URXELLA

Unió Mallorquina acaba de fer pública la seva decisió de rompre el pacte de govern en el Consell de Mallorca ja que no es troben a gust amb els socis de l'Executiu insular. Demà tots els càrrecs de la formació nacionalista presentaran la seva dimissió per a "ser lliures".. La decisió s'ha pres després que la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, digués que "qui no estigui a gust en el Consell ja sap el que ha de fer". 

 Tal vegada es sentien més a gust a l'anterior legislatura corrupta i destructora.

Al darrer ple es va rebutjar (amb els vots en contra de l'equip de govern, l'abstenció del PP-UMP i el nostre vot a favor) la nostra  moció relativa a la realització d'un catàleg de llocs de treball. del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament de Pollença i dels organismes dependents del mateix: Emser, Residencia, Patronat de Turisme.... Una qüestió pactada en els  convenis col·lectius, que encara no s'ha plasmat a la realitat.

 Com deia JRV a un comentari; el catàleg es la descripció de cada lloc de feina, necessari per descriure les activitats pròpies del treball . Es imprescindible per saber quina es la feina general i particular que ha de fer cada un,  quines son les seves responsabilitats, i amb quin objectiu s'ha de perfeccionar professionalment dins la seva feina. També es molt necessari pel mateix Ajuntament a l'hora de sel·leccionar el personal per cada lloc de feina (els coneixements de picapedrer, o electricista, o netejador, etc. que ha de demostrar i acreditar segons la descripció del mateix catàleg, i també per valorar la productivitat en cada cas).

Aquest seria un exemple concret del catàleg de l'Ajuntament d'Alcúdia  (una altra cosa que té Alcúdia i Pollença no):

1.- Denominació: Tresorer.
2.-Tipus: Funcionari amb habilitació de caràcter nacional
3.-Adscripció: Administració General.
4.-Grup: A.
5.-Titulació acadèmica:Llicenciat universitari (Dret, Administració i
Direcció d’Empreses, Economia o Ciències Actuarials i Financeres).
6.-Forma de provisió: Concurs de mèrits.
7.-Compl. de Destí: Nivell 25
8.-Compl. Específic: 11.727,12 euros anuals.
Segon.- La modificació del vigent catàleg de llocs de treball de la corporació,
assignant la plaça de Tresorer a l’àrea d’Intervenció amb el codi 4100, i
les següents:
1.-Responsabilitats generals:
La planificació i programació de la Tresoreria de l’Ajuntament per tal de
garantir la disponibilitat dinerària municipal prioritzant la satisfacció de les obligacions
d’acord amb les directrius de la Corporació i l’establert legalment.
La gestió i custòdia de fons, valors i efectes de l’Entitat local, de conformitat
amb l’establert per les disposicions legals vigents.
La prefectura dels serveis de recaptació, excepte d’aquells tributs o
ingressos que la Corporació no gestioni directament.
2.-Treballs més significatius:
- Administrar la tresoreria municipal, actuant sobre el servei de caixa, fons
i operacions de tresoreria.
-Responsabilitzar-se dels pagaments i cobraments, i centralitzar els fons i
valors generals.
-Control de la disponibilitat monetària, avals, comptes corrents i caixa de
la corporació.
-Confeccionar sota la supervisió d’Intervenció el compte anual de recaptació
per al Tribunal de Comptes.
-Notificar determinats rebuts i col·laborar en la informació i l’atenció al
públic sobre aspectes derivats dels rebuts i de les liquidacions.
-Elaborar certificats de descobert.
-Col·laborar i coordinar-se amb les unitats o dependències que emeten els
rebuts o la liquidació.
- Realitzar qualsevol altre treball propi de la seva categoria per al qual
hagi estat instruït prèviament.
- CODI 4100.
- Grup A.
- Complement de Destí: nivell 25.
- Complement Específic anual: 11.727,12 euros

Un catàleg de llocs de treball és una eina molt útil per:

- Millorar la correcta gestió dels recursos humans de l’Ajuntament. Facilitant la eficàcia i l’eficiència dels treballadors i establint les bases per a una adequada definició d'objectius.

- Determinar el valor objectiu de cada lloc de feina dintre de l'estructura de l'organització, permetent una distribució equitativa dels salaris i reduint les possibilitats d'arbitrarietat.

 - Fer factible l'avaluació del rendiment de les persones que ocupen els llocs de treball mitjançant sistemes més vàlids i fiables. Entre altres coses això acabaria  amb les productivitats sense criteri.

 - Tenir un coneixement més precís del contingut dels diferents llocs de feina i del perfil d'exigències de cadascun d'ells que possibilita l'elaboració de plans de formació i el desenvolupament de processos de selecció més eficaces.

Evidentment hi ha por a fer aquest catàleg, el pas lògicf després del catàleg és la valoració dels llocs de feina ( com ha fet la nostra companya de Diògenes a Son Servera, veure article)  on es valora cada lloc de feina segons les habilitats, capacitats, coneixements, circumstancies com  intempèrie, atenció al públic, tenir treballadors a càrrec seu o no, iniciativa...

Tan els catàlegs i especialment les valoracions de feina s'apliquen a nivell d'administració pública i també a totes les grans i no tan gran empresses internacionals i estatals. Per qué al nostre Ajuntament no? Per què no s'han posat en pràctica els esborranys que s'han aprovat a anys anteriors?  Simplement per què limita el clientelisme polític del regidor  de torn, no la va fer públic.

Pensam que des del punt de vista de funcionament  l'Ajuntament necessita urgentment una nova organització i que el catàleg evidentment seria un primer pas. Un pas que no seria fàcil i que portaria feina, i precisament una altra característica del nostre equip de govenr és no fer massa feina i menys d'aquestes que suposen qualque conflicte. Ni tenen ganes ni il·lusió per aixecar el poble.

Al debat tan el regidor de personal Juanjo  (PSOE)  com el regidor del PSM, Tomeu  van dir que estaven d'acord amb que el catàleg era una eina útil... Però després, com casi sempre en un exemple més de manca de coherència van  votar en contra. Crec que la seva idea la va resumir en Joan quan va dir que el representava a "la patronal" i que havia de pensar enl a majoria dels ciutadans! Com si el primer per donar un bon servei als ciutadans no fosa profitar al màxim els recursos humans que tenim. Simplement demencial.

Al tema de organització de personal a Pollença, a l'igual que a altres temes, es vol gestionar aquest municipi com si ens trobassin al segle XIX. Una manera de gestionar on predominen els parts i quarts o tenir bo sense importar  la productivitat municipal. D'aquesta manera hi ha regidors que només entenen l'Ajuntament com una possessió particular i utilitzen de manera política als treballadors. D'aquesta manera dia a dia els treballadors més productius i emprenedors d'aquest Ajuntament s'enfonsen en el desànim. 

Un grup de ciutadans i ciutadanes de Pollença ens han fet arribar aquesta carta de suport al Refugi d'Animals de Pollença, "de na Josefina". Per la seva bona tasca, el seu amor pels animals i per l'esperit que desprèn aquest centre, nosaltres estem orgullosos de tenir-lo a Pollença. Amés, l'iniciativa d'aquestes ciutadanes i ciutadans ens mereix una aplaudiment i ens hi adherim totalment. A la gent, com els anònims que escriuen al PiP, i critiquen la feinada del refugi sense saber res del que fan, els diem que un dia vagin allà, parlin amb na Josefina, vegin les instal·lacions o fins i tot li demanin els llibres dels comptes. Després se n'adonaran del veritable altruïsme d'un col·lectiu de gent que donaria la vida pels animals. També val la pena fer una volta per la seva pàgina WEB: http://www.refugifina.org/

CARTA DE SUPORT AL REFUGI D’ANIMALS

En el darrer número del Punt Informatiu Pollença, a la secció Fil Directe, hem llegit el comentari d’una “pollencina” sense nom ni llinatges, pel que es veu, en el qual dóna coneixement d’una “plaga” de moixos i insta el Refugi d’Animals a “fer una neteja d’animals abandonats”. Confiam que quan utilitza la paraula neteja es refereixi a recollir, alimentar i, en definitiva, protegir aquests moixos fins que es morin de manera natural, i vull aprofitar per recordar-li que tant el Refugi com l’Ajuntament tenen telèfons on notificar aquests fets. Recordar també que els animals abandonats ho són precisament per irresponsabilitat dels ciutadans que els abandonen o que no tenen en compte la seva possibilitat de reproducció.

Sabem molt bé el que costa tenir un animal domèstic en bones condicions i m’escarrufa pensar en les despeses que pot tenir el Refugi només en manutenció, neteja, vacunes medicines, consultes al veterinari, tràmits d’adopcions... això sense comptar les hores i més hores que hi dediquen tant els membres del Refugi com els voluntaris. Els que coneixem el funcionament del Refugi creiem vertaderament en la seva tasca i mai no dubtaríem ni qüestionaríem la seva absoluta responsabilitat, demostrada al llarg dels anys i que tan beneficiosa ha estat i és per al nostre municipi.

La nostra comunitat hauria de fer una reflexió sobre la nostra responsabilitat, la que tenim com a ciutadans en relació als animals, i en tot cas el que hauríem de fer seria col·laborar en comptes de criticar, atès que no podem fer responsable el Refugi d’Animals d’una problemàtica que afecta la nostra societat i aquest país, el qual, pel que fa a sensibilitat vers els animals, es troba a anys llum del que seria d’esperar d’una comunitat culturalment i socialment avançada. En el nostre entorn hem pogut veure com són moltes les persones que deixen que moixos i cans criïn una vegada i un altra, sense cap tipus de control, i que després exhibeixen els cadellets alegrement, intentant col·locar-los al primer que passa. El pitjor ve quan no es poden col·locar i es deixen al Refugi sense cap tipus de remordiment, ja que el Refugi “està per això”, o molt pitjor, s’abandonen al primer cantó que troben.

El Refugi d’Animals de Pollença, és a dir na Fina i la seva família, duen a terme una tasca impagable. Han dedicat la seva vida i la seva casa a recollir i cuidar amb molta cura i molt d’amor els animals -incondicionals amics de quatre potes- dels quals no s’han responsabilitzat les persones a qui corresponia aquesta funció, quan han començat a fer nosa per qualsevol motiu més aviat egoista, o bé cadellets que han fet molta gràcia en néixer però que creixen massa aviat i no s’han pogut col·locar a ningú.

Senyora “pollencina”, el Refugi d’Animals fa el que pot i molt més. En nombroses ocasions es pot trobar el seu vehicle cercant i recollint animals abandonats per tal de protegir-los, de trobar-los una llar. També se’ls pot veure sovint al veterinari, i basta fer una visita al Refugi per veure la feinada que fan els 365 dies de l’any.

Per això des d’aquí voldríem proposar que es faci una reflexió entorn a l’actitud que cal adoptar sobre aquest tema, cal que considerem la nostra implicació en el medi en què vivim, el qual, no pot ser d’una altra manera, hem de compartir amb els altres éssers vius, tot això per tal de millorar la nostra  responsabilitat com a ciutadans.

Elvira Romaguera Guardiola i Margalida Bosch Cerdà, i 14 firmes més!

 

Talatí de Dalt es un poblat talaiòtic molt interessant, cal destacar la taula tan peculiar del seu santuari, la qual te una pilastra recolzada.

Ens podem imaginar el poblat en màxima activitat abans que arribessin els primers invasors.  

Toni Flores

- Encara que sigui per una mica d'estètica no caldria deixar de fer sopars a compte del contribuent? Molta de gent ens demana com és possible que l'Ajuntament no hagi encara pagat feines del 2008 i segeuixi fent aquests sopars. També hi ha molt de gent que es pregunta si el llocs triats per fer aquests sopars responen als interessos particulars i privats d'un regidor.

- Què necessitam més una auditoria o un auditori?

-  L'edifici de la plaça Miquel Capllonch està maleït?

- Tanquen carrers d'un dia per altre, canvien direccions... És Gotmar una zona d'experimentació? Per què no esperen a tenir el pla de mobilitat per fer les coses bé d'uan vegada.

- Quès és la hipocresia?dir que es dona suport a la Plataforma Pro Camins Públics i no voler comanar un informe jurídic municipal per saber si es pot fer un decret de batlia  o no per obrir el camí públic de Ternelles. 

- Ser eurodiputada no és dolent per la tiroides? Una feina tan bé pagada no exigeix un gran esforç?

Els ciutadans i ciutadanes de Mallorca no tenen dret a gaudir a un transport públic digne, al
mateix nivell del que gaudeixen milions de persones a Europa des de fa molts anys?. Els
projectes del tren, el tramvia i el carril bici són una aposta clara per garantir aquest dret

- La minisitra d'igualtat Bibiana Aido  hi haurà advertit al seu company Antich que s'ha allunyat una mica més de la paritat?. Ara la correlació de forces queda deu a cinc a favor dels homes

- Justícia? Santiago Edu Mokuy, és el nom de l'immigrant ecuatorià que ha pasat un any a la presó per delicte contra la propietat intelectual (portava  139 cds i 360 dvd per vendre al top manta).

- Economistes? Els mateixos s que diuen que no té sentit pujar l'IRPF a les rentes més altes, diuen que es pot pujar l'IVA a tothom. La seva argumentació és terrible; com les rendes més baixes han reduït les seves despeses a l'indispensable no tenen més remei que seguir fent-les.

 Genial Ferreres a "Gigantes y cabezudo" al diari público.

Avui el darrer article sobre l'aprovació dels pressuposts.

Al següent document (pdf) podeu consultar les al·legacions que es van presentar als pressuposts.

Com hem dit aquests pressuposts  no es compliran i l'equip de govern és totalment conscient  ja que els ingressos prevists són totalment irreals. La seva irresponsabilitat a un temps de crisi com l’actual és total, augmenten el deute i els problemes de tresoreria per pagar als proveïdors... Es seguiran acumulant els deutes amb empreses i autònoms i l’Ajuntament en comptes  de ser una ajuda per sortir de la crisi seguirà enfonsant encara més als ciutadans en la mateixa.

Per això vam mantenir la nostra petició de dimissió del regidor d'Hisenda Juanjo Mir (PSOE) que es fonamenta en set raons:

1.- Per presentar per segon any consecutiu els pressupost pràcticament amb un any de retard.

2.- Per les clares deficiències d'aquests pressuposts, deficiències que no només hem denunciat els grups de l'oposició sinó també l'anterior interventor.

3.- Per la manca de respostes a l’anterior ple i a aquest ple.

4.- Per la seva negativa a donar-nos els informes de l’empresa assesora.

5.- Per  no donar trasllat  als delegats dels treballadors i personal de l’Ajuntament de la plantilla abans del ple, tal com marca la llei.

6.-Per mentir-nos reiteradament al prometre unes reunions amb els grups de l’oposició que mai es van fer.

7.- Per incompliment d’un acord de plenari. Ja que al ple de setembre es va aprovar una moció nostra a favor de l’adopció de mesures davant la crisi econòmica, amb un punt que demanava la congelació o reducció a aquests pressuposts del capítol 2 i la realització d’un pla d’austeritat amb la participació de tots els grups polítics. Com van dir a l’anterior ple, no s’ha fet res d’aquest pla d’austeritat que ets tan necessari i ara s’ha demostrat que tampoc s’ha complit l’altra part de la moció i les despeses del capítol 2 de bens corrents i serveis no només no s’han congelat o reduït sinó que s’ha incrementat pràcticament un 11 %. De que serveix aquest ple si no es compleixen els seus acords senyors de l’equip de govern?

Fent una primera valoració del ple d’ahir podiam dir que l’equip de govern ha decidit no aprovar cap moció que presenti l’oposició i als debats cerquen els arguments més pelegrins per justificar el seus vots.

També es va mostrar una vegada més l’incompliment de la llei io  la manca de respecte pel ple ja que els regidors de l’equip de desgovern  no van contestar preguntes que havien formulat al ple de juliol i a l’extraordinari de setembre

Es van aprovar per unanimitat:

.- L'acta de la sessió extraordinària urgent celebrada dia 23 de juliol de 2009.

.- L'acta de la sessió extraordinària urgent celebrada dia 10 de setembre de 2009.

.- Ratificació del decret de Batlia núm. 518 de data 23.07.2009 Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiu interposat per l'entitat CAN DEL PI, S.L. i nou més contra l'adaptació del  PGOU al POOT. Es refereix al tema de Formentor i a les limitacions que s'han fet a la segregació de solars.

- Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió ordinària celebrada dia 30 de juliol de 2009.

 A aquesta acta vam demanar una petita rectificació i és que no s'havia inclòs a l'acta la resposat a la meva pregunta  referent a la tirada al colomí a braç mecànic que es va incloure al programa de festes de la darrera patrona. El que era una vegada més d’incompliment d’un acord d'aquest ple respecte a no promocionar cap tipus d'acte en la qual sigui requerida la mort d'algun animal.

La sorprenent resposta (per no dir una altra cosa) del batle va ser que no sabien que la tirada del programa de festes era de colomins a braç mecànic, ja que només posava “tirada”. Crec que és molt greu que un batle no digui la veritat a un ple. Ningú es pot creure aquesta resposta. Aquesta tirada era al campionat balear de caça (com podeu veure al següent enllaç; pdf  pàg 19). Una demostració més d’una forma de governar on són és més important el clientelisme electoral que el compliment de la llei i el respecte al ple.

Es van aprovar amb la nostra abstenció:

-La designació de les festes locals per a l'any 2010 . L'equip de govern va proposar la patrona i el 18 de gener (dilluns després de S. Antoni). A la comissió s'havia parlat de la possibilitat de triar el Firó, possibilitat que havien demanat a alguns col·legis. A la nostra assemblea vam considerar que recuperar el Firó tenia més sentit i lògica ,ja que sent realistes fer festa el dilluns post S. Antoni només pot servir per augmentar el consum d'alcohol a la festa.

- L'acord de crear la comissió de seguiment de l'ús públic del camí de Ternelles (es va presentar per urgència)

No van votar en contra per que és un pas necessari per al manco fer una obertuda restringida del camí però no podiem votar a favor ja que no esta d'acord amb que el camí sigui privat d'us públic, HA ESTAT, ÉS I SERÀ UN CAMÍ PÚBLICS, i tampoc estam d'acord amb les restriccions que es van aprovar al seu dia (vint persones per dia). Unes restriccions que no tenen ni els parcs nacionals. Igualment consideram que a la Comissió de seguiment hauria d'haver tres representants de l'equip de govern (no dos)  i dos de l'oposició (no un). I a les associacions podia estar la Plataforma Pro camins públics..

Mocions rebutjades:

.- La nostra  moció relativa a la realització d'un catàleg de llocs de treball. del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament de Pollença i dels organismes dependents del mateix: Emser, Residencia, Patronat de Turisme.... Una qüestió pactada en els  convenis col·lectius, que encara no s'ha plasmat a la realitat. . Consideravam molt important fer aquest catàleg com s'ha fet a altres pobles per millorar la correcta gestió dels recursos humans de l'Ajuntament.

Es va rebutjar amb els vots en contra de l'equip de govern, l'abstenció del PP-UMP i el nostre vot a favor. Tan el regidor de personal Juanjo  (PSOE)  com el regidor del PSM, Tomeu  van dir que estaven d'acord amb que el catàleg era una eina útil. Però per votar en contra van cercar l’excusa de  que havia de ser  fruit de la negociació del conveni col·lectiu. Tomeu Cifre del PP-UMP es va mostrar escèptic amb la utilitat del catàleg i va parlar d'un catàleg  que s'havia fet al 2000 i mai s'ha fet públic, a la comissió també s’havia parlat  d'altres catàlegs fantasmes. Hi ha molt de por a utilitzar una eina que ajudaria a acabar amb parts i quarts i amb una utilització política dels treballadors Comentarem amb més detall aquesta moció a un futur article.

.- Moció presentada pel grup PP-UMP relativa a la creació d'una partida pressupostària que contribueixi al finançament del fons de llibres reutilitzables dels centres educatius de Pollença    .

Rebutjada amb els vots en contra de l'equip de govern, amb els vots del grup PP-UMP i el nostre a favor. Una vegada més l’equip de govern va dir que estaven d’acord però van votar en contra La regidora d'educació Mª del Mar va dir que com havia col·legis que no s'havien acollit a La reutilització, cal un 10% dels alumnes, hi hauria alumnes que no podrien accedir a aquestes ajudes. Una altra raó evident  és que hi ha pocs duros per educació També és un tema per comentar més extensament.

.- La nostra moció relativa a la definició participativa dels usos dels espais públics

Rebutjada pels vots en contra de l'equip de govern, el grup PP_UMP i nosaltres vam votar a favor. Va haver excuses de tot tipus que també mereixen un article sencer. En aquest punt el que més em va doldre, per la seva proximitat ideològica, va ser l’excusa a del regidor del PSM, que va dir que la nostra moció li semblava massa general. Com li vaig dir si volia alguna cosa més específica me l’havia pogut demanar fa dies; la moció va ser registrada amb còpia pels regidors el 21 de setembre i a la mateixa com a totes les nostres mocions diu;  “aquest regidor presenta al ple de l'Ajuntament, amb la intenció de veure-la enriquida amb les aportacions de la resta de grups polítics...”. Tomeu igual que feia Biel no ve a les comissions informatives que es fan divendres abans del ple, però em podria fer arribar els seus suggeriments, dubtes o peticions en qualsevol moment.

En resum tenim un equip de govern  que són dèspotes il·lustrats, tot pel poble però sense el poble. Això de fer processos participatius és massa  feina, és millor seguir amb el sistema clientelar.

Encara estau a temps de fer-nos arribar els   suggeriments, precs i preguntes pel ple d'avui dijous 24 a les 20:00  que es realitzara a Can Llobera,podeu venir o el podeu seguir per la ràdio municipal.

A aquest ple presentam dues noves mocions amb la il·lusió de millorar la gestió municipal.

                                                                  ORDRE DEL DIA

 I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària urgent celebrada dia 23 de juliol de 2009

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària celebrada dia 30 de juliol de 2009

3.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària urgent celebrada dia 10 de setembre de 2009

4.- Aprovació, si procedeix, de la designació de les festes locals per a l’any 2010 .

La proposta de l'equip de govern és el 18 de gener, dilluns després de S. Antoni, a la comissió també es va parlar de recuperar el firó, una proposta que pensam té més sentit i lògica. 

5.- Moció presentada pel grup Alternativa relativa a la realització d’un catàleg de llocs de treball

 La creació d'un catàleg de llocs de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament de Pollença i dels organismes dependents del mateix: Emser, Residencia, Patronat de Turisme.... És una qüestió pactada en els  convenis col·lectius, que encara no s'ha plasmat a la realitat. . Consideram molt important fer aquest catàleg com s'ha fet a altres pobles per millorar la correcta gestió dels recursos humans de l’Ajuntament.

6.- Moció presentada pel grup PP-UMP relativa a la creació d’una partida pressupostària que contribueixi al finançament del fons de llibres reutilitzables dels centres educatius de Pollença    

 Una bona idea en un moment de crisi , a la comissió informativa no era la regidora d'educació i la resta de regidors de l'equip de govern no van poder explicar per què no existia aquesta partida.

7. - Ratificació del decret de Batlia núm. 518 de data 23.07.2009   

 Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiu interposat per l'entitat CAN DEL PI, S.L. i nou més contra l'adaptació del  PGOU al POOT. Es refereix al tema de Formentor i a les limitacions que s'han fet a la segregació de solars.

A les comisions informatives hi havia al manco dos decrets de batlia similars referents a contenciosos administratius que no consten a l'ordre del dia.

8.- Aprovació, si procedeix, de la sol·licitud d’inclusió en el POS 2010   

 Aquest punt s'ha retirat i es farà un ple extraordinari en pocs dies per la seva aprovació. Les ajudes del Pla d'Obres i Serveis del 2010 es volen utilitzar per fer el pont de pas de la carretera al costat del col·legi Joan Mas al poliesportiu, també es vol arreglar l'aparcament al costat del pavelló de Pollença.

9.- Moció presentada pel grup Alternativa EU-EV relativa a la definició participativa dels usos dels espais públics

 Realitzar un procés participatiu per decidir  entre tots; polítics, tècnics, entitats, veïns... quins volem que siguin els usos dels  nombrosos espais públics, sense un ús definit totalment en aquest moment; l'antic Col·legi Miquel Capllonch del Port, part de les illetes, Can Llobera, Puig Santuïri... per tal d'incorporar-los als projectes definitius. 

 Pensam  que la implicació dels ciutadans en la política municipal no es pot limitar a l'elecció d'uns representants a l'Ajuntament cada quatre anys i cal un nou model polític de combinació de  la democràcia representativa i la participativa.  

9.- Propostes/Mocions d’urgència

 II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte dels acords de la Junta de Govern i de les resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes.

Un grafitti del genial Bansky.

Hoy continuamos con la segunda parte del escrito sobre el PUERTO DE POLLENÇA. Y lo hacemos ya que no podemos dejar de mencionar e incidir sobre el tema de las barreras arquitectónicas y los peligros para los peatones que afloran en todos los rincones del Puerto.

Las aceras en el Puerto de Pollença son un desastre, llenas de suciedad y manchas por la falta de limpieza e higiene, se puede escribir un libro, por el estado tan deficiente y deplorable en que están, no solo por la falta de mantenimiento que no es poco, sino por el, como se embaldosaron, desde el primer momento, dejando altibajos sin sentido, o en puertas de entrada y salida a las casas o de vehículos, a los cuales, aprovechándose de tanto despropósito en las mismas, instalan también las barreras arquitectónicas, de entrada y salida a los locales comerciales, por lo que, al ir caminando por las aceras, hemos de ir con cuidado de no caer.

Aceras sin terminar de embaldosar, como es el caso del solar que hay junto al bar Anubis en la calle Maestro Alberti, o en la esquina con las calles Xaloc, y Vicente Buades, como junto a la pescadería “la barca de bou”, que al mismo tiempo de ser un obstáculo para las personas mayores o con reducida movilidad física, aún más se empeora cuando llueve, que no tenemos más cojones, que salir al medio de la calle, por estar lleno de agua, y con el riesgo de ser atropellado por algún vehículo. ¿De quien sería la responsabilidad en es caso? ¿Sería el Ayuntamiento, responsable directo, por las formas tan irresponsables, de actuar este equipo de gobierno en el Ayuntamiento de Pollença, por su falta de mantenimiento en las aceras?

¡A veces me pregunto, si al ir por las aceras, también nos tendrán que colocar una especie de señales de tráfico para los viandantes, informándonos de los obstáculos que no vayamos a encontrar, por ejemplo: PELIGRO DE ESCALÓN FRONTAL DE BAJADA, TANTO %. E igual cuando es de SUBIDA, o cuando nos aproximamos a las barreras arquitectónicas, PELIGRO DOBLE, DE SUBIDA Y BAJADA Y CON  CAIDA LATERAL CON EL TANTO POR %, DESDE EL NIVEL DE LA CALZADA HASTA EL NIVEL DEL INTERIOR DEL LOCAL COMERCIAL, Y CON EL CORRESPODIENTE PELIGRO DE DESLIZAMIENTO O RESBALON!       

Por la falta de decisión, en cosas tan importantes como es velar por la seguridad ciudadana, es por lo que no tenemos más remedio que denunciar los hechos acaecidos por escrito. Y parece ser que aún así, no es suficiente. Como prueba de ello está la denuncia presentada por escrito como consecuencia del estado y el peligro que entrañan las cadenas existentes en la Plaza Miguel Capllonch, por la altura en que se encuentran, la poca visibilidad y la limitación para las personas que han de ir acompañadas de sillas de ruedas, etc.      

Como veníamos diciendo en el artículo de ayer: menos tirar el dinero en cosas, que no se tienen claras y dedicarlas a mejorar las infraestructuras expuestas para garantizar la seguridad de todos los ciudadanos del municipio  que pagamos y sufrimos las consecuencias por su mala gestión.

--------

Per accedir a cada fotografia i fer-la gran premeu-hi damunt. Si voleu veure l'àlbum sencer al picasa: premeu aquí.  

ESCRITO Y FOTOS POR:

JUAN ANTONIO ZAMORANO VILLALBA.

MIEMBRO DE ALTERNATIVA PER POLLENÇA.

SALUD Y BIENESTAR PARA TODOS

EL PUERTO DE POLLENÇA, ¡Un lugar elegido por muchos turistas, para disfrutar de sus vacaciones! inmersos entre la inseguridad ciudadana, las guarradas en las aceras, (cacas y meadas de perros, etc.) y el desencanto de caminar por unas aceras llenas de obstáculos y suciedad.

Como hemos podido comprobar durante todo este verano en el Puerto de Pollensa, sobre la dejadez y la falta de limpieza de las calles, convirtiéndose en algunos lugares en mal olientes, por la falta de limpieza de los contenedores de la basura, que solo se han limpiado por fuera y cuando llueve. Ejemplo: Calle Roger de Flor, junto al ex garaje Tomi, que se han visto a lo largo de varios metros, el líquido asqueroso y mal oliente, y dando una imagen deplorable para una zona turística como es el PUERTO DE POLLENÇA.

El estado de las arquetas, situadas en la plazoleta entre el Paseo Anglada Camarasa, el Paseo Vora Mar y frente a la calle Pere Meliá y cerca de la playa, que al parecer es una divulgación de los tubos fecales, en los que se ha de suponer, que es el lugar donde se unen los tubos de varias vías y estas se conectan a la central, para conducirla a la zona de bombeo definitivamente. (En este caso, es vergonzoso pasar por ese lugar, que apesta por el mal olor que desprende).

Todo ello motivado supuestamente, por las deficientes obras realizadas en su momento en la zona, y por supuesto por la falta de mantenimiento.

Y que decir, de los famosos pasos de peatones, construidos  en la arteria principal del Puerto de Pollensa, Av. Alemania, Passeig Londres y calle Formentor, todo ello sin tener en cuenta, el peligro por inundaciones, ya que siempre que ha llovido en grandes cantidades, estas zonas precisamente han sido las que peor parte se has llevado. No debemos olvidar, que en la boca de Av. Paris, se recogen todas las aguas caídas por las lluvias, por lo que siempre ha habido problemas, y en la calle Formentor, idem de lo mismo ya que recogen las aguas, e incluso de las montañas. ¿O ya sean olvidado de lo que ocurrió hace ya tres o cuatro años? ¿Es más importante la construcción de estos pasos de peatones, que realizar los trabajos suficientes y adecuados correspondientes en las vías de desagüe y alcantarillas, antes de ocasionar mas desastres?

Ah!, me olvidaba, ¿no se está haciendo un estudio de peatonalización de la zona antes mencionada? ¿A que viene ahora la construcción de estos pasos de peatones y con tanta urgencia? Si dentro de un espacio breve de tiempo posiblemente, esta zona se hace peatonal, estos pasos de peatones estarían de sobra ¿no?, ya que las obras que habrían de realizarse, son de mayor magnitud y por lo tanto seguramente, los volverían destruir, ¿o no? ¿Es que sobra ya dinero de las arcas municipales, como consecuencia de tan elevada subida de impuestos y que nos hicieron pagar el año pasado? Hemos de aplicar sin convencimiento para el ciudadano de a pié, que al final somos los que pagamos los despilfarros de DINERO PÚBLICO, en gastos que al final del todo no convence ni a los propios políticos de turno, eso si, sin olvidarnos de las comisiones ¡eh!, a si la cosa cambia ¿no? Es vergonzoso y sucio, hacer hoy unos trabajos y quien sabe si mañana, ya no nos gustan. Pero da igual, paga el contribuyente.   

Este documento, que está escrito en dos partes y del que saldrà publicada mañana la segunda, solo está  exponiendo unos pocos puntos en protesta, por la deficiente conducta en la actuación de los políticos gobernantes un nuestro municipio, UM/UPI, PSOE, Y PSM.

Menos tirar el dinero en cosas, que no se tienen claras y dedicarlas a mejorar las infraestructuras expuestas para garantizar la seguridad de todos los ciudadanos del municipio  que pagamos y sufrimos las consecuencias por su mala gestión.

-----------

Per accedir a cada fotografia i fer-la gran premeu-hi damunt. Si voleu veure l'àlbum sencer al picasa: premeu aquí.

ESCRITO Y FOTOS POR:

JUAN ANTONIO ZAMORANO VILLALBA,

MIEMBRO DE ALTERNATIVA PER POLLENÇA.

SALUD Y BIENESTAR PARA TODOS

Conferència a càrrec de

 

Miquel Àngel March Cerdà

 

La toponímia de Ternelles.

 

Divendres 2 d'octubre de 2009

20.30h

Centre Cultural Guillem Cifre

Pollença.

Corria el mes de febrer del 2008. Un regidor de l’equip de govern s’havia aixecat de bon humor. Com que li havia arribat una cosa anomenada “Compromisos d’Aalborg” (més informació en pdf) ara l’ajuntament de Pollença s'hi adherira. Mostra fefaent del seu tarannà participatiu, democràtic i avançat.

Paper mullat! Vam dir nosaltres. En aquell moment ja s’havien incomplert bona part dels preceptes que s’aprovaven en aquell moment. Però se’ls havia de donar un marge de temps. El passat, passat està. A partir d’aquell dia de febrer, després de la seva aprovació al plenari, l’ajuntament compliria de bon grat els compromisos. Així ho digueren ells. Feliços i contents aixecaren la ma la totalitat dels membres del consistori.

Ha passat molt temps. Massa. I dels compromisos d’Aalborg ja ningú se’n recorda. Bé, si, un grup de persones conscients que creu en ells i que s’ha agrupat dins una organització anomenada Alternativa per Pollença.

Per això des d’Alternativa, intentant ajudar i fer memòria a l’equip de govern per a que compleixi el que ells mateixos van proposar, tornam a escriure els compromisos d'Aalborg:

1 Governabilitat.- Ens comprometem a potenciar els nostres processos de presa de decisions mitjançant una democràcia més participativa.

Per exemple podien haver aprovat la nostra proposta de Consell Municipal de Cooperació Internacional. I ara tendran una bona oportunitat ja que al plenari presentam una moció de participació en la decisió dels usos dels espais públics.

2 Gestió local cap a la sostenibilitat.- Ens comprometem a implementar cicles de gestió eficaços, des de la seva formulació fins a la seva implementació i avaluació.

3 Béns naturals comuns.- Ens comprometem a assumir plenament la responsabilitat de protegir, preservar i garantir un accés equitatiu als béns naturals comuns.

Per exemple protegint i recuperant els camins públics, cosa que de moment no fan.

4 Consum i elecció d’estils de vida responsables.- Ens comprometem a adoptar i facilitar l’ús prudent i eficient dels recursos i a encoratjar el consum i la producció sostenibles.

 Si parlen de recursos econòmics i vida responsable crec que la despesa constant i injustificada no s’hi diu en aquest precepte.

5 Urbanisme i disseny.- Ens comprometem a atorgar un paper estratègic a l’urbanisme i el disseny per resoldre els problemes ambientals, socials, econòmics, culturals i relatius a la salut en benefici de tots.

La urbanització de Cala Molins és un bon exemple de que el compromís amb els problemes ambientals no el tenen molt clar. Però no només aquest indret, basta veure tot el municipi.

6 Millor mobilitat, menys trànsit.- Reconeixem la interdependència del transport, la salut i el medi ambient, i ens comprometem a promoure enèrgicament opcions de mobilitat sostenibles.

Només hem de mirar "la estació d'autobusos".

7 Acció local per a la salut.- Ens comprometem a protegir i promoure la salut i el benestar dels nostres ciutadans.

8 Una economia local activa i sostenible.- Ens comprometem a crear i garantir una economia local prospera que doni accés al treball sense perjudicar el medi ambient.

Crec que apostar pels “Habitatges Vacacionals” sense cap tipus de control o clàusules medi ambientals no concorda molt bé amb aquest punt.

9 Igualtat social i justícia.- Ens comprometem a assegurar comunitats inclusives i solidàries.

Per això varen rebutjar la moció sobre la creació d’un consell social municipal.

10 Del local al global.- Ens comprometem a assumir la nostra responsabilitat global a favor de la pau, la justícia, la igualtat, el desenvolupament sostenible i la protecció del clima.

Aquests dos darrers punts es varen incomplir al moment que varen votar contra nostra proposta de dedicar un 0,7% del pressuposts a projectes amb els països subdesenvolupats.

"CONSCIENT QUE
El futur de les illes s'ha de basar en el desenvolupament sostenible dels nostres municipis amb l’objectiu d’oferir una major qualitat de vida basada en la integració, la creativitat, la prosperitat i la sostenibilitat,"

"ES COMPROMET A
Adherir-se als Compromisos d’Aalborg (A+IO) en el termini d’un any des de la data i a tenir-los en compte en l'elaboració, funciónament i actualitzacions de la nostra Agenda Local 21, així com en totes les actuacions que el nostre ajuntament dugui a terme."

Fa falta dir que fa mes d’un any de la seva aprovació i que res hi ha hagut de l’Agenda Local 21, i per res s’han tengut en compte els compromisos en la gestió muncipal?

Paper mullat.

Darrerament s’ha publicat un article i unes fotos boníssimes d’aquest indret però com ja tenia previst aquest, consider que ha de sortir.

Un agradable horabaixa al Cap de Favàritx.

No varem tenir molt de temps, arribàrem una mica tard i s'enfosquí aviat però així i tot poguérem trescar entre roques i calons. Es un lloc on si pot caminar hores, la geologia de la zona es diferent de la resta de l'illa, els materials son pissarrencs i el conjunt meravellós.

A les fotos vegeu aquesta llacuna, anomenada la Salina, que és un bon lloc per observar aus; te fonts d'aigua dolça i l'aigua de la mar entra quan les ones sobrepassen els roquissars.

Un indret maravellós.

Perquè els camins públics han d'estar oberts!

Perquè no pot ser que les fortunes mantenguis les mans fermades i els panys posats!

Perquè el silenci dels nostres governants esdevengui vergonya!

Perquè els crits del humils trenquin barreres!

Excursió a peu al

CASTELL DEL REI

pel camí de Ternelles.

 

Dillus, 12 d'octubre

Sortida a les 10h. del Pont Romà de Pollença.

-Pensau a dur pa, taleca i ganes de passar-ho bé-

us hi esperam a tots!!!!

 

Organitza:

Plataforma pro camins públics i oberts.

Una petita selecció de notícies de la premsa.

L'expressió Regnes de Taifa s'utilitza metafòricament quan hom aludeix a una situació no jeràrquica on diferents personalitats acumulen un excés de poder i hi han continus conflictes entre ells.

"... Les desavinences dins el grup de govern, format per UM_UNPI que ostenta la batlia, PSOE I PSM, es deixen sentir arreu, i trasllueixen en una manca de coordinació de tasques i un total desconeixement de les diferents activitats o actuacions que es duen a terme en cada una de les àrees. És precisament aquest individualisme i parcel·lació tan accentuada que fa plantejar al PSM... abandonar el grup de govern"

Es suposa que Sa Plaça està ben informada ja que a la mateixa publicació escriu un membre del PSM; en Toni Marquet.  Un equip de govern no pot ser un regne de taifes i per molt satisfect que un partit es trobi de les àrees que gestiona al governar és fa corresponsable de tot el que faci l'equip de govern.

Esquerra i el referèndum (Balears). 

"Dirigents d'Esquerra Republicana veuen "molt dificultós" convocar una consulta a l'Arxipèlag, ja que el procés d'Arenys de Munt va estar controlat pels Mossos d'Esquadra. Aquí ho seria per la Guàrdia Civil"

Com excusa no està malament, però la veritat és que a Balears no hi ha cap municipi com Arenys de Munt on el PP només obtengui un 1,55% dels vots (50 vots) i el PSOE només sigui la cuarta força més votada. La realitat és que a Balears el bipartidisme és aplastant.  

Què passa amb Antich? (Miquel Payeras)

"Un president que no controla tot el Govern i que està rere la roca esperant esdeveniments en lloc d'avançar-s'hi: amb el tema Nadal, amb tota la corrupció contra la qual fa figa i,molt més rellevant, amb àrees de gestió sensible com la política del tren que és un fracàs brutal perque es tene els doblers i el disseny, i només la brega interna l'ha feta malbé- que no és imputable al conseller Gabriel Vicens, sinó al mateix Antich".

Això no és un pacte de progrés. I que el BLOC sigui a aquest govern és un gran error.

 Al diari Balears podeu votar.

Quin és el cas de corrupció política més flagrant dels darrers anys?

El patrimoni d'en Matas.

No sabem que fa l'ex honorable president pels Estats Units amb la seva extrordinaria gestió del seu sou i la seva habilitat per comprar propietats a preu de patató. Hauria de venir tot d'una a Mallorca a ajudar-nos a sortir de la crisi. Esperam que la justícia li comprim el billet de retorn aviat.

Avui a les 21 fem la nostra assemblea-sopar mensual. Oberta a tothom que vulgui venir, escoltar, opinar,decidir i sopar . Si qualcú vol venir a aquesta o properes assamblea només s'ha de posar en contacte amb nosaltres alternativaperpollenca@gmail.com.

ORDRE DEL DIA

1- Aprovació de l'acta anterior.

2- Repàs a feines fetes.

3- Repàs del ple ordinari.

4- Ple ordinari de setembre.

- Mocions presentades: Catàleg de llocs de treball i participació ciutadana a l'ús dels espais públics.

- Mocions resta de partits. El grup PP-UMP ha presentat una moció "ajuda pel fons de llibres reutiltizables".

5- Repàs reunió municipalista.

6- Tema bàsquet.

7- Tema contractes.

8-Mocions futures.

9- Loteria

10- Homenatge UPP

11- Precs, preguntes i catxondeos varis.

Recordam:

Alternativa per Pollença és un partit assembleari de caràcter municipalista.

Alternativa per Pollença és un partit MUNICIPALISTA perquè, tot i tenir la consciencia oberta a l'esdevenir mundial, incideix en política estrictament des del municipi de Pollença. I un fet prou destacable, no forma part de cap superestructura de partit a nivells més elevats: Alternativa per Pollença és sobirana per si mateixa, sense ordres, polítiques, ni normes imposades des d'alt.

Alternativa per Pollença és ASSEMBLEARIA des del moment que el seu òrgan de decisió màxim és l'Assemblea de tots els militants i simpatitzants.Per tant, nosaltres no comptam amb comitès de savis, comitès executius ni coordinadors que decideixen per a tothom, sinó que l'Assemblea, constantment informada i demanada (ja sigui per correu electrònic o per l'assemblea mensual) és el vertader motor d'Alternativa per Pollença.

Això necessita de militants actius, cosa que fa que la militància en aquest partit no sigui tan fàcil com en altres, però que per altre part permet expressar la seva opinió i iniciatives a tots els militants per igual.

Així que ja sabeu, si voleu participar d'un partit transparent i participatiu on se vos escolti sincerament, on se vos tengui en compte, on no se vos amagui res i sigueu part d'ell al nivell que vosaltres trieu... estarem encantats de comptar amb vosaltres.

Pdt: Una cosa a tenir en compte, i que no puc deixar de mencionar, és que vam decidir que "de les Assemblees mensuals alguna cosa de profit n'em de treure", i això sempre passa: fem uns sopars per xupar-se els dits!

Pdt2: També he de comentar que les Assemblees no son encontres rígids amb límit de temps i petició de paraules, sinó que hi ha rialles i bon rollo: ens agrada la política, però no som masoquistes ni amargats, més bé al contrari.

Del sempre recomenable.blog de JRMora.

Catalonia is not Spain diuen les pancartes a les manifestacions de dia 11 de setembre a tot el Principat, no cal dir que la similitud del català i el mallorquí és molt grossa, tant grossa que és la mateixa llengua i el tristament famós “baleà” del Sr. Delgado no és  més que la nefasta prohibició i influència que durant 40 anys va tenir el castellà damunt el mallorquí, per això quan dic “abans” envers de “antes” o “aleshores” envers de “entonces” i algú me diu que xerr el català envers del mallorquí em fa molta pena.

Com hem dit abans aquestes illes tenen la mateixa llengua que Catalunya, els llinatges propis de les Balears es semblen molt al llinatges propis de Catalunya, ateses aquestes circumstàncies podríem dir sense cap tipus de problemes que estem davant de un Països Catalans naturals, però que administrativament no ho són i per això a l’hora de fer política a les illes és una cosa que en aquest moment hauria de ser anecdòtica o secundaria, i si algun partit polític es sent català ha de fer feina per una hipotètica independència de l’estat espanyol o dependència d’un hipotètic estat català, però mai en aquest moment posar damunt la taula aquestes legítimes aspiracions l’hora de negociar perquè és una interferència que fa molt de mal a les illes i a l’esquerra en particular. El nacionalisme i el federalisme poden anar de la ma perfectament en aquest moment i ara més que mai, han de posar tot de la seva part, mentre discutim si nosaltres som una nació, país o regió, ens estan omplint de camp de golfs, urbanitzacions a la muntanya i altres desastres.

Resumint, deixem el tema nacional a un costat i anem a fer feina per les nostres illes, perquè sense una modificació de la Constitució Espanyola tot són fer reixes dins l’aigua. Com em va dir un amic meu “el dia en que penseu més en Mallorca que en Barcelona jo us donaré el meu vot”.

  MIQUEL SÁNCHEZ

Imatge creada per Miquel Sánchez

 Observam que els companys del PSOE segueixen insistint en fer enquestes sobre el tema de l'Auditori, ara a la seva nova pàgina web. Pensam que si realment voliam saber que pensa la gent el que havien d'haver fet es votar a favor de la nostra moció de fer una consulta popular sobre el tema. Tan de bo hagués una associació que  organitzi una consulta sobre el tema seguint el model usat a Arenys de Munt. Per la nostra part donarem tot el suport a aquella associació que s'animi a tirar endavant aquest tema.

 Respecte a la nova enquesta del PSOE destaquen les diferències amb la que van presentar només fa uns mesos. Si l'anterior era una presa de pel, aquesta és una presa de pel sense cap ni peus. A l'anterior enquesta demanaven; si no es volia res, un auditori "únicament"amb les 10,400.000 del Govern i el Consell o amb una aportació de l'Ajuntament. 

La nova enquesta diu; vols un Auditorium a Pollença?

 Què és això d'un auditori de disseny? Disseny Ikea o disseny Moneo? Quan parlen de dedicar els doblers a altres coses més necessàries, a quin doblers es refereixen? Als de l'Ajuntament o a renegociar el tema amb el govern i el Consell?

 Tornam a demanar als  socialistes que siguin més respectuosos amb la gent i amb el que significa participació ciutadana. La realitat actual és que al pressupost que va presentar el senyor regidor d'hisenda Juanjo Mir del PSOE  hi ha una inversió prevista en plurianuals per  l'Auditori de 11,422.704 euros, del qual li corresponen 4,7111.434 euros al Govern (Conselleria de Presidència), 5,500.000 al Consell (INESTUR) i 1,211.269,76 a l'Ajuntament. A això s'haurien d'unir els interessos  que serien de més d'uns 560.000 euros  i el previsible desfase que hi ha aquest tipus d'obres.

O sigui mantenen la bogeria de que no es pot fer una bona sala multifuncional amb els més de 10 milions del Govern i del Consell, i que hem de posar doblers municipals a pesar de la crisi, l'endeutament creixent de l'Ajuntament, la seva manca de liquides (amb 500.000 euros en factures impagades del 2008)... O la ciutadania comença a reaccionar aviat o en un futur ens trobarem amb un auditori de "disseny" que només es podrà pagar amb una pujada d'impostos, i ja no parlam del seu manteniment.  Abans de finalitzar l'any s'ha de fer un ple per prendre la decisió final sobre l'auditori que es vol licitar i adjudicar enguany, les obres no es preveu que es comencin fins el 2010.

Per la nostra part hem tornat a demanar al batle el que ja vam demanar al mes de juny:

 - Un informe de l'arquitecte municipal o dades que justifiquen el pressupost de 11,500.000 euros.

- L'estudi que justifica la necessitat d'una sala de 600 places de capacitat.

- Calcular les partides anuals de manteniment, dotació de personal i programació que caldran per mantenir l'Auditori. El futur es preveu negre.

Haurien de pensar una mica en el futur.

Hiroshima, 6 d’agost

Just enguany, quan es compleixen setanta anys de l’inici de la II Guerra Mundial, he visitat els dos llocs que, segurament, millor simbolitzen l’horror del conflicte armat més greu que ha viscut la humanitat. Si fa poc escrivia sobre Auschwitz, avui ho faré sobre el lloc que suposà el fi de l’enfrontament, encara que no de les morts que en va causar.

El dia 6 d’agost de 2009 jo era a Hiroshima, i vaig ser testimoni d’una bona part dels actes amb els quals els seus habitants recorden el que per a ells va ser el pitjor dia de la història. Òbviament, no era la única visitant. Moltes persones, estrangeres o japoneses, aprofiten la data per retre homenatge a la ciutat d’Hiroshima, la primera urbs del món que va patir l’explosió d’una bomba atòmica. Centenars de voluntaris, amb l’elegància i l’eficàcia nipones, s’encarreguen de distribuir una carpeta amb tot el material necessari entre els visitants a fi que tothom pugui seguir els actes que tenen lloc al Parc Commemoratiu de la Pau, que es va erigir just al punt en què va caure la bomba. El més emocionant de tots és el minut de silenci que segueix el gong que sona a les vuit i quart, just en el moment de l’explosió. A continuació, tots els discursos de l’acte oficial –al qual només es pot assistir amb invitació, però que es pot seguir pels altaveus- demanaren el mateix. Des del batlle d’Hiroshima fins el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, totes les autoritats insistiren en demanar la pau en general i, en concret, exigiren acabar immediatament amb totes les proves i les armes nuclears.

A més dels actes més institucionals, el parc és seu, cada 6 d’agost, de manifestacions de pacifistes, associacions diverses, grups religiosos i fins i tot particulars, que volen deixar sentir les seves veus perquè l’horror nuclear no es torni repetir mai més. I les veus més esgarrifoses són les dels supervivents que, al Museu que es troba al centre del Memorial, relaten les seves vivències d’aquells terribles moments.

Si qualsevol dia val la pena visitar el Museu, fer-ho el dia de l’aniversari ho fa més significatiu. És un museu memorial, en memòria, per tant, dels ciutadans d’Hiroshima, i tots els objectes que allà figuren estan seleccionats amb la màxima cura per apropar el visitant al que era –i mai va tornar ser- la ciutat abans de la bomba (maquetes, mapes, fotografies), el que va ser durant l’explosió i les seves conseqüències. És impossible apropar-se a l’horror que s’hi va viure aquell dia d’estiu, però les peces exposades són tan significatives que posen la pell de gallina a qualsevol: la carmanyola d’una nina que anava a escola, el que va quedar d’un vestit, teules inflades per la temperatura espantosa provocada per la deflagració... i, el que més em va impressionar, un escaló de pedra de l’entrada d’un banc, on un home esperava assegut, i del qual l’únic rastre que en va quedar va ser una ombra.

Dins del Museu s’exposa també una còpia de tots els telegrames que els que han estat batlles d’Hiroshima des de 1945 fan arribar al caps d’estat i ambaixadors de tots el països que tenen armes nuclears i en fan proves. Tots són diferents, i tots demostren una fermesa que poques vegades es veu a les relacions internacionals entre estats que no estan en guerra. No hi ha ningú que estigui tan moralment autoritzat com ells per fer-ho.

Demanen també una lectura detinguda els documents que deixen constància del procés que es va seguir per decidir quina era la ciutat que havia de patir la bomba: un cúmul de circumstàncies, qualcuna tan atzarosa com que aquell dia d’agost no hi hagués núvols damunt Hiroshima, va fer que aquest fos el lloc triat. Des d’aquell dia de 1945 fins a final d’any, 140.000 persones havien mort. Els que han patit les conseqüències de la radiació després són milers, i el seu nombre és difícil d’esbrinar: deformacions, avortaments, càncers, leucèmies i altres malalties es poden atribuir directament a l’acció dels americans.

Sorprèn que els americans no hagin estat jutjats com a criminals de guerra per la seva acció. La immensa majoria dels morts eren població civil, nins i vells sobretot, i els dirigents dels Estats Units ho sabien perfectament. Tant els va fer. N’hi ha que diuen, cínicament, que la bomba va estalviar més desgràcies, perquè si la guerra hagués continuat s’haurien produït més morts, però aquesta gent amaga que Japó ja estava pràcticament derrotat i que la seva rendició era qüestió de poc temps. N’hi ha que pensen que, en el fons, els americans volien experimentar l’arma més mortífera que llavors s’havia inventat. Probablement tenen raó.

Al final del dia, quan el sol ja s’amaga, als voltants del Dome, l’edifici l’esquelet del qual es conserva al Parc com el millor recordatori del que mai s’hauria de repetir, s’encenen les espelmes que durant tot el dia han decorat els nins i es llancen a les aigües netes del riu els fanals amb els missatges que tots els que han volgut han anat escrivint. Tots són diferents però tots, en diferents llengües, coincideixen en què la pau és l’únic camí i la única resposta.

Aquí tenim un nou article del nostre columnista Turgut. Un article per debatre i intercanviar opinions. 

Ja sabeu que si voleu escriure només ho heu d'enviar a: eurxella@yahoo.es o alternativaperpollenca@gmail.com. Aquest bloc és de tots, així que ja ho sabeu: tots a escriure!

Volem un poble per les persones

Com vos imaginau un poble trist? Un poble trist, un se l'imagina amb els carrers buits i les portes tancades. I un un poble alegre? Un poble alegre es un poble amb gent passejant, un poble pensat per les persones, per les families. Un poble alegre és, sobretot, un poble ple de nins i nines. Pollença té una mancança molt gran en espais per nins. Ni tan sols el centre té espais habilitats pel joc i l'esbarjo dels nins, ja no parlem les zones perifèriques. Ara mateix record dues zones prop del centre, el parc de Cecilio Metelo (el "parque" de tota la vida") i la petita zona de jocs a la plaça de Ca Les Munnares. Les dues zones se troben molt deixades. Falten espais verds amb zones de joc habilitades. Imaginau-vos la "Illa de la vergonya" de la plaça, reconvertida en un espai verd , amb arees infantils, amb arbres de bons de veres. Pollença té una gran falta d'arbres als carrers. Imaginau-vos el parc de Cecili Metel com una zona verda, ben cuidada, on fes ganes anar a llegir un llibre mentres els nins juguen. Imaginau el centre peatonal (no els quatre carrers de la plaça, sinó el centre històric sencer), habitat només per persones. El centre històric es pot fer de punta a punta caminant en 5 minuts. Es poden habilitar horaris de càrrega i descàrrega, necessaris pels negocis. Això és tan dificil? Fa tanta por peatonalitzar carrers? És només una questió de voluntat. Jo m'estim mes un poble per la gent, un poble ple de nins al carrer, a un auditori milionari.

És possible una Pollença així? Fotos del mateix Turgut.

Reprenem les excursions:

El Castell de Sant Felip va ser una de les fortaleses més grans i poderoses de l'Europa del segle XVIII, en el gravat podeu observar la forma en estrella i les diferents línies de murades.

El conjunt tenia una superfície de unes 270 hectàrees, les dimensions serien de 900 X 600 metres i la distancia de l'entramat de túnels podrien ser d'uns 7,9 Kilòmetres.

Les primeres construccions del que seria el Castell de Sant Felip s'iniciaren a l'any 1555 amb l'idea de protegir el port de Maó dels atacs dels turcs. Amb el temps els enemics varen ser els anglesos que ocuparen l'illa al 1708. A l'any 1713 els anglesos obtenen la sobirania, gràcies al primer borbó espanyol, i comencen les ampliacions fins arribar a convertir-la en una impresionant fortalesa.

Al 1782 desprès de la conquesta franco-espanyola, el Rei Carles III la fa destruir. Si, l'extrema intel·ligència del borbó li fa veure que si els anglesos tornen ocupar l'illa ja no tindran la gran fortalesa per defensar-la, al borbó se li escapà el detall de que ell mateix no la tindria per defensar l'illa dels anglesos que la recuperaren al 1789, posteriorment va canviar varies vegades de mans i el fill de Carles III, com bon borbó,va continuar la destrucció de Sant Felip.

Els soterranis que se salvaren i els que s'han recuperat aquests anys permeten que el públic pugui visitar aproximadament el 10% d'aquesta xarxa de galeries i dependencies sotarrades.    

Espanya recuperà Menorca al 1802, pau d'Amiens. Lamentablement Sant Felip ja no va ser reconstruït, avui tindríem una meravella dins una meravella del mediterrani.

 

 

 

 

 Ens ha arribat aquesta completa i detallada denúncia de la "canera municipal" de Son Reus, esperam que signeu la petició de canvis, teniu els enllaços al final de l'article.

" El pasado 19 de agosto tuvimos la noticia de que "sin nombre" fue sacrificado aún habiendo una pareja residente en la Bonanova que ya estaba interesada en su adopción. La dirección del centro se excusó diciendo que había sido un "Un error humano que a veces pasa".

La regidora de Sanidad del Ayuntamiento de Palma, Begoña Sánchez, dijo que se abrirán diligencias informativas para saber por qué se produjo el error. Ya veremos en que se traducen estas diligencias y si son capaces de notificarlas a la opinión pública. Los animalistas le exigeremos una respuesta.

Afirmó que el centro canino se encuentra saturado. "Este suceso empaña el trabajo de Son Reus, cuyo objetivo es la adopción", destacó. Todos estamos de acuerdo en este objetivo, pero no a cualquier precio como veremos más adelante.

Que el centro esté saturado es debido a la negativa de colaboración con otras entidades sin ánimo de lucro, tales como la Sociedad Protectora de Animales y Plantas y la Plataforma Balear para la Defensa Animal (Baldea). Ambos han presentado a Cort "propuestas de colaboración" para intentar que la perrera esté menos masificada y no les hacen caso, tal como aseguran sus presidentes, Carmen Rojas y Rafel Jaume.

Los animalistas nos preguntamos cuál puede ser el motivo a la negativa de colaboración con estas sociedades. ¿Será que Son Reus funciona como un negocio?.

Estas asociaciones realizan muchas adopciones de perros que están en Son Reus "para que no terminen sacrificados en esta perrera". Como hay que pagar una cuota cada vez que se hace una adopción, las ONG destinan gran cantidad de dinero a este concepto, según dice Jaume. Además, añade Rojas, tampoco eximen a las protectoras de pagar los 16 euros por la incineración de un can, pese a que sólo la Sociedad Protectora atendió el año pasado alrededor de 1.500 perros, que de otra forma hubiesen terminado en la perrera, "con el consiguiente aumento de la saturación".

Algunos animalistas, sin ser ninguna asociación, sacamos de Son Reus los animales que están en el "pasillo de la muerte", obviamente pagando todo lo que se nos exige y también el chip, incluso a los perritos abandonados que todavía debemos criarlos a biberón y no sabemos si van a sobrevivir, pero de momento a pagar.

Estos perros a los que les quedaba pocas horas de vida, los colocamos en "custodia" en casas de amigos hasta que les encontramos un hogar o un mejor destino, como puedan ser las sociedades en Alemania, donde, Sra. Begoña Sánchez, NO LOS MATAN.

La regidora dice que el problema es la saturación, pero no acepta la colaboración de las sociedades animalistas y además entrega los perros en adopción, SIN CASTRAR, con lo cual, en el transcurrir del tiempo le pueden entrar los hijos del que se quitó de encima. No hay ninguna ley que les obligue a entregarlos castrados, pero sería un buen comienzo para que en unos años bajen las estadísticas de abandono y cría ilegal en la isla.

La responsable política apela a los isleños a que sean responsables y no los abandonen debido a que son seres vivos. Estamos de acuerdo en esta aseveración, pero no le debe preocupar mucho que sean seres vivos cuando son sacrificados en la perrera municipal y NO en otras perreras "del primer mundo". Tampoco no le debe preocupar mucho que estos seres vivos salgan como "carnaza" para perros de pelea. 

"El error humano" acontecido en la perrera municipal de Son Reus, sólo es la punta del iceberg, a saber:

1 - El personal que está en la oficina, salvo excepciones, no pone ningún interés ni atiende bien a la gente interesada en adoptar. A la pregunta "¿ hay algún perro pequeño para adoptar ?" la contestación es " ve a mirar las jaulas y luego vuelves". Uno se pregunta para que les servirán los ordenadores. Atender bien sería facilitar el número de las jaulas donde hay perros pequeños a punto de sacrificar para que los "animalistas" los podamos sacar. Pagando las tasas, vacunas y chip, ¡faltaría más !

2 - Se quiera reconocer o no, se quiera buscar dónde se realizan, o no, de todos es sabido que en Mallorca existen peleas clandestinas de perros. Esta gentuza acude a Son Reus en busca de perros tipo husky, pastor, aleman, boxer... para entrenar a sus pitbulls. Pero como el objetivo de la Sra. Begoña Sánchez es la adopción, salen "adoptados" para ser carnaza de otros perros que "gentuza" ha convertido en asesinos.
A la dirección de Son Reus esto no le importa y entrega los perros solicitados a estos "buscadores de carnaza" con tal de que paguen. Se pueden imaginar como mueren estos perros, hubieran tenido mejor suerte si no los hubiesen entregado en ¿adopción ? y los hubieran dormido. Pero es otra forma de que en las estadísicas figuren como adoptados a la vez que se hace caja.

3 - Sabiendo que les entran una media de 30 perros al dia, entre abandonados, vagabundos y renuncias de los dueños, no entregan ningún perro castrado, y saben muy bien que si lo hicieran, al cabo de unos años les entrarían muchísimos menos y además los criadores dejarían de ir ya que no les interesan los perros castrados.

4 - No ponen en cuarentena a los perros nuevos, muchos entran enfermos y contagian a los sanos; o enfermos que hay allí, contagian a sanos que entran. O sea, todos juntos y revueltos.

5 - No vacunan a los que entran y que están sin vacunar, para que no puedan coger por ejemplo, rabia, parvo, moquillo.. solo los vacunan una vez adoptados, - para cobrar las vacunas - y eso no sirve puesto que el tiempo que han estado allí ya pueden haber sido contagiados. Deberían de ponerles la vacuna al entrar, por eso muchos de ellos mueren al ser adoptados, o sus adoptantes han de intentar salvarlos por haber cogido una enfermedad mala en Son Reus, o incluso los devuelven al centro estando enfermos porque así no los quieren, o los abandonan.

6 - Las camadas que entran, y que aún no estan destetados, necesitan biberón. Como podemos imaginar no se lo dan, se limitan a ponerle un plato con comida blanda en la jaula, pero muchos no saben comer y los dejan morir. Nosotros hempos sacado perritos con 15 días y nos han obligado a ponerles - y pagar - el chip siendo tan pequeños y sin saber si sobrevivirán. Pero la "pela es la pela".

7 - Se basan en sacrificar a los sanos, de buen carácter, vagabundos, renuncias, enfermos o de mal carácter siguiendo unas estúpidas normas de plazos, impidiendo a muchos de ellos tener la oportunidad de ser adoptados.

La actuación con los perros que entran en Son Reus con microchip "clama al cielo". Cierto es que se avisa por carta al propietario para que pase a recogerlo, si no lo hace, se publica en BOIB (Boletín Oficial de las Islas Baleares) y ya tienen vía libre para su sacrificio. ¿Entonces, para que sirve el micro chip ?

He tenido en custodia una perrita que una voluntaria animalista sacó de Son Reus, -pagando - porque ya tenía los días contados al haber sido publicado en el BOIB y no ser reclamado por su dueña. El número del chip es 724098100236651 basta poner este número en Google y aparecerá el BOIB número 88 de fecha 16/06/2009 y nos saldrá la resolución firmada por la regidora Sra. Begoña Sánchez Muñoz, lo que da carácter de legalidad al sacrificio de la perra. Gracias a los animalistas esta perra está en Alemania.

La Sra. Margarita Pascual Sagrera, la dueña que registró a su nombre esta perra, (según el BOIB) debe tener un domicilio, un coche, un empleo, una pensión... algo que pueda ser localizable y exigirle el pago del mantenimiento, vacunas, custodia... de esa perra, pero JAMÁS sacrificarla, porque estaba debidamente identificada.

Se trata de tener VOLUNTAD para buscar, embargar... a esta persona con todos los recursos que existen para localizarla -cuando interesa- y aplicarle el peso de la Ley y mantener a la perra cargando los gastos a Sra. Pascual y no SACRIFICARLA, que es lo que iban a hacer con ella.

8 - Una herramienta para que los proteccionistas de animales podamos saber cuales son los animales que ya están en "el pasillo de la muerte de Son Reus" es la Web, pero ahora, "curiosamente", ya no facilitan esta información. Tampoco actualizan el Web a diario y así, con esta forma de hacer las cosas, muchos perros que podríamos salvar son sacrificados porque llegamos tarde. En nuestras visitas hemos podido comprobar que había perros en las jaulas que no estaban de la Web ¿demasiada carga laboral, desinterés?

9 - No sacan los perros de la jaula para nada, ni tan siquiera para que estiren un poco las patas.

10 - Muchos propietarios dejan allí los perros cuando ya son una molestia para ellos, pero no se les informa de que si no son adoptados los sacrificarán. Si lo hicieran, quizás alguno de ellos que amara un poco a su mascota, no lo dejaría.

11 - Perros que se llevan mal con otros los mantienen en las mismas jaulas, la consecuencia son peleas, heridas y quizás muertes.

En definitiva Sra. Begoña Sánchez, está bien que apele a los isleños para que sean responsables y no los abandonen debido a que son seres vivos. Pero estaría mejor que comenzara a poner orden en Son Reus y considerar a los allí residentes como "seres vivos". 

Dado que tenemos muy poca o nula confianza en que nada de lo expuesto vaya a cambiar per se, vamos a iniciar una campaña de divulgación a la ciudadanía y también una recogida de firmas para solicitarle que la situación de los animales de Son Reus cambie, que no sean entregados como carnaza, los que se den en adopción se entreguen castrados, que facilite el trabajo a los proteccionistas y tienda la mano a las asociaciones que le brindan ayuda. 

Jaime Sancho, Conchi Moreno y las siguientes firmas:
http://tr.im/xAkG

Recogida de firmas Online 
http://tr.im/xAkG

Finalment al ple extraordinari d'urgència d'aquest dijous es van aprovar definitivament la plantilla i el pressuposts del 2009, quasi un any de retard dels pressuposts d'un any que ja finalitza. Segon la llei en un mes s’hauria de presentar al ple l’aprovació inicial del pressupost i plantilla del 2010.

La urgència era per evitar problemes a la licitació de les obres de l'escoleta del Port. Per aprovar la urgència l'equip de govern necessitava una majoria absoluta que no tenia ja que el nou regidor del PSOE, Toni Cifre, encara no havia pres possesió del seu càrrec (el va fer després al mateix ple)  i en Michel no era. Per evitar una situació surrealista que hagués significat passar el ple al divendres, en Tomeu Cifre els va donar el vot que necessitaven. Un exemple més de tota la precipitació final que ha marcat aquests pressuposts.

Respecte a l’any passat s'ha avançat la presentació definitiva dels pressuposts al ple en cinquanta dies. Clar que si consideram que l’empresa que les ha assessorat per fer aquests pressuposts ens ha costat 20.000 euros, ens ha sortit cada dia que s’ha guanyat respecte a l’any passat a la mòdica quantitat de 400 euros per dia,  això per presentar els pressuposts amb 11 mesos de retard.

Haver finalitzat pràcticament l’any no ha evitat de totes maneres que les previsions d’ingressos d’aquests pressuposts són pura ciència ficció, el que és una greu irresponsabilitat a la situació de crisi actual. Una irresponsabilitat que no es soluciona demanant disculpes per segon any consecutiu.

- Al ple van tornar a insistir en el que ja haviem demanat a l'anterior ple i El 4 d'agost per escrit; còpia dels informes tan de revisió de pressuposts com d'assessorament per l'elaboració d'aquests pressuposts, que va fer l’empresa privada que els ha ajudatl. Fins ara l'equip de govern  ha demostrat molta facilitat per incomplir lleis i ordenances  els vam tenir que recordar que, segon l'article setenta dos de la llei 20/2006 municipal i de règim local,  la nostra sol·licitud d'informació s'ha d'entendre per acceptada, ja que no s'ha dictat resolució denegatòria en cinc dies i per tant ens han de facilitar d'una vegada aquesta informació que ha estat pagada amb doblers públics i no és propietat de l’equip de govern, encara que pensin que l'Ajuntament és la seva possessió particular. El regidor d'hisenda, en Juanjo va tornar a prometre que ens donaria aquests informes, esperam poder veure i publicar d'una vegada aquests informes.

  Vam recordar que a l'anterior  ple haviem fer una sèrie de preguntes sobre els pressuposts que no van a obtenir resposta, i segon l'article noranta-cinc de la llei 20/2006 municipal i de règim local, havien de contestar a aquest ple.

A l’esborrany que s’ens va donar fa uns mesos, a la única reunió que hem tingut per xerrar del pressupost, el senyor regidor d’hisenda ens va donar un quadre amb les xifres generals on es preveien uns ingressos de 6,789.852 de taxes, un raonable 1% més que al 2008, però als pressuposts que ens ha presentat finalment hi ha quasi un milió més d’ingressos o sigui un increment d’un 15%. Que ha canviat aquests mesos per preveure aquest increment d'ingressos, poden donar una explicació raonada i completa d'aquest canvi?

El regidor d'hisenda  va insistir en que la seva previssió d'ingressos és real, a pesar de que a dia  d'avui, quan només resten tres mesos pel final de l'any no s'ha ingressat la major part del previst (per exemple d'1.200.000 euros prevists en infraccions urbanístiques només s'han ingressat 46.000 euros).Per desgràcia el temps ens donarà la raó i d'aqui uns mesos es veurà que l'equip de govern ha mentit de manera deliberada sobre els ingressos.  Qualqu assumirà la seva responsabilitat  en aquest desgavell?

- Han retallat les propostes de tots els organismes autònomes dependents en 209.000 euros. El que no sabem és si han analitzat si aquestes retallades són realment possibles o són simples suposicions i només es tracta de quadrar.

- On pot retallar l’escola de música 16.000 euros ?

- On es pensen retallar els 80.000 euros del patronat de Turisme?

- Al cas de Ràdio Pollença com podrà sanejar el seu romanent de tresoreria negatiu de 26.107 euros ?

-Al cas d’EMSER com pensen que l’empresa municipal de serveis podrà adaptarse a la retallada de 806.409 euros? Reiteram la nostra petició d’informació de l’estudi de viabilitat.

El regidor d'Hisenda no va contestar on es faria aquesta retallada? Simplement han quadrat números, darrera d'aquestes retallades no hi ha cap pla d'austeritat raonat. 

- La subvenció al Festival de Pollença que en principi s’havia dit que seria de 120.000 ha pujat a 140.000 per la millora de la contractació dels seus empleats?

Sense respota, sembla que el regidor de cultura s'ha adaptat totalment al funcionament alegal de l'equip de govern.

Respecte a les despeses voliam una explicació o justificació d’algunes partides.

- La conservació de camins ha pujat un 71,33% (de 75.587 a 129.506 euros) amb una despesa superior a la de la conservació de vies públiques, Ens podien raonar aquesta pujada.

- També volem una explicació de la pujada de la partida de parcs i jardins de 18mil a 60mil un 218 % ? On s’ha previst aplicar aquesta pujada?

- Ens poden explicar l’origen del romanent negatiu de les activitats culturals i didàctiques (48 mil euros).

- També volia preguntar als regidors del PSOE quina coherència hi ha en fer una enquesta per demanar a la gent si volen posar duros o no a l’auditori quan ja havien decidit que cal fer una aportació municipal d’1.200.000 euros? En qué es fonamenten per pensar que 10 milions d’euros no són suficients per tenir una bona sala multifuncional

-També volem saber per que no s’ha complit l’article 25 de les bases d’execució de pressuposts i s’ha continuat pagant despeses superiors a 150 euros a la tresoreria?

Cap d'aquestes preguntes va obtenir resposta, el que demostra el respecte d'aquest ple a  la llei que han tornat a incomplir i al ple i per tant a la democràcia.

Màximo al blog "Desde el exilio, el pensamiento es libre."

Aquí tenim, després de molt, un altre gran article de la nostra columnista més aclamada, na Toñi. Com sempre, genial.

Auschwitz, la memòria de l’horror 

Avui vull descriure un dels escenaris de la II Guerra Mundial que he visitar enguany, el conegut com a camp de concentració d’Auschwitz, tal vegada la màxima expressió de l’horror que una persona pugui concebre.

A uns seixanta quilòmetres de Cracòvia, i enmig d’un paisatge idíl·lic, enrevoltat de boscos, suaus pasts i rius d’aigües transparents, els nazis varen trobar el lloc adient per instal·lar un dels seus camps d’extermini. Raons estratègiques varen suposar la paradoxa que la bellesa natural es conjugàs de forma espantosa amb la crueltat suprema al mateix espai físic.

Tal i com es visita avui en dia, el primer camp que es va obrir, conegut com Auschwitz-I, és un museu en memòria de les més d’un milió de persones que hi varen morir. Esgarrifen els filats, els barracots amb lliteres on s’hi amuntegaven centenars de persones, però més encara les enormes vidrieres que ara contenen les restes que els soviètics varen trobar en alliberar el camp: cents de quilos de cabells (que, irònicament, s’usaven per fer teles que, entre d’altres coses, servien per als uniformes dels nazis), milers de sabates i d’ulleres i maletes, moltes de maletes, amb les dades personals pulcrament escrites amb guix per aquells que no sabien que anaven cap a la mort i que es pensaven sortir del camp i, en fer-ho, recuperar els seus efectes personals. Res me va impressionar tant com aquella caligrafia feta amb cura i esperança, per jo paraules que posaven cara a homes humiliats, torturats i assassinats en nom de no se sap molt bé què. Amb un criteri més que encertat, dedins no es poden fer fotografies i els visitants, aquesta vegada sí, respecten la prohibició i, de fet, el silenci esglaidor amb què tothom completa el recorregut té quelcom de religiós, com si s’estàs visitant un infern que ni Dant ni Virgili varen poder imaginar.

A les parets, les fitxes dels que varen fer treballs forçats, que no varen ser destruïdes quan els alemanys varen abandonar el camp, amb la fotografia i la dada d’ingrés i el moment de la defunció, constatació horrorosa que ningú hi sobrevivia més que un parell de mesos en aquelles condicions infrahumanes. El cartell que dóna entrada al camp, “El treball vos farà lliures” no pot ser una demostració més palpable del cinisme més absolut. Allà, el treball només feia cadàvers vivents.

La visita es completa a tres quilòmetres, a Auschwitz-Bikernau, des de la torre de vigilància del qual, divisant les restes de les cambres de gas, dels crematoris, de les vies que hi traslladaven els jueus amb pitjors condicions que els animals, un es pot arribar a fer una petita idea del rostre que té la barbàrie.

I si és veritat la màxima que diu que un poble que no recorda la seva història està condemnat a repetir-la, el camp d’Auschwitz ha de romandre obert per sempre, per evitar que qualcú, d’aquí uns anys, pugui arribar a oblidar la forma més terrible d’horror que ha viscut el segle XX i, probablement, tota la història recent.

Sé que hi ha una bibliografia ingent sobre el que va passar allà durant la guerra, però jo vull fer una recomanació de dos llibres que no poden ser ni més diferents ni més definitoris, que he descobert enguany i que he llegit amb el cor estret. Un és Si això és un home, de Primo-Lévi, un supervivent del camp, ja tot un clàssic. L’altre va camí de ser-ho també: es tracta de les memòries, fictícies, d’un oficial de les SS, Les benignes (Las benévolas n’és el títol en castellà), de Jonathan Littell,  una novel·la duríssima, demolidora, i que, després de quasi nou-centes pàgines, planteja més dubtes que respostes a les tres preguntes que tots els que visiten els camps es fan en sortir: Quina casta de persones varen ser capaces d’ordenar i executar l’extermini de milions d’éssers humans?, Com va ser possible que això passàs? i Podria tornar passar? 

Seguim comentant els pressuposts que volen aprovar aquesta setmana de manera urgent ( té la seva "guasa" després de quasi un any de retard).

 Parlant de les despeses.

              - Han retallat les propostes de tots els organismes autònomes dependents en 209.000 euros. El que no sabem és si han analitzat si aquestes retallades són realment possibles o són simples suposicions i només es tracta de quadrar el pressupost sigui com sigui.

On pot retallar l’escola de música 16.000 euros ?

On es pensen retallar els 80.000 euros del patronat de Turisme?

Al cas de Ràdio Pollença es segueix sense sanejar el seu romanent de tresoreria negatiu de 26.107 euros ?

Al cas d’EMSER com pensen que l’empresa municipal de serveis podrà fer front a la retallada de 806.409 euros? Al seu informe el regidor Hisenda parla de l’estudi de viabilitat i un esforç d’estalvi que a dia d'avui ni s'ens ha mostrat ni s'ens ha explicat.

El Patronat del Festival de Pollença segueix sense presentar el seu pressupost.Vam demanar que aquesta greu irregularitat, de la que no es deia res, havia de constar a tots els informes; del batle, regidor d’hisenda i interventor. És una irresponsabilitat amagar aquesta realitat. Quin control es pot dur del Patronat si ni tan sols els pressuposts s’aproven pel Ple.Encara no ens han donat una explicació de per què passen els anys i es manté aquesta irregularitat.

Respecte a les despeses voliam una explicació o justificació d’algunes partides.

- La conservació de camins ha pujat un 71,33% (de 75.587 a 129.506 euros) a pesar de que no hem obert cap dels camins públics tancats amb una despesa superior a la de la conservació de vies públiques, i això que hi ha un bon grapat de vies en mal estat. No ens van raonar aquesta pujada.

- Tampoc es van explicar la pujada de la partida de parcs i jardins de 18mil a 60mil un 218 %.

- Ens imaginam que la pujada de partides de combustible de l’Area d’esport de 168% de 22mil a 61 mil euros té relació amb la piscina coberta igual que la pujada de productes de neteja de 21 mil a 62 mil no.

- El que realment sembla increïble a una època de crisi com l’actual la pujada de les dietes de càrrecs de 113 mil a 153mil? Si es va aprovar una congelació dels nostres sous, igualment s’hauria de practicar una política d’austeritat al cas de les dietes. Juanjo va explicar que s'estan pagant retards de l'any passat.

- La subvenció al Festival de Pollença que en principi s’havia dit que seria de 120.000 ha pujat a 140.000 vam demanar si era per la millora de la contractació dels seus empleats? Sense resposta.

- Al cas de la neteja viària que passa de 460 mil a 800 mil euros ja que presenten el pressupost amb tan de retard ens podien haver reunit per veure el nou plec de condicions que justifica aquesta pujada. Pagar més no servirà massa sinó milloren el seguiment de l’empresa contratada.

- Vam demanar l’origen del romanent negatiu de les activitats culturals i didàctiques (48 mil euros). Sense resposat

- També vam demanar per que no s’ha complit l’article 25 de les bases d’execució de pressuposts i s’ha continuat pagant despeses superiors a 150 euros directament a la tresoreria.

Finalment vam demanar als regidors del PSOE quina coherència hi ha en fer una enquesta per demanar a la gent si volen posar duros o no a l’auditori quan ja havien decidit que cal fer una aportació municipal d’1.200.000 euros? En qué es fonamenten per pensar que 10 milions d’euros no són suficients per tenir una bona sala multifuncional

- Si que vam felicitar a l'equip de govern per la major dotació de programes d’acció social com el programa alter, escola viva i també per la dotació de l’Agenda Local 21, el pla de mobilitat urbana o el Fons Mallorquí de Solidaritat.

El nostre Ajuntament, el darrer en adonar-se de la crisi.

“UNES OBRES A PRIMERA LÍNIA IRRELLEVANTS I PRESCINDIBLES”

  Després de que l’Ajuntament de Pollença presentés, amb roda de premsa inclosa, les obres d’elevació dels passos de vianants a la primera línia del Moll, el resultat d’aquestes obres es poden resumir com “irrellevants i més que prescindibles”.

Atès que la normativa no deixa elevar la via més de 10 centímetres, deixa sense cap efecte pràctic aquesta elevació, ja que els vehicles pesats i els vehicles tot terreny no tenen cap tipus de dificultat per sortejar aquest tipus d’entrebanc a la via i per tant aquesta suposada reducció de velocitat a la primera línea del Port de Pollença. Tot i que sí afecta en petita mesura a turismes i pot ser un perill pels vehicles de dues rodes, i més si la senyalització és deficient, com ha estat el cas dels primers dies, ja que al primer pas que ens podem trobar arribant d’Alcúdia només hi ha senyalització en un sentit de la marxa, no hi havia senyalització sortint del poble, amb el corresponent ensurt per part del conductor.

Aquest tipus d’elevacions estan pensades per carrers d’urbanitzacions en que es vol aconseguir tenir una velocitat reduïda, mai per una travessia d'un poble on la velocitat que duen per inèrcia els vehicles és molt superior.

Un company d'Els Verds d'Artà ens ha fet arribar aquest article després de la seva visita a Formentor. Esperem que la situació que denuncia s'arregli, nosaltres hi farem el que ens sigui possible. 

Ja sabeu que teniu el bloc obert a qualsevol escrit, fotografia o denúncia. Per publicar-hi només heu d'enviar els vostres escrits a eurxella@yahoo.es o a alternativaperpollenca@gmail.com.

Brutor a balquena romp la bellesa

            Fa uns quants dies vaig acompanyar uns amics estrangers a fer una parell de passejades per indrets emblemàtics de Mallorca, un d’ells el Mirador Es Colomer del cap Formentor, de Pollença. Sens dubte és un dels llocs més sublims de Mallorca. Tothom roman estafaril·lat i embadalit davant el magnífic espectacle dels sobergs penyals, el blau ample de la mar i el verd esponerós dels pins, lligats amb una harmonia inefable.

            Per arribar a aquest panorama tan encisador has de caminar devora un esplet de botelles de plàstic, llaunes, llosques, bosses... a dreta i esquerra del caminoi i escales que et duen al capdamunt del mirador. No en parlem si vols fer una volteta per les voreres de l’aparcament: t’envest una pudorada de pixum i merda, que ve d’entremig les mates i carritxeres, mesell de caguerades, humitat d’orí i papers de torcar-se. Quina ràbia i quina vergonya! Aquest espectacle de brutícia, t’espanya l’èxtasi del paisatge.

            És precís que qualcú de l’Ajuntament de Pollença o de Medi Ambient prenguin les messions i remei a aquesta porqueria. Malgrat vaig veure que hi havia un contenidor abans de començar el camí, molta gent és tan aveciada que ha de tenir-ho tot a mà. Jo suggereixo que es posin algunes papereres ençà i enllà a la vorera de tot el recorregut. Fet això, un bon cartell que demani la decència de no tirar brutor en terra, ni dins penyes, ni mates i, si és precís, amenaçar amb una multa als que embrutin, com els al·lots de Son Porc. Tampoc estaria de demés un excusat mòbil, pels que tenen mal de fer controlar el ventre o la bufeta i no empastissarien  tot el redol.  

            A més, donant per suposat que el propietari del vehicle blanc Renault de matrícula 1961-BFL, aparcat al començament del recorregut, té llicència per vendre tota casta de begudes i llepolies, exigir-li que replegui el que en gran part del caberboni és fruit del seu negoci. “Qui l’ha feta, que l’engrons”.

 

                                                                         Mariano Moragues Ribas de Pina

Ahir diumenge va morir Jose Maria Aguirre Salaberria, supervivent del camp d'extermini de Mauthausen però sobre tot  un amic que va venir en diverses ocasions a Pollença, tan als instituts com al primer abril de república que vam cel·lebrar (al 2004), a narrar  la seva terrible experiència,

El seu cos ja ha estat incinerat i reposarà sota el seu llimoner preferit a Son Roca, la seva anima, la seva vitalitat, el seu sentit de l'humor i el seu esperit republicà sempre seran entre nosaltres.

Abril de República 2004 . 

José María va omplir la sala.

Amb la seva dona na Sara.

Abril de República 2005

Al mes d'agost ja vam publicar un primer article sobre l'aprovació inicial dels pressuposts Municipals pel 2009: Uns pressuposts municipals irreals... (I), però vam trobar que el relaxat mes d'agost no era el millor mes per parlar d'un tema tan important. El repartiment i la gestió dels doblers públics pensam és la clau de la gestió política, a Pollença es fa tard i mal. Avui hauriem d'estar parlant dels pressuposts del 2010 que s'haurien de presentar  al ple el 15 d'octubre però hem de parlar dels pressuposts del 2009 que a setembre encara no han estat aprovats definitivament.

Avui parlam dels ingressos prevists

L’informe de l’interventor (pdf)  parla de previsions excessivament optimistes als ingressos, jo parlaria directament de previsions fantàstiques. A pesar de que ha transcorrit més de la meitat de l’any i ja no cal preveure que estam a una crisi econòmica l'equip de govern quan preveu ingressos ha escrit una novel·la de ciència ficció.

I resulta molt curiós ja que a l’esborrany que s’ens va donar fa uns mesos a la única reunió que hem tingut per xerrar del pressupost, el senyor regidor d’hisenda ens va donar un quadre amb les xifres generals i al mateix quadre al capítol III de taxes es preveien uns ingressos de 6,789.852, un raonable 1% més que al 2008, però als pressuposts que van presentar al ple hi havia quasi un milió més d’ingressos o sigui un increment d’un 15%. Una bogeria en plena crisi econòmica, aquesta pujada d'ingressos és totalment impossible.

- L’any passat en plusvàlues (Impost sobre l’Increment dels Valors dels Terrenys) van ingressar cinc cent mil euros. Enguany han pressupostats sis cent mil . De moment han ingressat un 38,59% del previst (231.592,29) i ja ha passat més de mig any   En que han fonamentat que en cinc mesos arribaran a la quantitat pressupostada?

        - Com el mateix interventor adverteix al seu informes l'equip de govern peca d’imprudent quan preveuen els ingressos de l’Impost sobre construccions instal·lacions i obres, on han previst més d’un milió d’euros d’ingressos,pensant en el mig milió d’euros de les obres de l’hotel Formentor. En aquest cas depenen del grup Barceló i esper que no s’hagin equivocat. (Al mes de juliol havien ingressat  180.418,85 euros.).

        - El que no té cap sentit és preveure que s’ingressara més d’un milió d’euros respecte a l’any passat ( un 15,10% de 6,7 a 7,7 milions d’euros) en taxes  quan aquestes no han augmentat les seves tarifes i en plena crisi. On els més optimistes han començat a veure  brots verds es veu que l'equip de govern ha vist  un bosc. Com pensen recaptar 70.000 euros més en taxes de mercats quan fa poc més d’un mes els comerciants han dit que la seva situació és crítica i han demanat un aplaçament del pagament anual. I en què s’han fonamentat per pressupostar 40.000 euros més en entrades de vehicles, guals ....

- Com pensen recaptar més de sis cent mil euros  (PRES  614.386,42) en llicencies urbanístiques si al mes de juliol només han recaptat un 27%;  161.735,49 euros

        - Encara que sigui una quantitat petita m’ha cridat l’atenció que l’any passat van recaptar 24 euros per venda de publicacions i enguany han pressupostat quasi 3.000 euros.

Clar que el cas que mereix una explicació detallada per la seva part és la previsió d’ingressos en concepte d’infraccions urbanístiques , ja que al mes de juliol havien recaptat trenta sis mil euros (36.236,26 euros) i pretenen recaptar 1,200.000 euros en el que resta d’any. O sigui que en set mesos només han recaptat el 3% del previst tot l’any Tan de bo que el batle i regidor d’urbanisme després de set anys hagi decidit fer complir la llei però sona una mica a fantasia. Com diu l’interventor si realment pensen resoldre els expedients d’infraccions pendents la xifra d’1,200.000 es queda curta. 

imatge del blog ortizfeliciano 

La celebració del jocs olímpics de 2004 va fer que la ciutat dels deus de l’Olimpo  tingues un canvi radical als seus costums, ja que no es varen descuidar detalls com la neteja que tan necessitada estava la ciutat. Aquest esdeveniment esportiu va dur molt d’esportistes i visitants  que varen quedar impressionats per la bellesa del paisatge grec i varen comença a voler visitar la ciutat i les seves rodalies turísticament, i com a Pollença, a Grècia va néixer la “villa” a sol rústic i no precisament la “villa olímpica”. Molt de grecs que tenien parcel·les rústiques varen començar a invertir els seus estalvis en habitatges pels turistes, moltes d’aquests habitatges com en el cas mallorquí i pollenci en particular maquen dels preceptius permisos de construcció.

Fa un dies varem poder veure per televisió com els bombers i voluntaris grecs lluitaven contra les flames que amenaçaven la ciutat, darrera aquestes flames s’han cremat un gran nombre d’aquestes “villas” en les que molts de grecs havien deixat els estalvis de tota una vida i inclús algú havia hipotecat la seva vivenda habitual per poder construir aquests habitatges. A l’hora de fer les reclamacions a les assegurances s’han trobat que com a la majoria dels països occidentals les catàstrofes naturals són ateses por un consorci d’assegurances controlat per l’estat, aquest consorci està desestimant les reclamacions dels propietaris perquè els ajuntaments afectats no tenen cap expedient de construcció per facilitar la labor de valoració i taxació dels habitatges, no importa que us digui que el drama és molt gran a moltes famílies.

Qui té la culpa? El polític que deixa construir on no es pot o el propietari que construeix on sap que no pot? Bona pregunta. Però la seva resposta sigui quina sigui no resoldrà els problemes dels grecs que han quedat sense els seu habitatge a sol rústic i de retruc sense estalvis i alguns amb una hipoteca que ara tindran molt difícil de tornar.

MIQUEL SÁNCHEZ

Ens preocupa la inactivitat de l'Ajuntament després de que una comunitat de veïns de la plaça Miquel Capllonch del Port de Pollença hagi denunciat en nombroses ocasions les molèsties ocasionades pel renou d'un bar situat als baixos de l'edifici: música, televisions  a un elevat volum, crits i constants "numeritos" de l'amo del local per animar a la clientela fins altes hores de la matinada. Tan la presidenta de la comunitat com el seu marit han tingut que anar al metge per tractar-se afeccions de caràcter nerviós resultat dels renous nocturs del bar.
 
- A principi setembre del 2007 van presentar cinc instàncies a l'Ajuntament on demanavan  la fi de les activitats molestes del bar, davant l'habitual manca de resposta de l'Ajuntament van a passar a fer denúncies:
 
- Denúncies per escrit a la policia municipal: 8 d'ctubre 2007, 26 d'abril de 2008, 5 d'agost de 2008,17 d'agost del 2008, 2 de març de 2009 18 de març 2009.
 
- Denúncia a la Conselleria de Turisme del govern, Març 2009.
 
A més de denunciar el renou del bar, els denunciats han demanat en diverses ocasions quina llicència o llicències té l'establiment assenyalat i si té llicència per posar música, sense obtenir cap resposta.
 
Per la nostra part volem donar tot el nostre suport als veïns i denunciar la passivitat de l'equip de govern, ja que no ha pres cap tipus de resolució al respecte i ni tan sols han comunicat cap resposta als denunciants quan hi ha un clar incompliment de les ordenances municipals. En aquest moment els veïns han instat la intervenció de la Delegació del Govern i estan a punt de posar un contenciós administratiu a l'Ajuntament.

Encara que no s'ha obert cap expedient pels motius assenyalats si que els han obert un expedient per una ocupació no autoritzada de la via públcia: excedir-se en 110 taules i cadires (té autoritzades 40 i realment posa 150).
 
Al darrer ple vam fer aquestes preguntes que no van obtenir cap resposta:

Uns ciutadans ens han fet arribar les nombroses denúncies que han realitzat davant de la policia municipal pels renous i molèsties produïdes pel bar Bony a la plaça Miquel Capllonch del Port.

Volem saber:

- Quines actuacions s’han realitzat a partir d’aquestes denúncies pel compliment de les ordenances municipals?

- S’ ha imposat cap tipus de sanció o multa al local assenyalat per l’incompliment de l’ordenança de policia i bon govern?

- Quin tipus de llicència té el bar Bony, local de la Plaça Miquel Capllonch número 6 baixos del Port de Pollença. Si està facultat per desenvolupar activitat musical i en cas afirmatiu a quina hora ha d'acabar la mateixa.

 

El nostre company Zamorano ha fet efectiva la següent denúncia a la policia en nom d'Alternativa per Pollença.La situació de la plaça Miquel Capllonch del Moll comença a ser insostenible: taules i cadires que barren el pas i per si fos poc, unes cadenes invisibles a la nit i a una altura molt dolenta que en més d'un cop han ocasionat alguna caiguda, a més d'impossibilitar el pas a persones amb mobilitat reduïda o als cotxets dels nins.

Que en la plaza Miguel Capllonch del Puerto de Pollença, hay unas cadenas, que impiden el tráfico de los vehículos y al mismo tiempo dificultan elpaso para cualquier ciudadano que vaya paseando por ambos laterales de dicha plaza, y puesto que hay dos motivos muy especiales que se dan en el lugar.

·         Primero: Que al estar las cadenas puestas, en especial por las tardes y noches y los restaurantes y bares de la zona, colocan las mesas tan cerca de los pilares, que ha pasar por encima de las cadenas, eso sí , si las vemos, puesto que al estar a la altura de unos 30 cm. Mas o menos y encima obsidada, lo único que puede ocurrir, es que cualquier ciudadano, al pasar pueda tropezar con las cadenas y caer al suelo, como ya ha ocurrido en varias ocasiones, con la suerte para el ciudadano, que de momento no ha sufrido daños personales de consideración y para el Ayuntamiento, de sufrir con la posible llegada de alguna denuncia, impuesta por lesiones ocasionadas por las conflictivas cadenas, que al mismo tiempo, entraña la inseguridad y un peligro para cualquier transeúnte que vaya paseando por allí.  

·      Segundo.- ¿Por donde han de pasar los ciudadanos/as, que vayan en silla de ruedas, o personas mayores y que a su vez han de ir acompañadas y ayudadas por un andador, por problemas físicos etc?.

Por eso.

Pido: Que ante todo lo expuesto: Se retiren las cadenas de los lugares expuestos y se obte por otras medidas más seguras, ya sean señales de prohibición a todo vehículo, incluidas las bicicletas y quedando por lo tanto, el lugar libre para el paseo “fuera los peligros” y mas seguridad vial.

 Pollença, 26 de Agosto del 2009

Foto de la cadena feta per en Zamorano.

    Des dels àmbits institucionals sovint es parla de la importància de l’educació, de com combatre el fracàs escolar, de la importància de reforçar la disciplina i de tornar als docents aquest grau d’autoritat que sembla que antes tenien i ara ja no tenen.

És parla amb certa demagògia de l’augment del fracàs escolar i del baix nivell a l’ESO comparant-ho amb l’antic BUP, sense tenir en compte que anteriorment a la LOGSE la educació era obligatòria  fins al 14 anys i no fins els 16, per tant les notes mitjanes del BUP eren les de com a molt un 50 o 60 % de la població i no les del 100% com succeeix actualment amb L’ESO, això sense contar amb l’arribada dels nouvinguts en aquests darrers 15 anys, la qual cosa fa molt difícil i complicat assolir els objectius educatius.

És evident que la educació és la principal eina que tenim per aconseguir una societat més justa, més igualitària i més sana, això és reflexa normalment en les successives lleis d’educació però no tant en els pressupostos generals i en els recursos que s’hi dediquen, sempre insuficients per poder assolir uns objectius molt ambiciosos.

        Don Guillem Cifre de Colonya deia el següent als mestres que treballaven a la seva escola: - “No m’importa tant de vosaltres el que sabeu com el que sou,ja que els vostres alumnes aprendran d’allò que feu més que d’allò que deis”.

Quan la vaig llegir em va fer pensar en les contradiccions entre las campanyes de conscienciació de les diverses institucions públiques hi el que realment fan. Campanyes d’estalvi d’energia i estalvi d’aigua dirigides als ciutadans, ciutadans que veuen com desprès hi ha faroles o focus de llum a instal·lacions esportives  que romanen enceses quan ja no és necessari, pèrdues d’aigua que no és solucionen ,   piscines municipals que consumeixen gasoil en grans quantitats en lloc d’emprar energies renovables... Em sembla especialment greu quan això succeeix als instituts i escoles públiques i concertades ja que desvirtua totalment el missatge que amb diferents campanyes de sensibilització és vol transmetre a l’alumnat.

        Des del meu punt de vista les institucions educatives no s’han  de limitar a transmetre coneixements, ideologies i hàbits de comportament. No han de romandre aïllades del que és el seu entorn social sinó que s’han d’involucrar i formar part del motor de canvi de la societat, participant amb reflexions i actuacions crítiques, però sobretot amb coherència i no donant un missatges teòrics i després actuar de forma contraria.  

        El nostres fills viuran a una societat totalment diferent a la nostra, sols si són autònoms podran enfrontar-se als nous reptes, però aquesta autonomia s’ha de fonamentar en la responsabilitat i el respecte a l’entorn i a la diversitat .

Com deia don Guillem -“No importa tant el sabeu com allò que sou”

-         Dedicat a Toñi Valdivieso, Pepe Garcia i Joan Forcades, uns professors que saben molt però que  sobretot prediquen amb l’exemple.

Dimecres 2 de septembre, a les 22:15 eal Pub Es Colome c/ Miguel Ordinas S/N.( Santa Margalida ), S´Ateneu. Contacontes per adults, aixì com ens els contaren els nostres padrins. Selecciò de Julio Cortázar, Eduardo Galeano, Mario Benedetti i altres a càrrec de Sergio Storti.

Presentació del llibre:

Presentació a càrrec del Grup d'Estudis Llibertaris ELS OBLIDATS.

Al final de la presentació hi haurà picada.

Organitzen:

Grup d'Estudis Llibertaris Els Oblidats.
WAKA
Edicions del Moixet Demagog

El nostre amic Turgut ens ha enviat aquest article tant interessant per a la reflexió. Ja sabeu que aquest bloc está obert a tothom. Qualsevol persona que vulgui escriure té les portes obertes. Només hi ha dues condicions: No faltar al respecte ni dir mentides, i no escriure més d'una pàgina i mitja al word. Ja sabeu, mos podeu enviar els articles, fotos o denúncies a: eurxella@yahoo.es

En benefici de tots, lluitem per una separació real dels poders de l'estat mes enllà de colors.

En aquesta societat, en que el futbol mos dona tantes alegries i tristeses, no podem negar que existeix una divisió clara entre seguidors del Barça i del Madrid. De seguidors (i seguidores, però m'estalviaré la coletilla miembros y miembras, a risc de ser politicament incorrecte) del Barça i del Madrid n'hi ha de tot tipus, n'hi ha llests i tontos, n'hi ha guapos i lletjos, n'hi ha alts i baixos. Cadascú amb la seva vida personal, la seva familia o la seva soletat. Però un dia arriba al poder un president del govern barcelonista, i vet ací que al cap de poc temps, es comencen a omplir les presons de madridistes. Tots aquests enviats a la presó han fet alguna cosa reprobable, una mentideta a hisenda, una fruita robada al mercat, una nit amb cotxe amb una copa de mes,.. per tant, tots es mereixen estar tancats. En un principi, hi ha una alegria generalitzada dels barcelonistes perquè, a mes d'augmentar la sensació de seguretat, hi ha un augment de la seva afició, mes ingressos pel seu club i mes possibilitats de guanyar títols Però ben aviat se n'adonen que el sistema no funciona, tothom es fa del Barça, la lliga perd tota l'emoció, els jugadors ja no lluiten perquè tenen els partits guanyats abans de sortir al camp. Es produeix una revolta per part dels culés mes moderats i aconsegueixen derrotar el president a les eleccions. Però el nou president és del Madrid, que passarà ara?

En benefici de tots, lluitem per una separació real dels poders de l'estat mes enllà de colors.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• dpgonceexm: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents