URXELLA

El 16 de gener va sortir la Sentència 21/2012 del Jutjat contenciós administratiu número 1 desestimant el recurs conjunt que vam presentar amb el GOB on demanavam  la revocació de les llicències donades a l´Unac 33 de Ca’n Botana (Cala Molins ). No sabem per quina raó els companys de Convergència van tenir la sentència abans que nosaltres mateixos i la van publicar sense cap valoració.

A la secció Can Botana trobareu un bon grapat d’articles i informació sobre aquest tema.Cal recordar que al Pla General d'Ordenació Urbana de 1990 es podien construir habitatges plurifamiliars, com s’ha fet ara. Però  Pla d'Ordenació Turística 1995 es va apostar per la necessitat de preservació del medi  com a elements determinants per a la consecució d'una oferta turística qualificada i diversificada. I dins aquesta filosofia es va considerar que als solars de  Can Botana només s'havien de construir habitatges unifamiliars aïllats, que és el que encara es trobava al 2007... El retard en la tramitació del POOT és el va permès a   l'Ajuntament donar llicències per realitzar habitatges plurifamiliars.El que no era lògic fer a 1995 es va fer al 2007.

Per desgràcia vam arribar massa tard i a pesar de que amb el GOB  hem fet tot el que es trobava a les nostres mans per evitar aquest atemptat paisatgístic, arribant als jutjats, no el vam aconseguir. Però la nostra derrota no ha estat ara sinó que va ser quan es va esbucar Can Colom i els pins del seu entorn, digués el que digués la sentència això ja no tenia solució.

A la sentència trobareu els arguments jurídics i urbanístics del tema. Considera el jutge:

- Que el projecte de la dotació se serveis no necessitava d'aprovació inicial ni de tràmit d'informació pública al no ser un vertader projecte d'urbanització.

- Que les parcel·les de la Unac-33 tenen accés rodat.

- Que no es vulnera la norma complementaria municipal relativa a la capacitat de població.

- Que no era necessària la reparcelació en la UNAC 33.

 No hem perdut nosaltres, tot el municipi ha perdut però no ara sinó quan es va deixar esbucar Can Colom i els pins del seu entorn. 

Avui publicam un nou article del nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà. Ja sabeu que si voleu que publiquem els vostres escrits només els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Després diran que són els excursionistes els que es carreguen la natura… aquí teniu un exemple del que suposa la caça major a Formentor, algú arriba amb el cotxet, amb una escopeta amb un bon punt de mira pega el tro i ja està... l’espectacle és trobar després amb la cabra o el boc amb un forat de bala i es queda allà enmig,és a dir, una caça feta només pel gust a matar, ni tan sols s'aprofita l'animal, molt trist al meu parer. 

Aquesta és la conseqüència de la caça major de cabres que diuen salvatges, i que venen a beure aigua de la ma dels excursionistes de simples que són, per a mi, una gran comèdia que l’únic que demostra és que no es tracta més que d’un reclam per part del hotel Formentor per fer negoci.

Articles anteriors sobre aquest tema:

Del Formentor literari al caçador.

Cala Murta. De vedats i diades

Al massís de Randa se troben tres monestirs, el de Gràcia, Sant Honorat i el de Cura. És una empremta deixada per la nostra cultura a gran quantitat de puigs i llocs recòndits, no només del nostre entorn, si no de tota Europa i posteriorment exportat arreu del món pels conqueridors i usurpadors de terres alienes que imposaven els seus símbols als dominats que no se n’havien adonat de que els seus no eren els bons.
A Mallorca durant i després de la conquesta se féu una bona neteja ètnica i als pocs que quedaren  els hi explicaren el què havien de creure per anar bé. Una pobra gent que havien tingut la sort, per una banda i la desgràcia per una altra, de que ells i molts dels seus avantpassats haguessin nascut a aquesta terra però no tenien la religió adequada, la seva no era la bona . Bé, l’idea per avui era contar qualque cosa sobre aquests tres  monestirs.
A més de l’interès cultural, arquitectònic o paisatgístic, aquest lloc té un interès especial degut a un personatge molt important per a les lletres catalanes que fou Ramon Llull (1232 o 33 -1315 o 16).
Al 1273 pujà a la muntanya per començar una vida eremítica, estudiar i meditar. Al cap d’uns dies tingué unes visions, ves a saber que havia menjat, i arrel d’això va baixar i se posà a escriure un llibre, més tard i va tornar a pujar, al 1275 hi va fer construir un altar davant la cova que habitava. Se pot dir que aquest va ser el principi del monestir de Cura.
En aquells moments hi havia un apogeu de la vida eremítica a tota Europa, al massís de Randa hi hagué ocupades una vintena de coves per persones que triaven aquesta manera de viure. D’aquí sorgeix un altre monestir, el de Gràcia que se construí a la cova de s’Aresta després de que s’instal•lassin dos monjos franciscans a mitjans de segle XV.
El de Sant Honorat el va fundar el noble Arnau Desbrull que després de viure 30 anys a la muntanya demanà al bisbe de Mallorca permís per construir una capella. Al 1394 fou autoritzat i al 1397 va ser inaugurada.
Tornant al monestir de Cura, aquest va continuar prenent importància degut a la fama que anava adquirint Ramon Llull que amb la seva dèria de convertir infidels, viatjava arreu del Mediterrani a més d’explicar a reis, bisbes i papa l’eficàcia del seu mètode, l’Art, adient per a tots els camps del saber del segle XIII: teologia, ciències naturals i humanes. Se podia expressar en llatí, català, occità i àrab. Aviat hi va haver deixebles que començaren a ensenyar amb el mètode de l’Art.
Al 1450 ja s’hi havia fundat una escola al Puig de Randa i pocs anys després el lul•lista Pere Joan Llobet hi impartia la seva càtedra, hi assistiren alumnes inclús d’Aragó, Castella, Itàlia i França.     
A finals de segle XV se traslladà la càtedra de Ciència Lul•liana a Ciutat i se deixà d’impartir classes a Randa però al 1510 se creà l’escola de gramàtica tot i que més tard, al 1553, s’amplià la formació a retòrica i grec. Aquesta escola seguí durant molts d’anys, al 1588 hi havia uns 160 alumnes i amb molts d’altabaixos arribà fins al 1862 que acabà, entre altres motius perquè els edificis estaven en estat ruïnós.
Ja va ser al 1913 que se restaurà el monestir i se’n feren càrrec els frares Franciscans Terciaris Regulars, encara avui hi són.
Una muntanya plena d’història amb vistes espectaculars si no està ennuvolat  i amb un grapat d’itineraris per fer excursions dels que qualque dia en parlarem.
                                                                                               ARFV

 Avui a Porreres es fa l’Assemblea General Ordinària de la Plataforma de càrrecs electes municipals de les Illes Balears pel Dret a Decidir, Avançam. A la candidatura que es presenta i que es vota avui a la Junta Coordinadora de la Plataforma, es troba el nostre company de Diògenes Guillem Caldentey (regidor d’Artà d’ICV) i Joan Ramon Mateu (company de CiU a l’Ajuntament).

La plataforma Avançam la constitueixen més de cent edils de municipis de les Illes. Les mocions que han presentat reclamant el reconeixement del dret a decidir i el dret a l'autodeterminació i la redacció d'una llei sobre consultes populars varen ser aprovades a quinze localitats: Inca, Petra, Artà, Sineu, Alaró, Porreres, Felanitx, sa Pobla, Pollença, Bunyola, Sencelles, Capdepera, Sant Joan, ses Salines i Montuïri. 

Al ple de juliol del 2010  es va aprovar la moció conjunta que vam presentar amb el PSM sobre el dret a decidir i consultes popular (nomes el grup PP-UMP es va abstenir). És tractava d'una moció instant al govern a legislar el dret a decidir, en tots els àmbits, de tots els pobles. (article).

Ara la plataforma de regidors pel dret a decidir Avançam es reactiva i l’assemblea d’avui es fixaran els objectius i les actuacions que s'han de dur a terme aquesta legislatura.

El mateix PP que promou un referèndum a Maó per canviar el nom de la ciutat  va vetar al Parlament la llei de consultes populars, que promovia PSM-IV-E i que hauria permès fer referèndums vinculants en els àmbits municipal, insular i balear. La majoria absoluta del PP impedí que s'iniciàs la tramitació de la llei de consultes populars, més ambiciosa que la catalana, perquè hauria permés referèndums vinculants si se superava el 50% de participació. Els vots de PSM i PSOE no bastaren

Com sabeu a Alternativa per Pollença sempre hem defensat que cal avançar al sistema democràtic i que al segle XXi la democràcia representativa és insuficient i cal  recuperar la democràcia en estat pur,democràcia directa i participativa tal com la van exercir els seus inventors atenencs. Els ciutadans han de tenir una major participació a la presa de decisions polítiques i s'ha de facilitar la seva capacitat d'associar-se i organitzar-se de tal manera que puguin exercir una influencia directa en las decisions públiques...

Dibuix original del nostre company Miquel Trias, i el seu desig;

Entre les coses que m'agradaria fer en aquest nou any, seria enviar directament a la claveguera aquests polítics enemics del poble, que només compleixen segons quines promeses electorals.

1.- Ratificació de les al·legacions presentades per la Batlia a l'avantprojecte de la nova Llei General de Turisme de les Illes Balears.

Aprovada amb el vot a favor de PP, la Lliga i CxI  abstenció PSOE, PSM, Esquerra i el nostre vot en contra, ja que estam en contra del segon punt de les al·legacions presentades; demana que es puguin concedir llicències d'obres de manteniment o reforma a habitatges turístics vacacionals que es trobin fora d'ordenació (farem un article).

2.- Aprovació, si procedeix, de la determinació de càrrec amb dedicació exclusiva i retribució corresponent. 

Retirada. Després d’un recés es va retirar aquest punt ja que tots els de l’oposició hem manifestat que votariam en contra. Per a nosaltres és molt importat mantenir les tres dedicacions exclusives, i és un tema que vam defensar ja a la campanya electoral com un  dels nostres punts mínims per qualsevol negociació de govern.

3.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 18 de data 09.01.12 relativa al nomenament de representants municipals davant l'Assemblea General de Colonya Caixa d'Estalvis de Pollença.

Aprovada amb l’abstenció de PSOE, UMP i PSM.

 4.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; PSM-EN i ERAM referent a Cala Castell    

Aprovada amb l’abstenció del PP, CxI i UMP. Esperam que ara el Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí i a la Demarcació de Costes en Illes Balears que faci efectiu, d’acord amb la Llei de Costes, l’accés públic a Cala Castell.

5.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 38 de data 12.01.12 relativa a la proposta d'al·legacions presentada davant l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 30/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB .

Aprovada per unanimitat, tots hem cedit un poc i tots hem donat l’enhorabona al PP de Pollença per que evidentment la seva posició era la més complicada. Una demostració de que la gran pluralitat de partits no és un obstacle per arribar a acords.

6.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de batlia de les al·legacions a presentar Pla  Hidrològic de la Demarcació de les Illes Balears.

Retirada. L’equip de govern va retirar la seva proposta ja que el termini per la presentació d’al·legacions s’ha allargat un mes i volen estudiar el tema, a més han trobat un estudi fet per anteriors al·legacions que encara no ens han mostrat.

7.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; UMP; PSM-EN; i ERAM referent a les al·legacions al pla Hidrològic de les Illes Balears.

Rebutjada. Un llarg debat; l’equip de govern va contar amb el suport de CxI que es va fonamentar en el seu rebuig al segon punt de la moció on demanavam que “l’Ajuntament descarti presentar cap al·legació en el senti de demanar la reducció de la zona humida del Prat de l’Ullal” A pesar de que vam acceptar retirar aquest punt,  el que va provocar un recés del PP, la Lliga i Convergència, finalment van votar en contra.

Rebutjada. Vots a favor d’A, PSOE, PSM, UMP, Esquerra (7) Vots en contra de PP, Lliga i CxI (10)

8.- Aprovació, si procedeix, de la cessió del contracte administratiu de gestió del servei públic de l'explotació del bar del poliesportiu i bar del pavelló de Pollença. 

Aprovada per unanimitat.

9.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per l'aprofitament del centre multifuncional "Miquel Capllonch" del Port de Pollença.    

Aprovada per unanimitat. Esperam que quan n’hi hagi pressupost es faci un centre per a joves .

10.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per a la reestructuració del horaris del transport públic que comunica el municipi de Pollença interior i exteriorment 

Aprovada per unanimitat. S'ha millorat ja al manco l'horari de Pollença al Port de Pollença a partir de l'1 de febrer (els alumnes del Port de Pollença de  l'IES de Pollença havien d'esperar una hora).

11.- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de l'ordenança municipal reguladora del sistema especial de pagaments

Aprovada per unanimitat.

12.- Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost General de la Corporació Municipal 2012

Retirada. Es porta a un ple extraordinari que serà el dijous 7 de febrer.

13.- Inici expedient de resolució del contracte administratiu de la gestió del servei públic de les piscines municipals coberta climatitzada i descoberta en règim de concessió

Aprovada per unanimitat. L’empresa té un deute de 40.000 euros de consum elèctric amb l’Ajuntament i la piscina té nombroses deficiències. Vam recordar el que van dir el 2007, 2008...(farem un article).

14.-  Propostes/Mocions d'urgència

No es presenta cap moció de urgència

De la informació de batlia i precs i preguntes farem un article. 

Fontdevila al diari público.

 La setmana que ve, el dia 2 de febrer i amb motiu de l’aniversari de la signatura del conveni de Ramsar (Iran,1971) es celebrarà  el Dia Mundial de les Zones Humides (albuferes, prats, maresmes, basses permanents i temporals, aiguamolls, salines,....). Aquest tractat internacional té per objecte la conservació i l’ús racional de les zones humides i dels seus recursos. La conservació permanent d'aquestes zones és una prioritat a nivell mundial.

Les zones humides són ecosistemes rics i fràgils, ecosistemes altament dinàmics, que es poden regenerar de forma natural amb gran rapidesa. Això ha afavorit les actuacions de restauració ecològica en què hàbitats que es trobaven en un clar procés de degradació s'han aconseguit recuperar en molt poc temps, només cal veure la recuperación recent de part de l’albufereta a Can Cullerasa(veure article).

 Segons la Convenció de Ramsar, prop del 50% de les zones humides la UE s’han perdut o transformat total o parcialment especialment a les zones costaneres mediterrànies. A Mallorca molts d'aquests espais han estat destrossats les darreres dècades, algunes fins i tot han desaparegut sota urbanitzacions, són espais agraris o han estat reblides amb enderrocs. Esperam que no passi el mateix amb la zona humida de l’Ullal i el nostre municipi pugui cel·lebrar el 2 de febrer que l’Ajuntament de Pollença no ha demanat la desprotecció de la zona humida de l’Ullal.

Avui  a partir de les 20h us esperam al Ple. La zona humida de l'Ullal  es juga  el seu futur.

Cerca del 50% de las zonas húmedas la UE se han perdido o transformado total o parcialmente especialmente en las zonas costeras mediterráneas. En Mallorca muchos de estos espacios han sido destruidos las últimas décadas, algunas incluso han desaparecido bajo urbanizaciones, son espacios agrarios o han sido colmatadas con escombros. Esperamos que no pase lo mismo con la zona húmeda del l’Ullal
Imagen aérea de la zona del Ullal, donde se puede ver aún la zona húmeda consolidada cerca del Pollensa Park. Pendiente de confirmación, la imagen sería de mediados de los años 70 (Postal turística de Icaria). ES LA HORA DE SALVAR EL L'ULLAL!

Around 50% of the wetlands have been lost in the EU or processed in whole or in part especially in the Mediterranean coastal areas. In Mallorca, many of these spaces have been destroyed in recent decades, some have even disappeared under housing/building estates. We are in the hope that this will not happen with the wet zone of  the L´ULLAL
This is a Aerial image of the area of  l’Ullal where you can still see the consolidated wetland near the Pollensa Park Hotel. Pending confirmation, the image would be from the mid-70 ( tourist postcard Icaria). It is time to save l’Ullal

  Avui publicam l’ordre del dia del primer ple de l’any, un ple molt interessant que promet ser intens i llarg amb molt de temes importants. Us esperam a la sala de plens de l’Ajuntament aquest dijous 26, a les 20:00. També podeu sentir el ple en directe a Radio Pollença, si la tecnologia ens respecta procurarem informar dels punts del ple i respondre als vostres dubtes al nostre perfil de facebook

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Ratificació de les al·legacions presentades per la Batlia a l’avantprojecte de la nova Llei General de Turisme de les Illes Balears. Ens ha sorprès molt negativament la segona al·legació que ha registrat la batlia, on es demana que es puguin concedir llicències d’obres de manteniment o reforma a habitatges turístics vacacionals que es trobin fora d’ordenació.

2.- Aprovació, si procedeix, de la determinació de càrrec amb dedicació exclusiva i retribució corresponent. L’equip de govern demana una quarta dedicació exclusiva pel regidor de personal, oficina d’atenció ciutadana i noves tecnologies. Una petició difícil de justificar a un moment que cal austeritat i donar exemple per part dels polítics.

3.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 18 de data 09.01.12 relativa al nomenament de representants municipals davant l’Assemblea General de Colonya Caixa d’Estalvis de Pollença  Són Joan Porto a proposta del batle i Pere Antoni Nadal a proposta d’Esquerra. Els suplents són Joan Xumet i Pep Andreu Martorell.

4.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; PSM-EN i ERAM referent a Cala Castell    Simplement es tracta de sol·licitar al Ministeri de Medi Ambient la seva implicació  per fer efectiva la Llei de Costes a la que es troba l’accés públic a Cala Castell.

5.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 38 de data 12.01.12 relativa a la proposta d’al·legacions presentada davant l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 30/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB . Ratificar les al·legacions signades per tots els grups en defensa del català. (article)

6.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de batlia de les al·legacions a presentar Pla  Hidrològic de la Demarcació de les Illes Balears 

7.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; UMP; PSM-EN; i ERAM referent a les al·legacions al pla Hidrològic de les Illes Balears

Es tracta de mantenir o no la protecció de la zona humida de l’Ullal, per primera vegada aquesta legislatura es podrà visualitzar realment on es troba cada grup polític respecte al model econòmic i ecològic que volem per Pollença. Veurem qui som els que parlam sincerament de desenvolupament sostenible i volem mantenir la protecció d’una de les tres zones humides de Pollença, i qui aposta per mantenir un model caduc i depredador que ha destrossat els espais naturals i paisatges de Pollença. Podem apostar per continuar el suïcidi econòmic col·lectiu de més cement i habitatges buits o potenciar el model d’un turisme alternatiu com el que hem iniciat a Pollença amb l'únic Centre de Turisme Ornitològic de les Balears, i un dels primers d'Espanya a la zona humida de la Gola.

 Ara no val omplir-se la boca de paraules guapes,  i dir que s’estima  Pollença quan es destrueixen els seus actius naturals per benefici d’uns pocs. Tampoc val justificar una desprotecció de la zona humida de l’Ullal amb una futura desprotecció de Cala Carbó i un suposat canvi d’edificabilitat..  ara cal votar i demostrar on està realment cada partit.

8.- Aprovació, si procedeix, de la cessió del contracte administratiu de gestió del servei públic de l’explotació del bar del poliesportiu i bar del pavelló de Pollença 

El contracte està fet amb una comunitat de bens (una irregularitat)  i ara passarà a un dels seus comuners

9.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per l’aprofitament del centre multifuncional “Miquel Capllonch” del Port de Pollença    

Demanam l’adequació d’un centre per a joves i oferir facilitats per realitzar més activitats a aquest espai.

10.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per a la reestructuració del horaris del transport públic que comunica el municipi de Pollença interior i exteriorment 

Demanam que es demani a l’empresa de transport una revisió dels seus horaris i una millora de les aturades del nostre municipi.

11.- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de l’ordenança municipal reguladora del sistema especial de pagaments

L’equip de govern ha presentat una al·legació  demanant un límit quantitatiu a la bonificació del 2% per tal que no pugui suposar un descompte als rebuts superiors als 100 euros.

12.- Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost General de la Corporació Municipal 2012

Hem de felicitar a l’equip de govern, ja que presenten els pressuposts al mes de gener i després de fer un bon grapat de reunions amb tots els grups.

13.- Inici expedient de resolució del contracte administratiu de la gestió del servei públic de les piscines municipals coberta climatitzada i descoberta en règim de concessió

La situació de la piscina coberta és molt preocupant i ha hagut incompliments tant per part de l’empresa gestora com de l’Ajuntament.

14.-  Propostes/Mocions d’urgència

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia 

3.- Precs i preguntes.”

El que cal fer a l'Ullal no és una urbanització sinó  el que diu el Pla Hidrològic; "Restauració d'habitats", i "Potenciar ús educatiu, turístic, recreatiu." com s'ha fet amb el centre de turisme ornitològic de la Gola. 

 Després de la comissió informativa del passat divendres, en un principi i si no n’hi ha novetats al ple d’aquest dijous n’hi haurà dues propostes d’al·legacions respecte al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

1.-  Al·le gacions presentades per l’equip de govern i realitzades per l'arquitecte municipal que  demanen modificar el Pla Hidrològic de les Illes que pretenen rehuir la zona humida de l'Ullal per  urbanitzar-la. ( veure article)

2.- Al·legacions presentades per nosaltres, PSOE,  UMP, PSM i Esquerra el manteniment del Pla Hidrològic  respecte a l’Ullal.

A aquest tema n’hi ha coses realment sorprenents i preocupants:

1r.- Les al·legacions de l’Ajuntament les ha fet l’arquitecte municipal, en Rafel Balaguer, i no el tècnic de medi ambient. A la comissió informativa l’arquitecte va dir que havia demanat ajuda al tècnic de medi ambient però que aquest estava ocupat amb el tema del becut vermell. Una excusa que no es sosté de cap de les maneres, el batle podia haver comanat directament al tècnic de medi ambient fer aquestes al·legacions. Per què no el va fer?

2n.- Les al·legacions conjuntes que presentam grups de l’oposició   van estar a les mans dels promotors que volen urbanitzar l’Ullal al dia següent de registrar-les. A la comissió vam demanar pel tema, aquestes mocions... ningú sabia res però és clar que amb molt de seguretat va ser un regidor qui va enviar als promotors aquestes al·legacions.

Dir que es desprotegeix la zona humida per evitar la urbanització de Cala Carbó, és una fal·lacia  i una cortina de fum, com es va demostrar ja quan s’havia protegit Cala Carbó i es va insistir en urbanitzar l'Ullal a canvi de la peatonització del Port de Pollença. Actualment Cala Carbó està protegida. O sigui el primer és lluitar per que el Govern Balear no arribi a desprotegir Cala Carbó L’equip de govern sembla que per gràcia de l’esperit sant, sense cap garantia, pensen que  els propietaris de Cala Carbó estarien disposat  a canviar Cala Carbó per la zona de l'Ullal. I això que els propietaris de la zona de cadernera, que són necessaris per aquest projecte, no estan d'acord i no accepten aquest trasllat d'edificabilitat. Si realment es vol salvar Cala Carbó cal cercar altra solució i la millor és pressionar per mantenir l'actual protecció, i si es llevés aquesta protecció  els esforços i feina dels tècnics municipals per cercar alternatives s'han d'orientar cap a altres zones i no cap a la zona humida de l’Ullal que no només està protegida per l’actual Pla Hidrològic sinó també  per la llei i reglament d’aigües.

Entre una excursió i una altre ens havia quedat  un tram sense fer i no volíem deixar de conèixer i trescar per aquest bocí de costa, així que li dedicàrem un horabaixa a aquesta zona on se troba la Torre de Sanitja i Cala Torta.
Començam prenent un tirany que ens duu de cap a la zona humida del fons del Port de Sanitja i d’allà pujarem de cap a la torre, el paisatge és espectacular, des d’aquest punt se veu molt bé el que és el portet i els petits mollets amb majoria de llaüts amarrats, fem comptes aturar-nos-hi a la tornada.
Ja veim la torre, anam caminant fent ziga-zagues entre mates, savines i algun pi de forma baixa. Així com ens acostant al cap la vegetació va desapareixent ja que les condicions en dies de vent són extremes.
La torre se troba en molt mal estat, diuen que erosionada pel vent però curiosament la part més ben conservada és la de tramuntana. Va ser construïda pels anglesos al 1800, durant la seva darrera dominació 1798-1802. Estava dissenyada per a una guarnició de 18 homes i formava part de les 11 torres de defensa situades a punts estratègics de tota l’illa per a la vigilància d’incursions pirates i sobre tot per evitar sorpreses d’alguna expedició invasora.
Un pic visitada la torre i els seus voltants, partim de cap a Cala Torta. Se troba entre la Punta de sa Torre i la Punta des Vernís, tot i que comença amb unes considerables dimensions, acaba amb una caleta petita sense massa interès però és molt interessant tota la costa amb maresseres i racons d’especial bellesa. Ara que ja coneixem tot aquest tram de costa anam al port de Sanitja mem si arribam amb un poc de llum.
En temps antics fou un port important però ara només és per a barques petites i els mollets son molt rudimentaris però tot el conjunt és encantador, pareix d’un altre temps. Va ser important perquè tot i estar girat de cara a la tramuntana, quedava protegit pel braç occidental del Cap de Cavalleria i l’Illa dels Porros a més d’un gran rocam entre aquests dos punts que està a poca fondària i atenua les ones que hi passen pel mig.
Ara que ja només quedam noltros, un agró gris (Ardea cinerea) està immòbil a les aigües poc profundes i platejades esperant que s’acosti el darrer peix. Hi ha dies que sap greu que s’acabin.
                                                                                        ARFV  

 Des de contrainfo.cat va sorgir la iniciativa d’elaborar un anuari que fes un balanç de les diferents lluites dels moviments socials que hi ha hagut  durant l’any 2011 a Mallorca.

Per dur a terme aquesta tasca, hem comptat amb la col·laboració de més de trenta activistes vinculats a un ampli ventall dels moviments socials de la nostra terra.

Aviat sortirà publicat l’anuari (finals de gener) i en farem una presentació pública. És un llibre de més de 70 pàgines i que, a part de resumir les principals notícies esdevengudes durant el primer any del nostre web, també fa una repassada a l’estat de salut de lluites tan diverses com el moviment 15M, l’agroecologia, l’okupació, la defensa del territori i la llengua, etc.

Pensam que és un projecte innovador a Mallorca. Tant de bo que aquest llibre, pel seu format i pel seu contingut, sigui un alè d’aire fresc que permeti difondre les diferents lluites que duen a terme els Moviments Socials de Mallorca.

Com que el projecte Contrainfo.cat és molt jove i de naturalesa autogestionada, publicar aquest anuari ens suposa un esforç. Per això aquest mes engegarem una campanya per obtenir els recursos necessaris per imprimir l’anuari. Així doncs, ens ajudaria molt poder fer una previsió aproximada de la demanda de llibres que hi haurà i així decidir quin nombre d’exemplars s’han de publicar.

En cas d’estar interessats a adquirir-lo, agrairíem que ens envieu un e-mail a anuari@contrainfo.cat informant-nos del número d’exemplars que voleu. Calculam que cada exemplar es vendrà per 4 euros. També ho podeu fer des de la web.

Altre possible forma de col·laborar seria realitzant-nos una donació econòmica. A canvi, nosaltres vos faríem arribar un número d’exemplars per a que restin a la vostra disposició. En cas de voler fer-ho, hauríeu d’enviar un e-mail a anuari@contrainfo.cat, especificant quina aportació voldríeu fer, i donant un número i un nom de contacte.

Faceu arribar aquest e-mail a qui trobeu que li pugui interessar, per favor.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Una de les seccions del projecte contrainformatiu autogestionat contrainfo; granadures desinformatives.

 Després d’aclarir el tema del ple extraordinari de gener, ahir vam tenir Junta de Govern i avui tenim comissió informativa pel proper ple ordinari, on anirà entre altres temes la proposta de l’equip de govern d’una nova dedicació exclusiva. Aquest és el resum del més destacat la Junta de Govern d’ahir.

- Vam aprovar vuit llicències d’obres i incoar tres expedients disciplinaris i sancionadors per infracció urbanística.

- L’empresa adjudicatària de les platges de Tamarells i Albercutx demana compensacions econòmiques per les inversions realitzades. Després d’estudiar la seva petició els serveis tècnics municipals arriben a la conclusió de que és l’empresa la que ha de pagar uns 63.000 euros a l’Ajuntament (a falta de valorar alguns temes). Al que s’haurien d’afegir 30.000 euros que encara no han pagat del cànon. Hem reiterat a la Junta la nostra proposta de que ja que les platges s’han de licitar cada any  i és vol apostar més per la qualitat del servei que pel negoci caldria apostar per una gestió municipal. Un problema és que al capítol II del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, que va aprovar el Govern Central sobre mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic acorda la congelació de l'oferta d'ocupació pública.

- Un tema curiós; vam aprovar una factura de 1500 euros per enviar  els canons de la patrona a Victòria, ja que són "arcabussos" i per tant armes de foc històriques. Cal fer-les una revisió ( per evitar possibles accidents) i donar-lis un nombre de guia.

-  Vam aprovar  la cessió gratuïta de la l’empresa que fa la neteja viària a l'Ajuntament de la titularitat de la  plataforma informàtica de control de la neteja viària. Es podrà controlar millor la feina d'aquesta empresa i aplicar a altres ares. Es tracta del programa GIS WK Manager de l’empresa Distromel.

- Vam aprovar la prorroga per sis mesos del contracte de la directora del museu. En aquest moment s’estan preparant les noves bases per fer una nova contractació quan acabi la prorroga. La nostra proposta de fer les corresponents oposicions per incloure a la plantilla les places dels autònoms que fa anys fan feina per l’Ajuntament xoca al 2012 amb el Reial decret ja comentat.

 - Vam aprovar la prorroga de sis mesos del contracte d'un becari a través de la FELIB del programa TUO (Titulats universitaris a l’ocupació). Les seves feines de col·laboració al museu van des de la  catalogació als projecte pedagògics.

 Avui inaguració de l'exposició del concurs “Art Jove”,  “Escultures”, de Maria Serna. A les 20 hrs. al Museu de Pollença i la mostra es podrà visitar fins al dia 29 de febrer de 2012, en horari de dimarts a diumenge de 10:30 a 13 hrs.

(Imatge i més informació a Cultura Pollença)

Segon article de Joan Ramon Bosch sobre la especulació mundial amb els aliments (veure primer article), sobre el mateix tema també va escriure un article en Garci (veure article).

LA FAM COM A MERCADERIA. UNA ULLADA A UN ALTRE MÓN (II). Especulació desbocada amb els aliments a nivell mundial

Al meu anterior article acabava amb una curta i cruel reflexió d’un especulador d’aliments a la borsa de Nova York: “Efectes secundaris del mercat no desitjats”, descripció particular del fet que els més pobres dels pobres del món no puguin tenir menjar.

Per exemple, a Kenya la farina del blat de moro, el producte per portar-se a la boca més important a aquest país, s’ha encarit un 100% en cinc mesos. El preu de les patates s’ha apujat un terç, així la llet i no parlem de la verdura... Molts de pares no mengen per a que els seus fills puguin menjar, on abans de l’encariment menjaven tots.“Molts pobres pateixen i molts altres cauran en la pobresa a causa dels augments i els canvis en els preus dels aliments”. Així descriu el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, els brutals efectes de les apujades de preus per als consumidors del Tercer Món.

En simposis, congressos i conferències, les possibles causes de l’explosió dels preus s’enumeren contínuament: el canvi climàtic, que origina sequeres, inundacions i tempestes, que afecten les collites; els biocombustibles, que fan servir terreny agrari; el creixement de la població mundial, com per exemple els estats emergents de la Xina i l’Índia, els ciutadans dels quals mengen cada vegada més i millor; els preus creixents del petroli, que encareixen la producció i el transport dels queviures; el consum de carn, que augmenta i fa que es destini més gra als ramats; la negligència agrícola passada a les zones actuals de fam... Tots aquests factors semblen lògics i convincents i influeixen en la situació tan preocupant per a la alimentació mundial, però no són la causa d’aquest excés en la pujada dels preus, fet confirmat pel relator de la ONU per al dret a la alimentació, O. de Schutter,  que parla sense embuts, i explica que els motius expressats són insignificants, perquè en la tensa i confusa situació dels mercats financers mundials es va formant una bombolla especulativa gegantina amb els aliments. Al seu dictamen esmenta els culpables: els grans inversors. Aquests, a causa de l’esgotament dels mercats financers habituals, s’han incorporat en massa al tràfic de matèries primeres alimentàries i n’han fet miques les proporcions. L’especulació excessiva, doncs, n’és la causa principal dels augments de preus, segons Schutter, i les causes d’aquest impuls en els preus dels aliments trontollen si s’estudien detalladament.

Els biocombustibles entren en competició amb el conreu d’aliments, però fins ara només representen el 6% de les collites de cereals de tot el món. El mateix Banc Mundial reconeix que el paper dels biocombustibles és molt més secundari del que es diu. Tampoc no es troba cap prova de que una major demanda de carn, suposadament més alta, dels països emergents tingui efectes en el mercat mundial. I el canvi climàtic? Comporta inevitablement una caiguda de la producció? Les existències disminueixen, però continua havent més producció d’aliments que consum...

Però inevitablement la histèria per a un suposat estat d’alarma en l’alimentació forma  part d’una estratègia d’inversions intel·ligent. Al cap i a la fi, cada bombolla financera té la seva història: la bombolla d’Internet va ser la història d’una nova economia que aparentment anul·lava les lleis de l’economia i el seny; i la bombolla hipotecària dels EEUU era el conte d’unes inversions de capital seguríssimes a cada casa.

En definitiva, la bombolla del menjar és el proper coll de botella per a un bé que tothom necessita: els queviures.

 - A l'encreuament del carrer Mena i carrer de l'Horta, n'hi havia des de 1870 una aixeta i capella ( a l'arxiu històric hi ha un dibuix de l'época), que va ser destruida.

-  A la plaça Major hi havia des de 1894 un aixeta i una capella de  pedra amb dos cossos col·locada amb un semi empotrament a la façana de l'edifici de can Teresa. Aquesta font va ser retirada en el transcurs de  l'execució de les obres suposadament de reforma i rehabilitació de can Teresa, i està dipositada en els magatzems municipal.

A la llicència que es va donar al propietari no es va imposar cap condició específica en relació a l'aixeta existent i al lloc exacte on es trobava actualment s'ha obert un portal.

  A partir de l'acord municipal de març de 2011, l'arquitecte municipa, Rafel Balaguer, va fer un informe el 17 de juny  on donava quatre alternatives:

La 1 i la 2 situaven la font a les façanes de Ca na Teresa, cap a la plaça o al carrer Colon.

L'alternativa 3 situava la font al a mitgera de l'edificació entre ca na Teresa i l'edifici del costat a la plaça.

L'alternativa 4 situava la font a la peixateria, on n'hi ha un projecte de nou edificació.

L'arquitecte considera que l'alternativa 4 és la més idònia, atès que la façana és pràcticament central a la Plaça i és de propietat municipal. Una opinió que no compartim. La font s'ha de reinstal·lar a la façana on ha estat duratn 117 anys.

 Fa mesos que el batle va dir que el ple havia de decidir sobre aquest tema. Nosaltres el tenim molt clar ja és hora re reinstal·lar de la font al seu lloc. Per això vam dedicar el nostre fogueró a la font que vam indultar i reinstal·lar al seu lloc.

Ahir Sant Antoni o el diable van portar la font de la plaça Major al seu lloc.

Com que ahir va ser un vespre llarg i avui som a cercar el pi, vos deixam amb unes glosses del nostre fogueró, cortesia d'en Garci i Joan Ramon Bosch Cerdà.

Temptacions de Sant Antoni (El Bosco).

Un any més ens complau convidar-vos al fogueró d'Alternativa per Pollença. Com cada any serem vora la porta del museu de Pollença. Hi haurà menjar, beure, música, foc i bon rollo, molt bon rollo.

Només vint són les persones

que poden tallar el pi

si tu no ets un “amic”

no te donaran permís

 

 

 

 

Després de patir una greu pressió urbanística, principalment durant els anys 70, al 1995 fou declarada Parc Natural amb una delimitació que  a l’any 2003 va ser revisada i ampliada. Actualment el Parc Natural de s’Albufera  des Grau ocupa 5.100 ha, incloent Es Prat, la Bassa de Morella i la de Sa Torreta juntament amb altres més petites, a més de l’Illa den Colom. La zona humida de s’Albufera des Grau és la més important de Menorca que compta amb unes 70 ha de llacuna de diferents fondàries donant cabuda a un interessant ecosistema. La part terrestre també és d’allò més variada, s’hi troba pinar, ullastrar, alzinar, zona dunar amb fenàs i altres herbàcies, tamarells a ran d’aigua, etc. També hi ha una part de terres de conreu que no perjudiquen ni tenen cap tipus de incompatibilitat amb el parc.
La quantitat i varietat d’aus que s’hi poden veure és sorprenent: rapinyaires, anàtids, limícoles, ardeids, ràl•lids, tots els ordres d’aus marines i els ocells passeriformes .
Ens trobàrem amb alguna tortuga mediterrània (testudo hermanni hermanni) introduïda a les illes en temps ancestrals, també passàrem gust de contemplar una tortuga d’aigua (emys orbicularis) que va estar una bona estona prenent el  sol a un lloc ideal per a deixar-se mirar. Tinguérem l’ocasió de tornar a veure de ben a prop algunes sargantanes (podarcis sicula). Per la vorera d’un dels accessos vérem els primers bolets, una de les castes de xampinyó, que feia una bona oloreta.
L’Albufera des Grau és el nucli de la Reserva de la Biosfera de l’illa de Menorca, la zona humida està rodejada de turons  i bosc, per això no se deixa veure des de fora dels seus límits. L’aportació d’aigua dolça ve per tres torrents, xaragalls i la pluja directa sobre la llacuna, unes fonts que també hi aportaven certes quantitats, pareix que darrerament s’han dessecat. L’aigua salada hi arriba a través de la gola quan se donen les condicions adients.
És tan agradable moure-se per aquest lloc i hi ha tant per veure que no te n’adones del pas de les hores, ja se’ns fa fosc i encara falta fer un dels itineraris per això demà hi tornarem però ja que som aquí gaudim d’aquesta arribada de la fosca i del silenci que l’acompanya, les aus comencen a adreçar-se als seus llocs de descans i ja només veim alguna silueta d’anàtid sobre algun reflex de la llacuna.
Com dèiem al principi, durant els anys 70 aquesta zona patí una gran pressió urbanística però fins al punt que l’albufera s’havia de convertir en un port esportiu i tot voltant ple de construccions i un camp de golf, tanta sort que les protestes populars i una crisi econòmica d’aquell moment aturaren tal desgavell. Les excavacions s’iniciaren i ens deixaren uns vials ben amples que són els que avui s’utilitzen per a dos dels tres itineraris que poden recórrer els visitants del parc.  
                                                                                           ARFV

El capitalisme des de la seva creació ha mantingut les seves dinàmiques, que son més o menys les mateixes que funcionen avui en dia: la importància dels beneficis econòmics per sobre de les persones, l’ajuda dels estats als “agents” econòmics, un llenguatge i unes maneres de fer que s’escapen a la majoria de persones... Però tot això es feia més o menys d’amagat (o almenys no ho feien públic de forma evident).

Mai com fins ara el capitalisme (mercats + poder polític dels diferents estats) havia actuat de forma tant clara i sense complexos. Amb l’excusa de la crisi econòmica i la falta d’un contrapoder (o almenys d’un contradiscurs) seriós estem vivint un auge sense precedents del capitalisme a cara alta. Els poderosos (polítics i econòmics) fan i desfan com volen ja que la por a ser destapats i a que els llevin del mig ja no hi és. Ningú els està fent front amb un discurs i unes propostes serioses de canvi que arrelin entre la població. La gent té por i està resignada. Així que, sabent-se guanyadors, fan el que volen, fins i tot saltant-se les regles del que hem vingut a anomenar democràcia (que ja avanç que no ho és).

Us sonen els noms de Lucas Papademos, Mario Monti, Mario Draghi, Goldman Sachs?

Anem per parts. Papandreu, el primer ministre grec, va voler fer un referèndum per saber si el poble grec acceptava els rescats que la Unió Europea els imposava (i els imposa). Però Papandreu va ser obligat a dimitir (no se sap ben bé per qui). Podríem pensar que després de la dimissió d’un president de govern hi hauria d’haver eleccions, no? Doncs no. A Grècia han posat a Lucas Papademos (no sona a dictadura?). Però, qui és aquest home i quins mèrits té per haver-se erigit en dictador de Grècia? Molt senzill: és un dels homes forts del neoliberalisme (capitalisme salvatge) de Grècia: va ser governador del Banc de la Reserva Federal de Boston (1993-1994); vicepresident del Banc Central Europeu (2002-2010); membre de la Comissió Trilateral que és una comissió que té per objectiu pressionar als polítics perquè impulsin mesures neoliberals als seus països (la va crear Rockefeller, us sona?); també va ser governador del Banc Central de Grècia (1994-2002). Està provat que des d’aquesta posició va falsejar els comptes del dèficit públic de Grècia amb l’ajuda de Goldman Sachs.

Mario Monti és el successor de Berlusconi al capdevant del govern italià. Com el seu col·lega Papademos, tampoc ha sigut triat en unes eleccions, sinó que l’han posat a dit. I també com el seu col·lega grec té un currículum neoliberal que inclou haver sigut: director de la Comissió Trilateral; assessor de Goldman Sachs quan aquests ajudaren a ocultar el dèficit del govern grec; membre del Grup Bilderberg, que és una reunió anual que té prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics: banquers, experts de defensa, magnats de la premsa i dels mitjans de comunicació, ministres de govern, primers ministres, cases reials, financers internacionals i líders polítics d'Europa i Nord-Amèrica. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, per debatre temes de governança capitalista mundial, etc.

Ja tenim a dos neoliberals de primer ordre, posats pels mercats, a dos dels estats que els propis mercats estan ajudant a enfonsar. Però, amb això no basta. Qui regeix bona part de la política monetària a Europa? El Banc Central Europeu. I a qui han posat al capdavant? A Mario Draghi. Com podreu suposar, el seu currículum neoliberal tampoc es queda curt: ex director executiu del Banc Mundial (organització que ha impulsat el neoliberalisme arreu del món i que ha enfonsat a la misèria a gran part dels països en vies de desenvolupament per culpa del deute extern); i, curiosament, va ser vicepresident per Europa de Goldman Sachs (2002-2006).

Quina casualitat tot plegat, o no? No fa falta ser molt inteligent per adonar-se del vincle d’aquests personatges amb una de les empreses que més beneficis està traient de l’actual crisi econòmica, un dels majors bancs d’inversió del món: Goldman Sachs.

“Goldman Sachs rules de worl” digueren els telenotícies de tot el món per boca d’un suposat agent de la borsa. I no li falta raó. Goldman Sachs va fer invertir en els famosos productes sub-prime (escombraries) i va jugar a la borsa apostant pel seu fracàs. Evidentment, els sub-prime van fracassar i Goldman Sachs va enriquir-se encara més. Un cop va fer trontollar el món financer i especulatiu, va dirigir la seva acció a especular amb el deute dels Estats, sobretot els més dèbils. D’aquesta manera Goldman Sachs (i altres bancs d’inversió) van agafant poder i l’estenen sobre els estats endeutats i sobre la seva població, que està més pendent i submisa que mai a les reformes que imposen els “mercats” (tot i que les reformes son fetes pels governs, que es posen al servei dels mercats). Aquestes reformes dictades pels grans poders econòmics i polítics dirigits per entitats com Goldman Sachs, no son altres que retallades socials, privatitzacions, menys poder dels estats... en suma, precaritzar encara més a la població. Com pitjor està la població i més atemorida, més fàcil ho tenen per maniobrar els “mercats” i fer el que els doni la gana. Amb l’afegit que la privatització de les empreses estatals els afavoreix ja que els bancs d’inversió les poden comprar.

Amés, Goldman Sachs va col·locant, amb cops d’estat encoberts i implantant una dictadura ferotge, als seus homes de confiança al capdavant dels estats i entitats on hi té majors interessos: Grècia, Itàlia i el Banc Central Europeu. Poden ajudar als països en crisi unes persones tan vinculades a aquesta empresa o  més bé afavoriran els interessos especulatius de Goldman Sachs i deixaran morir de fam als seus pobles?

Com dèiem al principi, això no és nou i té un nom molt clar: capitalisme. El capitalisme va actuar de la mateixa manera fa dècades als països del tercer món i a Amèrica Llatina amb el deute extern, l’imposició del neoliberalisme i la col·locació d’homes afins (Pinochet, Videla, Ménem, etc.) i ara està passant a Europa. I només hi ha una forma de sortir-ne: decidir nosaltres mateixos sobre el nostre destí i no deixar-lo en mans d’uns mercats als que no els importen més que els beneficis i d’uns polítics/estats als que només els importa satisfer les ànsies acumulatives dels mercats més que la fam dels seus ciutadans.

Pere Josep Garcia. 

El roto, "viñetas para una crisis". 

  Volem mostrar públicament el nostre rebuig a les al·le gacions encarregades per batle i realitzades per l'arquitecte municipal que  demanen modificar el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) i que pretenen eliminar la zona humida de l'Ullal per  urbanitzar-la.  A més demanam la retirada d'aquestes al·legacions i que es mantingui l'actual delimitació de la zona humida de l'Ullal. (alguns articles anteriors).

Ara que el PHIB torna estar a exposició pública fins al 31 de gener de 2012, l'Ajuntament ha preparat unes al·legacions que significarien un retall molt important de la zona humida de l'Ullal i donar lloc a desenvolupaments urbanístics impensables amb la cartografia actual. Les al·legacions preparades per l'arquitecte municipal, en Rafel Balaguer, ens semblen impresentables. A part de  que el senyor arquitecte municipal fa afirmacions totalment impròpies d'un tècnic (desqualificant a altres tècnics, a l'ex-consellera de medi ambient, acusacions de falsedat documental...).. L'arquitecte no té suficients coneixements de geologia, ni biologia per assegurar, com fa a les al·legacions, la inexistència històrica de la zona humida de l'Ullal, i només es fonamenta per fer aquesta afirmació categòrica, i posar en dubte als tècnics de la conselleria de medi ambient, en observacions superficials i  fotografies aeris. Caldria demanar a l'equip de govern per què ha estat l'arquitecte municipal i no  el tècnic de medi ambient qui ha realitzat aquestes al·legacions

El que cal fer a l'Ullal no és una urbanització sinó  el que diu el Pla Hidrològic; "Restauració d'habitats", i "Potenciar ús educatiu, turístic, recreatiu." i integrar la zona humida dins una  mini-xarxa d'espais naturals del nord de Mallorca, en el que hi hauria a més les zones humides de s'Albufera, l'Albufereta, Maristany i la Gola, a més d'altres espais naturals públics actualment semi-abandonats o (al menys no gestionats adequadament) com el bosquet de Bòquer, el puig de Santuiri... 

   A Alternativa per Pollença ens oposam a  l'avantprojecte de la llei de modificació de la Llei de la funció pública que proposa el govern del Partit Popular a les Balears i que pretén buidar de contingut la normativa sobre llengua vigent a les Illes Balears, i variar el coneixement del català; passant de requisit a simple mèrit, fet que suposa rebaixar una de les dues llengües de la comunitat, en aquest cas el català, a un rang eminentment inferior.

Aquest avantprojecte suposa un atac sense precedents a la Llei de Normalització Lingüística que es va aprovar per unanimitat l'any 1986, després de segles de persecucions de la llengua catalana. Encara avui en dia el català es troba a una situació precària en un gran nombre d'àmbits d'ús social i, per això, la Llei de Normalització Lingüística resulta encara necessària i imprescindible com a instrument per aconseguir la potenciació de l'ús natural de la llengua, per a la integració de les persones nouvingudes i per a la convivència de la ciutadania. A més a més consideram que cap canvi de la llei de normalització, pel fet de tractar-se d’un dels principis bàsics de cohesió social, es pot fer sense consens. És un bogeria fer de la llengua un instrument polític i canviar la legislació de la mateixa en funció del color polític que governi.

No es pot posar en dubte que la llengua catalana, històricament i socialment representa una manera de ser, de sentir i d’expressar una personalitat. I és lògic i no pot negar-se que la llengua catalana mereix una protecció especial, en un context de globalització despersonalitzadora i després de dècades de dures dificultats . En un país realment bilingüe, el coneixement del català és integrador, i el seu desconeixement desintegrador. És necessari que qualsevol persona que accedeixi a l'Administració pública necessiti conèixer la llengua catalana perquè els ciutadans puguin fer ús del seu dret a usar-la.  Si un ciutadà particular té el dret a fer servir el català, és obvi que l’Administració que li dóna té el deure particular d’atendre aquest dret en la mateixa llengua. Dret i deure van units.

L'Ajuntament de Pollença ha d'actuar en conseqüència al que vam aprovar al passat ple de setembre (només el PP es va abstenir) .

Primer.- L'Ajuntament de Pollença considera imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració autonòmica, insular i local de les Illes Balears.

 

Segon.- L’Ajuntament de Pollença insta al Govern de les Illes Balears a retirar l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica.

 

Tercer.- L'Ajuntament de Pollença insta al Govern de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat.”

I per això en aquest moment els grups polítics estam fent feina per consensuar unes al·legacions conjuntes manifestant la nostra disconformitat amb l’Avantprojecte.

També us recordam que podeu presentar les al·legacions a títol individual al registre de l'Ajuntament fins demà

 Model Al·legacions OCB

Més informació a

http://ciutadansperlallengua.blogspot.com/

Dibuix original del nostre company Miquel Trias.

Avui publica  alguns temes que encara no haviem comentat i que ens van tractar al Consell d’Administració d’EMSER (perdonau el retard).(veure article anterior)

Al Consell vam recordar que la negociació per a un nou Conveni Col·lectiu està completament aturada des de el mes de juny i que ja és hora que es reprenguin les negociacions. La questió és que hi ha coses que s'han de canviar en benefici del millor funcionament de l'Empresa, i si no és negocia, no és pot canviar, al que al cap i a la fí redunda en perjudici  del usuaris.

 També vam recordar que el vigent conveni col·lectiu estipula que l’empresa destinarà una partida pressupostària a seguretat i higiene i que aquesta no figura als pressuposts.La resposta del gerent va ser prou surrealista al comentar que n’hi ha una administrativa que dedica un 50% del seu temps al tema de riscos laborals.

El conveni al seu article 71, entre altres matitzacions, preveu ,textualment:

 "Amb la finalitat de millorar la prevenció de riscos i salut integral del personal d'Emser, l'Empresa hi reservarà una partida econòmica dels pressupostos.Aquesta provisió és destinarà a les mesures i instal·lacions necessaries que donant prioritat als objectius expressats, permetin aconseguir el millor nivell de seguretat  i salut de forma moderna i eficient. Els delegats de personal i de prevenció seran consultats en la negociació per determinar la partida pressupostaria avinent i el seu destí, i també hi podrà participar el servei de prevenció, a requeriment de l'empresa."

 – Van recordar la necessitat de fer proves de promoció interna, i proves d’accés externes, i que tant l’encarregat de recollida de fems, com el capatàs han estat designats “ a dit”. I que s’hauria de preveure ja la plaça d’encarregat del Servei d’Aigua, per la teva jubilació el proper febrer. També va informar de la necessitat de cobrir una plaça de picapedrer.

Altres temes que es van comentar:

- S’està fent feina per permetre el pagament fraccionat de les taxes amb bonificacions de fins un 5%.

- Les connexions del clavegueram les farà EMSER. Caldrà ampliar la plantilla i dotar-la d'utillatge, i no a l'enrevés com sol fer l'Ajuntament...

- Es farà un concurs per contractar els serveis que actualment fan algunes empreses triades a dit.

- S’ha iniciat el procés per regularitzar la contractació de diversos serveis; analítica d’aigua, gestió laboral, deixalleria...

Es va presentar l’inici de l’expedient per a la modificació dels vigents estatuts d’EMSER. Es va aprovar per unanimitat, s’adaptaran a la nova legislació i es cercarà una gestió més àgil. Caldrà, és obvi, veure els nous estatuts, el borrador, i si responen a les funcions i necessitats d'Emser.

Es va informar de la relació d’inversions previstes per a l’any 2012.Es va parlar de la renovació de la coberta del dipòsit de Ternelles, els nous camions (inclòs un mixt pels contenidors soterrats), la realització de la planimetria digital de xarxa d’aigua potable, el taller mecànic, coberta dels depòsit de Can Puig i  equip telegestió Can Puig. Pensam que a més a més caldria  acondicionar minimament les dependències. I s'hauria de preveure delimitar la servitut d'aqueducte de Ternelles i Can Puig. 

A varis vam comentar :

- Si es pensava condicionar el contenidor adaptat metàl·lic que és a la deixalleria amb aparells d’aire condicionat. El gerent va respondre que no calia ja que els operaris han de fer feina de fora i que només han d’estar aquestes oficines en moments puntuals. Una resposta més que discutible ja que a“aquest contenidor” es controla l’entrada i sortida  a la deixalleira i no sempre n’hi ha feina a l’exterior. A l'estiu les temperatures a aquest contenir arriben fins al 50 graus, ates la coberta metàlica

-Vam demanar que passessin les actes del Consell d’Administració com diu el conveni col·lectiu als representants dels treballadors. El gerent va respondre que només calia passar el resum de la part laboral.

- Vam demanar el canvi del servei de prevenció a l’empresa. El gerent va dir que ja havia demanat diferents pressuposts el pressupost de Palma Planas i Previasa.

- Vam demanar sobre el futur de les activitats d’EMSER a la Cala San Vicenç en relació al subministrament d’aigua. Van respondre que la situació és molt complicada fins que es resolgui la situació administrativa  de l’empresa  “aigües de cala carbó”.

També vam demanar les següents millores de la gestió global d’Emser en benefici dels ciutadans:

-         Adaptar a la quota de servei , que en el cas dels hotels és calcula segons el nombre les places hoteleres, el mateix criteri als restaurants, aplicant segons les places autoritzades.

Aplicar el vigent Reglament de Subministrament d’Aigua ,en el  que preveu que “ tan sols es subministrarà als edificis  que tinguin connexió de clavegueram”, als edificis o vivendes de la zona rústica que tenen aigua des de abans de la publicació del Reglament (1990, crec), que no autoritza subministrament a la zona rústica,  exigint als abonats antics que tinguin subministrament que disposin de foses sèptiques homologades, per impedir que és contamini el subsòl, i que EMSER no contribueixi a aquesta contaminació. Per altra part, aquest mateix Reglament, està desfasat en relació a normatives de subministrament posteriors, concretament s’hauria d’adaptar a la instal·lació de comptadors individuals a les vivendes dels blocs de pisos que s’exigeix actualment, i que beneficia als abonats i a tothom. Caldria refer l’actual Reglament, al manco en aquest aspecte. I fer complir la normativa.

Eneko

NOTA: Al final de l’article hi ha un petit diccionari de termes.

Aquests darrers mesos el mitjans de comunicació han fet familiars alguns termes com “deute sobirà”, “prima de risc”, etc. tot això vinculat als tristaments famosos “mercados” que fan anar de mal en pitjor la economia espanyola. A l’espai televisiu “SALVADOS TV” de la “LA SEXTA”, Jordi Évole (presentador de l’espai i PREMIO ONDAS 2011) i Josef Ajram (Inversor) ens mostren com es pot enfonsar un estat des de el teclat de l’ordinador.

Els estats per poder dur endavant les seves inversions, per pagar les nòmines del funcionaris, etc. a vegades necessitem crèdit, es dir necessitem fer préstecs amb les entitats financeres, moltes vegades donada la magnitud de les quantitats que es necessiten van al mercat obert de doblers a fer aquests préstecs, aquests préstecs a diferència del que podem fer nosaltres per comprar-nos un cotxe, no es tornen amb una quantitat fixa o variable cada mes si no que es fan venent quantitats de doblers en “bons sobirans” (1), aquest bons sobirans es posen en subhasta per que els inversors els comprin, però el preu d’aquest bons sobirans és variable i depèn de la qualificació que ens donen les “agències de qualificació” (2) que donen la seva opinió sobre la capacitat o no de poder fer front als pagaments d’aquest bons sobirans, el conjunt o la suma d’aquest bons sobirans que hi ha en poder d’inversionistes es el nomenat “deute sobirà” (3).

L’exemple ideal seria aquest:

El Govern d’Espanya posa  a subhasta 100 milions de euros en bons sobirans en bons de 1000 euros amb venciment a un any, i nosaltres estem interessats en invertir 1000 euros, en el moment que anem a la subhasta la “prima de risc” (4) està en 330 punt bàsics, que traduït a un tipus d’interès seria el del 4%, es dir que nosaltres invertint 961,54 euros, rebrem 1000 euros d’avui a un any, es dir tindrem un guany de 38,46 euros, l’ideal per l’estat deutor seria que aquest bon quedés dins una caixa fort fins el dia del seu venciment.

Ara especularem:

Imagineu que no tenim cap bo sobirà espanyol, però volem especular, per tant nosaltres posarem a la venta, sense tenir-lo un bo sobirà espanyol, naturalment com ja ha passat un temps el preu no es de 961,54 euros si no posem 980 euros, ja que ha interès reportat però no vençut, nosaltres comuniquem al nostre intermediari que posem a la venta aquest bo, automàticament el nostre intermediari el posa en el mercat, si aquest bo no el compra ningú les agències de qualificació ens baixen el “ràting” (5) ja que segons ells el nostre bo no el vol compra ningú, resumint ningú vol invertir en deute sobirà espanyol, i això és dolent, en aquest cas poden passar tres coses:

A)     a) Que l’estat afectat, l’espanyol en aquest cas tingui liquiditat (doblers) i compri el bo i així s’estalvia els interessos fins al venciment, això a l’especulador no li afecta molt perquè torna comprar el bo a l’estat pel mateix preu de valoració i ni guanya ni perd. Just pot tenir problemes si és un altre especulador el que el compri però com diuen en castellà “arrieros somos y en el camino nos encontraremos”

B)     b) Que l’estat no pugui fer front al bo i hagi de posar més bons en circulació per pagar aquest, en aquest cas necessitem 980,00 euros i la nostra prima de rics fa que els nostres “1000” euros valguin tot just 961.54 euros, per tant haurem d’emetre més quantitat ja que els mil no basten, i ara hem d’afegir un altre problema els inversors no veuen rentable aquest bo, ja que hi ha altres més rentables, així que volen pagar 955 euros (per exemple) de cada mil, per tant ara l’interès a pagar al bo a un any és ara del 4.71%, per tant la nostra prima de rics puja fins 401 punts bàsics i comença el pànic ja que els experts diuen que si arriba al 500 punts bàsics i s’està massa temps, ja es deu més del que es pot pagar, per tant venem a 955 euros dos bons, recaptem 1910 euros i paguem els 980 euros, ara ens queden 930 euros, però d’aquí un any en de pagar 2.000 euros als inversos envers de 1000 euros.

C)    c) Que sigui el Banc Central Europeu que compri aquest bo per relaxar la tensió com s’ha fet darrerament, com al banc no l’interessa tenir deute sobirà posa a la venta aquests bons al preu que els ha comprat, l’especulador compra el mateix bo que ell ha venut i queda igual.

Tot això ho ha fet un inversor  que no tenia deute sobirà espanyol  i ha transformat el deute de 1000 euros en 1070 euros (2000 – 930 euros), imagineu vosaltres el que poden fer els “fons de capital risc” (6) en centenars de milions d’euros per especular.

Això és bàsicament com funciona naturalment hi ha altres passes que aquí no s’han descrites com les comissions etc. Precisament l’empipament britànic ve perquè Alemanya vol posar una taxa a aquests moviments de capital i a Londres es on tenen centralitzades a Europa les seves seus aquestes companyies, i una taxa reduiria molt el moviment de capitals a “city” amb el conseqüent pèrdua de guanys per aquestes empreses “semibritàniques”.

DICCIONARI DE TERMES.

(1)     (1) Bons Sobirans són valors que emet un estat per convertir-los en doblers a canvi d’una quantitat de doblers, normalment calculada amb un tipus d’interès.

(2)     (2) Agencies de Qualificació són entitats que als seus inicis eren sindicats de periodistes que informen als inversors de la capacitat dels estat i empreses de fer front a les seves deutes.

(3)    (3) El Deute Sobirà és conjunt o suma de tots el bons sobirans que estan convertits en doblers i són en poder d’inversors.

(4)    (4) La prima de risc és la diferència entre el tipus d’interès del bo alemany (denominat també bo refugi per ser el mes segur de tots) i el altres bons, en aquest exemple el bon alemany ha estat cotitzat a un 0.7% (més o manco el seu valor real), per tant amb els càlculs fet anteriorment:

4,00 – 0.7 = 3,30% à 330 punts bàsics

4,71 – 0.7 = 4.01% à 401 punts bàsics

(5)    (5) Ràting és la qualificació de les Agències, quan puja la seva opinió es millor, quan baixa és pitjor.

(6)    (6) Els fons capital risc són empreses que gestionen els nostres doblers per especular, els nostres fons de pensions, fons de jubilacions, fons en borsa, tot junt el nostres doblers serveixen per anar contra els nostres interessos, però ens queda el consol d’un petit tant per cent que ens fan mensualment.

Si   Si haveu arribat fins al final de l'article, gràcies per la vostra atenció.Miguel Sánchez

 Avui publicam un comunicat de la Plataforma pro camins públics i oberts en referència a la carretera vella de Lluc.La Plataforma ha demanat una reunió amb la consellera de Medi Ambient , per parlar del tema.  (article anterior sobre el mateix tema)

Desprès de gairebé set anys de reivindicacions la carretera vella de Pollença a Lluc, construïda a principis de segle passat per la diputació provincial, predecessora del que avui és el Consell Insular de Mallorca, segueix patint tancaments de particulars allà on nosaltres considerem a tots els efectes, que s’hi troba  una via pública, doncs com ja hem esmentat, al seu moment va ser realitzada l’obra per la diputació provincial. Per tant, volem encoratjar al govern del Consell Insular de Mallorca, a resoldre aquest conflicte.

 Per altre banda, curiosament a la finca de l’empeltada, que tanca el camí vell de Lluc i la carretera vella de Pollença a Lluc, s’obrin camins interiors sense que des de l’ajuntament, aparentment s’haguí obert cap infracció, per tant, ens demanem si hi ha algun fet desconegut que permeti a la propietat d’aquest finca saltar-se la normativa.

Al ple de novembre vam demanar per aques tema

S'ha obert  expedient per infraccions a la propietat de la finca de l'empeltada, parcel·les 308 i 309 del polígon 7.

El batle ens va mostrar les actes d'inspecció; havien demanat llicència per arreglar parets i no van trobar motiu d'infracció. Respecte al tema de la barrera, la nova propietat no vol que entrin cotxes, però no té problemes en que es pugui transitar a peu.  Per la nostra part tampoc volem cotxes però una carretera pública no es pot tancar amb una barrera privada.

(Les fotografies són del 7 de Gener de 2012.)

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS.

Barrera a la carretera.

Camins interiors.

Binimel·là forma un conjunt amb molt d’encant, a la dreta d’aquest arenal hi ha un seguit de caletes de petites dimensions amb diferents tipus d’arenes i aigües ben clares que amb el dia  tan solejat, fa ganes tirar-s’hi.

Té una petita zona humida formada per la desembocadura del torrent de Salairó, és considerada d’un gran valor ecològic, se troba darrere l’arenal i com fa bon dia s’hi pot observar molta activitat. Veim diferents tipus d’aus: caps blaus, fotges, algun limícola. Les libèl·lules i cavallets del diable estaven ben actius però el millor va ser poder observar durant una bona estona com una serp d’aigua (Natrix maura) intentava caçar peixets de considerable mida, en va arribar a enganxar un, tot i que li escapà.

Aquesta platja també té un sistema dunar on s’hi feren algunes actuacions puntuals per regenerar-lo i protegir les dunes que s’havien degradat molt  per la gran afluència de públic en temporada alta durant molts d’anys i sobre tot per els aparcaments incontrolats.

També hi hagué intents urbanístics als anys vuitanta que pareix que s’aturaren a temps tot i que deixaren algunes construccions i amples vials.

A l’hora de dinar anam a una de les caletes que havíem esmentat al principi i com no podem resistir-nos hem de pegar un capfico i prendre una estona el sol.     

                                                                                                             ARFV

Avui publicam un nou article del nostre columnista Ichigo. Ja sabeu que per publicar algun article només l'heu d'enviar al nostre correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com

Infinitament menyspreable.

El tema toca, una vegada més, a la classe política, que la menyspreu cada ídem. No és per res, però ara parlem de la Llei Sinde, que va ser aprovada d'entrada sota la pressió d'autors, músics, escriptors, directors, guionistes, productors, editors, directius, actors i altres que volen diners, com sempre, l’ambaixada americana i els lobbies del copyright i la propietat intel·lectual (30 de desembre de l'any passat). I jo que pensava que la Llei Sinde s'aniria i no tornaria mai més, i després, HALA! ja ha tornat.

Últimament s'ha inundat Internet de notícies de la Llei Sinde. El responsable, José Ignacio Wert, va substituir Maria Angeles González Sinde i va continuar amb aquesta llei censuradora, aberrant i superficial. I les conseqüències d'implantar aquesta llei seran més negatives que positives:

-  Les pàgines web de descàrrega legal (les que no fan lucre de cap de les maneres) hauran de fugir del domini espanyol al domini estranger, no sigui que hagin de tancar-les en 48 hores. Que els polítics pensin que compartir és pirateria és com pensar que el foc no crema arbres.

-  Els costos de tancament poden augmentar més. Cosa que les operadores no es poden permetre el luxe de pagar, ja que amb aquestes pàgines hi ha molt més beneficis.

-  Qualsevol artista, incloent els que donen suport a la Llei Sinde, no treuran cap cèntim d'euro sí o sí. Exemples com Alejandro Sanz aniran de malament a pitjor.

-  I els lobbies del copyright i la propietat intel·lectual pagaran les conseqüències dels seus actes. Igual que als EEUU amb la llei SOPA, que suposarà un suïcidi a causa de que aquests lobbies menyspreen la Primera Esmeda de la Constitució Americana, la més important i més agradable per a tot ciutadà americà que la conegui.

-  I el que és pitjor encara: la pirateria de vídeo i àudio, entre d'altres, no s'acabarà MAI. Diguin els polítics el que diguin, no hi haurà efecte en ella, i menys quan els preus de material de la tenda són cada vegada més alts.

I després dirà Wert que no ens acusarà de res relacionat amb la pirateria. Mentider. I al igual que González, Aznar i ZP, Rajoy NO està complint les promeses electorals, el que significa una sanció d'odi extrem a la classe política. Maleiré per sempre al Palau de la Moncloa i a la classe política espanyola.

 Volia donar les nostres explicacions i actuacions sobre el no –ple d’ahir.

Al final del ple extraordinari del 29 de desembre el batle ens va informar de la possibilitat d'un altre ple extraordinari pel dia 5 de gener amb dos punts

- Les al·legacions al pla hidrològic

- Nomenament de representants municipals a Caixa Colonya de Pollença.

El nostre regidor en  Miguel ja li va dir al batle que no seriam cap dels dos regidors d'Alternativa ( inclús ell havia registrat una instància on s'informava de la seva absència). El batle li va dir que el motiu fonamental del ple era presentar les al·legacions al Pla Hidrològic que s'havien de presentar abans del dia 7 de gener.

El 30 de desembre vam llegir que  Recursos Hídrics ampliava el termini d’exposició pública del Pla Hidrològic de les Illes Balears fins a finals de gener ,era una notícia penjada des del 20 de desembre (ens sorpren que el batle la desconegués). Vam informar immediatament a la resta de grups polítics, i vam demanar a l’equip de govern que portés el punt al ple ordinari de gent, donat que estam totalment en desacord amb les al·legacions realitzades per l'arquitecte municipal i que es podia aprofitar aquest temps per fer feina a les al·legacions.

El 2 de gener l’equip de govern ens va contestar que els semblava una bona idea portar el tema de les al·legacions al pla hidrològic al ple ordinari.

La nostra sorpresa va ser quan el 4 de gener a les 11:37 vam rebre el correu amb la convocatòria del ple extraordinari d’ahir. Havia desaparegut el punt que teòricament justificava el ple; Les al·legacions al pla hidrològic, es mantenia el punt del nomenament de representants municipals a Caixa Colonya de Pollença i apareixia un punt nou; la dedicació exclusiva del regidor de recursos humans, oficina d’atenció ciutadana i noves tecnologies David Alonso. 

Per què un ple extraordinari per dos punts que no eren urgents?  Per què el ple s'havia convocat només amb un dia d'antelació? Per què el 29 de desembre no es va parlar d’aquest punt de la dedicació exclusiva?... i tot quan el batle sabia que no n’hi hauria cap regidor d’Alternativa a aquest ple i que nosaltres sempre hem demanat tres dedicacions exclusives (formava part del nostre document de mínims). 

Amb aquesta informació i després de consultar el tema amb els nostres regidors, el nostre coordinador, en Garci va enviar el mateix dia 4 de gener a a les 14:27  (menys de dues hores des de que haviem rebut la convocatòria) el següent correu a tots els grups polítics.

Benvolguts, 

Des d'Alternativa per Pollença us demanam una rectificació en la convocatòria del plenari extraordinari de demà. Consideram que cap  dels punts és urgent (i molt manco per ser convocat en només 24h.). Pensam, i així ho expressam, que darrera aquesta urgència no hi ha més que l'interès de l'Equip de Govern municipal en l'absència dels nostres dos regidors, que es troben fora de l'Illa i que ho varen notificar amb temps per tal de que coses com aquestes no passessin. Amb dos regidors menys de l'oposició, el plenari queda desvirtuat en quant a la representativitat. Amés, sembla una maniobra per part de qui governa per tal de ser majoria i poder imposar les seves decisions, que d'altre manera no sabem si sortirien endavant.

Esperam notícies positives.

Salut

Alternativa per Pollença

 Com veu una nota més que correcta que no va rebre cap resposta per part de l’equip de govern. A les 20:04 del 4 de gener i davant de la manca de resposta de l’equip de govern vam enviar la nota de premsa que vam publicar ahir i que ha molestat a l’equip de govern. 

A les 8:39 d’ahir, 5 de gener, la primera tinent de batle na Malena ens va comunicar que desconeixia que els nostres dos regidors d’Alternativa no serien al ple que el nostre comunicat li semblava injust  i que no tenia cap problema en ajornar el ple, poc després el regidor, en Tomeu Fuster ens va dir el mateix.  Com els hem contestat immediatament; ens sap greu si el to del comunicat  ha molestat però consideram que la urgència d'aquest ple no estava en absolut justificada i que cap dels punts son urgents i que per normalitat democràtica s'haurien de retirar. 

Finalment a una reunió prèvia al ple, davant la postura de l’oposició, el batle ha decidit anul·lar la convocatòria del Ple, el que pensam que és una bona rectificació...Però una de freda i una altra de calenta... La pena és que l'enhorabona que podiam donar a l'equip de govern  per la rectificació  l'ha espatllat el batle amb el seu anunci de que només portarà al ple les qüestions estrictament imprescindibles segons la llei, i que la resta les decidiria per Decret de Batlia o per Junta de Govern. Esperam que això no hagi estat més que una encalentida, que rectifiqui i que el Ple continuï sent el màxim òrgan de poder democràtic de l'Ajuntament. En cas contrari nosaltres no formarem part d'una Junta de Govern que vulgui substituir al ple i coordinarem amb la resta de grups de l'oposició totes les mesures possibles per recuperar el poder democràtic del ple.

En només 24h i 20 minuts d’antelació han convocat un plenari extraordinari per tractar únicament dos punts: triar els representants per la Caixa Colonya i, més important, intentar donar una dedicació exclusiva més. Pensam, i així ho expressam, que darrera aquesta urgència no hi ha més que l'interès de l'Equip de Govern municipal en l'absència dels nostres dos regidors, en Pepe García i en Miquel Sánchez, que es troben fora de l'Illa i que ho varen notificar amb temps per tal de que coses com aquestes no passessin. Així, l’equip de govern tindrà majoria absoluta quan en realitat, si hi hagués tots els regidors, quedarien en minoria.

Aquesta maniobra la qualificam de despreciable i un atac en tota regla a la democràcia. Amb dos regidors menys de l'oposició, el plenari queda desvirtuat en quant a la representativitat i el govern podrà aconseguir el que pels seus regidors i en circumstàncies normals no té (recordau que PP i Lliga tenen 8 regidors i la resta d’oposició en té 9).

Amés, consideram que cap  dels punts és urgent (i molt manco per ser convocat en només 24h.).

Des d'Alternativa per Pollença demanam una rectificació en la convocatòria del plenari extraordinari i que aquests punts passin a tractar-se en un plenari ordinari i amb tota normalitat.

  Al darrer Consell d’EMSER es va tractar  la revisió  diversos contractes  de cessió de drets d’aigua que es va aprovar per unanimitat. O sigui es va aprovar l’inici de les actuacions per rescindir el contracte del pou de Can Sales i fer una reordenació del caudal de Can Comes (Arguta S.L) També es va parlar de regularitzar el caudal del pou de Gotmar. I de regularitzar el pou de Can Collet. Pensam que a més a més també caldria revisar els pous de Cal Gall, Son Vila, Can Feliu.

Com sabeu a Alternativa hem denunciat en diverses ocasions el tracte de favor a l’empresa Arguta S.L. (article anterior). Un tema pel que vam anar a declarar com testimonis a la Guàrdia Civil (veure article).

Finalment s’ha demostrat el que ja vam denunciar fa més d’un any;el volum d'aigua que s'extreia dels pous gestionats per Arguta S.L. no arribaven al volum mínim anual que es pagava. Aquestes denúncies no van evitar al gener de 2011 la firma d’un contracte al que es pagava per una quantitat  d’aigua que no s’extreia. Aquest darrer contracte per dos anys és de 58.850 €/anuals, IVA exclòs.

Ara l’informe tècnic que es va presentar al Consell d’administració demostra que ni al 2010 ni al 2011 s’ha extret res d’aigua del pou de Can Sales, i que els diversos intents de posar el mateix en funcionament han estat infructuosos. El que venien dient els tècnics de l’Ajuntament fa anys i que no va evitar el darrer contracte de gener del 2011, on figurava un cabal màxim de 300.000 m3/any, i on no figurava cap penalització o reajustament del preu pactat en cas de no poder extraure aigua d’algun pou per circumstàncies físiques.

 Al pou de Can Comes, que al contracte figura amb 50.000 m3/any, si que s’han extret 154.382 m3 al 2010 i 200.002 m3 fins a final d’octubre de 2011, per això també es va aprovar la necessitat de reordenació de cabdals per no incomplir la quantitat màxima autoritzada d’extracció. A aquest cas cal indicar que Arguta S.L  fa d’intermediària ja que no es propietària del pou, i consideram que s’hauria de comprovar la legalitat d’aquest tema abans de  gener del 2013 que és quan finalitza l’actual contracte.

En definitiva els intents de treure aigua a l'estiu del pou Can Salas, , fa vint-i-una anys que són intents ja que no n’hi ha aigua. Vint i un anys i sis  consistoris per arribar a aquesta conclusió, però bé està el que bé acaba.  

 Andrés Rábago - El Roto - , un dels nostres humoristes de capçalera, acaba de presentar un nou llibre més que recomenable, "Viñetas contra la crisis". 

En Xisco Roman ens ha demanar fer difusió d'aquest article. a sabeu que si voleu publicar els vostres escrits a aquest bloc només ens els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

LES RETALLADES ARRIBEN ALS INFANTS ADOPTATS

La gran noticia de que les retallades no arribarien a afectar als serveis socials es desgraciadament incerta. Als infants adoptats de Mallorca els ha arribat  l’hora de patir una retallada per part de la administració autonòmica, retallada que en aquest cas pot ser de conseqüències dramàtiques. Aquest cop les tisores les manegen “a duo”  la Sra. Teresa Martorell i el Sr. Manuel Gordo, ambdós responsables de l’Àrea de Protecció del Menor de l’IMAS i a les ordres de la la Consellera Catalina Cirer. Es tracta del tancament del Servei de Postadopció.  

Des dels seus inicis l’any 2006, aquest servei es va crear a fi de respondre a les necessitats especials que les famílies adoptives mallorquines plantejaven i per assegurar també que la darrera mesura de protecció del menors, l’adopció, se desenvolupi exitosament. Cal remarcar que, molt contràriament a la creença més extesa que els infants adoptats, una vegada han passat a viure amb la seva família adoptiva, ja es troben en unes circumstàncies personals totalment normalitzades, la realitat és una altra i ben diferent. Abans de l’adopció, els nostres fills van ser objecte, d’una o altra forma, d’abandonament, negligència, maltractament, falta d’atenció i de cura en allò més basic, etc. Tot això conforma una “motxilla” de la que no es desprenen en el moment de ser adoptats, sinó que l’arrosseguen per la resta de la seva vida, el pes de la qual és el que precisament pot arribar a fer inviable i fallida l’adopció.

És per això que des del Servei de Postadopció s’ha treballat per dotar-nos a les famílies, educadors i persones properes al menor, d’habilitats per comprendre i manejar determinades situacions, fer interpretacions adequades de les actituds i respostes dels nostres fills i treballar per a reparar les seqüeles, a vegades molt doloroses, de la història anterior a l’adopció. El que ha pretès i ha aconseguit amb èxit, és evitar que les famílies mantinguem l’adopció en una situació de convivència precària i que finalment els menors emparats per aquesta mesura acabin tornant al sistema de protecció com a conseqüència de la insostenibilitat de la situació que es pot arribar a crear. Això s’ha aconseguit a base de proporcionar a les famílies adoptives, als infants adoptats i als professionals relacionats (mestres, metges, psicòlegs, psiquiatres, etc) assessorament, formació i atenció terapèutica especialitzada posterior a l’adopció. Abans de ser pares adoptius vam passar per un procés difícil de formació i avaluació com a família fins a obtenir el Certificat d’Idoneïtat, i també vam viure un procés sovint llarg d’espera. Després, ja com a pares, hem sigut objecte de seguiments posteriors a fi d’avaluar un procés que se sap difícil. Vist tot això no es pot pretendre de cop que l’adopció sigui un procés sense dificultats ni necessitats especials i molt específiques tant pels infants com pels adults. Seria del tot incoherent pretendre que, pel fet de ser famílies protectores i estructurades, tots els problemes que presentin els infants en la seva adaptació a la família, a l’entorn i al sistema educatiu es resolguin de forma autònoma i amb facilitat. Als infants i a les famílies ens cal recolzament especialitzat i expert per fer viable i possible el complicat procés que comença després del dia de l’adopció. Dins aquesta activitat, el Servei de Postadopció ha donat uns resultats tangibles i quantificables fora de discussió, ja que el nombre de casos d’adopcions fallides o de casos de risc ha caigut a mínims. Això ha sigut gràcies a que és un Servei format pels millors professionals amb els que, dins aquest àmbit, es pot comptar a Balears  i que, més enllà de la seva vàlua tècnica i professional indiscutibles, han aportat una dedicació i grau de compromís poc habituals als temps que corren. A més, l’experiència i el coneixement que aquests professionals acumulen no es pot trobar en professionals a altres àmbits (per exemple el privat) donat el gran volum de casos que tracten dins el context del Servei i que a més és l’únic servei que existeix a Mallorca dedicat a aquesta especialitat. En definitiva, no estam parlant d’un Servei que no funciona i cal millorar, ben al contrari, parlam d’un Servei que funciona i dona un servei imprescindible, insubstituïble i de gran qualitat. Per desgracia, l’experiència a altres Comunitats Autònomes que no disposen d’aquest tipus de servei o el tenen externalitzat es nefasta, amb un alt grau de famílies en risc i infants retornats al sistema de protecció.

L’Administració té el deure legal i sobretot etic ineludible de donar protecció i ajuda a TOTS els infants víctimes d’alguna negligència, maltractament o abandonament i això inclou als infants adoptats (malgrat que ja siguin adoptats). No fer-ho així deixa a aquets i als seus pares en una injusta situació de discriminació negativa enfront als infants objecte d’altres mesures de protecció com per exemple l’acolliment. En tot cas és injustificat sacrificar l’existència de l’exitós Servei de Postadopció i el coneixement especialitzat dels seus tècnics, deixant novament “orfes” als nostres fills adoptats.

Imatge Imas Mallorca

Començam un nou any, i encara l’equip de govern no ens “ha regalat" la publicació del seu pacte de govern com ens van que farien abans de la patrona. Al ple d’octubre el batle ens va contestar amb ironia que ens donaria el pacte de govern  a la propera reunió, hem fet unes quantes i encara esperam. A la mateixa resposta el batle va dir que no sabia que esperàvem trobar a aquest pacte. La resposta és senzilla, simplement volem saber el full de ruta que han pactat per aquesta legislatura; PP i Lliga.

 Per això ara que s’acosta el dia de reis mags fem la nostra carta demanant una sèrie de “regals” a l’equip de govern

- Ens agradaria que a més d’informar a la premsa el batle ens doni informació completa i detallada sobre la seva idea d’agiltizar la llicència de reforma de l'Hotel Formentor De pas podriam reprendre les reunions per parlar de l’adaptació del PGOU al Pla Territorial, fa quatre anys de la darrera reunió.

- Volem saber per què el batle en comptes de portar carbó als propietaris de la fàbrica, el vols premiar amb la desclassificació de la mateixa.

- Ens imaginam també que el batle ja ha tengut suficient temps per reflexionar i tornar a col·locar la font de la Plaça Major al seu lloc original

- També ens podria regalar el senyor batle la primera reunió del patronat de la Residència d’aquesta legislatura

- Tampoc volem abusar però no es massa demanar massa el compliment de mocions aprovades al ple:

A la passada legislatura:

   Portar al ple els expedients per donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que es diu "prolongació de la Gola" i nomenar filla adoptiva de la Villa a la Sra Clara Hammerl (aprovat al desembre de 2008)

- Obrir diligències prèvies  sobre la situació del Camí públic del Coll d'en Patró. 

- Realitzar d'un pla  bàsic d' accessibilitat. 

- Millorar els  taulers d'anunci municipals. 

- Redactar d'un projecte bàsic per a la creació d'un recorregut arqueològic. 

-  Realitzar un estudi de contaminació del torrent de Sant Jordi. 

I aquesta legislatura, entre altres:

- Realitzar els estudis previs per a l'elaboració d'un catàleg de  llocs de feina del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament de Pollença i dels organismes dependents del mateix.

- Incloure dins el catàleg de béns municipals, el catàleg de camins del municipi i resoldre els camins amb expedients d'investigació oberts.

- Reclamar al  Conseller de Turisme la signatura d'un nou conveni entre l'Ajuntament de Pollença i el Govern de les Illes Balears, i que sigui efectiu amb la mateixa quantitat econòmica que el conveni rescindit el mes de maig de 2011

-Realitzar i executar un pla de millora dels aparcaments existents al municipi.

Aquesta carta evidentment és incompleta , però sobre tot cal que l’equip de govern no consideri regals el que simplement són les seves obligacions. 

Medina a Público   

No podiem començar millor l'any que tornant a anar d'excursió, encara que sigui virtualment, que els dies de ressaca ja se sap. Aquest cop aprofitam el primer dia de l'any per fer una volta per la Comuna de Bunyola.

Les comunes des de fa molts segles eren terres que podia emprar tota la població dels voltants per anar a agafar llenya, fruits, pasturar les ovelles... Eren terres de tots (comunals) regides cada una per una legislació diferent per tal de que ho poguessin aprofitar la major part de la població i no fos apropiada ni la terra ni els seus fruits per ningú. Però a mesura que va arribar el liberalisme, i amb ell les famoses desamortitzacions, a Espanya, aquest tipus de terres anaren privatitzant-se i passaren a mans d'uns pocs propietaris. Per sort encara hi ha comunes públiques i comunes per les que encara ens hi deixen passejar.

La Comuna de Bunyola és una excursió no molt feixuga però si espectacular. Té molts camins. Nosaltres preguérem pel camí des Grau i com que era hivern i hi anàrem d'horabaixa només poguérem arribar fins al mirador. Tot i així al llarg del camí poguérem observar moltes restes d'aquest passat comunal i dels usos que allí és feien de la muntanya (forn de calç, sitjes, fonts, camins empedrats...), tot això sense poder deixar de mencionar les espectaculars vistes de l'hermós poble de Bunyola i les muntanyes que l'envolten. 

PJG

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• dpgonceexm: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents