URXELLA

Cal recòrrer la sentència.

Alternativa | 09 Novembre, 2011 07:00

Us informam de la junta de portaveus que es va celebrar ahir.

Primer l’interventor va explicar la nova ordenança fiscal de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues), que ja vam explicar al seu dia (punt 4 darrer ple).Demà tornarem a parlar d'aquest imposti l'IBI.

Després en Miquel Ripoll, misser de l’Ajuntament al judici referent al camí de Ternelles es va fer una acurada i extensa explicació respecte a la recent sentència en primera instància referent al camí.

En Miquel Ripoll va explicar que és possible guanyar el recurs i recuperar el camí com bé públic. Simplificant moltíssim el tema; la propietat de Ternelles reconeix que havia un camí real abans de 1811 quan la família Desbrull va comprar al estat la finca del Castell del Rei, a partir d’aquell moment el camí va desaparèixer i es va fer un camí nou que només coincideix amb l’històric en petits trams. L’Ajuntament defensa que el camí públic mai va ser adquirit per la propietat i que en la seva major part coincideix amb el camí actual. En aquest punt en primera instància el jutge ha donat la raó a la propietat de Ternelles però n’hi ha suficients arguments per guanyar el recurs.

Per altra part respecte a la servitud pública del camí; la propietat de Ternelles considerava que aquesta no estava constituïda o no havia estat adquirida per l’Ajuntament. Mentre que el jutge en aquest punt ha donat la raó a l’Ajuntament i ha considerat que el PGOU preveia la constitució d’aquesta servitud i la seva constitució es va produir per l’acord de l’Ajuntament i resolució del Consell de Mallorca al 2006 en execució de la Sentència del Tribunal Suprem favorable a l’Ajuntament (2001).

Amb el recurs n’hi ha tres possibilitats:

1- Guanyar i que el camí de la vall de Ternelles sigui considera públic.

2.- Que es ratifiqui la primera sentència; el camí seria privat amb una servitud pública es mantindria la situació actual.

3.- En cas de perdre el recurs s’hauria de constituir la servitud pública o sigui expropiar l’ús públic del camí.

Al final de la reunió el batle va demanar una setmana per reflexionar sobre el tema. Per la nostra part ja hem fet aquesta reflexió ja que el que ha explicat el misser no ha fet sinó reforçar la nostra idea de que s'ha de recórrer la sentència per defensar que el camí de Ternelles és públic.

A pesar del que va declarar el batle al diari el mundo el passat diumenge, mai es perdria l'actual servitud pública del camí. El pitjor que podia passar és el que el jutge considerés que la servitud no està constituïda i que haguessin d'iniciar el procés per expropiar aquesta servitud. Per tant al recurs n'hi ha molt a guanyar i poca cosa a perdre.

Pel seu interés també penjam a aquest article l'acurat comentari de "na Groga".

ACLARACIONS A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
1- El 18/10/2001 el Tribunal Suprem va fallar sentència sobre les servituts de pas peatonal establertes en l’Aprovació Provisional del PGOU de Pollença en data 11/08/1989 sobre 6 camins que accedien a la costa, (servituts que ja foren imposades en la primera Aprovació Provisional del PGOU en data 31/03/1987). Aquestes servituts foren eliminades del PGOU per la Comissió Provincial d’Urbanisme en data 14/09/1990 en l’acte d’Aprovació Definitiva amb prescripcions del citat PGOU, resolució que fou impugnada per l’Ajuntament de Pollença fins arribar en recurs de cassació al Tribunal Suprem.

2- El fallo fou el següent: -Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Polllença se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada.

3- ¿Quins son els “bienes afectados”?

Els 6 camins on s’imposava la servitud de pas peatonal.

4- ¿Quines son “las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo”?

Ens les indica el punt QUINTO del Fonaments de Dret quan diu “pero ello no supone la íntegra estimación del recurso, pues como hemos referido en el E.I.A. (Evaluació d’Impacte Ambiental) se alude a determinadas limitaciones que serian convenientes en el uso público previsto y que no se encuentran contempladas en la resolución del Ayuntamiento de Pollença.”

5- ¿Quines son les limitacions del E.I.A.?

(Contemplades en el punt TERCERO dels Fonaments de Dret, paràgraf 5). “Esta actuación, que se puede justificar por razones sociales y defender jurídicamente (Ley de Costas 1988) con la conveniencia de facilitar el acceso al ámbito de dominio público marítimo, deberá prever su uso RESTRICTIVAMENTE PEATONAL, quedando AL MARGEN de cualquier tipo de TRANSPORTE MOTORIZADO hasta la costa. Esta medida se justifica por la calificación proteccionista que se propone para la zona por el PGOU y por sus nulas expectativas de desarrollo urbanístico.” (Tot això ve a compte perquè la servitud d’accés que contempla la Llei de Costes es genèricament rodada)

6- ¿Quines son les altres determinacions precises?

(Contemplades en el punt TERCERO dels Fonaments de Dret, paràgraf 5). “La expropiación del viario por parte de la Administración supone la justificación de utilidad pública, la posibilidad de desprivatización de un elemento de especial interés en la ordenación del territorio y la asunción de la competencia de DERECHOS DE CONTROL, CONSERVACIÓN Y MEJORA de dicha infraestructura, convertida ahora en pública.”

7- ¿Qui ha d’addicionar les determinacions precises per a assegurar l’ús públic idoni dels béns afectats?

(Punt QUINTO dels Fonaments de Dret). “La Comunidad Autónoma (ara el Consell), en el CONTROL LEGAL del Plan Aprobado, debe establecer las prescripciones idóneas para preservar los valores ambientales protegibles.”

8- ¿Que vol dir això?

Que el Consell (la Comissió d’Ordenació del Territori) en execució de la Sentència del Tribunal Suprem a més d’anunciar la constitució de les servituts de pas peatonal a d’adicionar les determinacions precises per a assegurar l’ús públic idoni contemplades en l’E.I.A. que siguin legals, PERO NO AFEGIRNE DE NOVES, ja que suposaria una modificació del PGOU i NO SERIA LEGAL. Ho diu varies vegades la Sentència, que només es pot valorar el que hi ha a l’expedient del PGOU, aprovat el 14/09/1990.

9- ¿Que ha fet el CONSELL?

Ha proposta d’una regulació aprovada per l’Ajuntament hi va adicionar:

- Accés per a vianants
- El camí serà de la barrera d’entrada de Ternelles fins al Castell i fins a Cala Castell
- En determinades èpoques de l’any es podrà restringir l’accés al Castell del Rei, quan l’accés a aquesta zona posi en perill la cria del voltor.
- El nombre màxim de visitants serà de 20 persones diàries.
- Etc.

Es a dir res a veure amb el que diu la Sentència del TS, afegint unes prescripcions que suposen una modificació del PGOU i per tant un incompliment manifest de les determinacions de la Sentència.

10- CONCLUSIONS

A) La Sentència no limita el nombre de vianants si no que n’assegura l’ús públic peatonal i en prohibeix la motorització.
B) Per a aconseguir la idoneïtat del bé s’han de assumir les funcions de control (policia), conservació i millora, una vegada s’hagi expropiat la servitud, i d’això el Consell no en diu res.

Ja n’hi ha prou.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy