URXELLA

L'edat de jubilació

Alternativa | 01 Febrer, 2010 07:00

Feia temps que no gaudíem d'un article de na Toñi, la nostra columnista més preuada.

L’edat de jubilació

Esper que només sigui un globus sonda, però quan divendres em vaig despertar amb la notícia que es retardarà l’edat de jubilació als 67 anys em vaig recordar –i no precisament bé- de les mares d’un parell de membres del govern d’en Zapatero.

Ens diuen que el sistema de pensions s’enfonsarà si mantenim les jubilacions als 65 anys, així que, els que som fills del baby boom dels anys 60, és a dir, més o manco els que vàrem néixer a partir de 1959, haurem de fer feina dos anys més per tenir dret a cobrar una pensió. Sembla que el ministre de treball no hi està d’acord, i que al final s’han imposat les tesis de la vice-ministra Salgado, que continua prenent mides en la seva línia més liberal. Encara li haurem de donar les gràcies, perquè la CEOE proposava la jubilació als 70. Clar, com que ells fan tanta de feina jugant a la loteria amb les seves empreses (Díaz Ferrán dixit), no se senten afectats.

En tot cas, és una mala notícia, i ho és, en primer lloc, per les formes. Ens podem oblidar del Pacto de Toledo, de la negociació amb els treballadors, del consens amb les forces polítiques i d’altres comportaments democràtics i participatius: el govern troba que així s’ha de fer i sembla que ja està. Ens podem anar mentalitzant. El que sorprèn més és que per qüestions nímies es convoquen meses de negociació, seminaris, comissions, reunions interdepartamentals, trobades, estudis, cursos d’estiu... i per una qüestió capital com aquesta no es negocia amb ningú? Si hem de fer cas als diaris, la majoria de ministres i tots els agents social se’n varen assabentar pels mitjans de comunicació. Quan un fa coses d’amagat és perquè té la impressió que el que està fent no està bé.

En segon lloc, em sembla una mesura arbitrària i injusta. Hi ha molta de gent d’aquesta generació que es va incorporar al mercat laboral ben jove. Si qualcú va començar a cotitzar a la seguretat social amb setze anys, es pot jubilar havent pagat quotes durant... cinquanta-un anys! En canvi, un jove que avui estigui estudiant a la universitat, és possible que després continuï amb postgraus, màsters i demés i s’incorpori a la feina amb prop de trenta anys: ell haurà pagat trenta-set anys de cotitzacions. És cert que ara també hi ha gent que s’incorpora a la feina amb 16 anys, però la majoria ho fa bastant més tard. No seria més just que es tenguessin en compte els dos criteris? No s’haurien de mirar els anys cotitzats més que l’edat?

Per altra banda, aquesta és una mida que ens allunya d’Europa. Només a Alemanya l’edat de jubilació oficial és de 67 anys. I dic oficial perquè la real està als 65, quan molts de treballadors es prejubilen. Perquè aquesta és una altra. Un govern que ha retirat forçosament cents de treballadors de Televisió Espanyola abans dels cinquanta, demanarà a un picapedrer que estigui pujat a una bastida fins els 67? Tenc un familiar a qui fa dos anys varen prejubilar d’un banc, que abans era la pública Caja Postal, amb 3000 euros mensuals i la possibilitat de fer una altra feina legalment. Si això no és escandalós, ja em contareu què ho és.

En fi, si el sistema no funciona, que ho canviïn; això sí, que ho facin negociant i evitant greuges comparatius com les jubilacions anticipades, una vertadera vergonya sempre, però en temps de crisi, més encara.

Del blog empleoytrabajo

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy