Alternativa | 30 Abril, 2014 01:12
Primera valoració i votació del ple d'ahir
Encara no han arribat les acreditacions de les noves regidores i el ple estava conformat per 14 regidors. Ens va sorprendre que cap de les futures noves regidores vengués al ple al manco una estona com públic. Cal dir que el ple va finalitzar a les 00:00 sense temps de debatre la darrera moció d’Esquerra i PSM a favor de utilitzar el llenguatge estàndard als informatius d’IB3, ni els precs i preguntes que haviam registrat.
Per desgràcia la nostra moció (moció proposada pel GOB ) contra la política urbanística del PP a la que dona suport la seva marca a la part forana coneguda com PI que a Pollença va ser decisiva per rebutjar la moció ja que només va ser rebutjada per un vot. La legislació impulsada pel PP&PI té unes conseqüències immediates negatives sobre l'urbanisme municipal i al cas de Pollença hipoteca el futur del municipi al impulsar amnisties generalitzades al sòl rústic sense atendre la necessitat d'impulsar vertaderament la disciplina urbanística. La llei aprovada per PP&PI es una llei desenvolupista i antiga, que consagra els principis que han inflat la bombolla immobiliària i que ens han portat a la crisi actual. La compilació de normes que suposa la llei incorpora dos aspectes que consoliden un model d’utilització del territori de manera especulativa i irregular: la manca de debat públic sobre el model territorial i l’altra, més concreta, l’esmentada i criticada legalització d’habitatges fora d'ordenació en sòl rústic. El paisatge és el principal actiu econòmic de Pollença, i no es pot seguir destruint, s’ha de posar ordre. La contenció del creixement urbanístic és la base d'un model territorial sostenible.
A més a més aquest ple és l’inici del que ens espera la resta de legislatura amb un govern PP&PI amb majoria absoluta; una piconadora de dretes.
PP&PI no han acceptat cap proposta dels grups de l’oposició als pressuposts, trencant la dinàmica de recerca de consens que havia fins aquest moment. Més trist encara que el tema dels pressuposts va ser l'actuació barroera al tema dels Preus del Festival, on el PP&PI van aprofitar la seva majoria absoluta (en aquest cas amb el suport inexplicable i inexplorat d’UMP) per aconseguir aprovar el que només fa uns mesos va rebutjar el ple ; que els preus del Festival passin a ser decidits per la Junta de Govern i no pel ple, i que el descompte als residents a Pollença sigui d’un 10% i no d’un 25%. Com els vam advertir al ple aquesta forma antidemocràtica d’actuar trenca les formes que s’havien seguit fins ara al ple i sinó rectifiquen a l’aprovació definitiva dels preus del Festival, que no contin amb Alternativa per arreglar al darrer moment els seus retards i nyaps habituals.
Aquests són els resultats i primera valoració del ple:
1 – Impulsar el procediment i tràmits preceptius per a la cessió gratuïta al CIM dels trams de finca de titularitat de l’Ajuntament afectats per la expropiació de la variant del Port de Pollença. Aprovat per unanimitat.
Un tema al·lucinant que mostra una vegada més com s'ha gestionat l'Ajuntament, resulta que encara no s’havien posat al seu nom les finques que li pertocaven de l’expropiació forçosa de la via de circumval·lació, ara es tracta de aprovar pel ple aquest fet. Aquesta cessió és necessària per fer la semipeatonització de la primera línia del Port de Pollença.
2 - Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost de la Corporació, i la plantilla de l'exercici 2014 . Aprovat amb els 8 vots a favor de PP, Lliga, CiU i UMP. 6 vots en contra d'Alternativa, PSOE, PSM i Esquerra.
Evidentment va ser el punt que va portar el debat més llarg i dedicarem més d'un article a explicar el pressupost, les nostres propostes i preguntes. El regidor d’hisenda no va fer cap tipus d’autocrítica del retard amb el que han presentat el pressupost ni del nivel d'execució tan baix que ha hagut del pressupost del 2013 ha estat molt baix, amb moltes de partides que es van aprovar al pressupost passat i no s’han executat; la partida de la Cala Sant Vicenç, el contracte d'investigació dels catàlegs de camins, obres aparcament del Port, dotació serveis de Gotmar, accessos vies circumval·lació ... La capacitat de fer coses per part de l'equip de govern ha estat molt baixa.
Una vegada més Unió Mollera Pollencina va donar el seu suport a l’equip de govern , a pesar de que no s'han fet la major part de les inversions compromeses al 2013 al Port de Pollença. Hem fet tota una sèrie de propostes que han estat totalment rebutjades i tota una sèrie de preguntes de les quals només s’ha donat resposta a unes poques.
A l'enllaç Documentació Hisenda trobareu tota la informació que ens han enviat sobre el tema.
3– Aprovació inicial si procedeix de la modificació de l’Ordenança de Preus Públics del Festival de Pollença 2014 Ha estat aprovat amb els 8 vots de PP, Lliga, CiU i UMP i 6 vots en contra; Alternativa, PSOE, PSM, Esquerra.
Com hem comentat a la introducció PP& PI han aprofitat la seva nova situació de majoria absoluta per canviar el que es va acordar fa uns mesos quan la majoria del ple es va mostrar en contra de que la fixació dels preus públics passi del ple a la Junta de Govern i que el descompte als residents a Pollença sigui d’un 10% i no d’un 25%. Fa uns mesos els grups de l'oposició, a pesar de tenir majoria, vam retirar amb seny la nostra proposta d'ampliar la reducció dels preus dels concerts del residents del 10 al 25% per a no crear un problema a l’àrea d’intervenció i pensant que enguany es faria... Però la piconadora PP&PI s’ha saltat els límits democràtics i torna a presentar el que aquest ple ja havia rebutjat. Un capítol apart és Unió Mollera Pollencina i el seu regidor que ni recordava el que havia signat i votat només fa uns mesos i ara vota el contrari. Patètic.
44 – Aprovació, si procedeix, del reconeixement extrajudicial de crèdit 1-2014. Aprovat amb els 8 vots a favor de PP, Lliga, CiU i UMP, 4 Abstencions i 2 vots en contra
El PP&PI va voler presentar aquest reconeixment de factures irregulars com resultat només de problemes burocràtics quan l’informe d’intervenció que acompanya el reconeixement posa en evidència una vegada més que es segueixen fent irregularitats i que algunes es fan de forma continuada. Dedicarem un article al tema.
5 – El batle va presentar per urgència la sol·licitud d’ajuda per a projecte d’inversió i actuació per la millora de l’oferta turística a Mallorca, corresponent a l’exercici 2014 (BOIB 43 de 29/03/2014). Aprovada per majoria absoluta.
Es tracta de ratificar un decret de batlia per sol·licitar aquestes ajudes per millorar el mirador de Cala Barques i carrer Cala Clara. El terme per sol·licitar aquestes ajudes finalitzava el mateix dia del ple. Hem votat a favor de la urgència i de la petició per responsabilitat a diferència de l’actitud que ha tingut el PP&PI al tema dels preus del Festival. No obstant aquesta petició és un brindis al Sol, es tracta de rentar-se la cara davant dels veïns de la Cala Sant Vicenç. Aquesta subvenció està més que complicada ja que tenim concedida la subvenció per executar les obres de la primera línia del Port de Pollença
6.- Es presenta per urgència la informació de la renúncia de totes les persones de la llista de la Lliga que van renunciar a substituir a Tomeu com regidors fins arribar a la número 15 de la llista: Margalida Capllonch. Aprovada per assentiment
La Junta Electoral ha considerat que a més d'un escrit de renúncia, el ple havia d'acordar tenir coneixement de totes les renúncies.
Vam demanar explicacions al portaveu de la Lliga que fins ara noi havia dit absolutament res d'aquesta situació anomala. Pensam que ell com portaveu de la Lliga hauria de reflexionar sobre el tema que la majoria de la gent a la que es va presentar no doni suport al projecte del PI. La seva resposta va ser que això demostra que el projecte va ser personalista i troba que ha estat molt trist que la gent no hagi assumit la seva responsabilitat... O sigui res d'autocrítica. El que ha passat a més del que ha dit el regidor també és resultat de canviar el projecte polític que representava la Lliga quan havia passat poc més d'un any des de les eleccions. Al final resulta que el PI té tant de regidors com el partit més votat sense haver estat votar, el que consideram un frau democràtic.
7.- Moció presentada pel grup municipal d’UMP per a l’asfaltat de la carretera MA-2200, de Pollença al Port i per a la modificació de les senyalitzacions de velocitat màxima a la carretera MA-2200 de Port de Pollença a Alcúdia. Aprovada per unanimitat
Reduir la velocitat a la carretera de la badia sembla que s'ha fet sobre tot amb efectes recaptadors i a l'hivern no té cap sentit. També cal dir que la reducció ha suposat la multiplicació de cotxes aparcats a les voreres, gent que travessa de qualsevol forma.... L'asfaltat de la carretera és clar que es va fer mal, només té entre 8 i 9 anys i des del principi es va degradar molt ràpidament, pels jutjats ja sabem com es feien les coses...
8– Moció presentada pel grup municipal A en relació a les amnisties urbanístiques impulsades pel Govern Bauzà Rebutjada amb 7 vots en contra PP, Lliga i CiU, 1 abstenció UMP i 6 vots a favor; Alternativa, PSOE, PSM i Esquerra.
Ja hem comentat el tema a la introducció. Evidentment el PP és va oposar a aquesta moció a la qual el GOB denúncia la seva política destructiva del medi ambient de pa per avui i fam per demà. El més surrealista és la posició PI que diuen que no els agrada la llei del sol i després voten el que voten... És clar que en Jaume Font s'ha fet amb el control total d'aquest partit i que s'ha convertit en la marca de la part forana del PP.
Es va retirar ja que els dominis ja estan comprats i tot just faltava fer les redireccions
10 - Moció presentada pel grup municipal PSM-EN per a la investigació de la titularitat municipal de l’Església de la Cala. Aprovada per unanimitat.
La moció ha servit per investigar el tema i comprovar que l'església és del bisbat. Per tenir el tema totalment documentat i veure quin seria l'objectiu del bisbat amb aquest edifici es va aprovar la moció i el batle va oferir al regidor del PSM fer feina al tema..
Per falta de temps, eren les 00:00 es va deixar pel ple de maig
Tampoc va haver temps per contestar els precs i preguntes que haviam registrar al ple.
L'1 de maig recordam, reivindicam... i presentam el nostre candidat. A més a més hi haurà picada, refresc i l'actuació musical de Jonny on the rocks. Us esperam! A les 19:00 h a la Plaça dels Seglars a Pollença

Alternativa | 29 Abril, 2014 00:01
Avui al ple ordinari d'abril presentam moció proposada pel GOB sorgida a partir de l'aprovació en solitari per part del PP de la Llei del sòl, encara que a la moció es fa referència a altres lleis aprovades pel PP i que posen en perill el nostre actiu més valuós que és el paisatge i el medi ambient. Normalment ens agrada presentar mocions pròpies, però en aquest cas hem considerat que era important presentar i donar suport a la moció que ha proposat el GOB a tots els Ajuntaments. La legislació urbanística aprovada pel PP en solitari té data de caducitat i hem perdut una altra legislatura sense fer una llei del sól consensuada i pròpia del segle XXI.
Pablo Molina Alegre, secretari de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes, un especialista del dret urbanístic a una recent entrevista a l'Ara Balears: ha explicat molt bé algunes de les claus d'aquest tema:
Quins són els principis que haurien de regir la política urbanística i territorial del segle XXI?
L’urbanisme ha de servir per protegir l’entorn al qual pertanyem, per guanyar qualitat de vida i de convivència ciutadana. Sota el paraigua d’aquests objectius han d’articular-se els principis d’actuació de l’urbanisme: gestió correcta dels espais a protegir, minimització de l’impacte ambiental i cohesió de les ciutats.
Creis justificat desclassificar sòl rústic sota l’argument de la desestacionalització turística?
El sòl rústic no ha de ser sagrat ni intocable. Les decisions de classificar el sòl com a rústic haurien d’estar subjectes a revisió constant en el marc de programes de seguiment dels efectes del planejament. Dit això, en cap cas ha de justificar-se la desclassificació de sòl rústic, bé com a resultat de les pressions del propietari del sòl, bé com a resultat d’iniciatives polítiques adoptades de manera intuïtiva sense cap estudi que ho acrediti i sense que existeixi un model urbanístic definit sobre la base d’un estudi de relacions econòmiques, socials i ambientals del territori. Hem de tractar el sòl rústic de manera diferent, conscients dels serveis que realitza en benefici de les ciutats.
Considerau acceptable legalitzar infraccions urbanístiques per solucionar la proliferació de construccions en rústic sense llicència?La legalització és un mecanisme que comporta el reconeixement d’un fracàs, el del control i remei per part de l’administració de les actuacions contràries a la llei. A més, intensifica la sensació d’impunitat. Només és acceptable en el cas en què l’administració reconegui obertament i pública aquest fracàs i transmeti al mateix temps el missatge que qualsevol actuació subsegüent serà perseguida de manera estricta amb tots els mecanismes de la llei.
No en el sentit en què està plantejada la pregunta. La consideració del sòl com un bé de tots (i de ningú) és part del problema. Molts de nosaltres desitjaríem construir-nos un xalet en sòl rústic d’especial protecció i en un entorn paisatgístic espectacular. Molt pocs de nosaltres pensaríem, si féssim això, que precisament la nostra construcció altera el paisatge de tal manera que ja no tornarà a ser el mateix, i pocs de nosaltres estaríem disposats a pagar pels serveis urbanístics que precisés aquesta actuació el preu que fos necessari, incloent un preu per l’afectació paisatgística o ambiental. Aquest fenomen es coneix com la tragèdia dels comuns. El que manca no és la concepció del sòl com un bé comú, sinó la vinculació social, personal i individual amb el compromís de manteniment d’aquest bé comú.
Manca una concepció del sòl com a bé comú?Quins mecanismes servirien per atenuar la pressió sobre el sòl?
La pressió sorgeix perquè es relativitza el respecte i la vinculació social amb la normativa urbanística. En un entorn de normes clares i uniformement aplicades, la pressió és inferior. Un primer mecanisme seria la generació de normes clares, uniformes, entenedores, estables i amb gran acceptació social. La llei recentment aprovada a Balears no crec que entri en aquesta categoria. Un segon mecanisme seria la implantació de la idea que les activitats que comportin grans transformacions de sòl han de tenir com a justificació una iniciativa econòmica d’interès general. Un tercer mecanisme seria la generació d’estratègies per a la intensificació i l’enriquiment de l’ús de les zones ja transformades. Un quart seria l’assoliment de pactes amb els propietaris de sòl rústic per a la realització d’operacions que els comprometi en la conservació dels espais i dels paisatges.
Quina és l’assignatura pendent en matèria d’urbanisme?
Comunicar, educar i explicar. En la mesura que prestigiem en el cos social la necessitat de preservar i de regular els comportaments sobre el sòl, aconseguirem que l’urbanisme no es percebi com una imposició de l’administració sobre els propietaris, sinó com un fenomen de responsabilitat compartida. Hem de dotar-nos d’instruments que ens permetin actuar en el sòl urbà amb més eficàcia fer operacions de renovació de la ciutat de manera més senzilla. Alhora, hem de poder enfocar l’ordenació del sòl rústic atenent al servei que presta a la població, tant en matèria ambiental com cultural o turística, i deixar-lo de percebre com una categoria residual.
Sobre el tema ja vam publicar un article : Una solució que hipoteca el nostre futur.

Alternativa | 28 Abril, 2014 00:01
Aquest són els punts del ple ordinari d'abril que es celebrarà el dimarts a les 20:00. A les 19:30 es realitzarà el ple extraordinari pel sorteig de les taules electorals de les eleccions europees.
Presentam una moció proposada pel GOB que fa a la situació de fragilitat territorial i ambiental derivada de la legislació impulsada pel PP de desregulació territorial. En la proposta de moció, s'hi exposen els canvis legislatius i les conseqüències immediates sobre l'urbanisme municipal i es proposa un acord que fa referència a les competències municipals en matèria d'urbanisme amb l'objectiu de corregir la tendència d'aquestes lleis a desregular el marc normatiu bàsic i a impulsar amnisties generalitzades al sòl rústic sense atendre la necessitat d'impulsar vertaderament la disciplina urbanística.
Al ple es presenta el pressupost i la plantilla amb mig any de retard, amb unes limitacions de despeses absurdes, imposades pel govern estatal del PP, i on hi ha un bon grapat d'inversions que ja havien estat pressupostades al 2013... Clar que el 2014 és més aprop de les eleccions... Als mateixos també es nota ja la majoria PP&PI i per primera vegada aquesta legislatura no s'ha tingut en compte cap de les propostes que hem presentat els partits de l'oposició.
1 – Aprovació si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària de dia 21 de març
2 – Impulsar el procediment i tràmits preceptius per a la cessió gratuïta al CIM dels trams de finca de titularitat de l’Ajuntament afectats per la expropiació de la variant del Port de Pollença.
Un tema al·lucinant que mostra una vegada més com s'ha gestionat l'Ajuntament, resulta que encara no ha posat al seu nom les finques que li pertocaven de l’expropiació forçosa de la via de circumval·lació, ara es tracta de aprovar pel ple aquest fet...
3 - Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost de la Corporació, i la plantilla de l'exercici 2014 .
A l'enllaç Documentació Hisenda trobareu tota la informació que ens han enviat sobre el tema.
4 – Aprovació inicial si procedeix de la modificació de l’Ordenança de Preus Públics del Festival de Pollença 2014
Les entrades seran entre 20 i 35 euros amb bonificacions per residents, carnet jove, escola de música i banda de música.
En el moment d'escriure aquest article no ens ha arribat la informació via email per poder penjar-la.
5 – Aprovació, si procedeix, del reconeixement extrajudicial de crèdit 1-2014
6 – Aprovació, si procedeix, del reconeixement extrajudicial de Crèdit de la Residència
Aquí ens varen enganyar, ens varen dir que les factures havien quedat “tot i haver crèdit” fora de la liquidació per qüestió de temps ja que havien hagut de tancar l’exercici comptable el 30 de gener i aquestes factures no havien arribat a temps i que per això els dos punts es convertirien en un tot sol. Si bé hi ha unes factures grosses i molt clares de l’instal·la cio d’una centraleta de comunicacions al centre de dia que es va millorar al darrer moment i deixant al costat les factures de les reparacions del les escoles, hi ha factures de actuacions musicals fins i tot de les festes de juny de San Pere al Moll.
7 – Sol·licitud d’ajuda per a projecte d’inversió i actuació per la millora de l’oferta turística a Mallorca, corresponent a l’exercici 2014 (BOIB 43 de 29/03/2014)
Aquest punt anirà d’urgència ja que el terme per sol·licitar aquestes ajudes finalitza el mateix dia 29 dia del ple i per tant anirà d’urgència ratificant un decret de batlia. Es tracta de demanar una ajuda per poder desenvolupar una sèrie de millores a la Cala, ampliar el mirador de Cala Barques i fer una actuació a la plaça dels pins. Sembla que es tracta de rentar-se la cara davant dels veïns de la Cala Sant Vicenç ja que aquesta subvenció està més que complicada ja que tenim concedida la subvenció per executar les obres de la primera línia del Port de Pollença
UMP ha acceptat a proposta de l'equip de govern fusionar les dues mocions. Amb el tema de l’asfalt no hi ha gran cosa a dir, només que no fa tan de temps que es va fer i que no és normal com s'ha degradat. Respecte a l'altra moció es tracta de la senyalització de velocitat màxima a la carretera entre Alcúdia i el Port de Pollença es demana que la velocitat no sigui limitada a 50 per hora a l’hivern.
Com ja hem comentat presentam aquesta moció proposada pel GOB. Després de poc més de dos anys amb el Partit Popular al capdavant de les principals institucions Mallorca es troba en una situació de fragilitat territorial i ambiental sense precedents que compromet el seu futur i el de la seva societat i que hem d'aturar.
El regidor de Noves Tecnologies va dir que ja estaven comprats i tot just faltava fer les redireccions
El batle va dir que l’edifici encara està a nom de la dona del promotor de la Urbanització de la Cala Sant Vicenç i que ningú vol saber res, va dir tornaria parlar amb el vicari d’aquest tema.
Com ha glossat Josep Bonnín sobre aquest tema:
Sa MoMa ja està salat
ara el telenotícies
IB3 expert en pífies
que ja em té acostumat.
Per què un altre disbarat
per la llengua esbocinar
els que no fan més que odiar
el sentir del nostre poble
amb un sentiment innoble
sens cap legitimitat?
Experts en manipular
cada dia, una ofensaperò el poble se defensa
i no deixa de lluitar.

Alternativa | 27 Abril, 2014 00:01
Un altre éxit; el llibre Els tentacles de les tenebres. Un govern contra l'escola i ha estat el llibre més venut d'aquest Sant Jordi. El llibre coeditat entre l'Assemblea de Docents i l'editorial Lleonard Muntaner, obra de Marcel·lí Guerrero, posa de manifest la vigència del conflicte.
Llibre i còmic, que posen en evidència un govern en mans dels designis del Círculo Balear, ha posat el dit a la nafra del veritable problema de l'actual Govern, la inoperància en mans de gent absolutament incompetent en matèria educativa.. Sant Jordi enguany s'ha tenyit de verd.
La Plataforma Crida convida a tota la comunitat educativa a participar de l'elaboració del llibre verd de l'educació a través de les assemblees que aquest proper dimarts dia 15 es constituiran a molts de centres.
Trobareu més informació a la web de la Plataforma.
http://plataformacrida.blogspot.com/2014/04/dia-15-tenim-la-paraula.html
Alternativa | 26 Abril, 2014 00:01
Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail
A la manera de Goya us present una brega entre cavernaris presentada pel doctor No —si, aquell del flim—i la criatura.
Alternativa | 25 Abril, 2014 00:01

Alternativa | 24 Abril, 2014 00:01
Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail
Dins la seva declarada guerra contra la nostra llengua i cultura, l’Horrorable ens ha sorprès amb una nova arma: ha ascendit els inspectors d’Ensanyament
a agents de policia política, a la manera de la Geheime Staat Polizei amb la missió de Zerstörer der Symbole.

Alternativa | 23 Abril, 2014 00:01
Preguntes que ja haviam registrat al ple de gener i encara no s'havien contestat:
- Respecte a la poda dels pins del passeig Voramar, que pateixen més l'envestida del vent, ens van dir que no eren prioritaris però ens podien dir més o manco quan es té prevista la seva poda.
Regidor de serveis, en Martí Roca (Lliga): enguany no, no sabem exactament quan es farà.
Pensam que aquest pins haurien de ser prioritaris, però és clar que el regidor no opina igual.
- En referència a l'acord de la Junta de govern del 3 de desembre de resolució de la sol·licitud de l'arxiver bibliotecari, en relació a la nòmina del mes d'octubre, ens consta que a altres administracions públiques, com la Conselleria d'educació i a altres municipis (Inca i Sa Pobla) la interpretació de l'apartat 4a de les mesures per a la reducció del dèficit públic que fan és diferent a la que s'ha fet a Pollença i es fa el complement de les retribucions fins al 100% no només durant els dies d'hospitalització o intervenció quirúrgica sinó durant tota la baixa ocasionada por la intervenció (el que ens sembla el més lògic). Podem afegir que després de llegir les actes de la comissió paritària en que es va discutir aquest tema consideram que no correspon descomptar res si la baixa es a causa d'un ingrés hospitalari. Podien demanar als Ajuntaments citats si el que indicam és cert i fer la mateixa interpretació?
El regidor de personal, en David Alonso (PP), va dir que l'acord es va fonamentar en interpretacions dels tècnics però que ara han confirmat que a altres administracions si que es paga el 100% de tota la convalescència i canviaran la redacció de l'article a la propera taula de negociació.
A Alternativa consideram que la interpretació que ha fet l'¡Ajuntament no és correcta i que no és el que es va aprovar a la Comissió Paritària del Conveni Col·lectiu del Personal Laboral del 28 de març de 2012. El que es va acordar és el següent:
Sobre les baixes es permet pagar fins a un màxim del 50% si dura menys de tres dies, un 75% si dura menys de 22 dies i el 100% si dura mes temps, tot i això no afecta a accidents que no siguin laborals ni infermetat que precisi ingrés hospitalari. Un cop escoltat l’advocat i després d’haver discutit els punts les parts acorden que en el seu moment s’aplicarà la normativa en la forma que sia menys lesiva pels treballadors i fins el màxim que es pugui aplicar al seu favor.
Per això consideram que a més de canviar el redactat de l'article i no hi hagi dubtes en la interpretació del mateix cal pagar retroactivament el 100% de la baixa per ingrés hospitalari a tots els treballadors als quals no s'ha fet d'aquest forma i que recuperin el que justament els correspon.
Preguntes que no s'havien contestat al ple de febrer:
- Segon la llei de símbols no caldria demanar un autorització per penjar un crucifix a la sala de plens? L’han demanat, el pensen demanar o despenjaran el crucifix en compliment de la llei de símbols?
Resposta del batle: El consultarem, encara que és un tema que ja s'ha votat aquesta legislatura.
Resulta lamentable i difícil d'explicar que a un estat no confessional (teòricament) hi hagi partits que encara no s'adonin que un crucifix no pinta res a una sala de plens d'un Ajuntament.
- Per què Pollença no participa del projecte del municipis de Santa Margalida, Muro i Alcúdia d’estar connectats per una ruta cicloturística finançat pel Govern i que enllaçarà la Badia de Pollença amb la finca de Son Real?
Resposta del batle: Va parlar amb la batllessa d'Alcúdia i aquest projecte es troba dins el Consorci de la Borsa d'Allotjaments Turístics de Balears (doblers que procedeixen de les places hoteleres irregulars legalitzades). En aquest moment ni s'ha presentat el projecte i dubta que es faci aquesta legislatura. Una vegada que s'hagi fet el mostraran per estudiar el tema de la senyalització.
El turisme cicloturístic és fonamental i esperam per part de les institucions més accions i millor coordinades. De moment molts de cicloturistes es conformarien amb trobar més nets els carrils bici i vorals.
Alternativa | 22 Abril, 2014 00:01
En nom de l'organització del cicle Abril de República vos feim saber que la presentació del llibre "Veus Republicanes"per part de Margalida Capellà, prevista per aquest divendres, queda SUSPESA per motius de salut de l'autora.
Us esperam a l'excursió a Coves Blanques, dissabte 26 al matí, a les 9,30 al Monument o la Plaça Miquel Capllonch, i a les 10,00 al camí de Coves Blanques a Cala Sant Vicenç. Podeu portar llinternes o frontals per entrar als tunells.
L'acumulació a les presons de Can Mir, Provincial, i Castell de Bellver de nombrosos detinguts, té com a consequència que les autoritats feixistes es plantegin, coincidint amb noves necessitats defensives de l'illa, traslladar els presoners a camps de concentració.
A partir de 1937 les presons estan massificades degut a la gran quantitat de presos sota detenció guvernativa, es a dir no sotmesos a cap judici, o amb causa sobreseïda. Aquesta circunstància convergeix amb una nova política defensiva encaminada a fotificar Mallorca. La construcció d'una xarxa de bateríes de costa implica dur a terme una millora de comunicació entre centres operatius, es a dir el bastiment d'accesos a la costa, construïnt noves carreteres. Per aquest treball són utilitzats els presos, e instal·lats els primers camps de concentració. El primer camp obert ho és prop del balneari de San Joan de la Fontsanta a Campos i a continuació es posen en marxa nous camps a Alcúdia, on es projecta la construcció d'un aeroport, com a Ses Salines, que ha de completar la cobertura aèria de l'illa juntament amb les bases d'hidroavions de Port de Pollença, i a Son San Joan.
Aquesta política defensiva té com a consequência que els camps de concentració estiguin situats a zones prop de les costes mallorquines. Així, en diferents periodes durant, i una vegada finalitzada la guerra, hi ha camps de concentració a "Son Muleta" (Sóller), Enderrocat (Regana), Sa Farineta i Son Cal·lar (Campos), Felanitx, Albercutx (Pollença), i La Victòria (Alcúdia).
Els camps de concentració es nodreixen, en bona part de presos guvernatius; però també, a mesura que avança la guerra, els processats amb edat militar passen a engrossar els batallons disciplinaris, que són enviats a fer treballs de gran duresa en els camps.
D'aquesta manera alhora que es desongestionen les presons, nomes resten detinguts a la Provincial i a Manacor; els militars disposen d'una mà d'obra gratuïta per assolir els seus objectius defensius. Peer una altra banda, la improvisada presó de Can Mir, es tanca, finalitzada la guerra, i els detinguts polítics són enviats a Formentera on es munta un altra camp de concentració, de condicions de vida duríssimes.
Informació de Fideus "La vida als camps de concentració".
A Pollença va haver tres camps de concentració, on republicans detinguts simplement per haver comés el delicte únic i exclusiu de ser fidels a la legalitat republicana democràtica van ser obligats a realitzar treball en obres públiques. És el que es denomina “els esclaus de Franco”.
Un camp al Port de Pollença de 1937 a 1939; els presoners van fer la carretera de la badia que uneix el Port de Pollença amb Alcúdia.
Altre a Albercutx de 1937 a 1941 que van construir la carretera que va de la Creuta de Formentor a la Talaia d’Albercutx, on es va instal·lar una bateria antiàeria per defensar la base d’hidroavions.
I el tercer camp de concentració a la Cala Sant Vicenç que va ser obert ja a la postguerra, a 1940 i va durar fins finals de 1942. La major part dels presoneres eren soldats republicans vinguts de la Península. La seva feina era construir un camí fins al lloc de Coves Blanques, on s’havia d’emplaçar una bateria de costa. Finalment no es va arribar a col·locar cap peça d’artilleria i tota la feina va ser inutil. O sigui aquest camp de concentració a més d’una injustícia va ser una total inutilitat.
L'abril de 2005, l'Ajuntament de Pollença aixecà tres monument en record dels presoners dels camps de concentració a Pollença. «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats —entre 1937 i 1940— a obrir camins com aquest».
A l'article "el hombre más valiente del mundo" podeu llegir el testimoni de Vicente Jiménez Bravo Jiménez Bravo que abans de arribar al camp de concentració de la Cala Sant Vicenç havia passat pels camps de concentració de les platges de França i pels camps de concentració nazis.
Foto aires de la serra mallorquina
Alternativa | 21 Abril, 2014 00:01
Venim denunciant des de fa temps la manca de planificació i la improvisació de l'ajuntament en el tema de les instal·lacions esportives. Prest farà un any des que els membres de CiU van entrar a formar part de l'equip de govern i de que el seu portaveu Joan Ramón Mateu fos anomenat regidor d'esports. Tot i que els nous regidors varen prometre cercar el consens, el cert és que la realitat ha mostrat tot el contrari. Nosaltres entenem que decidir les coses i fer-les públiques a la premsa o al seu bloc sense demanar tan sols l'opinió del regidors de l'oposició no es pot qualificar com a cercar consens.
Sembla que a més dels 428.000 euros que volen invertir en la millora de les instal·lacions esportives al Port, gran part dels quals van destinats a canviar una gespa del camp de futbol i a construir les noves pistes de pàdel on ara hi ha la pista de futbet, ara volen dedicar 70.000 euros en construir una pista esportiva multifuncional als terrenys de l'IES Clara Hammerl.
Ja fa temps que vàrem plantejar al regidor Roca la necessitat de millorar el conveni amb l'IES Clara Hammerl per tal que l'ajuntament assumís la gestió del les instal·lacions esportives en horari no lectiu . Recordem que actualment el pavelló de l'IES es utilitzat pel Club Bàsquet Eu Moll, que el fan servir per als seus entrenaments i partits. A més a més li vàrem fer arribar una sèrie de mesures concretes:
• Tancar o separar mitjançant una tanca les instal·lacions esportives (incloses les exteriors) de la resta de les instal·lacions de l’IES.
• Adequar els vestuaris i els banys que actualment estan en mal estat. Enguany han solucionat el tema de l'aigua calenta però no hi ha vestuaris per als arbitres.
• Assumir de forma real la vigilància de la instal·lació (evidentment fora de l’horari lectiu). Actualment es trasllada aquesta responsabilitat al club, especialment als entrenadors.
• Integrar la gestió d’aquestes instal·lacions esportives dins un pla de manteniment de les instal·lacions esportives del Port de Pollença o de tot el municipi. Actualment no hi ha un pla de manteniment de la instal·lació, només es fan actuacions o reparacions puntuals que realitzen l’ajuntament o l’IES depenent de qui sigui l’interessat.
Pensam que no té cap sentit dedicar 70.000 euros a una pista multiesportiva que quedarà aïllada, quan es poden aprofitar dos camps de bàsquet i un de futbol externs, així com un espai molt aprofitable per jugar els nins. Com hem vingut denunciant, el problema de Pollença més que de manca d'instal·lacions és de manca de personal i d'una estructura organitzativa del manteniment de les instal·lacions.
Tornam a recordar al regidor d'esports que la millor manera de arribar a consens en el tema dels esports es convocar una assemblea de l'Àrea d' Esports, en la qual el tècnic treballava amb l'anterior regidor.
Aquí podeu trobar altres articles on podeu seguir la manca de planificació de l'ajuntament en el tema de les instal·lacions esportives:
Prefereixen dinamitar el camp de futbet a dinamitzar-ho http://alternativa.balearweb.net/post/117402
Personal abans que noves infraestructures (àrea d'esports)
http://alternativa.balearweb.net/post/116729
Joan Cifre Cerdà

Alternativa | 20 Abril, 2014 00:01
- FAMPA ja ha assolit i supera el 100% dels doblers que necessita per la querella criminal contra el president José Ramón Bauzá, la consellera d’Educació Joana Maria Camps i el Secretari Autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats Guillem Estarellas. Gràcies a tots els que heu fet aportacions.
http://www.totsuma.cat/projecte/1135/querella-criminal-contra-bauza-camps-i-estarellas
- La Plataforma Crida ens convida a tota la comunitat educativa a participar de l'elaboració del llibre verd de l'educació a través de les assemblees que demà dimarts dia 15 es constituiran a molts de centres. Aquestes assemblees han de representar el reinici del retrobament de tota la comunitat educativa per començar a construir futur.
Trobareu més informació a la web de la Plataforma.
http://plataformacrida.blogspot.com/2014/04/dia-15-tenim-la-paraula.html
El còmic ELS TENTACLES DE LES TENEBRES, arrasa! - Al final del text hi ha l'enllaç per baixar el còmic .
http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/04/el-comic-els-tentacles-de-les-tenebres.html
Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias
La meva petita contribució al trilingüisme veritable, és a dir català i anglès
Alternativa | 19 Abril, 2014 00:01
Darera part del resum del Consell d'administració.
8.- Varis
Es va tractar el tema de la concessió en precari de l'aigua a la Cala Sant Vicenç; el propietari del concessionari actual “Construccions Crespí, - Aigües Cala Carbó” t es troba en mans d’un administrador concursal. La majoria dels 320 abonats actuals no paguen i no hi ha un control adient de la salubritat de l'aigua que prové d'un pou amb aigua salada, l'Ajuntament és qui assumeix totes les reparacions i problemes de la xarxa... Un desastre total que a Alternativa Pollença venim denunciant des de fa molts d'anys. Cal dir que al 2007 a Alternativa ja vam demanar al ple l'obertura d'un expedient a l'empresa concessionària, sense cap resultat. El subministrament d’aigua a la Cala Sant Vicenç el va fer inicialment l’empresa “Jeronimo Riusech e Hijos”, després va passar a “Construccions Crespí, - Aigües Cala Carbó” que actualment es troba en mans d’un administrador concursal.
Ara a la fi sembla que l'Ajuntament està disposat al que vam demanar ja al 2008 i és recuperar aquesta concessió, que és un clar exemple de com pot fracassar la gestió privada d’un recurs públic tan fonamental com l’aigua. Esperam que abans de l'estiu del 2014 s'hagi fet el rescat de la gestió d'aigua i al manco es garanteixi la salubritat de l'aigua.
Evidentment una vegada recuperada la concessió i connectada la xarxa de la Cala Sant Vicenç a la xarxa municipal, aquesta no ressisitirà una pressió normal de treball, perquè està completament apedaçada; és una xarxa vella i deficient en tots els sentits que va ser instal·lada de qualsevol manera, i que no ha tingut pràcticament inversions en el seu manteniment per part de l'empresa concessionària privada, Aigües de Cala Carbó. Aquesta empresa durant anys s'ha preocupat fonamentalment de guanyar doblers sense fer les inversions necessàries. Evidentment ara caldrá fer una important inversió a la xarxaper això a Alternativa a més de rescatar la gestió consideram que l’Ajuntament ha d’estudiar la possibilitat de denunciar a l’empresa concessionària que s’ha portat els beneficis i tots pagarem la seva mala gestió, entre altres motius, perquè el necessari control municipal al subministrador i "concessionari" ha estat inexistent durant mes de 40 anys
Alguns articles anteriors sobre el tema.
http://alternativa.balearweb.net/post/89096
http://alternativa.balearweb.net/post/111146
Preguntes i respostes
A més a més vam demanar per la informació que s'ens va facilitar a la memòria del 2013 de la realització d'un simulacre d'evacuació, segons ens ha fet saber un treballador de l'empresa ni ell ni cap dels seus companys d'aigua o RSU, amb dependències a cotxeres, havien fet aquest simulacre. El gerent va contestar que sí que s'havia realitzat el simulacre.
En referència al lliurament d'informació als treballadors que també es va informar a a la memòria; fitxes sobre manipulació de càrregues i consells per evitar i actuar en supòsits de cops de calor. S'ens ha informat que a les fitxes diuen que la càrrega màxima que pot fer un treballador és de 20/25kg (depenent de l'edat i estat físic)... Però que després l'empresa ha comprat unes comportes que s'han d'obrir a diari que pensen que sobrepassen els 50kg... El gerent va dir que ignorava a quines comportes ens referíem.
En referència al servei de recerca i localització de fuites per als abonats vam comentar que ens havíem informat que amb l'aparell que disposa EMSER el percentatge de fuites trobades dins les cases particulars no s'acostava al 2%, a 50 euros l'hora. Per a portar a terme la recerca de fuites, de manera efectiva, s'ha de tenir coneixement de la instal·lació de la casa i la majoria de casos ni el propietari en té coneixement, a l'estatut de l'empresa no hi apareix aquesta tasca. El gerent va contestar que s'informava als particulars de que havia poques possibilitats de trobar les fuites i que el percentatge superava el 2%
Comprovarem totes aquestes informacions contradictòries.

Alternativa | 18 Abril, 2014 00:01
Segona part del resum del darrer Consell d'Administració d'EMSER (llegir primera part
Continuam amb el nostre compromís d'informar als ciutadans el que es decideix a organismes i reunions no obertes al públic. A aquest cas informam com representant de l'oposició al Consell d'administració d'EMSER del que s'informa i decideix a la principal empresa municipal de Pollença fonamental amb el dia a dia (fems i aigua) de tots els pollencins.
6.- Adquisició, si procedeix de la finca urbana ubicada en el polígon industrial de Pollença, carrer B, Sola B-17.
Aprovada per unanimitat.
Vam donar suport i aprovar a l'adquisició d'aquesta nau (547 m2 de nova construcció) aferrada a dos solars municipals al polígon per a destinar-ho a magatzem, oficines i taller de l'empresa municipal. El preu al que s'ha comprat el solar 375.000 euros resulta un 62,50% del valor tipus (és propietat d'una entitat declarada en concurs).
Les instal·lacions que actualment té EMSER no compleixen la normativa de seguretat i higiene, ni tenen la disposició ni distribució idònia per desenvolupar la feina.
7.- Informació Gerència
Aquesta és la informació que va donar el Gerent al Consell d'Administració:
Selectiva
La gestió de la recollida d'iglús de les fraccions de selectiva no ha suposat cap cost addicional per EMSER.
2012 +3.751,47 €
2013 +8.602,19 €
El gerent considera que la getió ha millorat de forma notable, desapareixent gairebé completament els desbordaments d'iglús, a més de solucionar de forma immediat qualsevol tipus de problema.
En referència als punts negatius se segueix sense augmentar el percentatge del 15% de recollida selectiva i cal realitzar altres accions.
Aquest any es disposarà d'una caixa pròpia per realitzar recollida de vidre, així com altres tres per a recollida de material d'obra i voluminosos de major valor afegit.
Dessaladora
Al ser un contracte bianual aquest any no s'ha de formalitzar cap nou.
Pous
S'ha donat de baixa al contracte del pou de Can Feliui s'ha realitzat l'adequació dels contractes de Gommar i Can Colet.
Inversions
Subministrament aigua a la Cala Sant Vicenç: tubs, comptadors, instal·lacions dipòsit... Lectura telemàtica Cala Sant Vicenç. Possible ampliació al Port i a Pollença.
Deixalleria: Bàscula, oficina, moll de càrrega i caixes metàl·liques.
Compra camió: camió per a recollida RSU càrrega posterior de 26 Tn
Compra nau industrial que ja hem comentat.
Vàlvules mecàniques telecomandament Ternelles, Fàbrica i Monument.
CONVENI COLECTIU
Falta la firma dels delegats personal.
ITR
Ens ha sorprès negativament que la campanya de comprovació de la gestió de residus, coneguda com a ITR no ha funcionat i que només 55 persones (44 a Pollença i 8 al Port) s'han apuntat al programa (s'havien previst 200). Una vegada comprovat que es reciclava correctament es té un descompte de 52,25 euros a la taxa de fems.
El gerent també ens va informar que com l'haviam demanat a la Junta havia afegit a la memòria la procedència de les aigües:
Pous propis 27,76%
Pous externs. 25,85 %
Dessaladora 13,12 %
Fonts propis 23,40%
Fonts externs 9,86%
I el consum municipal. el consum per part de les instal·lacions municipals ha suposat el 3,34% de l'aigua impulsada.
Alternativa | 17 Abril, 2014 00:01
La societat actual és una societat desigual, tan en l’accés als recursos, la redistribució i el gaudi dels mateixos. Una de les principals desigualtats que se dóna és la desigualtat de gènere; és a dir, la distribució diferencial d’oportunitats i possibilitats d’autonomia en raó del gènere al que un pertany. El feminisme, com a moviment social i polític modern, lluita contra aquest tipus de desigualtats i les discriminacions en què se sustenta i al mateix temps produeix. Així doncs, el feminisme ha de ser entès com aquell esforç de dones i homes que lluiten per l’emancipació de la dóna front a qualsevol forma de discriminació, des d’una perspectiva igualitària. Per tant, no hi pot haver projecte crític-polític emancipador que no reculli les reivindicacions feministes.
La societat desigual des de la perspectiva de gènere és anomenada societat patriarcal, entenent per aquesta, qualsevol forma d’estructuració social en què la dona està subordinada a l’home. Més enllà de la qüestió de si totes les societats han estat patriarcals o no, que diferenciaria la posició entre el feminisme radical i el feminisme socialista de la segona onada, el que ens interessa és esbrinar no tan allò que produeix el patriarcat, sinó com se reforça i reprodueix al llarg del temps. És a dir, el patriarcat crea una societat desigual des de la perspectiva de gènere. Desigualtats que se manifesten en l’àmbit productiu, distributiu i reproductiu. Ara bé, si un vol trencar amb aquestes desigualtats, hem d’anar a cercar quins són els mecanismes que reforcen i permeten la continuació d’aquest tipus de societat. En les societats formalment desenvolupades i democràtiques, la desigualtat no ve estructurada jurídicament; és a dir, la llei no segrega formalment entre homes i dones. Encara que algunes iniciatives legislatives de l’actual govern que atempten directament contra els drets de la dona, com per exemple l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament que té en ment el Ministre Gallardón, pot ser entès en aquest sentit. Els mecanismes que permeten la perpetuació de las desigualtats de gènere són mecanismes ideològics, culturals o superestructurals. Entre els quals hi ha els rols i estereotips tradicionals de gènere.
Entenem per rol el conjunt de creences, actituds, comportaments i valors que la societat pressuposa que ha de complir o desenvolupar un individu en raó del seu “sexe”. La relació entre “sexe” i “gènere” és més complexa del que d’entrada pot semblar, encara que no hi podem entrar per manca de temps. Entenem per estereotips de gènere el conjunt de valors i normes socials que diferencien i reforcen els rols de gènere. Així, la societat marca i limita, a través del procés de socialització i si aquest no funciona amb mecanismes d’exclusió social, els papers, valors, actituds i comportaments que els individus hem de jugar dintre de la nostra societat.
Els rols de gènere que s’atribueixen a les dones són els de la debilitat, fragilitat, bellesa, tendresa, treball a casa i treball de cura dels infants i majors; és a dir dels dependents. En canvi, als homes se’ls atribueix la fortalesa, l’individualisme, la competitivitat, l’agressivitat, el treball públic, remunerat,... La lluita i el qüestionament d’aquests estereotips i rols tradicional és necessària si la nostra aspiració és copsar una societat radicalment igualitària.
En aquest sentit, un dels estereotips tradicionals de gènere és la separació entre l’àmbit públic i l’àmbit privat. El primer associat a l’home i el segon a la dona. Rompre aquesta dicotomia, que està ben arrelada dintre de la modernitat social i política fou una de les tasques que va intentar dur a terme el feminisme a partir dels anys 70; el conegut com a feminisme de la segona onada. El seu lema, en boca de K. Millet, una de les màximes representants d’aquesta segona onada del feminisme, fou que “allò personal és també polític”. Així, se’ns mostrà que necessitem un concepte més ample de política, que inclogui les diferents formes de relacions de subordinació i domini que se donin en la nostra societat. Manifestant que a l’àmbit privat també se donen relacions de subordinació i domini; és a dir, relacions polítiques que han de ser problematitzades. Apareix el concepte de la “política sexual” (1969, K. Millet). La violència de gènere deixa de ser violència domèstica i/o passional i les tasques domèstiques i de cura dels dependents (bé siguin infants, bé persones majors) passen a ser considerades com a treball, encara que no remunerat ni valoritzat socialment. El feminisme revoluciona i polititza àmbits d’acció i d’interacció fins llavors invisibilitzats o depreciats. Sols la revalorització i reconsideració de certes tasques i funcions ens pot mostrar les conseqüències de la societat patriarcal per les dones.
A partir d’aquí hi ha un canvi de marc interpretatiu. Les tasques domèstiques i de cura dels dependents són tasques on se donen relacions de domini, per tant relacions de subordinació. L’assignació acrítica i directe d’aquestes a les dones, tal com fan els rols i estereotips tradicionals de gènere, no deixa de ser una imposició que reforça l’estructura patriarcal de la nostra societat i perpetua la desigualtat de gènere. És necessari una redistribució en clau igualitària d’aquestes tasques, ja no sols per tal d’alliberar a les dones de la feixuga càrrega que els hi assigna injusta i arbitràriament la societat, sinó perquè aquestes tasques ben enteses i distribuïdes poden ser font d’un canvi social més profund. Un canvi que passi per la revalorització de les activitats reproductives i socialitzadores que reforcin els vincles socials i rompin la imatge ideològicament intencionada d’una societat individualista i egoista. Les tasques de cura dels infants, el seu acompanyament en el procés de convertir-se en adults autònoms i responsables socialment, a més, d’acompanyar a totes les persones dependents, ens pot obrir les portes a noves formes d’interacció i socialització no mercantilitzades, que ens duguin a viure una vida més plena i bona. Això sí, sempre com a activitats elegides i no imposades, com fins ara han estat en el cas de les dones.
L’esquerra alternativa que aspira a construir una societat radicalment igualitària s’ha de prendre ben seriosament la necessitat de redistribuir equitativament les tasques de la llar, rompre amb pràctiques micromasclistes i revaloritzar les tasques domèstiques i de cura dels demés com a activitats importants i valuoses de cara a la reproducció social i la realització personal de cada un. Ha de lluitar per polítiques públiques que permetin una millor conciliació de la vida laboral i familiar, a més d’una potent xarxa de serveis socials que facin de la cura una activitat lliurement elegida i no imposada. És a dir, lluitar per serveis públics que puguin permetre tan a l’home com la dona la seva vida laboral i tenir a càrrec seu alguna persona que requereixi cura. A més, hem de reconcepualitzar des de la perspectiva de la cura, la participació i militància política. Política se’n pot fer a molts de nivells i en molts de sentits. Fregar o contar un conta també és fer política. Fins que no ens prenguem de forma més seriosa la dimensió política de la cura, i la necessitat de la redistribució igualitària de les tasques domèstiques, difícilment podrem arribar a assolir una societat alternativa i igualitària.
Tomeu Sales Gelabert
Alternativa | 16 Abril, 2014 00:01
Queda poc més d'un any per acabar aquesta terrible legislatura, on la democràcia ha patit els atacs més forts des del final de la dictadura franquista. El PP ha anat més lluny que mai amb les seves agressions contra l'estat del benestar, el medi ambient, la nostra cultura i la nostra llengua.
Davant la situació actual és clar que s'ha de reaccionar. A nivell autonòmic els partits de l'esquerra eco-nacionalista s'han articulat entorn a MES. Des d'aquest àmbit, Alternativa ha estat convidada a formar part de la coalició de cara a les properes eleccions municipals.
Cal recordar que Alternativa per Pollença va nàixer a partir del desencant dels membres de l’assemblea d’Alternativa EU-Verds de Pollença amb el funcionament del partit a nivell autonòmic i sobretot pel desacord amb algunes decisions dins el pacte de progrés. Arran d’això, es va decidir impulsar un projecte municipalista. Pensàvem i pensam que cal una nova forma de fer política, partint d’un principi de radicalitat democràtica, treballant de forma assembleària i horitzontal, on els ciutadans assumeixin la seva part de responsabilitat i no ho deleguin tot en els polítics.
Tot i que som conscients de la necessitat d’unir forces des de l'esquerra per fer front als atacs que pateixen les classes populars, el fet és que no ens acabam de sentir còmodes en projectes que, més enllà de la política local, en certa manera ja naixen biaixats per la professionalització, la verticalitat i la suma de sigles.
Per això hem fet arribar a MES que la nostra proposta unitària passa per un projecte en torn a una assemblea conjunta, on no hi hagi un repartiment de poder en funció de sigles sinó que les decisions les prenguin les persones que en formen part. En definitiva, la coalició, més que de partits polítics o de sigles, hauria de ser de persones. Una assemblea així, tal com nosaltres la volem, presentaria total independència respecte a àmbits supramunicipals, encara que els seus membres podrien tenir doble militància i seguir en els seus partits dins l'àmbit autonòmic i nacional.
Més enllà de càlculs electorals concrets pensam que la unitat de l'esquerra ha de servir per articular noves alternatives al panorama polític actual. Però no es tracta sols de derrotar el PP sinó de lluitar contra un sistema polític i social,dominat pels poders econòmics i financers que està deixant de banda al 95 per cent de la població. Tornar a un sistema vertical on les decisions les prenen els aparells dels partits en lloc de les bases populars no pot conduir més que a repetir velles errades i a perpetuar el sistema.
Pensam que el nostre èxit no depèn del resultats a curt termini, sinó que del fet de ser capaços d’actuar amb coherència amb els nostres valors al llarg del temps.
Aquest és el camí que triam, un camí on no valen dreceres i que ens agradaria compartir cada vegada amb una part més gran de la societat.
“La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”. Ghandi
El palau de tota victòria es construeix sobre el poble sencer. Ho Chi Minh
Mereix la pena escoltar i veure "Som unitat popular i ho volem TOT" 
Alternativa | 15 Abril, 2014 00:26
Manifest Abril de República XI
Ens tornam a trobar, un any més, per retre homenatge als republicans que caigueren en defensa de la justícia i la llibertat. I quan parlam de republicans, parlam també de socialistes, comunistes, anarquistes i altres persones que lluitaren per la llibertat.
En definitiva, ens tornam a trobar per homenatjar la República i el que va representar. Potser en aquest punt ni nosaltres mateixos ens posaríem d'acord sobre quina República reivindicam, i què reclamam quan tornam cridar fort un Visca la República o Visca la memòria dels republicans caiguts.
Han passat ja molts d'anys, i també ja han transcorregut uns quants anys, bastants, d'homenatges i celebracions entorn el 14 d'abril. Potser al principi tenia sentit que els actes fossin un reivindicació de les persones i fets històrics dels quals ens sentim hereus. Es tractava de rompre el silenci, de recordar, d'atrevir-se a pronunciar noms i fets en veu alta. La força d'aquells atreviments, però, amb el pas dels anys corre el perill de diluir-se en un perillós historicisme que poc a poc perd intensitat i s'acaba convertint en un ritual per irreductibles i nostàlgics.
Davant això, és la nostra responsabilitat fer justícia al que realment commemoram.
RUPTURA és la paraula que hem de cridar ben fort, acompanyada si voleu de visques a la República, a la memòria dels republicans, a una futura República, o al projecte polític que cadascun de vosaltres tengui en ment.
El 14 d'abril de 1931 s'inicià un procés de ruptura, que alguns volgueren disfressar de reformisme, però que al cap i a la fi havia obert la porta per al trencament amb la societat tradicional i la instauració d'un nou ordre de valors que anava camí de convertir-se en hegemònic. D'aquí, el cop del 36, del qual encara no ens hem recuperat.
Per això cal recuperar el concepte de ruptura. Quan ens acostam ja als 40 anys de la mort del dictador, cap de nosaltres pot ignorar el frau de la transició a la democràcia. Ens ho repeteixen any rere any les associacions per la memòria històrica, les víctimes del franquisme i les portades de tots els mitjans de comunicació amb les misèries informatives que ens regalen.
El “consens de la transició”, belles paraules per al que va ser en realitat, la imposició d'una reforma política en base al silenci, l'oblit i el travestisme polític. Tot estava més que controlat. Calia tan sols deixar passar els anys, desideologitzar la societat i decorar-ho tot de postmodernitat. Sort en tenim de les associacions de víctimes del franquisme, que amb dignitat renovada, ens recorden permanentment que les coses no són com les expliquen els llibres de text.
JESÚS GONZÁLEZ REGLERO, comissari de Leganés, torturador, botxí, escòria humana que recentment s'ha jubilat amb tot tipus de condecoracions a l'honor i al mèrit. Sis mesos ha tardat el govern a respondre una pregunta de l'oposició en la qual es demanava informació sobre aquest torturador dels darrers anys del franquisme. La resposta del govern, aquesta mateixa setmana és ben clara: “En contestación a la pregunta formulada por su señoría, el Gobierno manifiesta que no dispone de ninguna información relacionada con el objeto de la pregunta”.
No és que ara visquem una època de neofranquisme institucional. És que en realitat, mai vàrem fer res per a que el franquisme desapareixés ni a nivell sociològic ni a nivell de les estructures de l'estat.
Per això és necessari elevar la paraula Ruptura a tots els nivells. La crisi econòmica també ens ha permés visualitzar, d'una manera més clara que mai, com la transició va perpetuar les estructures de poder econòmic, que han gaudit de total impunitat, en connivència a un poder judicial mancat de tota independència respecte el poder executiu i legislatiu. Aquesta setmana també, el ministre de justícia, Gallardón, ha indultat un banquer que havia estat condemnat per robar 30.000 euros a un client. Aquesta és la seva justícia. La mateixa setmana que a Sevilla es desallotjaven les famílies que havien ocupat la Corrala de vecinas la Utopía, deixant en el carrer nombroses famílies per afavorir els interessos especuladors d'Ibercaja. Mentre, moltes famílies segueixen essent desnonades diàriament i els bancs tornen a invertir en especulació immobiliària i això se'ns presenta com un signe de recuperació econòmica.
Necessitam la ruptura per recuperar els drets socials i polítics perduts amb un sistema econòmic depredador i un sistema polític corrupte, clientelar i desmobilitzador.
Necessitam la ruptura per enterrar el “Relat de la Transició”. Un “Relat” oficial construït sobre el silenci i el menyspreu cap a les víctimes del feixisme i cap a les generacions que no han tengut ocasió de conèixer d'on arrenca la manca total d'afecció de la nostra societat cap a la política i la cosa comuna. Mentre parlen de democràcia pretenen ofegar el drets dels pobles a expresar-se amb el vot. Mentre retallen recursos a l'escola pública, les noves lleis d'educació del govern de l'estat ens imposen el seu model classista, centralista, i que vol arraconar encara més al català."El silenci ens ha convertit en el que som. Cal recuperar la iniciativa del llenguatge, redefinir conceptes i construir nosaltres un nou discurs.
No hi ha hagut crisi, sinó robatori i estafa.
No hi ha hagut males pràctiques, sinó un sistema depredador i empobridor de les classes populars, i uns banquers i polítics que són gàngsters i lladres.
En homenatge als republicans morts, desapareguts o víctimes del franquisme. En homenatge a totes les persones que han patit la desinformació i desmemòria. Per totes aquelles que han lluitat per la llibertat.
Visca la República
Actuació dels Taverners ahir als actes d'homenatge als republicans. Gràcies a tots els que vàreu participar amb la vostra presència i el vostre art.
Alternativa | 14 Abril, 2014 00:01
Fa uns dies ens van arribar unes fotografies d'unes obres a la Urbanització de Formentor (adjuntades) amb escombraries i residus líquids molt pròxims a la mar i sense el corresponent cartell de llicencia. Vam fer arribar aquestes fotografies al batle (responsable d’urbanisme) i al no obtenir resposta, vam demanar per les mateixes al darrer ple i la resposta del batle ens va semblar prou confusa; no tenia llicència però per què no l’havien demanat bé, que era un problema amb la piscina que es podia soluciona... En definitiva que eren unes obres sense llicència que es coneixien i les quals no s’havia obert cap expedient d’infracció urbanística.
Després del ple hem pogut veure els expedients de l’obra i hem pogut saber més de la mateixa. L'obra de la que parlam es diu Villa Maria o Villa Balma i al 2010 ja es va presentar un projecte de demolició de l'habitatge existent i construcció de nou habitatge unifamiliar amb piscina que va ser informat desfavorablement . A finals del 2013 els promotors van presentat la petició de llicència de reforma de l'habitatge i construcció d'una piscina "com solució interina" fins que poguessin fer l'habitatge nou que volen fer (no n'hi com no tenir). La qüestió és que es veu que han decidit iniciar les obres sense la corresponent llicència i amb la passivitat còmplice de l’Ajuntament. Cal dir que no tenen llicència per què part de l'habitatge i la piscina es troben a l'àrea de Protecció de Costes i no té la corresponent autorització Departament de Costes.
Una vegada vists els expedients hem demanat al batle i responsable d'urbanisme que obri el corresponent expedient d'infracció urbanística (ens ha respost que el farà) i a més a més que es comprovi a més a més que les obres que s'estan fent corresponen al projecte de reforma presentat que s'hauria de realitzar sense demolicions, ja que la impressió que ens donen les fotografies és que no s’ha respectat el projecte de reforma presentat.
En definitiva ens preocupa que hagi certa relaxació en la disciplina urbanística en Formentor i que es tardi tant en reaccionar en referència a una obra sense llicència a un lloc tan sensible i important. Ja tenim la mala experiència de Villa Cortina, i és que el còctel grans fortunes i inoperància municipal és mortal pel paisatge de Formentor i això sumat a les lleis destructives com la llei del sol que es fan des del govern pot suposar destruir un dels nostres patrimonis més valuosos com és Formentor.
Al nostre perfil de facebook podeu trobar més fotografies de les obres.

Alternativa | 13 Abril, 2014 00:01
Éxit total de participació i d'organització de la Marxa Verda per l'Educació que va transcorrer ahir entre Inca i Palma.
La caminada va començar al IES Berenguer d'Anonia d'Inca, amb unes 700 persones, però força més es van anar afegint al recorregut.
EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA
Les persones majors d’edat residents a les Illes Balears sotasignants DECLARAM la voluntat de millorar i donar estabilitat al nostre sistema educatiu, al marge de l'alternança política i que la comunitat educativa, la societat en general i els partits polítics en particular, es posin d'acord per aconseguir una educació entesa com a servei públic, de qualitat i compensadora de les desigualtats socials.
Dins els centres educatius de les Illes Balears hi ha d'haver un clima de normalitat, convivència, confiança, consens, respecte a l'autonomia i la llibertat d'expressió, amb projectes educatius i lingüístics fets amb criteris pedagògics basats en certeses i evidències. Sense expedients polítics injusts, ni TILs improvisats i imposats, ni tampoc lleis de símbols repressives. Necessitam i ens mereixem un sistema educatiu que compti amb recursos econòmics i personal suficient per atendre les necessitats educatives de l’alumnat.
Per això consideram necessari restituir un clima de normalitat que garanteixi la convivència escolar i la confiança en els docents mitjançant:
1. Una vertadera autonomia dels centres docents per adaptar-se a la realitat, amb una gestió democràtica i transparent, i amb participació efectiva de tota la comunitat educativa.
- Volem un sistema educatiu que promogui la defensa del medi ambient i del nostre patrimoni lingüístic i cultural.
- Volem una escola compensadora de les desigualtats socials.
- Volem el respecte de tots els drets i llibertats inalienables, universalment reconeguts, per afavorir la convivència democràtica en els centres docents.
- Volem que s’afavoreixi la implicació i la participació real i efectiva de les famílies en el procés educatiu i per això exigim la rectificació de les lleis que ho impedeixen i l’adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida laboral i familiar.
2. Uns recursos econòmics i personal suficient per garantir el dret a l’educació, per poder implantar programes de millora i, especialment, per atendre la diversitat dins les aules.
- Volem una inversió per a Educació digna, que ens situi fora de la coa d’Europa i d’Espanya. Per la qual cosa exigim una despesa respecte al PIB que s’acosti a la mitjana de la Unió Europea i a les recomanacions de la UNESCO.
- Volem la suficient inversió de recursos per millorar la formació del professorat i incentivar la investigació per tal d’implementar la innovació educativa.
- Volem que les baixes del personal docent siguin substituïdes immediatament perquè l’alumnat no perdi classes, que es redueixin les ràtios i s’augmentin les plantilles per donar una resposta adequada a les necessitats dels centres.
- Volem un sistema de beques (generals, menjador, transport…) resolt des de principi de curs i un augment de la dotació per a la reutilització dels llibres de text que arribi, en un futur no llunyà, a la seva gratuïtat total
3. Una nova regulació de l’ensenyament de les llengües, dissenyada per experts amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, consensuada, dotada de recursos suficients, adaptable al context de cada centre escolar i que aconsegueixi que l’alumnat, al final de l’escolaritat obligatòria, domini per igual les dues llengües oficials i sigui capaç d’entendre i expressar-se adequadament almenys en una llengua estrangera, principalment l’anglès.
- Volem que l’ensenyament de les llengües que substitueixi el TIL asseguri, al final del període d’escolaritat obligatòria, el correcte domini de les dues llengües oficials a més de la comprensió i expressió apropiada en anglès i/o altres llengües estrangeres.
- Volem que aquesta norma garanteixi de bell nou l’ús progressiu del català com a llengua vehicular i de comunicació en l’àmbit de l’ensenyament.
- Volem que cada centre tengui autonomia suficient per fer el seu projecte lingüístic d’acord amb una normativa consensuada i pugui donar resposta real a les necessitats educatives de l’alumnat del centre.

Alternativa | 12 Abril, 2014 01:11
ACTE D'HOMENATGE ALS REPUBLICANS amb l'actuació DE TAVERNERS Dilluns 14 d'abril a les 19:00. Abril de República XI. Us esperam!

Del blog "Escriure per no callar":
El 14 d’abril és una data que roman en la memòria de milions de ciutadans que enyoren els valors pels quals van morir centenars de milers de persones que aspiraven a un món millor. Malgrat el descrèdit de la política, i la pudor que desprèn la corrupció de les persones que la utilitzen per servir-se d’ella, cal reivindicar el respecte per a les persones que la exerceixen amb dignitat en defensa dels ciutadans i dels valors republicans.
Al maig de 1931 l’impremta Gutemberg de Guadajara va distribuir un full, on resumia els valors republicans en deu manaments, que deia així: “El primero, amar a la Justicia sobre todas las cosas; el segundo, rendir culto a la Dignidad; el tercero, vivir con honestidad; el cuarto, intervenir rectamente en la vida política; el quinto, cultivar la inteligencia”; el sexto, propagar la instrucción; el séptimo, trabajar; el octavo, “ahorrar”; el noveno, proteger al débil; el décimo, no procurar el beneficio propio a costa del perjuicio ajeno”.
El full continuava comentant cadascú dels manaments aclarint els conceptes. Sobre els dos primers deia: “Quien ama la justicia sobre todas las cosas no hace daño a nadie; respeta los derechos ajenos y hace respetar los propios. Quien rinde culto a la dignidad, se lo rinde a la libertad y la igualdad; ni avasalla a nadie, ni por nada se deja avasallar; ni reconoce primacías innatas, ni acata privilegios infundados”. I sobre el desè comenta: “que veda todas las explotaciones del hombre por el hombre, y todas las protecciones legales consistentes en aumentar los provechos de unos a costa de los bienes de otros”.
Tres anys de guerra civil i quaranta anys de dura repressió i dictadura van necessitar els enemics d’aquestes idees per acabar amb elles. Van invertir tanta energia en aconseguir-ho que encara avui, després de més de trenta anys de democràcia, no hem sigut capaços de recuperar-les. Però val la pena fer-ho per la salut ideològica ciutadana i per higiene democràtica. Cal reivindicar els valors republicans i tornar a cridar sense por i amb totes les nostres forces: Visca la República !!
Alternativa | 11 Abril, 2014 00:01
Demà dissabte és la Marxa per l’Educació organitzada per l’Assemblea de docents
La Marxa per l'Educació comença a Inca a les 10:00 del matí i finalitzarà al Passeig del Born de Palma. Es preveu que l'arribada sigui sobre les 18h Allà es farà un parlament i després podrem gaudir d'un concert dels Taverners.
L'ajuntament de Santa Maria s'ha afegit entre les entitats adherides a la Marxa per l'Educació. La Unió de Pagesos fa donació de verdures i oli per a l'elaboració del dinar de Santa Maria que organitza l'AMIPA. Els beneficis s'ingressaran a la Caixa de Resistència. Al mateix temps, la Cooperativa Integral Coanegra oferirà fruita i aigua a Es Figueral (Marratxí)
La Marxa per l'Educació també vol ser una marxa solidària, en especial amb el prop de mil treballadors de la planta de coca-cola que poden quedar al carrer.
Malgrat les negociacions hagin avançat, no deixa de ser un greuge per part d'una multinacional, que hi té beneficis, contra Mallorca. Les Illes Balears, amb milions de visitants, justifica el manteniment de la planta a Mallorca, i més en uns temps en què la feina escasseja. Per això, la Marxa per l'Educació se solidaritza amb aquest col·lectiu, silenciat, en el boicot a la Coca-cola durant el recorregut.
Recordau que és convenient fer la inscripció per tal de poder solventar questions de caràcter logístic.
Tota la informació a Marxa per l’Educació
Ens veim tots i totes dissabte
Alternativa | 10 Abril, 2014 00:01
Dins els actes d'Abril de República XI aquest divendres 11 al Centre Cultural de Pollença a les 20:00h na Maria Antònia Oliver, presidenta de l'Associació de la Memòria Històrica de Mallorca farà la xerrada "Cercant justícia a l'Argentina". Mª Antònia ens explicara la peripècia d'anar a Argentina a cercar la justícia que en el Regne d'Espanya se'ls nega. Gent digna contra d'indignitat d'una “política d'estat” d'un Estat que, diuen, va fer una Transició modèlica.
El 14 d’abril de 2010 es va presentar una denúncia col·lectiva a Buenos Aires de diferents associacions memorialistes per crims de lesa humanitat comesos durant la Guerra Civil i al llarg de la dictadura militar del general Franco, i en la qual s’acusava l’Estat espanyol dels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista entre els anys 1936 i 1977. Molts crims del franquisme van restar impunes, i els seus autors, en lloc de ser inhabilitats de la vida pública, es van penjar l’etiqueta de “demòcrates”, com si els 40 anys de dictadura no haguessin existit.
La feina de la jutgessa argentina, María Servini de Cobria ja ha començat a donar els seus fruits. La mes transcendent es la imputació i sol·licitud de cerca a Interpol de quinze franquistes, tots ells vius i alguns en exercici del càrrec, com el policia Jesús González Reglero, actual comissari, cap de la Comissaria de Leganés o Jesús Martínez Torres, nomenat al novembre de 2013 comissari honorari del Cos Nacional de Policia. Les imputacions signifiquen que la força publica espanyola haurà de portar-los, confirmar si estan vius i si tenen capacitat de presentar-se en una audiència per iniciar el procés d’extradició. A nivell internacional, si la Interpol detecta que han sortit de l’estat, seran traslladats immediatament a Buenos Aires.
Un altre avançament de la major importància es que l’Estat argentì, a través de la Cancilleria (ministeri d’afers exteriors) ha decidit personar-se com a part en la Querella. El govern podrà exercir el dret a reclamar via diplomàtica o presentar la mateixa demanda en una altre instancia, per posar un cas, als tribunals de La Haia.
A aquest enllaç podeu un bon grapat d'articles de l'Asssociació de la Memòria Històrica de Mallorca sobre el tema.
Mª Antònia Oliver quan va declarar al judici a Garzón.


A la continuació ex ministres i ex membres de la judicatura franquistes dels que es demana la imputació (informació de Catalunya libre)
(Segueix)Alternativa | 09 Abril, 2014 00:01
El passat divendres vam assistir al Consell d'administració d'EMSER. Al Consell a més del Gerent d'EMSER, la secretària i l'interventor van assistir per part de l'equip de govers; el batle, na María Buades i Martí Roca. I per part de l'oposició el nostre portaveu, en Pepe García En aquest moment caldria substituir a na Malena Estrany que no va assistir. Avui publicam un primer article sobre el tema. Tant a la plantilla com al pressupost pensam que es poden fer les coses millor.
1.- Adjudicació, si procedeix, del contracte administratiu de serveis d'assessoria comptable.
Aprovada amb la nostra abstenció per falta d'informació prèvia.
Adjudicada a favor de l'entitat Llop Asesores SL per un import de 7.865 euros IVA inclós.
2.- Aprovació, si procedeix del plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques relatiu al contracte de subministrament d'una caixa comptactadora.
Aprovada amb la nostra abstenció per falta d'informació prèvia.
3.- Aprovació, si procedeix, de l'expedient de contractació, del ple de clàusules administratives i de prescripcions tècniques relatiu al contracte de subministrament d'un camió compactador per la recollida RSU.
Aprovada amb la nostra abstenció per falta d'informació prèvia.
Al pressupost hi ha una partida de 212.350 euros.
4.- Dació de compte de resolucions de la Presidència
- Adjudicació del servei de la pòlissa de responsabilitat civil/patrimonial a favor de l'entitat Segur Caixa Adeslas SA per un import 10.680 € (IVA inclós).
5.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de pressupost i plantilla de l'exercici 2014.
Aprovats amb el nostre vot en contra
El primer que hem de dir és que l'aprovació de la plantilla no figurava a l'ordre del dia i no s'ens va donar abans del Consell (com gran part de la informació que es debatia i votava al Consell).
Respecte a la plantilla una nota informativa de la TAG indicava la situació irregular de dues contractacions realitzades en frau de llei. Aquestes situacions no són noves i fa temps que s'haurien d'haver solucionat.
Es tractaria del contracte de relleu per substituir la part de la jornada que no realitzava l'encarregat del servei d'aigües, en situació de jubilació parcial i, una vegada jubilat de manera definitiva s'hauria d'haver extingit la seva relació contractual amb l'empresa. Continua treballant realitzant funcions d'administrativa amb un contracte d'obra i servei sense que a la plantilla de personal hi figuri una plaça d'administratiu vacant. Així mateix hi un oficial 2ª que té un contracte per obra i servei sense que tampoc consti cap plaça vacant en plantilla i pressupostada.
A l'aprovació de la plantilla també vam comentar que en el servei d'aigües no tenien encarregat, no hi ha cap oficial primera en actiu, ja què l'únic, actualment de baixa, que té aquesta plaça treballa un 25% de la jornada (jubilació parcial) i el contracte de substitució s'ocupa amb un oficial de 2ª. Per culpa de la reforma RD 20/2012 del govern central no es pot convocar aquesta plaça. (anomenat eufemísticament "de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad", un absurd que realment facilita la privatització de serveis i impideix contractacions necessàries per l'Ajuntament) El que ja no resta tan clar és que no es puguin fer proves de promoció interna interna, alguns Ajuntament les han fet però sembla que no són acceptades per l'administració central.
Respecte al pressupost (el podeu veure abaix) el que s'ens va presentar era molt esquemàtic i francament millorable, posteriorment s'ens ha enviat una mica millorat desglossat per grups de despeses. Consideram que el pressupost de l'empresa municipal hauria de ser molt més detallat. El pressupost és d'un total de 5.422.000 euros.
Un tema que no vam veure clar ni la Secretària ni nosaltres són els 100.000 euros per la recollida d'iglus Es tracta de llogar un camió i un xofer pels mesos d'estiu per la recollida de paper i cartó. EMSER hauria de tenir mitjans suficients per fer aquesta feina encara que les restriccions del govern central per a la contractació de personal a l'Ajuntament i les empreses públiques no facilita el tema. Vam demanar pel camió que es va comprar ja casi un any que l'empresa que ens havien dit que només s'havia utilitzat per a clavar "el pi" del port ja que quan va arribar a Pollença se n'adonaren que els contenidors que tenim no hi caben. Ara fa un parell de dies que han comprat els contenidors adients per el camió. El gerent va dir que sí que s'havia utilitzat però que s'havia hagut d'adaptar.
Al pressupost hi ha 2500 euros d'ajuda social als abonats (ajuda als que no poden pagar el rebut de l'aigua per necessitat bàsiques). Vam comentar que això no era coherent amb decisions anteriors ja que no fa molt passaren de dos a un rebuts pendents per a procedir al tall de subministrament, a més d'un increment de 5 euros de despeses de gestió en cas de no pagar el rebut el dia que toca. El gerent va dir que no s'havia tallat l'aigua a ningú per un rebut no pagat i que s'havia fet el canvi per què havia gent que omplia la piscina i deixava sense pagar el mes corresponent.
Vam demanar que es detallés més la partida de compra d'aigua de 400.000 euros, al pressupost que ens han enviat posteriorment indica 200.000 euros compra aigua dessaladora i 200.000 aigua pous... Caldria especificar el cost de la compra d'aigua de cada pou.
Una altra partida problemàtica són els 515.000 euros per l'Ajuntament. Una partida que existeix des del 2002 que al seu moment s'utilitzava per "equilibrar" el pressupost municipal i que s'ha continuant deixat per pura inèrcia pràcticament amb la mateixa xifra, a pesar de que en aquest moment l'Ajuntament no necessita d'aquests doblers pel seu equilibri pressupostari.
Al pressupost també havia 30.000 euros de correspondència (aquesta quantitat equival al sou (base) anual de dos peons d'aigua). Vam demanar com era possible dedicat tan de doblers a aquest tema quan hi ha la possibilitat d'enviar els rebuts mitjançant correu electrònic. El problema, va dir el gerent molts pocs ciutadans s'han apuntat a aquesta possibilitat. Es va demanar fer una campanya de propaganda als mitjans de comunicació municipal per aconseguir que més gent pugui rebre el rebut via informàtica, una opció més econòmica i ecològica.

Alternativa | 08 Abril, 2014 00:07
Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail
Invasions de tota casta n'hi ha hagut un fotimer, especialment espectaculars són les que s'han fet amb carros de combat; aquí en teniu un parell d'exemples, com podeu veure els carros s'han anat fent grans al llarg dels temps, tot i que qualque invasor —que nosaltres hem de sofrir— n'hauria de millorar els tonatge, la potència de motor i el blindatge… i que hi farem, allà on no n'hi ha que no en cerquin…

Alternativa | 07 Abril, 2014 00:01
Dona la impressió que el Festival de Pollença segueix sense rumb donant bandades, i d'esquenes a al majoria de grups polítics de l'Ajuntament. Consideram que el batle passa de la gestió de l’àrea de cultura que és la seva responsabilitat i que seria millor que la delegués a un altra regidor, amb més interès, pel bé del festival i pel bé de Pollença.
___________________________________________________________
A nombrosos plens, des de que va finalitzar el Festival del 2013, els grups de l'oposició vam demanar una reunió per valorar el Festival... ens van dir que es faria en desembre, més tard en gener,... Finalment la reunió de portaveus es va fer a finals de febrer, ens van donar documentació i ens van dir que s'eliminaria el cicle de literatura. El mateix ens van dir a la comissió informativa. Només ha passat poc més d’una setmana i a la roda de premsa de la setmana passada sembla que es canvia de idea i tornen a parlar d’incloure alguna activitat de literatura al Festival i tampoc tenen clar si es faran o no actuacions a l’Auditori d’Alcúdia. Notícia a l'Ara Balears
Igual que al cas del pressupost al 2013 havia l'excusa de la sortida de l'equip de govern de la regidora d'hisenda i responsable del Festival, però un any després no poden utilitzar aquesta excusa i la sensació tan al cas del pressupost com del Festival és que les coses no s'estan fent bé, sinó tot el contrari
La impressió que dona tot plegat és que el Festival segueix sense rumb donant bandades, amb un batle que passa l i d'esquenes a al majoria de grups polítics de l'Ajuntament
Consideram que és hora que el batle delegui la gestió de l’àrea de cultura a un altre regidor, ara que hi haurà déu regidors a l’equip de govern, amb més interès, pel bé del festival i pel bé de Pollença.
A l'enllaç teniu la informació de les actuacions musicals del Festival

Alternativa | 06 Abril, 2014 00:01
Volem expressar públicament tot el nostre suport Les Encausades per la Conselleria d’Educació, un total de 43 persones repressaliades per l’ocupació pacífica de la Conselleria d’Educació del passat 22 de maig de 2012, ja tenen data per anar a judici: els dies 2, 3 i 4 de juliol. La fiscalia les acusa de desordres públics i lesions i demana per elles penes que van de 6 a 18 mesos de presó; es desconeix encara la quantia econòmica que se lis demanarà. A part, a 7 persones se’ls acusa d’agredir a Ana Maria Rodríguez, la que aleshores era cap de gabinet de l’anterior conseller, Rafel Bosch, una acusació a totes llums fal·laç després de que sortís a la llum un vídeo que demostra que ella fou l’única agressora, propinant un clatellot gratuït a una activista que estava d’esquenes.
Les Encausades han iniciat una campanya per donar a conèixer el cas, un judici polític dins l'onada de repressió del govern del PP, i guanyar suports d’amplis sectors de la societat mallorquina. Llencen l’etiqueta #JoTambéHiHauriaEntrat perquè aquelles persones que es vulguin solidaritzar amb les 43 persones repressaliades ho puguin fer obertament a través de les xarxes socials; d’aquesta manera pretenen aconseguir una àmplia difusió del cas. A més, també han fet èmfasis en que no acceptaran cap tipus de pacte amb l’acusació, ja que reafirmen la seva innocència i exigeixen l’absolució total per totes les encausades.
Aquest és el text que ens han fet arribar informant i demanant suport:
Com recordareu, ja fa quasi dos anys que una quarantena de persones, principalment estudiants però també docents, anaren a la Conselleria d'Educació. Com a lloc simbòlic on es prenen les decisions en matèria educativa entràrem amb la intenció contra tots els atacs i retallades que patia (i segueix patint de forma incrementada) aquest sector: tant en drets laborals, com en lingüístics i, sense anar més enfora, drets tan bàsics com una educació pública i de qualitat, que segueixen amenaçats. La resposta repressiva i autoritària del Govern no es va fer esperar i, durant la mateixa setmana, detingueren arbitràriament a
cinc activistes que participaren en la protesta. De la mateixa manera, en poc temps, es produïa una macro-imputació a totes les activistes que hi participaren.El temps ha anat passant, s'han anat produint declaracions i, recentment, els han comunicat que anam a judici penal, amb condemnes que van del mig any a l'any i mig. No tenim por i hi anirem amb el cap ben alt, però necessitem la vostra ajuda i un posicionament clar de la comunitat educativa i de totes les organitzacions socials de les Illes contra aquest govern tirànic, que imposa les seves lleis a cop de decret i multes.
En aquest correu, vos adjuntem el manifest de suport (el teniu també a la continuació de l’article) que hem redactat perquè, si ho considerau conseqüent, signeu i demostreu el vostre suport. És un gest molt senzill que evidencia la nostra unitat, on estudiants, docents i treballadores lluitam juntes i som solidàries entre nosaltres. Us agraïriem que signassiu aquesta carta amb el teu nom i el càrrec que ocupes per donar una resposta contundent i mediàtica. Si formes part d'un col·lectiu o una organització política, pots signar el text con a col·lectiu i/o individualitat. Així, en uns dies publicarem un llistat amb totes les persones que ens han donat suport (que ja són moltes), a les quals expressam la nostra reiterada gratitud.
Anam a judici! Absolució Encausades Conselleria d'Educació.
Ens retallen i ens acusen
Gràcies! La solidaritat és la nostra millor arma.
FULL DE RECOLLIDA DE SIGNATURES (Ciutadans relacionats amb l’educació)

Alternativa | 05 Abril, 2014 00:01
NOTA DE PREMSA CONJUNTA DELS ORGANITZADORS DELS ACTES D'ABRIL DE REPÚBLICA XI. LES ASSOCIACIONS INICIATIVA CIUTADANA PER POLLENÇA, ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA I ELS PARTITS ALTERNATIVA PER POLLENÇA I PSM
EL BATLE (QUE TAMBÉ ES REGIDOR DE CULTURA) NO PERMET CELEBRAR ELS ACTES DE L' “ABRIL DE REPÚBLICA” AL MUSEU.
El batle Tomeu Cifre Ochogavia, que també és el regidor de Cultura, no ha deixat que les conferències de l'Abril de República se celebrin al Museu de Pollença.
Els organitzadors de la XI edició d'Abril de República (les associacions Iniciativa Ciutadana per Pollença i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, amb la col·laboració dels partits d'Alternativa per Pollença i el PSM) volíem fer enguany les conferències al Museu de Pollença, que és un lloc cèntric i on s'han celebrat conferències i exposicions dins els actes d'Abril de República en passades legislatures. S'ha de dir que el Director del Museu hi va estar d'acord sempre que es concedís el corresponent permís per part del batle, que també és el responsable polític del museu, i el vam sol·licitar en una instància el passat 13 de març (23 dies abans del primer acte) que no ha estat resposta.
El cartell ja estava editat, enviat a premsa i a punt de ser imprimit quan el batle va comunicar que no donaria permís perquè les conferències i la projecció del documental que s'havien previst es realitzassin al Museu, per la qual cosa s'han hagut de traslladar al Centre Cultural, més allunyat del centre.
Els organitzadors volem fer públic el nostre malestar ja que, per si no fos prou complicat de per si organitzar activitats, ho és encara més si des de l'administració no es dóna cap tipus de facilitat. Els organitzadors vàrem fer una instància amb suficient antel·lació, instància que, com ja és habitual, no ha estat resposta i si ens hem assabentat de la negativa al permís sol·licitat, ha estat perquè es va telefonar per insistir, poc abans que el cartell entràs a impremta. Per altra banda, des de l'organització no s'entén la negativa i consideram totalment apropiat realitzar xerrades de tema històric a un museu. De fet, aquesta podria ser una bona oportunitat per dinamitzar aquest espai i connectar-lo amb el que passa a fora, donar-li més vida.
A més a més volem recordar al batle que hi ha una moció aprovada per tal que l'Ajuntament commemori l'aniversari de la República i que , ja que no organitza res, al manco podria facilitar la feina als que sí ho fan. Consideram una llàstima que des de l'administració municipal en lloc de facilitar es dificulti l'organització d'uns actes encaminats a la recuperació de la Memòria Històrica i que per la seva temàtica promouen valors democràtics, els qual volem suposar comparteix el regidor de Cultura.

Alternativa | 04 Abril, 2014 00:01
A Alternativa per Pollença demanam a l’Ajuntament el compliment de la nostra moció que es va aprovar al mes de maig del 2013 i que deixi d’utilitzar herbicides al municipi com ha fet la direcció de carreteres del Consell de Mallorca.
___________________________________________________________
L'abril de 2010, des del GOB Mallorca instaven al Consell i als Ajuntaments, a deixar de fer servir herbicides com el glifosat pel manteniment de la vegetació a les carreteres. A l’Ajuntament de Pollença, al ple de maig del 2013, es va aprovar la nostra moció per deixar d'utilitzar progressivament els herbicides al municipi. Nosaltres proposavam eliminar els herbicides en un any però al ple, per aconseguir l’aprovació de la moció vam acceptar l'esmena proposada per l'equip de govern (que es va abstenir) per no tancar el termini de compliment de la moció en un any, amb el compromís del mateix equip de govern de donar-nos els mitjans per fer feina a la moció.
Ja ha passat pràcticament un any de l’aprovació de la moció i no tenim dades de que realment s’hagi reduït la utilització d’herbicides. Al ple de novembre el regidor de serveis va dir que s'utilitza menys quantitat d’herbicides per esquitxar però al darrer ple de març vam demanar si ens podien donar xifres de la reducció d'herbicides i no ens van contestar. Pel novembre el regidor també va dir que era una primera mesura per anar cap al compliment de la nostra moció Però al darrer ple tampoc va contestar a la pregunta de si s'havia adoptat alguna mesura més. A Alternativa demanam fer una campanya per conscienciar a la gent i fer una campanya informativa (es pot fer via xerrades, internet , taulers i ràdio municipal) a la que s'expliqui que és més important la salut que l'estètica. L'ajuntament ha d'informar i conscienciar als particulars sobre els perills de l'us d'herbicides i pesticides, i fomentar l'abandonament d'aquesta practica nociva amb la biodiversitat i la salut humana, així com fomentar la seva substitució per mètodes alternatius.
A la majoria dels casos no hi ha una justificació racional per fumigar sobre herbes que no representen cap risc en relació a possibles incendis forestals, que no afecten la visibilitat circulatòria de la carretera i que no suposen cap risc per a la seguretat de les persones. Es confon la “netedad” amb la destrossa d’hàbitats i ecosistemes posant en perill la nostra salut i es confon "males herbes" amb plantes que compleixen un paper clau als nostres ecosistemes.
Demanam a l’Ajuntament que prengui nota del que ha fet la direcció insular de carreteres del Consell des del 30 de juny del 2013, que aplica una “moratòria absoluta” i no esquitxa gens. Abans aplicaven pesticides tres o quatre cops l’any i ara, es deixen créixer les herbes fins a un cert punt i es desbrossen tant manualment com mecànicament dos pics l’any.
Abans amb herbicides
Ara
Alternativa | 03 Abril, 2014 00:01
Un luxe, un article del nostre company en Tomeu Sales Gelabert sobre un gran pensador, comunicador i activista en Francisco Fernández Buey
La decència del pensar;
In memoriam Francisco Fernández Buey
Tomeu Sales
Aquest estiu farà ja dos anys que una de les llums més lúcides de l’Estat espanyol ens va deixar. Ens referim a Francisco Fernández Buey, filòsof, activista i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. A dos anys de la seva mort, alguns dels seus deixebles han editat un llibret amb un recull d’alguns dels seus textos breus, que compleix al mateix temps la funció de presentació i de record del qui va ser una de les ments més preclares de les que hem pogut gaudir. El llibre se titula Francisco Fernández Buey. Filosofar desde abajo. Ed. Catarata, 2014. Recomano la seva lectura i reflexió, tan per les problemàtiques abordades com per la manera en què ho fa. Llibre breu, clar, entenedor i compromès, com diu el títol sempre amb una mirada des d’avall de la societat. Llibre que recull una sèrie de textos breus, alguns més elaborats que altres, precedits d’una extensa introducció per part de Jordi Mir i Víctor Rios, deixebles i correligionaris en l’activisme. Introducció que ens ubica tan l’autor, la seva època com els problemes als quals va voler fer front.
La publicació d’aquesta obra ens recorda la significació i importància de la reflexió de Fernández Buey, a més de ser la nostra oportunitat per tornar a endinsar-nos en el seu pensament. Francisco Fernández Buey fou un filòsof compromès amb el moment històric que li tocà viure. Nasqué a Palència, però desenvolupà els seus estudis superiors a Barcelona. És allí on entrà a estudiar Filosofia a la U.B quan conegué el qui fou el seu principal mestre i referent, un altre insigne i oblidat filòsof marxista, Manuel Sacristán. Francisco prest entengué la necessitat de democratitzar la Universitat per fer d’ella un centre de reflexió i no pas una fàbrica d’expedició de títols. Membre fundador del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (1966), fou arrestat i engarjolat en vàries ocasions a la presó pel seu activisme. Mort el dictador, fundà i ajudà a néixer tota una sèrie de revistes de pensament crític com El Viejo Topo o Mientras Tanto. Home sensible amb la diferència i atent als altres, sempre entengué la necessitat de constituir una societat alternativa basada en formes diferents de produir, distribuir i consumir. Aquestes, segons ell, ja estaven present en la societat a través de les reivindicacions dels diferents moviments socials alternatius. En aquest sentit, Francisco Fernández reclamava atenció a aquests nous subjectes polítics i sobretot a les seves reivindicacions, com a portadors de noves esperances per un futur diferent i en clau emancipadora.
La seva trajectòria acadèmica i política són inseparables. Militant del PSUC, es convertí en Catedràtic d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. El podríem situar dins la corrent de pensament de la tradició marxista heterodoxa, sensible amb els problemes ecològics i feministes. Al llarg de la seva extensa i prolífica obra, feu una revisió de gran part dels pensadors marxistes, destacant els seus treballs sobre A. Gramsci. El 1998 prologà el Manifest Comunista de Marx per una edició especial commemorativa. Aquest pròleg fou l’inici d’una fèrtil discussió a Espanya sobre el paper i pensament del K. Marx a l’actualitat. Francisco Fernández defensava la necessitat d’apropar-se al pensament de Marx no de forma doctrinària, sinó com un clàssic del pensament. Una proposta crítica i emancipadora, arrelada en un determinat context històric i social, que encara era capaç de dir-nos qualque cosa del present. Una visió més històrica, reflexiva i oberta de Marx que culminaria en la seva famosa obra Marx (sin ismos), al 1998. Biografia intel·lectual bàsica per tot aquell que es vulgui acostar per primera vegada al pensament de Marx, partint de la idea de què Marx és quelcom diferent a tot el que s’ha pogut dir posteriorment d’ell (diferenciar el pensament de Marx del marxisme); un pensador il·lustrat i demòcrata radical. Un pensador sense partit, on en vida sols és va sentir còmode en un moviment, l’AIT, fundada en part per ell el 1864. Per Franscisco Fernández el que podem aprofitar de Marx en l’actualitat és la seva manera radical i compromesa de mirar la realitat. No tant el conjunt de propostes substantives que va proposar.
Així, el marxisme se converteix en un mètode crítico-emancipador d’anàlisis de la realitat. Vist d’aquesta manera, el marxisme no pot dur més que a una posició oberta que se converteix en una posició demòcrata radical. Obertura sempre guiada a partir d’un principi normatiu bàsic, la defensa de la igualtat. Igualtat que el du al compromís amb els més febles de la societat. Un compromís amb els d’avall per construir plegats noves maneres de viure i fer més habitable aquesta terra nostra. És en aquest sentit, que Francisco Fernández uní ètica i política. Per ell, ambdues són dues reflexions inseparables. L’ètica sense política és cega, la política sense l’ètica és un sense sentit perillós. La política no és res més que ètica social. Fou conscient que sols se pot tenir una actitud ètica en societat, per tant la virtut privada és inseparable de la virtut pública.
Atent i crític als canvis i contradiccions de la nostra societat, incorporà les preocupacions ecologistes i feministes a la seva reflexió. Obri un camí molt fecund dins la tradició marxista. La seva premissa fou la necessitat de formes diferents de produir, distribuir i consumir que garanteixin la viabilitat del Planeta al llarg termini, a més de lluitar contra qualsevol forma d’opressió patriarcal. La societat utòpica (la preocupació i el treball sobre la Utopia és una de les fites més destacades de Francisco Fernández Buey), que per irreal no deixa de ser necessària com a principi regulador de les nostres accions ha de consistir en alguna forma de societat radicalment igualitària. A més, d’incorporar de prest aquestes preocupacions, a partir del canvi d’era tematitza i recull tota una sèrie de reivindicacions dels moviments alterglobalitzadors, que segons ell mostren noves formes de contradicció social i emplacen a nous horitzons emancipadors.
Per acabar, dir que una de les preocupacions constant de Francisco Fernández Buey fou la necessitat d’una cultura científica i humanista, que rompés amb la especialització i segregació de les ciències socials i les humanitats respecte a les ciències naturals. Defensa un «racionalisme temperat» crític amb les posicions postmodernes i altament estetizants dominants en l’àmbit de les ciències socials i humanes en els darrers anys. La seva obra pòstuma precisament versa sobre aquesta qüestió i du per títol Para la Tercera Cultura. Ensayos sobre ciencias y humanidades (2013). Reclama la necessitat del coneixement de les ciències naturals per poder fer unes ciències socials il·lustrades i crítiques, a més de reivindicar un ciència amb consciència. Aquesta preocupació, juntament amb la sensibilitat front als nous moviments socials que anaven emergint (fou un dels primers teòrics a Espanya, juntament amb Jorge Riechman que teoritzar el nous moviments socials en un llibre famós del 1994 que du per títol Redes que dan libertad) el va dur als darrers anys a interessar-se i escriure sobre com hauria de ser la Universitat i la educació superior. Defensà una democratització de la Universitat i de tots els seus estaments, una perspectiva més interdisciplinari dels estudis superiors lluny de la hiperespecialització actual i un posicionament en contra del projecte Bolonya. Tan per la manera en què s’ha dut a terme, de dalt cap a baix, sense cap tipus de consens ni discussió, i per l’empobriment substantiu de les estudis superiors que suposa. Pla Bolonya, les conseqüències del qual ja sofreixen els alumnes.
En definitiva, recomano la lectura de l’antologia de textos de Paco Fernández Buey, tan pels qui coneixen a l’autor com pels qui s’apropen per primer cop a ell. Se tracta d’una lectura fàcil i accessible, carregada i amarada de compromís i rigorositat científica. Textos que ens ajuden a pensar críticament el present, des del compromís amb els que estan més avall. Bona lectura.

Alternativa | 02 Abril, 2014 00:01
Ja hem arribat a l'onzena edició dels actes d'Abril de República que han servit i serveixen per a recuperar la memòria col·lectiva de la República. Enguany, a l'igual que l'any passat, els actes són organitzats per Iniciativa Ciutadana per Pollença i l'Associació Memòria de Mallorca, amb la nostra col·laboració i del PSM. Altre dia us informarem i explicarem com el batle que teòricament també exerceix de regidor de Cultura no ha donat permís per fer els actes al museu com era la intenció dels organitzadors.
Per començar aquest divendres 4 teniu l’oportunitat de veure "Las Maestras de la República" al centre cultural de Pollença a les 20:00. El documental produït per FETE-UGT recrea l'experiència de les mestres de la república espanyola a través de testimonis d'investigadors i de familiars d'aquelles dones, i amb imatges d'arxiu inèdites, ha guanyat el premi Goya del cinema espanyol a la millor pel·lícula documental.
El film mostra el treball pels drets de les dones i per la modernització de la societat i l'educació que van fer aquelles mestres que, arribada la dictadura, van patir majoritàriament la repressió franquista. Carmen Agulló, titular del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Universitat de València és una de les investigadores que participen en el treball audiovisual.
L'educació va constituir un dels grans compromisos socials de la democràcia de la Segona República. L'objectiu era configurar l'estat docent, que portaria la cultura i l'ensenyament als racons més remots del país per construir una societat més justa, lliure, equitativa i solidària.
Les mestres de la república, o senzillament republicanes, com ens agrada recordar-les, van participar de forma compromesa i valenta en el desenvolupament d'en aquest projecte. Representaven el model de dones modernes i independents. Elles serien les responsables, en bona mesura, de la construcció i difusió de la nova identitat ciutadana, en educar al seu alumnat en els valors d'igualtat, llibertat i solidaritat, tant a través de la transmissió en els continguts a les aules com, sobretot, amb el seu exemple personal.
Dones compromeses amb la igualtat social i de gènere, eren conscients que cada pas que donaven representava el dibuix del camí pel qual unes altres transitarien. Amb el seu interès per innovar, investigar i desenvolupar un discurs propi en l'àmbit de l'educació es van embarcar en els viatges d'estudis, van participar en les Missions pedagògiques, van ocupar llocs de direcció en els col·legis i van formar part d'organitzacions sindicals, polítiques i associacions feministes i ciutadanes. Van ser pioneres en processos d'innovació i practiques pedagògiques que obrien les aules a una metodologia activa i participativa.
Perquè creien en la igualtat van derrocar els murs que separaven als alumnes i alumnes, proposant pràctiques de relació que els permetés compartir interessos i coneixements. Una coeducació que els possibilitaria aprendre a compartir la vida en igualtat.
Aquest projecte quedo interromput després de la guerra civil, amb la terrible depuració exercida pel bàndol vencedor sobre un magisteri compromès amb les idees republicanes. En les mestres, la repressió va ser especialment terrorífica, en intentar acabar física i simbòlicament, amb els valors d'igualtat i autonomia que elles representaven.
Amb aquest documental, des de FETE UGT, donem un nou pas en la recuperació de la seva memòria. El seu llegat tant ideològic i pedagògic és més necessari que mai per defensar l'educació en la qual creiem.
Les seves vides són el testimoniatge del compromís amb l'educació, la justícia i la igualtat. El seu record forma part del nostre present i l'inici del nostre futur.
Aquest documental vol contribuir a la difusió de la seva obra, des d'aquí donem les gràcies a totes les persones que ho han fet possible, i a totes aquelles mestres i mestres que avui segueixen els seus passos.
Carlos López Cortiñas.
Secretari General FETE UGT
A la següent pàgina podeu trobar informació molt completa sobre el documental.

LA RESTA DEL PROGRAMA D'ABRIL DE REPÚBLICA ÉS:
El divendres dia 11 al Centre Cultural de Pollença a les 20:00h na Maria Antònia Oliver, presidenta de l'Asssociació de la Memòria Històrica de Mallorca farà la xerrada "Cercant justícia a l'Argentina".
El dilluns dia 14, acte d'homenatge als republicans a la Plaça dels Seglars a les 19:00 h.
El divendres 25 al Centre Cultural de Pollença a les 20:00h na Margalida Capellà ens presentarà el llibre Veus Republicanes.
Finalment, el dissabte 26 hi haurà una visita guiada al Camí dels Presos" de Cala Sant VicenÇ
Vos hi esperam a tots i agrairem la màxima difusió.

Alternativa | 01 Abril, 2014 00:01
Plens d’orgull i satisfacció ens complau comunicar a tots els nostres simpatitzats, afiliats i amics que, a la fi, tenim una seu física.
Es tractava d’un somni llargament desitjat per tots els que formam part d’Alternativa per Pollença. Com a partit en clar creixement, s’estava tornant una necessitat absoluta trobar un espai físic que servís per albergar tots aquells esdeveniments que el funcionament del nostre partit demanda avui en dia. Tothom sap que som un partit assembleari, i les nostres reunions ara es faran a una sala com cal, amb una taula com cal i cadires capitonades i tot. I no només això. Els nostres simpatitzats i amics sabran on s’han de dirigir per fer-nos arribar totes aquelles queixes i tots aquells suggeriments que han fet d’Alternativa per Pollença el partit amb més repercussió ciutadana. Ja no farà falta telefonar als nostres regidors, ni deixar comentaris al blog (des d’aquí volem aprofitar per saludar ben cordialment als nostres trolls). Bastarà passar-se per la seu i el nostre departament d’administració (perquè, clar, tendrem personal en horari d’oficina) atendrà totes aquelles comunicacions que se’ns facin.
La veritat és que no ha estat fàcil trobar el lloc adient per tot el que s’ha dit. Finalment, i després de molt de cercar, la Fortuna i un hàbil agent immobiliari varen guiar les nostres passes fins al carrer Jonquet nº 62 baixos. Només va fer falta una bona neteja (estranyament, en terra hi havia unes plomes com de gavina) i canviar el blau de les parets per un color una mica més vermellós per sentir-nos com a casa.
En fi, ja sabeu que, a partir d’avui, dia 1 d’abril, si voleu res d’Alternativa per Pollença, ens trobareu al carrer Jonquet, 62. Vos hi esperam!
Encara no hem pogut posar el nostre logo i el llaç a la façana però hem fet un fotomuntatge per acompanyar l'article. També volem eliminar les barreres arquitectòniques.

alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
| « | Abril 2014 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||