URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El zapatazo (II).

Alternativa | 25 Maig, 2010 06:00

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Segona part d'un article de na Toñi . Ja sabeu que si voleu escriure només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com.

 

El zapatazo (II)

 

Tenc una llista de reflexions sobre les mesures per a la reducció del dèficit que ha imposat en govern:

 

  1. En Zapatero s'ha plegat als dictàmens dels banquers, els mercats (qui són els mercats?, qui els controla?, qui els manipula?), el FMI, l’ECOFIN... és a dir, d'aquells mateixos que ni varen veure venir la crisi, ni han donat una explicació plausible de perquè s'ha produït ni, el més important, han proposat solucions per resoldre el problema que ells han creat.
  2. La factura la paguen els de sempre: jubilats, funcionaris i aquells que s’havien de beneficiar de la llei de dependència. No s'ha concretat ni una mesura per què paguin els que han provocat aquesta situació. Perquè no es pugen les impostos als que més tenen? Perquè ningú no fa res contra de:

·        Les SICAV, que tributen un 1%

·        L'economia submergida, veritable pou negre a Espanya, on sembla que no interessa que se prenguin mesures per lluitar-ne veritablement en contra. Ja es parla que un 25% dels doblers que es mouen són opacs. On son les mesures de control que fan falta perquè surtin a la superfície? Si aquests milions que es deixen de tributar fossin transparents, no seríem on som ara.

·        Els beneficis de la banca, on se va injectar un munt de milions que en teoria haurien d'haver servir per reactivar els crèdits. Al final, se pot donar la paradoxa que aquests mateixos doblers siguin els que el govern ha de tornar als mateixos bancs a qui els havien prestat, amb un interès més alt.

·        Els beneficis de les grans empreses. Si tots ens hem d'estrènyer el cinturó. Perquè no ho fan els que més guanyen?

  1. No es podia retallar d'un altre lloc? No es podia treure part d'aquests 15000 milions d'euros, que pel que s'ha vist fan falta per tranquil·litzar els mercats, d'altres partides. Jo tenc unes idees:

·      Llevar l’assignació a l’Església Catòlica.

·      Retallar en despeses militars (soldats a Afganistan: 400 milions).

·      Replantejar-se l’assignació a la Casa del Rei.

·      Les televisions autonòmiques ens costen 1000 milions d’euros anuals. Només la televisió valenciana té un deute de 1500 milions.

·      Directors generals, secretaris tècnics, empreses públiques... tot això sí és el càncer de la funció pública.

·      Subvencions vàries, fastos superflus i duplicitat d’administracions.

  1. S'està dimonitzant el funcionariat. Els funcionaris no són aquells homes que descrivia en Larra a “Vuelva usted mañana”. Les dones que fan net els centres d'ensenyament, els carters, les infermeres... són, a efectes pràctics, funcionaris. Molts cobren un sou que no arriba als mil euros i molts són personal laboral contractat o interins que poden anar al carrer en qualsevol moment (jo, de fet, ho he vist en casos amb noms i llinatges enguany). És vera que molt pitjor estan els aturats, però el que no se pot fer és escampar la imatge del funcionari com un ésser privilegiat que cobra 3000 euros al mes per no fer res.
  2. Estic decebuda per la reacció del sindicats. No vull pensar que no han volgut convocar una vaga general per por a perdre les subvencions que se’ls fan arribar, però per retalls molt més petits se varen fer vagues generals als governs de Felipe González i d’Aznar. Convocar una vaga només dels funcionaris, i, a més a més, canviar-ne la data no és de rebut.
  3. La postura del principal partit de l’oposició és per posar-se a plorar. Cap iniciativa, cap proposta coherent, cap solució ha sortit dels seus líders. El que estan fent és seure’s a veure passar el cadàver del govern socialista, fregant-se les mans perquè la part més bruta de la política que ells farien se l’ha fet el gabinet actual.

 

En fi, el govern Zapatero no ho ha pogut fer pitjor. S’ha suïcidat políticament i ha decebut tots aquells que cridaven “No nos defraudes”. Ha posat les coses ben fàcils als futurs governs del PP, fent una política econòmica sense planificació, volent tancar els ulls davant el que estava passant i fent recaure el pes de la crisi en els treballadors. El PSOE pagarà la factura en forma de vots. Nosaltres, en forma de retalls de sou, de polítiques socials i d’igualtat.

Al blog Crisis trobareu més informació  i imatges sobre el tema com aquest.


 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb