que un ciutadà de Pollença s'ha dirigit a nosaltres demanant ajuda, i cada vegada són més, hem estudiat el cas, i si era un tema just, com aquest, li hem donat el nostre suport sense que ens hagi importat la seva ideologia o proximitat a les nostres idees.

En el cas del que parlam, a pesar de les nombroses denúncies presentades per escrit, l'Ajuntament no ha pres cap tipus de resolució al respecte i ni tan sols ha comunicat cap resposta als denunciants. Tot això havent-hi un clar incompliment de les ordenances municipals. En aquest moment els veïns han instat la intervenció de la Delegació del Govern i estan a punt de posar un contenciós administratiu a l'Ajuntament. Per això vàrem demanar al ple sobre el tema i al no obtenir resposta vàrem portar el tema a la premsa.

Gran part de la carta del senyor Miquel Àngel Capó va dedicada a parlar de l'ordenança d'ocupació pública: ordenança que si incompleixen la major part dels negocis del municipi. Entre ells el bar denunciat que l'incompleix àmpliament i té un expedient per una ocupació no autoritzada de la via pública: excedir-se en 110 taules i cadires.

Li hem de recordar al senyor Capó que el partit del que ell és secretari d'organització forma part de l'equip de govern que no s'ha atrevit a posar en marxa una nova ordenança d'ocupació de la via pública que va ser aprovada inicialment pel ple al gener d'enguany. I si no ho ha fet és precisament per que aquest equip de govern si que fa parts i quarts. Una irregularitat més a la llarga llista que ja acumula aquest incompetent equip de govern, sobrepassat per la gestió del municipi i que com a altres ocasions ha preferit continuar amb la seva política d'evitar conflictes, en aquest cas amb alguns propietaris de bars i restaurants, una política que en comptes de solucionar els problemes els eternitza i perjudica a tots els ciutadans. Per cert Alternativa va presentar al·legacions a aquesta ordenança, entre altres demanant una menor ocupació a la Plaça Miquel Capllonch de manera consensuada.

I el problema ja no és només que no s'aprovi la nova ordenança, el problema és que tampoc es fa complir l'ordenança vigent i a molts de llocs l'espai públic s'ha vist reduït a angosts passadissos per les taules, cadires, publicitat... quan teòricament, segons la vella i la nova i innata ordenança, s'hauria de deixar a les voreres un espai mínim per la circulació dels vianants d'un metre i mig. Això no fa més que perjudicar-nos a tots ja que aquesta ocupació excessiva i la degradació de l'espai minven la qualitat i la imatge de la nostra oferta turística.

No podem acabar sense dir-li al senyor Capó que més val se preocupi de que el seu partit s’ocupi de fer complir la llei, les ordenances. Que vetlli pel bé comú i els espais públics i es deixi de defensar als que, reiteradament, incompleixen les lleis i les mínimes normes de civisme. Més val que espitgi des de la seva posició per a que l’equip de govern es posi les piles i posi mà en el greu problema que suposa per a tots nosaltres l’haver de caminar entre taules i cadires i el no poder dormir a les nits per culpa de la falta de respecte d’alguns locals. Si no li agrada com fem les coses, si no li agrada que presentem mocions, facem precs, preguntes, escrits, notes de premsa... doncs, que hi farem? Nosaltres no pensam callar o deixar d’actuar moguts i encaminats cap al bé comú, sense importar carnets, amistats ni fer parts i quarts.

- L'ordenança que podeu llegir al següent document pdf i podeu veure els mapes de delimitació de les zones d'ocupació al següent pdf.

Exemple dels planols de l' ordenança que l'equip de govern no va tenir el valor de tirar endavant aquest estiu, en aquest cas es tracta de la Plaça Major de Pollença

.

El primer que volem fer és donar l'enhorabona a la Plataforma Pro Camins Públics Oberts i a les 600 persones que, de manera exemplar, van participar ahir en l'excursió.

Desgraciadament ens trobàrem una barrera tancada a l'altura de l'estret de Ternelles. Però la bona organització de la Plataforma (i amics) va fer que en menys de dos minuts hi hagués unes quantes escales per a que la gent pogués continuar el seu camí lliurement pel camí públic.

Així, d'una en una, com un goteig que omple un torrent, passaren tots els que volgueren passar a gaudir d'un extraordinari paratge.

Desgraciadament no poguérem anar fins al castell del Rei ja que aquest està en una zona d'exclusió i els permisos de la conselleria (Xarxa Natura) no ens permetien transgredir una zona protegida. Els voltors tenen dret a la tranquilitat.

Assabentats de l'imparable riada humana (humaníssima, diria jo) que omplia els seus ulls amb els paisatges, la propietat va fer una denúncia que va fer venir a la Guàrdia Civil fins al lloc on berenàvem plàcidament. Un cop cerciorats els agents de la llei de que erem allà, marxàren sense més.

El final de l'excursió, per alguns, ha estat al quarter de la G. Civil, on hem denunciat que hi ha una barrera que barra el pas a un camí públic. Esperem que sigui efectiva i la llevin o no la tanquin en clau.

En conclusió, per a nosaltres ha estat un dia històric, de lluita popular contra les injustícies, contra els privilegis i el seu seguidisme, i un dia, després d'anys, que hem pogut gaudir d'una excursió que sempre val la pena fer.

Esperam que l'any que ve no haguem de fer una excusió reivindicatica i si una excusió, a seques, o millor dit: una excursió per plaer, simplement. I que algun dels polítics que s'han quedat a la barrera puguin passar l'any que ve.

FOTOS DE MOISES BONNIN 

Podeu veure més fotografies a l'enllaç, en aquest cas de na Elena

A continuació el comunicat llegit ahir per la Plataforma Pro Camins Públics Oberts 

Cada poble té els polítics que es mereix .

Aquest és el títol de la darrera  columna a la revista sa Plaça de n’Antoni Marquet (PSM). A la mateixa parla del malestar creixent davant la penosa situació de Pollença (brutor, renou, ocupació via pública...). Entre altres coses diu que "l’anterior equip de govern va deixar el calaix ple de teranyines a més d'un endeutament desmesurat, malgrat no haver realitzat obres o actuacions que ho justifiquin, o al manco que el conegui". El que no entenem és com si opina això el seu partit no va donar suport a la nostra moció demanant un auditoria. Tal vegada per que, com diu a la seva  columna, “el govern el formen UM-UNPI i PSOE amb el PSM de “convidat””. Només li falta afegir "de pedra".

Amb el que estam totalment d’acord amb ell és que aquest equip de govern ha demostrat no tenir suficient il·lusió, interès o vàlua per solucionar els problemes del poble.

Evidentment al seu article al final salva les àrees gestionades pel PSM: Cultura i EMSER. Li hem de recordar al senyor Marquet que, sigui convidat o no, el PSM forma part d’un EQUIP de govern i per tant, li agradi o no, també és corresponsable de la trista situació del municipi que denúncia.

Respecte a nosaltres, Alternativa per Pollença, com sempre el senyor Marquet es mostra molt crític, diu que "el regidor d’EU està pegant cops de cec, transmetent a la societat una sensació de poca serietat". El primer que li hem de dir és que obviar el nom d’Alternativa (sembla que l’equip de govern li té una porada  a aquest nom...)  no el fa desaparèixer. Segon, no sabem si quan parla de cops de cec és refereix a la nostra moció demanant una auditoria, que tal vegada hagués descobert que va passar amb els duros a l’anterior legislatura; a la nostra moció demanant regularitzar les contractacions, que tal vegada serviria per millorar els serveis que tot el poble troba tan deficient; a la nostra moció demanant un informe jurídic per obrir Ternelles, que tal vegada hagués fet innecessària el caràcter reivindicatiu de l’excursió del dia 12, a les nostres al·legacions a l’ocupació de la via pública, que tal vegada millorés aquest tema... parla de cops de cec quan hem presentat més de 50 mocions aquesta legislatura, centenars de precs i preguntes i desenes d’al·legacions... o parla de cops de cec  per que fem una cosa que ell no va fer com a regidor de l’oposició: presentar alternatives en forma de mocions i nombroses preguntes i precs cada ple?

Quan parla de serietat a què es refereix? A fer oposició com feia el PSM a l’anterior legislatura? O sigui oposició només a les àrees del PP-UMP  fent de titelles d’UM-UNPI.

Em sap greu però preferim seguir fent oposició a tot el que consideram negatiu, presentant alternatives. Millor ser una bona oposició digna que ser "convidats" per no haver fet bé la nostra feina. Crec, senyor Marquet, que en el que queda de legislatura podrà seguir escrivint columnes ben iguals que la referida: l’equip de govern, PSM inclòs, no pareix que sigui capaç de millorar la gestió municipal, i nosaltres, com hem vengut fent fins ara, seguirem presentant mocions i proposant coses, de forma constructiva i amb una visió de poble i bé comú.

  Si no ho podeu llegir bé, pitjau a sobre i el podreu ampliar.

Seguim a la Mola, aquí teniu algunes fotos del recinte i altres de cap a l’exterior, és una pena no poder mostrar-vos fotos de l'interior dels soterranis però no tenia l’equip adequat. 

                                                                          A.R.F.V.              

I recordau...

Al darrer ple es va aprovar la creació d’una  comissió de seguiment de l'ús públic del camí de Ternelles, amb la nostra abstenció.

No van votar en contra per que és un pas necessari per al manco fer una obertura restringida del camí però no podiem votar a favor ja que no esta d'acord amb que el camí sigui privat d'us públic, HA ESTAT, ÉS I SERÀ UN CAMÍ PÚBLICS, i tampoc estam d'acord amb les restriccions que es van aprovar al seu dia (vint persones per dia). Unes restriccions que no tenen ni els parcs nacionals.

Fa uns mesos la justícia ha desestimat el darrer recurs de casació interposat per la propietat de Ternelles (a la via segons la qual el camí és privat d'üs públic) i ara es dona un pas més ja que en compliment de les prescripcions que demanava el Tribunal Suprem ( per asegurar l´us públic idoni dels béns afectats)  l’Ajuntament al 2006   havia aprovat:

“Es creara una comissió de seguiment de l 'ús públic de Ternelles, la qual estará formada, entre d'altres, com a mínim per.· l 'Ajuntament de Pollença, el ClM, la CAIB, la Propietat, les associacions d’excursionistes locals i insulars i les entitats conservacionistes locals i insulars. Aquesta comissió es reunirà dos pics a l 'any com a mínim, per analitzar la situació del camí i adoptar, si escaus, canvies en la regulació actual ".

En compliment d’aquest acord la proposta que es va fer al darrer ple és:

1.- Que la comissió es trobi formada, com a mínim, per:

-3 representants de l'Ajuntament de Pollença (dos membres de l'equip de govern i un membre de l'oposició);

-1 representant del CIM

-1 representant de la CAIB

-1 representant de la Propietat

-1 representant de les associacions d'excursionistes locals (Secció de Muntanya)

-1 representant de les associacions d'excursionistes insulars (Grup Excursionista de Mallorca -G.E.M-)

-1 representant de les entitats conservacionistes locals (Fundació voltor)

-1 representant (de les entitats conservacionistes insulars (Grup d'Ornotologia Balear-G.O.B-).       

2n.- Traslladar el present acord a cadascuna de les entitats anomenades en 'ordinal anterior, per tal de que designin el seu representant, i ho comuniquin a l'Ajuntament de Pollença en el termini de 15 dies hàbils a comptar des de la recepció del mateíx.

Al debat vam defensar que no estam d’acord amb qualcunes de les restriccions que es van aprovar a l’anterior legislatura, a la qual no teniem representació. Aquestes restriccions eren:

1- Accés per a vianants.

2- El camí serà de la barrera d 'entrada de Ternelles fins al Castell i fins a Cala Castell.

3- En determinades èpoques de l'any es podrà restringir l 'accés al Castell del Rei, quan

l 'accés a aquesta zona posi en perill la cria del voltor.

4- El nombre màxim de visitants serà de 20 persones diàries.

5- Al llarg de l'any es podrà visitar Ternelles sis dies per setmana, tret de les èpoques de

cria del voltor (entre els mesos de febrer a maig) on l 'accés només es podrà efectuar tres dies per setmana.

6- Els grups escolars i altres, acompanyats d'un monitor, podran sol·licitar autoritzacions especials.

7- Si els motius de conservació de les especies així ho aconsellen, l 'Ajuntament podrà crear noves restriccions, degudament justificades i amb caràcter temporal.

8- No estarà permès fer foc, dur cans o altres animals (encara que vagin fermats i acompanyats) ni fer acampades al camí en cap moment de l 'any.

És clar que l’accés només ha de ser per a vianants, això inclou als amics de la propietat que han arribat a desplaçar-se en quads per les immediacions del castell del rei. S’ha d’evitar la massificació de la zona però la restricció a vint persones diàries és totalment exagerada ja que no la tenen ni els parcs nacionals. Només caldria controlar i limitar l’arribada de grups nombrosos.

Tampoc estam d’acord amb la restricció a sis dies per setmana, una restricció sense cap fonament. Respecte als tres dies en època de cria del voltor, qualcú es pot creure caminar por molestar als voltors que crien als penyals?

Les restriccions amb de tenir un fonament ecològic raonat i no respondre simplement als interessos de la propietat.

Respecte a la comissió vam defensar que la representació de l’Ajuntament hauria de ser equivalent als grups polítics que tenim representació o sigui; tres representants de l’equip de govern i dos de l’oposició. No entenem com es pot negar la representació a un grup triat democràticament per defensar les idees d’una part dels ciutadans al ple.

 Igualment vam defensar que la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts hauria de tenir representació. Tal vegada com Plataforma no poden tenir representació però si que la pot tenir qualque associació de les que formen part de la Plataforma.

El batle va defensar que no podia haver més representants a la comissió, quan l’acord parla clarament de mínims no de màxims.  També va parlar, com altres vegades, en nom de la propietat i va dir que d’aquesta manera la propietat demanaria cinc representants...

A la fí són els fets i el temps, i no les paraules, el que deixarà a cadascú al seu lloc. Ternelles ha estat, és i serà un camí públic i l’obrirem malgrats tots els entrebancs plantejats per la propietat en convivència amb les institucions.

Dilluns una vegada més teniu l’oportunitat de participar en aquesta reivindicació, així un dia podreu dir “jo vaig a ajudar a obrir aquest camí”

Per recordar, si voleu més informació trobareu un bon grapat d’articles sobre el camí de Ternelles a la secció de camins i espais públics.

Fa uns dies ens vàrem assabentar de la notícia de que John Demjanjuk, un pressupte criminal nazi de 89 anys, és acusat de la mort de 27.900 jueus al camp d'extermini de Soribor. Aquest ucranià serà jutjat a Munich.

Podem pensar, quina bona notícia, el judici contra els crims nazis no ha prescrit i no ha de prescriure. També podem pensar, pobret té 89 anys. Una altre postura pot ser, anem a veure que passa al judici.

Jo m'inclino per aquesta darrera opció, esperem el judici. Ara bé, la notícia és molt més que això relatat. La notícia és una mostra d'humanisme, de refer els deutes amb la història, de justícia i d'avançar molt gran. Que es jutji a un nazi pels seus crims és una cosa que per a països que han patit el nazisme no suposa cap problema, més bé és una cosa lògica. Qui l'ha feta, l'ha de pagar. I més quan son crims com aquests, que els poden anomenar contra la humanitat.

I ara, després de l'alegria despresa per la normalitat d'un judici a un dirigent nazi al que s'acusa d'haver acabat amb la vida de gairebé 28.000 persones, mire'm a casa nostra.

Aquí, a l'Estat Espanyol, gràcies a una Transició descafeïnada en que els partits d'esquerres varen claudicar a una llei d'amnistia que pareixia la panacea per a ells, però que ha resultat ser més útil per la dreta, els judicis contra els crims del franquisme són impensables.

Criminals de guerra i d'estat, assassins i botxins de persones innocents que havien comès l'error de tenir pensament propi i crític, generals i ministres furibunds que signaren sentències de mort i presó perpètua. Tots aquests han quedat absolts dels seus crims sense haver ni de passar pel confessionari ni resar un pare nostre.

I encara va més enllà la vergonya quan podem observar que els mateixos que a l'època franquista actuaren com a autèntics botxins després durant la democràcia s'han mantingut en el poder. Basta veure a Manuel Fraga: de firmador de sentències de mort a senador democràtic.

Amb tot, cal rompre les barreres de la Llei de la Memòria Històrica i dels pactes de la Transició, cal anar més enllà i jutjar, com faran a Munich, a les persones que van participar en el Genocidi Franquista. I per revenja, ni per remoure la merda, sinó per reconciliació entre les persones i amb la nostra història. 

Anomenam memòria històrica a aquell episodi i no l'anomenam història a seques, perquè encara no l'hem tancada, perquè les ferides brollen i brollaran sempre que no es faci la justícia necessària per a la reconciliació.

 

    Potser siguin fruit de la ràbia les paraules que surten dels meus dits. Potser la indignació hagi arribat a tal extrem que cal escriure-la en un paper i mostrar-la a qui la vulgui llegir. Fa massa anys que arrossegam el tema dels camins públics tancats. I no només nosaltres, que no som més que una petita part, sinó tots els que lluitam per l'obertura dels camins que son del comú dels ciutadans.

    S'ha aprovat un catàleg de camins públics del municipi de Pollença, i d'això ja en fa molts mesos, i la cosa continúa igual (o pitjor) que estava. Els camins segueixen sense obrir-se. Portam anys per la via legal, fent recursos, al·legacions, esperant judicis i sentències, fent mocions, precs, preguntes... anys d'esforços amb escasses alegries i moltes decepcions. El tema és tant lent que desquícia, i més quan veus que tal vegada no s'arribi a un final feliç i lògic.

    Però la lluita continúa. Dilluns dia 12 d'Octubre hi haurà una marea de gent que anirà a l'excursió per l'obertura del camí de Ternelles. Però molta més gent es quedarà a casa seva, bé indiferent, bé servil, bé temerosa del que puguin fer-li. I aquesta és la llàstima: la por, l'"alerta a que dius", el "s'ha d'anar en bones"... 

    El camí de Ternelles (entre altres molts camins) és un camí públic. Ho demostra la documentació, el catàleg aprovat pel consistori, la memòria i els seus usos centenaris. Perquè doncs hem d'esperar a més tonteries i no obrir d'una vegada? Perquè la barrera segueix tancada després de tant de temps?

    L'únic que s'ha aconseguit fins ara ha estat embullar la troca, posar restriccions al pas pel camí (més dures que a qualsevol parc natural, Cabrera o sa Dragonera), perdre el temps i guanyar decepcions. 

    Si un camí és públic i està demostrat s'ha d'obrir. Així de senzill.

    No es pot consentir que els diners segueixin donant privilegis i callant voluntats. No pot ser que els privilegis tanquin camins i els responsables mirin cap a un altre lloc. No pot ser que un camí públic i ancestral romangui tancat amb el beneplàcit dels panxacontents que haurien de posar-hi remei.

    Que hem de fer doncs? Anar tots junts dia 12 d'octubre a Ternelles a exigir l'immediata obertura del camí tant a la propietat com als nostres governants que no hi fan res. Perdre la por, deixar-se d'històries i de contes, afrontar la injustícia i el robatori que suposa apropiar-se d'un camí públic, i dir-ho ben fort.

Demà dijous 8 d'octubre a les 20:30 al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya conferència Margarita Comas Camp. Una vida dedicada a l'ensenyament. de Miquel A. Marqués i Miquel Cifre

Aprofitam la conferència per recordar que al ple de desembre del 2008 (veure article) es va aprovar per unanimitat la nostra moció  per donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que actualment no té nom però es diu "prolongació de la Gola" i nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl i que a partir d'aquesta moció al manco el 50% dels futurs nous carrers portin nom de dona. 

Al ple de juny vam demanar si ja s'havien iniciats  els expedients  per fer aquestes distincions, i el batle va contestar que encara no s'havien posat en marxa. 

És frustrant veure que després de la feina que significa aconseguir tenir representació al ple, elaborar i aconseguir l'aprovació de mocions, aquestes són tractades amb tan poc respecte per part de l'equip de govern. Ha hagut inclús mocions nostres aprovades per unanimitat que després no ha estat realitzades, com la moció a la qual s'aprovava fer un pla d'austeritat entre tots els grups polítics o congelar les despeses del capítol 2 als pressuposts del 2009. Igualment és frustant com per exemple han tardat més d'un any en fer l'aprovació inicial de  l'ordenança de mercats, i això que quan vam presentar la moció ja estava pràcticament feta.

A la fi tenim un equip de govern que llangueixi mancat d'iniciativa i d'il·lusió, mentre el municipi segueix el seu lent però inevitable enfonsament. Aquest poble necessita urgentment idees i il·lusió.

Esperam que aquesta conferència serveixi per recordar a l'equip de govern que hi ha un acord que complir.

MARGARITA COMAS CAMPS (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 1973) fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona.

Vinculada a la Institució Lliure d'Ensenyament, va a ser una de les principals protagonistes en la introducció de la didàctica de les Ciències a Espanya. Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva vinculació amb Pollença  és que va viure un temps a Pollença ja que es va casar amb el fotògraf Guillem Bestard  amb el que es va tenir que exiliar amb motiu de la guerra civil.

Nascuda a l'illa de Menorca, Margarida Comas va iniciar els estudis de magisteri a Mallorca. El1922 va ingressar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, i el 1928 va arribar a ser una de les primeres llicenciades en biologia, amb un expedient excepcional. El seu interès per la investigació la va portar a ampliar els estudis a París i a Londres, i va aconseguir el grau de doctora. En tornar a Espanya va guanyar la Càtedra de Ciències Naturals de la Universitat d'Oviedo. Posteriorment va exercir com a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Tarragona; el 1931 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de la Generalitat del nou règim republicà. El 1934 va ser professora agregada de Biologia Infantil i metodologia de les Ciències de la Naturalesa a la Universitat de Barcelona; d'aquesta manera es va convertir en la primera professora de la facultat de pedagogia de la UB.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va instal·lar a Bilbao. El 1937 va emigrar a Anglaterra, on va continuar investigant dins l'àmbit acadèmic a Foxhole i a Darlington Hall. Va publicar Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931), El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931), entre d'altres.

La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.

 (Dades biogràfics trets de "mujeres de ciencias")      

Des del grup PP-UMP ens han fet arribar la seva moció presentada en el plenari del 24 de setembre passat i que va ser rebutjada per UM-UNPI, PSOE i PSM i votada a favor per Alternativa i PP-UMP.

De nou tornam a votar una moció del PP i de nou l'equip de govern la rebutja per venir d'on ve. La moció és positiva, necessària i amb voluntat constructiva i de servei públic. I incomprensiblement (millor dit, si que ho comprenem) per partidisme i poca cosa més, ho han rebutjat.

Valorau vosaltres mateixos si és o no positiva la moció: 

El Grup PP-UMP proposava que  l'Ajuntament de Pollença, doti a tots el centres educatius que participen d'aquest programa, d'una partida que contribueixi al finançament del fons  llibres reutilitzables. 

Perquè va votar en contra l'equip de govern d'aquesta moció?

... si ve de l'oposció!!!

            Fa pocs dies hem assistit al gran circ mediàtic que suposa l’elecció de la ciutat encarregada d’organitzar els jocs olímpics, en aquests cas els que se celebraran l’any 2016. Com tots sabeu la guanyadora ha estat Rio de Janeiro, Madrid ha arribat a la final però no ha pogut assolir el gran objectiu del seu batle Alberto Ruiz Gallardon.

            Una vegada més s’ha demostrat que l’esport és una eina propagandista molt valorada per els polítics i per el òrgans de poder. Per Copenhague han desfilat molts dels principals líders mundials i en certa forma semblà  que més que una competició per veure qui presentava el millor projecte, era una competició de carisma  entre Lula da Silva, Barack Obama  i la nostra “superestrella olímpica” Sa Majestat Don Juan Carlos. Ha estat una competició en la que tots tres tenien molt per guanyar i molt poc a perdre. Com se sap, el gran guanyador per golejada ha estat el president de Brasil.

            Als mitjans de comunicació espanyols (supòs que no els brasilers) es parla de que la candidatura més solvent era la espanyola, i que ha esta el deute històric del COI amb Sudàmerica la que ha fet tombar la balança cap ha Brasil.

            Personalment no m’ha semblat gens malament la decisió. Els jocs Olímpics i l’esport no poden ser mai un objectiu en si mateixos, és evident que els països desenvolupats sempre tindran més capacitat organitzativa. Els jocs Olímpics han de ser una eina al servei de la pau, la convivència entre els pobles, així com un mitjà per millorar la qualitat de vida dels habitats de les ciutats i dels països que organitzen aquets esdeveniments.

            Els jocs Olímpics de Barcelona van suposar un gran impuls per l’esport a tot l’estat espanyol, i en línees generals varen ser molt positius per aquest país, en un moment en que estava en ple creixement. En el cas de la candidatura de Madrid crec que els aspectes negatius eren superiors als positius.

            L’èxit de la candidatura de Madrid estava molt lligada amb la imatge  de la Casa Reial, suposava un gran impuls  per una institució tan retrògrada com és la monarquia.

També hagués estat balsàmica per dos polítics tan semblants com són Alberto Ruíz Gallardon i Jose Luís Rodriguez Zapatero, per al primer hagués suposat un gran impuls dins el seu propi partit (cosa que veient els contrincants que té no hagués estat del tot dolenta),  també una magnifica oportunitat per seguir amb els seu model econòmic de creixement basat en la especulació i el creixement insostenible, també l’oportunitat de seguir fent trapelleries tan habituals dins el món de l’esport com la del cas Palma Arena. Per al segon hagués suposat que els greus problemes de la crisis econòmica passessin a un segon pla durant uns dies.

            L’esport ha estat al servei del poder establert, sempre ha estat utilitzat com a mitjà de distracció per amagar els problemes reals i com a element propagandístic al servei dels governs ja siguin democràtics o règims dictatorials. Però també hi ha casos, tot i que menys nombrosos, en que els esdeveniments esportius han contribuït ha fins més nobles.  John  Carlin conte en el seu llibre El Factor Humano,  com Nelson Mandela va utilitzar el mundial de rugby de 1995 per contribuir a la reconciliació entre blancs i negres que va fer possible la construcció d’una nova Sudafrica.

Ara arriba l’hora de Lula da Silva. Brasil és un país en creixement, amb un potencial econòmic i uns recursos naturals indubtables, però amb grans desigualtats socials i una riquesa molt mal distribuïda. Tant de bo Lula tingui la voluntat i la capacitat per utilitzar les avantatges que donà ser seu dels jocs olímpics per construir  un Brasil molt més just, molt més solidari . Els valors de l’esport és fonamenten principalment  en el factor humà, posats a triar m’estim més la sang roja de Lula que la blava del rei Juan Carlos.

Joan Cifre Cerdà

La Mola, Fortalesa d'Isabel II.

Una impressionant obra militar la qual es construí durant vint-i-cinc anys i que una vegada acabada ja havia quedada obsoleta.

Al 1802 se firmà la pau de Amiens i així Espanya recuperà Menorca. Anys més tard francesos i anglesos entraven al port de Maó quan volien per proveir-se d'aigua i queviures i això preocupava a la corona espanyola, amés els anglesos amenaçaven amb la conquesta de l'illa si els francesos l'ocupaven.

Es va decidir reforçar la defensa del port de Maó però la reconstrucció del castell de Sant Felip no era viable i el lloc no era el més adient. Es decidí construir una fortalesa a la Mola i les obres s'iniciaren al 1848, una gran obra d'enginyeria de la que avui podem gaudir.

                                                                       A.R.F.V.

Espantats s'hauran quedat els rics d'aquest país quan han conegut la tremenda pujada d'impostos que van a suportar. El 49% de la major recaptació procedeix d'eliminar la deducció de 400 euros i el 44% d'augmentar l'IVA, o sigui afectarà sobre tot a les clases mitjanes i als mileuristes,  només el 7% ve de les rendes del capital (que afecta sobretot a les rendes altes). El que s'ha dit, els rics han d'estar tremolant.

De la pujada de l'IVA (a aplicar a partir del 1 de juliol) només es lliuren pa, llet, formatge, fruita, ous, hortalisses, els llibres, periòdics, medicaments i habitatges de protecció oficial. Ja sabeu us haveu de fer vegetarians i a llegir

Pujar o baixar els impostos no és ni d'esquerres ni de dretes, la qüestió és que se puja i que se baixa. Com deia Ignacio Escolar a un excel·lent article; "el impuesto hipócrita" :

Es pot optar per l'opció d'esquerres realment socialista; que els que més tenen, més paguin: baixar l'IVA per a incentivar el consum i pujar els trams alts de l'IRPF. No és un model imaginari, és el que ha fet el Regne Unit.

 Es pot optar per l'opció que ha fet el PsoE que la factura la paguin els de sempre, les classes mitjanes mentint a la gent i dient que seran els rics els que més paguin. O sigui dir una cosa i fer altra, un clàssic que es repeteix al  PsoE des del referendum de l'OTAN fins l'actualitat.

Vergara al diari público

  Unió Mallorquina es vol presentar moltes vegada com un partit seriós  a l’altura d’altres grans partits nacionalistes com el PNB o CIU, però el cert és que el seu nacionalisme és pura fatxada ( us imaginau a PNB o CIU votant un estatut de mínims conjuntament amb el PP i el PSOE com va fer UM, o governant amb el PP com han fet els uemites) . UM mai ha tingut els resultats electorals d’aquells partits i sobre tot mai han tingut la serietat i el seny d’aquells partits, tot el contrari; Unió Mallorquina s’ha convertit en el partit dels shows per excel·lencia. En plena crisi i quan el que demanen els ciutadans als polítics és seny, unió i eficàcia per sortir d’aquesta desastrosa situació econòmica ha arribat una “ pataleta “ més dels uemites.

En el fons està clar que el que demana Unió Mallorquina és immunitat davant la justícia, ja que el que ha portat a aquesta situació és simplement la resposta del Consell a una requeriment fet pels jutges del cas Son Oms. Molt reveladora resulta la volta de Mª Antònia Munar a la primera línia, tal vegada té por de ser la següent, per que ningú es pot creure que MAM no sabés res dels casos on han estat imputats els seus principals col·laboradors.

A l’igual que els seus companys del PP, amb el que van governar molt a gust a la legislatura més corrupta de les Balears, els uemites han optat per la teoria de la conspiració, com si tot el que ha sortit fins ara fos una invenció dels fiscals instigats pels socialistes. De paraula diuen que no volen saber res dels corruptes però a la realitat no volen col·laborar amb al justícia.

Ja no és el moment de demanar a UM reconsiderar la situació, el mal ja està fet. El pacte de govern era a les tres institucions i en aquest moment s'ha de considerar trencat. Mai és tard, ara és el moment de treure fora a un partit ple d’ imputats, i si tenen valor que es tornin a unir al seu aliat natural en política i imputats.

Diuen els uemites que no es sentien còmodes al Consell, qui fa molt de temps no s'havia de sentir còmode amb aquesta gent són el PSOE i el BLOC.

 - Cas Pla Territorial de Mallorca, Cas Ca'n Domege i Cas Son Oms Bartomeu Vicens.

 

 

Un ciutadà ens ha fet arribar aquestes fotografies i el següent comentari:

Aquest cap de setmana passat vaig anar a la creveta i me va fer vergonya veure la quantitat de basura que hi havia a n´aquest lloc emblemàtic de Pollença i pel que diariament passen mils de turistes.

No podem més que agraïr-li la molèstia que s'ha pres i la confiança que ha dipositat en nosaltres. Fet això, cal dir que des del nostre punt de vista, aquest ciutadà, no ha fet més que expressar un sentir general. Fa poc temps era un company artanenc qui ens feia arribar la denúncia: Brutor a balquena romp la bellesa 

Formentor no pot permetrès el luxe d'estar bruta. És un dels majors atractius turístics, no només pels turistes que venen a estiuejar a Pollença, sinó per tot el turisme en general. Cal recordar que el Colomer és la foto més turística de la nostra illa.

Però no hem de ser demagogs. Qui té la culpa de tot això? En primer lloc el culpable és qui, sense escrúpols, tira el plàstic, paper o botella al terra. Però un cop brut, l'ajuntament s'hauria d'encarregar de netejar-ho, no?

Per la nostra part fem el que podem per a que fets com aquest no es tornin a repetir. Per això vàrem fer les següents preguntes al plenari:

Ens han arribat queixes de la brutor (botelles de plàstic, llaunes, llosques, bosses...)al Mirador de la Creveta del cap de Formentor. S’haurien de cercar solucions per un lloc tant emblemàtic del municipi; es podrien posar algunes papereres aquí i allà, a la vorera de tot el recorregut. Fet això, es podria posar un bon cartell que demani no tirar brutor, i si és precís amenaçar amb una multa als que embrutin. Tampoc estaria de demés un excusat mòbil. Per altre part volem saber si el propietari del vehicle blanc Renault de matrícula XXXXXX, aparcat al començament del recorregut, té llicència per vendre tota casta de begudes i llepolies.

Al darrer ple va ser rebutjada la nostra moció relativa a la definició participativa dels usos dels espais públics, pels vots en contra de l'equip de govern, el grup PP-UMP i nosaltres vam votar a favor. 

Al municipi hi ha diversos espais públics sense un ús definit totalment en aquest moment; l'antic Col·legi Miquel Capllonch del Port, part de les illetes, Can Llobera, Puig Santuïri...

Respecte a l'antic col·legi Miquel Capllonch per exemple només s'ha decidit el que anirà a la planta baixa, es traslladen la biblioteca i oficines municipals del Port i això permetrà l'ampliació del centre de salud. El que encara no s'ha definit és el que anirà al primer pis. La seva imaginació no ha anat més enfora de dir que faran "sales polivalents" que és el mateix que no dir res.

A la part municipal de les illetes hi ha hagut converses amb la Conselleria de Medi Ambient de fer un centre interpretatiu de la Serra de Tramuntana.

A Can Llobera anys després de la seva compra encara no es sap que es pensa fer.

Al Puig de Santuïri es va cedir una part a l'associació de caçadors i la resta segueix molt  desaprofitat .

Nosaltres seguim defensant un nou model polític de combinació de  la democràcia representativa i la participativa.  I pensam que seria molt positiu per la cohesió social que entre tots; polítics, tècnics, entitats, veïns decidim de manera participada quins volem que siguin els usos dels  espais públics, per tal d'incorporar-los al projecte definitiu.

Com hem comentat a altres articles processos similars s'han realitzat amb gran èxit a altres municipis com el Figaró- Montmany ,on van ser els ciutadans el que van decidir els usos de l'antic Casino del poble amb un procés de tres fases:

1.- Informació de les  les limitacions i condicionaments dels espais. Cal considerar tres punt bàsics, garantir la seguretat, l'accessibilitat i la funcionalitat.

2.- Realització de  tallers de participació per la reflexió i debat de les propostes dels ciutadans, les associacions i  l'Ajuntament. Sistematització  de la informació recollida, anàlisis de les propostes realitzades i  de la seva viabilitat tècnica i econòmica.

3.- Decisió per consens l'ús dels espais amb tots els agents que s'han implicat al procés.

Pensam que aquest procés seria molt positiu per la cohesió social i augmentar el respecte als bens públics. Als tallers de participació tothom seria conscient de les diferents necessitats, problemes i desig dels col·lectius del poble. D'aquesta manera tothom es sentiria part del procés i de la decisió final, el que ajudaria a sentir l'espai públic com una cosa seva i facilitaria el respecte al mateix.

Per exemple al Figaró Montmany l'antic Casino després d'un procés participatiu, al que va col·laborar la Universitat Autònoma de Barcelona va sortir un Hotel d'entitats; un espai autogestionat on cada associació té una bústia, una taquilla-armari per guardar documentació, hi ha un magatzem comú, una sala de reunions, un despatx, un plafó d'informació... Molt més lògic que donar un espai a cada associació i sobre tot una ajuda a establir més contactes entre les mateixes associacions.

En resum si l'altra moció rebutjada del catàleg de llocs de treball intentava millorar la gestió dels recursos humans,aquesta anava en la línia de millorar els recursos immobles municipals. En temps de crisi i amb l'actual situació econòmica del municipi és fonamental aprofitar al màxim el que tenim i entre altres coses reduir l'excés de lloguers actual. A l'igual que l'altra moció es tractava també d'acabar amb la política de clientelisme que reparteix espais, subvencions i ajudes segons es tingui bo o no.

Cartell de la conferència que vam fer al 2006, a la secció democràcia participativa podeu trobar més articles sobre el tema.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• dpgonceexm: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents