URXELLA

El zapatazo (I)

Alternativa | 24 Maig, 2010 06:00

Aquí teniu la primera part d'un article de na Toñi .

Ja sabeu que si voleu escriure només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com.

El zapatazo (I)

Si quedava qualcú que encara pensava que el govern de Zapatero era d'esquerres, les mesures per reduir el dèficit que ha pres a ben segur li ha fet canviar d'opinió.

El que ha fet en Zapatero es pot dir de moltes formes (tijeretazo, retall...) però jo m'estim més dir-li zapatazo. Perquè el que ha fet el president del govern és tirar-nos una sabata pel cap, no sé molt bé si per insultar-nos o per fer-nos despertar del somni en què ell mateix ens havia sumit. Tant de dir-nos que a l'economia espanyola ja hi havia brotes verdes, tant de contar-nos que Espanya no era Grècia per descobrir ara que totes les plantes se moren i que si el que es viu a altres països és un drama, el que ens toca aquí és la tragèdia. Però, a diferència del que passava a les tragèdies gregues, on els que patien eren els poderosos, aquí, com sol passar, els que acaben pagant són els de sempre.

És vera que, després de donar-li moltes voltes i després de declaracions contradictòries (que comencen a ser el segell d’aquest govern, que sembla dirigir el país a cop d’inspiració transitòria) sembla que es posarà qualque impost que recaurà en aquells que tenen més de dos milions d’euros. Això sí, aquesta mesura sí que s’ha de reflexionar molt i sospesar i tornar pensar, no sigui que es pugui ferir qualque sensibilitat rica, que sembla ser més delicada que la sensibilitat dels pobres, que no en deuen tenir.

Els meus coneixements d'economia no són més que els que pot tenir qualsevol persona que llegeix els diaris i interpreta el que sent i veu, és a dir, en aquesta, com en la majoria de les qüestions, no som una entesa. Així i tot, crec que no fa falta ser un setciències per adonar-se que pràcticament tres milions de persones amb una rebaixa mitjana de sou d'un 5% i un parell més de milions de jubilats amb el sou congelat no animaran precisament al consum. Si els funcionaris hem de retallar despeses, el que pugui retallarà dels euros dedicats a l'oci (restaurant, bar, viatges...) i a les compres, perquè el que no deixarem de pagar serà la hipoteca. Pel que fa als jubilats, les pensions dels quals són en general de vergonya, no és només que perdin poder adquisitiu en congelar les seves esquifides pagues, sinó que es tracta d’un col·lectiu on pesa molt el component psicològic; ho han passat sempre tan malament, que són els primers que estalviaran d’allà on puguin. El mateix es pot dir dels que havien de cobrar ajudes de la llei de dependència.

Pel que fa al fre de les obres públiques, que s’aturaran pràcticament del tot, no provocarà efectes negatius a l’economia nacional? No és això contrari al que s’havia venut amb el Pla E?

És fàcil preveure el que passarà a continuació: el consum, que havia repuntat una mica, s'estancarà, tal vegada fins al punt de la deflació; a menys consum, més gent a l'atur, la qual cosa -a més del drama personal que suposa- implicarà una pujada del dèficit, que s'haurà de rebaixar una altra vegada d'una forma encara més traumàtica. El panorama que se'ns ofereix és desolador, sobretot pensant que hi ha veus autoritzades que afirmen que el pitjor està encara per venir.

Crec, sincerament, que anam cap al model argentí: rics cada vegada més rics, desaparició de les classes mitjanes, conversió d'aquestes en classe baixa i empobriment cada vegada més accentuat de les classes més desafavorides.

Territorio Vergara

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy