URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Medi Ambient (3a part)... Pla de Futura Gestió (VII)

Alternativa | 12 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Continuam amb la publicació del nostre PLA DE FUTURA GESTIÓ pel municipi perquè sigui enriquit amb les propostes de canvis, noves inclusions o aportacions de tothom que vulgui dir-hi la seva. Aquest apartat constarà de vàries entregues. 

.

3.4 AIGUA.

L’aigua és un recurs natural vital i escàs que hem de gestionar de manera eficaç.

.

PROPOSTES

1- Exigirem la llicència municipal preceptiva dels pous realitzats en els darrers anys i que els equips de governs anteriors han ignorat.

2- Col·laborarem al govern per la realització d’un inventari i control dels pous existents i la vigilància de l'ús i el volum d'aigua extreta dels pous..

3- Intensificarem les campanyes de sensibilització ciutadana, sobretot amb el bon exemple de l’administració. Fer plans d'estalvi a edificis i serveis públics.

4- Incrementarem la progressivitat de les tarifes de subministrament d’aigua potable de tal forma que incentivin econòmicament l’estalvi d’aigua i tinguin en compte el nombre d’habitants de la vivenda subministrada. Establiment de 5 trams de tarifa, amb consideració a les persones de rendes mes baixes. Compensació de la utilització de l’aigua de pluja a les vivendes, promovent la seva utilització.

5- Fomentarem sistemes de rec i cultius de baix consum.

6- Farem un pla d'estalvi d'aigua a les instal·lacions hoteleres.

7- Prioritzarem les inversions a reduir les fuites de les conduccions: renovar la xarxa d’aigua potable i la de sanejament, fins arribar a nivells europeus( menys del 15%).

8- Afavorirem l'aprofitament de les aigües pluvials, especialment a habitatges aïllats.

9- Promourem i incentivarem la contractació i instal·lació de comptadors individuals d’aigua potable per a les vivendes, comerços i industries, mitjançant l’assessorament tècnic i suport i subvenció econòmica, a efectes de facilitar el bon ús i estalvi de l’aigua potable, facilitant la reducció i control de consum a cada vivenda o local.

10- Realitzarem l’estudi avinent i redacció d’un Pla Director de Subministrament  d’Aigua Potable, a efectes d’impulsar les directives de la Comunitat Europea que estableixen l’obligació de les entitats subministradores de proporcionar l’aigua potable amb pressió suficient i regular, per poder arribar a les vivendes mes altes de tots els edificis, fent innecessàries les cisternes i bombes elevadores o de pressió. Aquesta mesura ha de permetre l’estalvi de energia corresponent, augmentant la garantia de la salubritat de l’aigua.

11- Procedirem a l’optimització i aprofitament màxim dels cabals tradicionals de la Vall de Ternelles (Font de l’Algaret, i altres fonts, regants, azud) .

12-  Revisarem les condicions de subministrament i preus de l’aigua de la dessaladora d’Alcúdia, prioritzant el subministrament d’aigua des de pous propis o concertats, a efectes de permetre reduir el preu de l’aigua potable per a consum humà al Municipi de Pollença, sense reduir-ne la qualitat.

13-  Dotarem a la Cala Sant Vicenç d’una xarxa d’aigua potable amb els requisits i garanties de subministrament europeus, que permeti igualment el subministrament de qualitat i sense necessitat de aljubs ni grups elevadors als edificis.

 

3.5 AIGÜES RESIDUALS.

La situació del municipi a aquest punt és molt deficient i impròpia del segle XXI. La cobertura de la xarxa de clavegueram no abasta totes les urbanitzacions del municipi i nombroses construccions al sòl rústic no estan proveïdes de fosses sèptiques reglades. Hi ha finques no connectades a la xarxa de sanejament, inclòs dins el nucli urbà que aboquen a antics pous negres. La filtració d’aigües residuals al subsòl generen aquests equipaments antics poden generar importants afeccions al medi ambient.

.

PROPOSTES

1- Farem una ordenança de clavegueram i fosses sèptiques, amb servei de control i vigilància; localització i reparació de les fuites d'aigües residuals al Ports, separació progressiva de les aigües residuals de les pluvials.

2- Demanarem les infraestructures necessàries per canviar les concessions d’aigua potable per al rec agrícola a concessions per a rec amb aigua residual procedent de la depuradora municipal. Hi ha inversions d’Agricultura

3- Demanarem al CIM i al Govern Balear el mateix suport a les infraestructures d’aigües pluvials que el que donen per les xarxes d’aigües potables i de sanejament. Les depuradores mai no podran funcionar correctament si no se separen les aigües pluvials de les del sanejament.

4- Bonificarem fiscalment les reformes dels edificis que incloguin la separació de les xarxes d’aigües pluvials i la de sanejament.

 

Punts anteriors del PLA DE FUTURA GESTIÓ:

1- Informació (part.1).

2- Informació (part.2).

3- Atenció als ciutadans (part.1).

4- Atenció als ciutadans (part.2).

5- Medi Ambient (1a part).

6- Medi Ambient (2a part).


RECORDAU:

- El PLA DE FUTURA GESTIÓ és un programa de gestió del municipi a llarg plaç i no només pels propers 4 anys.

-Som conscients que amb la situació econòmica i amb el desgavell organitzatiu que pateix l'ajuntament en aquests moments, aquest PLA DE FUTURA GESTIÓ no és realitzable en un temps breu.

Els nostre propòsit en fer aquest pla no és altre que mostrar la nostra idea de poble per al futur i demanar-vos que ens faceu les aportacions que cregueu necessàries mitjançant aquesta eina democràtica que és el bloc. Totes les propostes, crítiques o idees seran ben rebudes, debatudes i, si escau, afegides al PLA DE FUTURA GESTIÓ definitiu.

A continuació: Energia, Mobilitat i Animals.

3.6 ENERGIA.

Reducció, eficiència i autosuficiència.

.

PROPOSTES

1- Promourem l'ús de les energies renovables, en especial la solar, informant de les subvencions existents als ciutadans i agilitant els tràmits a l'efecte.

2- Signarem el "Pacte dels Alcaldes" relatiu a la eficiència energètica. (http://www.eumayors.eu/home_es.htm).

3- Impulsarem bones pràctiques ambientals als edificis i equipaments municipals.

4-  Elaborarem un Pla d’Eficiència Energètica de totes les instal·lacions municipals. Aquest Pla Energètic ha d'incloure programes d'estalvi i eficàcia energètica amb mesures concretes i finançament pel seu compliment.

5- Ofertarem un pla similar a les instal·lacions hoteleres i d’oferta complementària del municipi.

6- Impulsarem bones pràctiques ambientals a la ciutadania amb actuacions educatives i informatives: neteja viària, animals domèstics, ús dels contenidors, reciclatge, ús de la deixalleria, etc...

7- Realitzarem una ordenança relativa a la contaminació acústica i lumínica, que afecte als espais públics (parcs, viari... i als particulars).

8- Obligarem mitjançant les ordenances municipals que els edificis de nova construcció i les reformes compleixin uns requisits mínims d'eficiència energètica, especialment pel que fa a l'aïllament, il·luminació natural i arquitectura bioclimàtica.

9- Demanarem al Govern balear la promoció i desenvolupament de les energies renovables, especialment solar (tèrmica i fotovoltaica) i eòlica, amb inversions, subvencions i investigacions.

10- A mig termini un dels objectius del Pla ha de ser arribar que la producció d'energia elèctrica sigui un 10% a partir de plaques solars fotovoltaiques. Farem un programa de desenvolupament de l'energia solar fotovoltaica integrada a la xarxa elèctrica, començant amb projectes pilots a alguns  espais públics

11- El Pla d’Eficiència Energètica ha de contemplar també l'expansió de l'energia solar tèrmica per a aigua calenta, especialment als edificis públics i de serveis (poliesportius, piscina, centres d'ensenyament, etc.).

12- Establirem bonificacions a partir de criteris d’eficiència energètica als impostos i taxes municipals: obres, instal·lacions, IBI, etc

13- Evitarem noves esteses elèctriques en els espais naturals i substituir progressivament les existents, en funció del seu impacte sobre la fauna i el paisatge. Estudiar en cada cas les possibles alternatives: enterrament o energies renovables a petits nuclis i habitatges aïllats.

14- Facilitarem el coneixement i promocionar la instal·lació d’aparells i tècniques d’estalvi i eficiència de l’energia.

15- Realitzarem una ordenança municipal d’il·luminació eficient en la via pública.

 .

A. PLA DE MINIMITZACIÓ DE DANYS PER CONTAMINACIÓ LUMÍNICA.

L’actual model de consum energètic es basa en la conversió en energia de recursos naturals no renovables (Carbó, petroli, urani). En els processos de conversió en energia, transport i el seu posterior consum, es generen residus que contaminen greument el medi ambient(radioactivitat, pluja acida, contaminació dels mars, contaminació atmosfèrica per fums...) i amenacen amb alterar l’equilibri climàtic(efecte hivernacle per emissió de CO2)

La contaminació lumínica te afectes manifests: la dispersió cap al cel, la intrusió lumínica, l’enlluernament i el sobre-consum d’electricitat. Això pot tenir repercussions molt pernicioses en els humans. Però també en la biodiversitat.

Aquest fenomen és perfectament equiparable amb l’emissió de gasos a l’atmosfera o el vessament de contaminants al mar, perquè en el fons consisteix en l’emissió d’energia produïda artificialment en un medi obscur. Te efectes comprovats sobre la biodiversitat nocturna(més nombrosa que la diürna, i que necessita d’obscuritat per poder sobreviure i mantenir-se en equilibri). La projecció de llum al medi nocturn provoca fenòmens d’enlluernament i desorientació en les aus, una alteració dels cicles d’ascens i descens del plàncton marí, lo que afecte a l’alimentació de les espècies que habiten prop de les costes. També repercuteix sobre el cicle reproductiu dels insectes, alguns dels quals han de travessar notables distàncies per tal de retrobar-se i no poden passar per les barreres de llum que formen els nuclis urbans il·luminats. Se romp, a més, l’equilibri poblacional de les espècies ja que algunes son cegues a certes longituds d’ona i altres no, amb lo qual les depredadores poden prosperar, mentre es van extingint les depredades.

Es clar que l’ús de l’electricitat per generar llum ha constituït un innegable factor de progrés, però és menys cert que el seu mal ús s’ha convertit en una expressió característica més del nostre irracional estil de vida consumista.

La "moda" imposa l’ús de les làmpades de vapor de mercuri y de sodi d’alta pressió doncs produeixen una sensació més "agradable" de cromatisme, malgrat que això s’aconsegueix a costa d’emprar metalls altament contaminants (mercuri), molt perillosos per la vida (entre ella d’humana)  que s’haurien de reciclar però que no es fa pel seu alt cost o bé no es porta un control suficient. Les úniques bombetes amb residus innocus són, precisament, les de Vapor de Sodi de Baixa Pressió.

També, aquestes a igualtat d’il·luminació, tenen un major consum de corrent elèctric comparades amb les làmpades de sodi de baixa pressió. Les bombetes de vapor de mercuri tenen també efectes sobre el consum, ja que gasten un 70% més que les de Vapor de Sodi d’alta Pressió i un 140% més que les de Vapor de Sodi de Baixa Pressió. A més, el rendiment que ofereixen minva a mesura que envelleixen: en cinc anys baixa a la meitat i, en deu, a un terç. El consum, en canvi, sempre és el mateix. A més del perill de ser intoxicats hem de pagar més per reciclar uns productes contaminants que no hem emprat, a més de malbaratar-se energia i diners.

.

PROPOSTES

1- La supressió progressiva de les bombetes de vapor de mercuri en aquelles àrees en les quals això sigui possible i potenciar també l’ús de bombetes de vapor de sodi de baixa pressió en aquells llocs on aquest tipus de bombetes resulti adient. Quan aquesta implantació sigui desaconsellable, convindria utilitzar bombetes de Vapor de Sodi d’alta Pressió. Un enllumenat públic amb lluminàries ben apantallades i bombetes de vapor de sodi de baixa pressió és el més segur dels sistemes que es poden emprar actualment.

2- Atès que els enllumenats d’ús Ornamental només es justifiquen en base a criteris estètics i econòmics que no són vàlids quan no hi ha pràcticament vianants al carrer, es fa necessària la institució d’un horari de tancament fix de l’enllumenat d’aquesta mena d’il·luminacions. Proposem que aquest horari sigui a les 23h a l’hivern i a les 24h a l’estiu, admetent-se la possibilitat de considerar casos especials. Però la norma seria que, llevat d’excepcions, a partir de les 24 hores hauria d’estar apagada tota la il·luminació d’aquesta mena que projecti llum cap el cel.

3- No autoritzar cap projecte urbanístic que inclogui l’ús de lluminàries tipus globus. Exigir que s’emprin sempre pantalles en què la bombeta no sobresurti del seu interior, que no s’utilitzin refractors que dispersin la llum cap el cel i que la inclinació de la lluminària sigui paral·lela a l’horitzó. Únicament es justificaria la seva autorització, de forma excepcional, com a enllumenat ornamental i sempre que tingués un sistema d’apagada amb límit de funcionament d’horari, cosa que també s’hauria d’exigir a les altres lluminàries contaminants.

4- Exigir, en tot projecte urbanístic futur, que el disseny del sistema d’enllumenat es basi fonamentalment en el criteri d’eficiència energètica i de consecució dels nivells luminotècnics establerts.

5- Prohibició dels canyons de llum laser i de qualsevol projector adreçat al cel amb finalitats comercials o ornamentals.

6- Començar a modificar (en els casos que tècnicament això sigui possible i no impliqui una pèrdua d’il·luminació al terra) la inclinació de les lluminàries fins a situar-les paral·leles a l’horitzó.

7- Instal·lar bombetes de menor consum en aquells indrets on el nivell luminotècnic sigui excessiu, en relació als valors de seguretat recomanats.

8- Evitar l’instal·lació de làmpades enfront a finestres per tal de que no molestin a les nits d’estiu quan es fa necessari obrir les finestres.

9- Fixar a les mateixes hores la baixada de tensió de la xarxa pública (o l’apagada del 50% de les lluminàries en certs casos). Mantenint únicament les lluminàries imprescindibles

Amb tot aconseguiríem avantatges sobre el medi animal, a més de suposar un estalvi en el consum energètic que repercutiria directament en les nostres butxaques: entre un 25% i un 50% menys de consum. I tot i que l’instal·lació resulta una mica més costosa, a mitjà termini, parlem d’un parell d’anys, el cost s’haurà amortitzat degut a aquest estalvi energètic.

 

3.7 MOBILITAT.

El municipi ha de fer-se a mida del ser humà i no del cotxe. Hem de fer un entorn atractiu pels ciutadans. L’automòbil significa independència, però també un augment del soroll i la contaminació atmosfèrica i una disminució de la seguretat i els espais dels vianants.

Per redactar el Pla de Mobilitat ens dotarem de dos instruments:

1- Una Anàlisi Tècnica del municipi elaborada per un equip d’experts en la matèria.

2- Un Procés Participatiu a través del qual s’identificaran les principals problemàtiques de mobilitat al municipi, es proposaran solucions i s’acabaran decidint les accions que s’incorporaran al Pla.

 

3.8 ANIMALS.

Donarem suport o totes aquelles iniciatives tendents a evitar les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals.

.

 PROPOSTES

1- No permetrem la instal·lació ni celebració d'espectacles que els animals puguin ser objecte de burles o maltractaments com circs, capeges i demostracions relacionades amb la tauromàquia (garrotxes i similars). S'exceptuessin aquelles que els animals siguin els protagonistes principals i no sofreixin maltractaments (exhibició de domatge de cavalls, etc)

2- Es farem una intensa campanya en Col·legis i Instituts per a conscienciar als escolars que els animals són éssers vius, que senten i sofreixen igual que les persones.

3- A la festivitat de Sant Antoni, no penjarem el gall sinó que donarem el mateix a la persona que hagi pujat al pi a la balconada de Can Llobera com a culminació de la festa i reconeixement al guanyador.

4- Proposarem al Bisbat de Mallorca, la retirada de “l'anyell” de la processó del “Corpus”, substituint-lo per un artificial

5- Recuperarem la col·laboració entre l’Ajuntament i  el refugi d’animals.

6- Potenciarem mesures per a la tinença responsable d’animals de companya.

7- Dotarem al municipi d'una xarxa de “pipicans”.

8- Sancionarem l'abandó d'animals  durament, però es podrà renunciar als mateixos en els llocs adaptats per a això.

9- Sancionarem la “no” retirada d'excrements d’animals de la via pública.

10- Fomentarem la esterilització d'animals de companyia com mesura preventiva a una cria incontrolada dels mateixos.

11- Prohibirem la venda d'animals fora dels comerços autoritzats per a això.

12- La patrulla de medi ambient  vetllarà per les condicions de vida dels animals en “la zona no urbana”, aconsellant als seus propietaris sobre les condicions que han d'estar aquests animals per a complir la Llei 1/92 de Protecció Animal que viuen en l'entorn humà.

13- En els sacrificis d'animals destinats al consum humà fets per particulars, l'Ajuntament facilitarà tot quant sigui necessari perquè l'animal sigui atordit abans del sacrifici, complint així l'actual Legislació Autonòmica.

Comentaris

Alternativa per Pollença

Re: Medi Ambient (3a part)... Pla de Futura Gestió (VII)

Alternativa per Pollença | 12/04/2011, 20:47

Ja podeu enviar les vostres preguntes pel debat del 5 de maig.
h
ttp://mas.diariodemallorca.es/debates/index.php/component/content/article/36-portada/68-pollenca.html

Ichigo

Re: Medi Ambient (3a part)... Pla de Futura Gestió (VII)

Ichigo | 12/04/2011, 16:19

Atenció, atenció:
Un muro móvil 'anticorrupción'
www.adn.es/fotos/20110412/IMA-1786-ORGANIZADA-CORRUPCION-FIRMAS-AVAAZ
Aquesta foto representa el muro mòbil amb cartell que posa més de 100000 firmes contra la maleïda corrupció, malgrat alguns partits continuen anunciant als polítics imputats per corrupció.

Ichigo

Re: Medi Ambient (3a part)... Pla de Futura Gestió (VII)

Ichigo | 12/04/2011, 13:49

Bé, nomes esper que el pla mediambiental funcioni com Deu mana. Serà la nostra esperança, el futur de Pollença a les mans de tothom.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb