URXELLA

El vertader tsunami bipartidista 2. El PSOE.

Alternativa | 19 Abril, 2008 06:00

La identificació del PSOE com un partit d’esquerres, propiciada pel conservadorisme ranci del PP és un error polític ideològic bàsic d’E.U. (veure anterior article).

Si analitzam la política del PSOE quan aquest ha tingut majoria absoluta, i ha pogut fer la seva política sense acords, s’ha distingit totalment per mesures de marcat caràcter neoliberal, de privatització i dilapidació de l’Estat del Benestar.

La darrera legislatura la va iniciar el PSOE teòricament amb un gir cap a l’esquerra triant com socis preferents a IU-ICV i ERC. Però pot un govern d’esquerres renunciar al control del frau fiscal la progressivitat dels impostos i de les ajudes com el famós xec bebè o els 400 euros de la darrera campanya electoral ? Pot un govern d’esquerres defensar un superàvit fiscal, controlant les despeses públiques, quan tenim un munt de deficiències en sanitat, educació, serveis socials...?

Igualment el PSOE ha aprofundit en la lògica de reduir els impostos directes (en els que els qui tenen més, paguen més), per tal de carregar la despesa de l’estat en els indirectes (que tots paguem per igual), una mesura amb molts qualificatius, però cap d’ells “progressista”.

El PSOE no ha estat capaç ni tan sol de fer lleis que si tenen a països d’Europa amb governs de dretes; una llei de terminis de la interrupció voluntària de l’embaràs o de separació església –estat.

Amb les eleccions del 9 de març hem pogut comprovar l’encertada que era la política de socis preferents del PSOE que ha deixat als partits de l’esquerra insitucional en clara crisi, consolidant encara més la mentida de que el partit socialista és “l’únic referent útil de la gent d’esquerres”. D’aquesta manera ens podem trobar davant un inici preocupant de la desaparició de partits d'esquerres absorbits per un partit que ni tan sol és socialdemòcrata però que s’ha apropat de la marca i l’ha canviat el contingut. Mal assumpte ja que aquesta confusió difosa i ampliada, inclós pels propis dirigents d’EU, facilita la derechització política de l’electoral.

Com deia Enrique Gil Calvo, profesor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid a un interessant article al país que podeu llegir; “el declive de la izquierda” ; la anomenada tercera via de Giddens-Tony Blair, adoptada a Espanya per Zapatero no suposa més que renunciar als valors de l’esquerra proposant una dreta amb un rostre més humà. Igualment com diu aquest sociòleg; la ciutadania s’ha convertit en un grup de competidors sense compromisos solidaris, fonament de l’esquerra.

Aquest és el vertader tsunami bipartidista que ha arrasat a EU-EV; l’absència d’una dreta moderna que ha convertit a un partit de centre-dreta en socialdemocrata.

Del blog las historias eulerianas.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy