Wuppertal- Turgut  ens va suggerir a un comentari que com aquest  blog s'havia convertit en un fil de discusió, mantenir el blog per noticies i els comentaris a les mateixes, i fer un fòrum com a fil de discussió permanent per a debatre sobre el municipi de Pollença.  Fralokus  tot d’una s’ha apuntat al tema  i ha obert aquest  fòrum i l’està coordinat. Moltes gràcies als dos per iniciar i tirar endavant aquesta iniciativa.

  Es tracta de fer un fòrum que no sigui d’un partit o ideologia sinó de Pollença i per cercar solucions sense populismes, electoralismes, demagògies i demés malalties que ens afecten als partits. Es tracta de fer suggeriments de millora pel poble. Ara es tractaria d'aconseguir el suport de gent de tots els  partits o almenys de totes les ideologies,  i  fer-ho el més plural possible.

Les normes que s’han establert de moment al fòrum són les següents:

- Queda prohibida la publicació en el mateix de missatges que puguin faltar al respecte a persona o persones.

- Queda prohibida la publicació amb contingut obscè o que pot ferir la sensibilitat de les persones. per a això hi ha altres fòrums especialitzats.

- Queda prohibida la publicació de fotografies, arxius o altres elements que puguin estar acollits a drets d'autor sense permís del mateix.

- Queda prohibida la publicació en el mateix de missatges que puguin faltar al respecte a persona o persones.

- Queda prohibida la publicació amb contingut obscè o que pot ferir la sensibilitat de les persones. per a això hi ha altres fòrums especialitzats.

- Queda prohibida la publicació de fotografies, arxius o altres elements que puguin estar acollits a drets d'autor sense permís del mateix.

 De moment hi ha 16 missatges i 5 usuaris registrats i ja hi ha un interessant intercanvi d’idees sobre la Deficient recepció de la Ràdio Municipal en Eu Moll.

Són uns minuts apuntar-se i després ja és tan fàcil com al blog participar, donar idees suggeriments...entre tots podem fer una Pollença millor, us animam a apuntar-vos. Participar i fer difusió del mateix.

 "U" fòrum del pollencins inquiets

El 26 de Abril de 2007 la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell Insular de Mallorca va mantenir la declaració de zona urbana Cala Carbó, en l’adaptació del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) al POOT (Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística), fet que manté oberta la creació d’una urbanització als costers de la cala.

A Pollença un grup de persones i els "Amics de Cala Carbó" han creat una coordinadora per reclamar la protecció de Cala Carbó ( veure Cala Carbó no té preu). La coordinadora no integra partit polític però està oberta a tot el que vulgui ajudar i participar. A mitjans de juliol es farà un manifest aprofitant una excursió pel Camí de Síller (vos informarem al respecte).

Ara han iniciat la recollida de signatures per a la protecció definitiva de Cala Carbó, vos adjunt el full amb la intenció que en faceu la màxima difusió i participeu en la recollida de signatures. Si teniu fulls emplenats (25 signatures) ens poseu en contacte amb nosaltres i ja quedarem per recollir-los,  Si voleu tenir contacte directe amb la plataforma, també us podem donar el teléfon del coordinador eurxella@yahoo.es

El full de signatures  sol·licita a l’Ajuntament de Pollença i al Consell Insular de Mallorca que es garanteixi al PGOU, la impossibilitat de qualsevol nova construcció en tot el sector de Cala Carbó.I demana consens a totes les forces polítiques, per tal de desclassificar com a zona urbana tot el sector de Cala Carbó i la protecció ferma d’aquest indret per a sempre.

 La solució no és fàcil i fa falta un moviment social important per evitar laquesta barbaritat. En nostre cas a més no volem que la protecció de la Cala sigui a canvi de la destrucció de la zona humida de l'Ullal. 

A recollir signatures !!. FULL DE SIGNATURES pdf. 

Fotografia de Cala Carbó del web fotogràfic de Toni Salas

Volem sortir del tema d'eleccions i pactes però és complicat.

Sembla que UM-UNPI no acceptava els resultats electorals , primer van reclamar quatre vots per correu, que arribaren per error a una taula que no corresponia i que la Junta Electoral ja ha considerats nuls. Fins aquí més o manco el podíem entendre, es jugaven el sisè regidor, Toni Oliver, al que només havien col·locat en sisè lloc per que la llei de paritat els va agafar per sorpresa i eren segurs que el traurien. Però ahir varem pensar que UM-UNPI havia perdut el Nord i aquesta recerca  desesperada dels vots perduts ja semblava una rebequeria infantil.

Avui UM-UNPI ha reconegut que les incidències que ahir denúnciava varen ser mínimes i que no havia motiu per impugnar una taula i fer una repetició de la votació que  adulteraria  les votacions, ja que ara sabem quants de vots les han faltat als partits per aconseguir més regidors. Us imaginau les pressions sobre la gent que hauria de votar a aquestes taula.

Tot plegat ha estat una "pataleta" d'UM-UNPI que esperaven 7 regidors i s'han quedat en 5, el que està clar és que no ha estat una bona manera de començar a negociar amb el PSOE que ja està prou “mosquejat” amb la insistència de Joan de ficar a Biel dins el Govern.

 Ara una vegada que UM-UNPI ja ha dit que no impugnarà les eleccions esperam que es tranquil·litzen i que demostrin realment el talant moderat i de centre del que tanta gala fan de paraula que no de fets, i governin des de el seny que presumeixen.

Pdt. Mentre ens diuen que a Unió Mollera Pollencina hi ha una gran crisi, alguns ara es veuen a l'oposició i els agradaria trencar amb el PP per poder governar, suposam que el pacte que tenen signats no els permetrà fer això, sinó s'obririen una noves possibilitats de pactes.

Fins 16 de juny podeu jugar al joc de la cadira referent a les darreres les eleccions al Parlament de Catalunya, un joc inspirat en els possibles pactes entre partits.

Sortirem un moment dels pactes i de "les palles mentals" com diu Hans. Parlarem una mica d'un lluitador  que no hem d'oblidar i d'altre que lluita contra la desmemòria.

Descansi en pau el republicà Josep Pons Bestard. Morí abans d'ahir als 94 anys a conseqüència d'una embòlia.  A l'exposició ARTesania a les presons feixistes varen utiltizar el seu llibre Memòria de Mallorca 1936 on  recordava els darrers moments  a la presó  del sergent de carrabiners Arrabal, afusellat per mantenir-se fidel a la República a Pollença.  Us recoman el llibre de Josep una persona que al manco va explicar la seva experiència personal als seus llibres, que la seva memòria no caigui en l'oblit.

Mentre ahir nostre amic Albert Herranz va presentar Episodis de la Mallorca llibertària.

 La crònica de M Huertos ahir al Balears resumia de la següent manera el llibre.

A Aquest llibre conta la vaga que tingué lloc al setembre de 1931 secundada pels treballadors del moll i pel sindicat de fusters per evitar adobar les portes de la presó Model arribades des de Barcelona centra el primer episodi del llibre, sobretot perquè aquesta vaga no defensa cap dels aspectes tradicionals sinó per defensar el dret a treballar d'acord amb la consciència. El segon capítol explica breument la història de la CNT en la II República a Mallorca i les semblances i diferències respecte al desenvolupament del sindicat a tot l'Estat, mentre que el tercer se centra en les repercussions a Mallorca de la vaga del febrer de 1932 pels deportats de Bata, on es va produir un moviment insurreccional a la comarca minera que va abolir la propietat privada i la moneda, proclamant així el comunisme llibertari. La història del periòdic Cultura obrera i l'episodi anticlerical que tingué lloc a Inca pel tombament de les creus de terme esdevenen finalment el centre del quart i cinquè capítol. A Episodis de la Mallorca llibertària es poden trobar també alguns fets curiosos i anecdòtics interessants com ara la connexió mallorquina amb l'atemptat de Cánovas, amb el maig del 1937 o les relacions entre el moviment llibertari a Formentera i Nova York.

G ens ha enviat aquesta felicitació i un altre vídeo brasileiro, 

"Te lo envío con mis felicitaciones y porque sé que no te pasará como al "diputado" de la animación y porque de una participación ciudadana efectiva depende que después de pedirnos el voto no nos manden a paseo". Felicidades y como se decia hace algún tiempo por ahí: hasta la victoria siempre!! 

No passis pena G, del meu sou de regidor només em quedaré amb el necessari per cobrir despeses, sobre tot de telèfon que ha estat una sagnia aquest quatre anys. La resta serà per l'Assemblea tant per comprar material i no anar de prestat com fins ara (canó de llum, microfon...) com per poder organitzar conferències i actes per aportar noves idees al poble.

Encara hem d'acabar de pagar un par de coses i tancar els comptes de la campanya però pens que ens han sobrat de nostre pressupost de campanya (1.600€) uns quants euros que donarem a una Associació de Pollença.

Com tú dius també la participació és molt important, supós que no ens faran ni cas a nostres projectes participatius ( ja he dit que Joan ni sap el que són els pressuposts participatius) però el que si podem fer és multiplicar-nos i en això ens podeu ajudar molt en recollir suggeriments, problemes, idees, projectes... Com varen dir farem assembleas abans del plenaris per recollir "el sentir del carrer". Estam al servei dels ciutadans de bons i de veres. 

Molt interessant aquest Luciano Pires com diu ell; fa falta inspiraçao motivaçao i provocaçao. Venga haveu de seguir practicant brasileiro.

Fins el dissabte 16 de juny n’hi ha temps per constituir l’Ajuntament. A nosaltres com a la majoria de pollencins ens agradaria que es formés el més aviat posible per començar a fer feina. Suposam que els partits implicats en aquest moment estaran també pendents del que passi a nivel de Govern i Consell, encara que nosaltres pensam que la negociació de Pollença hauria de ser independent del que passés a Palma.

 El somni de Joan que era fer un govern amb  7 regidors d’UM-UNPI  i  2 del PSM no s’ha complit. Sabem que la situació no és fàcil i que la negociació serà llarga amb tres possibles combinacions.

 1. Repetir PP-UMP & UM-UNPI. Aquest pacte en aquest moment sembla molt complicat, però és possible si el PP manté el Govern. Possibilitat que existeix ja que amb l’experiència d’estar a l’oposició ,els 4 anys del pacte de Progrés, el PP donarà tot el que faci falta i més per mantenir les seves caidres i negocis, perdó volia dir projectes. Un altre argument a favor d'aquest pacte, sempre possible amb el PP al Govern, és la situació econòmica del consistori que el fa molt vulnerable a  pressions des de Palma. Un argument menor és també  la escassa bel·ligerància entre UM –PP durant la campanya a Pollença, a diferència del que ha passat en la campanya del Govern o el Consell.  

2. UM-UNPI & PSOE. El govern que semblava més lògic segons les declaracions de Joan i les tenses relacions que ha tingut amb el PP. En aquest pacte Joan a més a més gaudiria una posició de força predominant que no té amb el PP, o sigui quatre anys de batlia i les regidories que volgués.

3. UM-UNPI & PSOE & PSM El pacte de govern que més s’escolta en aquest moment. Avui el comentava amb companys del PSOE i del PSM. Els primers no enteniam que Joan volgués introduir a Biel dins el govern sense necessitat, el argument que els dona UM és que fa falta més gent per governar. Evidentment no l'ha dit però és clar que també és una manera de desactivar al PSM com oposició i de dificultar el BLOC a Pollença. Els companys del PSM amb els que he parlat tampoc veuen amb bons ulls l’entrada de Biel al govern quan no és necessària, sobre tot per què és un tema que havien parlat quan es discutia la possiblitat del BLOC a Pollença, i Biel va assegurar que la seva oposició al BLOC a Pollença no tenia res que veure amb possibles pactes post-electorals i cadires. Suposam que si finalment Joan convenç al PSOE de la necessitat del PSM per governar, aquest partit haurà de fer una assemblea per decidir el que fa, i la possibilitat de governar és molt temptadora, però a vegades s’ha de tenir paciència (falta molta a la política).

 Nosaltres estam a l’espera , tenim clar que nostra oposició no es basa en sigles sinó en projectes i fets, per tant  seguirem la línia transparent i directa que hem seguit fins ara, i no ens deixarem ni ofuscar, ni enlluernar, per les sigles a l’hora de fer oposició.

 +?

Pdt. Quan s’acabaren les mentides d’alguns polítics? En teoria ni PP ni PSOE volien donar el Consell o l’Ajuntament de Palma a una força minoritària, però ara ja no parlen tan clar. I després es demanen per què la gent no va a votar. PROU DE MENTIDES JA.

 US ESPERAM a la nit celebrarem els resultats a Can Manolo, c/ Bou 5 (Pollença)

Dues formes de demanar vota diferents.

En portuguès- brasiler. No  siguis ase i vota.

"Vota o muere". Estil South Park. 

 Estic reflexionant a la platja amb la meva família.

Estau convidats a la nit a celebrar els resultats a Can Manolo, c/ Bou 5 (Pollença).

SALUT 

 US ESPERAM AL CLAUSTRE A LES 21.00 h. 

 Podeu fer la porra de les eleccions, ja que no tenim enquestes.

Aquesta és la Llei d'Hont aplicada a les darreres eleccions municipals a Pollença (17 regidors).Podeu comprovar el joc matemàtic que us hem proposat al simulador de la llei d'Hont.

Al 2003 a Pollença a les municipals van votar 7.101 persones.

A les darreres eleccions no va haver llista d'EU-EV a Pollença, però la llista autonòmica va conseguir  295 vots o sigui amb aquest vots i 89 més (384) s'obtendria un regidor d'EU-EV. 

Ahir els pares i mares del col·legi Miquel Capllonch es van manifestar denunciant les  deficiències del centre. Tres mesos després de la inauguració oficial encara funcionen amb un generador. Ja van denunciar aquest tema ja que al no poder utilitzar l’ascensor hi havia nins amb problemes de mobilitat als que havien que pujar en braços. A més a més el divendres es va rompre el generador,

Tota aquesta situació és totalment injustificable, ja que es podia haver acabat el curs en el col·legi vell i esperar a que el nou fos en condicions, només les presses de PP i UM per penjar-se medalles  va precipitar la inauguració d’un col·legi que com el temps demostrà no està en condicions. S'ha d'acabar amb aquesta forma de fer política més preocupada per les fotografies que per les persones.

Ahir també varen contestar a “l’amenaça” de Guilllem Coll "Mito" de portar-nos als jutjats. Amenaça que no és nova, és el que diu des de febrer. Suposam que l’ha fet després de veure com el tema va sortir al debat i que Tomeu (PP) no va defensar amb massa entusiasme la seva innocència. És difícil d’explicar que si Guillem Coll sigui innocent no vagi en les llistes electorals.

A nostra contestació ja el varen dir que seguirem, esperem que el diumenge hagi un canvi de Govern i a la fi podem accedir a tota la informació PÚBLICA de com s’han fet cessions i concessions al Port. En el cas de que no n’hi hagi canvi al mes de juny posarem un contenciós administratiu (sis mesos després del segon recurs d’alçada) a Ports per denegar-nos la informació.

A continuació part de l'article publicat avui pel DdM referent a la protesta dles pares del Miquel Capllonch 

Al penúltim PiP sortia un article de la cap de redacció  Eva Cerdà ; “Hora de parlar clar I”  ens  sentims dolguts i tractats injustament i varen escriure una replica que el PIP ha publicat al seu darrer número, el que hem d'agrair.

PARLANT CLAR I EN CATALÀ.

Quan vaig llegir l’article del contrapunt del darrer PIP d’ Eva Cerdà ,  “Hora de parlar clar” ens va embargar una gran tristesa. Quatre anys d’intensa feina pel poble il·lusionada i compromesa es resumien en una frase, “Alternativa s’ha fixat més en la denúncia i en la crítica més mediàtica”. Aquest resum ens pareix certament injust, sobre tot quan es compara amb els elogis que rep el PSM per fer una feina similar a la nostra i quan després es diu Esquerra ha anat a per feina, com si nosaltres no haguessin fer feina.

No és fàcil per un partit sense representació fer-se un espai als mitjans de comunicació. Si Alternativa Esquerra Unida – Els Verds de Pollença  ha sortit aquest quatre anys contínuament a la premsa, ha estat per què hem fet una feina immensa de la qual la premsa només ha reflexat una part.

A més de nombroses notes de premsa i instàncies on ens hem centrat en les coses del dia a dia,  (parcs infantils, amiguisme, maltractament animals, ocupació dels espais públics, patrimoni...amb victòries com són el cobriment de la parada de busos del Moll i que arreglin els abocaments d’aigües fecals a la badia).. També hem fet molt de feina burocràtica; al·legacions a la Gola ( ens varen acceptar dues; la eliminació de totes les zones que s'han omplit amb escombreries i la utilització de fusta certificada)., la segona fase de circumval·lació, els fondeigs de Formentor... Hem fet recursos d’alçada contra l’Ajuntament i Ports per la manca de informació, denúncies contra les construccions a zones protegides...Hem presentat  a l’Ajuntament  un pla d'accessibilitat i supressió de Barreres Arquitectòniques, mesures concretes per millorar el transport públic, una moció relativa al registre dels camins públics com a patrimoni municipal... Igualment hem denunciat a la demarcació de Costes les irregularitats de la urbanització de Formentor i a Ports les irregularitats de les cessions i concessions a Ports ( va ser una feinada d’investigació)...

Nosaltres no sabem fer festes i guanyar-nos a la gent amb regalets ni excursions. La nostra manera de veure les coses fa que actuem diferent, convocant organitzat conferències amb regidors experimentats per extraure idees per aplicar a Pollença  com Carmen García regidora de Bilbao de la dona, Imma Mayol, tinent de batlle de Barcelona i Marc Parés regidor de participació ciutadana de l’Ajuntament del Figaró, dient el que pensam sempre, criticant i sempre proposant alternatives segons la nostra manera de pensar.

També hem fet feina per recuperar la memòria perduda de Pollença, impulsat  l’Abril de República   que  enguany ha arribat al seu quart any, fent l’exposició i el llibre sobre l’art i l’artesania a les presons feixistes, xerrades i debats al llarg de l’any...

Aquest és un mínim resum del que hem fet aquest quatre anys, des de accions mediàtiques com regalar un paraigües al batle, per recorda-li que feia falta tapar les parades d’autobusos, a molta de feina burocràtica, d’investigació, de camp...

 Parlant clar i en català hem anat per feina i hem fet molta, fins i tot hem intentar aconseguir una candidatura del Bloc a Pollença.

Un altre vídeo de Pere Josep García;

Camins, Parcs i Espais Públics de Pollença

Esper vostres valoracions del debat de la ràdio d’ahir. Personalment vaig a sortir content, es van tractar molt de temes en els que hem fet feina aquests quatre anys; urbanisme, transport públic, parcs infantils...

He de dir que fa dos dies que estic intentant que s’organitzi el tradicional debat del Port, de moment l’Associació de Veïns ha dit que sí, i tots els partits llevat d’UM també. Joan va dir ahir que havia de consultar amb Michel si la data del debat, el dimecres 23 li anava bé ( en principi ni al PIP ni a cap lloc hi ha constància de que hi hagi previst cap acte d’UM_UNPI, el dimecres assenyalat..

Ha estat molt estrany que fins ara no s’hagués organitzat aquest debat, quan sempre ha tingut molt d’èxit...

 Ens han convidat el dissabte dia 19 de maig a una reunió  a les 16:00 al bar 1550  per anar fent front comú per defensar cala carbó. Totes les mans són bones.

 Si encara no haveu visitat la pàgina Ja n´hi ha prou us la recomenam.
És una iniciativa ciutadana que neix de la inquietud manifestada des de nombrosos moviments socials, plataformes ciutadanes i gent independent després de gairebé quatre anys d´atacs sistemàtics contra pilars bàsics del nostre entorn cultural, social, econòmic i ambiental.

És un projecte dut a terme amb independència i de forma voluntària, que vol posar en circulació missatges audiovisuals de protesta i de resistència davant la impunitat amb què s´ha destrossat el territori, s´ha mentit i menyspreat la ciutadania i s´ha retrocedit en els serveis públics més bàsics.

A nostres actes electorals posarem els vídeos d’aquesta plataforma.

Aquest és l’embolcall dels preservatius que donam en campanya, que va ser un éxit al mercat del Por. A més d’un regal  pràctic fa referència a dos punts de nostre programa:

- Distribució gratuïta de preservatius en les festes municipals i en aquells esdeveniments lúdics, festius, musicals, culturals, etc, en els que col·labori o organitzi l’Ajuntament i que vagin dirigits a un públic eminentment jove.

- Instal·lació de màquines expendedores de preservatius als centres educatius de secundària.

 Encara hi ha molts de joves  que tenen vergonya de anar a comprar preservatius a les farmàcies i per desgràcia això fa que encara hi hagi embarassos no desitjats, transmissió de malalties veneres i abús de l’ús de píndoles abortives.  

Excel·lent cart de Maurici Espinar publicada al DdM, é sun resum d'una més extensa que podeu trobar al PIP 281 ( 1-15 de maig) . Aquesta destrucció ja no té solució però encara podme salvar l'Ullal.

Si no vareu veure el debat el podeu fer a tv Mallorca. 

Aquestes darreres setmanes hem hagut de veure com es duia a terme la destrucció d´una bona part dels voltants del Port de Pollença: la pota sud de la variant. S´ha arrasat el Pinaret de n´Anglada, la zona verda del carrer Falcó de la urbanització Gotmar, les fonts ufanes de l´Ullal, i part del jaciment talaiòtic dels Vilarets de Llenaira. Es de suposar que l´estudi d´impacte ambiental es degué fer a "Quintanilla de Onésimo" per un personatge que no ha trepitjat mai l´illa, ja que segons el Consell Insular, el dit impacte és "minim" (?).
De res han valgut les al·legacions fetes el seu dia pels veïnats de la zona i altres entitats, en el sentit de minimizar-lo. No entenc el per qué aquí no es podia fer una variant com als altres pobles de Mallorca, és a dir, una carretera normal, i s´han volgut fer vials laterals, rodones desmesurades, carrils, i voravies del tot in-necessàries com ha quedat més que demostrat a la pota nord, infrautilitzada, doblers i territori tudats.
És un complet depropòsit, una obra de molt alt cost que fer a mort els voltants del "Moll", pressionada pels veïnats del passeig de la mar que volen llevar el trànsit per passar-lo a darrera; o sigui que, després de tenir molts d´anys el benefici de primera línia, ara, quan comença a ser massa intens i molest, se´l volen llevar a costa com sempre dels menys afavorits del darrera.
A més, el mètode com es duu a terme l´obra és bestial: es tallen arbres i vegetació sense consideració, i més dels necessaris, s´arrasa amb tot i sense cap classe de respecte amb la natura i que insulta la intel.ligència de les persones civilitzades. L´olor de les fulles de mata o murta arrabassades i mesclades amb el fum de les excavadores és d´allò més diferent a aquell de quan les agafam i exprimim amb les mans, o l´olor del bosc deprés d´una pluja d´estiu; cosa que vostè segur que no sap el que és.
I, el projecte és coix abans de néixer, ja que les parts elementals i més necessaris s´han deixat de banda. No s´ha previst ni tant sols una xarxa de pluvials!, i tenint en compte que s´elevarà el nivell de la carretera una mitjana de 70 cm. per damunt de l´actual, les inundacions de les cases circumdants estan cantades.
Senyor batlle, vostè, al igual que els seus antecessors en el càrrec, però el responsable actual, no havia d´haver mai permès aquesta obra faraònique i desproporcionada, i encara que em digui que és cosa del Consell Insular, bé que es va molestar quan no el cridaren a temps per fer-se la foto. La destrossa és excessiva i brutal. Els pollencins no volem aquestes barbaritats, al manco els vertaders pollencins. Vostè no ho és, i no es mereix ésser batlle de Pollença. Vostè no és el meu batlle.

Un petit muntatge audiovisual fet per Pere Josep sobre la segona fase, ara el panorama encara és pitjor. 

L’Assemblea de Maulets Nord ha iniciat una campanya contra la destrucció de Pollença, aquest és el seu text al que donam tot nostre suport.

Us podeu descarregar i escoltar nostra falca de la ràdio; download now securily.

  Avui el Diario de Mallorca fa la crònica del debat, primer us volia comentar algún aspecte dels que no parla la crònica com l’empipament de Joan Cerdà amb el moderador, no li va agradar gens que aquest llegeixi les preguntes tal qual, recordant-li el malnom de Sí, Sí per exemple. Tampoc va entendre per què la majoria anaven en la seva contra( lògic 3 anys de batle i 7 de regidor d’urbanisme). Però el que li va acabar d’empipar es que va quedar retratada la seva hipocresia de demanar davant de tots la participació d’Esquerra Republicana de Catalunya quan darrera havia demanat que no participessin ni els ni nosaltres.

Per cert una persona m’ha dit que no es va llegir la seva pregunta que era la següent; Si havia arqueòlegs supervisant les obres de la Fortalessa, un BIC?

Una altra cosa que em va impressionar és veure el projecte que havia de centre comercial pel Port, on és l’stay,  Joan el tenia sobre la taula, una pena que no el mostrés a la gent. Sabíem de l’existència d’aquest projecte de Ports per repartir negocis entre els amics, però és que era immens amb un sostre en forma de piràmide impressionant.

També he dir que vaig aguantar bé el calor i les tres hores i mitja llargues del debat, però ahir estava  KO. 

 Al titular han triat el tema del Port de Pollença com entitat local menor, aquest és un tema que a l’Assemblea tenim que debatre a fons encara. Tant Pere Josep com un servidor som partidaris de que el Port sigui entitat local menor, pensam que quan la administració és més propera, és millor, per què és més controlable i la comunicació amb la ciutadania és millor. Evidentment com podem veure dia a dia a l’Ajuntament no és una garantia que funcioni bé. La gent més veterana de l’Assemblea té por del caciquisme i del control que la dreta ha tingut normalment al Port i que una entitat local menor  serà un organisme caciquil en mans d’aquesta gent.

A la fi és el debat entre el que és ideal i la pràctica, pens que sempre s’ha de lluitar per aconseguir un model ideal i després ja solucionaren els problemes del dia a dia, de la pràctica...

Per aquestes diferències a l’Assemblea és va decidir de moment parlar d’un pas intermig que seria anar dotant al Port de major autonomia mitjançant partides pressupostàries decidides pels propis molleros.

Curiosament al final del debat un pollençi em va dir que tenia el seu vot fins que vaig defensar la independència del Port, o sigui per uns vaig dir res d’autonomia i pera altres vaig defensar la independència...

Una cosa si que tinc molt clara s’ha de terminar aquesta absurda competència entre Pollença i el Port, o són un municipi unit, i hem de començar canviar totalment el transport públic, o ens separam, però no podem seguir amb una unió “competitiva”, on ses criticada qualsevol millora en un dels dos nuclis.

I com va quedar clar també al torn de paraules hem recuperar la Cala com espai privilegiat que actualment està abandonat i en greu perill de destrucció.

Avui parlarem, com no, del debat electoral d’ahir organitzat pel Diario de Mallorca. Aquesta va ser la primera cita electoral de tots els partits. Bé, tots no, faltava ERC a la que no van deixar participar més que 5 minuts al torn de preguntes del públic.

El debat va començar amb polèmica. Tots els representants van demanar que ERC participés negant-s’hi el moderador. Unes quantes persones davant aquest fet se van aixecar i van marxar de la sala havent-hi un encreuament de paraules entre el moderador i unes persones del públic.

Després de l’exposició per part de cada grup del que per a ells havia estat la legislatura, on Pepe va estar realment bé. Va exposar 10 punts clars i concisos del que a nosaltres ens sembla que ha passat aquests quatre anys i lo que s’ha de millorar. Va començar amb molta força i molt bon peu.

Imatge de http://www.profesionalespcm.org/foto/NOAlPP.html

Avui podeu escoltar nostra falca electoral a les 11:05 a la ràdio municipal.

També avui debat a les 21:00 en el Club Pollença, dissabte el podeu veure a TV Mallorca a le s16:00 i a les 00:00.

Dilluns a les 20:30 debat centrat en esport al Club Pollença ( organitza club bàsquet de Pollença)

Per què som diferents, abans de que la políticaenvaeixi tot una Crítica teatra.

Radio Pirata

Un acte de militància

            La periodista Marisol Ramírez va abandonar la seva feina a la Cadena Ser fa un parell d’anys. Des de llavors, es dedica al teatre amb la companyia Teatro de la Lavanderia. Després de “Femenino Plural” i “Mozart & Salieri”, el seu tercer muntatge, “Radio Pirata” es va estrenar dimarts dia 8 de maig a la Sala Mozart de l’Auditorium.

            El Teatro de la Lavanderia s’ha de autofinançar el seus muntatges, cosa que garanteix la independència i l’absoluta llibertat de les opinions que s’hi vessen. L’excusa de l’obra que es pot veure fins dia 13 de maig és una emissió d’una ràdio pirata que gosa dir allò que no es pot expressar en els mitjans de comunicació que viuen de la publicitat o de les subvencions. L’argument real és la crítica ferotge contra aquests mitjans de comunicació, especialment les ràdios, i, sobretot, contra la corrupció que ens revolta. Per damunt de l’escenari desfilen polítics mentiders, especuladors urbanístics, representants eclesiàstics, locutors estrella... Tot a un espectacle políticament incorrecte, profundament subversiu i amb al.lusions constants a la situació que es viu a les Illes.

            El dia de l’estrena hi va haver convidats d’honor: durant la representació, integrants de la plataforma a favor del Parc de les Vies es varen aixecar i foren objecte d’una entrevista. Al final de l’espectacle –com a premi, s’ens va dir- hi va haver un miniconcert a càrrec de Rock & Press.

            Des del punt de vista del contingut, Radio Pirata és un espectacle més que recomanable. Diria absolutament recomanable si no fos per dues qüestions. En primer lloc, la visió que es dóna de la dreta en general (polítics, militants, constructors, etc.) és tan caricaturesca que insulta la intel.ligència de l’espectador. En segon terme, l’obra fa un cant tan afalagador cap als qui s’hi anomenen “periodistas de a pie” que arriba a ser autocomplaient. És cert que, a les guerres, hi ha periodistes s’hi juguen la vida, i que la perden, però no és menys veritat que també hi moren traductors, conductors, cooperants... i que, com que no tenen accés a plataformes públiques són oblidats aviat o ni tan sols recordats.

            Ara bé, si xerram de l’obra com a espectacle teatral, podem començar a posar un munt de peròs. Na Marisol Ramírez és una bona periodista, però no és una bona actriu, i quan ha d’actuar es nota que està fent justament això, actuar –i no massa bé-, la qual cosa és un hàndicap enorme quan ella és l’eix de tota l’obra. Per altra banda, els personatges estan dibuixats tan esquemàticament –la dona del PP, l’especulador urbanístic i, especialment el polític ianqui són de vergonya aliena- que part de la crítica s’acaba perdent. Particularment, em fa més por la dreta vestida con piel de cordero que la dreta a qui es veu venir d’una hora enfora. Riure amb aquestes caricaturitzacions o aquests acudits fàcils és més propi dels qui menyspreen el pensament madurat i conscient, que no són, precisament, els progressistes.

            A més de tot això, segurament perquè es tractava del dia de l’entrena, dimarts hi va haver problemes propis d’un espectacle que no està rodat: el so no va funcionar tan bé com caldria i les entrades i sortides dels actors a qualque moment estaven descoordinades, per exemple.

            Però, i malgrat aquestes qüestions dramàtiques –tècniques o de l’espectacle-, Radio Pirata s’ha d’anar a veure, no com qui va al teatre, sinó com qui fa un acte de militància.

Mª Antònia Valdivielso (Toñi).

Foto del blog de Rock and press. 

Nostre suport a la iniciativa de la Plataforma pro camins públics, el GOB,  i l'asociació de amics de Cala Carbó per fer una plataforma per mostrar el rebuig a l'acord que es va prendre a la comisió insular d'urbanisme del Consell Insular de Mallorca respecte a Cala Carbó i Formentor. Ens han enviat aquesta nota de premsa:

Pollença   ha estat coneguda i reconeguda pels visitants com un entorn de alt valor paisatgístic, amb un interès cultural i patrimonial important , però desgraciadament el  consum desmesurat del territori, està aconseguint minvar el valors paisatgístics de Pollença, amb la pèrdua que això comporta en la qualitat de vida dels ciutadans del municipi.

De les darreres “desgracies” en aquest aspecte, volem remarcar-ne dues, el fet que la comissió Insular d’urbanisme a dia 26 d’Abril de 2007 en l’adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana  al POOT, amb els vots que permeteren aquest acord dels membres del PP i UM. La primera  és   la de tornar declarar zona urbana Cala Carbó  i la segona la de  permetre  incrementar les places turístiques a Formentor de les 250 actuals a 350 places.

Tant a Formentor com a Cala Carbó s’ha de primar el paisatge, descartant fer edificis emblemàtics, així com noves urbanitzacions que omplin la nostra costa de més ciment.

La qualitat del nostre municipi no s’aconsegueix creant noves places hoteleres, sinó millorant el servei i posant en valor el nostre paisatge, recuperant rutes excursionistes, donant a conèixer la realitat pròpia del municipi i prenent mesures que facin aquest poble més respectuós amb el nostre entorn.

Per això també volem demanar que es facin passes per garantit l’accés al camí pel coll de Siller, dons l’Ajuntament de Pollença va arribar a un acord amb la propietat de la finca confrontant amb el camí, per tal de que aquests garantien durant 24 mesos el pas pel camí, i desprès en cas de no arribar a un acord, el camí esdevindria tancat, per això esperem que l’ajuntament estigui fent passes en aquest sentit.

Per tot això, volem expressar el nostre rebuig a la possible edifacabilitat tan a Formentor com Cala Carbó, i esperem que es variïn els  acords ja esmentat, en benefici de la preservació de uns valors paisatgístics estimats per tots els pollencins i en pro de garantir una bona qualitat de vida.

Fotografia de Cala Carbó del web fotogràfic de Toni Salas 

 Abans de començar la campanya, fem un concurs.

A la fotografia A podeu veure el local que va destrossar la plaça Joan Cerdà al Port, la major part del mateix es destina a banys públics i una petita part ( no es veu a la fotografia) a bar. L’Ajuntament ha convocat un concurs públic demanant 9000 euros anuals.

A la fotografia B podeu veure un local , la meitat del mateix es destina al venda de bitllets dels vaixells “golondrinas” que van a Formentor, l’altra meitat és la seu de l’Associació d’Amarradors. Per la meitat del local, un espai mínim “Lanchas La Gaviota S.A.” paga 9.000 euros a l’any ( explotació 3 anys) boib nº 104 (12-07-2005).

A l’altra fotografia C podeu veure un altre local al mateix Port, que s’utiliza com cantina, per aques local varies vegades més gran,22,63m2 es paga 5.800 euros a l’any (amb IVA), explotació 5 anys. Boib 169 (10-11-2005). La concessionària va tenir la sort de ser l’única concursant i de que el seu marit sigui el responsable de controlar el número de taules i cadires que pugi situar a l’exterior.

Bé hem decidir sortejar un magnífic rellotge- estació meteorològica ( cortesia del PP) al que doni la resposta més simpàtica per explicar com el local C  a pesar de ser més gran paga 3.200 euros menys a l’any que els altres dos A i B.

A                                                 B

                 C.

El 22 de maig de 2006 varen criticar a aquest blog que la construcció que es feia  a la plaça Joan Cerdà era  molt lletja i a primera línia, destrossant tot el parc. L’edifici es va començar a construir a finals del 2005 i quan va rebre crítiques per part nostra i dels veïns del Port pel seu fort impacte visual, Joan en aquell moment batle i regidor d’urbanisme es va excusar dient que seria gestionat per PRODIS. Nostre article al final expressava un desig;" que realment el bar es doni a PRODIS o similar".

La construcció va durar tot l'estiu passat a un ritme molt lent, des d'agost fins ara hem tingut uns banys públics tancats i ara ens trobam amb  que els nostres desitjos de moment no s'han complert. És una vergonya que el bar del local no sigui gestionat per PRODIS (Associació Pro Discapacitats de Pollença), únic aspecte positiu d’aquesta construcció. Es parla de manca de capacitat de gestió de PRODIS però el problema és que l'Ajuntament hauria d'haver oferit des de que es va començar l'edifici ( final 2005) un  conveni amb PRODIS per que l’Associació pogués formar als seus usuaris i contractar un monitor.

A la fi una altra mostra de la propaganda buida, i de la  manca de planificació de nostre regidor d’urbanisme Joan Cerdà.

El Consell de Mallorca decretà dimarts passat l'inici de l'expedient per investigar la titularitat pública de la carretera vella  de Lluc i promoure, una vegada es confirmi la titularitat, la recuperació de la titularitat de la carretera vella de Lluc a Pollença.

És un pas, encara que tard i una mica ridícul, suposam que l’han fet per motius electoralistes. La titularitat pública de la carretera és indiscutible, només haveu de llegir tota la informació recopilada per la plataforma pro-camins públics i oberts. El que havia de fer el Consell és directament un decret de recuperació.

Per altra part avui al ple del Consell de Mallorca el conseller del PSM, Antoni Alorda, demanarà explicacions a Miquel Àngel Borràs sobre el que va passar a la darrera excursió reivindicativa, (denúncia que interposaren uns cavallistes contra un guarda del Consell per  agressió) i sobretot el perquè de la presència de guàrdies del Consell a una finca privada.

Aquest és el document on es notifica l'inici de l'expedient per investigar la titularitat pública de la carretera vella  de Lluc.

Molts de pins de Formentor ja no són més vells que l’olivera i el seu poder no els ha salvat de la destrucció. Com gegants van resistir les turmentes però no les grues.

Mentre cortines de fum es parlen de protecció,  fan foc.

Mentre l’urbanisme és un jeroglífic els nous faraons fan i desfan.

 Uns polítics amb noms i llinatges van decidir en el seu dia que a Formentor es podia “destruir”, segurament els mateixos s’ompliran la boca parlant de la bellesa de Pollença, de Costa Llobera ...

Uns quants no s’han conformat amb admirar temporalment la bellesa de Formentor i com el rei Midas han volgut apropiar-se  de la mateixa, destruint-la.

 A l'article la grua de Formentor ja ells varen dir No tenen cor per estimar res. Les seves arrels sorgeixen de l'ambició i la manca d'escrúpols. MALEÏTS TOTS ELLS

 Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...

O vida, o noble sort!
 

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada

com l'au dels temporals.

 L’adaptació PGOU al POOT ha acabat de condemnar Formentor, a continuació podeu plorar amb l’acord d’una gent que es diu Comissió Balear de Medi Ambient.

Per segona vegada, des de la seva inauguració en abril de 2005, el monòlit dedicat a la memòria dels presos republicans que van construir la carretera de la talaia d’Albercuix ha sofrit un atac. La fotografia el resumeix tot, i és que el subconscient d'aquesta gent els delata;  han ratllat les paraules llibertat i democràcia i han firmat com el que són.

Aquesta és la incultura i la ignorància que promociona gent com Pio Moa. A Espanya el 18 de juliol de 1936 no havia "una dictadura del proletariat" sinó una democràcia on el Front Popular ( del centro-esquerra als comunistes) havia  guanyat unes eleccions democràtiques a febrer. Aquesta victòria i el nou impuls a les reformes educatives, socials, econòmiquesi polítiques que va donar el nou govern és el que no van aguantar gent com Joan March, Franco o el cardenal Isidro Goma.

El camp de presoners militar d'Albercuix estava integrat per soldats i presoners republicans. Es va obrir el setembre de 1937 i va durar fins  al'estiu de 1940. Tongades d'entre 50 i 100 treballados obriren el camí que puja a la talaia. Les condicions de vida dels presoners eren molt dures, mal alimentats, feina molt dura i un vent que més d'una vegada els tirava en terra. Captius per la seva defensa de la democràcia legalment establerta ara els nets dels carcellers volen captivar i desarmar nostre record i nostra memòria, no l'aconseguiram 

 Un excel·lent article de Joan Ramon Bosch Cerdà, per reflexionar sobre la política en temps electorals.

Dos de tres.

La nostre terra segons escriu l’historia és prolífica en quan a renuncies identitaries i això malauradament no sembla hagi de canviar al segle XXI, pel contrari, vists els darrers esdeveniments sembla si més no, mantenir-se.

Així podem trobar des de un President de Govern que renuncia a anomenar la nostre llengua pel seu nom, això amb uns pretesos defensors de la pàtria que li donen el seu suport en aquesta tasca.

Per altra banda veiem personatges del món de la política que canvien de partit com de calçons blancs, algun desafiant tot tipus de record és capaç de baratar de partit en tres ocasions en només dos anys.

També  es pot observar com a aquesta legislatura que acabem el valor de la protecció del territori és inversament proporcional al increment del valor del metre quadrat edificable, veient com dia a dia la nostra costa és menys verge, mentre l’habitatge digne és més difícil d’adquirir per la majoria dels habitants, demostrant així que el creixement urbanístic respon a interessos especulatius i no de crear habitatges per gent que no en disposa.

I de mentre, la nostra terra a patit una erosió de conseqüències a totes llums negativa.

Un company em definia ja fa anys l’univers de moltes persones (inclosos polítics que imagin han de considerar-s’hi) com a un univers d’un pam, aquell que és mou de la panxeta a la bragueta i d’aquesta a la butxequeta. Una altre definició de polític per mi és el que defensa el territori, la cultura i treballa per eradicar les injustícies socials i un altre seria el que  sols valora mantenir la Cultura, deixant de banda altres eixos importants de la nostre societat; en trobaríem més segur, però a grans trets crec que aquests tres o definirien de manera general .

Ens en sobren dos de tres, el darrer per a mi és coix, doncs oblida  una part important per cohesionar la nostre societat,  sense un territori amable i amb injustícies socials, difícilment es pot valorar la cultura, els polítics d’un pam no només són prescindibles, sinó que resulten un entrebanc per millorar la societat i finalment el polític que treballa per un desenvolupament territorial sostenible, un menor desequilibri social i un manteniment de les cultures pròpies, no només és necessari per a qualsevol comunitat, sinó que esdevé imprescindible per l’avanç  present i futur.

Ja sabeu que si voleu participar i enviar-nos algún escrit ho podeu fer a: eurxella@yahoo.es

Aquí teniu un article que ha fet el nostre company Francesc Gomila. Res més a dir. Gràcies Francesc per les teves paraules i suport. Salut i a per la tercera!!!    

 El Bosc de la Memoria de Calvià, creat en honor i record als rpublicans que moriren (assassinats seria la paraula correcta) durant la Guerra Civil (1936-1939), ha tornat a ser objecte fàcil dels actes vandàlics d’uns quants “ingnorants”. Per sort, només són uns pocs, però que poden fer molt de mal, sense respecte a ningú, ni tan sols als morts.

     Amb la frase “ROJOS ASESINOS, ARRIBA ESPAÑA” signaren la seva malifeta. Estic convençut que els autors de dit escrit no sabem ni tenen la més remota idea del que vol dir i del per què es va dir, sobretot del que va passar a Illetes va aproximadament uns 71 anys.

La motivació per fer aquesta caminada per la Pollença republicana va venir de que poca gent coneix els llocs que tingueren un protagonisme rellevant a aquesta època. Aquesta caminada pretenia ser un espai de record, memòria i justícia, i reivindicació del que va ser una època d’il·lusió i esperances. I que tants d’anys han intentat silenciar.

Cal tenir clar que el parlar de República no es parlar de Guerra Civil. Mos limitàrem a parlar de la República ja que crec important aquest període, per ser un moment d’explosió de llibertats i de vida cultural, política i associativa. Al parlar de República quasi sempre s’acaba parlant de Guerra, de mort i de repressió. Però s’ha de tenir en conte que el període republicà és una època de llum i d’esperança, i no d’obscuritat. La majoria de llibres i de treballs sobre la guerra comencen amb la República, cosa que crea un subconscient de que les dues coses van unides, que gairebé siguin conseqüència una de l’altre i l’altre de l’una.

A Pollença al tenir notícia de la proclamació de la República a la resta de l’estat, els republicans pollencins corregueren cap al Centre Republicà a proclamar la República, i una banda de música va recórrer els carrers del poble tocant cançons com l’Himne de Riego o La Marsellesa

Al saxo Miquel Amengual tocant l'himne de Riego. A la bandera Pere de la Punta.

Al text Pere Josep García i a nostre cor Guillem Payeras. 

El divendres varen escoltar  una excel·lent i treballada conferència a Abril de República IV; “Los escritores españoles durante la República. La culminación de la edad de Plata.” la conferenciant María Antònia Valdivielso Navarro "Toñi" va repassar els escriptors que varen conviure durant la República i la Guerra Civil. D’aquesta conferència només quatre pinzellades de diumenge.

 La generació del 98 va destacar la seva indiferència respecte a la República, destaca la figura d’ Unamuno, que va anar des del socialisme al seu suport al cop d’estat amb el final  enfrontament a Millán Astray i les seves famoses paraules:

 “ Venceréis pero no convenceréis, porque convencer significa persuadir, y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”.

 L’excepció de la generació del 98 seria la d’Antonio Machado republicà de principi a fi, a través del seu alter ego Juan de Mareina, Machado va fer aquesta reflexió a 1936

“ Vosotros debéis hacer política, aunque otra cosa os digan los que pretenden hacerla sin vosotros, y, naturalmente, contra vosotros. Sólo me atrevo a aconsejaros que la hagáis a cara descubierta...”

El mateix Machado va dir en abril de 1938

 “Esto es el final; cualquier día caerá Barcelona. Para los estrategas, para los políticos, para los historiadores, todo estará claro: hemos perdido la guerra. Pero humanamente, no estoy tan seguro... Quizá la hemos ganado”.

 La generació  del 14 es va posar al servei de la República per després desertar, Toñi es va centrar a la figura de Juan Ramón Jiménez , una excepció ja que mai va desertar i sempre va mostrar el seu suport a la República.

Una figura molt especial que va dir coses com que era un comunista individualista:

 “El comunismo ideal, el comunismo poético, que es el que yo pienso y sueño, sería aquel en que todos, iguales en principio, trabajásemos en nuestra vida, con nuestra vida y por nuestra vida, por deber consciente, cada uno en su vocación...”

Per acabar  la generació del 27 es va mantenir en el seu conjunt fidel a la República i en aquest cas va destacar  Federico García Lorca que el 10 de juny de 1936 deia:

 “En este momento dramático del mundo, el artista debe llorar y reír con su pueblo. Hay que dejar el ramo de azucenas y meterse en el fango hasta la cintura para ayudar a los que buscan las azucenas".

 Després res... el  silenci, l'oblit...

 Com aquestes llavors que estan anys sense germinar surant en el mar fins que troben terra , la idea de la República que ens varen transmetre els nostres avis ha niat en el nostre interior durant la llarga travessia de la dictadura, tampoc va florir a la platja de la transició, però avui a la fí germina en terra fèrtil.

                 Unamuno surt de la Universitat de Salamanca entre les amenaces dels falangistes, després del seu enfrontament verbal am Millan Astray.

 Pensam que ha arribat el moment d'aturar el desgavell urbanístic que impera tant a nivell de Mallorca com de Pollenca, amb la multiplicació de construccions il·legals i davant de la permissibilitat, passivitat i inclòs convivència en ocasió de les institucions públiques que haurien de fer complir la llei. Sent conseqüents amb aquesta línia hem posat en coneixement del fiscal de medi ambient Sr. Adrian Salazar Larracoechea quatre noves construccions que considerem delictes contra el medi ambient i contra l’ordenació del territori., ja que s’han realitzat a la perifèria de protecció de la reseva natural de s’Albufereta, zona ZEPA ( Zona d’especial protecció per les aus), ANEI (Àrea Natural d’Espècial Interès), i LIC (Lloc d’Interès Comunitari).

Per desgràcia amb el pacte de regrés PP-UM l’Albufereta és un “paper parc”, una figura de protecció que només és tal sobre el paper, i és un dels espais naturals que volem recuperar.

Confiam en la intervenció de la justícia( darrerament molt activa) i d’aquesta manera també volem deixar clara nostra postura de tolerància zero respecto a la realització de noves edificacions il·legals en zones protegides i al sòl rústic de Pollença.

Volem acabar amb el missatge de que construir il·legal a Pollença surt barat, i aturar aquesta destrucció del mitjà natural que ha tingut com conseqüència que gran part del municipi s'hagi convertit en una urbanització dispersa amb un greu impacte ecològic (abocaments d'aigües residuals, tales d'arbre, destruccions d'ecosistemes..), paisatgístics (noves edificacions, parets, esteses elèctriques, camins, etc.) i econòmiques (una inflació galopant i el preu del sòl rústic disparat). .

 Enfront a la permissivitat imperant actual fa falta un canvi, ja és hora de deixar de prioritzar les negocis privats sobre els interessos col·lectius.

Com sempre el genial Roto. 

Ahir  al Diario de Mallorca havia un article molt aclaridor sobre l’urbanisme a nostre municipi i a la Illa. Per començar l’Ajuntament no compleix les seves funcions de vigilància del compliment de les ordenances urbanístiques i un particular va tenir que denunciar una de les nombroses construccions il·legals que han proliferat al sòl rústic de Pollença. Després és el mateix Ajuntament no va aturar aquestes obres, i el particular, després de no aconseguir res tampoc del Consell de Mallorca i la la Sala de lo Contenciós – Administratiu de Palma ,va arribar  al Tribunal Supremo que el 2000 va ordenar a l’Ajuntament la demolició de l’obra il·legal.  Per acabar la seva gloriosa actuació l’Ajuntament havia legalitzat  l’obra en el 1997 el que va obligar al particular denunciant a seguir la lluita legal

Ara a pesar de que es reitera la sentència i s’ordena a l’Ajuntament que la faci efectiva immediatament l’Ajuntament diu que no es pot  per què ha legalitzat la construcció.

 Un veritable desastre, per què el missatge que arriba amb tota aquesta història és  que construir il·legal a Pollença surt barat i que les institucions que haurien de fer complir les lleis són les primeres en defensar als infractors. La conseqüència és que gran part del municipi s’ha convertit en una urbanització dispersa amb un greu impacte ecològic ( abocaments d’aigües residuals, tales d’arbre, destruccions d’ecosistemes…), paisatgístics (noves edificacions, parets, esteses elèctriques, camins, etc.) i econòmiques (una infració galopant i el preu del sòl rústic disparat). 

Per acabar de veure el panorama complet de l'urbanisme avui podeu llegir con just abans de les eleccions s'ha desbloquejat l'ampliació de l'Hotel Formentor (que ara pot ser esbucat al no estar protegit) i es manté Cala Carbó com sòl urbà (la part positiva de moment és que s'ha reconegut que l'Ullal és una zona humida).

En un context més general avui podeu llegir com el president del Consell Consultiu, Miquel Coll Carreras; el director d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, i el promotor Mariano Vives «treballaven de manera conjunta» per aconseguir una indemnització de més de 34 milions d'euros del Govern balear, que l'any 2.000 protegí els terrenys de s'Almudaina.

L'urbanisme s'ha convertit en un jeroglífic per la majoria dels ciutadans, i un bon grapat de polítics i empresaris s'aprofiten del tema.Enfront a la permissivitat imperant actual fa falta un canvi, ja és hora de deixar de prioritzar les negocis privats sobre els interessos col·lectius.

A pesar de que té més de 76 anys quest acudit de Josep Costa Ferrer "Picarol" que feia referència a com els polítics eren marionetes de Joan March no ha perdut vigència.

 A continuació un exc·lent article d'opinió publicat avui al DdB de Joan Riera sobre el tema Coll-Massot. Con diu ell: "Cal que els ciutadans prenguin bona nota d'aquestes pràctiques i de com i de quan s'empra el poder en benefici propi. Amb tropa com aquesta és impossible construir un país. On és la igualtat davant la llei?"

Aquest és un escrit que ens ha enviat el nostre company Joan Ramon. Ja se que arriba una mica tard, però val més tard que mai. Gràcies.

La sostenibilitat és un concepte ampli que engloba àmbits ambientals, econòmics i socials i que esdevé un autèntic full de ruta de l’acció municipal. No podem separar , per exemple la igualtat d’oportunitats del transport públic, ni aquest de la contaminació, ni l’equilibri de rendes amb l’accés a un medi saludable, ni els recursos naturals de l’activitat econòmica, s’ha d’entendre tant en termes de defensa contra la degradació i contaminació ambientals, com de lluita contra la injustícia social.  Garantint que la satisfacció de les necessitats del present no comprometin la capacitat de generacions futures.

 Així cada poble és un sistema ecològic en el seu conjunt, i aquesta actitud ha de regir el plantejament de qualsevol que vulgui treballar pel bé comú.

El desenvolupament urbanístic de les ciutats ha de garantir la convivència d’usos, la recuperació i renovació d’espais públics i urbans i la potenciació de públics i urbans i la potenciació de l’habitatge públic, fent ciutats i pobles accessibles i sense barreres arquitectòniques.

Cal incentivar una política de sostenibilitat que faci compatible el creixement econòmic amb la defensa del medi ambient i els recursos naturals,

Per això no ens podem permetre un model de creixement desmesurat, per això mateix no ens podem permetre polítiques permissives amb el tancament de espais i camins públics, ni polítiques buides de contingut, senzillament encarades a fer marketing per aconseguir vots.

Senzillament, Mallorca no necessita polítics que parlin de sostenibilitat, mentre emprenen polítiques destructives i que condemnen al nostre país a hipotecar el seu futur com a possible destinació de qualitat, a més de condemnar-lo a ser una zona de serveis que haurà abandonat el sector terciari per complet, a més de haver anul·lat les poques produccions no destinades a la construcció i al turisme.

Així, seria bo que tots aquests que ens han governat aquesta legislatura a la propera campanya electoral, parlin de grans projectes viaris, de grans inversions en infrastructures que podrien haver-se fet amb impacte i pressupost menor, però si no volen faltar a la veritat, que no ens parlin de polítiques de creixement sostenible, seria fer befa als que amb els nostres impostos pagam el seus càrrecs.

Diumenge varen participar de l'excursió reivindicativa a través de la carretera vella de Lluc, convocada per la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts. El motiu com sabeu era reivindicar l'obertura immediata de la carretera vella de Pollença a Lluc, la seva recuperació, restauració i conservació així com la regulació del seu ús. La raó d’aquesta petició és molt senzilla, ÉS PÚBLICA, pagada amb dobles de tots els contribuents.

L'únic incident de l'excursió va ser a la finca de Muntanya on la carretera era tancada per unes barreres i per dos guàrdies enviats pel  senyor Conseller Miquel Àngel Borras (UM) per evitar el pas. És trist que hagin estat els funcionaris del Consell més papistes que el papa, i que en el seu zel per evitar el pas, hagin arribat a agredir a un dels cavallistes que ha posat una denúncia al jutjat d’Inca. Amb els propietaris de l’Empeltada com de Muntanya no va haver cap incident, cadascú va dir la seva, i és que l’ambient de l’excursió va ser familiar, pacífic i respetuós. O sigui que no ens podem creure com diu el senyor Borras que els cavallistes s’hagin inventat l’agressió.Les fotografies que publicam són aclararidores

Aquestes són les fotografies que tenim de "l'incident" com sabeu els cavallistes asseguren que un guarda colpejà al cap un dels companys quan intentava llevar una barrera que impedia l'accés a cavall per la carretera vella de Lluc a l'alçada de la finca de Muntanya.

El conseller Miquel Àngel Borràs negà que s'hagui produït una agressió i explicà que «els guardes del Consell eren a la zona per vigilar que durant l'excursió no es produís no hi hagués danys materials al camí» i que els cavallistes «volien rompre les barreres».

Les fotografies ( que ens han enviat de la plataforma) són molt aclaridores és veu a un guarda del Consell darrera una porta (fragment de barrera metàl·lica)  que no és limita a vigilar sinó que  impideix el pas als excursionistes, fins i tot és puja a l'escala per evitar que es pugui obrir la  mateixa. O sigui els guardes del Consell volien impedir el pas quan el trajecte de l'excursió havia estat aprovat. Els cavallistes com podeu veure no volien rompre cap barrera sinó obrir aquesta porta que impedia el seu legal dret de pas.

Recorden a més que al ple del passat mes de febrer s'aprovà una moció presentada pel PSM a la qual el Consell de Mallorca es comprometia a fer tots els actes necessaris perquè la carretera vella passàs a formar part dels béns del Consell.

He llevat els rostres ja que el tema es troba als jutjats. 

Les institucions públiques no només subvencionen els tancadors de camins sinó que envien a funcionaris públic i aquests utilitzen la violència per defensar els interessos privats sobre els públics. El món al revés, o no?

A continuació una petita narració de l'excursió 

 Avui volia comentar el butlletí informatiu d’UM- UNPI ( nosaltres som mes sincers i denominam nostra Urxella, publicació de política local).

Com sempre intenten dar una imatge de moderació, responsabilitat i mesura que no veig ni a les obres de la circumval·lació, ni a les actuacions a urbanisme, ni a la transparència informativa, ni al macroprojecte de l’Auditori... I que tampoc varen veure ahir als guardes de medi ambient del Consell de Mallorca que van agredir a dos dels participants a l’excursió ( que per la resta va ser un èxit i va transcorre amb total normalitat)

Diuen els d’UM-UNPI que defugen d’interessos particulars “escorats a la dreta  o l’esquerra”, o sigui que dels interessos particulars seus com ja sabem no defugen. Per això situen per damunt dels interessos col·lectius, els interessos particulars dels tancadors de camins. El darrer exemple de com tenen cura dels seus interessos particulars és la notícia que ens ha arribat de que varen utilitzar personal d’obres i serveis per muntar la presentació de la seva candidatura, mentre que al Port havia personal que no podia fer feina per tothom per què “els interessos particulars” també utilitzaven el camió.

Per altra part Martí Ochogavia regidor també de camins, des de la responsabilitat i el servei al poble del que fa gala UM-UNPI, feia propaganda per evitar que la gent vingués a l’excursió a fer la seva feina, defensar els camins públics oberts . De totes maneres estam contents que Martí no s’hagi pres malament no sortir a la fotografia el dia de la presentació de Joan com candidat d’UM-UNPI i que al butlletí informatiu només digui actuacions d’Unió Mallorquina de l’Ajuntament, clar quedaria una mica lleig mostrar fotografies d’algunes de les actuacions d’UNPI-Ochogavía.

 Quan vaig veure aquest acudit del Roto immediatament vaig pensar en aquesta gent sincera, responsable, sacrificada...

Excel·lent la xerrada de Mª Antònia Oliver i París i de Margalida Capellà de l’Associació per la Recuperació de la Memoria Històrica a Mallorca.

Per començar varen veure un excel·lent mini documental de la cadena de televisión alemana ARD, Schatten auf der Sonneninsel (Sombras en la isla del sol) , que resumeix d’una manera admirable en 8 minuts  la repressió feixista a Mallorca, la feina de l’Associació i els problemes con el que es troben.

I és que al tema de la memòria històrica la comparació amb altres països és vergonyosa, intitucions com l’ONU i la Unió Europea no es creuen el que passa a Espanya on els feixistes tenen monuments, carrers, càrrecs, honors... Mentre les víctimes, els republicans han estat oblidats i esborrats,

 Mª Antònia, neta d’una víctima de la repressió feixista, presideix l’Associació que cerca tres objectius: Veritat, justícia i reparació. D’una manera molt emotiva ens va narrat la feina de l’Associació.

Sobre tot ens va parlar de les dificultats actuals per exhumar els assassinats pel franquisme, de la recopilació testimonis orals de les víctimes i dels seus familiars i de la seva feina per protegir els llocs d’homenatge a les víctimes de la repressió com el “Bosc de la Memòria” a Bendinat (Calvià). Una idea que varen treure d’aquesta xerrada  va ser la de la necessitat de que a la plaça dels seglars hagi una placa homenatge a tots els que van morir per defensar la República amb els seus noms i llinatges.

 Margalida Capellà des d’un punt de vista més jurídic va parlar de les esperances en la denúncia, que el 14 de desembre de 2006, l'Associació  va presentar una davant l'Audiència Nacional per crims contra la humanitat de desaparició forçada comesos principalment a Mallorca entre 1936 i 1938. Aquesta denúncia s'emmarca dins d'una iniciativa conjunta de diverses associacions de recuperació de la memòria històrica L'ARMHM ha presentat una llista de 86 desapareguts que cerquen les seves famílies.

També ens va parlar de l' avantprojecte de Llei de Memòria Històrica, en principi les seves opinions no diferien massa de las que ja varen expressar a l’article La por del PSOE. avantpojecte de Llei de la memòria històrica. O sigui és clarament una llei insuficient a pesar dels darrers avanços, i és que el dia anterior PSOE i IU-ICV havien arribat a un acord pel qual  "es declara la il•legitimitat dels tribunals i qualsevol altre òrgan penal o administratiu que, durant la Guerra Civil, s'haguessin constituït per imposar, per motius ideològics o polítics, condemnes o sancions de caràcter personal, així com la de les seves resolucions".És un pas, però pensam que insuficent.

Pensam igual que Margalida que és l'Estat és que s'ha d'encarregar de les fosses comunes, i que hauria d'obligar a retirar tots els símbols feixistes que encara restes.

 Per acabar va haver un animat torn de paraule si Guillem Payeres i Josep Muntaner varen recitar els seus poemesTrist 1936 i Mirau-la, com diu aquest darrer poema.

Quan mir ansiós l'orient despertar

allumant la terra de bon dematí

mai et retís! li dic al cor cansat d'esperar

que vençuda la fosca torna el sol sortir.

Perdonau la qualitat de les fotografies ( quan pugui les canvi) , Mª Antònia, Margalida i Pep Fusteret. 

A continuació trobareu informació per formar part de l'Associació.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Pollença incompleix els seus propis acords en camins( un any sense complir el decret de batlia de  25 de Maig de 2006, i fer obrir el tancament il·legal de la carretera vella de Pollença a Lluc ) però també respecte al tracte als animals

 Demà diumenge 22 d’abril  es realitzarà per "celebrar" Sant Humbert a Son Vila una tirada de coloms amollats amb tub mecànic, una salvatjada, inclós per gran part dels caçadors i  que a Catalunya, per exemple està prohibida. Als cartells que anuncien la tirada, figura entre els organtizadors i patrocinadors l’Ajuntament de Pollença ( àrea de medi ambient i d’esports).Suposam que algun membre de l'Ajuntament ( en temps d'eleccions més d'un) anirá, ja que el cartell diu " berenar amb l'assitència de personalitats públiques". Precisament personalitat és el que no te nostre equip de govern.

 Ja no es tracta només que sigui una barbaritat que un àrea de medi ambient subvencioni activitats com aquesta, sinó que per tercera vegada durant aquesta legislatura. ens trobam que l’equip de govern incompleix els seus acords a aquest tema.  Com és possible que el mateix ajuntament que acorda (Comissió de govern) el 26 de maig de 2004 "reiterar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar  les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals” organitzi i subvencioni un acte on es fiquen els coloms a un tub, per ser tirades a pressió i tirar sobre elles.El cartell entra en details; coloms de prova i tirada a 6 coloms amollades amb tu b mecànic. Desempat amb coloms. 

Demanam a l’equip de govern la seva retirada com organtizador i patrocinador d’aquesta a activitat o el que encara pensam que seria millor que la societat de caçadors de Pollença substitueixi  la tirada al colom per tirada al plat.

L’equip de govern ha de tenir més serietat i no deixar de complir els seus acords simplement per motius electoralistas. Humbert significa el que té pensaments lluminosos, però en temps d'eleccions es clar que nostre equip de govern prefereix seguin tenint pensaments oscurs i incomplint el que els mateixos van aprovar.

I a la Societat de Caçadors de Pollença els volia fer una feflexió: Sant Humbert, patró dels caçadors, va salvar a son pare d'un ós i no d'un colom. Un ós que no havia estat ficata un tub mecànic per ser llançat a pressió com fan ells. No podien honrar a aquest Sant, demostrant la seva punteria amb un tir al plat?
 

  A continuació un article que descriu enque consisteix la tirada al colom

Ahir ja vaig dir a la ràdio municipal que estic en contra de que no s’hagi convidat a Miquel Angel (ERC) amb l’excusa de que no tenen  representació ni municipal ni autonòmica .Als debats de la Constitució Europea i de l’estatut d’Autonomia ja ens varen intentar excloure a nosaltres i a ells. I als debats de la ràdio municipal com sabeu també ens van excloure de mala manera. Quina mania amb no voles escoltar totes les veus.

A Pollença fins ara als debats de les eleccions municipals sempre havien pogut participar tots els partits polítics que es presentaven, en aquest cas al ser l’organitzador una empresa privada  serà molt complicat canviar la decisió, però a veure si entre tots la podem canviar. El debat no serà complet si falta uns dels alcaldables.

Podeu fer preguntes als participants a internet, una bona ocasió per demanar  per alguna de les barbaritats que s'han fet aquests quatre anys.

Pens que el debat és la manera més neta i clara de fer campanya, a la ràdio m'han dit que la gent es cansaria, jo estic segur que un debat sobre urbanisme o l'Auditori ompliria el Club. Per altra part a la ràdio no m'han confirmat encara si faran un debat amb tots els alcaldables. I tampoc ser res del clàssic debat d el'Associació de Veïns d'eu Moll.

Per altra part us volia recomanar el Blog Pollença que ara publica pràcticament un article per dia amb el tema del Bloc a Pollença, previsions de regidors... A veure si s’animen els comentaris i obrim una altre espai de debat.

Avui recordau a les 20.30 h. al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya. XERRADA A CÀRREC DE Margalida Capellà i Roig i M. Antònia Oliver i París

L'ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A MALLORCA i EL PROJECTE DE LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Esperam que el debat no sigui com a aquest acudit, per la meva part faré tot el possible. 

Ja teniu al carrer el número 11 d’Urxella, el podeu descarregar en pdf. Del mateix he seleccionat l’article Feim Falta, escrit per Pere Josep Garcia i que és un petit resum d’algunes de les feines que hem fet aquests quatre anys.

Avui a les 18:00 a la ràdio municipal parlarem d'abril de República IV.

FEIM FALTA 

Fa ja quasi quatre anys començarem a caminar. Després de les eleccions del 2003 i el funest resultat del pacte de dretes a Pollença, decidirem que calia un canvi en la política local. Sempre pensant que “cap objectiu és massa insignificant, cap victòria massa petita” ens posarem a treballar. Per nosaltres la política són les coses del dia a dia, les petites coses que fan la vida més còmoda i millor. No preteníem canviar el món, però si fer la política més propera i canviar les coses que de veritat afecten a la gent. I en aquest sentit hem treballat, sempre en una línia clara i dient el que pensam. Petites victòries com són el cobriment de la parada de busos del Moll, que arreglin els abocaments d’aigües fecals a la badia... El pla per a persones amb mobilitat reduïda de propera aplicació. Totes aquestes coses que fan de la vida quotidiana millor, són per les que lluitem i no per macroprojectes com l’innecessari auditori d’en Moneo.

Ja havien denunciat que la pujada de preus al varador del Port de Pollença seria una de les conseqüències de les mangarrufes realitzada pel senyor Guillem Coll “Mito”assessor de Ports, president d’Unió Mollera Pollencina i soci del Partit Popular a les eleccions.

 Ara podem veure en la pràctica el que ha suposat l’entrada de la nova empresa (Sa Nàutica del Moll), on és sòcia la senyora de Guillem Coll, al varador. Una empresa que va tenir “la sort” de tenir una cessió a dit el mateix any de la seva creació i de la qual desconeixem quina feina fa o quins són els seus empleats De moment.   la nova UTE ( Nàutica Elcano i Sa Nàutica del Moll) no ha millorat el serveis del varador però si que ràpidament ha hagut una pujada de preus totalment injustificable. Un exemple de com són al final els usuaris els que han de pagar les corrupteles i els negocis familiars del senyor “Mito”.

  Un usuari del varador del Port ens ha fet arribar les següents factures referents a feines fetes al seu vaixell. A juliol del 2006 unes feinas i tenir el vaixell al varador  8 dies li varen costar 104,83 euros, després de la nova cessió del varador, i l’entrada al mateix de l’empresa on es sòcia la dona de Guillem Coll Mito a gener del 2007 les mateixes feina  i només 2 dies de vaixell al varador  li varen costar 118,68 euros. La pujada més espectacular és precisament en l'estància, que depèn de Sa Nàutica d'es moll. Al 2006 surt un dia d'estància a 1,465 €, ara al 2007 surt  a 7,285 € casi res, que bon negoci.

  Mentre l’empresa pública Ports no ha tingut cap problema en fer una cessió ( a dit) a una empresa on és sòcia la dona d’un dels seus empleats ( a dit), i en pujar els preus  pareix que té molt de problemes per tenir una entrevista amb nosaltres o mostrar-nos la informació sobre les cessions i concessions fetes al Port. Tema en el que en aquest moment pareix que haurem d’arribar al contenciós administratiu per aconseguir tenir accés a una informació pública.

Podeu pitar si voleu veure les factures. 

Seguim la lluita per recuperar els espais públics, els espais que són de tots aquest mes hem presentat a Costes al·legacions contra la concesió a l'empressa Hissambla del fondeig controlat  a la badia de Formentor.

Primer per que pensaam que a gestió del fondeig controlat s’ha de realitzar de forma pública i no privada. L’objectiu principal d’una empresa privada és el benefici i l’objectiu del  fondeig controlat d’embarcacions és  protegir el fons marí. Només la gestió pública pot garantir un compliment correcte d’aquesta protecció, com ha demostrat l’experiència en aquest cas concret .

Segon consideram que si es tria la gestió privada no ha de ser  l’empressa Hisambla S.L. qui gestioni aquests fondeigs ja que ha demostrat una escassa preocupació per l’objectiu medi ambiental i pel compliment de les condicions del plec de condicions en anys anteriors..

La concessió a l'empresa Hisambla SL per instal·lar 150 fondeigs a la badia de Formentor es va realitzar sense estudi preliminar sobre el substrat marí i tampoc existia cap programa de seguiment i manteniment de les instal·lacions col·locades. L'excusa per no fer aquests estudis era que l' autorització era temporal, temporada de l'any 2001, i que en teoria era obligada la retirada dels "morts" finalitzat el termini. Tampoc existia cap relació detallada de la dotació de serveis addicionals que en teoria s' havien d'oferir als usuaris d'ancoratges.

El primer any que es va concedir els fondeigs (2001) ja va haver una protesta de vaixells a la badia contra aquest fondeigs pels preus abusius de la mateixa empresa. Aquest primer any també  l’empresa s’havia compromès a la retirada de les cadenes i boies  una vegada finalitzat l’estiu. Al no retirar les cadenes es va danyar les praderes de posidionia que s’havien de protegir.

En juliol del 2006 es va produir la denúncia per part de l'Associació de Navegants a l'empresa Hisambla, ja que aquesta empresa que tenia una concessió per aocupar 22.335 metros quadrats, ocupava 700.000 metres quadrats (30 vegades més). Costes li va imposar una multa de 108.000 euros. (veure articles a aquest blog; 1 i 2 )

En la mateixa línia de recuperació dels espais públics, la plataforma pro camins públics i oberts

Desprès d'un any, el Diumenge 22 de Abril es torna a organitzar una excursió reivindicativa pel camí públic de Pollença a Lluc.Dona't que encara romàn tancada.

La sortida serà a les 9.30 hores des del Pont Roma, a Pollença.

A les 11 hores, trobada al km 5,30 de la carretera Pollença a Lluc (Ma-10, Pi de Son Grua)

Agraim també a les entitats adherides el seu suport: Tramuntanya, Secció de Muntanya Pollença,GOB,GEM,Associació Cavallistes en defensa dels camins i Rutes Públiques, GADMA, Iniciativa Ciutadana per Pollença, Grup Excursionista de Vilafranca, Lobby per la Independència,Grup Excursionista de Vilafranca, Maulets, Bloc per Mallorca, EU, PSM, PSOE, ERC, Els Verds, a més de tots els particulars que amb la seva presència donaran suport.

Vos i esperam a tos, a peu, a cavall, amb carro, amb bici, volant ( podeu demanar un helicopter als de Can Guilló)...

Avui dins els actes d'Abril de República, podeu veure l'excel·lent documental "El valle de la muerte"que de moment no ha volgut emetre cap televisió a Espanya a pesar d'haver rebut diverses mencions i crítiques excel.lents als USA i Regne Unit, i on la periodista Christina Hardt intenta esbrinar les circumstàncies de la mort del seu padrí, Francisco Redondo Pérez, assassinat pels feixistes per oferir refugi a guerrillers antifranquistes.  Al centre cultural a les 20:30.

A la tardà del dissabte 14 d'abril ens vam reunir un altre cop al centre cultural degut a les inclemències del temps. Allà commemorarem el dia de la República. On Barbara Vives va recitar un poema de Norma Aurora Mario, Toni Joan Fuster Ferragut va recitar-ne dos més. El final va ser molt emotiu amb Francesc cantant els poemes republicans amb l’autor d’un d’ells allà present, en Guillem Payeres. Aquest es va emocionar molt i va dir unes paraules.

Tot seguit unes quantes anarem a un bar a celebrar l’aniversari d’en Pere de la Punta. I més tard anarem cantant l’himne de Riego a dur unes flors al monolit dels republicans a la plaça dels seglars. Totes vam acabar mullant-nos però amb un bon somriure que feia front al dia gris que ens havia acompanyat,contentes de que un altre any ha passat el 14 d’abril i seguim com sempre, fent feina i contentes. Per nosaltres la política no és una cosa de sofriment, institucions i formalismes. Nosaltres ens ho passam bé, parlam, reim i feim festa sempre que podem. Qui cregui que la política és aburrida i se tracta de guanyar vots, que vengui i veurà lo divertida que pot arribar a ser la política.

P.D: Sona estrany escriure en femení els genèrics, i més essent un home. Però que voleu que vos digui, la República tenia nom de dona. I ja que vivim a un món d’homes per homes doncs avui escriuré en femení.

Salut i República.

Fotografies fetes per Moises de Francesc, Guillem Payeras,Tana col·locant les flors

Foto de grup; d'esquerra a dreta, Francesc Gomila, Pepe García (Alternativa EU-EV), Biel Cerdà (PSM), Guillem Payeras, Cati Coll (PSOE) i Margalida Melià (PSOE),Toni Joan Fuster Ferragut, Bàrbara Vives i Miquel Sureda (ERC). 

A pesar de la pluja ahir va ser un dia complet, començam per la presentació de la llista, passant per els actes d’abril de República per acabar a la fira del ví.

Avui parlaré de la presentació de la llista. A causa de la pluja hem tingut que traslladar l’acte de la presentació al Centre

Al mateix han parlat un membre de la llista; Pere Josep Cànaves  Cifre (Pere de la punta), que ha destacat la gent veterana de la llista que fa molt d’anys que batalla, nostres arrels.

 El coordinadors dels verds i candidat d’Alternativa al govern (dins la candidatura del BLOC), Miquel Angel Llauger que ens ha donat tot el seu suport i  ha destacat nostra lluita per intentar la unitat de les forces d’esquerra a Pollença

Per acabar els discursos en el meu cas he volgut deixar un par d’idees clares;

- No pactarem amb PP i UM en cap circumstància.

-  Per nosaltres la campanya és un festa, culminació d’una feina de quatre anys.

- He fet dues promeses, molt de feina i molt de comunicació amb la ciutadania.

-  Nostra llista destaca per la seva joventut i per ser gent que ha fet feina aquests quatre anys, no hem anat a cercar gent popular o "guapa" a darrera hora per confeccionar-la.

Però la cosa més important no l’he dit i és que la gent que formam aquesta llista, molts dels quals  no ens coneixien fa quatre anys, ara som un grup d’amics.

Més tard Francesc Gomila ha cantat quatres cançons que ha compost a partir de poemes de Josep Muntaner, Guillem Payeras, Pere Capellà i Malànima. Un luxe que ens ha emocionat.

Per acabar hem fet una picada (cada membre de la llista ha aportat un plat i un beguda), recuperant l'estil comunitari i solidari de les gires republicanes.

Bé a pesar de la pluja hem passat una bona estona, com hem dit nosaltres som com la pluja molesta per a alguns però necessària per a tothom.

La pluja no ha estropeat la foto de grup per què ja l'havien fet. Falten Dani Carmona ( 12 a la llista, i Rosi  20 a la llista que no eren a Pollença el dia de la foto, han estat sutituïts a la fotografia per gent de l'assamblea.; Javier Gómez i Francisco Zamorano.   

A continuació la llista.

Aquest és un article que ens ha fet arribar la nostra companya Toñi Valdivielso. El tema de la subvenció de les escoles privades o concertades i de donar ales a aquestes per part de l'estat és molt trist. És com afavorir el sector privat. L'educació hauria de ser PÚBLICA, DE QUALITAT, EN CATALÀ I LÀICA. Trist, molt trist, retallar diners a l'escola pública i donar-los a aprivada.

El passat 31 de març una notícia apareguda als diaris balears donava un cop fortíssim –un altre més entre tots els donats pel Govern del PP- a l’ensenyament públic a les Illes Balears: a partir del curs 2007-2008 es concertaran els Batxillerats a les anomenades escoles “concertades”. El que per a molts de pares podria semblar una bona notícia (no hauran de pagar perquè els seus fills cursin educació post-obligatòria a centres privats) suposa un atac directe per a molts de centres educatius públics, que veuran com minvarà radicalment el nombre d’alumnes matriculats als seus instituts.

És evident que el Govern del PP té més compte els interessos del sector privat que el del públic. A l’educació això és molt greu que a altres àmbits, quan tothom sap que les escoles concertades (que no són més que centres privats pagats amb els doblers de tots nosaltres) adoctrinen i discriminen, en triar aquells alumnes que pensen que els convenen. Obviament, aquests centres no es fan càrrec d’aquells estudiants que poden embrutar els seus resultats acadèmics, per la qual cosa poden presentar uns nombres que enlluernen certs pares i certs mitjans de comunicació balears. Els 4’2 milions d’euros (ni més ni manco que 700 milions per els què encara comptam en pessetes) que cauran com una grossa a l’ensenyament privat haurien de destinar-se a l’ensenyament públic.

Si persisteix la pluja, la presentació de la llista serà traslladada al centre cultural, us esperam a les 12.

Aquest és un article del nostre amic Joan Serra. Res a dir. Com sempre Joan, amb una manera d’escriure molt bona, ens fa reflexionar sobre el tema de la destrucció del nostre entorn i com, per no entendre la nostra manera d’estimar, ens titllen de radikals.

Passejant per St. Vicenç, observant les evolucions i injustícies dels promotors, un ANEI molt relatiu i manejadís, un altre paradís destroçat pels pollencins, confonem zones paradisíaques on les construccions haurien d’ésser mínimes i ordenades arquitectònicament, en nuclis de proliferació urbana. Pollença actualment consta de 4 pobles: Pollença, el Port, St.Vicenç i Villas Adosadas  . Si un observa acabarà observat, aquesta llei  d’obvietat física visual, és la que ens fa gaudir de totes aquestes construccions costaneres. Els peixos, aus, sirenes, mariners i navegants,...tenen i tenim, Mar VISTA APARTAMENTOS. Això, emperò, pareix no preocupar als ajuntaments, ells estan enfeinats en treure el màxim rendiment monetari del seu territori, per a gaudir de “superàvit” financer, i així omplir les regidories de programacions i parafernàlies engrescadores de curolles “populi”. Està claríssim, que d’ajuntament de Pollença(en aquest cas) res de res, podem dir “ajuntament de pollencins”. Ja és ben hora de tenir un batle preocupat per la qualitat del medi de Pollença( i no tant dels pollencins). Més que rés per a poder dir en veu alta el nom POLLENÇA, del qual sempre se n’omplen la boca però fins ara ningú li ha donat amor del de veritat, fins ara sempre a estat interessat, un amor efímer de foto i patrona. Com aquell que només s’interessa per sa mare quan aquesta li dona de menjar, després que la “Bombin”i cap a la residència. Els que cerca’m aquesta manera d’estimar, es veu que som “Radikals”, o una espècie de “Frikis” naturistes , res més lluny de la realitat, som ben conscients del dinamisme econòmic actual, i de la dificultat en el canvi dels moviments capitals, necessitam temps per a suavitzar els efectes nocius cap a la “societat del benestar(relatiu)”  que ens abocaria  al caos si s’actués de cop, però com més tard ens hi posem pitjor, el transatlàntic necessita molt d’espai per a la maniobra, i els de la sala de comandament viuen de rendes antigues i encara no estan per la labor.

Ja sabeu que si voleu participar i enviar-nos algún scrit ho podeu fer a: eurxella@yahoo.es

 Aquí tenim la nova edició d'Abril de República.Enguany és el quart any que ho organitzam. Tot va sorgir un dia del més d'octubre o novembre, no ho record bé, del 2003. Erem a Palma, a una interessant xerrada del cicle de conferències que organitza cada any l'Ateneu Llibertari, les Jornades Llibertaries. Allà se'ns va ocorrer que calia fer el mateix a Pollença però enfocat a la República. Ens posarem a treballar des d'Iniciativa Ciutadana per Pollença i aconseguirem el que fou el primer Abril de REpública. Sempre recordaré aquella primera edició, veure la gent asseguda pel terra escoltant a Jose MAria Aguirre, que va ser a Mathaussen, veure com els "vells comunistes" s'enfadaven amb n'Ignàsi de Llorença per dir-los lo que van fer els comunistes i Lister als camps col·lectivitzats d'Aragó, les més de 100 persones veient la pel·lícula "Nosaltres els vençuts"...

El segon any ja hi van participar els partits polítics d'esquerres. 

L'any passat vam aconseguir, no sense un immens esforç, fer la genial exposició ART/ESANIA A LES PRESONS FEIXISTES. Va ser increible veure a totes aquelles persones emocionades recordant als seus parents..

I enguany ja el tornam a tenir aquí, l'Abril de República serà molt interessant.

Com que no puc posar cap imatge del cartell ni el tríptic(no en se) Ús pos la programació i el tríptic en PDF:Abril de REpública IV.pdf 

Programació a Continuació:

I recordau que dia 14 a les 12.00h. farem la presentació d'Alternativa, Esquerra Unida - Els Verds. 

Aquest és un escrit que ens ha fet arribar el nostre amic i company de barricada Joan Ramon Bosch Cerdà. M’agradaria fer-hi uns comentaris, encara que no se si és millor al principi o al final. Ho deixo per després.

Som al segle XXI, els que vam néixer les darreres dècades del segle XX, em viscut amb normalitat alguns canvis tecnològics com un fet que ha anant quallant dins les societats més modernes del nostre planeta, així mateix, la tendència als procediments electius pareixen  ser cada cop més preponderants enfront als procediments totalitaris, aquesta pareix ser la tendència, almenys des de la propaganda mediatica, emperò, almenys a l’estat Espanyol i trobem algunes, per no dir moltes contradiccions.

Ningú entendria ( tal volta el senyors Acebes i Zaplana si) que l’estat Espanyol negues als atlots i atlotes el dret a decidir lliurament la seva capacitat per decidir  què volen fer de les seves vides, on volen viure o si es volen separar encara que ja duguin anys casats. Fins i tot s’accepta que el divorci es produeixi sense examinar primer qui és el “culpable” de rompre. Segurament gent que va patir la postguerra sap bé que això va costar anys, però ja hi som.

Voldria fer un comentari al senyor Conseller i Regidor d’Urbanisme Joan Cerdà Rull a la notícia apareguda ahir a UH i diari de Balears. 

En primer lloc, a Can Guilló hi ha un camp de Golf no legalitzat. Per tant il·legal. Basta anar-hi per veure’l. Fins i tot amb el Google earth se pot veure.

En segon lloc, tot i estar en regla els papers, ells si que hi poden fer coses. Anar al camp de golf, constatar que i és i tancar-lo amb la conseqüent sanció econòmica.

Tercer, és sabut que des de que s’hi va construir el camp de golf els veins es venen queixant de la minva i problemes als seus pous. Cal recordar que un camp de golf ha de regar amb aigua depurada.

No tenim cap problema amb els propietaris ni amb els agroturismes que compleixin la llei, però si amb els camps de golf i més amb els il·legals. És una vergonya que legalitzin unes instal·lacions al mig d’un camp de golf i no se n’adonin que és un camp de golf.

Notícia a continuació: 

Ahir ens despertàvem amb la notícia a la premsa de que al Golf il·legal de Can Guilló l’hi han legalitzat des de l’Ajuntament la possibilitat de fer un Agroturisme i un llac, que és ben sabut que és part del camp de golf.

Ja denunciarem fa temps que allà hi havia un golf il·legal, cosa que sap la majoria de pollencins. Però ara al legalitzar l’explotació com a agroturisme la cosa agafa un caire trajico-comic. Legalitzen un negoci que te parts il·legals. D’aquesta manera tots els xalets que se dediquin a ser vivendes vacacionals haurien de poder tenir el seu propi camp de golf. Que trist.

Imatge de Can Guilló. 

No parlarem de tractes de favor. Però és curiós que el mateix advocat que va denunciar a Joan March, sigui el gerent del golf il·legal

També és curiós com després de que a l’any 1998 se li obrís un expedient d’infracció per a la construcció del golf, encarà ningú hi hagi fet res. Tan sols legalitzar-lo com a agroturisme. Que crec que ja fa molts anys que hi funciona.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• florencia_guillaume_benzo: I have a question, can you contact me at...
• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents